El bloc del Director (ILC) » Ràfols

Ràfols

Vaig ser a casa d’Albert Ràfols-Casamada per última vegada ara fa poc més de dos anys. Vaig anar-hi a tornar-los, a ell i a maria Girona, els originals que havien cedit per il·lustrar el volum d’homenatge a Jordi Sarsanedas que la Institució va editar arran del primer aniversari de la seva mort.

Ara és ell qui ens ha deixat, i amb ell el traç suau del seu dibuix, el tracte sempre suau, el vers suau. Com aquests del segon poema de l’”Epíleg en forma de palmera”, d’Hoste del dia del 1994:

El poema és el traç que queda en l’aire

El traç de la palmera i la veu de les fulles

L’aire mou el poema

Hi ha cicatrius d’ombra al tronc:
graons vers la llum

El poema és llum i és ombra
ombra avançant vers la llum

Passat i present al cor de la palmera

Instant precís de la paraula

S’alça la veu com la palmera en el silenci

Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l’aire

Somia la palmera vols d’ocells, ales d’àngel

El poema és ala i és vol

Instant ardent, ombra i presència