La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a Europa. En una doble sessió de matí i tarda, amb un discurs d’obertura impactant per part de la directora general del Clima de la CE, la comissària danesa Connie Hedegaard, s’han explicat els treballs que des de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, en anglès) s’han desenvolupat aquests darrers anys entorn la vulnerabilitat, els impactes i l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics arreu d’Europa. Ara caldrà que el Parlament europeu aprovi l’Estratègia com a marc d’ajut i referència per als estats membres de la Unió i, també, de les nacions, regions i ens locals europeus. La vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, així com la identificació i magnitud d’aquests impactes en funció de les diverses regions biogeogràfiques europees (mediterrània, alpina, boreal, continental, atlàntica, etc), depèn en gran mesura del grau d’exposició i sensibilitat tant física com socioeconòmica. L’adaptació, doncs, necessita d’estratègies locals (ciutats) i nacionals per afrontar, amb èxit, el desafiament que suposa el canvi climàtic.
Lluny de ser una mera orientació per als Estats membres, l’Estratègia europea marca deures i dates límit per fer aquests deures. Així, per exemple, per a l’any 2017 tots els estats membres hauran hagut d’adoptar una estratègia d’adaptació; per a l’any 2020 són les ciutats de més de 150.000 habitants les cridades a adoptar-les. S’estableix que el programa Life+ és un instrument excel·lent per afavorir l’intercanvi d’experiències en adaptació entre sectors i territoris, o bé que la plataforma Climate-ADAPT ha de permetre escurçar, cada vegada més, els buits de coneixement. Reconeix, també, que si bé l’esforç més important en el monitoratge del canvi climàtic ha estat adreçat a l’avaluació dels impactes, cal decididament emprendre també el monitoratge de la bondat de les mesures d’adaptació ja implantades o que calgui implantar, atès que és necessari aquest coneixement per a l’avaluació de les polítiques arreu d’Europa.
L’adaptació al canvi climàtic, com la mitigació dels gasos amb efecte d’hivernacle, no és només un problema mediambiental, sinó també un problema de dimensió econòmica. Per tant, ha de ser tractat conjuntament tant pels responsables ambientals com pels responsables de les polítiques econòmiques. Així ho ha manifestat el president de la comissió de medi ambient del Parlament europeu, Mathias Groote. De fet, el cost de la no adaptació als impactes del canvi climàtic a Europa ha estat avaluat entorn dels 100 mil milions d’euros l’any 2020. Aquesta xifra gegantina és la valoració econòmica feta per l’EEA entorn de les inundacions, l’afecció a les zones costaneres, l’energia necessària per a la refrigeració i la mortalitat deguda a les onades de calor. Per cada euro que s’inverteixi ara en accions preventives davant les inundacions, s’estalvien fins a sis euros en les mesures correctives adreçades a arranjar els danys ocasionats per les riuades.
La gestió dels riscs derivats del canvi climàtic implica agrupar els esforços de la mitigació amb l’adaptació, atès que els resultats d’aquests esforços, avui, determinaran, demà, el grau d’adaptació necessari. Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic celebrem especialment aquesta afirmació continguda en el document de treball de la Comissió europea, atès que l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) considera que, precisament per aquesta raó, la mitigació és una mesura precautòria de l’adaptació als impactes del canvi climàtic. De la mateixa manera que l’ESCACC té com a objectiu estratègic esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, l’Estratègia europea vol contribuir d’una manera efectiva a construir una Europa més resilient al clima. Dues maneres diferents d’expressar una finalitat comuna i idèntica. Per aconseguir-ho cal fomentar el coneixement, cal redactar i implementar estratègies locals, nacionals i regionals d’adaptació, així com desenvolupar la integració de l’adaptació tant en les polítiques sectorials, com en el finançament dels diversos programes europeus i en els sectors més vulnerables.
Foto: The Guardian. Keystone USA-ZUMA/Rex Features.
Quan fenòmens de l’envergadura de l’huracà Sandy colpegen de manera contundent les vides de les persones és freqüent que sorgeixin preguntes sobre quina pot ser la seva relació amb el fenomen del canvi climàtic. No és fàcil respondre a aquest pregunta atès que relacionar un fenomen concret amb el que és una variació de fons dels patrons del clima és ara per ara impossible. Al cap i a la fi, d’huracans n’hi ha hagut des de fa centenars d’anys.
Des del punt de vista del que és l’estudi del clima, i per tant del canvi climàtic, el que es pot fer és, d’una banda, analitzar com han anat variant aquests fenòmens al llarg del temps i, per l’altra, aprofundir en el coneixement de les causes que donen lloc a l’aparició d’aquests fenòmens i que ens permetran avaluar millor els riscos futurs. La temperatura de l’aigua del mar, és un dels factors, no pas l’únic, que té una clara incidència sobre la formació d’huracans. I sabem també que aquesta temperatura ha augmentat durant les últimes dècades com a conseqüència de l’escalfament global provocat per l’emissió antropogènica dels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). També s’han publicat estudis que correlacionen la intensitat d’aquests fenòmens extrems amb els anys més càlids. Finalment, el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) va publicar un informe específic sobre els fenòmens extrems i, tot i ser prudent en les seves conclusions, l’informe és una crida a no menystenir el tema atès que la relació entre fenòmens extrems i canvi climàtic, no és ni molt menys quimèrica.
Finalment també cal tenir present que una cosa és la intensitat del fenomen climàtic i l’altra són les seves conseqüències. Segons les dades oficials, l’huracà Sandy ha estat catalogat com un huracà de categoria 1 en una escala d’1 a 5, on 5 seria el de màxima intensitat. El que ha estat més anormal és que ha colpejat zones a una latitud més al nord del que acostuma a ser habitual, i per tant en zones molt densament poblades i on els impactes poden ser molt més intensos.
En definitiva, el canvi climàtic és una amenaça real que, més enllà d’aquests fenòmens de gran impacte mediàtic, ens ha de portar a reflexionar seriosament sobre les seves causes, a establir els mecanismes per avaluar quines poden ser les conseqüències i definir les actuacions per fer-hi front, tal i com des del Govern estem fent amb el desenvolupament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic.
El govern bolivià acaba de presentar les polítiques de residus que impulsarà al país. I la base d’aquest pla la trobem, fonamentalment, a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Us preguntareu: Quina relació tenen les polítiques de residus d’ambdós països?
Doncs bé, el fonament de les polítiques de residus boliviana rau en la cooperació que l’Agència de Residus de Catalunya hi ha desenvolupat des de l’any 2007. Una cooperació a través de diferents actuacions, tot traslladant l’expertesa catalana i adaptant-la a la situació i context bolivià, sempre amb l’objectiu de deixar instal·lades capacitats locals.
El programa va iniciar el 2007-2008 amb el suport a la clausura de l’abocador del municipi de El Alto, un dels més pobres de Bolívia.
Cal destacar que, a Bolívia, també s’han realitzat, gràcies a la cooperació de Catalunya, altres programes relatius a la gestió de l’aigua i del medi ambient, on hi han treballat, d’una banda, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i de l’altra, l’Agència Catalana de l’Aigua. Posteriorment, els anys 2009, 2010 i 2011, es va iniciar l’ajut al Govern per iniciar i assolir la institucionalització del sector residus mitjançant la creació de la instància pública nacional que ha de liderar la gestió de residus i la definició de polítiques públiques, inclosa la llei de residus actualment en procés de socialització i aprovació. També, en aquest període s’ha treballat en la realització de projectes referents a la recollida selectiva i el compostatge de la matèria orgànica a diferents municipis del país.
Vols veure com es controla la qualitat de les aigües litorals?
Tens l’oportunitat de fer-ho amb aquesta connexió a les platges barcelonines que es va fer des del plató d’Els matins de TV3. La Mariona de Torres, cap de control de les aigües costaneres de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens ho explica. A partir del minut 10 del vídeo.
L’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme la campanya de control de platges des de principis de juny i fins a finals de setembre. L’objectiu és controlar la qualitat de les aigües perquè siguin aptes per al bany, detectar possibles episodis de contaminació i fer un seguiment i control de les proliferacions de fitoplàncton.
A Catalunya es controlen 223 platges a través de 248 punts de mostreig distribuits de la següent manera: 86 a la demarcació litoral de Girona, 81 a Barcelona i 81 a Tarragona.
Com a novetat de la campanya d’enguany s’ha sol·licitat als ajuntaments costaners la col·laboració en la tramesa d’informació periòdica sobre la inspecció visual de l’estat de les aigües de bany de les seves platges i la possible aparició d’incidències o episodis de contaminació. Aquesta coordinació entre l’Agència i els ajuntaments permetrà tenir un major control de les incidències i el seu seguiment.
De la col·laboració de l”Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa Hydromodel Host ha nascut el servei online Global Aquifer Control (GAC), una aplicació que permet conèixer i determinar la dinàmica de diversos aquüífers catalans, d’entrada els 31 més importants.
Les aigües subterrànies són aquelles que es troben sota la superfíci del terreny i que omple els porus del sòl i les fissures de les roques. Més del 70% del territori català depèn de les aigües subterrànies per al seu proveïment en diferents proporcions. De fet, les aigües subterrànies satisfan un 35% de la demanda total d’aigua.
A partir de dades extretes de diversos punts de control, amb aquesta aplicació podrem conèixer i quantificar l’evolució del volum de l’aigua dels aqüífers i, per tant, tenir un major coneixement sobre els seus nivells, l’evolució dels diversos sistemes i tenir informació per la gestió integral i equilibrada de tots els recursos hídrics. En un futur, a més, a banda de conèixer els volums de la resta d’aqüífers catalans, el GAC també permetrà detectar i prevenir afectacions a les aigües subterrànies.
Aquestes són imatges de divendres dels embassaments de la Baells i Sant Ponç nevats. La Baells es troba al 91% de la seva capacitat i Sant Ponç al 97,2%.
El projecte de reforma de l’edifici de Sant Josep a Vall de Núria, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ha obtingut el premi del programa Greenbuildingde la Unió Europea. Aquest programa s’emmarca dins del projecte europeu Intelligent Energy i reconeix les bones pràctiques en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica de tots els edificis de la Unió Europea que aconsegueixin com a mínim un 25% d’estalvi energètic respecte els edificis convencionals. En el cas de l’edifici de Sant Josep s’ha arribat a aconseguir un estalvi del 55,8%.
Com aconsegueix aquest estalvi?
La mesura d’estalvi més important que inclou el projecte de reforma de l’edifici és la implantació de la geotèrmia, que és un sistema d’aprofitament de la calor de la radiació solar que s’emmagatzema a l’interior del subsòl de l’edifici per a producció de calefacció i aigua calenta sanitària. També s’ha implantat un sistema de distribució per terra radiant a baixa temperatura i fan-coils (difusors d’aire) de recolzament, i un sistema de gestió i control totalment informatitzat que permet, entre d’altres coses, desactivar la calefacció d’una habitació de manera automàtica si es detecta que les finestres estan obertes. El sistema d’enllumenat també és eficient, amb detectors de presència i làmpades de baix consum (LED).
Per evitar pèrdues d’energia, s’ha fet un envoltament tèrmic de l’edifici, reforçant l’aïllament en forjats, façanes i cobertes i amb la instal·lació de fusteria d’alta densitat i dobles vidres amb cambra d’aire que fan que el conjunt de la finestra tingui molt baix factor de pèrdues.
L’energia geotèrmica funciona de nit i de dia, de forma constant i independent a les condicions meteorològiques de Vall de Núria i implica una menor emissió de CO2 respecte les altres energies i un important estalvi de fins al 60-70% respecte l’ús del gasoil.
Les característiques del terreny del santuari són molt favorables per l’extracció d’aquesta energia. Dóna un rendiment mig anual molt elevat (380%, per 1kW elèctric que es gasta se’n generen 3,8 kW tèrmics), amb una amortització de la inversió estimada en 4-5 anys. També cal considerar la seva seguretat tècnica i baix cost en manteniment, ja que només s’ha de fer el preventiu i de control.
El Dia Mundial de l’Aigua d’enguany l’afrontem amb els embassaments de les conques internes plens (prop del 95%) i amb l’abastament d’aigua garantit per a un període proper a l’any i mig. A més, amb les noves infraestructures disponibles (dessalinitzadora del Llobregat, connexió dels centres de distribució de Trinitat i Fontsanta, ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, entre d’altres), podrem disposar d’aigua en futures sequeres.
No obstant, sempre s’ha centrat aquesta jornada commemorativa al voltant de la disponibilitat d’aigua, dels problemes de sanejament en moltes ciutats del món i de les sequeres. Aquest any, doncs, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Territori i Sostenibilitat han volgut reconèixer el paper de les tasques de custòdia i de voluntariat en els ecosistemes fluvials, una feina silenciosa però molt efectiva que ens permet disposar d’un entorn fluvial en bon estat, ajudar al manteniment del bosc de ribera i a la preservació d’espècies vegetals autòctones.
Avui, el conseller Lluís Recoder, juntament amb altres autoritats, visita l’estany de Sils per reconèixer la tasca d’aquestes entitats. En aquest sentit, es lliuraran dotze diplomes (i una plantada simbòlica d’arbres) a entitats que, des de l’any 2007 fins al 2010, han desenvolupat projectes innovadors de custòdia de l’entorn fluvial.
Plantada popular d’arbres
A més d’aquest acte, durant el matí se celebren diverses activitats obertes al públic, com la visita guiada pels estanys i una plantada popular d’arbres, que ha comptat amb la participació d’una desena d’alumnes de l’escola Xifra del Departament d’Agricultura, que cursen el cicle de treballs forestals i conservació del medi natural.
Què és la custòdia del territori?
Aquesta iniciativa consisteix en un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, les anomenades entitats de custòdia cerquen acords i altres mecanismes de col•laboració contínua amb propietaris de terrenys, usuaris del territori, i altres agents públics i privats.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Leonard Carcolé, i el gerent d’Aigües Ter Llobregat, Josep Rodriguez, han visitat avui l’evolució de les obres de la canonada que transcorre per sota de Collserola i que aportarà més flexibilitat i garantia al sistema Ter-Llobregat.
La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a Europa. En una doble sessió de matí i tarda, amb un discurs d’obertura impactant per part de la directora general del Clima de la CE, la comissària danesa Connie Hedegaard, s’han explicat els treballs que des de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, en anglès) s’han desenvolupat aquests darrers anys entorn la vulnerabilitat, els impactes i l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics arreu d’Europa. Ara caldrà que el Parlament europeu aprovi l’Estratègia com a marc d’ajut i referència per als estats membres de la Unió i, també, de les nacions, regions i ens locals europeus. La vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, així com la identificació i magnitud d’aquests impactes en funció de les diverses regions biogeogràfiques europees (mediterrània, alpina, boreal, continental, atlàntica, etc), depèn en gran mesura del grau d’exposició i sensibilitat tant física com socioeconòmica. L’adaptació, doncs, necessita d’estratègies locals (ciutats) i nacionals per afrontar, amb èxit, el desafiament que suposa el canvi climàtic.
