El programa del Congrés Mundial de la Natura té dues grans parts: l’Assemblea de la UICN i el Fòrum, que es combinen al llarg del dia. En l’Assemblea es prenen les decisions sobre el funcionament i el programa de treball de l’organització per als propers quatre anys.
Dissabte va començar el Fòrum, que combina diversos tipus d’activitats, i on es pot prendre el pols de les principals preocupacions, projectes i reptes de la comunitat de la conservació d’arreu del món: els tallers, el campus de la conservació (activitats de formació), els “cafès del coneixement” (intercanvi d’experiències), els pósters, les presentacions en els diversos pavellons temàtics, els “diàlegs de líders mundials”, els estands de les principals organitzacions, etc…
El fil conductor del Congrés són les anomenades “solucions basades en la natura”, en el sentit que els sistemes naturals i la seva gestió sostenible poden ser una gran oportunitat per afrontar alguns dels grans reptes que la Humanitat té plantejats. Concretament, s’analitza la contribució que la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural pot fer per a la lluita contra el canvi climàtic, la seguretat alimentària, el desenvolupament humà i l’eradicació de la pobresa. Sota el lema “Natura +”, cada dia el Fòrum es dedica monogràficament a un dels grans temes. Dissabte va ser el dia de Natura+Clima.
La gran quantitat d’activitats simultànies fa impossible traçar una panoràmica, ni tant sols aproximada, de tot el que s’arriba a debatre en un sol dia. El web del Congrés, però, permet tenir accés a pràcticament tots els continguts (www.iucn.org/congress).
Hem pogut assistir a un parell de tallers, on l’element comú ha estat una de les paraules més presents en el Congrés: la resiliència, en aquest cas aplicada a la capacitat dels ecosistemes d’afrontar i recuperar-se de les pertorbacions. En efecte, la gestió dels ecosistemes orientada a la resiliència pot proporcionar una resistència més gran als efectes del canvi climàtic. Com han mostrat diversos ponents a diferents llocs del món, pot permetre una millor adaptació i pot contribuir també a la mitigació, no només evitant la deforestació, sinó per exemple gestionant les pastures de manera que puguin capturar més CO2 al sòl, etc… Els ecosistemes han de formar part de la solució al canvi climàtic, han repetit diversos participants.
Avui ha començat el Congrés Mundial de la Natura 2012, un esdeveniment que organitza cada 4 anys la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i que aquest any se celebra a l’illa de Jeju a Corea del Sud.
La UICN és una organització singular, de la qual en formen part governs (estatals, sub-estatals, locals), ONG de conservació i entitats científiques, que fan que sigui l’organització més important i influent del món pel que fa a les polítiques de conservació de la biodiversitat, i en general a les polítiques ambientals.
Els objectius de la participació de la Generalitat de Catalunya al Congrés d’aquest any, a part de contribuir a la governança de la UICN i aprendre de la comunitat internacional de la conservació, són els següents:
Continuar reivindicant el paper i la importància dels governs subestatals en les polítiques de conservació de la biodiversitat, sense la implicació dels quals serà més difícil assolir els objectius d’Aichi, aprovats a la COP 10 de Nagoya en el marc del Pla estratègic internacional de biodiversitat. La UICN proposa un canvi en els seus estatuts per reforçar aquest reconeixement, en la línia de la resolució aprovada a Barcelona el 2008.
Participar en el taller sobre governança de les àrees protegides, convidats per QLF, i al taller sobre la contribució de les col•lectivitats locals als objectius d’Aichi, convidats pel Comité francès de la UICN. En tots dos casos la Directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, intervindrà en les presentacions del taller, explicant l’experiència adquirida a Catalunya.
Presentar dues mocions a l’Assemblea de la UICN, per orientar el seu treball per als propers anys en dos àmbits que ens interessen: la integració dels objectius de la conservació en les polítiques d’ordenació del territori, i la implicació dels governs, a totes les escales, per reduir la petjada ecològica, i sobretot per actuar reduint l’impacte sobre la biodiversitat d’altres països.
La Generalitat de Catalunya ja va participar en la organització del Congrés de l’any 2008 que va tenir lloc a Barcelona, i que va permetre mostrar al món la realitat del nostre país, del nostre patrimoni natural i de les nostres polítiques de conservació de la biodiversitat. El pavelló de Catalunya estava presidit per una exposició amb el títol “Biodiversitat sota pressió”, tota una declaració de les dificultats d’assolir els objectius de la conservació en un territori com el nostre.
Podeu consultar una presentació sobre les polítiques de conservació a Catalunya a la pàgina web del departament.
El proper 4 d’octubre tindrà lloc la setena jornada de gestió de residus com a subproductes. Enguany, com a novetat, gran part de la jornada es durà a terme en uns espais destinats a promoure la interacció entre oferents i demandants de subproductes.
L’objectiu és que els assistents vinguin a la trobada amb informació sobre aquells residus de la seva empresa que puguin ser gestionats com a subproductes o aquells residus que ells puguin aprofitar com a matèria primera al seu procés productiu.
Després d’una presentació per part de l’Agència de Residus de Catalunya, de la Borsa de Subproductes de Catalunya i d’un cas pràctic de gestió d’un residu com a subproducte; el segon bloc de la jornada consistirà en posar en contacte directe a les empreses que tenen algun residu i el volen gestionar com un subproducte amb aquelles empreses que volen incorporar en el seu procés productiu residus com a matèries primeres. Per això cal que s’ompli el següent formulari d’inscripció.
La jornada tindrà lloc a la Casa del Mar de Barcelona (C/Albareda, 1-13, 08004 Barcelona) el proper 4 d’octubre, entre les 9.15h i les 14h.
A Catalunya poc més de la meitat del territori es troba en pendents superiors al 20% i gairebé un 40% resta per damunt dels 600 metres d’alçada. En aquestes condicions es pot entendre que el nostre territori es troba solcat per nombroses vies que es poden definir com a carreteres de muntanya.
Les zones de muntanya s’han anat despoblant les darreres dècades. Als anys 80, la preocupació per la situació d’aquests territoris va portar a la redacció de la Llei 2/183, de 9 de març per tal de garantir un nivell de vida i dels serveis equivalent al resta de Catalunya i aturar la regressió demogràfica. Això passa perquè es disposi d’una infraestructura de comunicació i transport que garanteixi en un grau suficient els moviments de persones i mercaderies.
Les diverses tipologies de carreteres de muntanya, ja siguin destinades accedir a un punt singular, unir dues poblacions, separades per un coll o un port de muntanya o bé distants en un vessant o dins un massís o, simplement, un tram de carretera que ha de passar per una zona de forts pendents, comparteixen dificultats i afectacions molt similars.
Conjugar la qualitat operativa com a via de comunicació amb la protecció del paisatge i de les característiques naturals dels espais per els que transcorren és un repte que cal abordar, si volem mantenir un desenvolupament social i econòmic amb un territori de qualitat i que conservi els seus valors intrínsecs.
En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat el llibre Recomanacions tècniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya amb l’objectiu d’establir criteris, solucions i tècniques de restauració que prevenen o disminueixen les afeccions sobre el medi a l’hora de dissenyar el traçat o el condicionament d’una via, afavorint la integració amb el seu entorn.
La base de coneixement reflectida en aquest llibre es el resultat de diversos treballs encarregats per la Direcció General de Polítiques Ambientals a les empreses CICSA – Consultor de Ingeniería Civil, SA, Naturalea Conservació, SL i EGAM – Enginyeria Estudis i Gestió Ambiental, SL, els continguts dels quals s’han integrat total o parcialment en el document final.
Així doncs, us presentem una eina de suport per a l’anàlisi i la presa de decisions que teniu a la vostra disposició aquí.
La Generalitat adjudicarà la primavera vinent un contracte de col·laboració per a la implantació d’un nou sistema tarifari integrat basat en una tecnologia avançada amb validació sense contacte, que substituirà progressivament els 84 títols integrats actuals. El procés començarà en els transports gestionats per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), amb una prova-pilot el 2014, i s’estendrà progressivament a la resta de Catalunya.
El nou sistema es basarà en una nova targeta, la T-Mobilitat, amb xip electrònic, que substituirà els títols actuals amb banda magnètica. El xip es podrà implantar tant en una targeta com en d’altres suports, com rellotges, polseres i, fins i tot, en els mòbils que disposin de la tecnologia NFC. El clar avantatge d’aquest sistema és que els ciutadans ja no hauran de disposar de diferents targetes segons les zones o la quantitat de viatges que prevegin fer, sinó que el preu del transport s’adaptarà automàticament a la mobilitat real de cadascú. S’hi afegiran descomptes a mesura que augmenti el nombre de viatges i es mantindran les bonificacions socials que s’apliquen actualment, com ara els descomptes per a les famílies nombroses i monoparentals, jubilats, persones en atur, etc. L’usuari podrà triar la forma de pagament, abans o després de viatjar.
La implantació d’aquest projecte afavorirà la sostenibilitat financera de l’actual xarxa de transport públic i no suposarà un increment de les aportacions de les Administracions ni tampoc un augment en la tarifa que abona l’usuari.
Els catalans reciclem gairebé la meitat dels residus que generem cada dia. Paper, cartró, vidre, restes de menjar… cadascun al seu contenidor i amb un cicle vital diferent per tal que es puguin reaprofitar. És, en definitiva, recuperar els hàbits dels nostres avis i besavis, que ho aprofitaven tot i no llençaven gairebé res que els pogués ser útil. Aquest és el camí: que les restes de paper i cartró es puguin tractar i tornar a usar-se; que el vidre es pugui refer i tornar a ser una ampolla i que de les restes de menjar se’n pugui fer compost i usar-se com a adob per al camp. D’aquesta manera no consumirem nous recursos ni generarem muntanyes i muntanyes de brossa. És la millor solució per al medi ambient, però també per a la nostra butxaca.
Si no sabeu on va cada residu, entreu a www.vullreciclar.cat. Hi trobareu informació pràctica, fàcil i amena d’on hem de llençar cada residu. També permet resoldre dubtes i trobar consells de prevenció.
Col·locació de manta orgànica per estabilitzar el talús facilitant la retenció de la terra vegetal i l’èxit de la hidrosembra
La construcció o el condicionament de carreteres és una activitat que no s’atura. Excepcionalment es produeixen ralentitzacions temporals –com ara en plena crisi econòmica- però, mirat des d’una perspectiva temporal més àmplia, és una activitat constant.
Des de les primeres societats estructurades que s’estan dissenyant construint i modificant camins que comuniquen poblacions, territoris o àrees on s’extrauen recursos. Les característiques d’aquestes vies es van modificant segons les necessitats i les tecnologies de cada moment per això, quan no s’obre una carretera nova és millora un traçat o es condiciona el paviment.
Aquestes actuacions són, sempre, d’un impacte considerable, tant per l’extensió de l‘infraestructura com pel moviment massiu de materials que comporta. És per això que la legislació ambiental estableix l’obligació d’incorporar, en els estudis d’impacte ambiental dels projectes, un capítol que desenvolupi les línies generals d’un pla o programa de vigilància ambiental. A l’hora de començar les obres és quan aquest programa de vigilància es concreta establint detalladament els paràmetres, freqüència i fases d’obra en que s’ha de realitzar cada actuació de control o seguiment.
Des de mitjans dels anys 80 en que es va anar incorporant progressivament la vigilància ambiental a tots els projectes, els plans de vigilància han estat molt diversos perquè la normativa no establia de forma clara el contingut, ni com estructurar-los.
Aquest llibre és fruit de l’experiència i de la recopilació i síntesi de les accions de vigilància ambiental aplicades a projectes ja executats. El document sistematitza el contingut del pla per a cada fase d’obra i per a cada vector ambiental, i està adreçat, principalment al personal de l‘administració pública amb competències en l’aprovació, execució i seguiment de projectes d’infraestructures viàries a Catalunya així com a consultors ambientals i altres organismes i agents implicats en el procés.
Els treballs de desdoblament de l’Eix Transversal se situen en prop del 75% d’execució i això fa que la finalització de les obres s’avanci a principis de l’any vinent. Aquesta actuació, que abasta més de 150 quilòmetres de longitud entre Cervera i Caldes de Malavella, permetrà millorar el nivell de servei i la seguretat viària en una infraestructura clau per a la mobilitat a Catalunya. Els treballs tenen un pressupost de 733,8 MEUR i es financen mitjançant una concessió d’obra pública adjudicada a Cedinsa, que inclou la gestió i manteniment de l’Eix per un període de 33 anys.
El Departament de Territori i Sostenibilitat desenvolupa una política d’intervenció en l’espai públic i el patrimoni històric i arquitectònic per tal de vetllar per la seva conservació, rehabilitació i posada en valor en el marc de les actuals viles i ciutats. Els anys de treballs continuats han generat un sèrie de criteris de qualitat en la intervenció que es detallen, mitjançant casos pràctics, a les jornades “Debats de patrimoni”, que tenen lloc entre els mesos d’abril i octubre d’enguany.
La jornada que ha tingut lloc avui, la tercera de la sèrie, s’ha centrat en les intervencions en entorns monumentals vinculats a centres històrics i s’han examinat dos projectes, a Girona i Lleida, a tall d’exemple.
La urbanització del passeig fora muralles de Girona estava inclós en el Pla especial del barri vell i tenia l’objectiu d’habilitar un passeig de circumval•lació que dotés d’un nou accés al recinte universitari, així com d’adequar un espai per a aparcament. L’obra va convertir el mur exterior de la muralla en protagonista i es va dividir en diferents trams per facilitar-ne l’execució. En conjunt, es va condicionar el terreny, es van excavar rases per canalitzar els diferents serveis, es va pavimentar el passeig amb pedra i, finalment, es van col•locar els elements de mobiliari i jardineria.
Pel que fa a la Seu Vella de Lleida, va ser construïda en un turó i el conjunt monumental està integrat per la catedral i la muralla que l’envolta. L’actuació va suposar la urbanització de l’espai que envolta la capçalera de la Seu Vella, la muralla annexa i les superfícies en pitjor estat de conservació. Els treballs es van executar per fases, amb els corresponents controls arqueològics. Així, es va arranjar el glacis del recinte, es van consolidar les muralles, reconstruint-ne el coronament, es van instal•lar serveis públics i, finalment, es va pavimentar el conjunt i es dotà d’un aparcament públic.
Noves jornades
Els dos primers debats van estar centrats en la recuperació de places i en les intervencions en edificis existents de valor patrimonial per a usos públics. La quarta jornada de debat, a l’octubre, examinarà les intervencions en centres històrics enteses com a projectes globals, a través de les accions dutes a terme a Bàscara i a Banyoles.
Aquest cicle de debats es tancarà, al mes de novembre, amb l’anàlisi dels plans de renovació i millora urbana de l’espai públic històric, en què s’exposarà l’avantprojecte per a la part alta de Tarragona i la tasca feta a Navata.
Estàs preocupat per l’escalfament global? Com creus que afectarà el fenomen el nostre país? Penses que hem d’emprendre accions per adaptar-nos a la nova realitat que s’esdevindrà a mesura que canviï el clima?
El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, conscient de la importància d’establir una estratègia perquè afrontem amb els menors riscos possibles aquesta situació, ha elaborat un document base per a l’elaboració d’una Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic. A partir d’avui comença el procés de participació, on tothom està convidat a afegir-hi les seves propostes.
Si hi estàs interessat, digues la teva punxant aquí.
Tens fins el 7 de setembre per fer els suggeriments!
A més de les propostes dels ciutadans, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic inclourà en el document les conclusions que s’extreguin de diferents sessions que se celebraran amb els ens locals i amb experts dels sectors socioeconòmics. També es faran debat territorials a La Seu d’Urgell, Solsona, Lleida, Mataró, Amposta i Girona.
Es preveu que la presentació pública de l’Estratègia es faci a finals d’aquest any.
