“El món que vols, amb el clima que vols” és una campanya de comunicació de la Comissió Europea en relació amb l’acció pel clima
En el marc de la campanya de la UE “El món que vols, amb el clima que vols” s’ha organitzat un concurs per premiar les iniciatives hipocarbòniques pioneres a tota la Unió Europea que contribueixin de manera real a afrontar el canvi climàtic i permetin millorar la qualitat de vida, per exemple, mitjançant la reducció de les factures de la llum, llars més còmodes, aire més net, millor transport públic i menys congestió del trànsit.
L’equip de la campanya ha comunicat a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic que ha acceptat com a cas d’èxit la iniciativa del Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, després d’haver-ne presentat la candidatura.
El concurs va començar l’11 de febrer de 2013 i el termini de presentació de projectes s’ha ampliat fins el 14 de juny del 2013. Després de la fase de presentació, els visitants de la web de la campanya podran votar la iniciativa que els sembli més creativa i suggerent per “crear el món que volem”.
En els següents enllaços trobareu informació del Programa d’Acords Voluntaris i molts més casos d’èxit a nivell europeu:
La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a Europa. En una doble sessió de matí i tarda, amb un discurs d’obertura impactant per part de la directora general del Clima de la CE, la comissària danesa Connie Hedegaard, s’han explicat els treballs que des de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, en anglès) s’han desenvolupat aquests darrers anys entorn la vulnerabilitat, els impactes i l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics arreu d’Europa. Ara caldrà que el Parlament europeu aprovi l’Estratègia com a marc d’ajut i referència per als estats membres de la Unió i, també, de les nacions, regions i ens locals europeus. La vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, així com la identificació i magnitud d’aquests impactes en funció de les diverses regions biogeogràfiques europees (mediterrània, alpina, boreal, continental, atlàntica, etc), depèn en gran mesura del grau d’exposició i sensibilitat tant física com socioeconòmica. L’adaptació, doncs, necessita d’estratègies locals (ciutats) i nacionals per afrontar, amb èxit, el desafiament que suposa el canvi climàtic.
Lluny de ser una mera orientació per als Estats membres, l’Estratègia europea marca deures i dates límit per fer aquests deures. Així, per exemple, per a l’any 2017 tots els estats membres hauran hagut d’adoptar una estratègia d’adaptació; per a l’any 2020 són les ciutats de més de 150.000 habitants les cridades a adoptar-les. S’estableix que el programa Life+ és un instrument excel·lent per afavorir l’intercanvi d’experiències en adaptació entre sectors i territoris, o bé que la plataforma Climate-ADAPT ha de permetre escurçar, cada vegada més, els buits de coneixement. Reconeix, també, que si bé l’esforç més important en el monitoratge del canvi climàtic ha estat adreçat a l’avaluació dels impactes, cal decididament emprendre també el monitoratge de la bondat de les mesures d’adaptació ja implantades o que calgui implantar, atès que és necessari aquest coneixement per a l’avaluació de les polítiques arreu d’Europa.
L’adaptació al canvi climàtic, com la mitigació dels gasos amb efecte d’hivernacle, no és només un problema mediambiental, sinó també un problema de dimensió econòmica. Per tant, ha de ser tractat conjuntament tant pels responsables ambientals com pels responsables de les polítiques econòmiques. Així ho ha manifestat el president de la comissió de medi ambient del Parlament europeu, Mathias Groote. De fet, el cost de la no adaptació als impactes del canvi climàtic a Europa ha estat avaluat entorn dels 100 mil milions d’euros l’any 2020. Aquesta xifra gegantina és la valoració econòmica feta per l’EEA entorn de les inundacions, l’afecció a les zones costaneres, l’energia necessària per a la refrigeració i la mortalitat deguda a les onades de calor. Per cada euro que s’inverteixi ara en accions preventives davant les inundacions, s’estalvien fins a sis euros en les mesures correctives adreçades a arranjar els danys ocasionats per les riuades.
La gestió dels riscs derivats del canvi climàtic implica agrupar els esforços de la mitigació amb l’adaptació, atès que els resultats d’aquests esforços, avui, determinaran, demà, el grau d’adaptació necessari. Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic celebrem especialment aquesta afirmació continguda en el document de treball de la Comissió europea, atès que l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) considera que, precisament per aquesta raó, la mitigació és una mesura precautòria de l’adaptació als impactes del canvi climàtic. De la mateixa manera que l’ESCACC té com a objectiu estratègic esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, l’Estratègia europea vol contribuir d’una manera efectiva a construir una Europa més resilient al clima. Dues maneres diferents d’expressar una finalitat comuna i idèntica. Per aconseguir-ho cal fomentar el coneixement, cal redactar i implementar estratègies locals, nacionals i regionals d’adaptació, així com desenvolupar la integració de l’adaptació tant en les polítiques sectorials, com en el finançament dels diversos programes europeus i en els sectors més vulnerables.
El Pla de suport al Tercer Sector Ambiental (2011-2014), impulsat per la Direcció General de Polítiques Ambientals, té com a objectiu principal identificar línies d’actuació, mesures i accions encaminades a promoure, consolidar i enfortir l’associacionisme i el voluntariat ambiental, i a reconèixer la tasca social que realitzen les entitats ambientals. Es tracta d’una eina de planificació departamental i, per tant, inclou les mesures que el Departament de Territori i Sostenibilitat promourà o durà a terme en aquests quatre anys, amb la col·laboració d’altres departaments de la Generalitat, dels ens locals, d’agents i actors socials i, naturalment, del propi sector. La Comissió del Pla, que es reuneix amb una periodicitat trimestral, ha fet balanç aquesta setmana del Pla d’Acció 2011-2012 i ha presentat el Pla d’Acció per al 2013.
El Pla per a aquest any se centra a intentar millorar el finançament de les entitats, tant de forma pública com privada. També es promourà l’augment de la relació amb la resta de sectors de l’associacionisme i, alhora, amb la societat.
El Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental identifica les principals accions destinades a reforçar les persones i les entitats que formen part d’aquest sector, per aconseguir una major qualificació i reconeixement per part de la societat i de la resta de sectors, treballant en xarxa, amb més transparència i incorporant la innovació per desenvolupar projectes de gran qualitat i amb un major impacte social.
Aquests dies, pels mitjans de comunicació, estem duent a terme una nova campanya de sensibilització que de ben segur no ens deixa indiferents, i ens convida a la reflexió sobre separar els nostres residus i fer-ho bé, evitant dipositar en els contenidors de la selectiva aquells residus que no hi corresponen, el que anomenem impropis.
Aquesta campanya, respon també, a les obligacions que es deriven de l’aplicació del principi de la responsabilitat del productor, és a dir, que tots els fabricants o importadors que posen productes envasats al mercat s’han de fer càrrec de la correcta gestió d’aquell envàs quan esdevé residu. Aquest principi emana de les directius europees i és cada vegada més un principi que s’aplica en tots els camps d’actuació.
Per això, existeixen els sistemes integrats de gestió, en aquest cas d’envasos i residus d’envasos, ECOEMBES i ECOVIDRIO que són els agents que financen aquestes campanyes ja que els fabricants estan obligats a assolir els objectius que marca la normativa, i per això han d’impulsar accions informatives i de sensibilització.
Amb aquesta campanya hem volgut fer un pas endavant, no solament de continuar elevant la quantitat de residus separats sinó també la seva qualitat, com hem vist en altres països europeus de semblant trajectòria com la nostra.
En cap cas es tracta de penalitzar ningú sinó d’incitar un procés de reflexió a l’hora de separar a casa, que contribueixi a una millor qualitat del material, que permet més fàcilment el procés de tractament posterior. Perquè, efectivament, una millor qualitat del residu comporta una millor eficiència del tractament, i del seu aprofitament, que en definitiva és el que perseguim: assegurar una economia cíclica amb els residus tal com marca Europa, obtenint recursos que ens estalvien la importació de matèries primeres.
L’esforç comú que fem tots plegats, ciutadania, administracions i empreses, fa que a Catalunya tinguem els nivells de recollida selectiva més alts respecte la resta de l’Estat, un 41%, i això significa que bona part de la població està separant les diferents fraccions recuperables a casa.
En el marc d’aquesta Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la Direcció General de Transports i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat convoca el concurs fotogràfic ‘Apunta’t al Clic Mob!’ mitjançant la xarxa social Instagram, una aplicació mòbil gratuïta que permet als usuaris fer fotos, aplicar uns filtres i compartir-les.
Els participants hauran de tenir un compte obert en aquesta xarxa i publicar-hi imatges d’elements de transport i mobilitat diferenciadors i identificables de Catalunya amb l’etiqueta #mobilitat2012. Totes les fotografies presentades al concurs podran optar a un dels tres premis generals de l’àmbit de Catalunya.
Els premis de caire general són:
Un 1er premi que consisteix en una estada per a dues persones a l’hotel de Vall de Núria (Inclou: cremallera, dormir i esmorzar una nit, forfet per a dues persones 2 dies i entrada al parc lúdic) més un atles de l’ICC.
Un 2on premi que consisteix en un paquet familiar per gaudir d’un dia a Vall de Núria (inclou: cremallera, forfet -sense assegurança- per a una família -2 adults i 2 nens-, lloguer de material per a 4 persones i entrada al parc lúdic per a 4 persones) més un atles de l’ICC.
Un 3er premi que consisteix en dues entrades per a Portaventura que inclou el transport en tren dins l’àmbit de Catalunya, més un atles de l’ICC.
Les fotografies que, a més, incloguin les etiquetes georeferenciades: #Barcelona, #Tarragona#Lleida i #Girona, participaran al premi que s’ofereix per a cadascun dels àmbits territorials esmentats i que consisteix en un abonament personal de transport per tot l’any 2013.
Estàs preocupat per l’escalfament global? Com creus que afectarà el fenomen el nostre país? Penses que hem d’emprendre accions per adaptar-nos a la nova realitat que s’esdevindrà a mesura que canviï el clima?
El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, conscient de la importància d’establir una estratègia perquè afrontem amb els menors riscos possibles aquesta situació, ha elaborat un document base per a l’elaboració d’una Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic. A partir d’avui comença el procés de participació, on tothom està convidat a afegir-hi les seves propostes.
Si hi estàs interessat, digues la teva punxant aquí.
Tens fins el 7 de setembre per fer els suggeriments!
A més de les propostes dels ciutadans, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic inclourà en el document les conclusions que s’extreguin de diferents sessions que se celebraran amb els ens locals i amb experts dels sectors socioeconòmics. També es faran debat territorials a La Seu d’Urgell, Solsona, Lleida, Mataró, Amposta i Girona.
Es preveu que la presentació pública de l’Estratègia es faci a finals d’aquest any.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha editat un manual de bones pràctiques en economia verda. Justament aquest és un dels focus de debat de la Conferència de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible
(Rio+20). Els principals objectius que haurien d’orientar la implantació
d’aquest model d’economia són l’ús dels recursos de manera eficient, i
l’harmonització del desenvolupament econòmic amb la millora del benestar de la ciutadania i la solidaritat.
El manual de bones pràctiques és un recull que no pretén ser exhaustiu. És només una mostra representativa del treball que Catalunya està fent des de fa anys en economia verda . El seu objectiu és visualitzar què s’ha fet amb exemples reals d’actuacions concretes per tal de, per una part, constatar i prendre consciènca de que s’han fet avenços importants en el camí de la sostenibilitat a Catalunya i d’una altra, projectar el país a l’exterior, donar a coneixer el treball fet i compartir les nostres experiències per avançar conjuntament cap a un nou paradigma d’economia verda.
Les actuacions que s’han recollit estan agrupades segons els grans temes de la conferència de Rio+20:
- Indústria verda, eficiència del material i minimització dels residus(10)
- Sector social, i ocupació verda (9)
- Seguretat alimentària i agricultura sostenible (2)
- Biodiversitat, boscos i ecosistemes (2)
- Aigua potable i sanejamnet (1)
- Economia blava i oceans (1)
- Energia sostenible (6)
- Ciutats sostenibles (3)
- Temàtica transversal que abasta totes les àrees (7)
El conseller Recoder, amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, a Nova York, l'abril passat
Fa 20 anys vaig assistir a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro formant part de la delegació espanyola en la meva condició de diputat al Congrés. A la tornada el comentari més freqüent entre els delegats era que la Cimera havia estat un fracàs.
Ja llavors jo no compartia aquesta opinió. És cert que les expectatives eren molt altes i, en canvi, les sessions oficials van ser tedioses, els protocols feixucs i les actituds dels estats receloses. Ben diferent del dinamisme i del compromís dels actors no estatals, com les ONG o els ens locals i regionals, que van adoptar un ampli ventall de compromisos.
Crec que no m’erro si dic que el temps m’ha donat la raó. Els cinc acords adoptats, és a dir: la Declaració de Río, els convenis sobre la Diversitat Biològica i sobre el Canvi Climàtic –que es concretaria uns anys més tard a Kyoto- la Declaració dels Boscos, o les “Agendes 21” són claus per entendre les polítiques ambientals dels darrers vint anys. Ara tothom està d’acord que la Cimera de la Terra va marcar un abans i un després a tot el planeta.
Durant aquest període Catalunya ha capgirat la seva fesomia ambiental. És cert que tenim importants problemes per resoldre però, si ens centrem en els vectors més rellevants, coincidireu amb mi que la situació és radicalment diferent a la que hi havia abans del 1992 en matèria d’aigua, residus, atmosfera o espais protegits. Ara tenim major coneixement d’on som i de què ens falta.
Llavors era impensable controlar tots els residus i fer-ne recollida selectiva, sanejar el 95% de les aigües residuals o tornar la vida a rius que eren clavegueres. Tot això, que està en la ment dels ciutadans, no s’hauria assolit sense l’acció de les administracions locals i de la població i de la societat; Catalunya és el territori on més ajuntaments tenen Agendes 21 i on la societat civil és més exigent i participativa.
Aquesta transformació ha comportat que Catalunya hagi desenvolupat un sector econòmic del Medi Ambient de referència, amb capacitat d’innovació, molt internacionalitzat i capaç d’exportar tecnologies i models de gestió.
Catalunya -Govern, ens locals, empreses i ONG- torna a ser present de manera activa a la Conferència de les Nacions Unides Río+20 per renovar el compromís amb el desenvolupament sostenible i per impulsar polítiques d’economia verda i a favor de l’eradicació de la pobresa.
Els tres objectius són, altra vegada, ambiciosos i difícils d’implementar: en primer lloc, renovar el compromís amb el desenvolupament sostenible i, en aquest tema, els governs subnacionals –i Catalunya particularment- anem a totes, a diferència d’alguns estats.
En segon lloc, crear un nou marc institucional pel desenvolupament sostenible, o model de governança. Es tracta de millorar la forma de prendre decisions i de regular els conflictes d’interessos per assolir el desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa.
En tercer lloc, avançar cap a l’economia verda per millorar el benestar de les persones i l’equitat social i, a la vegada, reduir els riscos ambientals i les tensions ecològiques. Segons l’ONU l’economia verda és la que comporta baixes emissions de carboni, utilitza els recursos de forma eficient i és socialment incloent. No es tracta, doncs, de desindustrialitzar sinó de reindustrialitzar i modificar a fons les polítiques energètiques.
El Govern de Catalunya té, a més, tres objectius propis:impulsar la projecció internacional de Catalunya en matèria ambiental, avançar cap al ple reconeixement del caràcter governamental de les regions en el marc de les Nacions Unides, i promoure la declaració de la Regió Mediterrània com a zona d’acció prioritària en la lluita contra el canvi climàtic.
Per avançar cap aquests objectius treballem amb aliats internacionals mitjançant la Xarxa de Regions per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), que copresidim, i on ens apleguem governs regionals que defensem l’eficàcia dels governs subnacionals per implementar les polítiques ambientals, o el Climate Group, que és un lobby de regions i empreses que creiem que l’economia verda és beneficiosa per a tothom.
Malgrat els esforços de l’ONU, els acords previs són escassos: avui només 70 de les 329 propostes disposen d’un principi d’acord. D’aquí a una setmana, quan tornem de Rio, llegirem altra vegada als diaris sobre el caos que haurà estat la nova cimera i la manca de resultats; més, encara, que fa vint anys, i hi haurà compromisos que no es tancaran a la conferència. Però estic convençut que, tal com va passar fa vint anys, el temps desmentirà els mals auguris i ens demostrarà que darrera la porta verda que obrirem a Rio+20 hi ha moltes respostes per sortir de la crisi i avançar cap a un futur amb més benestar i major equitat.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha exposat les novetats en política climàtica que està desenvolupant el Govern català, entre les quals totes les relacionades amb el canvi climàtic. Ho ha explicat durant l’assemblea general del Climate Group (organització internacional sense ànim de lucre de regions i empreses que treballa per facilitar la transició cap a una economia baixa en carboni i de la qual Catalunya en forma part), que se celebra a Rio de Janeiro coincidint amb la Cimera de la Terra de Nacions Unides.
Les dues actuacions més importants que es desenvoluparan els pròxims mesos són l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic, el document base de la qual se sotmetrà a informació pública a partir del 25 de juny, i la Llei catalana de canvi climàtic, de la qual ja han començat els treballs preliminars. Però no només aquestes, el Govern té en marxa altres actuacions, entre les quals destaquen:
· Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya 2020, en el qual s’ha abordat de manera integrada per primera vegada l’energia i la mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) derivades del cicle energètic, en especial les que corresponen a sectors difusos; transport, residencial, comercial i institucional i petita industria. El seu objectiu és el d’avançar cap a un sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovador, competitiu i sostenible amb una aposta intensa per les tecnologies d’estalvi i eficiència energètica, amb un baix consum d’hidrocarburs fòssils i on, dins del mix de l’energia, es maximitzi la utilització de les energies renovables.
· Pla de mitigació de les emissions de GEH, 2013-2020, que tractarà de la resta d’emissions de sectors difusos que no siguin de l’àmbit energètic, com els residus, l’agricultura, els gasos fluorats i incorpora la capacitat d’embornal de Catalunya. Serà coherent amb el compliment de l’objectiu 20+20+20 europeu.
· Acords voluntaris per a la reducció d’emissions de GEH. Aquesta Iniciativa reconeix els esforços de reducció de les empreses catalanes. Metodològicament s’emmarca dins un sistema de seguiment sòlid, senzill i fiable, d’acord als principis de la ISO 14064 juntament amb l’execució per part de les organitzacions d’un pla anual de reducció d’emissions. Aquestes reduccions són verificades per un tercer independent i totes les dades són públiques, garantint així la transparència. Des de la seva posada en marxa, fa prop de 2 anys, 64 organitzacions ja s’hi han adherit.
· Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya 2011-2014. Aquest Pla s’estructura en dues fases d’actuació. En una primera, es revisaran les condicions dels subministraments d’energia als centres de consum de la Generalitat i es farà un seguiment de la facturació durant 12 mesos. El consum energètic de las instal·lacions del Govern és d’uns1,000 GWh per any, que representa una despesa de 100 milions d’euros.
En una segona fase es farà el disseny i l’execució d’un programa d’inversions per a la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica. Es preveu reduir la factura energètica de l’administració un 4,4% el 2014 i un 15,2% en l’horitzó 2020.
· Ajuts de l’Institut Català de l’Energia a la implantació d’energies renovables (biomassa, energia solar tèrmica, fotovoltaica, geotèrmica) amb una dotació per l’any 2011 de 3,7 M €, i a l’estalvi i l’eficiència energètica (vehicle elèctric, auditories energètiques, certificació energètica, plans de mobilitat, renovació de flotes, inversions en el sector industrial i de serveis, …. ) amb una dotació l’any 2011 de 24 M€.
· La implementació d’una política de peatges, que incentiva l’ús d’alta ocupació del cotxe privat i els cotxes menys contaminants (híbrids i elèctrics), així com també l’impuls al transport públic i el transport de mercaderies per ferrocarril, potenciant la intermodalitat, exemple del qual ha estat la defensa del corredor del Mediterrani, exponent de sostenibilitat econòmica i de reducció d’emissions de GEH.
· Pacte d’alcaldes i alcaldesses, una iniciativa de la Unió Europea per implicar els governs locals en el compliment dels objectius contra el canvi climàtic. Més de 150 municipis catalans hi estan adherits, la qual cosa representa al voltant del 7% del total europeu.
La representació de la Generalitat que participarà a la Cimera de la Terra Rio+20, de les Nacions Unides, ja és a Rio de Janeiro, on governs de tot el món, organitzacions internacionals i la societat civil debatran sobre el rol crucial de l’economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa i el marc institucional per al desenvolupament sostenible.
Aquesta tarda, matí al Brasil, el conseller Lluís Recoder ha participat en l’obertura de l’assemblea general de la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD), de la que Catalunya en forma part des del seu naixement, ara fa 10 anys. La xarxa aplega una cinquantena dels anomenats “governs subnacionals” -en el llenguatge de les Nacions Unides- de 30 països diferents, i 7 organitzacions de governs regionals. Els integrants d’aquesta xarxa coincideixen a entendre i reivindicar el paper de les regions en la definició i execució de les polítiques ambientals. A més, tenen la capacitat d’articular la col·laboració entre els agents econòmics i els agents socials compromesos.
És per això que, des de l’nrg4SD, els governs regionals reivindiquen el reconeixement de les Nacions Unides com a actors governamentals, i poder-se integrar en els diferents processos de presa de decisions, accés a finançament i implementació i avaluació de polítiques.
