Llibres gencat


178 APUNTS

  • 09:00
  • 0

La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

El projecte El fet identitari català al llarg de la història, impulsat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, té com a finalitat estudiar quins són els trets identitaris catalans, com s’han consolidat i quins han arribat als nostres dies. Es tracta d’analitzar el grau de consciència nacional que els catalans han tingut al llarg dels segles, perquè d’ell ha depès en cada moment el projecte col·lectiu del país i la mena de relació que Catalunya ha tingut amb Espanya. El llibre d’Stefano M. Cingolani és el primer en què es concreten les idees del projecte. L’autor ofereix resposta a la possible influència del substrat anterior al període carolingi; a la formació de llinatges propis per gestionar l’àmbit geogràfic en formació; a la consolidació d’un nom que individualitzi el territori; a la formació d’un llinatge que assumeixi un paper preeminent acceptat arreu; al debat sobre la frontera, que emmarca una identitat pròpia diferenciada. L’obra de Cingolani és innovadora i no té precedents historiogràfics en el seu gènere.

Fitxa de compra a  la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari

  • 09:00
  • 0

La Revista Catalana de Dret Públic, 30 anys al servei del món jurídic català l Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

Enguany, amb la publicació del número 50, la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, compleix 30 anys.

La Revista va néixer l’any 1985 amb el nom d’Autonomies – Revista Catalana de Dret Públic, i en edició compartida entre l’Escola d’Administració Pública i l’Institut d’Estudis Autonòmics. De publicació quadrimestral, s’editava en català i en castellà. El seu primer director va ser Joaquim Tornos i Mas, i ja aleshores comptava en el consell de redacció amb persones de la talla de Tomàs Font i Llovet, Antoni Milian, Carles Viver i Pi-Sunyer o Joan Subirats. Joaquim Ferret, de 1987 a 2004, i Mercè Barceló, de 2005 a 2012, han estat els directors que l’han portat fins l’etapa actual, dirigida per Josep M. Castellà. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Recerca i Immigració VII. Migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana l Post de Magda Garcia

Una característica inherent a la natura humana és la seva mobilitat. Tanmateix, la crisi econòmica occidental ha fet més complexes les vivències i les experiències que exemplifiquen els immigrants immersos en els processos migratoris contemporanis. Per tal de dotar-nos d’una perspectiva històrica, és important recordar i preservar el llegat de Paco Candel i de la seva generació, persones que varen patir circumstàncies molt difícils i que varen anar superant-les gràcies a la cultura de l’esforç i a l’esperança de donar una vida millor als seus fills. En Paco Candel ens sembla molt rellevant perquè ell mateix va ser un pont entre els catalans i els castellans. Dimensions de l’època de Candel, com la transformació urbanística i social de barris de l’extraradi, la reivindicació d’un habitatge digne quan moltes famílies encetaven la seva trajectòria residencial a Catalunya vivint en barraques, la rellevància d’obtenir un lloc de treball, d’escolaritzar els fills, i, més endavant, l’augment dels matrimonis mixtos entre catalans i andalusos, murcians, extremenys… han estat una constant en la vida de les famílies catalanes.

En aquest sentit, i coincidint amb el cinquantè aniversari de la publicació d’Els altres catalans, els dies 17 i 18 de desembre de 2014 vàrem organitzar, juntament amb el Centre d’Estudis Demogràfics, la Fundació Paco Candel i el Museu d’Història de Catalunya, dos actes al voltant de Paco Candel i la seva mirada candeliana. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat. 1929-1939 l Post del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat, 1929-1939 és la primera gran mostra monogràfica dedicada a un dels fotògrafs del país més importants del període d’entreguerres. Organitzada pel Museu Nacional, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”, se centra en les fotografies que Gabriel Casas (1892-1973) va realitzar durant deu anys claus, els que van del 1929 al 1939, quan la seva obra adquireix gran maduresa i connecta amb l’avantguarda europea. A través de 120 fotografies, aquesta exposició ofereix una visió àmplia i contextualitzada de la seva obra. Gràcies a la col·laboració entre les tres institucions la mostra viatjarà posteriorment als centres CaixaForum de Girona i Tarragona.

Amb la preparació de l’Exposició Internacional de 1929 es va iniciar a Espanya un període daurat per a la fotografia. En aquella època, a Barcelona, igual com a gran part d’Europa, la fotografia moderna estava vinculada a una nova concepció artística que va promoure la utilització de nous mitjans com el disseny gràfic i la publicitat. En aquest temps, Marinetti i Le Corbusier donen conferències a la ciutat; Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch publiquen el Manifest Groc i la Galeria Dalmau organitza exposicions d’art modern. [+ info]
  • 09:00
  • 0

Eugeni d’Ors. Potència i resistència l Post de Míriam Romeu

La Institució de les Lletres Catalanes publica el llibre Eugeni d’Ors. Potència i resistència.

L’edició del llibre és a cura del Xavier Pla (Girona, 1966), professor, crític literari i especialista Eugeni d’Ors. El llibre, de 244 pàgines, inclou més d’una trentena de textos de tesi de d’autors de diferents àmbits com Joan-Ramon Resina, Mary Ann Newman, Jordi Gràcia o José-Carlos Mainer amb la voluntat de donar una visió polièdrica de la figura d’Eugeni d’Ors, des de diferents vessants i vinculacions polítiques, estètiques i intel·lectuals.

El llibre es completa amb dos blocs il·lustrats amb més d’un centenar d’imatges, moltes d’elles inèdites, procedents en part del fons Eugeni d’Ors de l’Arxiu Nacional de Catalunya.  La selecció imatges són fruit d’una llarga feina de documentació i recerca, s’ha fet una selecció a partir d’un gran gruix de material, molts d’ells sorprenents, a través del qual es pot seguir l’evolució vital d’Eugeni d’Ors, el desenvolupament de la defenestració d’Eugeni d’Ors seguint els documents oficials de la Mancomunitat o veure la gran quantitat de correspondència que Ors va intercanviar amb personalitats tan diferents i importants del segle XX com Andreu Nin, Mircea Eliade o  Salvador Dalí.

Eugeni d’Ors és una figura complexa, amb llums i ombres, el llibre no amaga aquesta dualitat del personatge i pretén fer-ne una relectura sense els condicionants previs que l’han mantingut tan de temps com un autor en el purgatori. Com cita Xavier Pla en el seu text introductori: «Joan Fuster va recordar encertadament que de cap manera “admirar” un autor significa “identificar-se” amb la seva posició vital, la seva actitud ideològica o el seu ideari estètic».

El llibre el repartim gratuïtament des de la ILC, si esteu interessats en aconseguir-lo si us plau contacteu amb mromeuc@gencat.cat

Míriam Romeu
Tècnica de programes

  • 09:00
  • 0

Document marc del programa per al desenvolupament de plans locals per a la inclusió social l Post del Departament de Benestar Social i Família

El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya impulsa el Programa per al desenvolupament de plans locals per a la Inclusió Social, d’acord amb els plans d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya.

Aquest Programa té per objectiu dissenyar i articular l’estratègia per a la inclusió social als àmbits local i comarcal, de forma consensuada amb els agents dels territoris, i basada en les diagnosis i els recursos existents.

Per mitjà del Programa es dóna suport econòmic i tècnic per implementar plans locals d’inclusió social (PLIS) en municipis i comarques de Catalunya.

El Pla per a la inclusió i la cohesió social a Catalunya 2006-2009 assenta els principis i les bases de l’acció per a la inclusió social al Principat. Proposa un model innovador d’intervenció dels poders públics que actuï enfront del fenomen de l’exclusió social, així com sobre els factors o les causes que el produeixen i/o el reprodueixen en els territoris. El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social 2010-2013 manté la continuïtat dels principis del pla anterior.

De forma complementària, el Document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya, de l’any 2012, identifica les estratègies transversals i territorials com a peça clau per optimitzar esforços i recursos, públics i privats. [+ info]

  • 09:00
  • 0

La cooperació vertical al sector assistencial social. Formes, tendències i canvis generats per la crisi econòmica a Itàlia i Espanya. Pietro Masala l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Als Estats compostos la cooperació vertical respon a l’exigència de fer compatible el principi d’autonomia amb els principis d’unitat i igualtat: especialment a les polítiques públiques dirigides a garantir el gaudiment dels drets socials, té la funció d’assegurar la coherència en l’acció dels poders públics i homogeneïtat, i el seu desenvolupament es pot considerar, en bona mesura, com un efecte de la tendència a l’expansió del poder central; però, alhora, té una funció de compensació a favor les autonomies.

L’assumpte de les relacions de cooperació existents a Itàlia i Espanya entre l’Estat i les entitats subestatals que en principi poden elaborar polítiques pròpies en nombrosos àmbits materials (regions i comunitats autònomes) es tracta aquí amb referència específica al sector de l’assistència social, nominalment de competència exclusiva d’aquestes darreres. L’estudi resulta especialment apte per detectar, en cada un dels dos sistemes, tendències que caracteritzen la cooperació vertical en el conjunt de sectors reconduïbles a l’Estat social, entendre’n el sentit  i valorar-ne l’ efectivitat, a través d’una comparació que evidencia analogies i una evolució paral·lela en diversos aspectes. Als dos països, en les darreres dècades les polítiques d’assistència social han adquirit rellevància i s’ha manifestat la tendència a la intervenció estatal, que ha anat acompanyada del desenvolupament de la cooperació intergovernamental, així mateix, la crisi econòmica ha tingut repercusions evidents en la pràctica legislativa, en la cooperació i en la jurisprudència constitucional. En aquest llibre es descriuen les formes d’intervenció estatal que afecten l’autonomia del sector i les corresponents formes de cooperació: la participació de les entitats subestatals en l’exercici de les competències legislatives estatals dirigides a garantir la uniformitat en el gaudiment dels drets, fins hi tot el dret a l’assistència social; i la cooperació financiera vertical, originada per l’exercici de la potestat subvencional de l’Estat. La comparació posa en relleu problemes fonamentals comuns (antics i agreujats per la crisi) i porta a suggerir possibles solucions.

Llibre en format electrònic pdfepub

Altres publicacions de la col·lecció e-Recerca

  • 09:00
  • 0

Treure’s el jou del damunt. La revolta de les quintes (1773-1774) l Post de Lluís Roura

Aquest llibre recull per primera vegada la publicació d’un important memorial sobre la revolta de les Quintes de 1773-1774, que havia restat inèdit fins ara. Lluís Roura i Aulinas —responsable d’aquesta edició— ja havia donat a conèixer aquest document en un congrés internacional l’any 1994, així com en el seu llibre Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta (Vic/Barcelona, 2005).

Amb el títol de Ephemérides comentáreas de la Quinta del Principado de Cataluña, aquest memorial evidencia de manera excepcional la complexitat i fermesa de les conflictives relacions entre la monarquia borbònica i els diversos sectors i institucions de la societat catalana al segle XVIII. La historiografia sovint ha considerat que la repressió borbònica s’havia anat dissolent en el marc dels plantejaments reformistes de la monarquia al llarg del segle. El document que presentem, sortit dels cercles de les autoritats borbòniques de Barcelona, però, ho desmenteix doblement. D’una banda, pels princi­pis que proclama, per la importància que dóna als fets que relata, i per les mesures que proposa per tal de fer-hi front; i d’altra banda, per l’interès que té l’autor de marcar les pautes de cara a establir el que hauria de ser, segons ell, la memòria històrica d’aquells esdeveniments. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l’Arbre Maig a Òrrius l Post de Mireia Roca i Eva Cerveto

Als Països Catalans, les festes de l’arbre tenen lloc en diferents moments de l’any i sota noms i rituals diversos. Totes aquestes festes tenen un conjunt de característiques i d’elements comuns que fan sospitar un origen al voltant d’un mateix culte. Ara bé, aquestes celebracions presenten avui una rica mostra de manifestacions culturals que ens suggereixen que un culte d’origen incert en el temps s’ha anat revestint i dotant de significats diversos.

Aquesta recerca etnogràfica gira entorn de la Festa del Maig que se celebra cada any a la localitat d’Òrrius, a la comarca del Maresme. La festa té com a protagonista un arbre de grans dimensions que els habitants del poble seleccionen, tallen i traslladen col·lectivament fins a la plaça de la vila, on és plantat de nou.

Lluny de buscar l’origen històric d’aquesta celebració, les autores complementen la descripció tenint en compte altres festes de l’Arbre que se celebren actualment en diferents pobles de Catalunya. Les particularitats de cada un d’ells mostren la diversitat de formes i significats que adopten. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Estudis sobre la cartografia de Barcelona, del segle XVIII al XXI: Els mapes d’una ciutat en expansió | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Recull els treballs de recerca presentats a les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, celebrades els dies 17 i 18 d’octubre de 2012 a la Casa de l’Ardiaca, nova col·laboració entre l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

És un conjunt d’aproximacions a la cartografia barcelonina que tenen en comú la referència a una expansió urbana que, arrencant del segle XVIII i amb un primer gran clímax a mitjan XIX, arran de l’enderrocament de les muralles, ha continuat fins als nostres dies sota formes sempre renovades i una complexitat creixent.

Paral·lelament al procés d’urbanització, el progrés de les tècniques de representació cartogràfica al llarg de l’Edat Contemporània ha contribuït poderosament a anar fent front a les sempre renovades exigències de coneixement i control del territori sentides per les diverses administracions públiques amb responsabilitats locals.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya