Sobre fronteres, Estats i Nacions

De vegades, les commemoracions històriques serveixen per repensar el present. En ocasió del 350è aniversari del Tractat dels Pirineus (1659), que esquarterà el país i annexà els comtats de Rosselló i Cerdanya a França, el Museu d’Història de Catalunya i diverses universitats catalanes i franceses vam organitzar un col·loqui internacional amb dues seus: Barcelona i Perpinyà. El llibre que ara presentem recull les ponències que s’hi van presentar. El congrés pretenia reflectir les circumstàncies històriques en què es va produir el Tractat dels Pirineus, però també les seves conseqüències immediates i llunyanes, i encara la memòria d’aquell fet i els termes en què es planteja avui.

És evident que, a començament del segle XXI, conceptes com identitat, estat i frontera són presents en el debat politicocultural d’Europa i del món –i també ho són, òbviament, a Catalunya. Es tracta d’un terreny en què la immediatesa de la notícia s’ha d’equilibrar amb la reflexió sobre les continuïtats profundes. Perquè, al capdavall, si bé és cert que la crisi dels estats dits moderns, atenallats entre la globalització, els fenòmens d’integració supraestatal i la reivindicació identitària de les nacions sense estat, pot abocar a una sensació de canvi imparable, gairebé vertiginós; també ho és que les nacions d’Europa són estructures de llarga durada, a la manera braudeliana, forjades en un procés d’aproximadament mil anys.

L’obra arrenca amb una reflexió de Lucien Bély (Universtitat  de  París–Sorbonne) sobre el  joc diplomàtic trenat per les paus de Westfàlia, Pirineus i Utrecht i es clou amb un text d’Eva Serra (Universitat de Barcelona) sobre les conseqüències del Tractat dels Pirineus a les dues Catalunyes. Entre mig, les trenta ponències incloses en el volum mereixerien cada una un article i una reflexió. Esmentem-ne tan sols, per anar obrint boca, alguns dels seus autors més rellevants: Peter Sahlins (Universtitat  de  Berkeley), Enric Pujol, Ignasi Fernández Terricabras i Antoni Simon (Universitat Autònoma de Barcelona), Gilbert Larguier i Joan Peytaví (Universitat de  Perpinyà), Fernando Sánchez Marcos i Jaume Dantí (Universitat de Barcelona), Xavier Torres i Pep Valsalobre (Universitat de  Girona) i Patrici Pojada (Univesitat de Tolosa-Lo Miralh).

Agustí  Alcoberro
Director del Museu d’Història de Catalunya

Fitxa de compra

Altres títols sobre història de Catalunya a Publicacions de la Generalitat

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya publiquen el catàleg de l’exposició del mateix títol que va ser inaugurada a Barcelona l’octubre de 2012 i que recorre diverses poblacions catalanes.

En el catàleg es repassa el recorregut vital del Centre Excursionista de Catalunya entre els anys 1931 i 1956 aprofitant la potencialitat de l’arxiu documental, cartogràfic i fotogràfic del Centre, testimoni de la tasca de preservació del patrimoni per part de l’entitat i els seus socis.

Culturalment i esportivament, el Centre Excursionista de Catalunya assoleix la seva plenitud en la primera meitat dels anys 30 del segle XX impulsant els treballs de la divisió comarcal de Catalunya proposada per Pau Vila, que fou president del Centre. Mentre, els alpinistes i escaladors del CEC assoliren gairebé tots els cims dels Pirineus, obriren noves vies d’ascensió i popularitzaren l’excursionisme. L’esquí es consolidà com una modalitat sòlida d’esport de muntanya i el CEC fou reconegut internacionalment quan entrà a formar part de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA), una fita que contribuí a situar Catalunya en el mapa europeu i internacional.

De l’esplendor dels anys 1931 a 1935 es passa a la lluita, en tots els sentits, dels tres anys de la Guerra Civil. D’una banda, col·labora institucionalment o individualment amb el Govern de la Generalitat cedint refugis per a les Milícies Alpines o estimulant els socis a cedir material de muntanya per aquesta unitat militar o intentant mantenir una presència internacional. Des de l’any 1939, la lluita es converteix en supervivència davant una situació política desfavorable. Són els primers anys del franquisme en què el Centre Excursionista de Catalunya i els seus socis han de fer equilibris per mantenir l’entitat i el seu ric patrimoni documental, però al mateix temps han de reprendre l’activitat i han de mantenir l’esperit d’un poble que lluitarà per la llibertat.

Ens trobem, per tant, davant un volum que pretén donar a conèixer i posar en valor l’actuació del Centre Excursionista de Catalunya i la dels seu socis en el marc de la història de Catalunya en el període de la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.

Josep Calvet
Historiador del Memorial Democràtic

[Fotos extretes del llibre, ambdues de la Molina, 1936.]

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols sobre història de Catalunya a Publicacions de la Generalitat

Una de les principals raons d’aquest auge de la descentralització és que les institucions multinivell milloren la qualitat de les polítiques públiques i redueixen els costos en la seva provisió com a conseqüència d’una proximitat més gran del govern als ciutadans i d’un coneixement millor de les seves preferències. Tanmateix, la dispersió vertical del poder dificulta el control electoral per part dels votants i fa que disminueixin els incentius perquè els polítics responguin de la millor manera possible als interessos i als desitjos dels ciutadans.

Dos són els mecanismes que fan que el control electoral sigui més complicat en els sistemes multinivell. En primer lloc, els anomenats efectes de contaminació entre arenes electorals en el sentit que el comportament dels partits polítics i els votants en les eleccions menys importants depèn en certa mesura del que passa en les eleccions més importants. Per exemple, els votants usen les eleccions regionals o les europees per castigar o recompensar els governs nacionals d’acord amb l’avaluació de la seva actuació. En segon lloc, les dificultats més grans en l’atribució de responsabilitats a l’arena regional. Si els ciutadans no saben quin és el grau de responsabilitat que cal atribuir a un govern en els resultats econòmics, difícilment poden castigar els governs dolents i recompensar els bons. I tot i que els ciutadans aprenen sobre el funcionament dels estats descentralitzats a mesura que passa el temps, és tasca dels polítics, a partir del debat acadèmic, dissenyar els arranjaments institucionals que facin possible millorar el control electoral dels governs sense perdre els grans avantatges en la provisió de béns públics que ofereix la descentralització.

Ignacio Lago
Professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Professor d’Economia a la Universitat de Vigo. Coautor de Descentralización y control electoral de los gobiernos en España

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols de l’Institut d’Estudis Autonòmics a Publicacions de la Generalitat

Este post en castellano

Les regions són cada dia més presents en la construcció europea i un dels últims avenços, introduït pel Tractat de Lisboa, és la participació de les seves cambres legislatives en l’elaboració de la normativa de la Unió. Es tracta d’una participació indirecta per analitzar, cas per cas, si la norma prevista respecta o no el principi de subsidiarietat abans de ser aprovada. Però els mecanismes de participació no sempre són fàcils d’establir. I els circuits assumits pel Parlament de Catalunya a l’hora de controlar del principi de subsidiarietat s’han d’acabar de definir.

La col·lecció “Testimonis Parlamentaris’’ publica les transcripcions de la Jornada sobre la dimensió regional del principi de subsidiarietat i la seva aplicació pràctica a Catalunya, organitzada al Parlament pels departaments de la Presidència i de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

El leitmotiv de l’acte va ser el d’oferir un coneixement pràctic sobre els processos vinculats a aquest principi i exposar exemples de bones pràctiques susceptibles de facilitar el treball parlamentari. A més, cal trobar també l’encaix de l’aportació del Govern en uns tràmits que es caracteritzen per la seva brevetat i per l’alta especialització de les matèries tractades, cosa que, a més, s’ha d’aconseguir sense trencar l’equilibri de poders del joc democràtic. Val a dir que aquest nou procediment parlamentari ja ha permès a la cambra catalana participar, només en tres anys, en més de tres-centes consultes abans de l’aprovació de futurs actes legislatius per part de les instàncies europees.

Un dels elements més rellevants del llibre, i que obre la porta al debat, són les experiències de regions que han implantat circuits eficients i satisfactoris. Aquests exemples ens conviden a una reflexió postjornada, perquè cal identificar millores que puguin ser aplicables al model català.

Ja s’ha fet un primer pas: el Govern ha començat a emetre informes per donar suport al treball parlamentari. Altres objectius, però, són ambiciosos i requeriran més temps, com ara: intentar conèixer cap a on vol legislar Europa i treballar amb antelació l’agenda de la Comissió Europea; crear un òrgan parlamentari que seleccioni i informi de forma prèvia sobre les consultes; o establir una cooperació institucionalitzada entre el legislatiu i l’executiu. En qualsevol cas, el contingut d’aquesta Jornada i les reflexions que pugui comportar seran molt útils per a la participació de Catalunya en el procés legislatiu comunitari, atès que som un territori amb capacitats legislatives i de forta convicció europeista.

Establir millores en els circuits de treball necessita temps. La mateixa construcció europea ha avançat amb la tècnica de “les petites passes” del seu ideòleg, Jean Monnet. Catalunya també ha de trobar els tempos per introduir l’element europeu en el treball quotidià del Parlament i del Govern. I aquest llibre, sens dubte, pot contribuir a buscar millores procedimentals que aportin riquesa i matisos al treball intern de les nostres institucions.

Roser Serra i Albert
Cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals. Ha participat en la coordinació tècnica de la Jornada i en la publicació de les intervencions.

Fitxa de compra a la llibreria

Altres títols de la col·lecció Testimonis Parlamentaris a Publicacions de la Generalitat

El desenvolupament sostenible és cosa de tots: dels governs, de les administracions, les grans empreses, els científics o els especialistes, que tenen molt a fer-hi i molt a dir-hi. Però també del conjunt de la societat, de tots i cadascun de nosaltres, bé associats en entitats, bé com a individus. Davant d’un repte, d’un problema, sovint pensem que els canvis els han d’impulsar els altres, però són moltes les actuacions que podem fer a hores d’ara nosaltres mateixos per contribuir a fer dels nostres països, pobles, ciutats i barris, i en conseqüència, del conjunt del planeta, un lloc més habitable per a les generacions futures. I la major part de les vegades, no ens cal fer grans esforços ni actes heroics.

En aquesta línia d’acció, i per difondre la cultura de la sostenibilitat entre la societat catalana, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va impulsar el projecte Petites idees per a un gran futur, un recull de 40 idees, propostes o accions diferents que es poden emprendre sense gaire complicacions ni gaire esforç. Aquest recull es va publicar el 2010.

La publicació que comentem ara aprofundeix en aquest difondre la cultura de la sostenibilitat amb un segon recull de 40 idees concretades en petites accions. S’ha elaborat comptant amb el suport de més d’una trentena d’entitats que treballen en l’àmbit de la sostenibilitat i el medi ambient a Catalunya. Posades a l’abast del públic general en diversos suports electrònics, aquestes 40 accions/idees es difonen ara mitjançant el paper, ja que les dues tecnologies són perfectament complementàries. Comprar productes propers, regar optimitzant el consum d’aigua, moure’s o desplaçar-se sense malbaratar combustible (compartint automòbil, anant a peu o en bicicleta o usant el transport públic), donar una oportunitat perquè tot allò que ja no es fa servir pugui ser útil a algú altre, tractar acuradament els residus… són petites accions senzilles i a l’abast de tothom que contibueixen a fer l’entorn més sostenible. Un entorn de més qualitat és la millor herència que podem deixar a les generacions que ens van succeint i a les que vindran.

Joan M. Romaní
Tècnic de publicacions i de difusió del CADS

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de medi ambient

Però la realitat és tan parcial com suggereix Elazar? S’han de tenir en compte federacions multilingües com ara Suïssa, el Canadà i l’Índia, que han sobreviscut i progressat durant un segle i mig en els dos primers casos i durant 60 anys en el tercer. Aquests exemples mostren que és possible que Elazar hagi subestimat fins a quin punt, amb les institucions adequades i unes cultures polítiques que els donin suport, les federacions multiètniques o multinacionals efectivament es poden mantenir i poden fins i tot ser preferibles a les confederacions, que tendeixen a ser més fràgils.

Ronald L. Watts
Principal Emeritus and Professor Emeritus of Political Studies and Fellow of the Institute of Intergovernmental Relations at Queen’s University

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols de la Col·lecció Clàssics del Federalismes a Publicacions de la Generalitat

This post in English

En els darrers anys, el Dret ha quedat en un segon terme en el moment de replantejar-se la gestió pública dels interessos públics, davant la preponderància del management i les seves tècniques.  Aquest fenomen, del qual l’anomenada “fugida del Dret administratiu” n’és una expressió, s’ha degut en part, com no podem obviar, a la metodologia usualment emprada pels juristes a les darreres dècades. El mètode jurídic essencialment autorreferencial, pur, d’inspiració kelseniana, ha marcat profundament la metodologia del jurista, desembocant en un distanciament entre la realitat social i els tecnicismes jurídico-formals.  Així, mentre la primera ha estat freqüentment obviada per una part significativa de la doctrina jurídica, els segons han merescut ampli conreu, de tal manera que les aportacions per a l’efectivitat i eficàcia de les normes que poden provenir d’altres branques del coneixement, i que ofereixen una rica llum sobre la realitat social, com ara la sociologia o l’economia, acostumen a ésser menystingudes pel pensament jurídic encara dominant.

Enfront d’aquesta situació, l’obra ressenyada vol mostrar l’existència d’una ciència jurídico-pública que, amb constància des del segle XIX, ha advocat per la funcionalitat del Dret com a veritable eina per a la millora de la gestió pública.  Amb aquesta inspiració, i tot celebrant l’efemèride del centenari de la creació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, els professors Ponce Solé i Moltó Darner, amb la col·laboració del Sr. Capdeferro Villagrasa, han confeccionat una acurada selecció de lectures de Dret públic català, incloent-hi fragments de vint-i-tres obres de caràcter jurídic que, des del segle XIX i fins a dia d’avui, han donat un viu exemple de com s’ha de relacionar adequadament ciència jurídica (pública) i realitat social, ocupant-se de problemàtiques ben concretes.

A títol merament exemplificatiu, el lector podrà llegir com Valentí Almirall, jurista i polític, l’any 1886, a Lo Catalanisme, afirma, en base a la promoció del principi d’igualtat, que els poders públics no deuen estendre la seva intervenció a qualsevol àmbit imposant mesures restrictives innecessàries: “davant d’una desgracia accidental causada per un vapor ó un camí de ferro, [...] imposan als viatjers cent entrabanchs y obligacions, que sens aumentar ni una mica llur seguretat, dificultan la expedició de llurs negocis”, tot fent una aplicació del que avui anomenaríem principi de proporcionalitat i mètode de ponderació d’interessos, i oposant-se a la regulació reactiva destemperada i, molts cops, desmesurada i ineficaç de la qual malauradament continuem tenint exemples a l’actualitat.

Fragment a fragment es podria destacar, de cadascuna de les vint-i-tres obres seleccionades, les seves virtuts, encara avui necessàries, que configuren aquesta obra com un vertader mosaic de bones pràctiques de tècnica jurídica orientada a la millora de la gestió dels interessos públics a través del Dret, i que suggereixen a juristes i gestors públics com ha de ser una proposta de millora de la gestió pública: necessària, ponderada, eficient, eficaç i acuradament instrumentada i emparada en el Dret.

Òscar Capdeferro, Juli Ponce i Josep Maria Moltó
Coautors de l’obra

Fitxa de compra a la Llibreria en línia | Text complet en PDF

Altres títols editats per l’Escola d’Administració Publica de Catalunya a Publicacions de la Generalitat

La República donà importants esperances a l’aprovació de l’anhelat sufragi femení, però la realitat fou una altra. Els polítics del nou període democràtic no tenien com a prioritat la concessió del sufragi femení i les dones s’endugueren la primera de les moltes decepcions polítiques quan quedaren excloses dels comicis generals de 1931.

L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre de 1931 permeté el sufragi femení. No obstant això, el debat del vot femení es caracteritzà per un conjunt de debats polèmics i de repetits intents d’alguns diputats perquè no es concedís el sufragi femení. L’atorgament del sufragi femení obligà la majoria dels partits polítics a crear les seves respectives seccions femenines. A partir d’aquí, s’inicià un important discurs polític perquè poguessin exercir el vot en els comicis al Parlament de Catalunya que es durien a terme el 20 de novembre de 1932, però la realitat és que les dones patiren altre cop l’ajornament del seu dret polític.

En aquesta ocasió, el motiu de la no concessió fou la manca de temps entre l’aprovació de l’Estatut i la convocatòria d’eleccions i, sobretot, la inexistència d’un cens femení actualitzat perquè el darrer havia estat confeccionat el 1924. Dues explicacions poc convincents perquè l’Estatut permetia convocar eleccions un mes després de la seva aprovació i perquè al juliol de 1932 existia un cens femení, almenys, a Barcelona.

L’obtenció del sufragi femení no fou una comesa fàcil com s’ha volgut mostrar i fer creure, sinó que més aviat fou un llarg camí degut als diversos i intencionats entrebancs que hi posaren alguns homes del món polític i social. Tanmateix, les dones tingueren el coratge i la constància suficient per continuar lluitant per a l’assoliment dels seus drets i del vot femení, una acció que fou possible en els esmentats comicis generals del 1933.

Josep Lluís Martín i Berbois
Doctor en Història Contemporània. Autor d’Ignorades però desitjades. La dona política en les eleccions de la Segona República a Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols sobre història a Publicacions de la Generalitat

Presentació Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya

L’altra gran finalitat del llibre és que noies i nois s’impliquin i s’animin a crear la seva pròpia història. Els apartats «Com s’escriu un conte?» i «Com s’il·lustra un conte?» són una crida a la imaginació. A la creativitat. Així doncs, En Plomat només és una de les infinites històries que ells poden inventar prenent com a protagonista aquesta espècie. Sens dubte, gràcies a aquest esforç creatiu, podran aprendre i valorar millor la importància del nostre entorn natural.

Richard Martin Vidal
Responsable de Comunicació Visual. Direcció General de Medi Natural. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat a Publicacions de la Generalitat

Per a molts nord-americans, la paraula “constitució” només significa una cosa: la Constitució nacional. Segons un estudi recent, gairebé la meitat desconeix que els estats individuals també tenen constitució. Els especialistes també han prestat poca atenció a les constitucions dels estats, i han afavorit un escenari federal aparentment més dinàmic i significatiu. Aquest assaig intenta canviar aquesta percepció, combinant història, dret i ciència política per presentar un relat detallat i necessari del paper únic i essencial de les constitucions dels estats en la vida dels Estats Units.

G. Alan Tarr
Director del Center for State Constitutional Studies i Professor de Ciència Política a Rutgers University-Camden. Autor d’Entendre les constitucions dels estats dels Estats Units d’Amèrica

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la col·lecció Con(Textos)A a Publicacions de la Generalitat

This post in English