Blog de Territori i Sostenibilitat » Atmosfera


58 APUNTS

  • 13:02
  • 0

Pluja vermella: La pols africana es diposita a casa nostra

Foto: Clàudia Serra.

Foto: Clàudia Serra.

Un núvol de pols africà és el causant de la pluja de fang que ha ruixat aquesta nit i al matí bona part de Catalunya. La pols, present a l’atmosfera i que la pluja arrossega, procedeix de zones àrides i és transportada a llarga distància. En aquesta ocasió, l’origen se situa en zones del Nord de Mauritània, meitat nord d’Algèria i Tunísia. La intrusió a la península va començar el dia 1 d’abril, concretament en zones del sud, llevant i nord-est, i s’espera que acabi aquest vespre.  A sota podeu veure l’evolució prevista, segons el model Skiron de la Universitat d’Atenes. A l’esquerra, situació a les 8 del matí i a la dreta a les 6 de la tarda.

El front de pluges ha permès netejar l’ambient atmosfèric  i reduir la càrrega de partícules respirables en l’aire. En aquest cas, les partícules ha estat d’origen natural, tot i que n’hi ha d’altres d’origen antropogènic, concentrades bàsicament a les àrees metropolitanes, generades bàsicament pel trànsit, determinats tipus de combustió o les obres.

  • 12:08
  • 0

Canvis en la normativa sobre prevenció de la contaminació lluminosa

La nova Llei de de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic ha modificat alguns articles de la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Entre aquests canvis, en destaquen:

  • L’actualització de la tecnologia de les làmpades que es poden instal·lar. En concret, en els processos de renovació de l’enllumenat públic s’han de substituir les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió (VM) per altres de menor emissió de radiació de longitud d’ona curta i major eficàcia lluminosa. Aquests processos han de tendir a la reducció de la potència instal·lada. Les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió tenen més de 20 mg de mercuri per cada font de llum i una eficiència lluminosa de 50 lúmens per Watt, mentre que actualment existeixen altres tecnologies que no contenen mercuri i permeten eficàcies superiors als 100 lúmens per Watt. La tecnologia que s’ha emprat fins ara com a substitutòria del vapor de mercuri ha estat la del vapor de sodi d’alta pressió. Últimament està entrant amb força la tecnologia LED, que permet il·luminar els espais amb menys consum d’energia elèctrica , ja que confina més fàcilment la llum a l’espai que cal il·luminar, i permet utilitzar sistemes de regulació més versàtils. D’entre la gran varietat de LED existent en el mercat, el LED ambre és el més respectuós amb el medi ambient, ja que no emet radiació en la franja de l’ultraviolat ni del blau; aquest fet permet mantenir l’equilibri de l’ecosistema, perquè es respecten els cicles de son i vigília de la flora i de la fauna exposada als efectes de la il·luminació artificial nocturna.

  • Es diferencia entre làmpades amb una emissió de flux lluminós inferior,  igual o superior als 3.300 lúmens. De fet, la Llei modificada tipifica les sancions com a lleus, greus o molt greus depenent de si el flux lluminós que emet la làmpada és més gran o més petit.

  • Es posa al dia el règim sancionador. Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 200 a 800 euros, les  greus, amb multes de 801 a 4.000 euros, i  les molt greus, amb multes de 4.001 a 40.000 euros. A més, la graduació de la sanció també té en compte el grau d’afectació al medi com a conseqüència de la quantitat de flux lluminós que emeti la instal·lació d’il·luminació.
  • S’amplia el termini de compliment de la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn en les condicions que estableixi el reglament que la desplegui.

(+info)

  • 15:14
  • 0

Catalunya, capdavantera al món en l’aplicació de la millor tecnologia ambiental en la fabricació de papers especials

La normativa vigent en matèria  de prevenció i control ambiental de les activitats estableix que, per fixar els valors límit d’emissió d’una activitat considerada de potencial alt impacte ambiental, cal tenir en compte, entre d’altres aspectes, les millors tècniques disponibles (MTD). Les MTD són la manera ambientalment més respectuosa que es coneix de dur a terme una activitat, tenint en compte que el cost per a les empreses que les han d’utilitzar estigui dins d’uns límits raonables.

A Catalunya, unes 550 activitats industrials estan considerades potencialment d’alt impacte i hauran d’aplicar aquestes MTD perquè la Ponència ambiental els atorgui l’autorització ambiental, que fixa els nivells màxims d’emissions. D’aquesta manera, es garanteix que aquestes activitats són el més “netes” possible i que apliquen innovacions tecnològiques que els permeten reduir cada cop més el seu impacte sobre el medi ambient i ser més eficients en l’ús de recursos.

Hi ha, fins i tot, empreses que s’avancen a les exigències europees derivades de les conclusions sobre les MTD. És el cas, per exemple, de Terranova Papers, del grup Miquel y Costas, de la Pobla de Claramunt (Anoia). L’empresa està aplicant les tecnologies més avançades i eficients no només de la Unió Europea sinó de tot el món per a la producció de papers especials destinats al sector alimentari, de l’automoció o el de laminats, amb els avantatges competitius que això comporta. Aquesta empresa, que utilitza plantes anuals com a matèria primera, ha fet un important esforç inversor contemplant, amb escreix, tots els aspectes relatius a la prevenció de la contaminació i a l’eficiència en l’ús de matèries primeres, productes auxiliars, aigua i energia, i aconseguint un estalvi màxim aprofitant la calor en totes les fases del procés. Amb les inversions realitzades, de més de 40 milions d’euros, Terranova Papers s’avança a les exigències europees derivades de les conclusions sobre les MTD per a la  fabricació de pasta de paper i paper, que es publicaran en el transcurs del primer trimestre d’enguany. A més, permetrà la creació de nous llocs de treball en una de les comarques catalanes, com és l’Anoia, més afectades per l’atur, convertint-se en un veritable exemple d’economia verda.

Aquesta setmana, la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, i l’assessor en matèria de Política Empresarial del Departament de Presidència, Vicenç Mauri, han visitat les instal·lacions. La visita ha servit, entre d’altres coses, per orientar l’empresa sobre les sol·licituds de convalidació d’inversions a efectes de deduccions fiscals en la part destinada a la protecció del medi ambient.

  • 13:30
  • 0

Un nou marc legislatiu en matèria de Clima i Energia 2030: coses per venir

  • L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic valora els pilars del futur marc legislatiu sobre clima i la lluita contra el canvi climàtic fixat el 2030

La Comissió Europea va presentar el 22 de gener de 2014 la proposta de pilars del nou marc europeu per al 2030 sobre l’energia i la lluita contra el canvi climàtic. L’objectiu és avançar cap a una economia hipocarbònica i cap a un sistema energètic segur i competitiu que garanteixi una energia assequible a tots els consumidors, millori la seguretat del subministrament, redueixi la nostra dependència de les importacions de combustibles fòssils  i creï noves oportunitats de creixement i de llocs de treball.

[+ info]

  • 11:22
  • 2

Dia Mundial de l’Acció davant l’Escalfament Terrestre

Avui se celebra el Dia Mundial per a la Reducció de les Emissions de CO2, també anomenat Dia Mundial de l’Acció davant l’Escalfament Terrestre.

Aquest dia va ser designat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU)  per crear consciència i sensibilitzar els habitants del  planeta sobre el canvi climàtic i els impactes que ocasiona. També  busca reflexionar sobre el desenvolupament i les polítiques de reducció d’emissions dels gasos d’efecte hivernacle, així com en les inversions en desenvolupament de fonts d’energia renovable, el canvi a combustibles més nets, les millores en l’eficiència dels processos de combustió, i el canvi en les tendències de consum a través de la sensibilització ambiental.

[+ info]

  • 16:20
  • 0

Jornada sobre novetats en el règim d’inspecció i control de les activitats sotmeses al règim d’avaluació d’impacte ambiental i d’autorització ambiental

La Direcció General de Qualitat Ambiental ha reunit més de 350 representants del sector industrial en el marc de la jornada sobre les novetats del règim d’inspecció i control ambiental de les activitats classificades a l’annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental -més coneguda com a PCAA- derivades de la recent transposició de la Directiva 2010/75/CE d’emissions industrials (Directiva DEI). La jornada, celebrada al Palau de Pedralbes de Barcelona,  ha servit per presentar en públic les línies de treball que en els darrers mesos ha dut a terme  la Direcció General de Qualitat Ambiental per incorporar les noves prescripcions de la directiva DEI a les autoritzacions ambientals d’unes 1.400 instal·lacions.

[+ info]

  • 12:16
  • 0

La il·luminació nadalenca, més econòmica, més sostenible

Durant el Nadal, la il·luminació festiva és present a moltes llars i carrers d’arreu de Catalunya.  És raonable que aquests llums estiguin encesos mentre es desenvolupen activitats humanes, però cal que estiguin apagats en els moment en que acaben, ja que  a la nit es produeix un consum innecessari i perjudica el medi nocturn.

Els ajuntaments han de limitar i regular  les hores d’encesa, limitant-la a les franges horàries en que pot proporcionar beneficis socials significatius, i han de promoure l’apagada nocturna per protegir el medi ambient  i el descans dels ciutadans, estalviant energia innecessària.

[+ info]

  • 12:55
  • 0

La previsió de la contaminació: Base per a les eines d’una smart region

El concepte smart, aplicat a ciutats o regions,  es  relaciona amb l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per millorar la gestió dels serveis públics i aportar solucions a necessitats dels ciutadans, a més de contribuir a un desenvolupament més sostenible.

En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha implementat aquests dos darrers anys tres models de predicció de la contaminació atmosfèrica: un d’ells, de visió general de tot Catalunya, i els altres dos, de molt alta precisió, que ens permeten avaluar la Regió Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona. El primer d’aquests models específics inclou 40 municipis on hi conviuen 4,5 milions d’habitants, els principals pols logístics de Catalunya, el port i l’aeroport, les principals infraestructures viàries d’accés de mercaderies i persones de Catalunya, i importants nuclis industrials i de generació energètica, sense oblidar l’elevat volum de trànsit urbà. En el segon model, es preveu la contaminació del primer pol industrial químic i petroquímic del Sud de la Mediterrània.

Aquests models configuren la base per a l’elaboració diària del butlletí de pronòstic de qualitat de l’aire a tot el territori. Es tracta del CALIOPE, del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación, l’ARAMIS, del Grup de Recerca i Modelització Atmosfèrica Meso i Microescalar del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i el SIAM, desenvolupat per l’empresa METEOSIM.

La informació que s’obté d’aquest models serveix per nodrir altres sistemes que cerquen, per una banda, apropar la informació al ciutadà perquè pugui prendre decisions sobre aspectes que afecten la salut, i per l’altra, facilitar la presa de decisions als gestors públics.

Com gestiona aquesta informació la Generalitat?

Quan es preveu que la qualitat de l’aire superarà els límits legalment establerts per a la protecció de la salut, la Direcció General de Qualitat Ambiental activa una sèrie de mesures:

  • Gestió de la velocitat dinàmica: s’informa el Servei Català de Trànsit, (SCT) que estableix el límit màxim de velocitat, que no pot superar els 90km/h en les vies dotades de sistema de velocitat variable, informant que la limitació és per motius ambientals, llevat que ja sigui inferior per altres raons. En la resta de vies recomanarà circular, com a màxim, a aquesta velocitat.
  • Activació de protocols d’actuacions en el sector industrial i energètic: S’insta a les cimenteres i les tèrmiques que incorporin una sèrie d’accions durant la declaració de l’episodi ambiental dins del règim d’operació de la fàbrica. En cas de preveure una superació del llindar d’alerta per ozó troposfèric al Camp de Tarragona, les empreses del sector químic també posen en marxa accions preventives per reduir els nivells de contaminants.
  • Avisos informatius: A través del Centre d’Informació del Transport Metropolità (TransMet) i d’Infotrànsit s’informa els ciutadans. Si es preveu una superació del llindar d’informació o d’alerta per ozó troposfèric, s’envien preavisos a diversos organismes relacionats amb la gestió de la salut, emergències i comunicació, perquè la informació arribi amb la màxima celeritat a les persones vulnerables.

Com poden aprofitar aquesta informació els ciutadans?

La Generalitat llançarà en els propers mesos un aplicatiu mòbil per consultar la informació sobre contaminació atmosfèrica de manera georeferenciada. Oferirà les dades mesurades a la xarxa d’estacions i mostrarà el pronòstic de la qualitat de l’aire a cada zona. A més, donarà informació d’interès per als ciutadans, com ara rutes per fer esport en zones de baixa contaminació, recomanacions sobre les franges horàries per fer activitats esportives a l’aire lliure, nivells de contaminants allà on ens movem i la previsió.

Continguts útils per als municipis i d’altres gestors

Les dades que proporcionen els models de la qualitat de l’aire es fan arribar als municipis per tal que puguin exercir les mesures que creguin adients per evitar emissions i contribuir a millorar la qualitat de l’aire durant els dies en què es prevegi que aquesta sigui pobra.

El Departament de Territori i Sostenibilitat està treballant amb els municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per consensuar mesures que permetin avançar cap a la millora de la qualitat de l’aire a les ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona, i posin noves eines d’informació a l’abast dels ciutadans.  Una de les mesures que s’ha proposat, i ja s’ha provat amb èxit en altres indrets, és la implementació de panells informatius on es mostra la informació sobre qualitat de l’aire del municipi, així com altra informació associada. Per exemple, si s’ha declarat un episodi ambiental i quines mesures pal·liatives es recomanen.

Noves eines per millorar l’eficiència de la informació sobre contaminació

Actualment el Departament de Territori i Sostenibilitat participa en projectes tecnològics internacionals com APPRAISAL, CITI-SENSE i INFOAIR de desenvolupament d’eines integradores per  creuar informacions i facilitar la presa de decisions sobre la gestió de la qualitat de l’aire.

  • 11:35
  • 0

Expectatives de la COP19. Cimera mundial del clima de Varsòvia

Com probablement ja sabeu el passat dilluns 11 de novembre es va inaugurar a Varsòvia el dinovè període de sessions de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, altrament coneguda com la COP (Conferència de les Parts), que es celebra cada any abans de Nadal i que durarà fins el 22 de novembre.

Ja hem comentat moltes vegades que l’èxit d’una COP no rau únicament en si s’assoleix una fita o un acord important. El resultat d’una COP pot ser de gran valor si s’avança d’una manera ferma i sòlida en la construcció d’un gran acord mundial per fer front al canvi climàtic.

Aquesta afirmació pot generar un cert sentiment de déjà vu, però és que aquesta COP19 de Varsòvia és una Cimera de transició de la que no podem esperar grans resultats amb ressò mediàtic. Tanmateix, sí que cal esperar que els delegats dels diferents països comencin a establir les bases del gran acord que s’haurà d’assolir al 2015.

Aquest és el gran objectiu final en el que s’està treballant: assolir un acord al 2015 i que sigui d’aplicació al 2020. Serà a la COP21 que es celebrarà a París. Però queda una gran tasca pel davant. Dos anys, o dos cimeres (la de l’any vinent serà a Lima), podrien semblar molt temps i que no hi ha cap pressa, però el repte a abordar és enorme i no hi ha temps a perdre. No tot es podrà acordar a París, és més, l’ideal serà poder arribar a aquell moment amb la major part dels punts clau de l’acord tancats i pendents només d’acordar algun serrell de pura voluntat política i beneir l’acord.

Anem a intentar desgranar alguns dels aspectes claus per interpretar amb major coneixement aquestes negociacions:

Els debats s’han construït sobre quatre grans conceptes:

a) La mitigació de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle a través dels compromisos de reducció que han de fer els diferents països. Les negociacions es basen en el principi de responsabilitats comunes però diferenciades, és a dir, tots som responsables de reduir les emissions, però aquells que més emeten i que més han estat emetent tenen major responsabilitat i en conseqüència han de tenir major compromís.

El sumatori de reduccions d’emissions que unilateralment es plantegen a cada país es troben encara molt lluny de la reducció global d’emissions que la ciència alerta que cal fer.

Acordar aquestes reduccions és un dels grans entrebancs de les negociacions. Sempre ho ha estat, però ara fins i tot es veu agreujat per la incertesa de quins seran els futurs equilibris econòmics entre els països en un món que està canviant a tanta velocitat.

b)    L’adaptació al canvi climàtic, en especial per aquells països més vulnerables als impactes del canvi climàtic, que acostumen a ser els països més empobrits i que, a la vegada, han estat els menys responsables històricament de les emissions.

Episodis con el que acaba de succeir a les Filipines aporta una dosi de  dramatisme a la reunió i fa més evident la urgència d’assolir un bon acord i començar a aplicar-lo.

c)    El finançament derivat del canvi climàtic per a totes les inversions que cal emprendre, en el doble vessant de mitigació i adaptació, i incorporant tant les aportacions del sector públic com les del sector privat.

d)    La transferència de tecnologia i la creació de capacitats, per tal de facilitar a aquells països més empobrits l’accés als desenvolupaments tecnològics necessaris per fer front al canvi climàtic.

A més, i de cara a l’acord al que s’ha d’arribar al 2015 a París, ja s’ha començat a debatre quina hauria de ser la forma jurídica d’aquest acord. Aquest és un tema determinant ja que la forma jurídica final pot oscil·lar des d’un protocol internacional que seria d’obligat compliment, a un acord entre els països que tindria una força legal relativa.

Un acord futur que sigui inclusiu haurà de ser flexible i tenir en compte el gran mosaic de polítiques climàtiques i energètiques existents, els diferents tipus de mercats ja siguin totalment intervinguts o poc regulats, i els nous enfocaments dels països emergents. Però a la vegada cal no oblidar que un acord futur que sigui eficaç ha d’incorporar allò que la ciència ens alerta i que cada vegada ho fa amb major grau de certesa i seguretat.

Seguirem comentant com pensem que va evolucionant aquesta Cimera mundial del clima de Varsòvia.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

  • 11:49
  • 0

Publicat el mapa dels municipis de Catalunya que disposen de Mapa de capacitat acústica

El Departament publicarà semestralment un mapa actualitzat per visualitzar els municipis que disposen de Mapa de capacitat acústica. Aquesta eina estableix la zonificació del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les zones de sensibilitat acústica. És a dir, fixa els objectius de qualitat acústica del territori per a cada zona, per a períodes temporals diferenciats, i incorpora els usos del sòl.

El mapa, que s’actualitzarà semestralment, inclou els municipis que han donat trasllat de l’aprovació del seu Mapa de capacitat acústica a la Direcció General de Qualitat Ambiental i els que han estat publicats al DOGC , a més dels adequats i que encara no han estat aprovats.

Podeu consultar-lo aquí.

Els mapes de capacitat acústica regulen els objectius de qualitat acústica dels municipis, com ara els nivells de soroll global que hi pot haver a cada carrer o parc, i els valors límit d’immissió de les activitats i el veïnat. Permeten una millora en la gestió de la contaminació acústica, en la planificació urbanística i en la mobilitat, a més d’ajudar a l’obtenció de l’índex de soroll diürn.

Sessions de treball als Consells Comarcals d’Osona, Bages i Berguedà per donar suport en l’adequació dels mapes

Tècnics del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa s’han reunit aquest mes d’octubre amb els Consells Comarcals d’Osona, Berguedà i Bages i donarà assistència tècnica als ajuntaments per a l’adequació dels mapes de capacitat acústica municipals. Segons està contemplat a la llei de protecció contra la contaminació acústica, els municipis poden sol•licitar la col•laboració i el suport tècnic necessari de la Direcció General de Qualitat Ambiental en l’elaboració del mapa de capacitat acústica del seu territori.