Llibres gencat


167 APUNTS

  • 09:00
  • 0

Pellofes & ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir l Post d’Albert Estrada-Rius

La publicació recull les actes del XVIII Curs d’Història Monetària Hispànica que, amb el títol Pellofes & ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir, va celebrar el Gabinet Numismàtic de Catalunya, a la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, els passats 26 i 27 de novembre. El resultat de les exposicions i debats, aleshores plantejats i ara recollits en aquesta obra, fan que sigui un llibre de referència imprescindible sobre un tema que, tot i l’abundància més que notable de materials, és encara massa poc conegut.

L’objecte protagonista de l’estudi són les fitxes o getons que, amb el nom formal de ploms o popular de pellofes, van ser utilitzats al dia a dia de moltes de les comunitats religioses des de finals de l’edat mitjana, amb una finalitat paramonetal. Efectivament, durant segles, els canonges de les catedrals, els religiosos d’alguns cenobis i les comunitats de sacerdots beneficiats de moltes esglésies parroquials d’arreu de Catalunya i de Mallorca van fer servir els ploms o les pellofes amb la doble finalitat de controlar l’assistència al res comunitari de l’ofici diví i de retribuir pecuniàriament la dedicació religiosa de cadascú en l’assistència a misses, funerals i altres actes litúrgics. D’aquesta manera, l’assistència era premiada amb el repartiment dels ploms o pellofes —alguns amb valors diversos— que s’acumulaven en mans de cadascú fins a l’acabament d’una mensualitat, quan eren bescanviats per moneda corrent per part de l’administrador de la institució. Les peces eren guardades en bosses especials a càrrec d’un personatge —de nom bosser— que era qui les repartia a cada ofici als assistents. Sovint, a més, està documentat que aquestes pellofes sortien del circuit eclesiàstic restringit que les havia generat i acabaven funcionant com a signe monetari complementari a la moneda local en circulació. [+ info]

  • 09:00
  • 0

Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

La Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles és una primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis (Manacor 1539/1540-Palma 1616), primera història del Regne de Mallorca (1595). Binimelis és un gran exponent del Renaixement a les Illes Ba­lears i una figura cabdal del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó.

El 1583 Binimelis rebé, de les autoritats del Regne de Mallorca, l’encàrrec de fer un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de la costa. Aquest mapa (1593, avui perdut) fou l’origen del posterior encàrrec de la història del Regne, que completà en set llibres: llibres I i II  (situació de Mallorca al món i història de Mallorca fins a Roma; de Roma a la Conquesta de Jaume), Llibre III  (de Jaume I fins a Felip I), Llibre IV (esglésies de la ciutat de Mallorca; tractat sobre la precedència entre Espanya i França; institucions mallorquines), Llibre V (descripció geogràfica de Mallorca), Llibre VI (mallorquins il·lustres) i Llibre VII (la Guerra de les Germanies).

En el Llibre V, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s’han seguides, es distingeixen quatre parts. En la primera fa la descripció geogràfica de l’illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el Repartiment efectuat l’endemà de la Conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d’un mapa. La descripció comprèn les jurisdic­cions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats. [+ info]

  • 09:19
  • 0

La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi

Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.

L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE). [+ info]

  • 10:00
  • 0

Homenatge Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) l Post de Josep Alert

Més enllà de la novel·la K.L. Reich —traduïda recentment a l’anglès i considerada un dels títols de referència de la literatura concentracionària universal—, l’any 2013 la commemoració del centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella va permetre recuperar gairebé la totalitat de l’obra de l’escriptor manresà, un dels grans oblidats de la literatura catalana.

Tant la reedició de títols exhaurits des de feia dècades, com la publicació de materials inèdits han permès no tan sols posar a l’abast del públic l’obra pràcticament completa d’Amat-Piniella, sinó també palesar-ne la qualitat literària, eclipsada massa sovint pel valor simbòlic de K.L. Reich.

Fruit d’aquest renovat interès per la producció de l’autor de la capital del Bages, la Institució de les Lletres Catalanes acaba de publicar Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), signat per l’historiador Joaquim Aloy i pel coordinador del centenari, Josep Alert.

Inclòs dins la col·lecció “Homenatge”, l’opuscle ofereix una visió de conjunt de la vida i de l’obra d’Amat-Piniella, des de la doble vessant de l’escriptor i el supervivent. La militància republicana, l’exercici del periodisme i l’agitació cultural a la seva Manresa natal, l’experiència de la Guerra Civil, la deportació a Mauthausen i a d’altres camps i la llarga nit del franquisme són alguns dels aspectes que aborda la publicació, que reivindica la categoria simbòlica d’Amat, entès com a exponent de l’esperança republicana, de la derrota i l’exili, de les víctimes del nazisme i, en definitiva, del combat entre civilització i barbàrie. [+ info]

  • 10:00
  • 1

Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlita, Moldàvia i Suïssa l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Aquesta obra ha estat concebuda amb l’objectiu d’oferir al lector una aproximació a diferents models de gestió del plurilingüisme i, per extensió, diferents maneres d’entendre, garantir i promoure els drets lingüístics. Per fer-ho possible, s’han seleccionat sis estudis de cas diferents —Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa— que han estat estudiats críticament per destacats experts en dret lingüístic. La selecció d’aquests models respon a la voluntat d’oferir al lector una visió transversal de com pot gestionar-se el reconeixement i la protecció de la diversitat lingüística a d’altres Estats plurilingües del nostre entorn. Val a dir que alguns dels casos estudiats s’han consolidat, amb el temps, com exemples paradigmàtics on pot ser útil emmirallar-se des d’una perspectiva comparada perquè compten en els seus respectius ordenaments jurídics amb instruments especialment eficients de garantia dels usos lingüístics dels seus ciutadans. Com apreciarà el lector, més enllà de l’anàlisi d’aquests instruments garants, els autors estudien també, indefugiblement, l’escenari polític i sociològic on aquestes garanties s’implementen. Qüestions com ara el marc constitucional de tutela de la diversitat; el model d’organització politicoadministrativa del respectiu Estat; el reconeixement, protecció i encaix de les respectives minories; les tensions identitàries o els marcs de repartiment competencial i la interpretació que en donen els respectius òrgans jurisdiccionals, són algunes de les qüestions que, en major o menor mesura, són analitzades als diferents capítols d’aquesta obra i serveixen als autors per explicar l’origen, evolució, contingut i abast dels mecanismes garants dels drets lingüístics dels ciutadans.

Llibre en format digital:  pdf l epub

Altres publicacions de la col·lecció e-Recerca

  • 10:00
  • 0

El llibre d’orgue de Calaf de Jaume Carrer (1831-1901) l Post de Ramon Vilar

Els llibres o “quaderns” d’orgue que es guardaven als arxius d’esglésies que disposaven d’aquest instrument aeròfon de teclat, havien estat escrits pels propis organistes a fi de disposar de melodies populars, com a recurs de divertiment, per a ser interpretades en certes festes i períodes festius de l’any litúrgic. Els llibres d’orgue que ens han arribat no van més enllà del segle XIX o com a molt, de finals del XVIII. Ja els musicòlegs i recercadors de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) alerten de la importància d’aquests “llibrets” per la documentació que aporten sobre els repertoris populars en ús del temps al qual pertanyen. En les seves missions de camp en recullen uns quants o els copien, i a partir d’aquí es converteixen en objecte de l’etnomusicologia.

El llibre d’orgue de Calaf va ser adquirit per en Josep Crivillé i Bargalló quan tenia 17 anys (1964) a una parada de llibres d’ocasió del mercat de Sant Antoni de Barcelona. Una vocació prematura vers la musicologia i un olfacte especial vers la música popular el va portar a adquirir aquest exemplar. Més endavant el va donar a conèixer publicant-ne un bon nombre de melodies al III volum de Música Tradicional Catalana, Danses (1983). Finalment, ell mateix havia deixat gaire bé llesta per a l’edició la publicació d’aquest important document. En Josep Crivillé va morir l’abril del 2012 i dos anys més tard, el 2014, hem endegat, des del Departament de Cultura, la seva publicació. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Girona, el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines,  document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. El de les Comarques Gironines és el quart que es publica en forma de llibre.

La publicació s’organitza en vuit blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 26 unitats de paisatge —una bona mostra de la diversitat paisatgística del país— per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) l Post de Lluís Duran

Amb motiu de la commemoració del tres-cents aniversari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, varen convocar el simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” L’objectiu va ser analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país i la seva gent l’acció política, sovint de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació a Catalunya. L’anàlisi que recull el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” va tenir un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes.

El volum recull les aportacions de les ponències presentades i les comunicacions que s’hi enviaren. Amb treballs de Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch, entre d’altres.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Guerra de Succesió a la Publicacions de la Generalitat

  • 10:00
  • 0

Una Europa sense Gaudí, sense Casals, sense Dalí…? L’europeïtat de Catalunya i la catalanitat d’Europa l Post de Marc Leprête

Després del 9N ens trobem indiscutiblement més a prop d’Europa. Els valors més profunds que van portar a la fundació de la Unió Europea —la democràcia, el civisme, la tolerància, el protagonisme i la centralitat dels ciutadans; i també l’eficàcia, o la capacitat d’organització— es van veure reflectits en una jornada on els catalans ens vam expressar sense por a favor de construir un nou Estat en el si de la Unió. Ni un sol incident. Ni un sol problema. Només gent celebrant alhora un esdeveniment d’un gran significat polític i vivint un dia festiu, un diumenge de tardor. Un dia excepcional i alhora un dia com qualsevol altre: normalitat total. 2.344.828 votants. 80’91% a favor d’un Estat independent. No paga ni tan sols la pena comentar la dimensió d’aquesta xifra i d’aquest percentatge. Parlen per elles mateixes. Negar-les o menystenir-les és una manera com una altra de fer el ridícul, però també una profunda irresponsabilitat i una falta de respecte cap al conjunt de la ciutadania.

Malgrat les amenaces —sovint hiperbòliques— sobre l’absolut aïllament internacional de Catalunya en cas d’una suposada independència, ens vam acostar més a Europa a còpia de consumar els ideals amb que aquesta va ser imaginada i finalment edificada. Malgrat l’intent d’inocular la por entre la ciutadania, la resposta d’aquesta fou plenament assertiva. Tothom en va prendre nota, especialment a Europa. [+ info]

  • 10:00
  • 0

Descentralització i autonomia política. L’impacte de la ideologia i el finançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia | Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Per què Catalunya i Andalusia han desplegat models sanitaris diferents? Es tracta de decisions altament condicionades pel model de finançament territorial, o hi ha marge per a la decisió diferencial en base a la ideologia dels partits en el govern? La sanitat és l’àmbit sectorial de major pes pressupostari en mans dels governs autonòmics i és una peça essencial dels seus respectius règims de benestar. Però, fins a quin punt les estructures de provisió heretades i les característiques del sector sanitari en cada territori condicionen les decisions de política pública dels governs respectius? En aquest llibre ens interessa observar com s’exerceix l’autonomia política en un marc de descentralització competencial; concretament, quins factors influeixen en la presa de decisions a nivell de govern autonòmic i com es percep i es processa aquesta influència per part dels seus decisors públics. Des de la literatura sobre federalisme fiscal analitzem un dels factors que condiciona a priori la presa de decisions per part dels governs: la disponibilitat dels recursos econòmics i com es decideix utilitzar-los. Des de la literatura sobre l’anàlisi de polítiques públiques integrem el factor finançament en la complexitat del procés polític de la presa de decisions i l’elaboració de les polítiques públiques. Entendre els condicionants del processos de presa de decisió en els nivells de govern subcentrals i, per tant, la naturalesa de la seva autonomia política, pot contribuir al coneixement comparat i al debat sobre el funcionament i la funcionalitat de la descentralització.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet en pdf

Altres publicacions de la col·lecció Institut d’Estudis Autonòmics