Blog de Territori i Sostenibilitat


374 APUNTS

  • 10:00
  • 0

L’Illa Eficient, un projecte de rehabilitació sostenible d’habitatge que fa partíceps els veïns

El projecte Illa Eficient té per objectiu rehabilitar 27 edificis de l’illa formada pels carrers Gran Via, Viladomat, Diputació i Calàbria de Barcelona, on hi ha 22 comunitats de propietaris i més de 700 persones convivint. Es busca fer una renovació integral que redueixi substancialment el consum energètic i les emissions, però el més novedós és que la primera fase d’aquest projecte inclou un concurs d’idees sobre la rehabilitació que hauran d’incorporar a banda de propostes tècniques també propostes financeres que permetin la seva viabilitat.

Illa Eficient està promogut per Territori i Sostenibilitat i el Grup Habitat Futura, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Fòrum d’Entitats de l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis (ECREE) i el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona.

La proposta guanyadora, que s’endurà un premi de 15.000 euros, haurà de tenir molt en compte les facilitats econòmiques i logístiques dels veïns ja que ells són els que hauran d’acceptar el projecte. El procés serà el següent: un cop finalitzi la recollida de propostes, el 25 de març, un Jurat integrat per membres de l’ECREE, professionals de prestigi i els presidents de les comunitats afectades faran una selecció que s’exposarà públicament durant 3 setmanes per a que els veïns puguin escollir la proposta guanyadora. També podran participar en el procés associacions de veïns i consumidors de Barcelona.

És la primera vegada a l’Estat espanyol que es promou un projecte multidisciplinari com aquest que inclou propostes tècniques, econòmiques, de gestió i organització.

Per a més informació: http://edificisdecatalunya.cat/campanyes/illa-eficient/

  • 13:48
  • 0

La Comissió Europea avala la proposta de declaració de 115 Zones Especials de Conservació

Paratge de Tudela. Cap de Creus. Foto: Albert TM

Paratge de Tudela. Cap de Creus. Foto: Albert TM

La Comissió Europea ha acceptat la proposta de declaració de Zones Especials de Conservació (ZEC) que ha fet la Generalitat. Ho ha fet a través d’una carta al Ministeri de Medi Ambient on dóna el vistiplau a la proposta sense cap esmena o modificació, fet que avala la bona feina feta per l’equip de la Direcció General de Polítiques Ambientals, del Departament de Territori i Sostenibilitat. L’aprovació de la proposta per declarar 115 ZEC, ara ratificat per la Comissió Europea, juntament amb les 73 Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) prèvies, culmina el procediment de desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.

D’aquesta manera, Catalunya ha finalitzat el procés de declaració de la xarxa Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals, que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, per mantenir un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies, i per evitar-ne el deteriorament.

Des de començament del anys 90, la Generalitat ha anat aprovant diverses llistes d’espais a incorporar a la xarxa Natura 2000. La primera d’elles, l’any 1997, incloïa exclusivament els espais del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que complien amb els criteris de la normativa europea per ser declarats com a Llocs d’Importància Comunitària (LIC), o com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). A llarg dels anys, aquestes llistes han estat modificades diverses vegades, fins que l’any 2006 el Govern va aprovar la llista definitiva de LIC i de ZEPA que configura la xarxa Natura 2000 al nostre país. D’aquesta manera, les ZEPA van ser declarades, d’acord amb la Directiva d’aus, directament per la Generalitat, mentre que els LIC, que deriven de la Directiva d’hàbitats, es van aprovar definitivament per la Comissió europea l’any 2008.

La mateixa Directiva d’hàbitats, determina que cal declarar com a ZEC tots els espais que ja han estat designats prèviament com a LICs, en un termini màxim de 6 anys. La declaració de les ZEC comporta l’elaboració de l’instrument de gestió corresponent, que s’aprova juntament amb la declaració, i que fa una diagnosi de l’estat de conservació d’aquests elements d’interès comunitari, proposant un seguit de mesures de gestió orientades a la conservació.

  • 12:00
  • 0

Investiguen la vulnerabilitat dels boscos davant del canvi climàtic a l’Albera

Investigadors del CREAF estan fent treball de camp aquests dies a la finca de Requesens, a l’Albera. Estudien com disminuir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic en els boscos mediterranis. Ho fan a partir de vàries parcel·les d’alzines que gestionen de forma diferent: estassades amb més o menys intensitat, aclarides en distints graus. En funció de la resposta dels arbres a la gestió, que es mesura a partir de diversos paràmetres, podran determinar quina és la gestió òptima per fer front a les conseqüències dels impactes del canvi climàtic en aquesta zona, bàsicament, l’increment del risc d’incendi forestal i dels períodes d’escassetat de pluges. Han triat aquesta àrea, dins la conca de la Muga, entre d’altres raons, perquè presenta un alt risc d’incendi, i s’hi vol treballar per augmentar el coneixement científic sobre la capacitat d’adaptació dels nostres boscos a aquest perill.

La recerca es duu a  a terme en el marc del projecteLIFE+ MEDACC (Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic).  L’objectiu del projecte és provar solucions innovadores per adaptar els nostres sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l’àmbit mediterrani i poder-les implementar en les estratègies i polítiques d’adaptació. En el projecte, coordinat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), hi participen el CREAF, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ,i  l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE).

Un equip de la Televisió de Girona ens ha acompanyat a la finca per gravar els treballs que s’hi estan fent. Voleu veure’n les imatges? Aquí teniu un tast del projecte, de la mà del responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’OCCC, Gabriel Borràs.

I per conèixer amb més detall les actuacions a l’Albera, podeu seguir les explicacions de l’ambientòleg, doctor en Ecologia i investigador del CREAF, Eduard Pla.

  • 17:34
  • 0

Participa en la millora de la senyalització de les carreteres catalanes!

Assolir un bon sistema de senyalització a les nostres carreteres és necessari per afavorir una mobilitat còmoda i segura, i per aconseguir aquest objectiu, és essencial conèixer de primera mà l’opinió dels seus usuaris.

Per aquest motiu, el RACC, amb el suport de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, ha posat en marxa una enquesta amb la qual ens podeu fer arribar les vostres valoracions respecte els diferents tipus de senyalització existents a les nostres carreteres.

L’enquesta s’emmarca dins la fase  de diagnosi del Pla integral de millora de la senyalització a Catalunya 2013-2016 i els resultats es tindran en compte en la redacció dels plans de millora de la senyalització viària. El Pla abasta sobretot tipus de senyalització viària vertical. No inclourà altres tipus de senyalització com serien les marques viàries o la senyalització variable.

Us convidem a participar en aquesta enquesta per ajudar-nos a millorar aquest servei. Teniu temps fins al 6 de març!

  • 13:01
  • 0

Residus o subproductes?

Mantenir l’ús productiu dels materials durant més temps és la base de l’economia circular. Es tracta de tractar menys i de manera més eficient els recursos. En aquest sentit, a Catalunya, des de 1990 funciona la Borsa de Subproductes, un servei gratuït que té com a objectius potenciar l’aprofitament màxim dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat, fet que abarateix l’adquisició de primeres matèries i redueix el cost de gestió dels residus. Aquesta borsa està gestionada pel Consell de Cambres de Catalunya i l’Agència de Residus de Catalunya, que en financen i supervisen les activitats.

Si voleu conèixer alguns casos pràctics d’aprofitament d’aquests subproductes a dues empreses catalanes, us convidem a recuperar el reportatge del programa Valor Afegit, de TV3, De residus a subproductes. Hi intervé el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, que destaca la voluntat de l’administració de reduir la quantitat de residus industrials que van als abocadors, d’unes 800.000 tones anuals. Segons Tost, a Catalunya hauríem d’interioritzar que no hem de llençar res que encara tingui un valor.

  • 10:45
  • 0

Turisme per mesurar els impactes del canvi climàtic

Coneix aquest projecte de turisme científic del CREAF recomanat per National Geographic com un dels 50 millors viatges de la teva vida. El programa Quèquicom, de TV3, s’endinsa en aquesta iniciativa, en què els participants mesuren l’impacte del canvi climàtic en la vida salvatge dels boscos verges del Pirineu.

  • 14:23
  • 0

El sistema de transport públic de l’ATM de Barcelona tanca el 2014 amb un increment de l’1,7% i suma 915,5 milions de viatges

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha presentat les dades de viatgers del transport públic a l’ATM de Barcelona durant l’any 2014, que consolida la recuperació de la demanda que es va iniciar en el segon semestre de l’any anterior i que ha permès tancar l’exercici amb 915,5 milions de viatges, un 1,7% més que el 2013. En xifres absolutes suposa un increment anual de 15,4 milions de viatges més que el 2013.

  • 08:50
  • 0

Recupera l’entrevista al conseller Vila al programa 8 al dia de Josep Cuní

  • 11:26
  • 0

“Cada cop som més exigents en la qualitat de l’aire”, explica Josep Enric Llebot

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot ha explicat el protocol per contaminació atmosfèrica en una entrevista a Barcelona Televisió. Aquest protocol, com ha detallat el secretari, pretén que s’emeti el menys possible sense pertorbar l’activitat de la gent i s’activa preventivament quan els nivells de contaminants es troben a la meitat del nivell d’alerta europeu per qüestions sanitàries (400 micrograms/m3 de NOx). El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat ha puntualitzat que es tracta d’una mesura de precaució i que mai s’ha arribat als nivells d’alerta. “Es pot dir que Barcelona té una bona qualitat de l’aire però que la ciutadania cada cop som més exigents i, en conseqüència, els llindars es fan més estrictes“, respon el secretari. Malgrat això, ha puntualitzat Llebot, “sempre es pot millorar, per exemple, amb el parc automobilístic del país que ha crescut força pel que fa a vehicles dièsel, que consumeixen menys però que emeten més partícules”.

Podeu mirar l’entrevista sencera:

  • 10:14
  • 0

Seguint de prop el model suec de seguretat viària

Una delegació de TES comprova sobre el terreny diverses experiències al país nòrdic en matèria de seguretat viària i l’aplicació de la filosofia Visió Zero accidents a la carretera

Una delegació tècnica de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre ha visitat recentment Suècia per a comprovar sobre el terreny diverses experiències en seguretat viària i establir contactes tant amb responsables de l’Admninistració sueca com amb empreses especialitzades del transport, la xarxa viària i la gestió del trànsit.

Aquesta visita s’emmarca en els projectes que el Departament de Territori i Sostenibilitat està desenvolupant per a millorar la seguretat viària en trams de carreteres de la xarxa bàsica amb calçada única i un carril per sentit encaminats a reduir el risc d’accidents per xocs frontals o fronto-laterals mitjançant el reforç de la separació dels vehicles que circulen en sentis de circulació contraris.

Suècia té una àmplia experiència en aplicar solucions del tipus dos carrils en un sentit i un en el contrari que es van alternant i sistemes de barreres de cable com a sistema de separació en carreteres convencionals. Per aquest motiu, i atès que el model suec de seguretat viària està orientat en la filosofia Visió Zero (accidents a les carreteres), la delegació catalana ha volgut comprovar sobre el terreny els pros i contres d’aquestes solucions i analitzar la possibilitat d’implantar-les a la xarxa viària de Catalunya.

La delegació del Departament ha estat encapçalada pel director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, Xavier Flores, el subdirector d’explotació viària, Ferran Camps, i el director de projectes Antoni Hereu. Així mateix, hi va participar una representant del Ministeri de Foment. De les visites i contactes establerts durant la visita, es poden remarcar:

  • Visita a les instal·lacions de prova i de formació d’instal·ladors de barreres de seguretat de l’Associació de Barreres de Seguretat de Suècia, per a comprovar el ventall de solucions tant en barreres de cable com metàl·liques i de formigó
  • Recorregut de diversos trams de carretera de la xarxa principal dels voltants d’Estocolm, dotats amb sistemes de contenció amb cables en la separació dels trànsits en sentits contraris de circulació, tan en carreteres amb calçada única com en carreteres de dues calçades.
  • Visita al Centre de Trànsit d’Estocolm, un dels quatre centres de gestió del trànsit de què disposa l’Administració Sueca, dedicat a la recollida de dades sobre l’estat del i les incidències al sector de la xarxa de carreteres sota el seu control, inclòs el viari urbà.
  • Entrevista amb Claes Tingvall (director de trànsit), Hans G. Holmén (tècnic especialista en conservació de carreteres), de l’Administració del Transport de Suècia, i amb Patrik Ekberg (director de gestió) de la consultora TRS, per a conèixer els principis inspiradors de la Visió Zero i les característiques i experiències més destacables de la implantació de barreres de cable en la separació de fluxos de trànsit a les carreteres sueques
  • Visita a Ericsson Studio, on es van constatar les oportunitats que pot oferir el món de les comunicacions per donar una millor informació a l’usuari sobre l’estat de la carretera i la interacció amb el seu entorn, així com per a l’obtenció de dades sobre l’estat i el comportament del trànsit i de la carretera, per a la configuració de l’smart road (carretera intel·ligent).