Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


133 APUNTS

  • 15:11
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El projecte d’1 % cultural del Molí d’Espígol: consolidació i restauració de les restes, i excavació arqueològica”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de abril de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Principal, Òscar Escala, Andreu Moya, Gemma Piqué, Enric Tartera i Ares Vidal
Moderadora: Núria Rafel

Durant el 2013 es dugueren a terme al Molí d’Espígol diferents treballs arqueològics en el marc d’un projecte de l’1 % cultural. Els treballs van consistir fonamentalment en la consolidació/restauració de les restes visibles; en el sanejament, l’estabilització i la reconstrucció d’aquestes, i en la instal·lació d’un sistema de drenatge que permetés garantir-ne el manteniment. Les novetats més interessants provenen de l’àrea nord del jaciment, on es va documentar la continuïtat de la muralla de la primera edat del ferro, i es va excavar parcialment una estança d’aquest període; també es posà al descobert una part més del tram de la muralla de l’ibèric antic, i una part considerable del sistema defensiu de l’ibèric ple, amb restes de la muralla, un possible accés i un mur d’escarpa de fossat. Les actuacions a l’àrea sud/sud-oest van permetre descobrir la complexitat diacrònica de la porta oest (porta d’Iltirta), així com la continuació del perímetre de la muralla de l’ibèric antic en un tram llis de més de 100 m.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Principal sobre aspectes destacats de la propera xerrada.

-  Què és el Molí d’Espígol?

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més important de la Catalunya occidental. De fet, la primera ocupació arrenca durant la primera edat del ferro, amb una fesomia molt similar a la del jaciment dels Vilars (Arbeca, Les Garrigues): una fortalesa de dimensions mitjanes, defensada per potents muralles i un sistema de torres i potser també un fossat. A partir del període ibèric antic, el jaciment s’expandeix, amb un nou sistema defensiu i un nou traçat urbà que amortitzen l’antic assentament de la primera edat del ferro. Tanmateix, l’eclosió del jaciment s’esdevingué durant l’ibèric ple, quan la superfície habitada assoleix la seva màxima expressió, amb un urbanisme complex i un sistema defensiu que compta amb un important muralla i fossat, a partir del qual es troben diferents barris periurbans destinats a la manufactura i a l’emmagatzematge de productes alimentaris. El Molí d’Espígol és ara una autèntica ciutat, possiblement una de les capitals dels Ilergets.

El seu final caldria situar-lo cap al final del segle III ane, molt probablement com a conseqüència dels fets de la Segona Guerra Púnica. Si bé es detecta una reocupació entorn del 100 ane, després de quasi cent anys d’abandó, aquesta seria molt breu en el temps i localitzada en punts determinats del jaciment. El seu final definitiu, després d’aquesta darrera tímida revifalla, s’hauria esdevingut al llarg del segon quart del segle I ane.

-  Quin tipus de treballs s’hi han realitzat?

La campanya del 2013 va ser una iniciativa derivada de la consecució d’un projecte d’1% cultural, finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de consolidar el jaciment del Molí d’Espígol, que havia assolit en un estadi de degradació considerable. Però també de realitzar-hi excavacions arqueològiques en aquells punts escollits per tal de resoldre algunes incògnites que la ciutat ibèrica tenia (i encara té) plantejades.

Per tant, la tasca prioritària foren els treballs de consolidació/restauració, els quals han afectat totes les estructures del jaciment: s’han sanejat, estabilitzat, consolidat i en els casos que s’ha jutjat necessari, i sempre seguint uns estrictes criteris de respecte patrimonial, recrescut. Igualment, s’han realitzat assajos per tal de reproduir paviments de terra, i s’ha instal·lat per tot el jaciment, un sistema de drenatge que ha de permetre garantir la preservació de les restes.

-  Quines són les novetats més importants d’aquesta campanya?

A banda de disposar d’un monument consolidat, comprensible i agradable per al visitant, des del punt de vista científic, caldria destacar les novetats següents. En primer lloc, la confirmació de la potència de l’assentament de la primera edat del ferro, amb un sistema defensiu compost per una muralla de tècnica mixta i torres que segueixen una seqüència regular, amb un espai de caire religiós-ideològic associat a una de les torres; també s’ha pogut excavar parcialment un espai domèstic en què s’ha documentat la importància de l’arquitectura en terra (ús de tovots), o estructures singulars com ara una llar de foc en forma de lingot xipriota. Quant al període ibèric antic, s’ha pogut determinar l’estructura de la porta d’Iltirta en aquest moment i s’ha descobert la continuïtat de la muralla 2 per la banda oriental del jaciment. En darrer terme, entre les troballes situables durant el període ibèric ple cal destacar la localització efectiva de la muralla 3, fins ara només coneguda en un únic punt, en dos espais diferents de la banda nord del jaciment; aquestes troballes semblen confirmar la hipòtesis avançada a partir de les prospeccions geofísiques de l’existència d’una estructura de fossat, com a mínim amb una escarpa clarament documentada. També s’ha pogut localitzar la muralla 3 en la zona de la porta d’Iltirta, que durant aquest moment pateix una important reforma que li dóna un aspecte més monumental, amb una petita poterna associada i que donaria accés directe a un dels barris extramurs; aquests mateixos treballs han demostrat que la claveguera de desguàs de la porta d’Iltirta s’hauria construït en aquest moment, i no en el període de l’ibèric antic, com inicialment es pensava.

En conjunt, totes aquestes noves dades porten a considerar, sense cap mena de dubte, el Molí d’Espígol com un assentament de gran entitat i rellevància.

  • 09:06
  • 0

Excursió cultural al jaciment ibèric d’Ullastret

L’Associació Cultural Untikesken Amics del Museu d’Empúries ha organitzat pel proper dissabte 4 d’abril una excursió cultural al jaciment ibèric d’Ullastret.

L’activitat consisteix en una visita guiada al jaciment, a l’exposició temporal “Els caps tallats d’Ullastret” i a la permanent del Museu, a càrrec de Gabriel de Prado, director del  Museu d’Arqueologia de Catalunya – Ullastret, amb un dinar al restaurant la Païssa de l’Avi de Fontanilles.

La sortida està prevista a les 11,00h des de la parada d’autobús de la Plaça de les Escoles. La tornada serà a les 17,00h aproximadament.

Amb reserva prèvia.Truqueu al telèfon 636 12 09 84

Preu de l’activitat: 35€ (30€ socis). Inclou desplaçaments des de l’Escala, dinar i visita guiada.

  • 14:36
  • 0

Inauguració del: “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”

Demà dissabte dia 28 de març tindrà lloc al centre cívic de Samalús, (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), l’acte oficial d’inauguració del: “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”, amb diverses activitats programades per a l’ocasió que es desenvoluparan al llarg del matí.

Els actes programats amb motiu d’aquesta inauguració començaran a partir de les 9,30h amb la Pujada pel nou sender de l’antiga ruta de carboners cap al jaciment. El punt de trobada serà el Centre Cívic de Samalús. Posteriorment, a les 10,30h començarà la Jornada de portes obertes al jaciment de Puig del Castell, amb el recorregut per la zona habilitada per a la visita pública.

A les 12,30 hores tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració del “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”, amb parlaments per part de l’alcalde de Cànoves i Samalús, José Luis López Carrasco, Marc Guàrdia i Llorens, arqueòleg director dels treballs, i Andreu Carreras Puigdelliura, diputat adjunt d’Espais Naturals. A les 13,00h s’oferirà un tastet amb receptes iberoromanes.

  • 09:13
  • 0

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria”

Intervenció a l'hipogeu de l’edat del bronze trobat a la Plaça de la Gardunya l’any 2012. Imatge: SAP

El proper dijous 26 de febrer a les 18,00 hores tindrà lloc la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria” a càrrec del nostre company, l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura, Joaquim Folch i de Juan F. Gibaja, investigador del IMF-CSIC.

Aquesta serà la primera, d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, que organitza el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC.

La sessió tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (c/ Hospital, 64 de Barcelona).

  • 10:14
  • 0

Conferència: “Colons i indígenes al Mediterrani: el cas d’Empúries”

El proper dissabte 21 de febrer està programada la conferència “Colons i indígenes al Mediterrani: el cas d’Empúries”, a càrrec del Dr. Carles Buenacasa Pérez de la Universitat de Barcelona.

Sota el format del 2n Untikafòrum la sessió està plantejada com una taula rodona entorn als indígenes a Empúries i la seva colonització per crear un taller d’hipòtesis totalment obert.

La xerrada, que organitza l’Associació Cultural Untikesken Amics del Museu d’Empúries, tindrà lloc al MASLE – Museu de l’Anxova i de la Sal (Av. Francesc Macià, 1 de ‘Escala) a les 12,00 hores.

  • 09:28
  • 0

Actuacions a l’entorn dels jaciments arqueològics de Can Boquet (Vilassar de Dalt)

Amb l’objectiu de preservar tot l’entorn arqueològic i mediambiental de la zona arqueològica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), el Parc de la Serralada Litoral, conjuntament amb l’Ajuntament i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i entitats del territori com la Secció de Muntanya de la Massa Centre Vilassarenc, han impulsat un seguit d’iniciatives.

Aquestes actuacions s’han materialitzat en la restauració de les tombes medievals, la neteja de l’entorn del dolmen de la Roca d’en Toni i dels diferents jaciments. La col·locació d’un panell general descriptiu de la Ruta arqueològica i la senyalització dels jaciments: Rocs d’en Sardinyà, Recers, Cova d’en Pau, Cova d’en Joan i Cova de la Granota.

D’altra banda, el Parc de la Serralada Litoral, amb l’assessorament  del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i del Departament de Cultura de la Generalitat ha editat un tríptic divulgatiu sobre la regulació de l’escalada que té com objectiu la conscienciació, per part dels escaladors que freqüenten l’entorn de Can Boquet, del respecte vers aquesta zona d’alta concentració de jaciments arqueològics. El fulletó editat indica els jaciments arqueològics on no es pot practicar l’escalada, i dóna tot un seguit de consells i recomanacions per mantenir l’espai en òptimes condicions de preservació i netedat.

| Per descarregar el tríptic informatiu sobre regulació de l’escalada cliqueu aquí |

  • 11:15
  • 0

Publicades les actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà – Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya

Han estat recentment publicades les actes del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà – Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, que es va celebrar a Puigcerdà els dies 17, 18 i 19 de novembre de 2011.

Aquest congrés va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Ceretans, juntament amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, en col·laboració amb el Museu Cerdà. La present publicació s’ha editat amb el suport del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.

Els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà es van iniciar l’any 1974 i s’han anat realitzant bianualment des de llavors. En aquesta quinzena edició, dedicada a la “Transició edat del bronze final – la edat del ferro en els Pirineus i territoris veïns”, el Col·loqui va esdevenir també Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya.

Aquesta publicació es pot adquirir al preu de 35 € l’exemplar a travès de l’Institut d’Estudis Ceretans, mitjançant l’email: ieceretans@gmail.com

  • 12:54
  • 0

Presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”

El proper dissabte 24 de gener a les 18,30 hores està previst que se celebri al cafè Modern d’Isona la presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”, Premi memorial Josep Barberà i Farràs, 11a edició. L’acte anirà a càrrec de Maria Àngels Petit, Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia.

A continuació, tindrà lloc la xerrada: “Què sabem d’Aeso i el seu territori?”, que impartiran els autors guardonats Ignasi Garcés i Teresa Reyes.

  • 12:02
  • 0

Conferència: “El Serrat de Monteró: algunes pàgines mudes de la història de Camarasa”, a l’Espai Orígens de Camarasa

Demà dissabte 20 de desembre a les 19,00h tindrà lloc a l’Espai Orígens, (Ctra. C13, km 44, Camarasa), la conferència: “El Serrat de Monteró: algunes pàgines mudes de la història de Camarasa”, a càrrec de Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i, Carles Padrós i M. Pilar Camañes, ambdós de Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

El Monteró és una de les darreres estribacions de les Serres Exteriors pirinenques, a llindar amb les planes de la Noguera. Dalt de la muntanya s’hi han assentat diverses cultures, amb propòsits diferents. Sobre aquests temes se’n parlarà al llarg de la xerrada i, si la climatologia ho permet, després d’una conferència de mitja hora aproximadament tothom qui ho vulgui podrà acompanyar els conferenciants al Monteró, per conèixer-lo de primera mà.

L’assistència és gratuïta, amb aforament limitat

  • 12:14
  • 0

Conferència: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús” al Museu de Granollers

El proper dijous 4 de desembre de 2014 a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de Granollers, està prevista la xerrada: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús”, a càrrec de l’arqueòleg Marc Guàrdia.

Aquesta ponència, que organitza el Centre d’Estudis de Granollers, presenta els principals resultats del projecte de recerca del jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús, portat a terme gràcies a la concessió de la 17a Borsa d’Estudis Memorial Joan Camps. L’estudi del material trobat en les excavacions dels darrers anys ha permès caracteritzar l’abast cronològic d’aquest poblat ibèric i fer una primera avaluació de la seva importància econòmica. Els treballs de documentació topogràfica han permès presentar la primera planimetria del jaciment i posar de manifest la singularitat i importància del sistema defensiu del poblat, un dels aspectes més rellevants del Puig del Castell. D’altra banda, la documentació exhaustiva de les monedes ibèriques de la seca de Lauro arreu han permès traçar la seva àrea de dispersió i plantejar la hipòtesis del seu centre emissor. Tot plegat són arguments de pes que ens ajuden a identificar el poblat del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat, llargament cercada, de Lauro.