El conseller, Lluís Recoder, participa, en la seva qualitat de co-president del Nord, en l’Assemblea General de la xarxa mundial de referència en matèria ambiental i de desenvolupament sostenible, nrg4SD, que representa la veu dels governs d’àmbit subestatal a les cimeres internacionals.
Els governs reunits a Quebec han posat de manifest, amb la seva feina i els seus posicionaments, que des de l’àmbit subnacional s’està en una millor disposició d’aplicar l’agenda de les Nacions Unides en matèria econòmica, social i ambiental. Segons Lluís Recoder: “Les regions estan sent més innovadores i més agosarades en el lideratge de la transició cap a una economia verda i baixa en carboni que porti a un desenvolupament més sostenible dels diferents territoris del món”.
Recoder ha destacat que malgrat les diferències entre governs que s’han reunit a Quebec, “tots ells han manifestat un fort compromís en treballar conjuntament en un desenvolupament més sostenible que permeti sortir de la greu crisi en què ens trobem”.
Catalunya és una de les nacions fundadores d’aquesta xarxa, que l’any 2012 complirà 10 anys, coincidint amb un dels esdeveniments internacionals més rellevants que tindrà lloc l’any vinent: la Cimera sobre Desenvolupament Sostenible Rio+20, 20 anys després de la Cimera de la Terra que va posar les bases de la governança ambiental internacional. A Catalunya, la Cimera de Rio’92 va tenir una traducció especialment important a través del desenvolupament de les Agendes 21 locals, implementades a una gran quantitat de ciutats catalanes, moltes encara vigents i en aplicació.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha participat aquest matí en la inauguració del Side Event sobre “Tecnologies verdes per a la revolució neta”, organitzat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i The Climate Group, en el marc de la fira Carbon Expo.
El conseller ha destacat la importància d’afrontar la gestió de les nostres necessitats energètiques, ja sigui pel preu dels combustibles fòssils o per la seva garantia de subministrament, pels impactes que el canvi climàtic pot provocar en la nostra manera de viure i que ja estem començant a veure, o per què la dinamització d’una economia baixa en carboni serà un dels factors que ens ajudarà a la sortida de la crisi econòmica.
Les negociacions mundials per assolir un gran acord climàtic que marqui el full de ruta a seguir no van a la velocitat que la solució del problema necessita. Tanmateix, a escala europea està aprovat el Paquet legislatiu Energia i Clima que estableix, per l’horitzó 2020, una reducció del 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, una millora del 20% de l’eficiència energètica i una contribució del 20% de renovables. Igualment hi ha un debat obert entre els Estats Membres de la Unió Europea sobre si fixar objectius més ambiciosos de manera unilateral com és anar a una reducció del 25% o del 30-% de reducció de gasos d’efecte hivernacle.
En aquest context el Govern de la Generalitat de Catalunya està elaborant una Pla d’Energia i Canvi Climàtic horitzó 2020. Aquest pla integrarà des de la seva fase de disseny les polítiques energètiques i climàtiques i assolirà els seus objectius en coherència amb el nou context de la política energètica i els compromisos assumits per la Unió Europea. Entre els trets més destacables podem identificar els següents:
- Assolir un sistema energètic sostenible per a Catalunya
- Increment de les energies renovables en el mix català de producció elèctrica, incrementant la potència eòlica instal·lada i l’ús de la biomassa com a font energètica
- Aposta decidida per l’estalvi i l’eficiència energètica
- L’impuls de la recerca i la innovació tecnològica energètica per consolidar l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i de creació de feina qualificada
- Impulsar la millora de les infraestructures energètiques, la garantia i qualitat dels seus serveis i l’eficiència d’aquests sistemes
El repte per assolir els ambiciosos objectius de reducció que s’estan plantejant pel 2050 fa necessaris nous instruments econòmics i legals, noves tecnologies i un comportament de la societat més basat en un ús racional de l’energia.
Avui tenim un exponent del mercat d’emissions i de la tecnologia. El mercat d’emissions és un dels instruments econòmics fonamentals que permet reduir emissions de manera més eficient. No totes les reduccions d’emissions es podran basar en el mercat però si que és el complement adequat a moltes de les polítiques públiques i privades que s’estan duent a terme.
Aquesta setmana hem presentat la política sobre canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta per a l’Estudi del Canvi Climàtic. El Pla de l’Energia i el Clima que ha de marcar la política energètica i la de mitigació, la identificació de territoris i sectors en risc i la dificultat de les administracions per establir compromisos davant la UE són les qüestions que es van tractar.
La Generalitat elaborarà un pla de l’energia i el clima que configurarà la política energètica del país i la política de mitigació del canvi climàtic fins l’any 2020. L’esforç de mitigació s’està elaborant tenint en compte la incertesa d’un acord que fixi de forma clara els compromisos, pel que fa a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, que adoptarà Espanya. Tot i així, la UE ha decidit que es compromet a reduir les emissions com a mínim un 20% l’any 2020 i aquest compromís resultaria en una reducció d’emissions difuses a l’Estat espanyol per la mateixa data d’un 10%. A falta de saber si l’Estat traslladarà linealment aquest percentatge a tot el territori, el pla de mitigació que s’està elaborant preveu que a Catalunya també s’hagi de reduir, com a mínim, un 10% de les emissions difuses, objectiu sobre el qual s’haurà d’estar molt atent per tal de complir-lo quan l’activitat econòmica es revifi.
D’altra banda, l’altra pota de les polítiques de canvi climàtic, l’adaptació, serà durant els propers anys un punt on s’hi dedicarà atenció i accions. Per tal de poder elaborar una estratègia d’adaptació cal disposar de projeccions en una escala temporal territorial i espacial adequada, treball pel qual el Servei Meteorològic de Catalunya ja hi està treballant, alhora que es pretén identificar els territoris i els sectors econòmics que els canvis associats al canvi climàtic poden posar a un termini mitjà en risc, per tal d’elaborar i prendre les accions necessàries per pal·liar-lo.
La complexitat científica de la qüestió del canvi climàtic, on la relació causa-efecte dels fenòmens no sempre és clara, també es manifesta en l’estructura competencial de les diferents administracions. Les negociacions sobre els objectius globals d’actuació les duu a terme la Unió europea i el govern de l’Estat espanyol acorda a Europa els compromisos de l’Estat. Sovint aquests compromisos repercuteixen sobre actuacions que són competències de les comunitats autònomes i dels ens locals, però encara no hi ha establert un mecanisme prou àgil i eficient que asseguri que els compromisos de l’estat repercuteixen en mesures efectives als llocs on s’han d’aplicar les mesures. Cal, per tant, una reflexió profunda i un treball d’estructura fina per assegurar que totes les administracions són corresponsables i actives en la definició dels objectius i en l’assoliment dels compromisos en front de la Unió Europea i també en la implementació de les mesures.
Josep Enric Llebot
Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat
Avui us recomanem un article de la revista ‘TIME’, que podreu llegir en aquest enllaç (an anglès):
5 Reasons Climate Change Is Bad for Your Health
