Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


130 APUNTS

  • 09:13
  • 0

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria”

Intervenció a l'hipogeu de l’edat del bronze trobat a la Plaça de la Gardunya l’any 2012. Imatge: SAP

El proper dijous 26 de febrer a les 18,00 hores tindrà lloc la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria” a càrrec del nostre company, l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura, Joaquim Folch i de Juan F. Gibaja, investigador del IMF-CSIC.

Aquesta serà la primera, d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, que organitza el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC.

La sessió tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (c/ Hospital, 64 de Barcelona).

  • 10:14
  • 0

Conferència: “Colons i indígenes al Mediterrani: el cas d’Empúries”

El proper dissabte 21 de febrer està programada la conferència “Colons i indígenes al Mediterrani: el cas d’Empúries”, a càrrec del Dr. Carles Buenacasa Pérez de la Universitat de Barcelona.

Sota el format del 2n Untikafòrum la sessió està plantejada com una taula rodona entorn als indígenes a Empúries i la seva colonització per crear un taller d’hipòtesis totalment obert.

La xerrada, que organitza l’Associació Cultural Untikesken Amics del Museu d’Empúries, tindrà lloc al MASLE – Museu de l’Anxova i de la Sal (Av. Francesc Macià, 1 de ‘Escala) a les 12,00 hores.

  • 09:28
  • 0

Actuacions a l’entorn dels jaciments arqueològics de Can Boquet (Vilassar de Dalt)

Amb l’objectiu de preservar tot l’entorn arqueològic i mediambiental de la zona arqueològica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), el Parc de la Serralada Litoral, conjuntament amb l’Ajuntament i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i entitats del territori com la Secció de Muntanya de la Massa Centre Vilassarenc, han impulsat un seguit d’iniciatives.

Aquestes actuacions s’han materialitzat en la restauració de les tombes medievals, la neteja de l’entorn del dolmen de la Roca d’en Toni i dels diferents jaciments. La col·locació d’un panell general descriptiu de la Ruta arqueològica i la senyalització dels jaciments: Rocs d’en Sardinyà, Recers, Cova d’en Pau, Cova d’en Joan i Cova de la Granota.

D’altra banda, el Parc de la Serralada Litoral, amb l’assessorament  del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i del Departament de Cultura de la Generalitat ha editat un tríptic divulgatiu sobre la regulació de l’escalada que té com objectiu la conscienciació, per part dels escaladors que freqüenten l’entorn de Can Boquet, del respecte vers aquesta zona d’alta concentració de jaciments arqueològics. El fulletó editat indica els jaciments arqueològics on no es pot practicar l’escalada, i dóna tot un seguit de consells i recomanacions per mantenir l’espai en òptimes condicions de preservació i netedat.

| Per descarregar el tríptic informatiu sobre regulació de l’escalada cliqueu aquí |

  • 11:15
  • 0

Publicades les actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà – Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya

Han estat recentment publicades les actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà – Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, que es va celebrar a Puigcerdà els dies 17, 18 i 19 de novembre de 2011.

Aquest congrés va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Ceretans, juntament amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, en col·laboració amb el Museu Cerdà. La present publicació s’ha editat amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.

Els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà es van iniciar l’any 1974 i s’han anat realitzant bianualment des de llavors. En aquesta quinzena edició, dedicada a la “Transició edat del bronze final – la edat del ferro en els Pirineus i territoris veïns”, el Col·loqui va esdevenir també Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya.

Aquesta publicació es pot adquirir al preu de 35 € l’exemplar a travès de l’Institut d’Estudis Ceretans, mitjançant l’email: ieceretans@gmail.com

  • 12:54
  • 0

Presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”

El proper dissabte 24 de gener a les 18,30 hores està previst que se celebri al cafè Modern d’Isona la presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”, Premi memorial Josep Barberà i Farràs, 11a edició. L’acte anirà a càrrec de Maria Àngels Petit, Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia.

A continuació, tindrà lloc la xerrada: “Què sabem d’Aeso i el seu territori?”, que impartiran els autors guardonats Ignasi Garcés i Teresa Reyes.

  • 12:02
  • 0

Conferència: “El Serrat de Monteró: algunes pàgines mudes de la història de Camarasa”, a l’Espai Orígens de Camarasa

Demà dissabte 20 de desembre a les 19,00h tindrà lloc a l’Espai Orígens, (Ctra. C13, km 44, Camarasa), la conferència: “El Serrat de Monteró: algunes pàgines mudes de la història de Camarasa”, a càrrec de Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i, Carles Padrós i M. Pilar Camañes, ambdós de Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

El Monteró és una de les darreres estribacions de les Serres Exteriors pirinenques, a llindar amb les planes de la Noguera. Dalt de la muntanya s’hi han assentat diverses cultures, amb propòsits diferents. Sobre aquests temes se’n parlarà al llarg de la xerrada i, si la climatologia ho permet, després d’una conferència de mitja hora aproximadament tothom qui ho vulgui podrà acompanyar els conferenciants al Monteró, per conèixer-lo de primera mà.

L’assistència és gratuïta, amb aforament limitat

  • 12:14
  • 0

Conferència: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús” al Museu de Granollers

El proper dijous 4 de desembre de 2014 a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de Granollers, està prevista la xerrada: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús”, a càrrec de l’arqueòleg Marc Guàrdia.

Aquesta ponència, que organitza el Centre d’Estudis de Granollers, presenta els principals resultats del projecte de recerca del jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús, portat a terme gràcies a la concessió de la 17a Borsa d’Estudis Memorial Joan Camps. L’estudi del material trobat en les excavacions dels darrers anys ha permès caracteritzar l’abast cronològic d’aquest poblat ibèric i fer una primera avaluació de la seva importància econòmica. Els treballs de documentació topogràfica han permès presentar la primera planimetria del jaciment i posar de manifest la singularitat i importància del sistema defensiu del poblat, un dels aspectes més rellevants del Puig del Castell. D’altra banda, la documentació exhaustiva de les monedes ibèriques de la seca de Lauro arreu han permès traçar la seva àrea de dispersió i plantejar la hipòtesis del seu centre emissor. Tot plegat són arguments de pes que ens ajuden a identificar el poblat del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat, llargament cercada, de Lauro.

  • 15:24
  • 0

9a Setmana de la Prehistòria. “Les Joies a la Prehistòria”

La propera setmana, entre el 24 i el 28 de novembre, se celebrarà la 9a Setmana de la Prehistòria, que enguany tindrà com a eix temàtic “Les Joies a la Prehistòria”. Aquestes jornades organitzades pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida-GIP, compten amb la col·laboració del Departament del Cultura i del Museu de Lleida.

Al llarg de les sessions de la 9a Setmana de la Prehistòria es presentarà una visió global d’aquests objectes d’ornament personal, com a elements d’estatus i de poder, de la seva càrrega simbólica i de l’evolució tecnològica en la seva fabricació, des del paleolític fins a l’època ibèrica.

El programa es completa amb un taller de fabricació d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals fonamentat en la recerca realitzada des del camp de l’arqueologia experimental.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

  • 15:45
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Giner, Laia Creus i Elisenda Gimeno
Moderador: Gabriel de Prado

El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús és objecte des de l’any 2009 d’un projecte d’intervenció arqueològica integral i posada en valor encara en curs. Els treballs d’excavació desenvolupats han posat al descobert una part de la seva superfície que ha permès documentar la presència d’estructures defensives de fortificació, amb una potent muralla i una torre rectangular d’aparell ciclopi, així com diferents departaments al seu interior. El poblat va patir una destrucció final causada per un incendi al voltant del segon quart del segle iv aC, en el qual van morir part dels seus habitants els esquelets dels quals ara trobem, de manera que es converteix en el jaciment del món ibèric que més mostres ha donat d’aquest tipus de troballa inusual.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-    ¿Quines aportacions pot oferir l’estudi d’un jaciment com La Celadilla d’Ademús al coneixement de la cultura ibèrica?

La zona en què se situa la comarca i el jaciment han tingut tradicionalment un caràcter fronterer com a conseqüència de la seva ubicació geogràfica. Ho va ser en època medieval i moderna entre tres dels regnes històrics peninsulars, Valencia, Aragó i Castella, i encara ho segueix sent sota l’actual divisió administrativa amb la confluència en aquest punt de les tres comunitats autònomes homònimes.

Durant anys, diversos estudis territorials d’època ibèrica han englobat aquesta àrea en els seus àmbits d’investigació amb resultats diversos. Segurament, la “frontera” entre competències patrimonials i administratives tampoc ha ajudat molt. En el cas concret de la comarca del Racó d’Ademús, fet que també es pot extrapolar en bona mesura a les comarques que l’envolten, els estudis sovint es recolzen més en el resultat de les  prospeccions superficials i de l’aplicació de models teòrics que en un exhaustiu desenvolupament de les tasques d’excavació arqueològica d’època ibèrica, ja que gairebé no s’han excavat jaciments i mai no s’ha fet de forma sistemàtica.

A més, l’embranzida que en els darrers anys ha rebut l’estudi del que s’ha definit com la “cultura celtibèrica” ha obligat a replantejar les zones d’influència dels grups humans que la formarien, tant des de la historiografia clàssica com des de la lingüística o la cultura material, forçant la redefinició dels límits d’altres estructures político-territorials, potser amb major tradició historiogràfica. És un debat que continua generant controvèrsia.

Així, les excavacions al poblat ibèric de la Celadilla d’Ademús poden aportar informació valuosa sobre aquests aspectes generals i, a la vegada, s’emmarquen dins d’un projecte d’investigació més ampli que podria evidenciar una possible evolució diacrònica, així com el paper del riu Túria com a via de difusió de les influències colonials cap a les zones del Baix Aragó i l’altiplà meridional castellà.

-    I en relació a l’aparició dels esquelets humans, quin potencial d’estudi tenen?

Tot i que són freqüents els casos de presència de restes humanes a les zones d’hàbitat de la cultura ibèrica, en la major part dels casos són, o enterraments infantils amb un ritual propi diferenciat de la resta de la comunitat o bé parts incompletes d’un cos (cranis o mandíbules) que es relacionen amb aspectes de tipus cultual o punitiu. Pocs, de fet només quatre, són els casos que podem comptar com a paral·lels de l’aparició de cossos complets d’adults en relació amb un nivell de destrucció d’època ibèrica, i en cada cas han aparegut les restes de dos individus complets. Fins al moment,en les diferents intervencions realitzades al poblat de la Celadilla d’Ademús, amb tot just un 10% de la seva extensió excavada, ja s’han recuperat quatre cossos complets més les restes fragmentades de tres individus més que ens permeten parlar d’un nombre mínim de set individus. [+ info]

  • 15:06
  • 0

Inauguració de l’exposició temporal: “Els caps tallats d’Ullastret. Violència i ritual al món iber”, al MAC – Ullastret

El proper dissabte dia 15 de novembre a les 11,30 hora està prevista la inauguració de l’exposició temporal: “Els caps tallats d’Ullastret. Violència i ritual al món iber”, a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

L’any 2012, en el transcurs d’una excavació a la ciutat ibèrica d’Ullastret, va tenir lloc una de les troballes arqueològiques més importants de Catalunya dels darrers anys. En un tram de carrer van aparèixer quinze fragments cranials humans, entre els quals hi havia dos caps enclavats, en un estat de conservació excepcional.

Després de dos anys de laboriosos treballs de consolidació, restauració i estudis antropològics i analítics, es presenten els primers resultats d’aquesta recerca desenvolupada per un equip multidisciplinari. En aquesta exposició, a banda de conèixer de primera mà la descoberta, es podrà aprofundir en la seva significació a partir de l’arqueologia i de les fonts clàssiques.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats complementàries: conferències, visites comentades i tallers adreçats a públic escolar.

| Descarregueu el programa amb les activitats en pdf |