Blog de Territori i Sostenibilitat


337 APUNTS

  • 16:02
  • 0

COP-19 de Varsòvia: Les subnations encara més protagonistes a les negociacions del clima

Val la pena començar recordant, molt breument, què s’entén pel concepte de  subnation dins el llenguatge de les Nacions Unides i, en conseqüència, dins la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic.

Subnation és aquell nivell de l’administració pública que es troba per sota del nivell estatal o federal. Per donar alguns exemples: una comunitat autònoma en el cas espanyol, un länder en el cas alemany, un estat en els cas dels EEUU, o una regió a la Xina.

El paper de les subnations per fer front al canvi climàtic és essencial, tant pel que fa a les actuacions d’adaptació com a les de mitigació. S’estima que el 80% de les actuacions per fer front al canvi climàtic es duen a terme a nivell de les subnations.

A la COP del 2008, a Poznan, la Delegació Catalana va proposar a través de la xarxa nrg4sd, que es reconegués el paper de les subnations per fer front al canvi climàtic. Aquell text va ser conegut com “l’esmena catalana”.

El reconeixement amb caràcter oficial de les subnations en la seva lluita contra el canvi climàtic es va obtenir per primera vegada a la COP del 2010 de Cancún, tal i com es recull a les decisions aprovades. Des d’aquell moment les subnations tenim més capacitat per participar a les COPs i la nostra veu és escoltada amb major interès. Aquest reconeixement no és un tema menor, ja que és difícil trobar situacions de reconeixement equivalent en altres processos de les Nacions Unides.

L’objectiu general de la COP de Varsòvia és facilitar el camí per arribar a un gran acord mundial del clima al 2015 a la Cimera que es celebrarà a París. El repte és enorme ja que hi ha una sèrie de punts importants en els que les posicions d’alguns països encara estan molt llunyanes. Però si ens centrem, en aquest apunt, únicament en com el paper de les subnations va evolucionant en el desenvolupament de les reunions podem observar canvis sensibles.  Tot i que aquests canvis s’han anat gestant durant els darrers anys,  en aquesta COP de Varsòvia és on finalment s’estan visualitzant amb claredat.

Tradicionalment s’havia concebut un gran acord de canvi climàtic sota un esquema de dalt a baix. És a dir, els estats haurien d’assolir un compromís de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i de polítiques d’adaptació en el marc de les Nacions Unides. Posteriorment cada estat signant implementaria dins el seu territori les polítiques necessàries per assolir els objectius. Però la realitat demostra que plantejar la lluita contra el canvi climàtic únicament sota aquest esquema de dalt a baix és massa limitat. Això és conseqüència de la incapacitat dels estats d’assolir aquest acord global de reducció d’emissions, com a mínim fins ara. La suma de reduccions compromeses unilateralment pels estats encara està molt lluny del que la ciència alerta que caldria fer a nivell global. Per altra banda, també s’observa com la fixació d’un objectiu, sigui o no ambiciós, no s’assoleix si no s’involucra de manera decidida a la resta d’escales de l’administració, així com al sector privat i a la societat.

En aquest sentit hi ha hagut canvis importants en el posicionament d’alguns països sobre com incorporar les subnations en els acords globals de canvi climàtic. Per exemple, els Estats Units donen suport d’una manera clara i explícita al paper de les subnations i proposen texts a les negociacions que reconeixen els seus esforços i que fan palesa la seva capacitat de lluitar contra el canvi climàtic, tant en mitigació, pel potencial de reducció, com en adaptació per ser l’administració que està més a prop dels impactes.

Els exemples de subnations amb una ambició en la lluita contra el canvi climàtic que va més enllà del que els seus estats els demanen són nombrosos. La llista és molt extensa, però a tall d’exemple podem enumerar: Escòcia, Renània del Nord-Westfàlia o Catalunya, dins l’àmbit europeu. Califòrnia, Québec, Nova York i South Austràlia, entre moltes altres, a nivell global. També són molt destacables entre els països del sud subnations com Kwazulu Natal, a Sudàfrica, o la regió del Nord de Burkina Faso.

No es pot predir encara quin serà l’abast, l’ambició i la forma jurídica de l’acord de París, però és raonable pensar que aquesta evolució en la concepció del paper de les subnations per abordar el repte del canvi climàtic s’incorporarà a l’acord de París, involucrant-les en el desenvolupament i implementació d’alguna de les parts necessàries de les polítiques climàtiques. Un acord mundial del clima que vulgui ser eficaç haurà d’incorporar totes les realitats i no únicament les visions dels estats negociadors. Aquests estats han d’aplicar també internament aquest principi i treballar coordinadament amb totes aquelles altres estructures de l’administració per tal de millorar la consistència i efectivitat  de  les polítiques climàtiques. Sense aquest exercici de corresponsabilitat i aquesta acceptació d’una realitat molt més complexa i rica dins els propis estats, difícilment serem capaços d’assolir els reptes que el canvi climàtic està posant en evidència.

En aquest context Catalunya tornar a participar activament en una COP, com ho ha fet en els darrers onze anys, i en aquest cas amb un doble objectiu: observar aquests canvis en el procés de les negociacions del clima per valorar el repte que suposa pel nostre país, tant en termes d’oportunitat com de responsabilitat, i a la vegada incidir en aquest procés negociador,  a través de la xarxa nrga4sd, la qual presidim, i a través del The Climate Group i de les reunions bilaterals que s’han mantingut amb Escòcia, Quebec, Gal.les, Bretanya o Kwazulu Natal.

Desitgem que el resultat de la COP de Varsòvia sigui un èxit i permeti avançar en el diàleg per assolir un acord al 2015 i a la vegada reforci les actuacions dutes a terme per tantes subnations.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

  • 12:55
  • 0

La previsió de la contaminació: Base per a les eines d’una smart region

El concepte smart, aplicat a ciutats o regions,  es  relaciona amb l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per millorar la gestió dels serveis públics i aportar solucions a necessitats dels ciutadans, a més de contribuir a un desenvolupament més sostenible.

En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha implementat aquests dos darrers anys tres models de predicció de la contaminació atmosfèrica: un d’ells, de visió general de tot Catalunya, i els altres dos, de molt alta precisió, que ens permeten avaluar la Regió Metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona. El primer d’aquests models específics inclou 40 municipis on hi conviuen 4,5 milions d’habitants, els principals pols logístics de Catalunya, el port i l’aeroport, les principals infraestructures viàries d’accés de mercaderies i persones de Catalunya, i importants nuclis industrials i de generació energètica, sense oblidar l’elevat volum de trànsit urbà. En el segon model, es preveu la contaminació del primer pol industrial químic i petroquímic del Sud de la Mediterrània.

Aquests models configuren la base per a l’elaboració diària del butlletí de pronòstic de qualitat de l’aire a tot el territori. Es tracta del CALIOPE, del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación, l’ARAMIS, del Grup de Recerca i Modelització Atmosfèrica Meso i Microescalar del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i el SIAM, desenvolupat per l’empresa METEOSIM.

La informació que s’obté d’aquest models serveix per nodrir altres sistemes que cerquen, per una banda, apropar la informació al ciutadà perquè pugui prendre decisions sobre aspectes que afecten la salut, i per l’altra, facilitar la presa de decisions als gestors públics.

Com gestiona aquesta informació la Generalitat?

Quan es preveu que la qualitat de l’aire superarà els límits legalment establerts per a la protecció de la salut, la Direcció General de Qualitat Ambiental activa una sèrie de mesures:

  • Gestió de la velocitat dinàmica: s’informa el Servei Català de Trànsit, (SCT) que estableix el límit màxim de velocitat, que no pot superar els 90km/h en les vies dotades de sistema de velocitat variable, informant que la limitació és per motius ambientals, llevat que ja sigui inferior per altres raons. En la resta de vies recomanarà circular, com a màxim, a aquesta velocitat.
  • Activació de protocols d’actuacions en el sector industrial i energètic: S’insta a les cimenteres i les tèrmiques que incorporin una sèrie d’accions durant la declaració de l’episodi ambiental dins del règim d’operació de la fàbrica. En cas de preveure una superació del llindar d’alerta per ozó troposfèric al Camp de Tarragona, les empreses del sector químic també posen en marxa accions preventives per reduir els nivells de contaminants.
  • Avisos informatius: A través del Centre d’Informació del Transport Metropolità (TransMet) i d’Infotrànsit s’informa els ciutadans. Si es preveu una superació del llindar d’informació o d’alerta per ozó troposfèric, s’envien preavisos a diversos organismes relacionats amb la gestió de la salut, emergències i comunicació, perquè la informació arribi amb la màxima celeritat a les persones vulnerables.

Com poden aprofitar aquesta informació els ciutadans?

La Generalitat llançarà en els propers mesos un aplicatiu mòbil per consultar la informació sobre contaminació atmosfèrica de manera georeferenciada. Oferirà les dades mesurades a la xarxa d’estacions i mostrarà el pronòstic de la qualitat de l’aire a cada zona. A més, donarà informació d’interès per als ciutadans, com ara rutes per fer esport en zones de baixa contaminació, recomanacions sobre les franges horàries per fer activitats esportives a l’aire lliure, nivells de contaminants allà on ens movem i la previsió.

Continguts útils per als municipis i d’altres gestors

Les dades que proporcionen els models de la qualitat de l’aire es fan arribar als municipis per tal que puguin exercir les mesures que creguin adients per evitar emissions i contribuir a millorar la qualitat de l’aire durant els dies en què es prevegi que aquesta sigui pobra.

El Departament de Territori i Sostenibilitat està treballant amb els municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per consensuar mesures que permetin avançar cap a la millora de la qualitat de l’aire a les ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona, i posin noves eines d’informació a l’abast dels ciutadans.  Una de les mesures que s’ha proposat, i ja s’ha provat amb èxit en altres indrets, és la implementació de panells informatius on es mostra la informació sobre qualitat de l’aire del municipi, així com altra informació associada. Per exemple, si s’ha declarat un episodi ambiental i quines mesures pal·liatives es recomanen.

Noves eines per millorar l’eficiència de la informació sobre contaminació

Actualment el Departament de Territori i Sostenibilitat participa en projectes tecnològics internacionals com APPRAISAL, CITI-SENSE i INFOAIR de desenvolupament d’eines integradores per  creuar informacions i facilitar la presa de decisions sobre la gestió de la qualitat de l’aire.

  • 09:33
  • 0

Prova pilot d’aplicació d’un paviment innovador a la C-17 a Montcada i Reixac

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha dut a terme l’aplicació d’un nou tractament superficial en calent en el paviment d’un tram d’uns 400 metres de longitud a la calçada sentit Barcelona a la C-17 als voltants de la població de Montcada i Reixac. L’actuació forma part del Pla de Millora de Paviments de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre, en el marc del Programa de Seguretat Viària d’enguany.

Aquesta prova pilot s’ha programat en un tram de carretera amb forta intensitat de trànsit  –uns 45.000 vehicles passen diàriament per aquest tram de carretera, amb un percentatge significatiu de camions– que requeria una intervenció per preservar les característiques superficials del ferm, especialment pel que fa a la rugositat dels àrids i a la textura de la mescla.

En aquestes condicions, les solucions convencionals consisteixen en estendre una capa de mescla bituminosa d’uns 3 a 5 cm de gruix. La nova mescla bituminosa aplicada té un gruix de poc més d’1 cm, amb les mateixes prestacions que les anteriors, però amb un cost significativament inferior. Aquest paviment, que suposa un estalvi econòmic del 50% respecte del sistema convencional, és, a més, antilliscant i fonoreductor.

Les proves prèvies de laboratori han permès optimitzar la formulació de la mescla bituminosa quant a les proporcions dels diferents àrids i a la quantitat de betum (el component més costós) que la composen, amb resultats positius. El tram de carretera escollit és idoni per analitzar el comportament de la mescla, per les seves característiques i pel trànsit que registra i, així se’n farà un acurat seguiment per tal de comprovar que es mantenen les seves prestacions en el decurs del temps.

En cas que els resultats siguin òptims, es pot estendre l’ús de productes d’aquest tipus a actuacions similars a la xarxa viària de titularitat de la Generalitat. Aquesta prova pilot a la C-17 a Montcada i Reixac s’ha portat a terme en col·laboració amb el grup empresarial Sorigué.

  • 13:32
  • 0

El Generator Barcelona, primer hotel de la ciutat a obtenir el Distintiu de garantia de qualitat ambiental

La cadena anglesa d’allotjaments turístics Generator, que disposa de diversos establiments a algunes de les principals ciutats europees, ha inaugurat aquest any un hotel i alberg juvenil al número 373 del cèntric carrer Còrsega de Barcelona.

Aquest establiment ha obtingut el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per a dues categories de serveis, la d’establiments hotelers i la d’instal·lacions juvenils, convertint-se en el primer hotel de la ciutat de Barcelona i el tercer alberg juvenil de la ciutat de Barcelona en disposar del Distintiu de garantia de qualitat ambiental, etiqueta ecològica gestionada per la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Tot i que va entrar en funcionament el mes de març , ahir es va inaugurar oficiament. La Directora general de qualitat ambiental, Assumpta Farran, va assistir a l’esdeveniment.

Aquest establiment està molt conscienciat amb el turisme sostenible i fa especial èmfasi en la comunicació als hostes sobre la seva política ambiental. Per minimitzar els efectes sobre el medi ambient de l’activitat, l’establiment ha pres diferents mesures, entre les que destaquen:

  • Implantació d’un sistema de recollida selectiva de residus.
  • Instal·lació de d’aixetes de baix cabal d’aigua.
  • Instal·lació de làmpades d’elevada eficiència energètica i de sistemes de detecció de presència.
  • Tancaments exteriors amb doble vidre i façana amb elements d’ombra regulables (sistema de lames d’angle variable).
  • Disposició d’un programa de control del consum dels equips.
  • Informació als clients de la gestió ambiental a l’establiment.
  • Disposició d’eines per a la promoció de la mobilitat sostenible entre els propis treballadors i els hostes.

Durant els darrers anys, la Generalitat ha apostat per potenciar el turisme sostenible. En aquest sentit, l’etiquetatge ecològic representa una eina molt important perquè el consumidor reconegui aquells establiments turístics que tenen un millor comportament ambiental. L’objectiu és promoure els productes i serveis que puguin reduir els efectes ambientals adversos, contribuir a un ús eficaç dels recursos i a un elevat grau de protecció del medi ambient.

Més informació: http://generatorhostels.com/es/destino/barcelona/

  • 12:27
  • 0

La sostenibilitat en equipaments culturals

El Departament de Territori i Sostenibilitat els darrers anys està treballant juntament amb representants del món cultural per a la implantació d’estratègies de sostenibilitat en els establiments culturals. Les entitats culturals estan cada vegada més interessades a assolir i demostrar un sòlid acompliment ambiental mitjançant el control dels impactes de les seves activitats sobre el medi ambient. L’ús de materials i recursos naturals, l’ús d’energia, el comportament ambiental de contractistes i proveïdors són aspectes que els preocupen i que han de controlar.

En aquest context, es va celebrar la setmana passada la jornada “Sostenibilitat en equipaments culturals”, inaugurada per la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran. En la sessió es va presentar la “Guia per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental en entitats culturals”, impulsada pel Departament i en col·laboració amb importants entitats culturals el Gran Teatre del Liceu, CosmoCaixa Barcelona, Palau de la Música Catalana, Fundació Pau Casals, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Fundació Joan Miró, Museu d’Art de Girona, Arts Santa Mònica i el Museu de Montserrat. Aquestes entitats tan representatives del nostre país han implantat el sistema de gestió i auditoria ambiental europeu EMAS, un fet molt rellevant en aquest context a nivell europeu ja que es tracta d’una experiència capdavantera a Europa en matèria de gestió ambiental a les entitats culturals.

A la jornada es van presentar també altres eines interessants per a les entitats culturals. Una de elles és el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per a equipaments culturals: biblioteques i museus. El Museu de la Colònia Vidal de Puig-Reig, primer museu en obtenir el Distintiu per a aquesta categoria, va explicar la seva experiència. Per obtenir el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, l’equipament cultural ha de complir una sèrie de criteris sobre estalvi i eficiència energètica, estalvi d’aigua, gestió de residus, compres, mobilitat, ús eficient d’espais, qualificacions ambientals, sorolls i vibracions, i formació ambiental. També es va anunciar la futura creació d’una nova categoria per a teatres i espais d’arts. El MNAC i la Fundació Pau Casals també van explicar la seva experiència en els àmbits de la Responsabilitat Social Empresarial i l’auditoria energètica, respectivament.

  • 12:13
  • 0

Albert Vilalta, un pioner

Fa aproximadament un any i mig, en una sala d’actes del Palau de la Generalitat plena a vessar, govern i societat civil commemoraven els 20 anys de creació del departament de Medi Ambient. El 1991 el president Pujol va tenir l’encert de dotar-nos d’una estructura d’Estat que només tenien els països més avançats d’Europa, com Suècia, Holanda o Dinamarca. L’encert de la decisió va ser doble ja que va nomenar conseller l’Albert Vilalta.

Enginyer de formació, persona d’amplis coneixements tècnics i sòlides conviccions ambientals, fou un autèntic pioner que va posar les bases d’un país que s’ha convertit en exemple i referent en la matèria. En un moment en què la paraula sostenibilitat començava a agafar volada i en què les exigències mediambientals d’Europa ens dibuixaven un camí a seguir, l’Albert Vilalta va ser capaç de tirar endavant una ambiciosa política que anava alineada amb els signes dels temps.

Per entendre i posar en valor la seva figura cal remuntar-se més de trenta anys enrere, quan les competències ambientals que l’Estatut de 1979 atribuïa a la Generalitat eren exercides per diversos departaments, de manera sectorial i sense visió integral de les polítiques d’aigua, de residus i sostenibilitat. No va ser fins l’arribada de Vilalta que Catalunya va poder pujar al tren de les polítiques ambientals més avançades. La incorporació a la Unió Europea, que exigia un major rigor en el control de la contaminació, combinada amb elements concrets com el fracàs del Pla de Residus o la contaminació dels nostres rius, van influir en la decisió del president Pujol de posar al capdavant del departament una persona com l’Albert Vilalta, capaç d’edificar el que avui definiríem com a estructures d’Estat.

[+ info]

  • 11:35
  • 0

Expectatives de la COP19. Cimera mundial del clima de Varsòvia

Com probablement ja sabeu el passat dilluns 11 de novembre es va inaugurar a Varsòvia el dinovè període de sessions de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic, altrament coneguda com la COP (Conferència de les Parts), que es celebra cada any abans de Nadal i que durarà fins el 22 de novembre.

Ja hem comentat moltes vegades que l’èxit d’una COP no rau únicament en si s’assoleix una fita o un acord important. El resultat d’una COP pot ser de gran valor si s’avança d’una manera ferma i sòlida en la construcció d’un gran acord mundial per fer front al canvi climàtic.

Aquesta afirmació pot generar un cert sentiment de déjà vu, però és que aquesta COP19 de Varsòvia és una Cimera de transició de la que no podem esperar grans resultats amb ressò mediàtic. Tanmateix, sí que cal esperar que els delegats dels diferents països comencin a establir les bases del gran acord que s’haurà d’assolir al 2015.

Aquest és el gran objectiu final en el que s’està treballant: assolir un acord al 2015 i que sigui d’aplicació al 2020. Serà a la COP21 que es celebrarà a París. Però queda una gran tasca pel davant. Dos anys, o dos cimeres (la de l’any vinent serà a Lima), podrien semblar molt temps i que no hi ha cap pressa, però el repte a abordar és enorme i no hi ha temps a perdre. No tot es podrà acordar a París, és més, l’ideal serà poder arribar a aquell moment amb la major part dels punts clau de l’acord tancats i pendents només d’acordar algun serrell de pura voluntat política i beneir l’acord.

Anem a intentar desgranar alguns dels aspectes claus per interpretar amb major coneixement aquestes negociacions:

Els debats s’han construït sobre quatre grans conceptes:

a) La mitigació de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle a través dels compromisos de reducció que han de fer els diferents països. Les negociacions es basen en el principi de responsabilitats comunes però diferenciades, és a dir, tots som responsables de reduir les emissions, però aquells que més emeten i que més han estat emetent tenen major responsabilitat i en conseqüència han de tenir major compromís.

El sumatori de reduccions d’emissions que unilateralment es plantegen a cada país es troben encara molt lluny de la reducció global d’emissions que la ciència alerta que cal fer.

Acordar aquestes reduccions és un dels grans entrebancs de les negociacions. Sempre ho ha estat, però ara fins i tot es veu agreujat per la incertesa de quins seran els futurs equilibris econòmics entre els països en un món que està canviant a tanta velocitat.

b)    L’adaptació al canvi climàtic, en especial per aquells països més vulnerables als impactes del canvi climàtic, que acostumen a ser els països més empobrits i que, a la vegada, han estat els menys responsables històricament de les emissions.

Episodis con el que acaba de succeir a les Filipines aporta una dosi de  dramatisme a la reunió i fa més evident la urgència d’assolir un bon acord i començar a aplicar-lo.

c)    El finançament derivat del canvi climàtic per a totes les inversions que cal emprendre, en el doble vessant de mitigació i adaptació, i incorporant tant les aportacions del sector públic com les del sector privat.

d)    La transferència de tecnologia i la creació de capacitats, per tal de facilitar a aquells països més empobrits l’accés als desenvolupaments tecnològics necessaris per fer front al canvi climàtic.

A més, i de cara a l’acord al que s’ha d’arribar al 2015 a París, ja s’ha començat a debatre quina hauria de ser la forma jurídica d’aquest acord. Aquest és un tema determinant ja que la forma jurídica final pot oscil·lar des d’un protocol internacional que seria d’obligat compliment, a un acord entre els països que tindria una força legal relativa.

Un acord futur que sigui inclusiu haurà de ser flexible i tenir en compte el gran mosaic de polítiques climàtiques i energètiques existents, els diferents tipus de mercats ja siguin totalment intervinguts o poc regulats, i els nous enfocaments dels països emergents. Però a la vegada cal no oblidar que un acord futur que sigui eficaç ha d’incorporar allò que la ciència ens alerta i que cada vegada ho fa amb major grau de certesa i seguretat.

Seguirem comentant com pensem que va evolucionant aquesta Cimera mundial del clima de Varsòvia.

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

  • 20:52
  • 0

La millora en la gestió dels residus a Catalunya en els últims 20 anys

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha estat avui el protagonista de l’espai L’Entrevista del Canal 3/24. Tost ha parlat de la gestió dels residus que ha fet Catalunya en els darrers 20 anys i de com encara el futur l’agència, passant per l’actualitat més immediata. Un dels temes destacats han estat les polítiques de reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús, que al nostre país han assolit molt bons resultats, gràcies a l’anomenat “Pacte per la bossa“.

  • 12:42
  • 0

El conseller Santi Vila lliura els Premis del concurs d’Instagram de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Per a més informació consulta la nota de premsa

  • 11:49
  • 0

Publicat el mapa dels municipis de Catalunya que disposen de Mapa de capacitat acústica

El Departament publicarà semestralment un mapa actualitzat per visualitzar els municipis que disposen de Mapa de capacitat acústica. Aquesta eina estableix la zonificació del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les zones de sensibilitat acústica. És a dir, fixa els objectius de qualitat acústica del territori per a cada zona, per a períodes temporals diferenciats, i incorpora els usos del sòl.

El mapa, que s’actualitzarà semestralment, inclou els municipis que han donat trasllat de l’aprovació del seu Mapa de capacitat acústica a la Direcció General de Qualitat Ambiental i els que han estat publicats al DOGC , a més dels adequats i que encara no han estat aprovats.

Podeu consultar-lo aquí.

Els mapes de capacitat acústica regulen els objectius de qualitat acústica dels municipis, com ara els nivells de soroll global que hi pot haver a cada carrer o parc, i els valors límit d’immissió de les activitats i el veïnat. Permeten una millora en la gestió de la contaminació acústica, en la planificació urbanística i en la mobilitat, a més d’ajudar a l’obtenció de l’índex de soroll diürn.

Sessions de treball als Consells Comarcals d’Osona, Bages i Berguedà per donar suport en l’adequació dels mapes

Tècnics del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa s’han reunit aquest mes d’octubre amb els Consells Comarcals d’Osona, Berguedà i Bages i donarà assistència tècnica als ajuntaments per a l’adequació dels mapes de capacitat acústica municipals. Segons està contemplat a la llei de protecció contra la contaminació acústica, els municipis poden sol•licitar la col•laboració i el suport tècnic necessari de la Direcció General de Qualitat Ambiental en l’elaboració del mapa de capacitat acústica del seu territori.