Blog de Territori i Sostenibilitat


348 APUNTS

  • 12:55
  • 0

Gairebé 2.700 fotos al Wiki Loves Earth… i creixent!

Imatge de Mikipons

Imatge de Mikipons

El patrimoni natural català compta amb gairebé 2.700 imatges més. Quan ens trobem a l’equador del concurs fotogràfic organitzat per la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat amb Amical Wikimedia, Wiki Loves Earth, ja s’han rebut imatges d’uns 270 espais del patrimoni natural català. D’entre tots els països participants, Catalunya, juntament amb Andorra, es troben en quarta posició pel que fa al nombre d’imatges rebudes. L’àmbit metropolità és el que ha rebut més afluència de fotografies i, en concret, el Massís del Montseny amb 174 imatges es troba al capdavant dels llocs catalans fotografiats en el concurs. En canvi, Ponent es troba a la cua pel que fa al volum d’imatges rebudes. Per aquest motiu, i perquè participar té premi, us animem a seguir enviant imatges fins a finals de mes!

Tots els participants podran guanyar uns premis patrocinats per la Secretaria i per la Xarxa de Custòdia del Territori. Addicionalment, s’atorgaran premis per àmbits territorials: Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques GironinesMetropolitàPonentTerres de l’Ebre. La majoria dels premis consisteixen en experiències ecoturístiques.

A més, si t’agrada la fotografia i fer sortides amb aquest objectiu, s’han organitzat trobades per fer fotografies encaminades a publicar-les en el concurs, com per exemple: al Baix Empordà.

  • 13:36
  • 0

Què és l’ozó troposfèric?

Segur que més d’un cop haureu sentit parlar de l’ozó. Fa anys  va sorgir la problemàtica del forat de la capa d’ozó, que consisteix en una reducció d’aquest gas a l’estratosfera. Aquest mateix gas, que a alçades elevades de l’atmosfera forma una capa beneficiosa i evita que la llum ultraviolada arribi a la superfície de la Terra, es converteix en un contaminant quan se situa a la troposfera, la capa inferior de l’atmosfera que està en contacte amb la superfície terrestre.

Per vigilar el nivell d’aquest gas, el  Departament de Territori i Sostenibilitat realitza campanyes anuals des del 15 de maig al 15 de setembre. En aquest període proporciona informació pública dels nivells d’immissió perquè les administracions i els ciutadans puguin adoptar les mesures de prevenció adients en cas de superació d’algun llindar.

Per entendre en uns minuts què és i com es forma l’ozó troposfèric, podeu veure el vídeo.

  • 16:06
  • 0

La mobilitat intel·ligent i la qualitat de l’aire

Segons l’últim informe de l’Agència Internacional de l’Energia, Barcelona ocupa la setena posició en el rànquing de les primeres 10 ciutats on és més fàcil desenvolupar iniciatives de mobilitat elèctrica. A més, és el lloc on aquesta tecnologia s’està implantant més ràpidament. Bona mostra d’això és la decisió que ha pres l’empresa Nissan de fabricar el seu primer vehicle comercial 100% elèctric a casa nostra. Es tracta de la nova furgoneta e-NV200, amb 170 quilòmetres d’autonomia i cable per a la recàrrega en un endoll convencional. Aquest matí, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha visitat les instal·lacions de l’empresa, a la Zona Franca, on avui s’han començat a produir els primers models. Des d’aquí, la furgoneta s’exportarà a tot el món.

[+ info]

  • 12:50
  • 0

Participa a la Campanya Let’s Clean up Europe!

Si t’agrada gaudir de la natura i t’enrabies quan hi trobes brutícia i deixalles, l’European Clean Up Day és el teu dia. Consisteix en l’organització de jornades de neteja als espais naturals per donar resposta a problemes ambientals originats per abocaments incontrolats en espais naturals (boscos, rius, platges, rieres…), per tal d’evitar possibles contaminacions i restaurar-ne l’habitat i el paisatge. Més enllà d’aquest fet, l’acció també té un alt potencial de sensibilització per la ciutadania, en ser una bona oportunitat per visualitzar de forma directa l’efecte dels comportaments incívics.

Al voltant del 10 de maig, 94 ciutadans i entitats catalanes com ara administracions públiques, associacions o escoles organitzen una operació de neteja al nostre territori. L’any 2013 es van recollir 13 tones de residus. En aquest vídeos en pots veure un resum!

Consulteu l’agenda d’activitats per participar com a voluntari a l’operació de neteja més propera al vostre municipi!

  • 10:53
  • 0

Les recomanacions per aquest Sant Jordi 2014

El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la seva biblioteca (que està oberta a a disposició del personal, investigadors, professionals o qualsevol ciutadà interessat), us vol recomanar una sèrie de llibres per aquest Sant Jordi 2014:

DAHL TERMENS, Sílvia (et al.). Les Drassanes Reials de Barcelona. Barcelona: Efadós, 2013. 270 p.

La magnífica restauració de les Drassanes bé mereix –a part dels elogis generals que ha suscitat- una publicació que n’explica el procés al mateix temps que la història de l’edifici.

I és que l’èxit d’aquest cas és conseqüència d’una acurada investigació arqueològica i històrica, iniciada l’any 2002, portada a terme juntament amb estudis geotècnics i d’informació geogràfica, fent ús de les tecnologies més avançades amb la finalitat, sobretot, de minimitzar l’impacte de la intervenció.

JULIÀ SORT, Jordi. Sagrera i la xarxa ferroviària de Barcelona. Barcelona: Viena Edicions, 2013. 250 p.

Des del traçat de la xarxa ferroviària s’ha configurat una part significativa de l’urbanisme de Barcelona. Aquest és el sentit dels textos d’aquesta publicació, a més de ressaltar la interconnexió amb les altres infraestructures de transport: les carreteres, el port i l’aeroport.

Ordenats des d’una perspectiva històrica, conforme s’acosten a l’actualitat permeten examinar les alternatives, la polèmica i els conflictes que va comportar l’entrada de l’alta velocitat, juntament amb les raons de les diverses postures i de les solucions que es van adoptar.

I després, el futur.

MONTERO HOMS, Santiago. Ferrocarril: el medio de transporte del siglo XXI. Barcelona: Doblerre, 2013. 253 p.

Inusitadament precedida de vuit pròlegs sectorials, aquesta és una síntesi de l’evolució del ferrocarril al llarg de la geografia i la història, amb els factors econòmics i territorials que l’han condicionada i la relació amb els altres modes de transport, feta des d’un punt de vista crític que depassa els límits peninsulars.

És clar que posa més l’accent sobre temes que ens toquen de prop, com el projecte FERRMED, la versió ferroviària del corredor mediterrani, que compta amb el suport majoritari de la Unió Europea.

SALMERÓN i BOSCH, Carles: FGC: El material motor i mòbil. Barcelona: Terminus, 2013. 159 p.

Es tracta de l’inventari d’aquest tipus de material actualment en servei al parc dels Ferrocarrils de la Generalitat, sobre el qual voldríem remarcar, en primer lloc, la persistència de models antics (n’hi ha un parell que van ser fabricats a final del segle XIX), que han estat renovats, transformats i adaptats a noves funcions.

Interessants són també els vehicles de manteniment. Així, per al lector o lectora atenta qualsevol màquina posada en un apartador esdevindrà una forma coneguda amb nom i funció.

Podrà observar igualment la progressiva substitució dels trens més antics de la línia Barcelona-Vallès per uns altres que aquest inventari figuren com a nou material per entrar en servei al llarg de 2013 i 2014… I és que el temps també corre.

I tots els altres llibres fets per Carles Salmerón i Bosch.

Teoría y práctica para una ordenación racional del territorio. Madrid: Síntesis, 2010. 346 p.

A gairebé quatre anys de publicar-se, aquest llibre continua servint de guia didàctica en diverses facultats universitàries.

Confeccionat amb aquest propòsit, s’estructura en una sèrie de temes, desenvolupats separadament per diversos autors i ordenats jeràrquicament, des de conceptes generals a aplicacions pràctiques.

Cal destacar l’anàlisi de les transformacions territorials originades pel transport i el tractament de l’activitat turística des de la perspectiva territorial, que són aspectes no gaire freqüents en manuals més “canònics”.

Estratègies vers la ciutat de baixa densitat: de la contenció a la gestió. Barcelona: Diputació, 2011. 515 p.

Un dels fenòmens que ha comportat a casa nostra el relatiu benestar modern ha estat el de les urbanitzacions; creades en principi per anar-hi de vacances, moltes han esdevingut el lloc de residència principal.

Urbanistes, geògrafs, legisladors se n’han preocupat gairebé des dels seus inicis. Si bé molta de la bibliografia sobre aquest tema incideix, sobretot, en els aspectes de la possible irregularitat o il•legalitat del fenomen, aquest volum busca maneres de gestionar-lo mitjançant diferents intervencions, segons les característiques de cada cas.

Els carrers del territori: 150 anys de carreteres locals. Barcelona: Diputació, 2012. 84 p.

Aquesta publicació és la continuació de la Història de les carreteres del territori de Barcelona. Ens permet saber què ha passat des de l’any en què aquesta història s’acaba (2000) fins al 2010, especialment pel que fa a les relacions Diputació-Generalitat.

Els últims acords entre les dues institucions han reforçat la competència de la Diputació sobre les vies locals; per això el text que el llibre dedica a detallar-ne les característiques.

TRAYTER, Joan Manuel: Derecho urbanístico de Cataluña. 4 ed. Barcelona: Atelier, 2013. 390 p.

Un dels llibres més consultats del nostre Catàleg ha estat Comentarios a la Ley de urbanismo de Cataluña, obra col•lectiva dirigida per Joan Manuel Trayter. Però es va reeditar per darrera vegada l’any 2008 i, per tant, no inclou cap informació sobre el Text refós del 2010 ni sobre la Llei de 2012.

El mateix autor afirma que aquest manual és una continuació del manual Comentarios; i permet seguir la línia de pensament de Trayter sobre l’ordenament urbanístic vigent a dia d’avui.

Las comunidades autónomas y la gestión integrada de las áreas litorales de España. Cádiz: Universidad. Grupo de Investigación en Gestión Integrada de Áreas Litorales, 2011. 337 p.

Fotografia sistemàtica i detallada de la gestió autonòmica del litoral l’any 2011, amb una metodologia que permet la comparació entre les diferents comunitats i, sobretot, que des de cada Administració implicada es pugui accedir a la recapitulació de tot el que s’ha fet i s’ha projectat fins llavors.

El llibre es pot descarregar al www.gestioncostera.es on, per exemple, podeu trobar la documentació que ha comportat la nova Llei de costes o publicacions que ofereixen una visió multidisciplinar del litoral.

VILA i VICENTE, Santi: L’arquitectura que ens distingeix. Barcelona: Departament de la Presidència, 2013. 24 p.

Presentem el text de la conferència que el 4 de juliol d’enguany pronunciava el conseller Santi Vila a la seu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, per explicar les grans línies d’actuació del Departament, des del passat cap al futur.

I, per acabar, hi ha totes les publicacions del Departament: els catàlegs del paisatge, els plans territorials, etc.

Bona Diada!

  • 13:16
  • 0

Els avantatges de passar-se al GLP

El GLP (Gas Liquat del Petroli) és un combustible alternatiu per a l’automoció. Tot i que es comercialitza de forma líquida, molts cops sota la denominació d’AutoGas, està composat, entre altres gasos, de butà i propà i s’obté a través del gas natural. L’avantatge d’utilitzar aquest combustible és doble: comporta un benefici ambiental i també un estalvi econòmic.

Els automòbils amb GLP redueixen notablement les partícules a l’atmosfera i disminueixen prop d’un 80% les emissions d’òxids de nitrogen respecte un dièsel, un factor important si es té en compte que aquests dos contaminants són els que presenten més problemes en les àrees de més trànsit rodat, com per exemple l’àrea metropolitana de Barcelona. Si bé és cert que la solució a la contaminació atmosfèrica provinent dels automòbils a les ciutats passaria pel canvi als cotxes elèctrics i híbrids, una millora intermèdia és el GLP. I és que qualsevol vehicle amb motorització de gasolina d’una antiguitat inferior a 10 anys es pot convertir a bifuel (GLP/gasolina) amb una senzilla intervenció al taller.

El factor econòmic també és important. El preu del GLP d’automoció es situa entre el 30% i el 50% del preu de la benzina i el dièsel. Actualment, a Barcelona, costa uns 0,67 €/l. A més, els vehicles amb aquest combustible gaudeixen dels descomptes del 30% als peatges de l’EcoViaT. La transformació d’un turisme benzina convencional a GLP està sobre el ventall de 1.500 € a 2.000 € més IVA. La majoria de marques comercialitzen models de vehicles que surten de fàbrica a punt per utilitzar aquest combustible.

L’últim dels models a sortir al mercat ha estat el Citroën Elysée, que, a més, ha aconseguit l’homologació per al servei de taxi. Aquesta és una nova oportunitat per millorar la flota de taxis que circula pel territori i, en concret, per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on l’Institut Metropolità del Taxi ja disposa d’una flota de baixes emissions amb el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental per a flotes respectuoses amb el medi ambient.

Des de la Direcció General de Qualitat Ambiental es fomenta la diversificació energètica en el sector del transport. En aquest marc, té en vigor un conveni amb Repsol per fomentar l’ús del GLP com a carburant dels vehicles a Catalunya. Una de les mesures d’aquest conveni és el foment de la implantació d’estacions de recàrrega. Actualment n’hi ha 62 a tot Catalunya, principalment de Repsol (58,8%), però també de Meroil (14,7%) i Petrocat (8,8%).

  • 13:12
  • 0

Els sòls forestals catalans ‘segresten’ l’equivalent a 15 anys de les nostres emissions de CO2

Font: CREAF

Font: CREAF

El CO2 és el principal gas d’efecte d’hivernacle. Per això molts estudis estudien com mitigar l’augment d’aquest gas a l’atmosfera. Una de les vies per fer-ho és evitar que la concentració de CO2 a l’atmosfera arribi a nivells excessius, “segrestant-lo” en compartiments tan estables com sigui possible, el que coneixem com embornals de carboni. Fins ara es coneixia molt bé aquest efecte en la biomassa forestal però no tant en la superfície forestal.

Un embornal es considera un “bon embornal” quan té una gran capacitat d’emmagatzematge, quan captura més carboni que no n’emet, i quan el reté durant molt de temps. En aquest sentit el sòl, pel seu gran volum, representa la reserva de carboni natural més gran del medi terrestre i manté segrestada una quantitat de carboni gairebé equivalent a la que contenen la vegetació i l’atmosfera junts. A nivell mundial, els sòls acumulen una quantitat de carboni equivalent a 145 vegades les emissions per la crema de combustibles fòssils i del canvi d’usos del sòl.

Els sòls dels boscos acumulen matèria orgànica a mesura que van rebent la fullaraca que cau dels arbres, i arrels que moren, per posar alguns exemples. De la mateixa manera, els sòls perden una part del carboni acumulat a través de la descomposició de la matèria orgànica que duen a terme els microorganismes que hi viuen i que se n’alimenten. Els fluxos de CO2 d’entrada i de sortida del sòl poden variar segons canvis en la cobertura vegetal, i també segons el clima, que entre d’altres coses pot accelerar (amb calor i humitat) o frenar (amb fred i sequera) l’activitat dels microorganismes.

Un estudi recent del CREAF, la UAB i el CTFC quantifica el reservori de carboni en els sòls forestals de l’Estat. Les dades indiquen que Catalunya, per la seva característica combinació d’ecosistemes alpins i mediterranis, mostra una mitjana d’estoc de carboni molt propera a la del conjunt de la península. Catalunya emmagatzema un total de 189,9 milions de tones, amb una mitjana de 8,8 Kg de carboni/m2, el 7,47% de tot l’Estat, unes 15 vegades les seves emissions anuals de CO2.  Aquesta heterogeneïtat fa de Catalunya un laboratori de gestió exemplar, on les potencials mesures per a la conservació de les reserves de carboni podrien servir de model a altres comunitats.

  • 13:02
  • 0

Pluja vermella: La pols africana es diposita a casa nostra

Foto: Clàudia Serra.

Foto: Clàudia Serra.

Un núvol de pols africà és el causant de la pluja de fang que ha ruixat aquesta nit i al matí bona part de Catalunya. La pols, present a l’atmosfera i que la pluja arrossega, procedeix de zones àrides i és transportada a llarga distància. En aquesta ocasió, l’origen se situa en zones del Nord de Mauritània, meitat nord d’Algèria i Tunísia. La intrusió a la península va començar el dia 1 d’abril, concretament en zones del sud, llevant i nord-est, i s’espera que acabi aquest vespre.  A sota podeu veure l’evolució prevista, segons el model Skiron de la Universitat d’Atenes. A l’esquerra, situació a les 8 del matí i a la dreta a les 6 de la tarda.

El front de pluges ha permès netejar l’ambient atmosfèric  i reduir la càrrega de partícules respirables en l’aire. En aquest cas, les partícules ha estat d’origen natural, tot i que n’hi ha d’altres d’origen antropogènic, concentrades bàsicament a les àrees metropolitanes, generades bàsicament pel trànsit, determinats tipus de combustió o les obres.

  • 11:25
  • 0

Marta Subirà: “Les polítiques ambientals són una pota més de l’Estat de benestar”

La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, va ser ahir al plató del programa “Terrícoles” de BTV, on va anar desgranant els diferents temes amb els que treballa en el seu dia a dia. Des de l’impacte del canvi climàtic a Catalunya, a través de la valoració del darrer informe d’experts que treballen per a l’ONU i dels avenços en l’elaboració de la futura Llei del Canvi Climàtic, a les polítiques recentralitzadores de l’Estat en matèria d’avaluació ambiental i de parcs nacionals, la gestió del territori o l’important paper de les entitats del tercer sector ambiental i de les iniciatives custòdia. Subirà defensa les entitats ambientals, ja que “el moviment ambiental és la consciència ambiental del país”, tot i que defensa que “ha de procurar dotar-se d’una massa social crítica per reforçar-se” per no haver de dependre tant de les administracions. La directora es mostra convençuda que el desenvolupament sostenible és possible i que el projecte Barcelona World no tindrà cap afectació a zones protegides, incloses a la Xarxa Natura 2000 o al PEIN de La Sèquia. Segons Subirà, “garantirem que tots els aspectes que poguessin tenir algun impacte ambiental quedin absolutament blindats”.

Si voleu més detalls, els trobareu en el vídeo.

  • 13:04
  • 0

Un aniversari, dos informes i una visita, per Salvador Samitier

Visita de la comissària europea d’Acció Climàtica, Connie HedegaardEntre el 21 i 31 de març hi ha hagut una concentració important de notícies relatives al canvi climàtic que val la pena posar de relleu. En primer lloc, el passat 21 de març es van complir 20 anys de l’entrada en vigor de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Un naixement amb una llarga gestació com es pot comprovar a la pàgina web de la convenció.

En segon lloc. Si a l’octubre del 2013, ens fèiem ressò del primer volum del 5è Informe de l’IPCC, corresponent a les bases científiques del canvi climàtic, ara el que acaba de veure la llum és el segon volum corresponent a Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat. És un informe que intenta donar resposta a les preguntes: Quines són les conseqüències de l’increment en la concentració dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH? Què és el que raonablement es pot esperar? I, és possible actuar per reduir la vulnerabilitat front aquests impactes?

Ja hem donat compte de l’aniversari i d’un dels informes. Anem ara pel segon informe. El 24 de març, l’Organització Meteorològica Mundial va presentar la seva publicació: Sobre l’estat del clima mundial a 2013.

I per finalitzar, la visita. El 28 de març, una setmana exacte després de l’aniversari al que ens referíem al començament de l’article, vam tenir l’oportunitat a Barcelona de comptar amb la presència de la comissària de Clima de la Comissió Europea, la Sra. Connie Heddegard.

A continuació us donem més detalls de cada notícia:

[+ info]