Bloc PTOP » El DPTOP aprova definitivament el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona


  • 11:00
  • 0

El DPTOP aprova definitivament el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament avui el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El Catàleg és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.

El Govern va aprovar definitivament el passat mes de gener el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i, recentment, també es va donar el vistiplau inicial al Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona, que concreta les disposicions del primer en el centre d’aquesta gran àrea urbana. Amb l’aprovació definitiva del Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, el DPTOP té ja en marxa tots els instruments que incideixen, de manera coordinada, en la planificació territorial de les comarques tarragonines i en la preservació dels seus espais més emblemàtics.

El Catàleg del paisatge, previst a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.

Els objectius que han de complir els diferents catàlegs són els següents:

  • Inventariar els valors paisatgístics presents a la seva àrea d’aplicació, amb la finalitat d’enumerar les activitats i els processos que hi incideixen de manera més notòria, delimitar les unitats de paisatge i definir els objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna d’aquestes unitats.
  • Servir de suport per a la planificació territorial i garantir la incorporació d’objectius paisatgístics als plans territorials parcials o, en el seu cas, als plans directors territorials.
  • Actuar de documents base per a campanyes de sensibilització ciutadana i d’educació escolar sobre els valors del paisatge.
  • Ser útils en la definició d’estratègies sectorials, com ara polítiques agràries, de promoció turística associada al paisatge o de desenvolupament rural.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, integrat per l’Administració local, les universitats, els col•lectius professionals i entitats cíviques, és l’ens responsable de la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del DPTOP.

El paisatge, una eina de planificació
El DPTOP ha encarregat l’elaboració d’un catàleg per cadascun dels àmbits d’aplicació dels diversos plans territorials parcials, és a dir, el Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Gironines.

Es concep el Catàleg del paisatge com una eina de suport a la planificació territorial. Així, les dades corresponents a les unitats de paisatge, com ara l’estat de conservació dels diferents paisatges, els seus valors, les seves potencialitats i els objectius de qualitat que es defineixin, s’incorporaran als diferents instruments de planejament territorial, com ara els plans territorials parcials i, en el seu cas, en els plans directors territorials mitjançant directrius del paisatge. D’aquesta manera, el Govern vol garantir la integració d’objectius de qualitat paisatgística en les estratègies territorials.

Un innovador procés de participació
Els catàlegs de paisatge se sotmeten a informació pública abans de la seva aprovació definitiva, per tal de recollir les opinions de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats. Durant aquesta informació pública, s’han recollit un total de 17 escrits d’al•legacions d’ajuntaments, ciutadans particulars i entitats, que han servit per a acabar de perfeccionar el Catàleg. Així, s’han fet petits ajustos, afegint nous valors del paisatge, objectius de qualitat i accions a emprendre, al mateix temps que s’han corregit alguns topònims.

A banda d’aquest període d’informació pública, el Catàleg ja va comptar amb una àmplia participació territorial durant la seva fase de redacció. Així, es van mantenir entrevistes amb 24 ens representatius de la zona, com ara els consells comarcals, les entitats naturalistes, les cambres de comerç o els consells reguladors de denominacions d’origen.

I, per tal de facilitar la participació ciutadana, també es va desenvolupar un procés de recollida de suggeriments mitjançant la web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, amb el lema ‘Opina. El paisatge t’escolta’. Aquest sistema de consulta, que es repeteix amb tots els catàlegs i que permet obrir l’elaboració d’aquests documents a la població general de l’àmbit que abasten, va rebre 878 aportacions.

El Camp de Tarragona: un paisatge canviant

El Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona abasta les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. L’actual paisatge d’aquesta àrea té poc a veure amb l’existent fa un segle, com a conseqüència de l’intens procés d’urbanització a la línia de costa i en àrees significatives de la plana del Camp i del Penedès.
Aquest procés ha anat acompanyat d’un canvi significatiu dels usos del sòl, amb una creixent extensió de la massa forestal, fins el 54% de la superfície, un retrocés dels conreus fins al 39% del territori, i un creixement de l’espai urbà, que ocupa el 7% de l’àrea.

D’aquesta distribució d’usos se’n deriva un paisatge divers: les muntanyes, on predomina el bosc; les planes agrícoles, i la franja litoral i les zones urbanes, amb un important pes de les infraestructures de mobilitat.
Conreu de vinya a Capçanes, amb la Serra de Llaberia al fons

Per tal d’estudiar en profunditat els diversos paisatges del Camp i poder fer-ne una descripció acurada, així com per avançar l’evolució futura que poden tenir, el Catàleg s’ha estructurat en els següents epígrafs:

  • L’inventari dels valors paisatgístics, com ara els ecològics (muntanyes de Prades o conreus de la plana de l’Hospitalet de l’Infant), els estètics (cellers modernistes de l’Alt Camp i la Conca de Barberà) o els històrics (castells medievals del Gaià, conjunt de Montblanc, restes de la Tarragona romana, arquitectura de pedra seca).

S’hi inclouen també paisatges amb una gran càrrega simbòlica i identitària per la població (el santuari de Sant Magí de la Brufaganya, el cingle Major de Montsant o el bosc de Poblet) i d’altres amb valors religiosos, com els territoris dels monestirs de Santa Maria de Poblet i Santes Creus.

  • L’enumeració de les activitats i processos que configuren i condicionen el paisatge del Camp de Tarragona. S’hi inclouen els naturals, com ara el relleu, el clima, la hidrografia, els tipus de sòls i la vegetació, i els factors humans, és a dir, la petja que els pobladors han deixat en el paisatge tarragoní al llarg dels segles, com ara pintures rupestres, castells, murs de pedra o cellers.
  • Una descripció de la situació actual dels paisatges del Camp de Tarragona (muntanyes, planes, paisatge urbà i litoral), juntament amb una previsió de la seva evolució futura, els seus riscos i les seves oportunitats.
  • La delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àrees visualment coherents, cadascuna d’elles amb la seva fitxa descriptiva, que es constitueixen en l’eina bàsica de planificació.
  • Els objectius de qualitat paisatgística mitjançant la identificació d’aquells espais o elements territorials en què les estratègies preferents haurien de ser les de protecció dels elements valuosos, aquells àmbits on caldria formular estratègies de restauració o millora paisatgística i aquells grans patrons paisatgístics en què l’estratègia bàsica hauria de ser la de gestió del paisatge, és a dir, el guiatge i l’harmonització de les transformacions que puguin esdevenir-se en el futur.

Unitats de paisatge
El Catàleg divideix l’àrea del Camp de Tarragona en 29 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d’altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cadascuna d’aquestes unitats té una extensió mitjana de 138 km2.

Cada unitat és cartografiada i acompanyada d’una fitxa que concreta, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat del Camp de Tarragona, al temps que proposa objectius de qualitat específics.
1. Alt Gaià
2. Baixa Segarra
3. Garrigues altes i vall del Corb
4. Conca de Poblet
5. Muntanyes de Prades
6. La Mussara
7. Vall del Silenci
8. Garrigues Altes
9. Montsant
10. Serra del Tormo
11. Priorat històric
12. Baix Priorat
13. Serra de Llaberia
14. Muntanyes de Tivissa-Vandellòs
15. Plana de l’Hospitalet de l’Infant
16. Escornalbou-Puigcerver
17. Conca d’Alforja-Vilaplana
18. Plana del Baix Camp
19. Litoral del Camp
20. Reus-Tarragona
21. Camps del Francolí
22. Plana de l’Alt Camp
23. Baix Gaià
24. Massís de Bonastre
25. Camps de Santes Creus
26. El Montmell
27. Plana del Baix Penedès
28. Litoral del Penedès
29. Garraf

Paisatges d’atenció especial

El Catàleg dedica un capítol a quatre tipus de paisatges molt singulars del Camp de Tarragona, sotmesos a intenses dinàmiques de transformació:

  • El paisatge del garrofer, característic de les terres de secà dels costers, propi de les àrees mediterrànies i amb un alt significat identitari, que es troba en forta regressió
  • El paisatge de l’avellaner, potser l’entorn natural que s’associa amb més claredat al Camp de Tarragona i amenaçat de retrocedir
  • El paisatge de la perifèria de Tarragona
  • El paisatge de la façana litoral del Tarragonès-Penedès

Aquestes dues últimes àrees destaquen per la seva complexitat i per estar sotmeses a unes dinàmiques territorials de transformació del paisatge molt intenses.

Objectius i propostes

El Catàleg defineix, per a cada unitat de paisatge, un conjunt d’objectius de qualitat paisatgística. Per altra banda, també identifica cartogràficament, per a les diferents zones o elements del territori, quina mena d’objectius o d’estratègies serien les preferents per a la protecció, gestió i planificació del paisatge.

Nota de premsa