Núria Armentano, del laboratori ANTROPÒLEGS.LAB i investigadora de la Unitat d’Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Miquel Torres, president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i del poble de Sant Martí de Maldà, han posat en marxa un projecte experimental tafònomic, pioner a l’Estat, que experimentarà el procés de descomposició i esqueletització, al llarg de 2 anys, en cadàvers de porcs (Sus scrofa domestica) inhumats.
La construcció de la necròpolis ha comptat amb el terrenys i la col·laboració i complicitat dels veïns del municipi. S’han excavat 26 tombes que recreen diferents tipologies i espais funeraris des de la prehistòria a l’actualitat. En elles s’han inhumat porcs cedits pels veïns. D’acord amb el projecte de recerca, s’han reproduït les diverses possibilitats: edat, sexe, patologies i causa de mort de l’animal, posició dins la tomba, tipologia del sepulcre, espai funerari buit o colmatat (cobert de terra, algú amb cal), presència o absència de mortalla o d’altres elements que acompanyen el cadàver, condicions medioambientals de la data d’inhumació, etc. [+ info]
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciants: Imma Teixell, Moisés Díaz i Joan Eusebi Garcia Biosca
Moderadora: Maite Miró
Les intervencions arqueològiques fetes amb motiu de la rehabilitació de l’antic beateri han permès documentar una seqüència evolutiva de la ciutat des d’època romana fins a l’actualitat: estructures del fòrum provincial, amb la localització d’una nova volta i la documentació de paraments del cos sobre la Volta del Pallol, que aporten noves dades sobre els accessos al fòrum; una important ocupació d’època tardoantiga; la urbanització d’aquest sector en època medieval (carrers, l’edifici gòtic i les dependències monàstiques dels pares predicadors); la construcció del beateri en època moderna (conjunt d’església i convent) i les reformes d’època contemporània.
- Què aporten els resultats de la intervenció pel que fa la ciutat romana de Tàrraco?
La documentació d’estructures, desconegudes fins fa poc, de volta d’època romana així com d’altres construccions relacionades amb la canalització d’aigües, estan permetent poder parlar d’un espai ben articulat al servei dels usuaris del Fòrum Provincial i també per a les tasques de manteniment i de la infraestructura necessària per un espai monumental d’aquest tipus. També s’ha avançat amb les propostes de configuració arquitectònica pel que fa al tancament perimetral de la plaça de representació.
- I a l’època medieval?
Miraculosament al pati del beateri hem pogut recuperar una bona extensió de l’urbanisme d’època medieval, fins i tot amb un vial on s’hi obren diferents habitatges. Aquest fet en l’arqueologia de Tarragona no sol ser freqüent, ja que la monumentalitat de l’època romana eclipsa la “quotidianitat” de les restes medievals.
– Tenint en compte que l’any 2011 es commemorà el Bicentenari del setge a la Guerra del Francès a Tarragona, s’han recuperat dades a l’excavació d’aquest episodi?
S’ha pogut constatar una actuació de recuperació de l’espai enderrocant murs així com un acció de terraplenament de l’àrea. També s’han pogut recuperar diversos materials bèl·lics, com ara boles de canó en ferro, bales de plom de mosquet i baionetes franceses entre altres.
El passat divendres 2 de març va ser inaugurada l’exposició “Móns Tribals” al Museu Arqueològic de Gandia (MAGa) en col·laboració amb el Museu de Prehistòria de la Diputació de València i l’empresa PANOPTIC C.B
L’exposició “Móns Tribals”, inaugurada per la investigadora del SERP Inés Domingo, ens apropa als coneixements, objectes i tradicions culturals efímeres a través de diverses fotografies i objectes etnogràfics de diverses comunitats i grups tribals del segle XXI que encara conserven formes de vida preindustrials: els Kunwinku els Jawoyn d’Austràlia, els Mursi i els Hamer d’Etiòpia, i els Dani i els Asmat de Papua. L’exposició també dedica un espai a la Globalització i Supervivència culturals d’aquestes cultures per senyalar els reptes als quals s’enfronten aquestes comunitats indígenes i la seva adaptació a un món cada vegada més globalitzat.
L’exposició romandrà oberta fins al proper 19 de juny.
Dins del marc de l’exposició commemorativa “75 imatges/75 anys” al MAC-Girona, durant el mes de març tindrà lloc la següent conferència.
- Dijous 15 de març. Pere Bosch Gimpera i el Museu d’Arqueologia, a càrrec de Francisco Gracia.
La conferència es realitzarà al MAC-Girona, Monestir de Sant Pere de Galligants, a les 18:30h. Cal fer reserva prèvia. Per a més informació podeu trucar al 972 202 632 o adreçar-vos als webs: www.mac.cat i macgirona.cultura@genat.cat
Del 17 de febrer al 18 d’abril de 2012 el MAC Girona ofereix la mostra “75 imatges/75 anys” que evoca, a través d’un recorregut fotogràfic, la prefiguració de les diverses seus que al llarg dels anys han precedit a la seu actual a l’antic Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de 1929.
El 3 de novembre de 1935, a les 12h del migdia, es feia la cerimònia d’inauguració d’un nou i gran equipament museístic a la ciutat de Barcelona dedicat, per primera vegada i de manera exclusiva, a conservar, estudiar, exposar i difondre col·leccions arqueològiques de molt diverses procedències i datacions: el Museu d’Arqueologia.
Alhora, una selecció acurada i documentada d’aquestes fotografies, extretes de nombrosos arxius i fons fotogràfics dels país, ens serveixen de vehicle per rememorar i entendre el paper que els diversos museus, primer d’art i arqueologia i, més tard, especialitzats en aquesta darrera disciplina, han tingut en la salvaguarda del patrimoni de Catalunya i en la consolidació d’una consciència de país amant de les seves arrels més reculades i del seu patrimoni més llunyà.
La mostra s’articula en quatre àmbits: Els museus que ens precediren. Origen i formació de les col·leccions; El Museu d’Arqueologia a Montjuïc. Gestació i consolidació; Una tasca investigadora pionera. Exploracions, excavacions arqueològiques i recerques, i Ara fa gairebé un segle: compartir coneixements i difondre el patrimoni. El recorregut s’acompanya d’una petita selecció de peces que formaren el nucli original del fons arqueològic del MAC.
El proper dia 12 de gener tindran lloc al Centre Cultural de Cascais el Cicle de Conferències “E instantes arqueólogicos. Arqueólogos e arqueologia en Cascais entre 1930 e 1960″.
El cicle s’estructura en 4 conferències realitzades a l’entorn de la clausura de l’exposició de fotografia present al Centre Cultural de Cascais, entre les quals destaquem la participació de Francesc Tarrats Bou, director del Museu Nacional Arqueòlogic de Tarragona.
Les conferències són gratuïtes i estan obertes al públic en general.
El proper 26 de novembre de 2011, a les 12 del migdia, s’inaugurarà la Tèrmica de Granollers. L’acte es realitzarà al llarg del matí i per la tarda es faran visites guiades.
L’objectiu d’adequar i restaurar aquest edifici és fer arribar al visitant la seva funció al llarg de la història mitjançant visites guiades i altres activitats de difusió; i és que La Tèrmica de Roca Umbert, tal i com es conserva i tal i com el seu nom indica, va ser una construcció singular en què es produïa energia mitjançant primeres matèries com el carbó i el fuel, matèries que actualment estan en desús a causa de l’elevat grau de contaminació que provoquen. L’edifici que l’acull va ser construït a inicis de la dècada dels anys 50 del segle passat, ja que, segons la documentació, el 1952 ja hi havia instal·lada la primera caldera.
Autors:Judit Vico i Jordi Amorós
Moderador: Eusebi Casanelles
Les restes d’una tintoreria de la llana, dels segles XVII-XIX documentades al nucli urbà de Torelló, tenen un gran interès patrimonial en el camp de l’arqueologia industrial, tant pel seu estat de conservació com pel coneixement que proporcionen d’una activitat protoindustrial molt arrelada en aquesta part de Catalunya. Per aquests motius, s’ha inclós al cicle de conferències com a exemple de l’arqueologia protoindustrial.
