El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya publiquen el catàleg de l’exposició del mateix títol que va ser inaugurada a Barcelona l’octubre de 2012 i que recorre diverses poblacions catalanes.
En el catàleg es repassa el recorregut vital del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1931 i 1956 aprofitant la potencialitat de l’arxiu documental, cartogràfic i fotogràfic del Centre, testimoni de la tasca de preservació del patrimoni per part de l’entitat i els seus socis.
Culturalment i esportivament, el Centre Excursionista de Catalunya assoleix la seva plenitud en la primera meitat dels anys 30 del segle XX impulsant els treballs de la divisió comarcal de Catalunya proposada per Pau Vila, que fou president del Centre. Mentre, els alpinistes i escaladors del CEC assoliren gairebé tots els cims dels Pirineus, obriren noves vies d’ascensió i popularitzaren l’excursionisme. L’esquí es consolidà com una modalitat sòlida d’esport de muntanya i el CEC fou reconegut internacionalment quan entrà a formar part de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA), una fita que contribuí a situar Catalunya en el mapa europeu i internacional. [+ info]
A diferència del que succeïa en els primers anys setanta del segle passat, quan la majoria dels països responien al model d’estat-nació centralitzat, ara mateix “al voltant del 95% de les democràcies [...] han triat governs subnacionals i països d’arreu del món –grans i petits, rics i pobres– estan transferint poders polítics, fiscals i administratius als nivells de govern subnacionals” (Banc Mundial, 2000: 107).
Una de les principals raons d’aquest auge de la descentralització és que les institucions multinivell milloren la qualitat de les polítiques públiques i redueixen els costos en la seva provisió com a conseqüència d’una proximitat més gran del govern als ciutadans i d’un coneixement millor de les seves preferències. Tanmateix, la dispersió vertical del poder dificulta el control electoral per part dels votants i fa que disminueixin els incentius perquè els polítics responguin de la millor manera possible als interessos i als desitjos dels ciutadans.
Dos són els mecanismes que fan que el control electoral sigui més complicat en els sistemes multinivell. En primer lloc, els anomenats efectes de contaminació entre arenes electorals en el sentit que el comportament dels partits polítics i els votants en les eleccions menys importants depèn en certa mesura del que passa en les eleccions més importants. [+ info]
Les regions són cada dia més presents en la construcció europea i un dels últims avenços, introduït pel Tractat de Lisboa, és la participació de les seves cambres legislatives en l’elaboració de la normativa de la Unió. Es tracta d’una participació indirecta per analitzar, cas per cas, si la norma prevista respecta o no el principi de subsidiarietat abans de ser aprovada. Però els mecanismes de participació no sempre són fàcils d’establir. I els circuits assumits pel Parlament de Catalunya a l’hora de controlar del principi de subsidiarietat s’han d’acabar de definir.
La col·lecció “Testimonis Parlamentaris’’ publica les transcripcions de la Jornada sobre la dimensió regional del principi de subsidiarietat i la seva aplicació pràctica a Catalunya, organitzada al Parlament pels departaments de la Presidència i de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.
El leitmotiv de l’acte va ser el d’oferir un coneixement pràctic sobre els processos vinculats a aquest principi i exposar exemples de bones pràctiques susceptibles de facilitar el treball parlamentari. A més, cal trobar també l’encaix de l’aportació del Govern en uns tràmits que es caracteritzen per la seva brevetat i per l’alta especialització de les matèries tractades, cosa que, a més, s’ha d’aconseguir sense trencar l’equilibri de poders del joc democràtic. Val a dir que aquest nou procediment parlamentari ja ha permès a la cambra catalana participar, només en tres anys, en més de tres-centes consultes abans de l’aprovació de futurs actes legislatius per part de les instàncies europees. [+ info]
El desenvolupament sostenible és cosa de tots: dels governs, de les administracions, les grans empreses, els científics o els especialistes, que tenen molt a fer-hi i molt a dir-hi. Però també del conjunt de la societat, de tots i cadascun de nosaltres, bé associats en entitats, bé com a individus. Davant d’un repte, d’un problema, sovint pensem que els canvis els han d’impulsar els altres, però són moltes les actuacions que podem fer a hores d’ara nosaltres mateixos per contribuir a fer dels nostres països, pobles, ciutats i barris, i en conseqüència, del conjunt del planeta, un lloc més habitable per a les generacions futures. I la major part de les vegades, no ens cal fer grans esforços ni actes heroics.
En aquesta línia d’acció, i per difondre la cultura de la sostenibilitat entre la societat catalana, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va impulsar el projecte Petites idees per a un gran futur, un recull de 40 idees, propostes o accions diferents que es poden emprendre sense gaire complicacions ni gaire esforç. Aquest recull es va publicar el 2010.
La publicació que comentem ara aprofundeix en aquest difondre la cultura de la sostenibilitat amb un segon recull de 40 idees concretades en petites accions. S’ha elaborat comptant amb el suport de més d’una trentena d’entitats que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient a Catalunya. Posades a l’abast del públic general en diversos suports electrònics, aquestes 40 accions/idees es difonen ara mitjançant el paper, ja que les dues tecnologies són perfectament complementàries. [+ info]
La visió de Daniel Elazar a Anàlisi del federalisme i altres textos és d’interès per la gran quantitat de temes importants que planteja en relació amb el federalisme. Un aspecte especialment interessant és el seu argument que el nacionalisme ètnic dins de les federacions fa que sigui més difícil sostenir-les i menys probable que sobrevisquin. Defensa que allà on hi predomina el nacionalisme ètnic les federacions corren el risc de patir una guerra civil i que en aquestes situacions les confederacions, tot i que corren el risc d’una secessió, poden tenir més probabilitats d’èxit.
Però la realitat és tan parcial com suggereix Elazar? S’han de tenir en compte federacions multilingües com ara Suïssa, el Canadà i l’Índia, que han sobreviscut i progressat durant un segle i mig en els dos primers casos i durant 60 anys en el tercer. Aquests exemples mostren que és possible que Elazar hagi subestimat fins a quin punt, amb les institucions adequades i unes cultures polítiques que els donin suport, les federacions multiètniques o multinacionals efectivament es poden mantenir i poden fins i tot ser preferibles a les confederacions, que tendeixen a ser més fràgils. [+ info]
El Dret públic com a eina essencial per a la millora de la gestió pública
En els darrers anys, el Dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques. Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del Dret administratiu” n’és una expressió, s’ha degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes a les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista, desembocant en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes jurídico-formals. Així, mentre la primera ha estat freqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que ofereixen una rica llum sobre la realitat social, com ara la sociologia o l’economia, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic encara dominant. [+ info]
Els primers intents per a l’obtenció del sufragi femení a Espanya es dugueren a terme a les darreries del segle XIX i inicis del segle XX, però malauradament tots ells quedaren en tímids intents que no arribaren a prosperar per la manca d’interès dels polítics espanyols. A inicis del segle passat sorgiren alguns homes i dones que començaren a reclamar el dret al vot femení, tal i com havia succeït o estava succeint en diversos països del món.
La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.
L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític. [+ info]
El conte d’en Plomat, de la mateixa forma que El cant d’en Flit, neix amb una doble finalitat. La primera i més important és l’educativa. Creiem que els nois i les noies són i representen el nostre futur, i el nostre objectiu és educar i potenciar els valors respecte al medi natural. La pregunta que ens sorgeix és: com ho podem fer? Com potenciar els valors naturals? Som de l’opinió que la clau són els més joves, però a diferència de generacions anteriors, la informació ja no es transmet de forma espontània de pares a fills. Aquesta història sobre la perdiu blanca vol ser un conte per llegir, per compartir, per fer-se amic d’en Plomat. Al mateix temps, gràcies als seus protagonistes, en Màrius i en Max, també descobrirem els secrets de la vida i la biologia de les perdius blanques dels Pirineus, i aprendrem sobre la importància de la preservació i la conservació d’aquesta espècie, objectiu principal del Projecte Gallipyr.
L’altra gran finalitat del llibre és que noies i nois s’impliquin i s’animin a crear la seva pròpia història. Els apartats «Com s’escriu un conte?» i «Com s’il·lustra un conte?» són una crida a la imaginació. A la creativitat. Així doncs, En Plomat només és una de les infinites històries que ells poden inventar prenent com a protagonista aquesta espècie. Sens dubte, gràcies a aquest esforç creatiu, podran aprendre i valorar millor la importància del nostre entorn natural. [+ info]
Aquest llibre analitza l’origen de les constitucions dels estats dels Estats Units d’Amèrica i la seva influència sobre la política dels estats. L’experiència nord-americana, en la qual les constitucions dels estats tenen un paper decisiu a l’hora d’estructurar els seus governs i oferir oportunitats per a l’experimentació política, planteja diverses preguntes als ciutadans d’altres països federals o quasifederals: de quina manera les diferents tradicions polítiques de les unitats constituents dels seus països queden reflectides en les seves constitucions subnacionals? Quins són els avantatges i els inconvenients de concedir a les unitats constituents del país federal un espai constitucional ampli per desenvolupar les seves institucions i polítiques pròpies? Quina influència té la constitució nacional en els continguts de les constitucions subnacionals i com afecten les constitucions subnacionals la constitució nacional?
Per a molts nord-americans, la paraula “constitució” només significa una cosa: la Constitució nacional. Segons un estudi recent, gairebé la meitat desconeix que els estats individuals també tenen constitució. Els especialistes també han prestat poca atenció a les constitucions dels estats, i han afavorit un escenari federal aparentment més dinàmic i significatiu. Aquest assaig intenta canviar aquesta percepció, combinant història, dret i ciència política per presentar un relat detallat i necessari del paper únic i essencial de les constitucions dels estats en la vida dels Estats Units. [+ info]
Cueja l’Any Maragall i heus aquí com a culminació de l’efemèride, aquesta edició que ja reuneix en la seva mateixa concepció una proposta de debat per propiciar la (re)lectura del pensament i obra d’aquest l’intel·lectual, de la difusió del llegat del qual podrem obtenir més informació al nou web Joan Maragall, ara ja a l’empara de l’Arxiu Joan Maragall.
Si els seus versos encara ens sorprenen i ens emocionen –¿és coincidència que el llibre es difongui coincidint amb la celebració de la tradicional festa de l’Ametller florit, 10 de febrer de 2013, on els admiradors es troben entorn la tomba del poeta a Sant Gervasi per llegir-hi poemes seus?– l’admiració pel Maragall ciutadà, cívic i compromès amb les transformacions del seu temps, en sintonia però també a l’avançada, s’imposa com a model de consciència social per a l’home d’avui.
Des de la independència de criteri s’hi plantegen nous codis de lectura que obren nous camins a la interpretació de les seves obres. No és una lectura purament erudita i acadèmica i per això mateix propicia l’actualització d’un llegat que es demostra, un cop més, inexhaurible, tal com correspon a un clàssic de la nostra literatura i del nostre pensament. [+ info]
Facebook Publicacions de la Generalitat de Catalunya
Twitter Publicacions de la Generalitat de Catalunya
