La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a Europa. En una doble sessió de matí i tarda, amb un discurs d’obertura impactant per part de la directora general del Clima de la CE, la comissària danesa Connie Hedegaard, s’han explicat els treballs que des de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, en anglès) s’han desenvolupat aquests darrers anys entorn la vulnerabilitat, els impactes i l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics arreu d’Europa. Ara caldrà que el Parlament europeu aprovi l’Estratègia com a marc d’ajut i referència per als estats membres de la Unió i, també, de les nacions, regions i ens locals europeus. La vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, així com la identificació i magnitud d’aquests impactes en funció de les diverses regions biogeogràfiques europees (mediterrània, alpina, boreal, continental, atlàntica, etc), depèn en gran mesura del grau d’exposició i sensibilitat tant física com socioeconòmica. L’adaptació, doncs, necessita d’estratègies locals (ciutats) i nacionals per afrontar, amb èxit, el desafiament que suposa el canvi climàtic.
Lluny de ser una mera orientació per als Estats membres, l’Estratègia europea marca deures i dates límit per fer aquests deures. Així, per exemple, per a l’any 2017 tots els estats membres hauran hagut d’adoptar una estratègia d’adaptació; per a l’any 2020 són les ciutats de més de 150.000 habitants les cridades a adoptar-les. S’estableix que el programa Life+ és un instrument excel·lent per afavorir l’intercanvi d’experiències en adaptació entre sectors i territoris, o bé que la plataforma Climate-ADAPT ha de permetre escurçar, cada vegada més, els buits de coneixement. Reconeix, també, que si bé l’esforç més important en el monitoratge del canvi climàtic ha estat adreçat a l’avaluació dels impactes, cal decididament emprendre també el monitoratge de la bondat de les mesures d’adaptació ja implantades o que calgui implantar, atès que és necessari aquest coneixement per a l’avaluació de les polítiques arreu d’Europa.
L’adaptació al canvi climàtic, com la mitigació dels gasos amb efecte d’hivernacle, no és només un problema mediambiental, sinó també un problema de dimensió econòmica. Per tant, ha de ser tractat conjuntament tant pels responsables ambientals com pels responsables de les polítiques econòmiques. Així ho ha manifestat el president de la comissió de medi ambient del Parlament europeu, Mathias Groote. De fet, el cost de la no adaptació als impactes del canvi climàtic a Europa ha estat avaluat entorn dels 100 mil milions d’euros l’any 2020. Aquesta xifra gegantina és la valoració econòmica feta per l’EEA entorn de les inundacions, l’afecció a les zones costaneres, l’energia necessària per a la refrigeració i la mortalitat deguda a les onades de calor. Per cada euro que s’inverteixi ara en accions preventives davant les inundacions, s’estalvien fins a sis euros en les mesures correctives adreçades a arranjar els danys ocasionats per les riuades.
La gestió dels riscs derivats del canvi climàtic implica agrupar els esforços de la mitigació amb l’adaptació, atès que els resultats d’aquests esforços, avui, determinaran, demà, el grau d’adaptació necessari. Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic celebrem especialment aquesta afirmació continguda en el document de treball de la Comissió europea, atès que l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) considera que, precisament per aquesta raó, la mitigació és una mesura precautòria de l’adaptació als impactes del canvi climàtic. De la mateixa manera que l’ESCACC té com a objectiu estratègic esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, l’Estratègia europea vol contribuir d’una manera efectiva a construir una Europa més resilient al clima. Dues maneres diferents d’expressar una finalitat comuna i idèntica. Per aconseguir-ho cal fomentar el coneixement, cal redactar i implementar estratègies locals, nacionals i regionals d’adaptació, així com desenvolupar la integració de l’adaptació tant en les polítiques sectorials, com en el finançament dels diversos programes europeus i en els sectors més vulnerables.
Una de les unitats mòbils de control de la contaminació atmosfèrica
El Departament de Territori i Sostenibilitat col·labora amb el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Ajuntament de Barcelona en una experiència per reduir la resuspensió de partícules contaminants als carrers de la ciutat. L’experiència s’emmarca en el projecte LIFE europeu AIRUSE, destinat a proporcionar a les autoritats dels països del sud d’Europa les mesures adequades per reduir les concentracions de partícules en l’aire, un contaminant que es troba en altes concentracions a les àrees metropolitanes.
La iniciativa que s’està duent a terme, com a prova pilot, al carrer Indústria, entre l’Avinguda Gaudí i l’Avinguda Meridiana, consisteix en l’aplicació d’acetat de calci magnesi (CMA) en vies de trànsit urbà. Aquest producte, utilitzat també com a alternativa a la sal com a descongelant, pot reduir la resuspensió de partícules dipositades al ferm amb el pas dels vehicles. El CMA s’aplica a tots els carrils de la via amb un vehicle dispersor al voltant de les 6 del matí, tenint en compte que es busca reduir les emissions de partícules entre les 8 i les 9 del matí, hores de més trànsit, i que el producte té una efectivitat d’unes 4 hores. Per avaluar l’impacte de la mesura, la Direcció General de Qualitat Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha instal·lat 2 unitats mòbils de control de la contaminació atmosfèrica que analitzen, entre d’altres coses, el volum en l’aire de partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i 2,5 micres (PM2.5). Està previst que la prova, que ha començat a principis de mes, acabi a finals del mes de maig.
La resuspensió de partícules a l’aire vinculada al pas dels vehicles és un dels principals contribuents als nivells contaminació a la ciutat. En les vies de trànsit, partícules procedents de les emissions dels tubs d’escapament dels vehicles, el desgast dels frens, de la calçada o dels pneumàtics, entre d’altres, es dipositen a la calçada. Quan hi circulen els vehicles, les partícules s’aixequen i tornen a quedar suspeses a l’atmosfera, empitjorant la qualitat de l’aire que respirem.
La contaminació lluminosa es caracteritza per l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial. Aquest tipus de contaminació pot tenir efectes pertorbadors sobre la qualitat de vida de les persones i causar alteracions de la biodiversitat, la fauna, la flora, els ecosistemes, l’astronomia, el consum energètic i el patrimoni cultural.
A Catalunya, per protegir el medi ambient a la nit, la il·luminació està regulada a tot el territori i, en funció del lloc on està ubicada la instal·lació d’il·luminació, les seves característiques han de complir amb els requeriments tècnics determinats per la normativa ambiental. Es consideren quatre tipologies de protecció del medi envers la contaminació lluminosa: zones de protecció màxima, zones de protecció alta, zones de protecció moderada i zones de protecció menor.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha resolt fixar l’Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència, figura màxima de protecció contra la contaminació lluminosa, per a la preservació de l’excel·lent qualitat del cel nocturn de la serralada del Montsec. La resolució protegeix tant l’observatori com els 16 municipis de la seva àrea d’influència, amb una superfície de 1.600 km2: Àger, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, la Baronia de Rialb, Camarasa, Foradada, Os de Balaguer, Ponts, Vilanova de Meià, Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Ivars de Noguera i Sant Esteve de la Sarga.
Les zones d’especial valor astronòmic o natural han de ser protegides enfront de la contaminació lluminosa de manera específica per garantir la preservació de la biodiversitat i assegurar que es mantinguin unes condicions de foscor natural que permetin l’observació del firmament en les millors condicions. Aquestes zones d’especial valor són els anomenats punts de referència.Les especificacions que es demanen fan referència al tipus de làmpades, ja que només se’n poden instal·lar de vapor de sodi o LED ambre (ambdues de color ataronjat) i els pàmpols de les lluminàries no poden emetre més de l’1% de la llum cap al cel.
Foto: The Guardian. Keystone USA-ZUMA/Rex Features.
Quan fenòmens de l’envergadura de l’huracà Sandy colpegen de manera contundent les vides de les persones és freqüent que sorgeixin preguntes sobre quina pot ser la seva relació amb el fenomen del canvi climàtic. No és fàcil respondre a aquest pregunta atès que relacionar un fenomen concret amb el que és una variació de fons dels patrons del clima és ara per ara impossible. Al cap i a la fi, d’huracans n’hi ha hagut des de fa centenars d’anys.
Des del punt de vista del que és l’estudi del clima, i per tant del canvi climàtic, el que es pot fer és, d’una banda, analitzar com han anat variant aquests fenòmens al llarg del temps i, per l’altra, aprofundir en el coneixement de les causes que donen lloc a l’aparició d’aquests fenòmens i que ens permetran avaluar millor els riscos futurs. La temperatura de l’aigua del mar, és un dels factors, no pas l’únic, que té una clara incidència sobre la formació d’huracans. I sabem també que aquesta temperatura ha augmentat durant les últimes dècades com a conseqüència de l’escalfament global provocat per l’emissió antropogènica dels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). També s’han publicat estudis que correlacionen la intensitat d’aquests fenòmens extrems amb els anys més càlids. Finalment, el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) va publicar un informe específic sobre els fenòmens extrems i, tot i ser prudent en les seves conclusions, l’informe és una crida a no menystenir el tema atès que la relació entre fenòmens extrems i canvi climàtic, no és ni molt menys quimèrica.
Finalment també cal tenir present que una cosa és la intensitat del fenomen climàtic i l’altra són les seves conseqüències. Segons les dades oficials, l’huracà Sandy ha estat catalogat com un huracà de categoria 1 en una escala d’1 a 5, on 5 seria el de màxima intensitat. El que ha estat més anormal és que ha colpejat zones a una latitud més al nord del que acostuma a ser habitual, i per tant en zones molt densament poblades i on els impactes poden ser molt més intensos.
En definitiva, el canvi climàtic és una amenaça real que, més enllà d’aquests fenòmens de gran impacte mediàtic, ens ha de portar a reflexionar seriosament sobre les seves causes, a establir els mecanismes per avaluar quines poden ser les conseqüències i definir les actuacions per fer-hi front, tal i com des del Govern estem fent amb el desenvolupament de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic.
Estàs preocupat per l’escalfament global? Com creus que afectarà el fenomen el nostre país? Penses que hem d’emprendre accions per adaptar-nos a la nova realitat que s’esdevindrà a mesura que canviï el clima?
El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, conscient de la importància d’establir una estratègia perquè afrontem amb els menors riscos possibles aquesta situació, ha elaborat un document base per a l’elaboració d’una Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic. A partir d’avui comença el procés de participació, on tothom està convidat a afegir-hi les seves propostes.
Si hi estàs interessat, digues la teva punxant aquí.
Tens fins el 7 de setembre per fer els suggeriments!
A més de les propostes dels ciutadans, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic inclourà en el document les conclusions que s’extreguin de diferents sessions que se celebraran amb els ens locals i amb experts dels sectors socioeconòmics. També es faran debat territorials a La Seu d’Urgell, Solsona, Lleida, Mataró, Amposta i Girona.
Es preveu que la presentació pública de l’Estratègia es faci a finals d’aquest any.
La Generalitat instal·larà 100 nous equips de mesura del nivell de camp electromagnètic procedent de les antenes de telefonia mòbil a 10 municipis de Catalunya, en una acció que s’emmarca dins de la política de la Governança Radioelèctrica i que compta amb el cofinançament del projecte europeu LIFE.
El projecte, de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i que compta amb la col·laboració de la Direcció General de Qualitat Ambiental, també inclou l’adquisició de 50 equips portàtils de mesura, que se cediran a 50 municipis perquè s’hi puguin realitzar mesures puntuals.
Un dels principals esculls amb què es troba el desplegament de les xarxes de comunicacions sense fil és la percepció, per una part de la ciutadania, d’un possible risc per a la seva salut relacionat amb l’exposició als camps electromagnètics que generen les antenes de telefonia mòbil. Fins ara, però, a Catalunya no es disposava de dades pròpies que permetessin valorar quina era aquesta percepció de risc entre la població catalana, i per tant s’havia de recórrer als Eurobaròmetres que sobre aquesta qüestió havia publicat la Unió Europea.
Per aquest motiu, la Generalitat va encarregar el primer Estudi del coneixement de la població de Catalunya sobre els camps electromagnètics, amb l’objectiu d’obtenir unes dades estadístiques sobre les quals poder, d’una banda, definir les polítiques a dur a terme, i d’altra, fer la comparativa amb les dades d’una nova enquesta que es farà en acabar el projecte, el 2014, per poder valorar l’eficàcia de les accions dutes a terme.
Segons les dades que es desprenen d’aquest primer estudi, els camps electromagnètics se situen en el sisè lloc en una llista d’elements que les persones enquestades creuen que poden afectar molt la seva salut, per darrere dels productes químics, l’exposició als raigs del sol, els abocadors de residus, el soroll i la qualitat dels productes alimentaris, amb un 60% de les persones enquestades.
Al departament hem implantat un sistema de préstec de bicicletes per a tots els desplaçaments dels treballadors de DTES i d’aquesta manera contribuir a la reducció d’emissions de CO2, de NOx (òxids de nitrogen) i de PM10 (partícules de diàmetre inferor a 10 micres) així com a la reducció de la despesa pública. Les bicicletes que es posen ara a disposició dels treballadors pertanyien a l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge i ara seran reutilitzades en desplaçaments urbans com ara reunions a les diferents seus de la Generalitat de Catalunya.
Els aerogeneradors, per les seves dimensions, poden representar un risc per a la navegació aèria, és per això que, quan es projecta un nou parc eòlic, el promotor ha de demanar una autorització a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Aquesta autorització s’atorga d’acord amb la Guía de señalamiento e iluminación de turbinas y parques eólicos d’AESA, i normalment comporta l’obligació de senyalitzar els aerogeneradors (individualment o com a parc) amb llums intermitents de color blanc i alta intensitat, que són els que ofereixen la màxima visibilitat.
Aquesta mesura, que podria ser adequada quan un aerogenerador era un obstacle excepcional, ha esdevingut un problema ara que el desenvolupament de parcs eòlics s’ha convertit en un fet normal.
Les balises amb les característiques abans esmentades entren en contradicció amb les normes de protecció envers la contaminació lluminosa, de nit són visibles des de grans distàncies i fins hi tot poden resultar molestes per als observadors més propers. De fet, s’han produït denúncies de ciutadans i organitzacions que consideren que aquestes llums produeixen molèsties i poden afectar el medi natural.
A Catalunya la major part dels parcs eòlics se situen en zones de protecció alta d’acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa, és a dir, zones que d’acord amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, només admeten una brillantor mínima.
La Guia d’AESA preveu que en el cas que altres administracions en l’exercici de les seves competències considerin que la senyalització proposada pot provocar afectacions mediambientals significatives, l’organisme competent de la Comunitat Autònoma proposarà el sistema d’il•luminació de senyalització adequat per minimitzar l’impacte ambiental i garantir alhora la seguretat aèria.
Des de l’any 2006, data d’inici de l’aplicació a Catalunya, han completat el seu procés d’avaluació ambiental els set plans territorial parcials vigents, una trentena de plans directors urbanístics, una quarantena de plans i programes sectorials i centenars de plans d’ordenació urbanística municipal i altres figures de planejament municipal, fins uns 600 plans i programes avaluats.
L’avaluació ambiental de plans i programes, coneguda internacionalment com a avaluació ambiental estratègica, facilita uns nivells adequats d’incorporació dels requeriments ambientals en aquells plans i programes que poden tenir repercussions ambientals significatives. El procediment administratiu fa participar els òrgans ambientals des de les fases inicials de la formulació dels plans i programes i impulsa la participació pública i institucional; i incorpora nous documents tècnics: informes de sostenibilitat ambiental, memòries ambientals, etc.
L’aplicació de l’avaluació ambiental de plans i programes ha representat millores rellevants en la qualitat ambiental d’aquests documents. El volum i la diversitat de processos d¡avaluació ambiental duts a terme en el període 2006-2011 ens convida a efectuar un balanç que permeti valorar els resultats assolits i determinar tots aquells aspectes susceptibles de millora que puguin ser implantats en els processos d’avaluació futurs.
A la jornada comptarem amb la participació d’Amanda Chisholm, de l’equip d’avaluació ambiental del govern d’Escòcia, i de Louis Meuleman, de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, qui exposarà la valoració de la Comissió de l’aplicació de la Directiva 2001/42/CE i els enfocaments futurs que es plantegen per a l’avaluació ambiental estratègica.
La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a Europa. En una doble sessió de matí i tarda, amb un discurs d’obertura impactant per part de la directora general del Clima de la CE, la comissària danesa Connie Hedegaard, s’han explicat els treballs que des de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, en anglès) s’han desenvolupat aquests darrers anys entorn la vulnerabilitat, els impactes i l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics arreu d’Europa. Ara caldrà que el Parlament europeu aprovi l’Estratègia com a marc d’ajut i referència per als estats membres de la Unió i, també, de les nacions, regions i ens locals europeus. La vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, així com la identificació i magnitud d’aquests impactes en funció de les diverses regions biogeogràfiques europees (mediterrània, alpina, boreal, continental, atlàntica, etc), depèn en gran mesura del grau d’exposició i sensibilitat tant física com socioeconòmica. L’adaptació, doncs, necessita d’estratègies locals (ciutats) i nacionals per afrontar, amb èxit, el desafiament que suposa el canvi climàtic.
