Blog de Territori i Sostenibilitat » Educació i sostenibilitat


29 APUNTS

  • 12:48
  • 0

Primera Jornada de Documentació Ambiental a Catalunya

Una vuitantena de persones provinents de centres de documentació, biblioteques i centres amb informació ambiental de Catalunya van reunir-se a l’IEC per trobar eines de treball i divulgació conjunta. Per a més informació de la jornada us enllacem a l’storify i a continuació podeu veure un vídeo-resum:

  • 08:27
  • 0

Catalunya: fent camí per assolir els objectius d’Aichi per a la conservació de la Biodiversitat

Els objectius d’Aichi són els 20 reptes que el conveni de Diversitat Biològica va fixar per assolir l’any 2020 i garantir la conservació de la biodiversitat mundial, dins del pla estratègic del conveni 2011-2020. Catalunya, en el marc de les seves competències,”sempre ha estat proactiva per assolir els reptes internacionals als quals s’ha compromès. Aquest és el principal missatge que la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, ha transmès als participants de l’acte “Toward Achieving Aichi Biodiversity Targets by 2020 – Contribution of Sub-National Governments organitzat per la Prefectura d’Aichi (Japó), que s’ha celebrat  a la XII reunió del Conveni de Diversitat Biològica a Pyeongchang (Corea).

En el marc de les competències del Departament de Territori i Sostenibilitat, la Directora General en la seva intervenció ha volgut destacar tres línies d’actuació per assolir els objectius d’Aichi:

Objectiu 1. Sensibilització i foment de la participació

El foment de l’educació per la sostenibilitat i la participació pública en temàtica ambiental ha estat un eix de treball prioritari del Govern de la Generalitat. Es concreta en quatre eixos principals de treball.

  • D’acció directa amb el sector educatiu, oferint recursos al professorat i el programa d’Escoles Verdes que ja ha superat els 15 anys i continua renovant-se i millorant el seu contingut any rere any, o promovent la Xarxa d’Escoles per ala Sostenibilitat de Catalunya amb prop del 25% dels centres educatius adherits.
  • Acció indirecta vinculada a promoure i donar suport a les entitats del tercer sector ambiental. Aquestes entitats també desenvolupen activitats i divulgació per a la conservació del patrimoni natural i la sostenibilitat i en aquest sentit, el Departament té obertes línies d’ajuts per a la divulgació i educació en temàtica ambiental i de sostenibilitat i per a la custòdia del territori.
  • Treballant per garantir l’accés a la informació ambiental mitjançant elortal d’informació ambiental propi http://www.gencat.cat/mediambient amb tota la informació de temàtica ambiental de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Associat a aquest portal 6 butlletins específics (medi ambient, escoles verdes, tercer sector ambiental, centre de documentació de medi ambient, etiquetatge ecològic i REACH…..), xarxes socials, el Cntre de Documentació del Medi Ambient.
  • Organitzant processos de participació ciutadana en l’elaboració de lleis, plans o programes, en els tràmits d’avaluació ambiental de plans, programes i projectes o amb la creació de nous espais naturals i els seus instruments de gestió. A banda de tots els tràmits d’informació pública exigits per llei.

Objectiu 11 Àrees naturals protegides

El patrimoni natural de Catalunya és excepcionalment divers per la seva situació geogràfica, que abasta tant l’alta muntanya com els espais fluvials, litorals i marins, els hàbitats agraris humanitzats, les zones humides, els boscos, bosquines, prats i pastures. Aquest entramat bàsic del territori ha de poder conviure i sobreviure a les exigències de la societat i conservar-ne els valors.

Amb la combinació de tots aquests factors, es posa en relleu el treball i l’evolució per consolidar un sistema d’espais naturals protegits que actualment ocupa el 31,66% del territori. Aquestes àrees protegides inclouen també tota la designació d’espais que conformen la xarxa europea Natura 2000 que aviat culminarà el seu procés. Així mateix, s’ha establert una línia de treball estratègica ampliar dotar de més protecció part d’aquests espais amb la creació de nous parcs naturals objectiu 2020.

Objectiu 19. Bases de dades i transmissió de coneixement

Catalunya disposa d’un ampli sistema d’informació sobre seu patrimoni natural i continua fomentant treballs de seguiment i d’indicadors de la qualitat ecològica del país. Les dades de la biodiversitat de Catalunya es troben disponibles al web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya:

  • Cartografies temàtiques (d’Hàbitats, de Vegetació, …)
  • Sistemes d’informació geogràfica, GIS.
  • Banc de dades de biodiversitat de Catalunya que inclou 25.000 referències d’espècies
  • Hàbitats de Catalunya. 600 hàbitats han estat identificats a Catalunya i són una mostra de l’excepcional biodiversitat del país.
  • Inventari de zones humides
  • Inventari d’espais d’interès geològic
  • Inventari de boscos singulars de Catalunya

En la seva intervenció també ha destacat els esforços del Govern català per assolir un marc normatiu més reforçat en matèria ambiental amb la futura llei catalana del canvi climàtic,  l’adaptació de la normativa europea i espanyola a la vigent llei d’avaluació ambiental o amb la nova llei de conservació de la biodiversitat i patrimoni natural. Així mateix treballa per l’impuls d’una economia verda, que dinamitzi l’economia de Catalunya vetllant per la conservació dels recursos naturals i la conservació de la natura. En aquest sentit, també és imprescindible desplegar tots els recursos necessaris per garantir la viabilitat econòmica d’aquests projectes.

Subirà ha reiterat la importància del governs subestatals en la conservació de la biodiversitat, ja que en ells recau la visió estratègica de la planificació del patrimoni natural així com la gestió tècnica des de la proximitat a les persones i la seva activitat diària.

  • 15:42
  • 0

Celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient

Continua fins diumenge la Setmana del Voluntariat ambiental

La Xarxa de Voluntariat Ambiental, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Obra Social de “La Caixa” celebra fins diumenge la Setmana del Voluntariat Ambiental.   Diferents entitats  organitzen una cinquantena d’accions i activitats per oferir experiències de voluntariat que afavoreixen la protecció de l’entorn, obertes a la participació dels ciutadans, donar-se visibilitat i fer-se ressò dels seus projectes. La Xarxa agrupa unes 28 entitats i mobilitza cada any unes 20 mil persones.

Podeu conèixer més detalls del seu funcionament en aquest vídeo.

  • 11:22
  • 2

Dia Mundial de l’Acció davant l’Escalfament Terrestre

Avui se celebra el Dia Mundial per a la Reducció de les Emissions de CO2, també anomenat Dia Mundial de l’Acció davant l’Escalfament Terrestre.

Aquest dia va ser designat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU)  per crear consciència i sensibilitzar els habitants del  planeta sobre el canvi climàtic i els impactes que ocasiona. També  busca reflexionar sobre el desenvolupament i les polítiques de reducció d’emissions dels gasos d’efecte hivernacle, així com en les inversions en desenvolupament de fonts d’energia renovable, el canvi a combustibles més nets, les millores en l’eficiència dels processos de combustió, i el canvi en les tendències de consum a través de la sensibilització ambiental.

[+ info]

  • 12:13
  • 0

Albert Vilalta, un pioner

Fa aproximadament un any i mig, en una sala d’actes del Palau de la Generalitat plena a vessar, govern i societat civil commemoraven els 20 anys de creació del departament de Medi Ambient. El 1991 el president Pujol va tenir l’encert de dotar-nos d’una estructura d’Estat que només tenien els països més avançats d’Europa, com Suècia, Holanda o Dinamarca. L’encert de la decisió va ser doble ja que va nomenar conseller l’Albert Vilalta.

Enginyer de formació, persona d’amplis coneixements tècnics i sòlides conviccions ambientals, fou un autèntic pioner que va posar les bases d’un país que s’ha convertit en exemple i referent en la matèria. En un moment en què la paraula sostenibilitat començava a agafar volada i en què les exigències mediambientals d’Europa ens dibuixaven un camí a seguir, l’Albert Vilalta va ser capaç de tirar endavant una ambiciosa política que anava alineada amb els signes dels temps.

Per entendre i posar en valor la seva figura cal remuntar-se més de trenta anys enrere, quan les competències ambientals que l’Estatut de 1979 atribuïa a la Generalitat eren exercides per diversos departaments, de manera sectorial i sense visió integral de les polítiques d’aigua, de residus i sostenibilitat. No va ser fins l’arribada de Vilalta que Catalunya va poder pujar al tren de les polítiques ambientals més avançades. La incorporació a la Unió Europea, que exigia un major rigor en el control de la contaminació, combinada amb elements concrets com el fracàs del Pla de Residus o la contaminació dels nostres rius, van influir en la decisió del president Pujol de posar al capdavant del departament una persona com l’Albert Vilalta, capaç d’edificar el que avui definiríem com a estructures d’Estat.

[+ info]

  • 12:14
  • 0

Primer marketplace ambiental territorial a Tarragona

El Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club EMAS van organitzar divendres passat el primer marketplace ambiental territorial, a la ciutat de Tarragona, dins el projecte Tàndem. En aquest vídeo podeu veure un resum de la jornada, destinada a afavorir el contacte i les relacions entre les entitats del tercer sector ambiental i les empreses, facilitar la presentació de projectes i iniciatives que puguin ser d’interès comú, facilitar els contactes personals entre els representants de les entitats i els empresaris i/o responsables ambientals o de Responsabilitat Social Corporativa, promoure la creació conjunta de projectes i iniciatives entre empreses i entitats, i promoure entre les empreses la participació i el suport als projectes de les entitats com un element per desenvolupar i implantar la seva política d’RSC.

A Tarragona s’hi van aplegar més de 100 persones, de 36 empreses i 29 entitats ambientals. La propera cita serà a Sant Cugat del Vallès, el 13 de desembre.

  • 10:48
  • 0

Col•laboració amb la Fundació Gas Natural per a la sensibilització envers la contaminació acústica

Els clients de Gas Natural rebran amb la propera factura un díptic divulgatiu de sensibilització envers la contaminació acústica, que ha estat elaborat pel servei de Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, de la Direcció General de Qualitat Ambiental conjuntament amb la Direcció General de Polítiques Ambientals.

La Fundació Gas Natural porta a terme aquest projecte en el què, periòdicament amb la facturació, incorpora un díptic temàtic enfocat a la sensibilització ambiental.

  • 15:28
  • 0

Nou concurs d’Instagram per la Setmana de la Mobilitat

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb les ATM i els operadors de transport públic,  organitza el concurs fotogràfic Apunta’t al Clic Mob!, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. A partir del 16 de setembre, pots enviar la teva millor foto amb la mobilitat de rerefons. Consulta les bases aquí. Pots guanyar abonaments de transport per tot l’any i entrades a Port Aventura, Port Ainé o la Molina!

  • 11:08
  • 1

20 anys de la revista Medi ambient, tecnologia i cultura

La revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, que edita semestralment el Departament, ha arribat als 50 números, precisament quan fa 20 anys que s’edita. La publicació és una eina de comunicació oberta que vol contribuir a la reflexió, des d’un punt de vista tecnicodivulgatiu, sobre l’estat actual del medi ambient.

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat ha prologat l’últim número, amb un missatge centrat en les polítiques ambientals.

Josep Enric Llebot

Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat

L’incert esdevenidor indueix, moltes vegades, una mirada vers el passat recent amb una barreja d’enveja i de temor. En aquesta mirada jo trobo tres fets importants: fa poc més de vint anys que a Catalunya les polítiques ambientals tenen una organització administrativa centralitzada, fa també poc més de vint anys que es va dur a terme el primer gran concili ambiental al món, la cimera de Río de Janeiro, i fa vint anys que es publica la revista Medi ambient, tecnologia i cultura.

Són esdeveniments de signe diferent, però que contenen punts coincidents que ens porten a definir que cada vegada amb més intensitat les qüestions ambientals pretenen ocupar un lloc central en la nostra vida de cada dia. La cimera de Río de Janeiro va marcar un abans i un després. També des del punt de vista institucional la presència de gairebé un centenar de caps d’Estat i de Govern va donar el senyal que, per primera vegada, la gestió dels temes ambientals ocupava un lloc rellevant a l’agenda política de molts estats. Els resultats no poden deixar de veure’s en el dia a dia.  Desenvolupament sostenible, canvi climàtic, biodiversitat, agendes 21 són mots i, sobretot, conceptes, amb els que sovint ens trobem avui i que foren introduïts de manera important durant la conferència de Río en el debat polític. La renovació dels compromisos de Río i un nou impuls vers al desenvolupament sostenible, amb el rellançament d’una economia que incorpori els temes ambientals en el centre de la seva activitat i dels objectius d’eradicació de la pobresa han estat fa uns pocs mesos el focus de les actuacions internacionals i, des de la perspectiva actual, un epíleg a allò que va dur-se a terme l’any 1992 a Río.

L’interès per les qüestions ambientals a Catalunya no és recent ni és fruit d’una expressió de modernitat oportunista. Som un país hereu de la tradició excursionista i naturalista de finals del segle XIX, amb organitzacions de la societat civil que han cimentat un orgull del nostre territori i del nostre patrimoni natural i, a la vegada, una actuació de coneixement i de tenir-ne cura. El Llibre Blanc de la Natura dels Països Catalans fou una peça molt important en la construcció moderna de la sensibilitat vers la natura de la societat catalana que emergia de les obscures ombres del règim polític del franquisme.

No és casualitat, doncs, que la Generalitat optés per centralitzar les competències i responsabilitats en l’elaboració de les polítiques ambientals en una unitat administrativa l’any 1991. El paisatge ambiental i normatiu del país des d’aleshores ha canviat considerablement. Fruit de la feina i de l’entusiasme de moltes persones, des dels responsables polítiques que han anat passant fins arribar als tècnics i ciutadans  tenim avui un país força diferent del que teníem fa poc més de vint anys. Els nostres rius majoritàriament estan nets i tenim uns objectius de qualitat per ells i per les aigües subterrànies, que la situació econòmica actual dificulta el seu assoliment, però que en cap cas no canviarà. Els entorns naturals que ho necessiten estan gestionats amb diferents figures de protecció, tenim una costa que no s’ha sabut protegir d’unes lògiques econòmiques que ara sabem que són il·lògiques però que té unes platges i una zona costanera amb bona qualitat ambiental, tenim una gestió de residus majoritàriament ordenada i, sobretot, una societat conscienciada en la necessitat de dotar-se de polítiques ambientals serioses, ja que la qualitat ambiental és un element bàsic que configura la qualitat de vida.

Qualitat de vida, estat del benestar, són paraules i conceptes que sovint trobem al debat públic i que no representen el mateix per a tothom. Un medi equilibrat i  gestionat adequadament és un element clau de la qualitat de vida i en una societat moderna és imprescindible disposar de la informació adequada i contrastada. També fa uns vint anys es varen donar els passos per a poder disposar d’una eina que col·labori a la construcció d’una societat ben informada. Aquesta eina és la revista Medi ambient: tecnologia i cultura que justament ha jugat un paper d’acompanyament a aquesta trajectòria esbossada en els paràgrafs anteriors. Es notori constatar que una publicació del tipus que estem comentant arriba al seu número cinquanta i, per tant, s’ha de destacar la seva regularitat  i, sobretot, l’amplitud temàtica dels temes tractats. Fent-ne un repàs és difícil trobar que falti algun tema ambiental i també alguna de les persones de dintre i fora del país que tenen coses a dir en les disciplines ambientals. En aquest punt només queda felicitar-nos i desitjar per molts anys.

  • 13:34
  • 0

Sallie W. Chisholm, primera dona en guanyar el Premi Margalef 2013

L’oceanògrafa nord-americana Sallie W. Chisholm acaba de ser escollida com a guanyadora del Premi Ramon Margalef d’ecologia d’aquest any. Es tracta de la primera dona que rep el guardó des que es va crear el premi, l’any 2005. El guardó, d’àmbit internacional, té com a objectiu el reconeixement d’aquelles persones d’arreu del món que s’hagin distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica. La dotació del Premi és de vuitanta mil euros i una peça única i simbòlica en memòria de Ramon Margalef. En edicions anteriors, han estat premiats els científics Daniel Simberloff, Juan Carlos Castilla, Simon A. Levin, Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly i Paul R. Ehrlich.

Chisholm  (Marquette, Michigan, 1947) és doctora en biologia marina per la Universitat d’Albany (Nova York). Actualment treballa als departaments de Biologia i d’Enginyeria Civil i Ambiental del Massachusetts Institute of Technology. També és col·laboradora del Departament de Biologia de la Woods Hole Oceanographic Institution. La doctora ha estat capdavantera en demostrar els efectes negatius de la fertilització de l’oceà a través de l’addició de ferro, un mètode proposat per a l’eliminació de diòxid de carboni de l’atmosfera –causant del canvi climàtic-, argumentant que aquest enfocament podria alterar significativament les xarxes tròfiques marines i els cicles biogeoquímics.

Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis, entre els que destaca la Medalla Nacional de Ciència dels Estats Units, que li ha lliurat el president Obama aquest any 2013. La National Science & Technology Medals Foundation ha elaborat un vídeo que repassa la seva trajectòria.