Per commemorar el Dia Internacional de la Biodiversitat, els propers dies 6, 7, i 8 de juny, el Departament de Territori i Sostenibilitat amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural, la Universitat de Barcelona (UB) i la Institució Catalana d’Història Natural, (ICHN) organitza les 2ones Jornades de Prospecció biològica de Catalunya. La voluntat és divulgar i organitzar activitats que permetin posar en relleu la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya, i alhora incrementar el coneixement global de la diversitat biològica del país.
Es tracta d’un treball eminentment de camp que consisteix en obtenir el màxim nombre de cites de tots els grups taxonòmics de fauna i flora del territori definit i posteriorment aquestes dades s’introdueixen al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (BDBC).
L’objectiu concret d’aquestes Jornades és recopilar el màxim nombre de citacions biològiques en l’àmbit territorial de la comarca natural del Moianès i de l’espai natural protegit del Moianès i Riera de Muntanyola, recentment ampliat. En general, es tracta d’una zona on hi ha poques dades de biodiversitat i les cites recopilades permetran incrementar el coneixement dels valors naturals d’aquest territori, cosa que, a més a més, incrementarà el coneixement general sobre la biodiversitat de Catalunya. La participació és per invitació expressa a científics especialistes dels diferents grups taxonòmics i el centre logístic, on es muntaran els laboratoris, és a Collsuspina, al Moianès.
Avui se celebra el Dia Mundial del Reciclatge, que fou instaurat l’any 1994 primer als Estats Units i després la UNESCO el va fer Dia Mundial, amb la missió de recordar-nos el compromís que tenim tots els habitants d’aquest planeta de promoure un millor aprofitament dels residus que generem, i fer-ne cada cop menys.
És bo, en dates assenyalades com aquesta, fer una reflexió d’on som en aquesta matèria, i com hem d’avançar per a millorar. Des que he assumit el càrrec de director de l’Agència de Residus de Catalunya, una part important de la meva tasca ha estat conèixer l’estat de la gestió dels residus a Catalunya, conèixer de prop el treball que fan les empreses i qui hi ha al capdavant i oferir la màxima col•laboració per avançar en propostes de millora en aquest camp. També he tingut un important treball amb els agents públics responsables de la gestió de residus: ajuntaments, consells comarcals, consorcis, mancomunitats. Cal valorar els problemes que hi ha actualment, més si es té en compte que estem en un context econòmic on tots ens hem d’ajustar, però no per això deixar de veure les oportunitats en què podem millorar.
Puc afirmar que les taxes de reciclatge que té Catalunya doblen de bon tros la mitjana de l’Estat (gairebé el 41% en residus municipals, front el 17-20% d’Espanya), i que el sector industrial és dels més alts en recuperació dels residus que genera (gairebé tenim taxes de reciclatge del 80%). I això té una traducció no solament positiva en quan a que estem recuperant matèries aprofitables dels residus, estalviant recursos i matèries verges, sinó que estem creant una economia de mercat (més de 800 empreses catalanes dedicades a la gestió de residus) i llocs de treball importantíssima. I en aquesta línia està avançant Europa, en fomentar un mercat de reciclatge que al 2020 ha de situar taxes de reciclatge del 50% de mitjana en els països membres. Cada 10.000 tones de residus que som capaços de recuperar tenen un potencial de generació de 250 llocs de treball. I cada 10.000 tones de residus que podem evitar que vagin a incineració o abocador representen un estalvi per l’economia catalana de 2 milions d’euros.
Aquest és el camí, i millorar-lo és el nostre compromís. Per això cal que tots plegats ens hi impliquem no només en separar els residus en cadascuna de les fraccions recuperables, sinó fer-ho també amb qualitat, evitant que hi hagi “impropis”, és a dir, que no hi hagi en una fracció recuperable residus que no corresponguin a allò que es vol recuperar. Un residu més net representa millor efectivitat a l’hora de processar-lo en la cadena de reciclatge, menys despesa energètica i menys complexitat tecnològica amb els conseqüents estalvis econòmics que això representa. En definitiva, hem d’apostar pel reciclatge com a via de sostenibilitat i economia verda, però amb qualitat. I en això esmerçarem els esforços els propers anys: créixer en recuperació, créixer en qualitat. I també hem d’avançar en canviar, modificar, emprendre un nou camí, el del disseny ecològic (ecodisseny), cal treballar amb productes que siguin més eficients pel que fa a l’ús de recursos, cal que els productes es fabriquin tenint en ment que el disseny ecològic pot ser la clau.
Finalment, vull felicitar al conjunt de la societat, a les empreses de gestió de residus, al món educatiu, al conjunt de les administracions per la seva implicació en el reciclatge, i a què continuem avançant en aquest camp. Bon Dia Mundial del Reciclatge.
Al departament hem implantat un sistema de préstec de bicicletes per a tots els desplaçaments dels treballadors de DTES i d’aquesta manera contribuir a la reducció d’emissions de CO2, de NOx (òxids de nitrogen) i de PM10 (partícules de diàmetre inferor a 10 micres) així com a la reducció de la despesa pública. Les bicicletes que es posen ara a disposició dels treballadors pertanyien a l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge i ara seran reutilitzades en desplaçaments urbans com ara reunions a les diferents seus de la Generalitat de Catalunya.
El 25 d’abril se celebra el 17è Dia internacional de sensibilització sobre el soroll. La diada pretén divulgar la importància de la sensibilització i la prevenció sobre aquest tipus de contaminació.
El soroll està considerat un agent contaminant de caràcter local que afecta la qualitat de vida de la població. Cada vegada s’accepta menys que sigui una conseqüència natural del desenvolupament tecnològic i que no pugui tenir correcció. La gestió del soroll requereix treballar a diferents escales: des de la planificació territorial i el disseny de les grans infraestructures, fins la individual, passant per les diferents activitats econòmiques. Per tant, la millora de la qualitat acústica requereix fer compatibles les diferents activitats i usos que es donen al territori, comptar amb una adequada planificació territorial, i adoptar mesures correctores quan calgui.
Però amb tot això no n’hi ha prou. Cal també que la ciutadania s’hi impliqui, en prengui consciència i se sensibilitzi. El Departament de Territori i Sostenibilitat duu a terme diferents activitats de divulgació i d’educació, de forma coordinada entre el Servei per a la Prevenció de Contaminació Acústica i Lluminosa i el Servei d’Educació Ambiental de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat. En primer lloc, ha elaborat un recull d’11 recursos educatius sobre el so i el soroll perquè el professorat de tots els centres educatius catalans pugui treballar el tema amb l’alumnat de diferents nivells.
Per a tot el dia d’avui, el Departament també ha organitzat uns tallers per promoure la sensibilització dels escolars sobre aquest tipus de contaminació. Es tracta de l’Escola Ítaca de Manresa (Bages), l’Escola Montserrat Solà de Mataró (Maresme), l’Escola Carrassumada de Torres de Segre (Segrià), l’Escola Mare de Déu del Mont de Girona (Gironès) i l’Escola Cingle Roig de Vilaplana (Baix Camp). Els alumnes realitzaran de forma individual un treball d’investigació sobre el nivell sonor que envolta casa seva i, en grup, confeccionaran un mural de síntesi amb les dades preses a través del sonòmetre.
Aquesta actuació suposa a curt termini l’adaptació a l’ample internacional a través d’un tercer rail del tram de la línia convencional entre Tarragona i el nus de Castellbisbal. “Aquesta obra és bàsica per la competitivitat del Port de Tarragona i de les indústries i centres logístics ubicats a l’entorn del traçat”, ha assegurat el conseller.
El tram entre Tarragona i el nus de Castellbisbal té una longitud de 82 quilòmetres i l’execució del projecte representa un cost estimat de 186 milions d’euros. El tercer rail podria entrar en servei en un termini de dos anys atès que no requereix la redacció d’un estudi informatiu ni de tramitació ambiental, ja que l’actuació es realitza sobre la línia ja existent i, per tant, només cal la redacció del projecte constructiu i la posterior execució de les obres.
La proposta permetrà que empreses privades puguin participar en el seu finançament si se’ls garanteix un cànon per disponibilitat de la infraestructura. En aquest sentit, l’empresa BASF ja ha comunicat a la Generalitat, al Ministeri de Foment i a ADIF la seva voluntat d’implantar una plataforma logística ferroviària als seus terrenys de Tarragona per poder transportar ferroviàriament productes petroquímics a la resta d’Europa.
El transport ferroviari i el Corredor Mediterrani
Actualment només un 1% (3,2 milions de tones) del trànsit de mercaderies entre la península ibèrica i la resta d’Europa es transporta a través del ferrocarril, mentre que el 70% de les grans plantes de producció i distribució de Catalunya es troben dins l’àmbit del Corredor Mediterrani.
L’adaptació a l’ample mixt d’una de les dues vies entre Tarragona i Castellbisbal dotarà aquest corredor d’una capacitat d’una dotzena de trens diaris per sentit en ample internacional, la qual cosa equival aproximadament a la capacitat de 340 camions diaris.
L’objectiu principal de la nova norma ISO 14006 és la reducció de l’impacte ambiental dels productes i serveis, per tal de dissenyar-los de manera que generin el mínim impacte ambiental durant tot el seu cicle de vida.
Precisament, un dels objectius del govern per superar la crisi econòmica és reorientar el model productiu perquè sigui més competitiu i sostenible i per això cal desenvolupar una economia verda en el que l’ecoinnovació i l’ecodisseny jugaran un paper molt important en els propers anys. Per aquest motiu, és important fer difusió d’aquesta norma i per això la setmana passada se’n va fer una jornada explicativa.
En una primera part, l’empresa de consultoria Qualinneo va explicar els elements de la norma ISO 14006 i, a continuació, l’entitat de certificació AENOR, va explicar la seva experiència amb aquesta norma des de la seva elaboració fins al procés de certificació.
A la segona part es van presentar 3 casos pràctics d’experiències en ecodisseny. Dos d’ells del sector del moble, Steelcase i Mobles 114, que van posar de manifest que el teixit productiu s’ha d’adaptar a un nou escenari futur en el que cal apostar l’eficiència en el consum d’energia i matèries primeres.
Finalment, i a través d’un cas pràctic del despatx d’arquitectura Bru-Lacomba-Setoain, es va exposar la importància de l’ecodisseny en el sector de la construcció. Cal destacar que mitjançant mesures passives d’eficiència energètica es poden assolir una reducció de costos importants durant la vida dels edificis.
La jornada va comptar amb la presència de la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran; del tècnic del Servei de Qualificació Ambiental, Enric Pueyo, i d’un centenar d’assistents en representació d’empreses, universitats i administracions públiques.
Els aerogeneradors, per les seves dimensions, poden representar un risc per a la navegació aèria, és per això que, quan es projecta un nou parc eòlic, el promotor ha de demanar una autorització a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Aquesta autorització s’atorga d’acord amb la Guía de señalamiento e iluminación de turbinas y parques eólicos d’AESA, i normalment comporta l’obligació de senyalitzar els aerogeneradors (individualment o com a parc) amb llums intermitents de color blanc i alta intensitat, que són els que ofereixen la màxima visibilitat.
Aquesta mesura, que podria ser adequada quan un aerogenerador era un obstacle excepcional, ha esdevingut un problema ara que el desenvolupament de parcs eòlics s’ha convertit en un fet normal.
Les balises amb les característiques abans esmentades entren en contradicció amb les normes de protecció envers la contaminació lluminosa, de nit són visibles des de grans distàncies i fins hi tot poden resultar molestes per als observadors més propers. De fet, s’han produït denúncies de ciutadans i organitzacions que consideren que aquestes llums produeixen molèsties i poden afectar el medi natural.
A Catalunya la major part dels parcs eòlics se situen en zones de protecció alta d’acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa, és a dir, zones que d’acord amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, només admeten una brillantor mínima.
La Guia d’AESA preveu que en el cas que altres administracions en l’exercici de les seves competències considerin que la senyalització proposada pot provocar afectacions mediambientals significatives, l’organisme competent de la Comunitat Autònoma proposarà el sistema d’il•luminació de senyalització adequat per minimitzar l’impacte ambiental i garantir alhora la seguretat aèria.
Amb l’objectiu d’aconseguir la màxima coherència entre els pronòstics meteorològics elaborats pel SMC i el Servei Meteorològic dels mitjans de la CCMA, avui s’ha signat un nou conveni de col·laboració entre les dues institucions. Aquesta nova col·laboració s’ha de traduir en la utilització prioritària de les dades subministrades per les xarxes automàtica i manual (XEMA i XOM) de l’SMC a l’hora de donar informació o dades meteorològiques, potenciar la utilització i la difusió dels productes de teledetecció i de les sortides dels models numèrics gestionats des de l’SMC i difondre de forma activa els Avisos de Situació Meteorològica de Perill. Justament l’àmbit de la prevenció és un dels que el Conveni pretén consolidar, i per ajudar a fer-ho, l’SMC posa a disposició de la CCMA els seus professionals per complementar la informació en casos d’avisos de perill meteorològic elevat. Un altre dels canvis que introdueix aquest Conveni és en la cosignatura al final dels espais d’informació meteorològica de la CCMA, en la que es farà constar que la informació meteorològica ha estat coordinada amb l’SMC.
De la col·laboració de l”Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa Hydromodel Host ha nascut el servei online Global Aquifer Control (GAC), una aplicació que permet conèixer i determinar la dinàmica de diversos aquüífers catalans, d’entrada els 31 més importants.
Les aigües subterrànies són aquelles que es troben sota la superfíci del terreny i que omple els porus del sòl i les fissures de les roques. Més del 70% del territori català depèn de les aigües subterrànies per al seu proveïment en diferents proporcions. De fet, les aigües subterrànies satisfan un 35% de la demanda total d’aigua.
A partir de dades extretes de diversos punts de control, amb aquesta aplicació podrem conèixer i quantificar l’evolució del volum de l’aigua dels aqüífers i, per tant, tenir un major coneixement sobre els seus nivells, l’evolució dels diversos sistemes i tenir informació per la gestió integral i equilibrada de tots els recursos hídrics. En un futur, a més, a banda de conèixer els volums de la resta d’aqüífers catalans, el GAC també permetrà detectar i prevenir afectacions a les aigües subterrànies.
La posada en servei d’un nou tram de la línia L9 connectarà l’aeroport de Barcelona i les principals línies metropolitanes de transport de viatgers a partir de l’any 2014. El nou tram enllaçarà doncs l’aeroport, la Fira i Mercabarna amb la L1, L3, L5, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies. El Govern ha aprovat el reequilibri del finançament d’aquestes obres amb l’objectiu de concentrar la inversió actual en l’execució dels treballs en aquest ramal, de 19,1 quilòmetres i 18 estacions, entre la terminal T1 de l’aeroport i Zona Universitària. Es tracta del segon tram de Metro més llarg de la xarxa de Barcelona, després de l’L1, que abasta 20,7 km de longitud.
