En el marc de la Fira Construmat Sostenible, aquesta setmana ha tingut lloc el fòrum Idees per a un futur més sostenible. Aquesta jornada s’ha impulsat amb l’objectiu d’assentar les bases universals de la sostenibilitat, a través de la reflexió d’experts de diferents àrees professionals. A les jornades hi va participar el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del departament, Josep Enric Llebot. En la seva intervenció apunta solucions per poder compatibilitzar el creixement i el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat i el medi ambient:
“La gènesi del concepte de sostenibilitat arrenca durant la segona meitat del segle XX amb la publicació de Silent Spring per Rachel Carson, l’any 1962, advertint que el creixement demogràfic desmesurat, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals podia sobrepassar la capacitat de la Terra. Des d’aleshores s’han desenvolupat i es desenvolupen plans per a gestionar de la forma més equilibrada possible, el creixement, el desenvolupament econòmic i social en harmonia amb el medi ambient.
Fruit d’aquests plans ara sabem que hi ha solucions per fer les coses millor en molts àmbits, posant especial atenció en nous plantejaments pel que fa a l’urbanisme i l’edificació i, per tant, en la discussió de la integració dels factors vinculats a la sostenibilitat en la planificació urbana i territorial, en la construcció i l’edificació.
L’administració catalana s’ha dotat de documents estratègics on s’assenyalen accions que van en aquesta direcció com promoure la consolidació d’un model territorial que reforci els nodes urbans i que minimitzi el consum de sòl; la priorització de la regeneració de sòl urbans residencials i industrials, la rehabilitació d’habitatges i edificis amb criteris de sostenibilitat o l’impuls de la innovació tecnològica i la implantació de nous sistemes constructius.
Aquestes i altres línies estratègiques han d’acostar-nos a una societat més sostenible que comportarà una major qualitat de vida present i futura per als ciutadans”.
Els dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), que han tingut lloc el dimecres 11 de maig, ha provocat víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.
La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02).
Els antecedents
Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.
Els danys
Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.
Enregistrament dels sismes
La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl·lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC.
Els terratrèmols de Llorca de l’11 de maig de 2011 enregistrats a la Xarxa Sísmica de l’Institut Geològic de Catalunya
El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)
Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.
La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)
Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.
Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la d
El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)
Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.
La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)
Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.
Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.
La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl•lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).
El dia 11 de maig de 2011, han succeït dos terratrèmols de magnitud 4.4 i 5.1 a menys de 10 km al NE de la ciutat de Llorca (Múrcia), segons l’Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es)
Hi ha hagut algunes víctimes mortals, uns tres cents ferits i danys importants en edificacions antigues, algun edifici de construcció recent i en infraestructures de la ciutat de Llorca.
La regió de Múrcia, així com tot el sud est i el sud de la Península Ibèrica, és una de les zones més sísmiques de l’estat espanyol, tal com està reflectit al mapa actual de perillositat sísmica de la Norma de Construcción Sismoresistente (NCSE-02) (Figura 1)
Es tracta d’un dels pocs terratrèmols amb víctimes mortals a l’estat espanyol des del sisme de 1884 a Andalusia. La zona epicentral ja s’havia vist afectada per diversos terratrèmols, com els de 1999 a Mula, de magnitud 5, i el de 2005 a uns 30 km de Lorca, de magnitud 4.5. Ambdós sismes varen causar danys considerables a edificacions, però no es varen haver de lamentar víctimes mortals.
Tant la proximitat a la ciutat de Llorca dels epicentres dels sismes ocorreguts dia 11 de maig de 2011, com el fet que se n’hagin produït dos en un lapse de temps tan curt, explicarien la diferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.
La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl•lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).
iferència de danys ocasionats respecte als terratrèmols succeïts en anys anteriors.
La Xarxa Sísmica de Catalunya ha enregistrat aquests sismes, tal com es pot veure al web de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC, www.igc.cat) i a la Figura 2. La Xarxa Sísmica consta d’una vintena d’estacions sísmiques de banda ampla i d’una vintena d’accelerògrafs, els senyals dels quals es reben per satèl·lit i internet al Centre de recepció de dades sísmiques de l’IGC (Figura 3).
Investigadors de l’Institut de Geomàtica han realitzat una estimació de les deformacions del terreny sofertes a la zona de Sendai, al Japó, com a conseqüència del terratrèmol de l’11 de març i les seves rèpliques. Les dades s’han obtingut a partir d’observacions radar adquirides pel satèl·lit Envisat de l’Agència Espacial Europea. Segons aquest càlcul, el terreny ha patit una deformació co-sísmica associada a aquest terratrèmol de fins 1,69 metres.
A la distància que es troba Sendai respecte l’epicentre del terratrèmol normalment no es causarien deformacions co-sísmiques però l’excepcional magnitud del fenomen, en aquest cas, ha provocat deformacions considerables.
Mitjançant altres fonts d’informació, com ara les mesures del sistema GPS, se sap que s’ha produït un desplaçament horitzontal d’uns 3 metres en direcció est, 0,5 metres en direcció nord i un enfonsament vertical del terreny que varia entre 0,5 i 1 metre.
L’efecte més important d’aquest desplaçament, segons els experts, és l’enfonsament en direcció vertical, que suposa una baixada del terreny respecte al nivell del mar. Les àrees més afectades poden ser les zones baixes costaneres, on l’enfonsament pot provocar un desplaçament del terreny per sota el nivell del mar. En el pitjor cas, això podria causar la pèrdua de terreny. Aquest és un fenomen semblant al que podria provocar el canvi climàtic, encara que, en aquest últim cas, la pèrdua de terrenys seria provocada per una pujada del nivell del mar.
La deformació es refereix a la línia que connecta el satèl·lit Envisat i la zona observada, que té una inclinació d’uns 41º respecte a la vertical.
La Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) ha aprovat avui modificar els plans directors urbanístics (PDU) de la Val d’Aran, del Pla de Bages i del sòl no urbanitzat de la serra de Rodes. En el primer cas, la modificació precisa la interpretació d’alguns preceptes que generaven dubtes pel que fa a les competències municipals. En el cas dels PDU del Pla de Bages i de la serra de Rodes, aprovats el 2006, es corregeixen diversos desajustaments que el temps transcorregut i l’aprovació del planejament territorial han posat en evidència.
Nota de premsa
El Japó es un país d’activitat sísmica elevada, degut a que es troba situat a la confluència de tres plaques tectòniques. El fregament d’aquestes plaques que es fa a una velocitat de 2-3 cm/any provoca que de manera molt freqüent es produeixin terratrèmols de forta magnitud.
L’any 1923 un terratrèmol de 8.3 graus va causar mes de 100.000 morts a la ciutat de Tòquio. Des de l’any 1923 Japó s’ha preparat amb construccions sismoresistents, amb plans d’emergència i amb alertes ràpides, que permeten una acció de protecció abans de l’arribada de les ones destructores. Per tant, es molt probable, que els danys del present terratrèmol, malgrat ser importants, no seran tan catastròfics degut a totes les mesures de prevenció existents.
S’ha originat un tsunami pel trencament del fons marí degut a la ruptura d’uns 500km que ha produït el terratrèmol. El trencament del fons marí provoca un pols a la massa oceànica que es propaga en totes direccions a una velocitat aproximada de 900 km/hora. L’arribada de l’ona a la costa augmenta la seva alçada i per tant s’introdueix a les zones costaneres baixes. El Japó i els països del Pacífic tenen un sistema d’alerta de tsunami que permet avisar amb temps suficient perquè les persones s’allunyin de la línia de costa.
Les informacions actuals mostren danys importants a les ciutats costaneres deguts a les ones sísmiques i a l’arribada del tsunami. A la ciutat de Tòquio, de gairebé 10 milions d’habitants els danys semblen ser importants.
Més informació sobre sismologia al web de l’IGC.
Institut Geològic de Catalunya
El Centre Cartogràfic i Fotogràfic de l’Exèrcit de l’Aire (CECAF) cedirà a l’Institut Cartogràfic (ICC) els fotogrames escanejats corresponents a Catalunya del vol general sobre Espanya que es va realitzar als anys 1945 i 46. Amb aquests arxius, l’ICC elaborarà un ortofotomapa digital de Catalunya i, posteriorment, en lliurarà una còpia al CECAF.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i la ministra de Defensa, Carme Chacón, han signat avui un protocol que permetrà als organismes adscrits, l’ICC i el CECAF, compartir arxius i treballs fotogràfics.
Així, el CECAF cedirà a l’Institut Cartogràfic els fotogrames escanejats corresponents al territori català del vol general sobre Espanya que va tenir lloc els anys 1945-46. Igualment, facilitarà les dades tècniques disponibles d’aquest vol, com ara l’alçada a què es van fer les fotografies, les dates concretes en què van tenir lloc els vols o les coordenades dels fotogrames.
El vol general va ser el primer de cobertura total de Catalunya i Espanya, realitzat per l’Exercit de l’Aire Nord-Americà (USAF) per al reconeixement territorial i generació de cartografia de base. Va tenir lloc entre el febrer de 1945 i setembre del 1946, en dates immediatament posteriors a l’acord bilateral EEUU – Espanya de desembre de 1944.
Amb aquesta informació, l’ICC elaborarà un ortofotomapa digital en blanc i negre de Catalunya del qual lliurarà una còpia al CECAF. Aquest ortofotomapa té una importància cabdal des del punt de vista cartogràfic, atès que permet conèixer mètricament tot el territori català amb un píxel de 0,5-1m i una resolució de 1,5 – 2,5m. L’ús quotidià es podrà veure en el servei de fotointerpretació ortoXpres de l’ICC (www.ortoxpres.cat).
