Blog de Territori i Sostenibilitat » Educació i sostenibilitat


27 APUNTS

  • 15:42
  • 0

Celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient

Continua fins diumenge la Setmana del Voluntariat ambiental

La Xarxa de Voluntariat Ambiental, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Obra Social de “La Caixa” celebra fins diumenge la Setmana del Voluntariat Ambiental.   Diferents entitats  organitzen una cinquantena d’accions i activitats per oferir experiències de voluntariat que afavoreixen la protecció de l’entorn, obertes a la participació dels ciutadans, donar-se visibilitat i fer-se ressò dels seus projectes. La Xarxa agrupa unes 28 entitats i mobilitza cada any unes 20 mil persones.

Podeu conèixer més detalls del seu funcionament en aquest vídeo.

  • 11:22
  • 2

Dia Mundial de l’Acció davant l’Escalfament Terrestre

Avui se celebra el Dia Mundial per a la Reducció de les Emissions de CO2, també anomenat Dia Mundial de l’Acció davant l’Escalfament Terrestre.

Aquest dia va ser designat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU)  per crear consciència i sensibilitzar els habitants del  planeta sobre el canvi climàtic i els impactes que ocasiona. També  busca reflexionar sobre el desenvolupament i les polítiques de reducció d’emissions dels gasos d’efecte hivernacle, així com en les inversions en desenvolupament de fonts d’energia renovable, el canvi a combustibles més nets, les millores en l’eficiència dels processos de combustió, i el canvi en les tendències de consum a través de la sensibilització ambiental.

[+ info]

  • 12:13
  • 0

Albert Vilalta, un pioner

Fa aproximadament un any i mig, en una sala d’actes del Palau de la Generalitat plena a vessar, govern i societat civil commemoraven els 20 anys de creació del departament de Medi Ambient. El 1991 el president Pujol va tenir l’encert de dotar-nos d’una estructura d’Estat que només tenien els països més avançats d’Europa, com Suècia, Holanda o Dinamarca. L’encert de la decisió va ser doble ja que va nomenar conseller l’Albert Vilalta.

Enginyer de formació, persona d’amplis coneixements tècnics i sòlides conviccions ambientals, fou un autèntic pioner que va posar les bases d’un país que s’ha convertit en exemple i referent en la matèria. En un moment en què la paraula sostenibilitat començava a agafar volada i en què les exigències mediambientals d’Europa ens dibuixaven un camí a seguir, l’Albert Vilalta va ser capaç de tirar endavant una ambiciosa política que anava alineada amb els signes dels temps.

Per entendre i posar en valor la seva figura cal remuntar-se més de trenta anys enrere, quan les competències ambientals que l’Estatut de 1979 atribuïa a la Generalitat eren exercides per diversos departaments, de manera sectorial i sense visió integral de les polítiques d’aigua, de residus i sostenibilitat. No va ser fins l’arribada de Vilalta que Catalunya va poder pujar al tren de les polítiques ambientals més avançades. La incorporació a la Unió Europea, que exigia un major rigor en el control de la contaminació, combinada amb elements concrets com el fracàs del Pla de Residus o la contaminació dels nostres rius, van influir en la decisió del president Pujol de posar al capdavant del departament una persona com l’Albert Vilalta, capaç d’edificar el que avui definiríem com a estructures d’Estat.

[+ info]

  • 12:14
  • 0

Primer marketplace ambiental territorial a Tarragona

El Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club EMAS van organitzar divendres passat el primer marketplace ambiental territorial, a la ciutat de Tarragona, dins el projecte Tàndem. En aquest vídeo podeu veure un resum de la jornada, destinada a afavorir el contacte i les relacions entre les entitats del tercer sector ambiental i les empreses, facilitar la presentació de projectes i iniciatives que puguin ser d’interès comú, facilitar els contactes personals entre els representants de les entitats i els empresaris i/o responsables ambientals o de Responsabilitat Social Corporativa, promoure la creació conjunta de projectes i iniciatives entre empreses i entitats, i promoure entre les empreses la participació i el suport als projectes de les entitats com un element per desenvolupar i implantar la seva política d’RSC.

A Tarragona s’hi van aplegar més de 100 persones, de 36 empreses i 29 entitats ambientals. La propera cita serà a Sant Cugat del Vallès, el 13 de desembre.

  • 10:48
  • 0

Col•laboració amb la Fundació Gas Natural per a la sensibilització envers la contaminació acústica

Els clients de Gas Natural rebran amb la propera factura un díptic divulgatiu de sensibilització envers la contaminació acústica, que ha estat elaborat pel servei de Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, de la Direcció General de Qualitat Ambiental conjuntament amb la Direcció General de Polítiques Ambientals.

La Fundació Gas Natural porta a terme aquest projecte en el què, periòdicament amb la facturació, incorpora un díptic temàtic enfocat a la sensibilització ambiental.

  • 15:28
  • 0

Nou concurs d’Instagram per la Setmana de la Mobilitat

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb les ATM i els operadors de transport públic,  organitza el concurs fotogràfic Apunta’t al Clic Mob!, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. A partir del 16 de setembre, pots enviar la teva millor foto amb la mobilitat de rerefons. Consulta les bases aquí. Pots guanyar abonaments de transport per tot l’any i entrades a Port Aventura, Port Ainé o la Molina!

  • 11:08
  • 1

20 anys de la revista Medi ambient, tecnologia i cultura

La revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, que edita semestralment el Departament, ha arribat als 50 números, precisament quan fa 20 anys que s’edita. La publicació és una eina de comunicació oberta que vol contribuir a la reflexió, des d’un punt de vista tecnicodivulgatiu, sobre l’estat actual del medi ambient.

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat ha prologat l’últim número, amb un missatge centrat en les polítiques ambientals.

Josep Enric Llebot

Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat

L’incert esdevenidor indueix, moltes vegades, una mirada vers el passat recent amb una barreja d’enveja i de temor. En aquesta mirada jo trobo tres fets importants: fa poc més de vint anys que a Catalunya les polítiques ambientals tenen una organització administrativa centralitzada, fa també poc més de vint anys que es va dur a terme el primer gran concili ambiental al món, la cimera de Río de Janeiro, i fa vint anys que es publica la revista Medi ambient, tecnologia i cultura.

Són esdeveniments de signe diferent, però que contenen punts coincidents que ens porten a definir que cada vegada amb més intensitat les qüestions ambientals pretenen ocupar un lloc central en la nostra vida de cada dia. La cimera de Río de Janeiro va marcar un abans i un després. També des del punt de vista institucional la presència de gairebé un centenar de caps d’Estat i de Govern va donar el senyal que, per primera vegada, la gestió dels temes ambientals ocupava un lloc rellevant a l’agenda política de molts estats. Els resultats no poden deixar de veure’s en el dia a dia.  Desenvolupament sostenible, canvi climàtic, biodiversitat, agendes 21 són mots i, sobretot, conceptes, amb els que sovint ens trobem avui i que foren introduïts de manera important durant la conferència de Río en el debat polític. La renovació dels compromisos de Río i un nou impuls vers al desenvolupament sostenible, amb el rellançament d’una economia que incorpori els temes ambientals en el centre de la seva activitat i dels objectius d’eradicació de la pobresa han estat fa uns pocs mesos el focus de les actuacions internacionals i, des de la perspectiva actual, un epíleg a allò que va dur-se a terme l’any 1992 a Río.

L’interès per les qüestions ambientals a Catalunya no és recent ni és fruit d’una expressió de modernitat oportunista. Som un país hereu de la tradició excursionista i naturalista de finals del segle XIX, amb organitzacions de la societat civil que han cimentat un orgull del nostre territori i del nostre patrimoni natural i, a la vegada, una actuació de coneixement i de tenir-ne cura. El Llibre Blanc de la Natura dels Països Catalans fou una peça molt important en la construcció moderna de la sensibilitat vers la natura de la societat catalana que emergia de les obscures ombres del règim polític del franquisme.

No és casualitat, doncs, que la Generalitat optés per centralitzar les competències i responsabilitats en l’elaboració de les polítiques ambientals en una unitat administrativa l’any 1991. El paisatge ambiental i normatiu del país des d’aleshores ha canviat considerablement. Fruit de la feina i de l’entusiasme de moltes persones, des dels responsables polítiques que han anat passant fins arribar als tècnics i ciutadans  tenim avui un país força diferent del que teníem fa poc més de vint anys. Els nostres rius majoritàriament estan nets i tenim uns objectius de qualitat per ells i per les aigües subterrànies, que la situació econòmica actual dificulta el seu assoliment, però que en cap cas no canviarà. Els entorns naturals que ho necessiten estan gestionats amb diferents figures de protecció, tenim una costa que no s’ha sabut protegir d’unes lògiques econòmiques que ara sabem que són il·lògiques però que té unes platges i una zona costanera amb bona qualitat ambiental, tenim una gestió de residus majoritàriament ordenada i, sobretot, una societat conscienciada en la necessitat de dotar-se de polítiques ambientals serioses, ja que la qualitat ambiental és un element bàsic que configura la qualitat de vida.

Qualitat de vida, estat del benestar, són paraules i conceptes que sovint trobem al debat públic i que no representen el mateix per a tothom. Un medi equilibrat i  gestionat adequadament és un element clau de la qualitat de vida i en una societat moderna és imprescindible disposar de la informació adequada i contrastada. També fa uns vint anys es varen donar els passos per a poder disposar d’una eina que col·labori a la construcció d’una societat ben informada. Aquesta eina és la revista Medi ambient: tecnologia i cultura que justament ha jugat un paper d’acompanyament a aquesta trajectòria esbossada en els paràgrafs anteriors. Es notori constatar que una publicació del tipus que estem comentant arriba al seu número cinquanta i, per tant, s’ha de destacar la seva regularitat  i, sobretot, l’amplitud temàtica dels temes tractats. Fent-ne un repàs és difícil trobar que falti algun tema ambiental i també alguna de les persones de dintre i fora del país que tenen coses a dir en les disciplines ambientals. En aquest punt només queda felicitar-nos i desitjar per molts anys.

  • 13:34
  • 0

Sallie W. Chisholm, primera dona en guanyar el Premi Margalef 2013

L’oceanògrafa nord-americana Sallie W. Chisholm acaba de ser escollida com a guanyadora del Premi Ramon Margalef d’ecologia d’aquest any. Es tracta de la primera dona que rep el guardó des que es va crear el premi, l’any 2005. El guardó, d’àmbit internacional, té com a objectiu el reconeixement d’aquelles persones d’arreu del món que s’hagin distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica. La dotació del Premi és de vuitanta mil euros i una peça única i simbòlica en memòria de Ramon Margalef. En edicions anteriors, han estat premiats els científics Daniel Simberloff, Juan Carlos Castilla, Simon A. Levin, Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly i Paul R. Ehrlich.

Chisholm  (Marquette, Michigan, 1947) és doctora en biologia marina per la Universitat d’Albany (Nova York). Actualment treballa als departaments de Biologia i d’Enginyeria Civil i Ambiental del Massachusetts Institute of Technology. També és col·laboradora del Departament de Biologia de la Woods Hole Oceanographic Institution. La doctora ha estat capdavantera en demostrar els efectes negatius de la fertilització de l’oceà a través de l’addició de ferro, un mètode proposat per a l’eliminació de diòxid de carboni de l’atmosfera –causant del canvi climàtic-, argumentant que aquest enfocament podria alterar significativament les xarxes tròfiques marines i els cicles biogeoquímics.

Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis, entre els que destaca la Medalla Nacional de Ciència dels Estats Units, que li ha lliurat el president Obama aquest any 2013. La National Science & Technology Medals Foundation ha elaborat un vídeo que repassa la seva trajectòria.

  • 13:22
  • 0

La Unió Europea inclou el Programa d’Acords Voluntaris de la Generalitat a la seva campanya “El món que vols, amb el clima que vols”

“El món que vols, amb el clima que vols” és una campanya de comunicació de la Comissió Europea en relació amb l’acció pel clima


En el marc de la campanya de la UE “El món que vols, amb el clima que vols” s’ha organitzat un concurs per premiar les iniciatives hipocarbòniques pioneres a tota la Unió Europea que contribueixin de manera real a afrontar el canvi climàtic i permetin millorar la qualitat de vida, per exemple, mitjançant la reducció de les factures de la llum, llars més còmodes, aire més net, millor transport públic i menys congestió del trànsit.

L’equip de la campanya ha comunicat a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic que ha acceptat  com a cas d’èxit la iniciativa del Programa d’Acords Voluntaris per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, després d’haver-ne presentat la candidatura.

El concurs va començar l’11 de febrer de 2013 i el termini de presentació de projectes s’ha ampliat fins el 14 de juny del 2013. Després de la fase de presentació, els visitants de la web de la campanya podran votar la iniciativa que els sembli més creativa i suggerent per “crear el món que volem”.

En els següents enllaços trobareu  informació del Programa d’Acords Voluntaris i molts més casos d’èxit a nivell europeu:

http://world-you-like.europa.eu/en/success-stories/project-overview/voluntary-agreement-programme-for-the-reduction-of-greenhouse-gas-emissions/

http://world-you-like.europa.eu/es/

http://world-you-like.europa.eu/es/exitos/el-concurso/

  • 11:27
  • 0

Com s’adaptarà Europa al Canvi Climàtic

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a Europa. En una doble sessió de matí i tarda, amb un discurs d’obertura impactant per part de la directora general del Clima de la CE, la comissària danesa Connie Hedegaard, s’han explicat els treballs que des de l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA, en anglès) s’han desenvolupat aquests darrers anys entorn la vulnerabilitat, els impactes i l’adaptació al canvi climàtic dels sistemes naturals i dels sectors socioeconòmics arreu d’Europa. Ara caldrà que el Parlament europeu aprovi l’Estratègia com a marc d’ajut i referència per als estats membres de la Unió i, també, de les nacions, regions i ens locals europeus. La vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, així com la identificació i magnitud d’aquests impactes en funció de les diverses regions biogeogràfiques europees (mediterrània, alpina, boreal, continental, atlàntica, etc), depèn en gran mesura del grau d’exposició i sensibilitat tant física com socioeconòmica. L’adaptació, doncs, necessita d’estratègies locals (ciutats) i nacionals per afrontar, amb èxit, el desafiament que suposa el canvi climàtic.

Lluny de ser una mera orientació per als Estats membres, l’Estratègia europea marca deures i dates límit per fer aquests deures. Així, per exemple, per a l’any 2017 tots els estats membres hauran hagut d’adoptar una estratègia d’adaptació; per a l’any 2020 són les ciutats de més de 150.000 habitants les cridades a adoptar-les.  S’estableix que el programa Life+ és un instrument excel·lent per afavorir l’intercanvi d’experiències en adaptació entre sectors i territoris, o bé que la plataforma Climate-ADAPT ha de permetre escurçar, cada vegada més, els buits de coneixement. Reconeix, també, que si bé l’esforç més important en el monitoratge del canvi climàtic ha estat adreçat a l’avaluació dels impactes, cal decididament emprendre també el monitoratge de la bondat de les mesures d’adaptació ja implantades o que calgui implantar, atès que és necessari aquest coneixement per a l’avaluació de les polítiques arreu d’Europa.

L’adaptació al canvi climàtic, com la mitigació dels gasos amb efecte d’hivernacle, no és només un problema mediambiental, sinó també un problema de dimensió econòmica. Per tant, ha de ser tractat conjuntament tant pels responsables ambientals com pels responsables de les polítiques econòmiques. Així ho ha manifestat el president de la comissió de medi ambient del Parlament europeu, Mathias Groote. De fet, el cost de la no adaptació als impactes del canvi climàtic a Europa ha estat avaluat entorn dels 100 mil milions d’euros l’any 2020. Aquesta xifra gegantina és la valoració econòmica feta per l’EEA entorn de les inundacions, l’afecció a les zones costaneres, l’energia necessària per a la refrigeració i la mortalitat deguda a les onades de calor. Per cada euro que s’inverteixi ara en accions preventives davant les inundacions, s’estalvien fins a sis euros en les mesures correctives adreçades a arranjar els danys ocasionats per les riuades.

La gestió dels riscs derivats del canvi climàtic implica agrupar els esforços de la mitigació amb l’adaptació, atès que els resultats d’aquests esforços, avui, determinaran, demà, el grau d’adaptació necessari. Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic celebrem especialment aquesta afirmació continguda en el document de treball de la Comissió europea, atès que l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) considera que, precisament per aquesta raó, la mitigació és una mesura precautòria de l’adaptació als impactes del canvi climàtic. De la mateixa manera que l’ESCACC té com a objectiu estratègic esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic, l’Estratègia europea vol contribuir d’una manera efectiva a construir una Europa més resilient al clima. Dues maneres diferents d’expressar una finalitat comuna i idèntica. Per aconseguir-ho cal fomentar el coneixement, cal redactar i implementar estratègies locals, nacionals i regionals d’adaptació, així com desenvolupar la integració de l’adaptació tant en les polítiques sectorials, com en el finançament dels diversos programes europeus i en els sectors més vulnerables.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic