Llibres gencat


171 APUNTS

  • 09:00
  • 0

Treure’s el jou del damunt. La revolta de les quintes (1773-1774) l Post de Lluís Roura

Aquest llibre recull per primera vegada la publicació d’un important memorial sobre la revolta de les Quintes de 1773-1774, que havia restat inèdit fins ara. Lluís Roura i Aulinas —responsable d’aquesta edició— ja havia donat a conèixer aquest document en un congrés internacional l’any 1994, així com en el seu llibre Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta (Vic/Barcelona, 2005).

Amb el títol de Ephemérides comentáreas de la Quinta del Principado de Cataluña, aquest memorial evidencia de manera excepcional la complexitat i fermesa de les conflictives relacions entre la monarquia borbònica i els diversos sectors i institucions de la societat catalana al segle XVIII. La historiografia sovint ha considerat que la repressió borbònica s’havia anat dissolent en el marc dels plantejaments reformistes de la monarquia al llarg del segle. El document que presentem, sortit dels cercles de les autoritats borbòniques de Barcelona, però, ho desmenteix doblement. D’una banda, pels princi­pis que proclama, per la importància que dóna als fets que relata, i per les mesures que proposa per tal de fer-hi front; i d’altra banda, per l’interès que té l’autor de marcar les pautes de cara a establir el que hauria de ser, segons ell, la memòria històrica d’aquells esdeveniments. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l’Arbre Maig a Òrrius l Post de Mireia Roca i Eva Cerveto

Als Països Catalans, les festes de l’arbre tenen lloc en diferents moments de l’any i sota noms i rituals diversos. Totes aquestes festes tenen un conjunt de característiques i d’elements comuns que fan sospitar un origen al voltant d’un mateix culte. Ara bé, aquestes celebracions presenten avui una rica mostra de manifestacions culturals que ens suggereixen que un culte d’origen incert en el temps s’ha anat revestint i dotant de significats diversos.

Aquesta recerca etnogràfica gira entorn de la Festa del Maig que se celebra cada any a la localitat d’Òrrius, a la comarca del Maresme. La festa té com a protagonista un arbre de grans dimensions que els habitants del poble seleccionen, tallen i traslladen col·lectivament fins a la plaça de la vila, on és plantat de nou.

Lluny de buscar l’origen històric d’aquesta celebració, les autores complementen la descripció tenint en compte altres festes de l’Arbre que se celebren actualment en diferents pobles de Catalunya. Les particularitats de cada un d’ells mostren la diversitat de formes i significats que adopten. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Recull els treballs de recerca presentats a les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, celebrades els dies 17 i 18 d’octubre de 2012 a la Casa de l’Ardiaca, nova col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

És un conjunt d’aproximacions a la cartografia barcelonina que tenen en comú la referència a una expansió urbana que, arrencant del segle XVIII i amb un primer gran clímax a mitjan XIX, arran de l’enderrocament de les muralles, ha continuat fins als nostres dies sota formes sempre renovades i una complexitat creixent.

Paral·lelament al procés d’urbanització, el progrés de les tècniques de representació cartogràfica al llarg de l’Edat Contemporània ha contribuït poderosament a anar fent front a les sempre renovades exigències de coneixement i control del territori sentides per les diverses administracions públiques amb responsabilitats locals.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

  • 09:00
  • 0

Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’Atles de la Catalunya senyorial estudia, inventaria i representa gràficament la complexa estructura territorial dels ens locals de Catalunya en l’accidentada transició de l’absolutisme al liberalisme, duta a terme al llarg de la primera meitat del segle XIX. L’abolició del règim senyorial va posar fi a les jurisdiccions, fonamentades en una justícia de caràcter feudal, i va donar lloc a la formació dels municipis contemporanis.

Més de 80 mapes i quadres dels autors expliquen les característiques del domini senyorial català a la fi de l’Antic Règim, així com la geografia eclesiàstica i altres dades geogràfiques de l’època, com ara el poblament i les demarcacions de correus. Cada bisbat i cada corregiment compta amb la corresponent representació detallada. Mig centenar de reproduccions de mapes antics (en bona part inèdites) il·lustra la llarga tradició de cartografia d’ens locals, plets de segregació municipal o parroquial i litigis sobre termenals. L’obra conté també un CD amb quadres comarcals que resumeixen, per a cadascun dels actuals 947 municipis, l’enquadrament administratiu de cada poble de la Catalunya de l’any 1800.

Els autors d’aquest Atles són el geògraf Jesús Burgueño, professor de la Universitat de Lleida, membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia i soci actiu de la Societat Catalana de Geografia; i la historiadora M. Mercè Gras, arxivera de la província de Catalunya i Balears de l’orde dels Carmelites Descalços.

L’Atles, que correspon al número 2 de la col·lecció “Cartoteca”, pretén ser una eina de difusió dels fets històrics de la cartografia i el territori.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

  • 09:00
  • 0

Pellofes & ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir l Post d’Albert Estrada-Rius

La publicació recull les actes del XVIII Curs d’Història Monetària Hispànica que, amb el títol Pellofes & ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir, va celebrar el Gabinet Numismàtic de Catalunya, a la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, els passats 26 i 27 de novembre. El resultat de les exposicions i debats, aleshores plantejats i ara recollits en aquesta obra, fan que sigui un llibre de referència imprescindible sobre un tema que, tot i l’abundància més que notable de materials, és encara massa poc conegut.

L’objecte protagonista de l’estudi són les fitxes o getons que, amb el nom formal de ploms o popular de pellofes, van ser utilitzats al dia a dia de moltes de les comunitats religioses des de finals de l’edat mitjana, amb una finalitat paramonetal. Efectivament, durant segles, els canonges de les catedrals, els religiosos d’alguns cenobis i les comunitats de sacerdots beneficiats de moltes esglésies parroquials d’arreu de Catalunya i de Mallorca van fer servir els ploms o les pellofes amb la doble finalitat de controlar l’assistència al res comunitari de l’ofici diví i de retribuir pecuniàriament la dedicació religiosa de cadascú en l’assistència a misses, funerals i altres actes litúrgics. D’aquesta manera, l’assistència era premiada amb el repartiment dels ploms o pellofes —alguns amb valors diversos— que s’acumulaven en mans de cadascú fins a l’acabament d’una mensualitat, quan eren bescanviats per moneda corrent per part de l’administrador de la institució. Les peces eren guardades en bosses especials a càrrec d’un personatge —de nom bosser— que era qui les repartia a cada ofici als assistents. Sovint, a més, està documentat que aquestes pellofes sortien del circuit eclesiàstic restringit que les havia generat i acabaven funcionant com a signe monetari complementari a la moneda local en circulació. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

La Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles és una primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis (Manacor 1539/1540-Palma 1616), primera història del Regne de Mallorca (1595). Binimelis és un gran exponent del Renaixement a les Illes Ba­lears i una figura cabdal del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó.

El 1583 Binimelis rebé, de les autoritats del Regne de Mallorca, l’encàrrec de fer un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de la costa. Aquest mapa (1593, avui perdut) fou l’origen del posterior encàrrec de la història del Regne, que completà en set llibres: llibres I i II  (situació de Mallorca al món i història de Mallorca fins a Roma; de Roma a la Conquesta de Jaume), Llibre III  (de Jaume I fins a Felip I), Llibre IV (esglésies de la ciutat de Mallorca; tractat sobre la precedència entre Espanya i França; institucions mallorquines), Llibre V (descripció geogràfica de Mallorca), Llibre VI (mallorquins il·lustres) i Llibre VII (la Guerra de les Germanies).

En el Llibre V, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s’han seguides, es distingeixen quatre parts. En la primera fa la descripció geogràfica de l’illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el Repartiment efectuat l’endemà de la Conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d’un mapa. La descripció comprèn les jurisdic­cions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats. [+ info]

  • 09:19
  • 0

La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi

Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.

L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE). [+ info]

  • 10:00
  • 0

Homenatge Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) l Post de Josep Alert

Més enllà de la novel·la K.L. Reich —traduïda recentment a l’anglès i considerada un dels títols de referència de la literatura concentracionària universal—, l’any 2013 la commemoració del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella va permetre recuperar gairebé la totalitat de l’obra de l’escriptor manresà, un dels grans oblidats de la literatura catalana.

Tant la reedició de títols exhaurits des de feia dècades, com la publicació de materials inèdits han permès no tan sols posar a l’abast del públic l’obra pràcticament completa d’Amat-Piniella, sinó també palesar-ne la qualitat literària, eclipsada massa sovint pel valor simbòlic de K.L. Reich.

Fruit d’aquest renovat interès per la producció de l’autor de la capital del Bages, la Institució de les Lletres Catalanes acaba de publicar Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), signat per l’historiador Joaquim Aloy i pel coordinador del centenari, Josep Alert.

Inclòs dins la col·lecció “Homenatge”, l’opuscle ofereix una visió de conjunt de la vida i de l’obra d’Amat-Piniella, des de la doble vessant de l’escriptor i el supervivent. La militància republicana, l’exercici del periodisme i l’agitació cultural a la seva Manresa natal, l’experiència de la Guerra Civil, la deportació a Mauthausen i a d’altres camps i la llarga nit del franquisme són alguns dels aspectes que aborda la publicació, que reivindica la categoria simbòlica d’Amat, entès com a exponent de l’esperança republicana, de la derrota i l’exili, de les víctimes del nazisme i, en definitiva, del combat entre civilització i barbàrie. [+ info]

  • 10:00
  • 1

Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlita, Moldàvia i Suïssa l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Aquesta obra ha estat concebuda amb l’objectiu d’oferir al lector una aproximació a diferents models de gestió del plurilingüisme i, per extensió, diferents maneres d’entendre, garantir i promoure els drets lingüístics. Per fer-ho possible, s’han seleccionat sis estudis de cas diferents —Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa— que han estat estudiats críticament per destacats experts en dret lingüístic. La selecció d’aquests models respon a la voluntat d’oferir al lector una visió transversal de com pot gestionar-se el reconeixement i la protecció de la diversitat lingüística a d’altres Estats plurilingües del nostre entorn. Val a dir que alguns dels casos estudiats s’han consolidat, amb el temps, com exemples paradigmàtics on pot ser útil emmirallar-se des d’una perspectiva comparada perquè compten en els seus respectius ordenaments jurídics amb instruments especialment eficients de garantia dels usos lingüístics dels seus ciutadans. Com apreciarà el lector, més enllà de l’anàlisi d’aquests instruments garants, els autors estudien també, indefugiblement, l’escenari polític i sociològic on aquestes garanties s’implementen. Qüestions com ara el marc constitucional de tutela de la diversitat; el model d’organització politicoadministrativa del respectiu Estat; el reconeixement, protecció i encaix de les respectives minories; les tensions identitàries o els marcs de repartiment competencial i la interpretació que en donen els respectius òrgans jurisdiccionals, són algunes de les qüestions que, en major o menor mesura, són analitzades als diferents capítols d’aquesta obra i serveixen als autors per explicar l’origen, evolució, contingut i abast dels mecanismes garants dels drets lingüístics dels ciutadans.

Llibre en format digital:  pdf l epub

Altres publicacions de la col·lecció e-Recerca

  • 10:00
  • 0

El llibre d’orgue de Calaf de Jaume Carrer (1831-1901) l Post de Ramon Vilar

Els llibres o “quaderns” d’orgue que es guardaven als arxius d’esglésies que disposaven d’aquest instrument aeròfon de teclat, havien estat escrits pels propis organistes a fi de disposar de melodies populars, com a recurs de divertiment, per a ser interpretades en certes festes i períodes festius de l’any litúrgic. Els llibres d’orgue que ens han arribat no van més enllà del segle XIX o com a molt, de finals del XVIII. Ja els musicòlegs i recercadors de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) alerten de la importància d’aquests “llibrets” per la documentació que aporten sobre els repertoris populars en ús del temps al qual pertanyen. En les seves missions de camp en recullen uns quants o els copien, i a partir d’aquí es converteixen en objecte de l’etnomusicologia.

El llibre d’orgue de Calaf va ser adquirit per en Josep Crivillé i Bargalló quan tenia 17 anys (1964) a una parada de llibres d’ocasió del mercat de Sant Antoni de Barcelona. Una vocació prematura vers la musicologia i un olfacte especial vers la música popular el va portar a adquirir aquest exemplar. Més endavant el va donar a conèixer publicant-ne un bon nombre de melodies al III volum de Música Tradicional Catalana, Danses (1983). Finalment, ell mateix havia deixat gaire bé llesta per a l’edició la publicació d’aquest important document. En Josep Crivillé va morir l’abril del 2012 i dos anys més tard, el 2014, hem endegat, des del Departament de Cultura, la seva publicació. [+ info]