Des de divendres 24 de maig fins el 16 de juny a Mataró, Badalona, Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana i Argentona s’han programat diferents exposicions, tallers experimentals, conferències, gastronomia i recreacions històriques amb la intenció de donar a conèixer el llegat dels antics pobladors del Maresme, l’antiga Laietania, a tots els públics, dintre de la 3a Edició del Festival Laietània.
En paral·lel a aquestes activitats, del 31 de maig al 2 de juny, a Cabrera de Mar, se celebrarà una nova edició de la Fira Iberoromana. La Ilturo dels laietans esdevindrà el nucli del Festival Laietania d’enguany, i els seus carrers i places s’ompliran d’activitats: música romana, visites als jaciments arqueològics, els legionaris de la Legio VII Gemina i un gran mercat d’artesans, entre d’altres.
| Consulteu el programa d’activitats clicant aquí |
| Per a més informació i reserva d’activitats cliqueu aquí |
Aquestes xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat, tant del nostre com d’altres centres, així com a totes les persones interessades. Són gratuïtes i només cal ser puntual. Aquests seminaris estan reconeguts com activitats dins del doctorat de Societat i Cultura de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Lloc: Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (1r pis) – Facultat de Geografia i Història, c/Montalegre 6-8.- Barcelona.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de maig de 2013, 19:00h
Conferenciants: Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal i Núria Armentano
Moderador: Francesc Tuset
Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues, al seu pas per Sant Martí de Maldà, han afectat una petita franja linial de l’extensa àrea arqueològica de la Fogonussa. L’actuació ha posat al descobert les restes d’una ocupació continuada des dels ibers fins als visigots. Han aparegut tres basses d’època ibèrica, dos forns de calç i una necròpoli d’inhumació romana, així com restes d’un assentament i un camp de sitges d’època visigoda. Els elements exhumats en aquesta excavació permetran aprofundir en el coneixement de l’evolució del poblament de l’Urgell al llarg dels més de vuit-cents anys d’ocupació de la Fogonussa i per impulsar futurs estudis i projectes d’intervenció en un jaciment que encara pot aportar moltes dades a aquests horitzons cronològics.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats del jaciment de la Fogonussa.
- Què és la Fogonussa?
La Fogonussa és un dels jaciments “clàssics” de la comarca de l’Urgell. Va ser donat a conèixer el 1912, ha estat objecte d’intervencions per part d’afeccionats de la contrada i, l’any 1915, va ser objecte d’una actuació puntualment per part de Josep Colominas i Agustí Duran i Sanpere de la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, més que un jaciment l’hauríem de considerar com una àrea arqueològica que s’estén al llarg de la serra que, entre Sant Martí de Maldà i Belianes, delimita pel nord la vall del Corb. En aquesta suau elevació es concentren en uns 500 m diverses localitzacions arqueològiques en què s’apleguen les restes d’un poblat ibèric, d’una vil·la i necròpolis romanes, d’un forn romà de material constructiu, d’unes tombes de banyera i els possibles indicis d’una ocupació de la primera edat de ferro.
- Què han suposat les intervencions realitzades entre el 2010 i el 2011?
Les actuacions arqueològiques s’han dut a terme en el marc de la construcció del Canal Segarra-Garrigues. El traçat del canal discorre pel nord de les antigues localitzacions conegudes, a només uns 150 m del poblat ibèric. La sorpresa ha estat la constatació que les estructures arqueològiques s’estenen pel vessant septentrional de la serra. D’aquesta manera, s’han identificat tres basses ibèriques, dos forns de calç romans, dues àrees de necròpolis –una amb seguretat baix-imperial, l’altra encara dubtosa–. Però, potser el més significatiu ha estat la documentació d’un camp de sitges i diverses estructures d’habitació d’època visigòtica, cosa que amplia l’espectre cronològic de les ocupacions de la Fogonussa.
- Què es pot destacar a nivell antropològic?
Malgrat que encara no ha estat possible realitzar l’estudi de les restes antropològiques al laboratori, el seguiment de camp va aportar una troballa paleopatològica excepcional en les restes de l’EN87. En aquesta estructura s’hi va excavar l’esquelet d’una dona, d’una edat estimada entre els 30 i els 40 anys, que presentava una calcificació a nivell abdominal. L’element calcificat és arrodonit, de superfície rugosa, del mateix color i textura que els ossos de l’individu, i té unes mides d’uns 43×44 mm de diàmetre. Es tracta d’una peça incompleta, i buida, semblant a la closca d’un ou, amb unes parets molt fràgils. Al seu interior s’hi van trobar quatre dents de morfologia anòmala i un petit fragment d’os. Tot i que el diagnòstic de les calcificacions pèlviques o abdominals en paleopatologia és sempre complicat, en aquest cas, tant la localització de la peça, com les característiques macroscòpiques, les imatges del TC, i sobretot el fet de trobar dents a l’interior, va permetre reconèixer que es tractava d’un teratoma ovàric. Un teratoma és un tumor que sol ser benigne, i que conté restes de matèria orgànica, com pèl, dents, ossos, i altres teixits, al seu interior. Únicament hi ha un altre cas publicat de teratoma antic a Europa, procedent de la ciutat de Roma, al jaciment de Via Lucrezia Romana. Correspon a una troballa excepcional tant per la seva etiologia, com per la seva antiguitat.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de maig de 2013, 19:00h
Conferenciants: Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba
Moderadora: Susanna Manzano
Entre els dies 21 i 25 de maig de 2012 es va celebrar a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya el 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics, un taller eminentment pràctic orientat a la formació de geofísics i arqueòlegs en les principals tècniques de prospecció geofísica aplicables a l’arqueologia: georadar, prospecció magnètica, inducció electromagnètica i resistivitat elèctrica. El treball de camp associat a aquest workshop es va desenvolupar al poblat ibèric de l’Illa d’en Reixac (Ullastret) i va consistir en l’adquisició de dades en alta resolució amb sistemes de prospecció a gran escala. La interpretació dels resultats de l’aplicació d’aquestes tècniques han permès obtenir una visió general de la trama urbana i de la distribució arquitectònica del poblat, ampliant de manera notable el coneixement que teníem fins ara d’aquest important assentament iber.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.
- En quin marc es van realitzar les prospeccions geofísiques multisistema que es presenten a la Tribuna d’Arqueologia?
La prospecció geofísica és una disciplina en constant evolució i perfeccionament que ha esdevingut una eina indispensable per a la recerca arqueològica. Des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, en col·laboració amb l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, es va creure convenient organitzar un curs de geofísica aplicada a l’arqueologia amb alguns dels millors especialistes en prospecció geofísica arqueològica a nivell mundial. El curs es va dividir en sessions teòriques, que s’impartiren a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i en un taller pràctic realitzat al poblat ibèric de l’Illa d’en Reixac (Ullastret).
- Quins sistemes de prospecció geofísica es van aplicar a l’Illa d’en Reixac?
L’objectiu inicial del taller pràctic era el de prospectar una mateixa superfície amb les diferents tècniques aplicables a l’arqueologia. És per això que es va demanar la col·laboració de vàries empreses que varen aportar equips d’última generació. Es va marcar una àrea mínima de prospecció de 5.000 m² on es va realitzar prospecció magnètica, inducció electromagnètica, resistivitat elèctrica i georadar. Cada equip, però, va intentar assolir una superfície major de prospecció. Els condicionants climàtics, geològics i tècnics varen fer que els resultats de cada tècnica fossin diferents en quant a superfície assolida i en la quantitat i qualitat de les dades obtingudes. Això va permetre a l’alumnat comprendre la complementarietat de les diverses eines geofísiques i assimilar millor els aspectes teòrics tractats.
- Que han aportat aquestes prospeccions al coneixement de l’Illa d’en Reixac?
Fins ara els diferents treballs d’excavació arqueològica havien permès conèixer una superfície aproximada de 3.500 m², amb una cronologia d’ocupació que va des de la primera edat del ferro fins a inicis del segle II aC. La complementarietat dels diferents sistemes geofísics aplicats a l’Illa d’en Reixac permeten tenir una visió global del jaciment amb una extensió total de 4,5 ha. Els aspectes més rellevants són l’urbanisme, l’arquitectura i la delimitació de l’espai d’hàbitat. Tot i així, el treball en curs que s’està desenvolupant entre arqueòlegs i geofísics permetrà tenir una interpretació més precisa sobre la funcionalitat de les estructures que s’han pogut documentar. També és destacable com aquestes prospeccions ajuden a completar els estudis geològics que recentment s’havien dut a terme en el territori immediat dels jaciments del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac. Finalment, aquests coneixements seran una eina indispensable per optimitzar i planificar de manera més eficient la recerca arqueològica en el futur.
El proper dimarts dia 30 d’abril a les 19,00h es presentarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona 39-41, Barcelona) el llibre: “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat” al Museu d’Arqueologia de Catalunya, que publica l’ICAC dins la col·lecció Documenta i ha estat editat per M. Carme Belarte (ICAR/ICAC) i Rosa Plana Mallart (Université Paul-Valéry Montpellier 3, França). La presentació anirà a càrrec de Joan Sanmartí, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
L’estudi de l’espai periurbà, punt d’unió entre la ciutat i l’espai rural, aporta informació fonamental sobre l’estructura i el sistema de funcionament de les aglomeracions de la protohistòria recent i de l’antiguitat. Des d’aquesta òptica, l’obra aborda la definició del concepte des de les fonts clàssiques i recull els treballs realitzats en els darrers anys en els espais periurbans a l’entorn de les grans aglomeracions de la Mediterrània occidental, amb casos d’exemple a la Gàl·lia, Ibèria, el món grec i el món romà.
Aquesta publicació, que ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya i, és la compilació de les intervencions presentades en el col·loqui internacional “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat / Le paysage périurbain en Méditerranée occidentale pendant la Protohistoire et l’Antiquité”, celebrat a Tarragona del 6 al 8 de maig del 2009.
Amb motiu de la celebració anual de “Tona es fira 2013”, el Jaciment i Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses hi participa amb algunes propostes interessants per aquest proper diumenge 21 d’abril
- De 10:30h a 12:30h: Jornada de portes obertes al Parc Arqueològic del Camp de les Lloses.
- De 11 a 12:30h: Visita guiada al Centre d’Interpretació i jaciment
- A les 13:15h : Presentació a la fira del Projecte Cultura Activa. Tona 2013 “Vols venir a participar al taller d’arquitectura en terra que farem al Camp de les Lloses durant la primera quinzena de juliol?”
Entre els dies 3 de juny al 30 d’agost de 2013 el El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ha programat un nou Curs Pràctic d’Arqueologia Subaquàtica, que aquest any es desenvoluparà en 3 indrets diferents: Roses, Detebre i el Port de la Selva, en funció dels 3 casos pràctics a estudiar
El CASC, que es l’organisme responsable d’elaborar l’inventari, i de vetllar per la protecció, la conservació, l’estudi i la difusió del patrimoni arqueològic de Catalunya que es troba submergit en aigües costaneres i interiors, us ofereix l’oportunitat de participar en les activitats que porta a terme, des de prospeccions fins a excavacions i elaboració de planimetries. L’alumne pot triar entre alguna de les activitats previstes.
Enguany estan previstes les següents actuacions:
Del 3 al 28 de juny. Port base: Roses (Alt Empordà): Prospecció i excavació en jaciments de diferents cronologies.
Fondària: 0-20 metres
De l’1 al 26 de juliol. Port base: Deltebre/l’Ampolla (Tarragona): Excavació i planimetria d’un vaixell de finals del segle XVIII.
Fondària: 7 metres
Del 29 de juliol al 30 d’agost. Port base: Port de la Selva (Girona): Excavació i planimetria d’un vaixell romà (S. I aC-I dC).
Fondària: 25 metres. *Imprescindible títol d’immersió fins a 30 metres de fondària
Data límit per presentar la sol·licitud d’inscripció al curs: 30 d’abril de 2013
El Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona ofereixen un curs complet sobre la prehistòria que inclou conferències i visites, impartit per especialistes, arqueòlegs, professors universitaris i investigadors, que faran una posada al dia de la recerca en prehistòria.
A més de les xerrades previstes, les activitats complementàries organitzades al Museu permetran el contacte amb els objectes originals, mentre que les excursions programades per visitar els jaciments de l’Abric Romaní, a Capellades, i els Vilars, a Arbeca, mostraran els escenaris de la prehistòria.
A les set sales del MAC Barcelona dedicades a aquest període es podran conèixer els avenços tecnològics que s’hi van produir com el domini del foc, la talla de la pedra i la fabricació de les primeres eines; l’adopció de l’agricultura, la ramaderia i la producció de ceràmica que van originar el sedentarisme, l’inici del comerç i el treball dels metalls; avenços tots ells que van canviar l’humanitat.
Informació i inscripcions:
Dates: De l’11 d’abril al 27 d’abril de 2013
Lloc: Sala d’actes del MAC Barcelona.
Horari: les xerrades tindran lloc de 19 a 20.30 h. Les Visites a les sales de 20.30 a 21 h.
Preu del curs: socis de la SCA: 50 €. No socis: 65 € (el preu inclou les sortides)
Places limitades
Us proposem algunes de les activitats i rutes a l’entorn de l’arqueologia i el patrimoni adreçades a tot tipus de públic organitzades a la comarca del Maresme:
- Ruta “Vilassar Singular”: Vilassar de Dalt té un patrimoni únic i singular. Des d’uns forns mil·lenaris de producció terrissaire, fins a una brillant cúpula de volta catalana obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. L’activitat es portarà a terme cada primer dissabte de cada més a les 10.30h (Museu de Vilassar de Dalt). Cal inscripció prèvia.
- Els primers pobladors del Maresme. Ruta prehistòrica per Vilassar de Dalt: una ruta on s’explica com vivien els prehistòrics al Maresme, quins eren els seus rituals funeraris i com s’assentaven en el territori. Les visites guiades es faran l’últim dissabte de cada mes (Museu de Vilassar de Dalt). Cal inscripció prèvia.
- El Castell de Vilassar: visita al Castell de Vilassar en un recorregut pel pati exterior rodejant tot el seu perímetre, el pont del fossar, el pati d’entrada, la capella, el porxo principal i el pati interior de la torre. L’activitat cal inscripció prèvia i es portarà a terme l’últim cap de setmana d’abril i el primer de juliol, amb grups a les 9’30h i a les 16’30h.
- Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits: Tot passejant es farà una lectura de la Mataró romana i els vestigis arqueològics que la ciutat d’Iluro ofereix, tot a través dels sentits. L’activitat és gratuïta i es realitzarà els dies 20 d’abril, 15 de juny, 20 de juliol, 17 d’agost, 21 de setembre, 19 d’octubre i 14 de desembre a les 18.00h.
- Torres a la vista!: la costa catalana patí durant els segles XV i XVIII nombrosos atacs dels pirates. Per protegir-se d’aquests perills es van construir grans torres i es van fortificar els masos. D’aquestes torres Santa Susanna encara en conserva algunes que es podran conèixer a través d’aquestes visites guiades per la localitat cada dimecres de 10-11:30h.
El proper dissabte 9 de març, a les 18.00h tindrà lloc la presentació del llibre “L’ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistoria i l’Antiguitat Tardana”, de Natàlia Salazar Ortiz. L’acte se celebrarà al Museu Municipal Josep Castellà Real de Prats de Rei (Anoia).
Aquesta publicació és el guardó de la 9a edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, que convoca la Societat Catalana d’Arqueologia. L’esmentat premi consisteix en la publicació de l’obra guanyadora, que en aquesta ocasió es tractava del treball de final del Màster oficial interuniversitari en Arqueologia clàssica (Universitat Rovira i Virgili, Universitat Autònoma de Barcelona i ICAC) de l’autora.
Des de divendres 24 de maig fins el 16 de juny a Mataró, Badalona, Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana i Argentona s’han programat diferents exposicions, tallers experimentals, conferències, gastronomia i recreacions històriques amb la intenció de donar a conèixer el llegat dels antics pobladors del Maresme, l’antiga Laietania, a tots els públics, dintre de la 3a Edició del Festival Laietània.
