Blog de Territori i Sostenibilitat » aigua


15 APUNTS

  • 09:49
  • 0

La gestió de les inundacions en el nostre país

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Institut Geològic de Catalunya, ha celebrat durant els dies 27 i 28 de novembre unes jornades sobre gestió d’inundacions, on s’han inscrit 270 persones.

Durant aquests dos dies s’ha analitzat aquesta temàtica, fent una revisió actualitzada de les diverses normatives vinculades amb la problemàtica de les inundacions des dels vessants hidràulics, urbanístics, protecció civil i jurídic.

La trobada ha servit per posar en comú les experiències sobre regulació dels usos de les zones inundables com a una de les eines destacades en la reducció dels danys.

En aquest sentit, s’han abordat aspectes tècnics dels avenços en la delimitació de les zones inundables i s’ha destacat la gran importància de la necessària coordinació i cooperació entre les diferents administracions amb competències sectorials sobre la problemàtica de les inundacions en les diverses fases i aspectes (predicció, avaluació, planificació i gestió d’episodis).

Un dels aspectes que s’ha destacat en aquestes jornades ha estat la contribució que la geologia fa al coneixement de la inundabilitat, i s’ha posat de manifest la necessitat de tenir en compte en el seu anàlisi, la dinàmica sedimentària associada, especialment pel que fa a la càrrega sòlida, i el paper que juguen altres fenòmens geomorfològics associats com esllavissades i corrents d’arrossegalls.

En els darrers anys s’ha produit un important avenç en la predicció i gestió de fenòmens meteorològics extrems, concretament en eines de predicció meteorològica, hidrològica i hidràulica. Això permet actuar amb certa antel·lació i protegir els béns personals i materials.

Conseqüència d’aquest avenç ha permès l’elaboració de protocols d’actuació i l’activació d’eines com el pla Inuncat, per citar un exemple, que permet actuar amb anticipació i evitar danys majors. En aquest sentit, s’ha divulgat la disponibilitat de més informació de fàcil accés sobre inundabilitat com a contribució al coneixement i la gestió del risc i, per tant, a la reducció de danys.

S’ha posat de manifest, també, l’allunyament dels coneixements tècnics i normatius del món local i, en especial, dels ajuntaments petits. En aquest sentit, s’ha destacat la importància d’aplicar mecanismes de participació pública activa, de concertació i corresponsabilització a la gestió del risc d’inundació. A la vegada, s’ha destacat la conveniència d’impulsar l’educació i conscienciació, o sigui, la cultura de l’autoprotecció.

Finalment, s’han exposat i debatut episodis recents d’inundacions sobre els que extreure reflexions de cara al futur.

  • 12:13
  • 0

Albert Vilalta, un pioner

Fa aproximadament un any i mig, en una sala d’actes del Palau de la Generalitat plena a vessar, govern i societat civil commemoraven els 20 anys de creació del departament de Medi Ambient. El 1991 el president Pujol va tenir l’encert de dotar-nos d’una estructura d’Estat que només tenien els països més avançats d’Europa, com Suècia, Holanda o Dinamarca. L’encert de la decisió va ser doble ja que va nomenar conseller l’Albert Vilalta.

Enginyer de formació, persona d’amplis coneixements tècnics i sòlides conviccions ambientals, fou un autèntic pioner que va posar les bases d’un país que s’ha convertit en exemple i referent en la matèria. En un moment en què la paraula sostenibilitat començava a agafar volada i en què les exigències mediambientals d’Europa ens dibuixaven un camí a seguir, l’Albert Vilalta va ser capaç de tirar endavant una ambiciosa política que anava alineada amb els signes dels temps.

Per entendre i posar en valor la seva figura cal remuntar-se més de trenta anys enrere, quan les competències ambientals que l’Estatut de 1979 atribuïa a la Generalitat eren exercides per diversos departaments, de manera sectorial i sense visió integral de les polítiques d’aigua, de residus i sostenibilitat. No va ser fins l’arribada de Vilalta que Catalunya va poder pujar al tren de les polítiques ambientals més avançades. La incorporació a la Unió Europea, que exigia un major rigor en el control de la contaminació, combinada amb elements concrets com el fracàs del Pla de Residus o la contaminació dels nostres rius, van influir en la decisió del president Pujol de posar al capdavant del departament una persona com l’Albert Vilalta, capaç d’edificar el que avui definiríem com a estructures d’Estat.

[+ info]

  • 16:12
  • 0

El conveni de Minamata: un instrument per limitar la utilització de mercuri

91 països de les Nacions Unides van signar la setmana passada al Japó el Conveni de Minamata sobre el Mercuri. Aquest conveni esdevindrà un instrument jurídicament vinculant a nivell mundial per limitar la utilització antropogènica del mercuri per protegir la salut humana i el medi ambient. Aquesta resolució s’ha fet al Japó per tal d’honorar les víctimes de Minamata, un cas de fa 50 anys i mundialment conegut  de manipulació inadequada dels alliberaments de mercuri a l’aigua i al sòl, que va produir la mort de prop de 900 persones.

La Unió Europea disposa d’una Directiva sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics que estableix l’eliminació o limitació del mercuri entre d’altres substàncies que suposen un risc per la salut de les persones i el medi ambient. La Directiva prohibeix la utilització de les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió a partir del 13 d’abril de 2015.

A Catalunya s’hi estan prenent diverses accions en diferents àmbits:


Reducció del mercuri en la il·luminació

Catalunya, des de fa 12 anys, està promovent l’eliminació de les làmpades de  mercuri de la il·luminació exterior, aplicant la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Les administracions estan fent moltes accions de substitució de làmpades de mercuri ineficients i contaminants per d’altres eficients i respectuoses amb el medi ambient. La Direcció general de Qualitat Ambiental és la responsable  de promoure l’eliminació d’aquests enllumenats públics amb mercuri . En aquest sentit ha format bona part dels tècnics municipals de Catalunya en aquesta matèria i està promovent la substitució dels enllumenats mitjançant ajuts i subvencions. Enguany la convocatòria d’ajuts ha estat per un import de 450.000 €.

La tecnologia que s’ha emprat fins ara com a substitutòria del vapor de mercuri ha estat la del vapor de sodi d’alta pressió. En els darrers temps també està entrant amb força la tecnologia LED, que permet il·luminar els espais amb menys consum d’energia elèctrica perquè confina més fàcilment la llum a l’espai que cal il·luminar i permet utilitzar sistemes de regulació més versàtils, que permeten adequar les necessitats lumíniques a les necessitats funcionals de cada moment. Les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió tenen més de 20 mg de mercuri per cada font de llum i una eficiència lluminosa de 50 lúmens per Watt, mentre que actualment existeixen altres tecnologies que no contenen mercuri i permeten eficàcies superiors als 100 lúmens per Watt.

Les accions de millora de l’enllumenat públic a Catalunya han permès substituir la majoria de làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió, que l’any 2000 representaven el 80% del total de punts de llum, mentre que l’any 2012 només són el 6 % del total. Aquestes accions han contribuït a millorar  l’eficiència energètica de l’enllumenat, de manera que actualment cada punt de llum té una potencia elèctrica de 138 Watts mentre que l’any 2000 tenien una potència mitjana de 300 Watts.

L’enllumenat públic de Catalunya l’any 2000 consumia 1.255 GKWh per donar servei a 6.262.000 habitants, mentre que l’any 2012 ha consumit 800 GkWh donant servei a 7.570.908 habitants.

Control de les emissions a l’atmosfera

El mercuri és un dels metalls pesants sobre els que la normativa internacional en matèria de control d’emissions a l’atmosfera procedents d’operacions d’incineració o coincineració de residus exigeix un seguiment. Aquest control pot permetre detectar situacions on hi hagi hagut una gestió de residus incorrecta.

La detecció d’aquest metall a les xemeneies és  un bon indicador d’una incorrecta gestió de residus. Entre d’altres actuacions, la seva detecció permet aturar el tractament d’aquella partida de residus tan bon punt es detecta, o identificar l”origen de la partida mitjançant  la traçabilitat d’aquell residu, qui l’ha comercialitzat i quin és el seu origen

Molts residus s’utilitzen en processos industrials. Per exemple, el vidre, un cop triturat, pot tornar al cicle productiu com a sorra i per tant, es pot utilitzar en la fabricació de ciment. Si en les emissions de la cimentera es detecta mercuri es pot saber de forma ràpida si cal actuar i retirar alguna partida de residus que pugui haver vingut amb vidre de procedència indesitjada o sense haver descontaminat del mercuri prèviament.

El mercuri en el sector del clor

A Catalunya es localitza el 67% de la capacitat de producció total de clor de l’Estat espanyol, 0,5 Mt/a.  De les 3 plantes de producció de clor catalanes, més del 85%  es fa amb tecnologia d’amalgama de mercuri.  Segons dades d’Eurochlor (2010), s’estima que actualment a la UE un 38% de les plantes encara fan servir tecnologia d’amalgama de mercuri, destacant Alemanya, Espanya i França.

Quan s’aprovi el document de conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) aplicables a la producció de clor, previst pel 2014, en un termini màxim de 4 anys les plantes no podran emprar la tecnologia de mercuri, a no ser que puguin justificar que els costos econòmics del canvi de tecnologia superarien amb escreix els beneficis ambientals obtinguts.

La gestió dels residus amb mercuri

A Catalunya hi ha un gestor de residus autoritzat per tractar les piles i làmpades de vapor de mercuri,  el Centre de tractament i reciclatge de piles i làmpades fluorescents del Pont de Vilomara i Rocafort. Allà, les piles botó de mercuri i les làmpades que contenen mercuri (fluorescents i baix consum) es tracten per destil·lació.

Actualment tot el mercuri extret, dels diferents orígens, es trasllada a una planta d’Alemanya que el recupera i el comercialitza  per als usos pels quals encara està permesa la seva utilització.

  • 11:27
  • 0

Com s’adaptarà Europa al Canvi Climàtic

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a Europa. En una doble sessió de matí i tarda, amb un discurs d’obertura impactant per part de la directora general del Clima de la CE, la comissària danesa Connie Hedegaard, s’han explicat els treballs que des de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, en anglès) s’han desenvolupat aquests darrers anys entorn la vulnerabilitat, els impactes i l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics arreu d’Europa. Ara caldrà que el Parlament europeu aprovi l’Estratègia com a marc d’ajut i referència per als estats membres de la Unió i, també, de les nacions, regions i ens locals europeus. La vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, així com la identificació i magnitud d’aquests impactes en funció de les diverses regions biogeogràfiques europees (mediterrània, alpina, boreal, continental, atlàntica, etc), depèn en gran mesura del grau d’exposició i sensibilitat tant física com socioeconòmica. L’adaptació, doncs, necessita d’estratègies locals (ciutats) i nacionals per afrontar, amb èxit, el desafiament que suposa el canvi climàtic.

Lluny de ser una mera orientació per als Estats membres, l’Estratègia europea marca deures i dates límit per fer aquests deures. Així, per exemple, per a l’any 2017 tots els estats membres hauran hagut d’adoptar una estratègia d’adaptació; per a l’any 2020 són les ciutats de més de 150.000 habitants les cridades a adoptar-les.  S’estableix que el programa Life+ és un instrument excel·lent per afavorir l’intercanvi d’experiències en adaptació entre sectors i territoris, o bé que la plataforma Climate-ADAPT ha de permetre escurçar, cada vegada més, els buits de coneixement. Reconeix, també, que si bé l’esforç més important en el monitoratge del canvi climàtic ha estat adreçat a l’avaluació dels impactes, cal decididament emprendre també el monitoratge de la bondat de les mesures d’adaptació ja implantades o que calgui implantar, atès que és necessari aquest coneixement per a l’avaluació de les polítiques arreu d’Europa.

L’adaptació al canvi climàtic, com la mitigació dels gasos amb efecte d’hivernacle, no és només un problema mediambiental, sinó també un problema de dimensió econòmica. Per tant, ha de ser tractat conjuntament tant pels responsables ambientals com pels responsables de les polítiques econòmiques. Així ho ha manifestat el president de la comissió de medi ambient del Parlament europeu, Mathias Groote. De fet, el cost de la no adaptació als impactes del canvi climàtic a Europa ha estat avaluat entorn dels 100 mil milions d’euros l’any 2020. Aquesta xifra gegantina és la valoració econòmica feta per l’EEA entorn de les inundacions, l’afecció a les zones costaneres, l’energia necessària per a la refrigeració i la mortalitat deguda a les onades de calor. Per cada euro que s’inverteixi ara en accions preventives davant les inundacions, s’estalvien fins a sis euros en les mesures correctives adreçades a arranjar els danys ocasionats per les riuades.

La gestió dels riscs derivats del canvi climàtic implica agrupar els esforços de la mitigació amb l’adaptació, atès que els resultats d’aquests esforços, avui, determinaran, demà, el grau d’adaptació necessari. Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic celebrem especialment aquesta afirmació continguda en el document de treball de la Comissió europea, atès que l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) considera que, precisament per aquesta raó, la mitigació és una mesura precautòria de l’adaptació als impactes del canvi climàtic. De la mateixa manera que l’ESCACC té com a objectiu estratègic esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, l’Estratègia europea vol contribuir d’una manera efectiva a construir una Europa més resilient al clima. Dues maneres diferents d’expressar una finalitat comuna i idèntica. Per aconseguir-ho cal fomentar el coneixement, cal redactar i implementar estratègies locals, nacionals i regionals d’adaptació, així com desenvolupar la integració de l’adaptació tant en les polítiques sectorials, com en el finançament dels diversos programes europeus i en els sectors més vulnerables.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

  • 18:30
  • 3

L’huracà Sandy i el canvi climàtic

Foto: The Guardian. Keystone USA-ZUMA/Rex Features.

Foto: The Guardian. Keystone USA-ZUMA/Rex Features.

Quan fenòmens de l’envergadura de l’huracà Sandy colpegen de manera contundent les vides de les persones és freqüent que sorgeixin preguntes sobre quina pot ser la seva relació amb el fenomen del canvi climàtic. No és fàcil respondre a aquest pregunta atès que relacionar un fenomen concret amb el que és una variació de fons dels patrons del clima és ara per ara impossible. Al cap i a la fi, d’huracans n’hi ha hagut des de fa centenars d’anys.

Des del punt de vista del que és l’estudi del clima, i per tant del canvi climàtic, el que es pot fer és, d’una banda, analitzar com han anat variant aquests fenòmens al llarg del temps i, per l’altra, aprofundir en el coneixement de les causes que donen lloc a l’aparició d’aquests fenòmens i que ens permetran avaluar millor els riscos futurs. La temperatura de l’aigua del mar, és un dels factors, no pas l’únic, que té una clara incidència sobre la formació d’huracans. I sabem també que aquesta temperatura ha augmentat durant les últimes dècades com a conseqüència de l’escalfament global provocat per l’emissió antropogènica dels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). També s’han publicat estudis que correlacionen la intensitat d’aquests fenòmens extrems amb els anys més càlids. Finalment, el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) va publicar un informe específic sobre els fenòmens extrems i, tot i ser prudent en les seves conclusions, l’informe és una crida a no menystenir el tema atès que la relació entre fenòmens extrems i canvi climàtic, no és ni molt menys quimèrica.

Finalment també cal tenir present que una cosa és la intensitat del fenomen climàtic i l’altra són les seves conseqüències. Segons les dades oficials, l’huracà Sandy ha estat catalogat com un huracà de categoria 1 en una escala d’1 a 5, on 5 seria el de màxima intensitat. El que ha estat més anormal és que ha colpejat zones a una latitud més al nord del que acostuma a ser habitual, i per tant en zones molt densament poblades i on els impactes poden ser molt més intensos.

En definitiva, el canvi climàtic és una amenaça real que, més enllà d’aquests fenòmens de gran impacte mediàtic, ens ha de portar a reflexionar seriosament sobre les seves causes, a establir els mecanismes per avaluar quines poden ser les conseqüències i definir les actuacions per fer-hi front, tal i com des del Govern estem fent amb el desenvolupament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic.

Salvador Samitier

Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

  • 13:01
  • 0

Catalunya coopera amb Bolívia en matèria de residus

El govern bolivià acaba de presentar les polítiques de residus que impulsarà al país. I la base d’aquest pla la trobem, fonamentalment, a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Us preguntareu: Quina relació tenen les polítiques de residus d’ambdós països?

Doncs bé, el fonament de les polítiques de residus boliviana rau en la cooperació que l’Agència de Residus de Catalunya hi ha desenvolupat  des de l’any 2007. Una cooperació a través de diferents actuacions, tot traslladant l’expertesa catalana i adaptant-la a la situació i context bolivià, sempre amb l’objectiu de deixar instal·lades capacitats locals.

El programa va iniciar el 2007-2008 amb el suport a la clausura de l’abocador del municipi de El Alto, un dels més pobres de Bolívia.

Cal destacar que, a  Bolívia, també s’han realitzat, gràcies a la cooperació de Catalunya, altres programes relatius a la gestió de l’aigua i del medi ambient, on hi han treballat, d’una banda, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament,  i de l’altra, l’Agència Catalana de l’Aigua. Posteriorment, els anys 2009, 2010 i 2011, es va iniciar l’ajut al Govern per iniciar i assolir la institucionalització del sector residus mitjançant la creació de la instància pública nacional que ha de liderar la gestió de residus i la definició de polítiques públiques, inclosa la llei de residus actualment en procés de socialització i aprovació. També, en aquest període s’ha treballat en la realització de projectes referents a la recollida selectiva i el compostatge de la matèria orgànica a diferents municipis del país.

  • 10:30
  • 0

Com es controla la qualitat de l’aigua de les platges?

Vols veure com es controla la qualitat de les aigües litorals?
Tens l’oportunitat de fer-ho amb aquesta connexió a les platges barcelonines que es va fer des del plató d’Els matins de TV3.  La Mariona de Torres, cap de control de les aigües costaneres de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens ho explica. A partir del minut 10 del vídeo.
L’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme la campanya de control de platges des de principis de juny i fins a finals de setembre.  L’objectiu és controlar la qualitat de les aigües perquè siguin aptes per al bany, detectar possibles episodis de contaminació i fer un seguiment i control de les proliferacions de fitoplàncton.
A Catalunya es controlen 223 platges a través de 248 punts de mostreig distribuits de la següent manera: 86 a la demarcació litoral de Girona, 81 a Barcelona i 81 a Tarragona.

Com a novetat de la campanya d’enguany s’ha sol·licitat als ajuntaments costaners la col·laboració en la tramesa d’informació periòdica sobre la inspecció visual de l’estat de les aigües de bany de les seves platges i la possible aparició d’incidències o episodis de contaminació. Aquesta coordinació entre l’Agència i els ajuntaments permetrà tenir un major control de les incidències i el seu seguiment.

  • 15:05
  • 1

Una millor gestió de l’aigua que no es veu, els aqüífers

De la col·laboració de l”Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa Hydromodel Host ha nascut el servei online Global Aquifer Control (GAC), una aplicació que permet conèixer i determinar la dinàmica de diversos aquüífers catalans, d’entrada els 31 més importants.

Les aigües subterrànies són aquelles que es troben sota la superfíci del terreny i que omple els porus del sòl i les fissures de les roques. Més del 70% del territori català depèn de les aigües subterrànies per al seu proveïment en diferents proporcions. De fet, les aigües subterrànies satisfan un 35% de la demanda total d’aigua.

A partir de dades extretes de diversos punts de control, amb aquesta aplicació podrem conèixer i quantificar l’evolució del volum de l’aigua dels aqüífers i, per tant, tenir un major coneixement sobre els seus nivells, l’evolució dels diversos sistemes i tenir informació per la gestió integral i equilibrada de tots els recursos hídrics. En un futur, a més, a banda de conèixer els volums de la resta d’aqüífers catalans, el GAC també permetrà detectar i prevenir afectacions a les aigües subterrànies.

Podeu accedir a l’aplicació a través del web de l’ACA. Mentrestant aquí teniu una presentació explicativa i un vídeo.

  • 12:07
  • 3

La neu arriba als embassaments de la Baells i Sant Ponç

Aquestes són imatges de divendres dels embassaments de la Baells i Sant Ponç nevats. La Baells es troba al 91% de la seva capacitat i Sant Ponç al 97,2%.

  • 08:54
  • 1

Recupera l’entrevista a Lluís Recoder al canal 3/24