La ruta de l’exili. Dia a dia 70 anys després

L’aviació russa continua els atacs contra la població civil finlandesa.

Dijous, 25 de gener

A la tarda, a Montpeller, Bladé va a la Residència (que havia estat clausurada uns dies):

“Ahir la policia alçà la clausura que pesava sobre el primer pis. Era ple de gent i de comentaris. He saludat, entre molts d’altres, l’amic Lladó i Figueres, el qual duia a la mà un exemplar de la Revista de Catalunya. Imprès a París porta el número 94 i és el primer de la quarta època (la present). (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 275).

Divendres, 26 de gener

A Montpeller Bladé continua en el seu dietari les anotacions sobre les persones amb qui es relaciona, avui parla de Terrè, que el convenç perquè aprengui a conduir per trobar una feina de xofer ja que n’hi ha molts que estan mobilitzats:

”Aquest matí hem anat a fer la inscripció [a l’escola] i aquesta tarda m ‘ha donat la primera lliçó, no pas en un turisme, sinó en una camioneta, força gran, per tal d’acostumar-me a menar aquesta mena de vehicles. Hem sortit als afores de la població i tot ha anat bé. (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 276).

Dissabte 27 de gener

Arriba a Montpeller, Rafael Moragues “Moraguetes”, amic de Francesc Pujols.

Diumenge, 28 de gener
Agustí Bartra i Anna Murià marxen de Roissy-en-Brie per embarcar-se cap a la República Dominicana. La mare d’Anna fa una escena:

“Fins que un dia de fi de gener sortírem per no tornar. Deixant Villa Rosset amb les seves pomes i la seva calor i el secret naixement d’un amor a dalt en una cambra closa…
La meva mare es deixà caure als braços dels qui es quedaven, cridant que li prenien la filla. Agustí, no sabent què fer, es posà a empènyer el carretó amb les maletes. Jo, fugint, vaig caure tan llarga com era en el glaç del jardí; vaig alçar-me i vaig continuar fugint, darrera d’ell.
I aquesta és la nostra última escena a Roissy; pel camí de l’estació, relliscant en el glaç, Bartra empenyent el carretó amb les maletes, jo al darrera…” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agusti Bartra, p. 105)

***

A la tarda, a la Biblioteca municipal de Montpeller, Francesc Pujols presenta Rafael Moragues a Artur Bladé:

“La presentació ha tingut lloc al vestíbul de la sala de lectura. Com que ja queia la tarda i al carrer feia mal temps, el senyor Moragues (amb l’abric posat i amb cara de fred) adonant-se que hi havia calefacció, ha fet un comentari insinuant. El pantòleg [Francesc Pujols] l’ha comprès de seguida.
-    Queda’t, si vols. L’amic Bladé t’acompanyarà en sortir, fins a la dispesa. Així no et perdràs i no et caldrà preguntar res a ningú. Demà ja ens veurem.”
(Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 276).

***

Mentre, a París, Bartra i Murià fan les darreres compres i es troben amb els seus amics:

“La darrera hora, a l’estació on agafàrem el tren cap a Bordeus, amb la tendra companyia d’en Nyerra i Amàlia; com, després d’haver-ho deixat tot, encara un tast. Perquè per a nosaltres el trencament amb el passat i el començ del viatge (actual i simbòlic) de nosaltres dos units i sols fou l’arribada a París per l’estació de l’Est, quan Obiols i Mercè ens abraçaren i ens deixaren dins d’un taxi amb les maletes. Vaig sentir amb una intensitat corprenedora tot el que aquell moment significava: donar-me a ell, a una nova vida i a un nou món.
L´última tarda de París, les darreres compres, el darrer cafè: encís de nuviatge i aventura.” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 110).

***

Al vespre, a Roissy-en-Brie, a Villa Rosset, Magi Murià  escriu:

“Avui la meva filla ha marxat cap a la República Dominicana. Per telèfon, trobant-me a París, m’ho va comunicar; quedàrem que avui ens veuríem a Roissy per acomiadar-nos, però quan jo hi vaig arribar, ella ja havia marxat.  Que la sort l’acompanyi”.  (Magí Murià , Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p. 154).

Dilluns, 29 de gener

Ja des de Bordeus, Agustí Bartra escriu a Carles Pi i Sunyer per comunicar-li que estan a punt d’embarcar i que marxen l’endemà cap a Santo Domingo però que un cop allà intentaran continuar fins a Mèxic:

“En el meu plural hi ha l’Anna Murià, qui d’uns quants mesos ençà, s’ha unit al meu destí. Anem a Santo Domingo perquè és l’únic lloc on es pot anar des de França, però un cop allà intentarem continuar fins a Mèxic. [,,,,[
En aquests moments, més que mai, pensem en Catalunya, i, en el fons de la nostra ànima viu, intensa, l’esperança que, més tard o mes aviat, la reveurem i ens hi retrobarem tots aquells la vida dels quals, sobretot, té per vocació viure per ella en amor tenaç i constant amb voluntat insubornable.
Per la meva banda, per la nostra banda, volem donar-vos la seguretat que continuarem treballant, en la mesura de les nostres forces, per la continuïtat del verb català [...] (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Carles d’escriptors, intel•lectuals i científics, p.129).

***

Des de l’Isle-Adam Carles Riba escriu a Joan Corominas donant-li les gràcies per les gestions que ha fet per poder-lo invitar a la Universitat de Cuyo però, decideix no acceptar-ho ja que no acaba d’estar convençut d’emigrar a Amèrica:

“No m’he decidit, però, a acceptar la invitació. [...] Dues coses, li ho diré breument, em retenen de passar l’Atlàntic. Primera: la convicció de la conveniència que resti també a França un grup de la nostra gent per a treballar més prop dels catalans de Catalunya en la restauració i el reajustament dels nostres valors espirituals. I en segon lloc: tinc tres fills en plena formació: un transplantament, amb tot el perill d’ésser definitiu, o almenys molt llarg, ens fa una gran basarda.
Declino, doncs, de moment.
[...]

Escrigui’m, no perdem contacte. He tingut, aquest cap d’any, testimoniatges emocionants de Catalunya. Com ens enyoren, com en segueixen allà baix!” (reproduït a Carles Riba. De casa a casa: Tria de Cartes, pp. 157-159)

Dimarts, 30 de gener
A Bordeus al vespre, Agustí Bartra i Anna Murià embarquen en el vaixell que els ha de dur a la Reública Dominicana.

Dimecres, 31 de gener

Al matí Agustí Bartra i Anna Murià salpen del port de Bordeus:

“«Cap mocador, cap crit, cap mà no allarga la tristesa d’una separació sentida. Entrem dins la nit d’aire i estrelles del Garoina amb un vague desig de plorar» (Notes de viatge de Bartra)”. (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 110).

Continua la guerra a Finlàndia, és l’anomenada batalla de Salla. El dia 20 de gener, Winston Churchil invita els països neutrals a unir-se amb els aliats

Divendres, 19 de gener

Des de Montpeller, Antoni Rovira i Virgili envia una carta a Pous i Pagès adjuntant-li un article per al número de febrer de la Revista de Catalunya i responent una sèrie de preguntes sobre llengua i sobre història que, de ben segur, li havia fet abans Pous i Pagès.

Dissabte, 20 de gener

Aquests dies el fred és viu a tot França, també Montpeller:

“El fred ha continuat i glaça cada matí. Ho sento pel meu fill que s’ha de llevar a punta de dia per tal de no fer tard a l’escola. Jo em llevo a les nou i me’n vaig de dret a l’Institut des Étudiants Étrangers. La primera classe comença a les deu. Allí passo bona part del matí. I gairebé cada tarda sóc client de la Biblioteca Municipal. [...]
De nits, mai no surto de casa. L’Arroumic queda una mica lluny del centre i em fa mandra de sortir. Aprofito les llargues hores de la vetlla llegint, estudiant els apunts recollits a l’Institut, escrivint aquest dietari … Abans de sopar, parlo una estona en francès amb el no, al qual ensenyo també d’escriure en català.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 274).

Diumenge, 21 de gener

A l’Isle-Adam Ferran Soldevila decideix, tot i que no es troba bé del tot anar a París, probablement per parlar amb Antoni Sbert ja que vol marxar de l’Isle-Adam pels problemes causats per les relacions tenses amb Carles Riba, causades, en part, per la mala entesa entre les dones respectives (Yvonne  Lepage  i Clementina Arderiu);

“Avui em llevaré i aniré a París. Tots aquests dies he estat al llit. A la crisi intestinal va venir a afegir-se un dels disgustos més seriosos que hagi passat en la meva vida. He vist fins al fons de l’ànima – de l’animeta – d’en Riba. Algun dia escriuré sobre això: no hi ha por que ho oblidi”. (Ferran Soldevila, Dietaris de l’exili i el retorn, p. 48).

L’exèrcit rus inicia la retirada en diversos fronts. El dia 12 arriba a Suez el primer contingent de tropes australianes.

Anna Murià i Agustí Bartra passen les setmanes a París gestionant l’anada a Amèrica, a Roissy només hi estan els dissabtes i diumenges. Són acollits per Pierre-Louis Berthaud, en un pis de la Porte de Champerret, on tenen un llit a la seva disposició i sovint taula. També dinen amb Enric Cluselles i Amàlia Casals en l’habitació que aquests tenen llogada al carrer del Chevalier de la Barre, darrera Montmartre.

“Quin fred, el d’aquell gener! Queia neu, queia neu;ens arribava fins als genolls. Quan tornàvem de París, els dissabtes, Roissy a les fosques i nevat se’ns feia desconegut. La casa ens rebia, càlida, però els seus estadants, disminuïts, ens eren cada vegada més estranys. Els dilluns quan marxàvem cap a París amb la nova claror gelada del dia, les agulles del fred se’ns clavaven al front.” (Anna Murià, Crònica de la vida d`Agustí Bartra, p. 106).

Dissabte, 13 de gener

Artur Bladé i Desumvila descriu en el seu dietari alguns racons de Montpeller:

“La catedral de Montpeller té una sola nau flanquejada per quatre torres quadrades. Presa i perduda diverses vegades pels protestants, la seu ha servit sovint de castell i de refugi. [...]
A l’interior hi ha poc a mirar: només una tela del pintor Bourdon i la tomba de marbre d’un prelat, la imatge del qual, agenollada, medita sobre els seus ossos.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 270).

Diumenge,14 de gener

Ferran Soldevila torna a quedar-se al llit, avui escriu:

“Alguns símptomes mal interpretats em van impulsar a llevar-me. Al cap de tres dies tornava a ser al llit. Encara hi sóc i no penso sortir-ne fins que estaré bé del tot. Sembla que vaig per bon camí, Però ha estat – i és encara – seriós.” ( Ferran Soldevila, Dietaris de l’exili i el retorn, p.48)

***

A Montpeller Artur Bladé continua escrivint sobre la seva vida quotidiana i els indrets que visita:

“Amb el senyor Pujols he anat també, alguna tarda, a passejar pel jardinet que volta la Tour des Pins.

[...]

El jardinet que volta la torre commemorativa és ben acollidor. Hi ha, sota els arbres, figures de poetes i felibres que ja fa temps baixaren al regne de les ombres. Pels racons assolellats hi ha gats amb els ulls plens de palletes daurades. Passen estudiants que van a la Facultat de Lletres i canonges que surten de la catedral.

[...]

El cafè d’Aragó està situat al cor mateix del sector medieval, entre carrerons empedrats i cap al final de l’anomenada, pomposament, Rue des Trésoriers de la Bourse.

(Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, pp. 270 - 272).

Dilluns, 15 de gener

A París Antoni M. Sbert escriu a Carles Pi i Sunyer una carta amb la una relació de les persones a qui han enviat un exemplar del número de la Revista de Catalunya que acaba de publicar-se, també li demana que li indiqui on més caldria enviar-lo i acaba desitjant-li un bon any:

“L’any es presenta molt fred de clima i complicat d’auguris. Us el desitjo tan bo com sigui possible en les nostres condicions” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Carles d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 128.

Des d’avui augmenta l’activitat en el front occidental. Els soldats russos que havien entrat a Finlàndia han de fugir cap al seu país.

Segurament algun dia d’aquesta setmana arriben a Xile el grup que havia marxat el dia 8 de desembre cap a Xile en el vaixell “Florida”.

Divendres,  5 de gener

Ferran Soldevila que volia anar a París decideix quedar-se a l’Isle-Adam per la malaltia intestinal que pateix i que fa que s’hagi de quedar, sovint,  al llit durant uns dies.

Diumenge, 7 de gener

A l’Isle-Adam, Ferran Soldevila s’ha de tornar a quedar tot el dia al llit. A la tarda s’està amb ell Carles Riba que li explica anècdotes, algunes  que ja coneix i algunes de noves.

Dilluns, 8 de gener

A Roissy-en-Brie, Agustí Bartra escriu un poema sobre el paisatge de la plana on viu que alhora és ple d’enyorança:

Plana de Brie

Cap cim on sadollar els ulls àvids d’altures.
Ample país cenyit de bosc i pomerars,
dies de núvols fàcils i nits d’estrelles dures
damunt d’arbres semblants a cascades i altars.

Teulats de llicorella amiga de la pluja.
Fumarel•les manyagues fan més gris el cel gris.
L’ànima de l’autumne, embolcallada, puja,
i el vent, sobre els estanys, de la tristor fa el fris.

Camins molls i segurs on la pedra és avara,
crepuscles ronsejants com ramats de dolçor,
Al capitell de l’aire hom ha lligat l’estol.
Però on són, Déu meu!, la pinya i l’atzavara,
on és la meva mar d’homèrica remor?
Dintre el meu cor tremola de fred mon antic sol!

Villa Rosset, 8 de gener de 1940

Dimecres, 10 de gener

A Montpeller Artur Bladé i Desumvila comenta l’aspecte d’aquesta ciutat:

“A l’hivern, Montpeller, sobretot el vell Montpeller, sembla encara més vell. Moltes de les cases – mig enrunades, plenes de bonys i emplastres, sostingudes amb crosses – s’aguanten per miracle. [...] L’aspecte desolat d’aqueixes cases decanta a pensar que foren abandonades ja fa molt de temps, però la veritat és una altra. La majoria son habitades i en alguna hi cova un misticisme sòrdid. [...]

Francesc Pujols, amb qui dono tombs, molts tardes, per aquest barri, sospita que a Montpeller sobreviuen congregacions i sectes amb reminiscències albigeses. Aneu-ho a saber.

Però no tot en aquest barri [...] és tenebrós. Hi ha també indrets amables i acollidors, com aquesta placeta de l’Om (literalment:  «de l’Om») plena de sol i amb roba estesa als terrats, i gàbies d’ocells als balcons i infants que juguen a l’entorn d’una font que la plaça té al mig, amb un desmai que l’ombreja.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 269).