medi ambient

Publiquem al bloc de Territori i Sostenibilitat!

Promoció del turisme sostenible

Del 7 al 10 d’abril, a Barcelona es va celebrar la vintena edició del Saló Internacional del Turisme de Catalunya, on es va presentar una àmplia varietat de destinacions d’arreu del món. Un total de 1.500 expositors de 75 països diferents i totes les regions de l’Estat Espanyol van promoure els seus atractius turístics. I, més de 190.000 visitants (consumidors, agències de viatges, periodistes especialitzats, empreses de lleure, tour operadors, etc) van visitar el Saló.

La Direcció General de Qualitat Ambiental, amb la col·laboració de la Agència Catalana de Turisme i del Club EMAS, va participar-hi per promoure les eines de qualificació ambiental: el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea i el Sistema de gestió mediambiental EMAS.

Amb un estand dedicat al turisme sostenible es va difondre informació general dels tres sistemes i es va informar dels establiments que disposen d’alguna d’aquestes certificacions. Al web de Catalunya és Qualitat hi ha tots els establiments turístics que disposen de certificacions mediambientals i de qualitat turística.

El 7 d’abril, reservat per a professionals del turisme, es va organitzar una sessió informativa sobre les eines de qualificació ambiental, on també es van presentar dues experiències d’allotjaments turístics certificats: el càmping les Medes, amb el registre EMAS i certificat amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’Hotel Algadir, el primer hotel català certificat amb la Etiqueta ecològica de la Unió Europea.

Un pla per a les entitats ambientals

Catalunya té unes 350 entitats ambientals que treballen activament al territori per protegir i millorar l’entorn. N’hi ha de conservacionistes, de custòdia, de naturalistes, d’ecologistes, d’educació i sensibilització ambiental, de científiques i de recerca, de defensa i de reivindicatives, entre d’altres. Tenen com a objectiu transformar el model actual de desenvolupament de manera que els temes ambientals esdevinguin un dels eixos transversals de les polítiques públiques.

Durant aquests darrers anys, s’han dut a terme diverses accions de suport a les entitats ambientals catalanes que integren el tercer sector ambiental (TSA) de Catalunya. Ara, més que mai, necessitem un pla que identifiqui els valors, principis i objectius compartits entre el TSA i el Departament i permeti sumar esforços i optimitzar recursos. Per això, el Departament impulsa el Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya (2011-2014).

Per redactar aquest Pla cal la implicació del sector i d’altres actors socials directament relacionats. Per aquest motiu s’inicia un procés de participació. El dijous 31 de març, a les 17.30 h, es farà la sessió d’inici d’aquest procés a la sala d’actes de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat (Av. Diagonal, 523-525). En aquest acte es presentaran els resultats de l’estudi “Diagnosi del tercer sector ambiental de Catalunya” que es va fer l’any passat.

També podeu seguir la sessió en directe amb la retransmissió d’àudio per Internet o via Twitter @mediambientcat etiquetes usades: #TSAC #entitatsambientals

Emissió en directe a Ustream

I Fòrums de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya

L’any passat es va crear la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC): una xarxa que agrupa els centres educatius que formen part del Programa escoles verdes de la Generalitat de Catalunya i de les Agendes 21 escolars o els Programes d’educació ambiental de l’àmbit local.

Durant els mesos de març i abril d’aquest any, tindran lloc a diverses localitats de Catalunya els 10 primers Fòrums de la XESC. Els Fòrums són una oportunitat magnífica perquè l’alumnat i el professorat de les escoles de la Xarxa es trobin, intercanviïn i comparteixin experiències i facin accions conjuntes de millora de l’entorn.

Els I Fòrums de la XESC mobilitzaran prop de 400 centres educatius i hi participaran uns 800 alumnes i 700 professors.

L’1 de març va tenir lloc el primer Fòrum a Sant Boi de Llobregat. Hi van participar més de 250 persones i s’hi va dur a terme l’acció conjunta “Els centres de la XESC ens unim al moviment R”, on nois i noies van recollir els compromisos ambientals dels ciutadans de Sant Boi de Llobregat i els van exposar a la plaça de Catalunya d’aquest municipi. Finalment, tots els participants del Fòrum vam fer una R humana gegant per simbolitzar el nostre compromís de reducció, reutilització i reciclatge dels residus.

El vídeo de l’acció conjunta a Sant Boi de Llobregat.

Cimera de Cancún, un èxit que tindrà continuïtat?

L’11 de desembre passat va finalitzar la conferència sobre canvi climàtic de Cancún en què es va aconseguir restablir un cert marc de confiança en les negociacions internacionals sobre els acords futurs de canvi climàtic. A diferència de l’any anterior a Copenhaguen, les expectatives sobre l’èxit de la reunió eren molt baixes. Per això els avenços assolits, tot i que són mínims, han estat celebrats per gran part de la comunitat internacional pel que signifiquen quant al restabliment de les relacions de negociació. De manera molt simplificada es pot dir que l’èxit de Cancún es basa en el fracàs de Copenhaguen.

El text aprovat inclou de manera explícita l’acord entre els països d’arribar a compromisos que limitin l’escalfament global a 2 ºC respecte a l’era preindustrial. Això és molt rellevant ja que marca el terreny de joc per negociar les emissions que haurà de reduir cada país. Igualment, en el text s’avança en aspectes com el finançament, la transparència de les accions de reducció de cada país, els mecanismes per impulsar l’adaptació al canvi climàtic dels països més pobres i vulnerables o la transferència de tecnologia, entre altres aspectes, tot i que no es resolen.

En l’àmbit català s’ha de fer esment del reconeixement, per primera vegada en un document aprovat d’una conferència de canvi climàtic, del terme subnations, que és com es coneix en termes de les Nacions Unides aquelles regions del món amb capacitat de legislar i que no són part d’aquestes. En són exemples les nostres comunitats autònomes, els estats americans o els länder alemanys. Arribar a aquest reconeixement de la nostra capacitat i responsabilitat de ser una part de la solució és el final del camí que va iniciar la delegació catalana fa dos anys a Poznan, quan va introduir el que després s’ha conegut com l’esmena catalana, que defensa el reconeixement del paper d’aquestes subnations.

Tanmateix, tot i l’èxit moderat de la conferència de Cancún, no s’ha de perdre de vista la gran dificultat que tindrem per assolir un acord global a llarg termini. Hi ha encara aspectes essencials d’un futur acord en els quals estem lluny de la solució. La reducció d’emissions de cada país, en especial dels dos grans emissors –Xina i EUA–, i la mobilització de tot el finançament que serà necessari són temes de màxima complexitat que van molt més enllà d’un aspecte purament ambiental. En l’àmbit europeu no s’ha esperat a assolir aquest acord per començar a actuar, l’objectiu és reduir el 20% per al 2020 i cada vegada va agafant més força arribar al 30%.

Cancún ha donat un senyal d’esperança en un moment en què hi havia un risc real de trencament del procés negociador. Esperem que la història digui que Cancún va ser la base d’un acord mundial posterior per afrontar el gran repte del canvi climàtic.

Coneixes el Centre de Documentació de Medi Ambient (CDMA)?

Has necessitat mai una publicació o un article de revista sobre temes ambientals i no has sabut on trobar-lo? Has volgut consultar un informe sobre l’habitatge a Catalunya i no l’has trobat a Internet? Has necessitat mai dades especialitzades i no has sabut qui et pot informar i assessorar sobre com trobar aquesta informació?

Al Centre de Documentació de Medi Ambient (CDMA) recollim informació i documents sobre els diferents temes relacionats amb el medi ambient i l’habitatge i els posem al teu abast.

Disposem de més de 21.000 documents tècnics especialitzats en diferents suports: monografies, estudis, informes i publicacions periòdiques. Tota aquesta documentació està repartida entre la seu central, situada a la Biblioteca de Biologia de la UB (Barcelona), i els centres de documentació dels Parcs Naturals, que gestiona el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

El CDMA i els centres dels Parcs Naturals treballem coordinats i compartim catàleg per fer-te més fàcil la cerca de documentació. També participem en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), que amplia la informació especialitzada que posem al teu abast.

Pots consultar els documents a la sala, demanar-los en préstec personal o interbibliotecari, i també accedir a bases de dades especialitzades o documents en línia.

Si vols estar al dia de les darreres adquisicions bibliogràfiques del Centre, mira el Butlletí de Novetats o l’Aparador Virtual, que mostra una selecció de documents i enllaços a recursos sobre diferents temes d’actualitat. L’últim que hem elaborat se centra en l’Any de la Biodiversitat.

Ens pots visitar a (mapa):

Edifici biblioteca S-2 de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB)
Av. Diagonal, 645
08028 Barcelona

T’hi esperem!

S’obre un nou espai de diàleg amb la ciutadania: la Taula per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

El Departament disposa de diferents espais de participació i consulta en què representants de la societat catalana debaten sobre polítiques sectorials relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat, com és el Consell per a la Prevenció i Gestió de Residus a Catalunya o el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua.

Calia, però, fer un pas més enllà, la creació d’un òrgan en què representants de la societat puguin deliberar sobre polítiques estratègiques i transversals, que es coordini amb els altres espais estables de participació existents, que doti d’unitat la participació de la ciutadania en relació amb les temàtiques ambientals i de la sostenibilitat i que fomenti que aquesta participació tingui un impacte real i eficaç.

Aquest òrgan és la Taula per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, que es va constituir el 28 d’octubre passat amb unes primeres funcions: el seguiment del desenvolupament de l’Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya i dels plans d’acció del Pla marc de mitigació del canvi climàtic.

Al ple de la taula, hi participen representants de la societat civil organitzada dels àmbits empresarials, professionals, sindicals, associatius, acadèmics, de l’Administració i d’institucions dedicades a l’impuls de la sostenibilitat. Però a més a més, les persones interessades a fer sentir la seva veu, poden fer-nos arribar les seves propostes directament a través de la Secretaria Tècnica de la Taula.

Amb aquest espai es pretén avançar cap a una democràcia que garanteixi la participació pública en la presa de decisions que afecten el medi ambient i la sostenibilitat, tot esperant que esdevingui un catalitzador d’un nou model de governança.

Comença a rodar el Programa d’acords voluntaris per reduir les emissions que originen el canvi climàtic

El 22 de juliol passat es va posar oficialment en marxa el Programa d’acords voluntaris per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que impulsa l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Formar part d’aquest programa és un compromís voluntari que pot assumir qualsevol organització, empresa, entitat o col·lectiu per contribuir a la reducció de les emissions que originen el canvi climàtic, més enllà del que obliga la normativa. És una de les iniciatives destacades en el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, l’estratègia per fer front al canvi climàtic produït per l’activitat humana, impulsada pel Govern.

Mitjançant l’acord voluntari, l’organització es compromet a fer un càlcul aproximat de les emissions que genera la seva activitat. Una vegada sap les emissions que genera, és el moment per plantejar-se com es poden reduir. Anualment, l’organització fa un seguiment del seu compromís amb el canvi climàtic per valorar els resultats d’aquest esforç i reduir l’empremta de CO₂.

La part fonamental d’aquest programa és sensibilitzar la societat i fomentar la reducció d’emissions que originen el canvi climàtic; per això s’ha intentat que els tràmits per formar part del programa siguin senzills i el procediment no té associada cap taxa de gestió.

Des de l’inici, diverses organitzacions han mostrat el seu interès a participar en el Programa d’acords voluntaris. Actualment, cinc organitzacions ja s’han adherit al programa: Lavola 1981, SA; la seu a Barcelona de DEENMA, SL; AMBIENS – Gestió de Recursos Ambientals, SL; els centres fixos de CONTRATAS Y OBRAS Empresa Constructora, SA, i ATISAE CATALUNYA. Així mateix, un nombre significatiu d’organitzacions, tant privades com públiques, estan en procés d’adhesió.

Al portal web del canvi climàtic a Catalunya s’anirà actualitzant periòdicament la informació sobre les organitzacions adherides. També s’hi pot trobar tota la informació sobre el programa i els passos que cal seguir per formar-ne part.

Recuperar el protagonisme del suro

Malgrat que el suro ha deixat de ser el que era per a l’economia gironina, representants del sector van coincidir a assenyalar la possibilitat que aquest aprofitament forestal recuperi el protagonisme perdut en les darreres dècades. Per aconseguir-ho, en la Jornada Forestal del CPF, que va tenir lloc a principis de mes, es va arribar al reconeixement de la necessitat d’incentivar la certificació forestal, buscar altres sortides, com la valorització energètica i els aïllants, i frenar l’expansió dels taps sintètics i de plàstic, més perjudicials tant per a la salut humana com per al medi ambient.

El sector encara depèn molt dels taps per a vins i caves, que suposen gairebé el 90% de la producció total. Les 84 empreses catalanes del sector surer fabriquen anualment 2.700 milions de taps, produïts principalment a les comarques de la Selva, el Gironès i l’Alt i el Baix Empordà. És per aquest motiu que incentivar la valorització energètica o l’ús del suro com a aïllant podria suposar un incentiu, amb beneficis econòmics i ambientals a les zones sureres.

Entre les principals polítiques i actuacions que s’estan impulsant per incentivar el sector surer destaquen:

* Dins el Programa de desenvolupament rural per al període 2007-2013, els ajuts a la gestió forestal sostenible, que inclouen actuacions subvencionables com: espelagrinatge del suro, pela del suro de qualitat reduïda, ratllada del suro T i tractament fitosanitari per a la lleva del suro.

* Estudis sobre sanitat forestal amb l’objectiu de reduir els danys biòtics a les suredes.

* Foment de la certificació forestal: amb un cost mitjà d’un euro per hectàrea cada cinc anys es fomenta la certificació forestal amb l’objectiu de garantir el procés productiu i atorgar valor afegit al producte restant.

* Valorització del suro: empreses catalanes estan apostant per donar altres sortides al suro, com poden ser productes aïllants o biomassa en forma d’estella.

Altres enllaços relacionats:

Institut Català del Suro

Associació d’Empresaris Surers de Catalunya

Una nova planificació hidrològica per garantir les demandes d’aigua fins al 2027

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha aconseguit en els darrers anys xifrar aquesta falta de recurs i buscar les solucions més adients, tot seguint els postulats de la Directiva marc de l’aigua. Això es tradueix en la cerca de solucions a prop de la problemàtica, sense haver de recórrer a fonts d’abastament llunyanes.

A mitjans de setembre, el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua ha aprovat el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya, constituït pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i pel Programa de mesures, el nou full de ruta de la planificació hidrològica. Per primer cop, es disposa d’un pla centrat totalment en les necessitats del territori i amb un objectiu clar: garantir el subministrament d’aigua i avançar en el bon estat ecològic del medi.

Per fer tot això, el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya disposa d’un document (Programa de mesures) que preveu totes les mesures i actuacions que faran possible tot això, mitjançant una inversió total de més de 8.720 milions d’euros, que serviran per millorar la disponibilitat d’aigua, el sanejament, la gestió de la demanda i la qualitat del medi, entre d’altres.

Es disposarà de 389 hectòmetres cúbics d’aigua nova –aproximadament la suma dels embassaments de Sau i Susqueda plens– a partir del 2015 gràcies a la dessalinització, la reutilització, la recuperació de captacions, la descontaminació d’aqüífers, l’estalvi, l’eficiència de les xarxes i les millores en els tractaments d’aigua.

Cal tenir en compte que aquesta planificació, més sostenible i participativa, fa possible tenir actualment de 122 hectòmetres cúbics d’aigua nova, dels quals fa dos anys no es disposava. Aquesta quantitat d’aigua seria l’equivalent dels embassaments de La Llosa del Cavall, Sant Ponç i Siurana.

Aquest és un pla de gestió pioner, modern i eficaç, que farà possible garantir el subministrament i no haver de patir, en el futur, episodis de sequera com el que es va viure fa dos anys.