El bloc del Director (ILC) » Una dotzena de solsticis

Una dotzena de solsticis

Ahir l’Espai Mallorca va acollir, una vegada més, el “Solstici d’estiu” que proposa Antoni Caimari des de la Fundació ACA de Búger.

I es va omplir per sentir la veu de cinc poetes joves dels Països Catalans. Per presentar el llibre que els acompanya en aquests recitals vaig escriure:

“Ne pren a me…”

La paraula poètica teixeix fils com vincles ferms a través del temps i de l’espai. Una vegada més ens ajuda a fer-ne experiència la celebració d’aquest “Solstici d’estiu” que, amb indestructible convicció, convoca la Fundació ACA – Aula Poètica de Búger, conjuntament amb la Fundació Joan Amengual i Pericàs de Campanet.

Enguany els poetes Vicent Almela, Max Besora, Jordi Marí, Sònia Moll i Margalida Tous, teixeixen amb les seves veus una teranyina de complicitats des de la terra de cadascun: València, Barcelona, Eivissa, Menorca i Mallorca seran, així, ciutats una mica més pròximes, territoris novament agermanats. El teixit de complicitats es fa objecte amb aquest llibre i esdevé, també, ocasió memorable en què els versos es tornen acte a través dels recitals que el presenten arreu.

I, com un fil que es vincle de segle a segle, els versos joves dels cinc protagonistes d’aquest solstici s’entrellaçaran amb la veu d’Ausiàs Marc, que cinc-cents cinquanta anys després de morir ressona encara avui, remota i directa. Com ho fa la paraula dels clàssics, aquella que té la rara capacitat de parlar-nos enllà del temps i de l’espai com si fos dita ara mateix i a cau d’orella.