Sou a:
- Inici
-
Cercant 'Empresa i avaluació ambiental'
Amb l’objectiu de posar en comú estratègies i eines que permetin a les empreses químiques catalanes aplicar la nova directiva d’emissions industrials (DEI) la setmana passada es va celebrar una jornada, organitzada per la Federació d’Empreses Químiques de Catalunya (FEDEQUIM).
En el transcurs de la jornada diversos representants de l’administració van exposar les novetats que comportarà l’aplicació d’aquesta directiva, quan estigui transposada a l’ordenament jurídic de l’Estat, previsiblement abans d’aquest estiu, i com es preveu gestionar des de la Generalitat la seva aplicació a les més de 1.100 empreses afectades. Entre els temes que es van tractar destaca el paper rellevant que prenen les millors tècniques disponibles, tenint en compte que els valors límit d’emissió derivaran dels valors d’emissió associats al seu ús, l’eficiència energètica i els sistemes de gestió ambiental, considerats com a millor tècnica per a qualsevol sector i activitat.
En la última part una representant del Club EMAS va exposar els avantatges del registre EMAS per a les activitats afectades per la DEI.
En el torn de preguntes van sorgir alguns dels temes que més preocupen a les activitats, com ara què havien de fer per actualitzar les seves autoritzacions actuals.
L’eficiència energètica és una prioritat per Europa i per Catalunya. Aquesta és la conclusió extreta de la jornada organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i l’Institut Català de l’Energia amb l’ajuda d’AENOR, per posar en comú estratègies i eines que permetin a les empreses catalanes gestionar millor l’energia i poder fer de l’eficiència energètica una oportunitat per ser més competitius. L’esdeveniment va despertar molt d’interès: es va comptar amb 220 inscrits i es va haver de tancar les inscripcions dies abans de la celebració.
Aquesta jornada va servir per sumar esforços en aquest repte on convergeixen la protecció ambiental i l’estalvi econòmic.
Diversos representants de l’administració van exposar les novetats normatives en eficiència energètica i les eines que permeten a l’empresa millorar en aquest camp, com són els sistemes de gestió ambiental, l’ambientalització de les compres de l’administració i les millors tècniques disponibles que recullen tecnologia i bones pràctiques energètiques. També es va explicar que a través del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle si som més eficients energèticament podem aconseguir un estalvi econòmic.
AENOR va exposar les avantatges de les auditories i els sistemes de gestió energètica i les certificacions que reconeixen aquest esforç com és la ISO 50001.
En la segona part de la jornada, cinc empreses de sectors molt diversos van exposar la seva experiència en els esforços per a millorar la gestió energètica i van deixar clar les avantatges que els ha suposat i els significatius estalvis que han obtingut.
Com a cloenda, la Directora General de Qualitat Ambiental, va destacar que des de l’any 2011 les inversions en millores ambientals poden gaudir d’una reducció de l’impost de societats del 8%, ajuda que pot ser molt important ara que s’han reduït dràsticament les subvencions públiques: l’any 2012 s’han certificat inversions per 60 milions d’euros en eficiència energètica.
- L’objectiu és aconseguir minimitzar les ferides que realitzen en el territori aquestes activitats sense esperar al final de vida de les explotacions
- Aquest retorn pot arribar a mobilitzar més de 40 M € per a nous projectes, alleugerint les càrregues financeres a les empreses del sector
L’aposta per la restauració integrada consisteix a no deixar per al final de la vida de l’explotació d’un recurs natural, molts cops 50 anys més tard del seu inici, la rehabilitació de l’espai. La filosofia que una activitat extractiva va més enllà d’explotar econòmicament un recurs natural és el que es troba al darrere de l’Ordre que ha presentat la Direcció General de Qualitat Ambiental en una jornada adreçada al sector.
L’activitat minera ha de posar al mateix nivell d’importància l’explotació del recurs que la restauració del seu impacte en la natura. La manera de fer-ho és restaurant a mesura que explota. L’adminsitració ambiental té a les seves mans el mecanisme per fer-ho possible: jugar amb les garanties financeres que les activitats del sector tenen dipositades en forma d’avals bancaris. Diners que, al llarg de la vida de l’activitat extractiva, sovint no són útils ni per restaurar ni per al propi sector econòmic, que podria aprofitar i posar en joc aquests recursos financers, més en la situació actual de manca de crèdit generalitzat.
Amb l’ordre que ha aprovat el TES (TES/4121/2012) es preveu poder retornar bona part de les fiances a les activitats que anualment vagin restaurant. Alhora, es recalcularà la fiança de totes les activitats que ho sol.licitin, de manera que aquesta es correspongui a l’impacte ambiental real, és a dir, a l’espai que s’explota o s’ha explotat i no s’ha retornat a la seva situació inicial. Actualment la fiança s’estableix per a la totalitat de l’activitat estigui o no explotada la superfície.
La revisió anual de les fiances anirà vinculada a la informació del pla de labors. Per tant, no suposarà una feina addicional per al sector i sí un benefici clar per a aquelles empreses que treballin bé, restaurant les ferides generades per l’activitat extractiva de forma paral·lela a l’extracció del recurs.
El Distintiu de garantia de qualitat ambiental és un sistema català d’etiquetatge ecològic que reconeix productes i serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent.
En aquest àmbit, la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha elaborat els criteris ambientals per a la nova categoria de serveis del Distintiu relativa a les flotes de vehicles. Aquests criteris van ser aprovats pel Consell de Qualitat Ambiental i el passat 8 de gener de 2013 es van publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 6288).
La nova categoria contempla diferents tipus de flotes (flotes de turismes, de furgonetes, de camions pesants, de transport col•lectiu i de serveis especials) i diferencia entre les flotes vinculades a una empresa, a una entitat o a un autònom.
Pel que fa als criteris ambientals, els quals s’han establert tenint en compte la diagnosi ambiental realitzada al sector de les flotes de vehicles urbanes, aquests es basen en la gestió de la flota, la conducció eficient, el tipus i estat dels vehicles i altres accions de compromís ambiental.
La creació d’aquesta categoria del Distintiu forma part de les mesures previstes en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire (2011-2015) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric. Aquest Pla, té com a objectiu assolir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules (PM10) i el diòxid de nitrogen (NO2) que determina la legislació europea.
Així doncs, la categoria de flotes de vehicles té com a principal finalitat contribuir a la reducció de les emissions de contaminants de ciutat (PM10 i NO2) provinents del transport, promoure l’ecoeficiència i la sostenibilitat ambiental en la planificació, projecció i gestió de la mobilitat especialment en entorns urbans. A més, aquest Distintiu ha de contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provinents de transport.
La Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat ha organitzat, dins del marc de CONAMA (Madrid, 26 a 30 de novembre) una sala dinàmica sobre Seguiment i vigilància ambiental en projectes d’infraestructures.
El procés de seguiment i vigilància ambiental és un instrument que, un cop avaluat ambientalment un projecte, assegura l’aplicació de bones pràctiques ambientals a totes i cadascuna de les accions de l’obra i, alhora, estableix sistemes de control per garantir el compliment de les mesures correctores d’impacte ambiental del projecte.
L’avaluació ambiental de projectes s’ha anat integrant en tots els processos d’execució d’infraestructures que afecten al territori català. Aquest és un procés complex ja que hi ha una casuística molt variada, tant pel que fa a la tipologia dels diferents projectes com per la gran diversitat d’entorns en que es desenvolupen, i la normativa no pot entrar a definir cada cas concret. Per donar suport als processos d’avaluació ambiental s’han creat eines d’anàlisi i presa de decisions bassades en l’experiència d’aplicació de l’avaluació ambiental.
Si l’avaluació és un procés complex, portar a l’obra les recomanacions o instruccions per prevenir l’impacte ambiental de les actuacions introdueix nous aspectes de complexitat que cal tractar amb expertesa. La sala dinàmica sobre Seguiment i vigilància ambiental en projectes d’infraestructures vol presentar la visió dels diferents agents que intervenen en els processos d’avaluació ambiental i servir d’espai de difusió d’experiències.
El Full de càlcul de les emissions de CO2 associades a un pla d’ordenació urbanística municipal facilitarà el càlcul de les emissions estimables per a les diverses alternatives que es plantegin.
El disseny dels barris i les ciutats condicionen en gran mesura l’ús que en faran els seus habitants i les demandes en mobilitat i energia pels habitatges. El transport i els habitatges són els causants de més d’un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, és per això que les actuacions urbanístiques que condicionen, en gran mesura, aquesta demanda han de ser tractades amb cura.
La Llei 6/2009, de 28 d’abril disposa que els informes de sostenibilitat de plans i programes han de determinar els probables efectes ambientals significatius, entre ells els relatius a l’aire, l’energia i els factors climàtics. Aquests factors s’han de tenir en consideració a l’hora de triar la millor opció entre les diferents alternatives possibles i convé que es faci en els primers estadis de presa de decisions per obtenir un resultat òptim.
Aquest és el cas dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) que, dins de les actuacions urbanístiques, són els que més transcendència tenen a l’incidir en la classificació i la qualificació urbanístiques del sòl i per tant, com dèiem al principi, condicionaran l’eficiència energètica i de mobilitat dels nous desenvolupaments.
[+ info]
A Catalunya poc més de la meitat del territori es troba en pendents superiors al 20% i gairebé un 40% resta per damunt dels 600 metres d’alçada. En aquestes condicions es pot entendre que el nostre territori es troba solcat per nombroses vies que es poden definir com a carreteres de muntanya.
Les zones de muntanya s’han anat despoblant les darreres dècades. Als anys 80, la preocupació per la situació d’aquests territoris va portar a la redacció de la Llei 2/183, de 9 de març per tal de garantir un nivell de vida i dels serveis equivalent al resta de Catalunya i aturar la regressió demogràfica. Això passa perquè es disposi d’una infraestructura de comunicació i transport que garanteixi en un grau suficient els moviments de persones i mercaderies.
Les diverses tipologies de carreteres de muntanya, ja siguin destinades accedir a un punt singular, unir dues poblacions, separades per un coll o un port de muntanya o bé distants en un vessant o dins un massís o, simplement, un tram de carretera que ha de passar per una zona de forts pendents, comparteixen dificultats i afectacions molt similars.
Conjugar la qualitat operativa com a via de comunicació amb la protecció del paisatge i de les característiques naturals dels espais per els que transcorren és un repte que cal abordar, si volem mantenir un desenvolupament social i econòmic amb un territori de qualitat i que conservi els seus valors intrínsecs.
En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat el llibre Recomanacions tècniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya amb l’objectiu d’establir criteris, solucions i tècniques de restauració que prevenen o disminueixen les afeccions sobre el medi a l’hora de dissenyar el traçat o el condicionament d’una via, afavorint la integració amb el seu entorn.
La base de coneixement reflectida en aquest llibre es el resultat de diversos treballs encarregats per la Direcció General de Polítiques Ambientals a les empreses CICSA – Consultor de Ingeniería Civil, SA, Naturalea Conservació, SL i EGAM – Enginyeria Estudis i Gestió Ambiental, SL, els continguts dels quals s’han integrat total o parcialment en el document final.
Així doncs, us presentem una eina de suport per a l’anàlisi i la presa de decisions que teniu a la vostra disposició aquí.
Codi QR, recomanat per a tablets:
Podeu consultar la pàgina d’avaluació ambiental i la pàgina de publicacions avaluació ambiental.
Col·locació de manta orgànica per estabilitzar el talús facilitant la retenció de la terra vegetal i l’èxit de la hidrosembra
La construcció o el condicionament de carreteres és una activitat que no s’atura. Excepcionalment es produeixen ralentitzacions temporals –com ara en plena crisi econòmica- però, mirat des d’una perspectiva temporal més àmplia, és una activitat constant.
Des de les primeres societats estructurades que s’estan dissenyant construint i modificant camins que comuniquen poblacions, territoris o àrees on s’extrauen recursos. Les característiques d’aquestes vies es van modificant segons les necessitats i les tecnologies de cada moment per això, quan no s’obre una carretera nova és millora un traçat o es condiciona el paviment.
Aquestes actuacions són, sempre, d’un impacte considerable, tant per l’extensió de l‘infraestructura com pel moviment massiu de materials que comporta. És per això que la legislació ambiental estableix l’obligació d’incorporar, en els estudis d’impacte ambiental dels projectes, un capítol que desenvolupi les línies generals d’un pla o programa de vigilància ambiental. A l’hora de començar les obres és quan aquest programa de vigilància es concreta establint detalladament els paràmetres, freqüència i fases d’obra en que s’ha de realitzar cada actuació de control o seguiment.
Des de mitjans dels anys 80 en que es va anar incorporant progressivament la vigilància ambiental a tots els projectes, els plans de vigilància han estat molt diversos perquè la normativa no establia de forma clara el contingut, ni com estructurar-los.
Per promoure una metodologia acurada en l’elaboració i aplicació dels programes de vigilància ambiental a les infraestructures viàries es posa a disposició dels professionals dedicats a la realització i execució d’estudis d’impacte ambiental el llibre Guia per a la redacció i execució dels programes de vigilància ambiental d’infraestructures viàries a Catalunya.
Aquest llibre és fruit de l’experiència i de la recopilació i síntesi de les accions de vigilància ambiental aplicades a projectes ja executats. El document sistematitza el contingut del pla per a cada fase d’obra i per a cada vector ambiental, i està adreçat, principalment al personal de l‘administració pública amb competències en l’aprovació, execució i seguiment de projectes d’infraestructures viàries a Catalunya així com a consultors ambientals i altres organismes i agents implicats en el procés.
Així doncs, en l’enllaç següent teniu aquest document a la vostra disposició i també podeu descarregar-vos-el amb aquest Codi QR:
Enllaços relacionats:
Pàgina de la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental
Altres publicacions d’avaluació ambiental
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha editat un manual de bones pràctiques en economia verda. Justament aquest és un dels focus de debat de la Conferència de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible
(Rio+20). Els principals objectius que haurien d’orientar la implantació
d’aquest model d’economia són l’ús dels recursos de manera eficient, i
l’harmonització del desenvolupament econòmic amb la millora del benestar de la ciutadania i la solidaritat.
El manual de bones pràctiques és un recull que no pretén ser exhaustiu. És només una mostra representativa del treball que Catalunya està fent des de fa anys en economia verda . El seu objectiu és visualitzar què s’ha fet amb exemples reals d’actuacions concretes per tal de, per una part, constatar i prendre consciènca de que s’han fet avenços importants en el camí de la sostenibilitat a Catalunya i d’una altra, projectar el país a l’exterior, donar a coneixer el treball fet i compartir les nostres experiències per avançar conjuntament cap a un nou paradigma d’economia verda.
Les actuacions que s’han recollit estan agrupades segons els grans temes de la conferència de Rio+20:
- Indústria verda, eficiència del material i minimització dels residus(10)
- Sector social, i ocupació verda (9)
- Seguretat alimentària i agricultura sostenible (2)
- Biodiversitat, boscos i ecosistemes (2)
- Aigua potable i sanejamnet (1)
- Economia blava i oceans (1)
- Energia sostenible (6)
- Ciutats sostenibles (3)
- Temàtica transversal que abasta totes les àrees (7)
L’objectiu principal de la nova norma ISO 14006 és la reducció de l’impacte ambiental dels productes i serveis, per tal de dissenyar-los de manera que generin el mínim impacte ambiental durant tot el seu cicle de vida.
Precisament, un dels objectius del govern per superar la crisi econòmica és reorientar el model productiu perquè sigui més competitiu i sostenible i per això cal desenvolupar una economia verda en el que l’ecoinnovació i l’ecodisseny jugaran un paper molt important en els propers anys. Per aquest motiu, és important fer difusió d’aquesta norma i per això la setmana passada se’n va fer una jornada explicativa.
En una primera part, l’empresa de consultoria Qualinneo va explicar els elements de la norma ISO 14006 i, a continuació, l’entitat de certificació AENOR, va explicar la seva experiència amb aquesta norma des de la seva elaboració fins al procés de certificació.
A la segona part es van presentar 3 casos pràctics d’experiències en ecodisseny. Dos d’ells del sector del moble, Steelcase i Mobles 114, que van posar de manifest que el teixit productiu s’ha d’adaptar a un nou escenari futur en el que cal apostar l’eficiència en el consum d’energia i matèries primeres.
Finalment, i a través d’un cas pràctic del despatx d’arquitectura Bru-Lacomba-Setoain, es va exposar la importància de l’ecodisseny en el sector de la construcció. Cal destacar que mitjançant mesures passives d’eficiència energètica es poden assolir una reducció de costos importants durant la vida dels edificis.
La jornada va comptar amb la presència de la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran; del tècnic del Servei de Qualificació Ambiental, Enric Pueyo, i d’un centenar d’assistents en representació d’empreses, universitats i administracions públiques.
