El bloc del Director (ILC) » Quina gran veritat, Estellés!

Quina gran veritat, Estellés!

Diumenge passat, 4 de setembre, feia anys del naixement de Vicent Andrés Estellés i, per segon any consecutiu, Josep Lozano ha convidat tots els lectors de bé a recordar el de Burjassot. D’aquí a una estona Celdoni Fonoll ho farà des de l’Espai Vilaweb.

Aprofito el pretext per fullejar, una vegada més, els seus versos. I m’aturo en el poema inicial de L’engan conech, potser perquè la suite està dedicada a Joan Triadú, i em colpeix, i em diverteix, i m’estremeix, i em meravella el seu to simple, antisolemnial, popular, i alhora sempre greu:

Fa cinc-cents anys et dugueren al clot,

pobre Ausiàs, qui ho havia de dir.

Ara evoquem el gran dol d’aquell jorn.

De cap a peus et vestiren de fusta,

trist Ausiàs, i et colgaren i en pau.

No som ningú. Quina gran veritat!

Evoque un fons de palau i domassos.

Sorgeixes lent, problemàtic i adust,

i pels racons veig xicones que fugen

(oh com els cou l’adorable entrecuix)