Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


119 APUNTS

  • 15:12
  • 0

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal
Moderadora: Isabel Rodà

El proper dimecres dia 5 de novembre de 2014, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Aquesta xerrada inaugural de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 tractarà sobre el jaciment del Camp de les Lloses, que exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L’assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai. Presentem la fase d’ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l’excavació de 10 edificis articulats al voltant d’un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

La conferència, a càrrec de Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal, estarà moderada per Isabel Rodà. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2014.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada:

-  Quines estructures s’han posat al descobert al jaciment del camp de les Lloses entre els anys 1991-2014?

El jaciment presenta una complexa estratigrafia amb unes fases d’ocupació  prerromanes (període del bronze final i període ibèric) i unes fases d’ocupació romanes (període republicà i alt imperial). De la fase romana s’han excavat fins a data d’avui onze edificis. Aquestes construccions s’articulen urbanísticament al voltant d’un espai públic, un carrer pavimentat. Les cases, adossades les unes a les altres, segons un eix N-S, presenten un disseny inspirat en el patró de casa itàlica tradicional, una planta rectangular amb diverses estances que es disposen entorn d’un atri central. Les bases de les vivendes són construïdes amb elements lítics lligats amb fang i sobre els sòcols de pedra les parets aixecades són fetes de tovots i tàpia. Les estructures de l’embigat de fusta són de roure amb cobertes d’elements vegetals, fang i calç. L’edifici corresponent a una villa és cobert amb tègules.

Les excavacions han descobert més de quinze tallers metal·lúrgics que operaven simultàniament i estaven dedicats al treball del ferro i a la fosa del coure i els seus aliatges. En aquests espais es registren estructures de combustió, restes de la matèria a manufacturar, en forma de lingots de ferro i plom i objectes de bronze en desús per refondre; també l’instrumental del metal·lurgista i els objectes per reparar o els de nova fabricació com eines, mobiliari i panòplia militar fonamentalment.

El treball metal·lúrgic es relaciona amb la logística de proveïment tant del possible i proper campament, com per la guarnició establerta en el mateix lloc on s’ubica l’assentament.

-  Un dels aspectes més singulars del jaciment és l’exhumació d’onze inhumacions infantils a les cases. Es tracta d’una tradició indígena?

Són sepultures de nounats situades prop dels murs que, atesa la seva situació i context estratigràfic, es podrien relacionar o bé amb la fundació de la casa o la remodelació dels espais habitats. Tradicionalment aquestes sepultures han estat interpretades amb finalitat profilàctica, protectora de la casa, del grup familiar i de culte a la fertilitat de la terra. En els darrers estudis, aquestes consideracions són qüestionades i analitzades des del plantejament de partida que són les dones indígenes les que portarien a terme la pràctica d’aquests enterraments Les anàlisis paleogenètiques practicades pel Grup de Recerca en Osteobiografia de la UAB en curs de publicació aportaran noves dades sobre l’ADN antic d’aquestes criatures i permetran aprofundir en la seva interpretació històrica.

- Com contempleu el Camp de les Lloses dins del projecte de recerca “El NE de la Citerior: d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial”?

El jaciment forma part d’un projecte on ens plantegem l’anàlisi d’un moment posterior a partir del qual el territori de la Citerior pren una nova formulació després de la Guerra de Numància i la presència de la comissió senatorial enviada a la península a posar ordre i organitzar els afers hispànics. Ens interessa, doncs, valorar el significat i l’evolució d’aquesta nova organització, que considerem d’esperit i estructura militar, i com aquesta acabà diluint-se amb la posterior arribada dels municipia de primer quart del segle I a.n.e.

El Camp de les Lloses forma part d’un espai territorial, juntament amb d’altres enclaus, que es caracteritzarà per la seva importància estratègica. en aquest moment cronològic, tal com mostren, per exemple, les construccions de vies que comuniquen la plana de Vic amb la costa central o la Catalunya occidental també amb la zona costanera. Cal considerar, també, perquè en aquests territoris s’hi documenten diferents tipus d’assentaments militars, datables d’aquest moment, que il·lustren l’àmplia gamma adaptativa de l’administració romana a la realitat territorial.

La hipòtesi de partença considera l’existència d’una organització específica del territori del NE de la Citerior durant la segona meitat del segle II a.n.e., basada en les necessitats militars. Això no implicaria un sistema d’ocupació coercitiva en el sentit clàssic del terme (exèrcit d’ocupació), sinó una xarxa de posts avançats (amb guarnicions formades majoritàriament per tropes auxiliars indígenes, auxilia externa), amb diferents funcions orgàniques.

-  El Camp de les Lloses (125-75 a.n.e): campament, vicus, avant posts de logística militar ?

Dins de tot aquest entramat històric, el Camp de les Lloses tindria una funció directament relacionada amb la logística dels exèrcits romans, operant tant a la Citerior com a la Gàl·lia Transalpina, per a la qual l’evidència de les vies en seria una prova fefaent.

Contingents de legionaris romans o socii itàlics, arribats de mar enllà, podrien ser enviats, juntament amb els auxiliars locals, cap a l’interior o el nord a través d’una autèntica xarxa d’avant posts de tipus logístic. En aquests punts el patró indígena hi jugaria un rol clau, com ho demostra la presència de grafits ibèrics i una cultura material fonamentalment local.

En aquest enclau, de tipus logístic, una petita guarnició restaria al càrrec de la seguretat, tot preservant provisions per a les tropes en trànsit, organitzant el reclutament d’auxiliars locals, i tenint cura de tasques com la reparació de les armes i altre utillatge, o l’organització de tallers diversos tipus fabricae, i eventualment, possiblement, també l’encunyació de moneda.

  • 10:14
  • 0

“Rituals de mort i pràctiques funeràries”, una proposta del MAC-Barcelona per a la festivitat de Tots Sants

Demà dissabte 1 de novembre al matí, de les 11,00 i a les 12,30h, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona proposa una singular visita per celebrar la festivitat de Tots Sants: “Rituals de mort i pràctiques funeràries”, que es desenvoluparà en diferents àmbits del museu i està centrada en el plantejament de diferents aspectes dels rituals de mort i les pràctiques funeràries des de la prehistòria fins l’època clàssica.

Els rituals que han acompanyat la mort han estat un dels trets que millor han definit la idiosincràsia de cada cultura i, per tant, els que més interès han suscitat a l’hora de relacionar-los amb els múltiples tipus d’enterraments documentats per l’arqueologia.

L’activitat consistirà en relacionar les representacions funeràries que inclou el museu en els seus diferents àmbits amb els rituals de mort que els van acompanyar en el seu dia. Les explicacions comptaran amb elements de suport de característiques diferent que s’aniran desvetllant durant el transcurs de l’activitat. El factor sorpresa està garantit.

  • Activitat inclosa en el preu de l’entrada
  • Aforament limitat, cal inscripció prèvia a:  93 423 21 49  /  infomac@gencat.cat

  • 13:43
  • 0

Xerrada: Cafè amb Ciència – Mujeres hoy, ¿Qué culpa tiene la Prehistoria?

Demà dimecres 22 d’octubre està prevista la xerrada: “Cafè amb Ciència – Mujeres hoy, ¿Qué culpa tiene la Prehistoria?”,  a càrrec de la Dra. Assumpció Vila Mitjà (IMF-CSIC).

La conferència tindrà a les 17,00 hores a La Monroe, el bar de la Filmoteca de Catalunya, situat al barri del Raval de Barcelona (Plaça Salvador Seguí, 1 – 9).

  • 09:44
  • 0

Publicació i presentació de les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central 2012

Demà divendres 17 d’octubre, amb ocasió de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central que enguany tindran lloc al Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter, es presentaran les actes de les anteriors II Jornades, celebrades a Vic l’any 2012.

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central es van iniciar l’any 2010 amb l’objectiu d’ésser un vehicle de difusió i coneixement per posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants els resultats de totes les intervencions arqueològiques i l’estat de la qüestió de l’arqueologia i la paleontologia a la Catalunya Central.

Les Actes de les segones jornades, que s’havien celebrat del 13 al 15 de desembre de 2012 a la ciutat de Vic, són un repàs de l’activitat arqueològica que es va  portar a terme a la Catalunya Central entre els anys de 2010 i 2011 i recullen tots el temes tractats durant les jornades. Estan estructurades en diversos blocs. El primer d’ells, dedicat al tema monogràfic “L’ocupació a la Plana de Vic del Neolític a l’Edat de Bronze”, mostra diferents exemples d’assentaments a l’aire lliure localitzats arran de les obres d’infraestructura dels darrers anys realitzades a la Plana de Vic (Eix Transversal, Eix Vic-Ripoll). El segon bloc de les actes el conformen les comunicacions sobre els resultats de les 39 intervencions arqueològiques més destacades, de les 205 portades a terme entre el 2010 i 2011 a la Catalunya Central El tercer bloc conté la resta d’intervencions, amb resultats poc significatius o, fins i tot, negatius, amb format és tipus fitxa. S’incorporen a les actes també els tres pòsters presentats durant les jornades a la segona planta del Museu Episcopal.

D’aquesta nova publicació del Departament de Cultura s’ha fet una edició limitada en suport paper i una més extensa en format CD. A més, la podeu descarregar del repositori CALAIX al l’enllaç que trobareu a sota.

| Per descarregar les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central 2012 cliqueu aquí |

  • 11:14
  • 0

1er Curs d’Arqueologia Comarcal: “Prehistòria i Antiguitat al curs final del Llobregat”, a Sant Feliu de Llobregat

Del dia 23 d’octubre al 20 de novembre, a la seu del Ateneu Santfeliuenc, està previst que se celebri el 1er Curs d’Arqueologia Comarcal:  “Prehistòria i Antiguitat al curs final del Llobregat”. Al llarg de cinc sessions es farà un apropament a la metodologia arqueològica i una passejada pel temps prehistòrics i antics a través dels jaciments i recursos patrimonials presents en la comarca del Baix Llobregat.

La presentació del curs tindrà lloc el dia 14 d’octubre, també a l’Ateneu Santfeliuenc. Amb ocasió de l’acte, Manel Edo (CIPAG) impartirà la conferència “La cova Can Sadurni. Guió sintètic de la prehistòria recent del Baix Llobregat” a les 19,30.

Les sessions es realitzaran en dijous de 19,45 a 21,00, i el programa del curs es complementa amb les visites al jaciment de la cova Can Sadurní de Begues i el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

Lloc: Ateneu Santfeliuenc, C/ Vidal i Ribas, núm. 25 de Sant Feliu de Llobregat

El preu del curs és de 60€.

  • 11:40
  • 0

“+ DONA!”, 14a edició del Cap de Setmana Ibèric

El cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, els jaciments de la Ruta dels Ibers obren portes per omplir els jaciments d’activitats gratuïtes per a totes les edats: reconstruccions històriques, visites guiades i teatralitzades, tallers d’experimentació, exposicions, tasts de menjar i beguda ibèrica, i altres activitats.

La Ruta dels Ibers va apostar per aquesta gran iniciativa amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania el llegat arqueològic protohistòric més important de l’Occident de la Mediterrània. Consolidat al llarg dels anys, aquest projecte és fruit de la col·laboració entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta.

En cada edició, el Cap de Setmana Ibèric proposa fer una immersió en la societat ibèrica des d’un punt de vista diferent: l’artesania, la tecnologia, l’organització social i política… A l’edició d’enguany, sota l’eix temàtic “+ DONA!. La dona al món ibèric”, hi ha organitzades una gran quantitat d’activitats per donar a conèixer el paper de la dona en la vida quotidiana  (com ara el teixit, la mòlta de gra i la cistelleria), les creences, els rituals, la maternitat, etc.

Formen part de la Ruta dels Ibers:

  • Ullastret (Ullastret, Baix Empordà)
  • Puig de Castellet (Lloret de Mar, La Selva)
  • Castell (Palamós, Baix Empordà)
  • Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
  • Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)
  • Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
  • La Ciutadella (Calafell, Baix Penedès)
  • El Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)
  • Sant Miquel (Vinebre, Ribera d’Ebre)
  • La Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)
  • Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)
  • La Fortalesa (Arbeca, les Garrigues)
  • El Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell)
  • El Turó de Montgròs (El Brull, Osona)
  • El Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona)
  • L’Esquerda (Roda de Ter, Osona)

| Descarregueu el programa d’activitats complet en pdf |

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:14
  • 0

VII Festa Ibèrica a Premià de Dalt

El proper diumenge 28 de setembre se celebrarà la VII Festa Ibèrica a Premià de Dalt. Al llarg de tota la jornada es desenvoluparà un extens programa d’activitats al voltant de la cultura ibèrica adreçat públic familiar i adult. Les activitats es desenvoluparan al poblat ibèric de la Cadira del Bisbe.

En la VII edició el públic en general podrà apropar-se a la història i la cultura dels antics pobladors del Maresme mitjançant  visites guiades teatralitzades, tallers experimentals i xerrades dinamitzades que ens aproparan a la cultura ibèrica al Maresme.

Tant les activitats com el  servei de transport són gratuïts.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

  • 14:45
  • 0

Propostes d’estiu al Museu d’Arqueologia de Catalunya

————————————————————————————————————————————————————————————————————

Durant els mesos de juliol i agost el Museu d’Arqueologia de Catalunya en les seves diferents seus ofereix diverses d’activitats adreçades a tots els públics.

MAC Barcelona

A l’estiu vine al Museu d’Arqueologia de Catalunya i descobreix la cultura dels pobles Ibers. Activitats gratuïtes incloses al preu d’entrada al Museu per a tots els públics.

  • “Aquest estiu … iberitza’t!”. Taller familiar a les 11,00h
  • “Els pobles ibers del llevant mediterrani”. Visita dinamitzada a les 12,15h

Casal temàtic d’estiu. Una forma diferent de conèixer el Museu d’Arqueologia de Catalunya Barcelona i les cultures del Mediterrani.
Darreres places la setmana del 7 a l’11 de juliol, els grecs i del 14 al 18 de juliol, els romans.

Machu Picchu la Ciutat sagrada dels inques”. Exposició fotogràfica temporal.

| Per a més informació cliqueu aquí |

MAC Empúries

  • Visita romana”. Iulia Domitia, antiga habitant de l’Emporiae romana del segle I dC mostra en aquesta visita lúdica com era la seva ciutat. Diumenges 6, 13, 20 i  27de juliol, 12,00h del migdia.
  • Cap al tard 2014”. Sobre l’arena d’Emporiae. Cada dilluns, dimecres i divendres de juliol, 20h.
  • Empúries: Tour turístic”. Visita comentada a Empúries. De l’1 al 31 de juliol, 11,00h

La salaó de peix a Empúries i a l’Escala. Del garum a l’anxova”. Exposició temporal organitzada conjuntament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i el Museu de  l’Anxova i de la Sal de l’Escala, proposa un recorregut per la història de la salaó de peix, des de l’antiguitat fins avui en dia.

Emporiae. el camí a Roma”. Un espectacle històric de gran format on hi participen 14 cavalls, més de 30 actors/especialistes, i on destaquen les accions a cavall, les lluites de gladiadors i com a novetat una cursa de quadrigues romanes.
25, 26 i 27 de juliol, 18,30h.

| Per a més informació cliqueu aquí |

MAC Girona

Concert a Sant Pere de Galligants. Concerts de Noves Sonoritats amb les Campanes Planes de Mark Pulido, únic instrument d’aquestes característiques a Europa
Divendres 4 i dissabte 5 de juliol a les 21h

Visites teatralitzades a Sant Pere de Galligants.
27 de juliol i 31 d’agost, 12h. Activitat per a totes les edats inclosa en el preu d’entrada al museu.

| Per a més informació cliqueu aquí |

MAC Ullastret

Indiketa. Ultibeles i Bintar“. Una visita comentada al jaciment ibèric d’Ullastret en companyia dels seus veïns Ultibeles i Bintar
Dissabte 5 i diumenge 6 de juliol, 19h. Activitat per a totes les edats.

Concert de l’Orquesta de Cambra de l’Empordà. Director: Carles Coll. 25 Anys amb la nostra Orquestra 1989-2014. El programa inclou peces de Lluís Albert, Pep Ventura, Josep Vicens, Toldrà, Albeniz, Gardel i Brahms.
Dissabte 19 de juliol, 20,30h

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:44
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.
Moderadora: Gemma Hernández

El control arqueològic sobre els moviments de terres produïts per l’obra del Gasoducte Martorell-Figueres, en el seu tram sud de Martorell a Hostalric, ha pogut documentar un seguit de jaciments inèdits, com ara Vinya de la Salut (Viladecavalls), amb diverses estructures agrícoles datades en l’època tardoimperial; Camps de Ca n’Arnella (Terrassa), amb part d’una necròpolis del neolític mitjà, i els Camps de Can Viure (Les Franqueses del Vallès) on s’ha excavat part d’una necròpolis de l’antiguitat tardana. A més, l’obra afectava una part del conegut jaciment de Camps de Can Colomer (Terrassa), on s’han localitzat sitges amb una cronologia des d’època ibèrica fins l’antiguitat tardana.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns punts destacats de la seva propera intervenció.

-   Quin és l’abast territorial del control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres?

El control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres només es va fer sobre el tram Sud: de Martorell a Hostalric. El tram nord encara no s’ha executat. Aquest control parteix d’un estudi d’impacte ambiental que condicionava tota l’obra a fer un seguit d’intervencions. En aquest cas un control arqueològic de tots els moviments de terres. A part d’una sèrie de sondejos previs al control, atès que ja es coneixien diverses zones d’expectativa arqueològica, recollides dins les diferents cartes arqueològiques de les comarques -Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i La Selva- que travessava el projecte. En total l’obra del gasoducte afectava 22 municipis.

-   Quants jaciments arqueològics heu excavat?

Els més destacats han estat els jaciments de la Vinya de la Salut a Viladecavalls; Camps de Can Colomer i Camps de Ca n’Arnella a Terrassa, i Camps de Can Viure a Les Franqueses del Vallès. A part d’aquests es van realitzar intervencions arqueològiques, de diferent caire, sobre la Sèquia Monnar de Sabadell i la documentació de mines d’aigües en diversos municipis. També es feu una intervenció paleontològica de recuperació de restes a la zona de la Vinya de Salut.

-   Quines han estat les troballes més destacades durant les excavacions?

En el jaciment de la Vinya de Salut es van detectar un seguit de sitges i retalls corresponents a l’antiguitat tardana. Entre les restes documentades cal destacar part d’una joguina que representa el cap d’un gladiador, un “secutor” i un plat sencer fet amb aram. En el conegut jaciment de Camps de Can Colomer s’han documentat tot un seguit de sitges, tombes, un lacus i un forn. La cronologia d’aquestes restes es correspon bàsicament a l’antiguitat tardana. Cal afegir la localització d’una sitja ibèrica que constata cronològicament l’establiment en aquest indret, ja que s’han documentat restes des d’època neolítica fins època alt medieval. Del jaciment de Camps de Ca n’Arnella només es tenien referències de troballes aïllades, però amb questa intervenció és el primer cop que es constata que hi ha un jaciment amb estructures funeràries neolítiques i algunes sitges que podrien tenir una cronologia molt més moderna, en aquest cas corresponents a l’antiguitat tardana. A la necròpolis localitzada als Camps de Can Viure, datada en l’antiguitat tardana, ha documentat 21 tombes amb una sèrie d’inhumacions molt interessants. Cal destacar entre elles l’enterrament múltiple de la UF8 i l’enterrament, UF19 d’un infant d’uns 10 anys amb un “clavi caligarii” al seu costat.

  • 12:01
  • 0

Publicació: “Fosses, sitges i altres coses catàleg d’estructures prehistòriques d’Europa”, de Josep Miret

Recentment ha aparegut a la xarxa el llibre: “Fosses, sitges i altres coses. Catàleg d’estructures prehistòriques d’Europa” de Josep Miret i Mestre. És una monografia en què es donen a conèixer diverses estructures prehistòriques, entre elles, sitges, llars de foc, fons de cabana, forns, forats de pal, etc, amb les característiques que permeten precisar-ne la funció.

Aquest treball vol ésser un catàleg útil per a l’arqueòleg de camp, perquè quan excavi un jaciment a l’aire lliure pugui classificar les estructures que troba d’acord amb la seva funció. Es tracta de la continuació d’altres treballs del mateix autor.

| Per descarregar la publicació en pdf cliqueu aquí |