Barcelona ha vist néixer i desaparèixer nombrosos barris de barraques al llarg del segle XX, fet que va condicionar el seu desenvolupament urbà. Tot i ser una ciutat impossible a ulls de l’Ajuntament, la manca de polítiques d’habitatge va perpetuar la situació i va esdevenir una ciutat possible de barris consolidats que, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, la por pel control i la repressió, van teixir una vida social activa en la lluita per aconseguir un habitatge. La seva experiència ha restat en l’oblit, sovint estigmatitzada pel desconeixement d’una història d’esforços i il·lusions que ara veu la llum quan la gent sense història pren la paraula.
Les experiències vivencials recollides en el present volum i l’anàlisi exhaustiu de la documentació referida al fenomen ha permès reescriure la historia del barraquisme dins dels contextos social, econòmic i polític en què es va desenvolupar al llarg del segle XX. [+ info]
Catalunya ha estat pionera i disposa d’importants eines normatives i mesures recents destinades a afavorir la introducció de la sostenibilitat en l’habitatge, la construcció i l’urbanisme i la seva incidència territorial.
Tanmateix, paral·lelament a una gran correcció disciplinar i processal, durant aquest anys s’ha pogut detectar una manca d’experiències pilot i decidides pel que fa a la materialització de nous desenvolupaments més sostenibles i innovadors.
El treball Cap a un Habitat(ge) sostenible es planteja des de diverses premisses:
1. La sostenibilitat no només és una condició, sinó una ocasió per a la creativitat.
2. La sostenibilitat convoca i necessita una nova mirada sensible i innovadora sobre el nostre entorn.
3. La sostenibilitat és una oportunitat de canviar els nostres hàbits i rutines de consum, acceptats i/o estandarditzats, i reorientar-los de manera imaginativa. [+ info]
La nova col·lecció de treballs de geologia, que porta per títol El llenguatge de les pedres, té com a finalitat apropar els estudis de geologia al públic en general. L’objectiu principal és divulgar el coneixement dels fenòmens geològics, i d’una manera especial d’aquells que han tingut o tenen una incidència en la vida de l’home.
Un exemple molt clar i pedagògic és el de l’origen i desaparició del poble de Montclús (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera).
El poble es va assentar damunt d’uns quants blocs de pedra creats com a conseqüència d’un esllavissament en massa, probablement provocat per un terratrèmol que va originar el desplaçament de turons gairebé paral·lelepípedes de calcària, desenganxats i aïllats de la massa principal. El resultat va donar lloc a uns paratges alterosos que eren fàcils de defensar i damunt dels quals l’home podia viure tranquil. Probablement els primers pobladors foren els ibers (ilergetes) que, atonyinats pels romans en els plans de Lleida, s’anaven refugiant cap a les muntanyes en punts que consideraven estratègics. [+ info]
Tot just fa dos mesos de la presentació del Requetetxec i ja hem rebut una bona colla d’opinions dels qui l’han anat coneixent, sigui com a llibre o en la seva versió web. Constatem que els mestres valoren molt que sigui una eina pràctica, i això ens fa contents: la nostra idea era que el Requetetxec fos útil i fàcil de fer servir a l’aula, i sembla que de moment els usuaris el veuen així. Gràcies a tothom!
Per altra banda, algunes persones ens han destacat que el Requetetxec servirà perquè els infants i els mestres descobreixin una part del nostre patrimoni musical: els instruments i conjunts, la música que toquen i els contextos on actuen. Hi estem d’acord, però voldríem introduir-hi un matís: el que hem volgut retratar al Requetetxec no és un patrimoni antic conservat a les vitrines d’un museu, sinó una realitat ben viva (encara que poc present, és cert, dins la particular “realitat virtual” que ens van servint determinats mitjans i creadors d’opinió). Feu una ullada al llibre i ho comprovareu: tret d’algunes referències al passat —necessàries per entendre el present—, el que ensenyem és un panorama actual, vigent. I tan extens i variat, afegiríem, que de vegades ens ha costat encabir-lo en unitats de títol concret i extensió limitada. [+ info]
L’avaluació normativa des d’una perspectiva d’integritat
La Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya crea la institució del mateix nom i la configura com a una entitat de dret públic adscrita al Parlament de Catalunya entre les funcions de la qual, ultra les relacionades amb la investigació, destaca la prevenció de la corrupció, amb expressa atribució de la potestat indicativa consistent en la facultat d’assessorar i adreçar recomanacions a tot el sector públic de Catalunya.
L’Oficina Antifrau desenvolupa aquestes funcions actuant amb plena independència de les administracions (articles 1.1 i 8.1 de la Llei). Si hi ha alguna activitat dels poders públics que té incidència en la ciutadania és la relativa a l’elaboració de normes jurídiques, és a dir, de mandats o prohibicions de caràcter general que pretenen regular un determinat sector de la realitat. Quina millor forma de prevenció existeix que la pròpia norma incorpori, des del mateix moment de la seva gestació, la perspectiva de la integritat? I és que un cop la norma ha estat oficialment publicada i ha entrat en vigor, passa a integrar-se en l’ordenament jurídic i ha de ser complida pels seus destinataris fins a la seva ulterior derogació o fins a la seva expulsió del sistema pels mecanismes constitucionals o jurisdiccionalment establerts. [+ info]
El món àrab ha centrat en els darrers mesos l’atenció de la comunitat internacional a causa d’una onada de canvis després de dècades d’immobilisme polític i de malestar social. Des de la riba nord de la Mediterrània hem intentat explicar-ne les causes, analitzar els fets i predir fins i tot les conseqüències, no només per als mateixos països àrabs sinó també per al futur de les relacions entre Espanya, Europa i la riba sud de la Mediterrània.
Qualsevol debat sobre l’actualitat requereix una contextualització històrica, ja que sense el coneixement necessari del nostre passat difícilment podrem elaborar una anàlisi encertada. Per això, els reptes actuals a la Mediterrània demanen una mirada pluridisciplinar que aplegui el coneixement d’experts, acadèmics i actors que coneguin de primera mà el terreny. I aquesta és la mirada que proposa aquesta publicació, que aborda les relacions d’Espanya amb la Mediterrània dels darrers dos segles mitjançant les reflexions contrastades i complementàries d’acadèmics i diplomàtics que configuren un retrat de l’evolució història de la regió. [+ info]
El repte principal de les economies avançades consisteix a gestionar el trànsit de l’economia industrial clàssica a l’economia del coneixement, que situa el coneixement i la tecnologia com a poderosos motors que impulsen el creixement econòmic.
En aquest context sorgeix un nou paradigma de desenvolupament que, a partir de les tesis de Richard Florida, enllaça economia i creativitat, la qual ha de ser entesa com a la generació i la difusió d’idees i la seva aplicació a la producció de nous béns i serveis i al disseny de nous processos. El resultat és que les activitats que formen part de la “nova economia” es localitzen en llocs que combinen les denominades 3 “T’s”: tecnologia, talent i tolerància.
Aquest estudi té per objectiu analitzar la posició que ocupa Catalunya en l’entorn internacional i espanyol, particularment, en tot allò que fa referència a les variables que es configuren com a impulsores del desenvolupament regional d’acord amb les teories basades en la classe creativa i, més concretament, amb la teoria de les 3 “T’s”. [+ info]
Crida a la utilització i al suggeriment de noves propostes de termes
El Diccionari d’educació (TERMCAT, 2011) ha estat presentat públicament a l’Institut d’Estudis Catalans el dia 8 d’octubre passat i també a Andorra el 8 de novembre, en presència de les autoritats educatives que l’han fet seu. Esdevé així un instrument útil i pràcticament oficial, quasi un diccionari normatiu en el camp de l’educació. Però si no es converteixen en usuals les propostes que s’hi recullen no hauran servit prou els esforços de normalització que s’han promogut en la seva realització. Són els especialistes i el professorat els qui tenen la possibilitat de convertir els termes en usuals fent-los servir en la seva pràctica quotidiana. També la premsa i els mitjans de comunicació haurien d’emprar els termes que s’hi contenen. Habitualment ja es fa així.
En un moment de la nostra història recent, hem aconseguit bandejar barbarismes flagrants com *bussón i *sello i han esdevingut normals les formes genuïnes correctes de bústia i segell. Semblava difícil… Ara hauríem de seguir en una línia semblant fent ús sempre que sigui possible de:
-patenta o quintada, en lloc de *novatada
-assetjament escolar, en lloc de *bullying [+ info]
La Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 plasma la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya mitjançant una anàlisi, a través de la quantificació prèvia, de les macrorelacions que tenen lloc en la nostra economia, centrades principalment en els sectors productiu, famílies, públic i exterior. En aquest sentit permet fer un seguiment periòdic i acurat de les tendències primàries de la realitat social, econòmica i laboral. L’àmbit d’estudi de la memòria abasta sis grans àrees d’actuació. En el capítol primer s’analitza l’evolució de l’economia a Catalunya durant l’any 2010. El capítol segon estudia la societat del coneixement a Catalunya bàsicament a través de dos grans apartats: l’estat de l’R+D+I i l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En el capítol tercer s’analitza l’evolució del mercat de treball. El quart avalua l’evolució del treball autònom. En el capítol cinquè s’analitzen les condicions de vida a Catalunya i les polítiques publiques que s’hi vinculen. El capítol sisè, finalment, estudia l’evolució dels principals paràmetres de sostenibilitat ambiental a Catalunya. [+ info]
La presó Model de Barcelona va començar a funcionar com a presó l’any 1904 després de 16 anys d’obres, amb una capacitat per a uns 800 reclusos. L’edifici va ser projectat pels arquitectes Salvador Viñals i Josep Domènech i Estapà en un extrem de l’Eixample deshabitat i ocupat per camps de conreu. Sobre els plànols, el complex contenia importants avenços en relació a la miserable i corrupta presó del Raval a la qual substituïa. Les cel·les eren individuals i tenien innovacions higièniques com ara water closet amb aigua corrent. La Model, però, va quedar obsoleta en pocs anys. Després d’un segle d’existència, l’edifici ha patit nombrosos incendis, motins i un bombardeig durant la Guerra Civil. Però la seva estructura no ha patit canvis substancials. La majoria de les reformes s’han orientat a reforçar la seguretat de la presó.
[+ info]
Facebook Llibreria Barcelona
