Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


124 APUNTS

  • 12:14
  • 0

Conferència: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús” al Museu de Granollers

El proper dijous 4 de desembre de 2014 a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de Granollers, està prevista la xerrada: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús”, a càrrec de l’arqueòleg Marc Guàrdia.

Aquesta ponència, que organitza el Centre d’Estudis de Granollers, presenta els principals resultats del projecte de recerca del jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús, portat a terme gràcies a la concessió de la 17a Borsa d’Estudis Memorial Joan Camps. L’estudi del material trobat en les excavacions dels darrers anys ha permès caracteritzar l’abast cronològic d’aquest poblat ibèric i fer una primera avaluació de la seva importància econòmica. Els treballs de documentació topogràfica han permès presentar la primera planimetria del jaciment i posar de manifest la singularitat i importància del sistema defensiu del poblat, un dels aspectes més rellevants del Puig del Castell. D’altra banda, la documentació exhaustiva de les monedes ibèriques de la seca de Lauro arreu han permès traçar la seva àrea de dispersió i plantejar la hipòtesis del seu centre emissor. Tot plegat són arguments de pes que ens ajuden a identificar el poblat del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat, llargament cercada, de Lauro.

  • 15:24
  • 0

9a Setmana de la Prehistòria. “Les Joies a la Prehistòria”

La propera setmana, entre el 24 i el 28 de novembre, se celebrarà la 9a Setmana de la Prehistòria, que enguany tindrà com a eix temàtic “Les Joies a la Prehistòria”. Aquestes jornades organitzades pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida-GIP, compten amb la col·laboració del Departament del Cultura i del Museu de Lleida.

Al llarg de les sessions de la 9a Setmana de la Prehistòria es presentarà una visió global d’aquests objectes d’ornament personal, com a elements d’estatus i de poder, de la seva càrrega simbólica i de l’evolució tecnològica en la seva fabricació, des del paleolític fins a l’època ibèrica.

El programa es completa amb un taller de fabricació d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals fonamentat en la recerca realitzada des del camp de l’arqueologia experimental.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

  • 15:45
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Giner, Laia Creus i Elisenda Gimeno
Moderador: Gabriel de Prado

El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús és objecte des de l’any 2009 d’un projecte d’intervenció arqueològica integral i posada en valor encara en curs. Els treballs d’excavació desenvolupats han posat al descobert una part de la seva superfície que ha permès documentar la presència d’estructures defensives de fortificació, amb una potent muralla i una torre rectangular d’aparell ciclopi, així com diferents departaments al seu interior. El poblat va patir una destrucció final causada per un incendi al voltant del segon quart del segle iv aC, en el qual van morir part dels seus habitants els esquelets dels quals ara trobem, de manera que es converteix en el jaciment del món ibèric que més mostres ha donat d’aquest tipus de troballa inusual.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-    ¿Quines aportacions pot oferir l’estudi d’un jaciment com La Celadilla d’Ademús al coneixement de la cultura ibèrica?

La zona en què se situa la comarca i el jaciment han tingut tradicionalment un caràcter fronterer com a conseqüència de la seva ubicació geogràfica. Ho va ser en època medieval i moderna entre tres dels regnes històrics peninsulars, Valencia, Aragó i Castella, i encara ho segueix sent sota l’actual divisió administrativa amb la confluència en aquest punt de les tres comunitats autònomes homònimes.

Durant anys, diversos estudis territorials d’època ibèrica han englobat aquesta àrea en els seus àmbits d’investigació amb resultats diversos. Segurament, la “frontera” entre competències patrimonials i administratives tampoc ha ajudat molt. En el cas concret de la comarca del Racó d’Ademús, fet que també es pot extrapolar en bona mesura a les comarques que l’envolten, els estudis sovint es recolzen més en el resultat de les  prospeccions superficials i de l’aplicació de models teòrics que en un exhaustiu desenvolupament de les tasques d’excavació arqueològica d’època ibèrica, ja que gairebé no s’han excavat jaciments i mai no s’ha fet de forma sistemàtica.

A més, l’embranzida que en els darrers anys ha rebut l’estudi del que s’ha definit com la “cultura celtibèrica” ha obligat a replantejar les zones d’influència dels grups humans que la formarien, tant des de la historiografia clàssica com des de la lingüística o la cultura material, forçant la redefinició dels límits d’altres estructures político-territorials, potser amb major tradició historiogràfica. És un debat que continua generant controvèrsia.

Així, les excavacions al poblat ibèric de la Celadilla d’Ademús poden aportar informació valuosa sobre aquests aspectes generals i, a la vegada, s’emmarquen dins d’un projecte d’investigació més ampli que podria evidenciar una possible evolució diacrònica, així com el paper del riu Túria com a via de difusió de les influències colonials cap a les zones del Baix Aragó i l’altiplà meridional castellà.

-    I en relació a l’aparició dels esquelets humans, quin potencial d’estudi tenen?

Tot i que són freqüents els casos de presència de restes humanes a les zones d’hàbitat de la cultura ibèrica, en la major part dels casos són, o enterraments infantils amb un ritual propi diferenciat de la resta de la comunitat o bé parts incompletes d’un cos (cranis o mandíbules) que es relacionen amb aspectes de tipus cultual o punitiu. Pocs, de fet només quatre, són els casos que podem comptar com a paral·lels de l’aparició de cossos complets d’adults en relació amb un nivell de destrucció d’època ibèrica, i en cada cas han aparegut les restes de dos individus complets. Fins al moment,en les diferents intervencions realitzades al poblat de la Celadilla d’Ademús, amb tot just un 10% de la seva extensió excavada, ja s’han recuperat quatre cossos complets més les restes fragmentades de tres individus més que ens permeten parlar d’un nombre mínim de set individus. [+ info]

  • 15:06
  • 0

Inauguració de l’exposició temporal: “Els caps tallats d’Ullastret. Violència i ritual al món iber”, al MAC – Ullastret

El proper dissabte dia 15 de novembre a les 11,30 hora està prevista la inauguració de l’exposició temporal: “Els caps tallats d’Ullastret. Violència i ritual al món iber”, a la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

L’any 2012, en el transcurs d’una excavació a la ciutat ibèrica d’Ullastret, va tenir lloc una de les troballes arqueològiques més importants de Catalunya dels darrers anys. En un tram de carrer van aparèixer quinze fragments cranials humans, entre els quals hi havia dos caps enclavats, en un estat de conservació excepcional.

Després de dos anys de laboriosos treballs de consolidació, restauració i estudis antropològics i analítics, es presenten els primers resultats d’aquesta recerca desenvolupada per un equip multidisciplinari. En aquesta exposició, a banda de conèixer de primera mà la descoberta, es podrà aprofundir en la seva significació a partir de l’arqueologia i de les fonts clàssiques.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats complementàries: conferències, visites comentades i tallers adreçats a públic escolar.

| Descarregueu el programa amb les activitats en pdf |

  • 14:26
  • 0

Jornada: “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”

Com ja us havíem anunciat, divendres passat 3 de novembre va tenir lloc a la Fundació Alícia, situada en el complex Món Sant Benet a Sant Fruitós de Bages la jornada “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”, organitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Fundació Alícia, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’acte inaugural fou presidit per Antoni Massanés, director de la Fundació Alícia, Lluís Garcia, president de l’Associació Catalana de Bioarqueologia, i Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Aquesta jornada estava destinada a donar a conèixer l’estat actual dels coneixements sobre la història de l’alimentació abans de l’època medieval. Per aquesta part de la història de la humanitat disposem de la informació que és la que ens aporta l’arqueologia, fet que fa que la base d’aquests coneixements siguin les restes vegetals i animals que es troben en les excavacions arqueològiques i que estudien les diverses disciplines de la bioarqueologia.

La jornada constava de sis ponències, amb un tast relacionat amb el moment cronològic i cultural tractat.

Ponències i ponents:

  • Conferència inaugural: Antoni Massanés, director de la Fundació Alícia
  • Paleolític (amb epipaleolític-mesolític) : Francesc Burjachs, Jordi Nadal, Jordi Revelles, Lluís Garcia.
  • Neolític (amb calcolític): Ferran Antolín, Vanesa Navarrete, Maria Saña
  • Prehistòria recent (edad del bronze i edad del ferro I): Carme Cubero, Sílvia Albizurri
  • Època ibèrica: Lluís Garcia
  • Època romana (amb antiguitat tardana): Josep M. Solias

  • 15:12
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal
Moderadora: Isabel Rodà

Xerrada inaugural de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015. El jaciment del Camp de les Lloses  exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L’assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai. Presentem la fase d’ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l’excavació de 10 edificis articulats al voltant d’un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada:

-  Quines estructures s’han posat al descobert al jaciment del camp de les Lloses entre els anys 1991-2014?

El jaciment presenta una complexa estratigrafia amb unes fases d’ocupació  prerromanes (període del bronze final i període ibèric) i unes fases d’ocupació romanes (període republicà i alt imperial). De la fase romana s’han excavat fins a data d’avui onze edificis. Aquestes construccions s’articulen urbanísticament al voltant d’un espai públic, un carrer pavimentat. Les cases, adossades les unes a les altres, segons un eix N-S, presenten un disseny inspirat en el patró de casa itàlica tradicional, una planta rectangular amb diverses estances que es disposen entorn d’un atri central. Les bases de les vivendes són construïdes amb elements lítics lligats amb fang i sobre els sòcols de pedra les parets aixecades són fetes de tovots i tàpia. Les estructures de l’embigat de fusta són de roure amb cobertes d’elements vegetals, fang i calç. L’edifici corresponent a una villa és cobert amb tègules.

Les excavacions han descobert més de quinze tallers metal·lúrgics que operaven simultàniament i estaven dedicats al treball del ferro i a la fosa del coure i els seus aliatges. En aquests espais es registren estructures de combustió, restes de la matèria a manufacturar, en forma de lingots de ferro i plom i objectes de bronze en desús per refondre; també l’instrumental del metal·lurgista i els objectes per reparar o els de nova fabricació com eines, mobiliari i panòplia militar fonamentalment. El treball metal·lúrgic es relaciona amb la logística de proveïment tant del possible i proper campament, com per la guarnició establerta en el mateix lloc on s’ubica l’assentament. [+ info]

  • 10:14
  • 0

“Rituals de mort i pràctiques funeràries”, una proposta del MAC-Barcelona per a la festivitat de Tots Sants

Demà dissabte 1 de novembre al matí, de les 11,00 i a les 12,30h, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona proposa una singular visita per celebrar la festivitat de Tots Sants: “Rituals de mort i pràctiques funeràries”, que es desenvoluparà en diferents àmbits del museu i està centrada en el plantejament de diferents aspectes dels rituals de mort i les pràctiques funeràries des de la prehistòria fins l’època clàssica.

Els rituals que han acompanyat la mort han estat un dels trets que millor han definit la idiosincràsia de cada cultura i, per tant, els que més interès han suscitat a l’hora de relacionar-los amb els múltiples tipus d’enterraments documentats per l’arqueologia.

L’activitat consistirà en relacionar les representacions funeràries que inclou el museu en els seus diferents àmbits amb els rituals de mort que els van acompanyar en el seu dia. Les explicacions comptaran amb elements de suport de característiques diferent que s’aniran desvetllant durant el transcurs de l’activitat. El factor sorpresa està garantit.

  • Activitat inclosa en el preu de l’entrada
  • Aforament limitat, cal inscripció prèvia a:  93 423 21 49  /  infomac@gencat.cat

  • 13:43
  • 0

Xerrada: Cafè amb Ciència – Mujeres hoy, ¿Qué culpa tiene la Prehistoria?

Demà dimecres 22 d’octubre està prevista la xerrada: “Cafè amb Ciència – Mujeres hoy, ¿Qué culpa tiene la Prehistoria?”,  a càrrec de la Dra. Assumpció Vila Mitjà (IMF-CSIC).

La conferència tindrà a les 17,00 hores a La Monroe, el bar de la Filmoteca de Catalunya, situat al barri del Raval de Barcelona (Plaça Salvador Seguí, 1 – 9).

  • 09:44
  • 0

Publicació i presentació de les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central 2012

Demà divendres 17 d’octubre, amb ocasió de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central que enguany tindran lloc al Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter, es presentaran les actes de les anteriors II Jornades, celebrades a Vic l’any 2012.

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central es van iniciar l’any 2010 amb l’objectiu d’ésser un vehicle de difusió i coneixement per posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants els resultats de totes les intervencions arqueològiques i l’estat de la qüestió de l’arqueologia i la paleontologia a la Catalunya Central.

Les Actes de les segones jornades, que s’havien celebrat del 13 al 15 de desembre de 2012 a la ciutat de Vic, són un repàs de l’activitat arqueològica que es va  portar a terme a la Catalunya Central entre els anys de 2010 i 2011 i recullen tots el temes tractats durant les jornades. Estan estructurades en diversos blocs. El primer d’ells, dedicat al tema monogràfic “L’ocupació a la Plana de Vic del Neolític a l’Edat de Bronze”, mostra diferents exemples d’assentaments a l’aire lliure localitzats arran de les obres d’infraestructura dels darrers anys realitzades a la Plana de Vic (Eix Transversal, Eix Vic-Ripoll). El segon bloc de les actes el conformen les comunicacions sobre els resultats de les 39 intervencions arqueològiques més destacades, de les 205 portades a terme entre el 2010 i 2011 a la Catalunya Central El tercer bloc conté la resta d’intervencions, amb resultats poc significatius o, fins i tot, negatius, amb format és tipus fitxa. S’incorporen a les actes també els tres pòsters presentats durant les jornades a la segona planta del Museu Episcopal.

D’aquesta nova publicació del Departament de Cultura s’ha fet una edició limitada en suport paper i una més extensa en format CD. A més, la podeu descarregar del repositori CALAIX al l’enllaç que trobareu a sota.

| Per descarregar les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central 2012 cliqueu aquí |

  • 11:14
  • 0

1er Curs d’Arqueologia Comarcal: “Prehistòria i Antiguitat al curs final del Llobregat”, a Sant Feliu de Llobregat

Del dia 23 d’octubre al 20 de novembre, a la seu del Ateneu Santfeliuenc, està previst que se celebri el 1er Curs d’Arqueologia Comarcal:  “Prehistòria i Antiguitat al curs final del Llobregat”. Al llarg de cinc sessions es farà un apropament a la metodologia arqueològica i una passejada pel temps prehistòrics i antics a través dels jaciments i recursos patrimonials presents en la comarca del Baix Llobregat.

La presentació del curs tindrà lloc el dia 14 d’octubre, també a l’Ateneu Santfeliuenc. Amb ocasió de l’acte, Manel Edo (CIPAG) impartirà la conferència “La cova Can Sadurni. Guió sintètic de la prehistòria recent del Baix Llobregat” a les 19,30.

Les sessions es realitzaran en dijous de 19,45 a 21,00, i el programa del curs es complementa amb les visites al jaciment de la cova Can Sadurní de Begues i el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

Lloc: Ateneu Santfeliuenc, C/ Vidal i Ribas, núm. 25 de Sant Feliu de Llobregat

El preu del curs és de 60€.