Llibres gencat


154 APUNTS

  • 10:00
  • 0

Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits l Post de Mercè Morales

El llibre Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits, presenta una selecció de textos de la magna obra d’aquest historiador català; la crònica històrica més excepcional mai no escrita sobre la Guerra de Successió. Aquesta obra, que ha estat fins els nostres dies només a l’abast de les minories acadèmiques, s’ha rescatat, més que de l’oblit, del desconeixement popular, amb la voluntat d’acostar a un públic no especialitzat el contingut d’un relat que continua essent una font imprescindible per aprofundir en un esdeveniment que va canviar la història del nostre país i del món. Malgrat que les Narracions van ser escrites en castellà, l’antologia veu la llum en català, la llengua pròpia de l’autor, amb una magnífica traducció d’Antoni Dalmau. La iniciativa de la publicació pertany al comissariat del Tricentenari de la Guerra de Successió impulsat pel govern de la Generalitat de Catalunya i ha estat publicat en una bella edició per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.

Fidel al manuscrit de Castellví, l’obra s’ha estructurat de manera cronològica per anys, de manera que faciliti al lector resseguir el desenvolupament de la guerra. També s’han incorporat altres aspectes d’aquell conflicte com la participació de les dones en la contesa; la vida a Barcelona, cort hispana de l’arxiduc; l’origen del nom “botifler”; la pèrdua dels furs dels regnes d’Aragó i de València; l’exili a Catalunya de ciutadans d’aquests regnes; el cruent setge i repressió de Lleida i, com no podia ser altrament l’Onze de Setembre, data en la qual Castellví era a la capital catalana com a capità de la Coronela. La selecció de textos és de lectura amena i es complementen amb una breu marc històric que els situen, i amb més de tres centes biografies succintes que permetran al lector conèixer els protagonistes citats per Castellví. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Carles Casagemas. L’artista sota el mite l Post del Museu Nacional d’Art de Catalunya

L’exposició Carles Casagemas. L’artista sota el mite, que presenta el Museu Nacional d’Art de Catalunya fins al 22 de febrer de 2015 comissariada per Eduard Vallès, i la monografia que l’acompanya reivindiquen l’obra d’un dels artistes més singulars que ha donat l’art català.

Pintor i escriptor, Carles Casagemas i Coll (Barcelona, 1880 – París, 1901) va ser amic d’Isidre Nonell i un dels grans amics de joventut de Picasso, amb qui va compartir estudi a Barcelona i a qui acompanyà en el seu primer viatge a París, ciutat on Casagemas se suïcidà amb només vint anys. Des d’aleshores, la seva figura ha quedat tan vinculada a la vida i l’obra de Picasso que s’ha projectat una gran ombra sobre la seva producció artística.

Un dels objectius del museu és, precisament, exposar conjuntament l’obra de Casagemas i confegir-ne una monografia que confirmi el lloc d’aquest artista dins la historiografia nacional i, de retruc, internacional. El seu nom apareix normalment com un dels artistes reconeguts del canvi de segle, però mai s’ha presentat monogràficament en un museu, amb l’únic precedent d’una exposició de l’any 1979 a la Galeria Daedalus de Barcelona, on es van exhibir 13 obres seves. Ara el Museu Nacional exposa, per primera vegada i en solitari, la majoria de la producció coneguda de Casagemas: un total de 38 obres, entre dibuixos i 7 olis. La monografia, a cura d’Eduard Vallès, recull i inventaria la seva obra coneguda, alhora que basteix per primera vegada la seva biografia amb l’aportació d’abundant documentació inèdita. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Catalunya en transició. Del passat al present. III Col·loqui Internacional Memorial Democràtic l Post de Ricard Conesa

Per una banda podem trobar defensors acèrrims i, per l’altra, detractors absoluts. El cas és que la Transició espanyola, vista des de l’actualitat, no deixa gairebé ningú indiferent. Mentre n’hi ha que li atribueixen tots els mals del sistema polític actual, d’altres la veneren com a partera de la democràcia. Què és cert i què és fals en aquestes posicions respecte al nostre passat recent?

Catalunya en transició. Del passat al present és un recull de les intervencions i les ponències que tingueren lloc durant el III Col·loqui Internacional Memorial Democràtic, el novembre de 2013. Inaugurat pel president-relator del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de l’ONU, Ariel Dulitzky, i tancat pel filòsof Jordi Pigem, al llarg dels tres dies que durà el Col·loqui els millors especialistes es reuniren a Barcelona per debatre al respecte. Tant la intervenció de Dulitzky (sobre les lleis d’amnistia i la impunitat de les dictadures), com la de l’exministre de Defensa, Narcís Serra (sobre l’evolució de l’exèrcit al llarg de la Transició), s’hi troben resumides al costat de les diverses intervencions a les taules rodones que s’hi celebraren.

[+ info]

  • 10:00
  • 0

Espais de mort i diversitat religiosa. La presència de l’islam als cementiris i tanatoris catalans l Post de Jordi Moreras i Ariadna Solé

Morir lluny de casa, lluny de les persones estimades, és un escenari que tots voldríem evitar. Naixem acompanyats, i també volem morir envoltats dels nostres. El caràcter inesperat de la mort sembla ser més intens quan el difunt és una persona emigrada. La seva mort interpel·la, per darrer cop, les seves pertinences respecte la societat d’origen i la que l’ha acollit. Al mateix temps, activa i mobilitza els vincles comunitaris davant la desaparició d’un dels seus membres. La darrera cura del difunt, per tal que aquest pugui tenir una “bona mort”, esdevé una obligació comunitària.

Aquest llibre, obra dels antropòlegs Jordi Moreras i Ariadna Solé i publicat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, del Departament de Cultura, dins la seva col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, analitza, d’una banda, la gestió comunitària de la mort entre els col·lectius musulmans a Catalunya, mostrant les adaptacions que han hagut d’elaborar-se per tal de mantenir les seves especificitats funeràries. D’altra banda, el pluralisme religiós formula nous reptes en la regulació pública de la diversitat. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea l Post d’Albert Estrada-Rius

La medalla és un dels fruits artístics més reeixits de la fecunda fascinació que les elits de l’Europa moderna van sentir per l’Antiguitat. En la seva reduïda superfície metàl·lica era possible emular la Roma clàssica redescoberta intacta a través d’unes monedes que, en la terminologia de l’època, eren anomenades medalles. Els governants van ser conscients molt aviat del potencial que els oferia el seu camp per difondre entre els seus coetanis, però també a la posteritat, els fets que volien que fossin recordats. En definitiva, la medalla permetia modelar la història al gust del governant i tenir-la a la mà. Havia nascut la medalla commemorativa.

En aquest context cultural van aparèixer, justament amb aquest nom, les històries metàl·liques. Inicialment, es tractava de belles edicions que recollien col·leccions factícies de medalles que, gràcies a la tasca del col·leccionisme i de l’erudició, constituïen la base objectiva i arqueològica ideal per bastir un relat històric que, fent ús de la impremta i de la calcografia, acabava imprès. Finalment, van aparèixer les sèries pròpiament dites de medalles encunyades expressament amb la voluntat que constituïssin una seqüència i que, sovint, també van acabar per ser ordenades, reproduïdes i explicades en llibres profusament il·lustrats. L’exemple emblemàtic del fenomen és, sens dubte, la història metàl·lica de Lluís XIV de França. A partir d’aquesta, les històries i galeries metàl·liques van triomfar —i també es van competir— a l’Europa dels segles XVII-XIX, tal com es pot veure en aquesta exposició que estarà oberta al Museu Nacional fins a l’octubre de 2015 i que recupera la seva gènesi i en mostra una acurada selecció dels fons propis del Gabinet Numismàtic de Catalunya. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger | Post de Joan Antoni Santana

El Consell ha elaborat l’Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger, que recull una anàlisi dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb l’estranger i amb la resta d’Espanya des del 1995 fins al 2013. L’anàlisi s’efectua sobre la base d’una àmplia desagregació territorial, tant per comunitats autònomes com per països, i també sobre una desagregació sectorial, la qual cosa permet obtenir una informació àmplia i detallada de l’evolució dels fluxos comercials.

Durant tot el període estudiat es manté un saldo comercial positiu amb la resta de l’Estat que compensa, en la majoria d’anys, el dèficit amb l’estranger. En relació al PIB, hi ha una pèrdua de pes d’aquest saldo positiu de Catalunya amb la resta de l’Estat, mentre que el saldo amb l’estranger, tot i continuar sent globalment negatiu, millora. Es constata un procés de reorientació de la producció catalana cap a l’estranger, amb un increment tant del pes de les exportacions com de les importacions, amb independència de la conjuntura econòmica. Durant la crisi s’ha reforçat aquest procés. Si bé aquesta tendència també es produeix a la majoria de comunitats autònomes, a Catalunya és més intensa. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Revista d’Etnologia de Catalunya número 39 | Post de Xavier Roigé i Camila del Mármol

Aquest nou volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya, editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultuals (DGCPAAC) del Departament de Cultura, conté un dossier central sobre patrimoni immaterial dirigit pels antropòlegs Xavier Roigé i Camila del Mármol, el qual s’interessa per les implicacions polítiques, socials i econòmiques relacionades amb l’aparició del patrimoni immaterial. L’aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial per part de l’Assemblea General de la UNESCO en 2003, marca el començament d’una nova etapa no només en la història de la gestió internacional del patrimoni, sinó també en el mateix concepte de patrimoni. Suposa també canvis importants tant en relació a la conceptualització del patrimoni com en l’aparició d’un nou àmbit de recerca i gestió a nivell internacional. Des de llavors, el patrimoni immaterial viu una certa moda, present en les polítiques públiques, en la recerca, en les polítiques de gestió i difusió del patrimoni i fins i tot ha penetrat amb força en els propis museus, modificant el propi concepte de què pot ser considerat patrimoni. En aquest número presentem una sèrie d’articles amb diferents perspectives relacionades amb el patrimoni immaterial, textos que pretenen explorar diferents vessants d’aquest tipus de patrimoni, tot oferint una visió de conjunt sobre la realitat del patrimoni immaterial a l’actualitat. [+ info]

  • 08:00
  • 0

Memòria socioeconòmica i laboral 2013 l Post de Joan Santana

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. El resum executiu de la Memòria presenta una visió sintètica dels principals resultats en els àmbits d’estudi, mentre que a les previsions es fa una valoració de l’evolució dels principals indicadors durant l’any següent.

L’any 2013 destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’economia catalana va caure el 0.5% interanual. El component de la demanda que va contribuir positivament al creixement va tornar a ser el sector exterior, si bé la seva aportació no ha estat prou intensa com per compensar la davallada de la demanda interna. Alguns indicadors demostren una certa resistència de les empreses de l’economia social en la situació de crisi: la població ocupada per aquestes empreses va créixer el 2,7% respecte del 2012. El creixement de l’ocupació es concentra en les cooperatives (la població ocupada s’incrementa el 3,7%). També es va incrementar el nombre de cooperatives existents respecte del 2012 (4.169 cooperatives inscrites, 47 més). [+ info]

  • 09:00
  • 0

L’impacte de les reformes laborals, d’ocupació i de seguretat social en el marc competencial de la Generalitat de Catalunya l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Aquest llibre té per objecte abordar l’impacte que les reformes laborals, d’ocupació i de Seguretat Social que l’Estat ha portat a terme des de l’any 2012 ha tingut sobre el règim de competències que la Generalitat de Catalunya té en base a l’Estatut d’autonomia de 2006.

El procés de modificacions a les lleis bàsiques en l’àmbit laboral i de protecció social que ha emprès el Govern espanyol ha estat d’un gran abast ja que s’ha regulat amb nous fonaments tot allò relatiu a la gestió empresarial de les condicions de treball i del règim d’acomiadaments, el marc de relacions col·lectives de treball, les empreses de treball temporal i les agències de col·locació, el sistema de formació professional o la seguretat i salut laboral, entre altres matèries. Necessàriament, la importància de les reformes impulsades en totes aquestes institucions jurídiques ha suposat una reformulació del paper de les administracions públiques en l’àmbit laboral. De fet, aquest llibre fa un repàs a la nova regulació experimentada en matèria de legislació social, per després entrar a analitzar quines són les noves funcions de les autoritats públiques catalanes amb competències en matèria laboral i quines orientacions de les polítiques públiques deriven del procés de reformes adoptat. Amb aquesta base, els autors mostren en quins aspectes la nova regulació laboral pot haver afectat en el règim de competències que l’Estatut d’autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat de Catalunya en matèries laborals i de protecció social. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Recerca i immigració VI: convocatòria d’ajuts 2010 l Post de Magda Garcia

La publicació Recerca i Immigració VI recull les ponències presentades en la VII Jornada de Recerca i Immigració, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el 17 d’octubre de 2012, i que la Direcció General per a la Immigració va organitzar en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement i amb l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta VII Jornada de Recerca es varen presentar resultats dels estudis duts a terme per set equips d’investigació adscrits, respectivament, a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, l’Institut d’Infància i Món Urbà i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests equips van ser els beneficiaris de la convocatòria d’ajuts a la recerca aplicada i la formació universitària en l’àmbit de la immigració (ARAFI-2010).

Les recerques versen sobre les trajectòries d’èxit dels joves d’origen marroquí a Catalunya i sobre les trajectòries d’èxit de joves que han cursat ensenyament superior o que s’han incorporat al món professional. També s’analitza la integració de la joventut d’origen estranger a Catalunya des de la perspectiva dels joves i dels agents socioeducatius. [+ info]