Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


106 APUNTS

  • 09:10
  • 0

Exposició: “Mediterrani. Del mite a la raó” a CaixaForum Barcelona

El rapte d’Europa, S. IV aC © Allard Pierson Museum, Amsterdam

Del 28 de febrer al 15 de juny de 2014 romandrà oberta a CaixaForum Barcelona l’exposició “Mediterrani. Del mite a la raó”, i el proper divendres dia 28 a les 19,00 hores està prevista la conferència “Mediterrani” a càrrec de Pedro Azara, comissari de l’exposició, la primera d’un seguit de xerrades i altres activitats que es desenvoluparan a l’entorn de l’exposició.

A mitjans del primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú -l’àgora o el fòrum- com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:08
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonso i Dani López

Moderador: Joan López

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

-   Quin és l’interès de visitar un jaciment com la fortalesa ibèrica dels Estinclells a Verdú?

En primer lloc aquest jaciment ens permet conèixer una miqueta més la implantació en el territori del poble ilerget per l’actual zona de ponent de Catalunya. Els Estinclells, juntament amb el jaciment encara en fase incipient d’excavació del Tossal de la Pleta/Castellsalvà (Belianes) excavat pel mateix equip, permeten ampliar el coneixement  de l’urbanisme i la cultura ibèrica a la zona de Lleida al costat de jaciments ja clàssics com els Vilars d’Arbeca i el Molí de l’Espígol de Tornabous. Dins aquest conjunt d’enclaus patrimonials, la petita fortalesa dels Estinclells aporta la possibilitat de conèixer un assentament d’una sola fase, s. III aC que, a mode de radiografia, ens mostra la vida durant un quart de segle sense afegits previs ni posteriors. En aquest sentit, l’urbanisme del poblat, elements com la bassa, les muralles i defenses, la vaixella ceràmica, el mostreig analític de llavors, carbons i granes, etc, ens aporten una mirada sincrònica del món ilergeta que ens permet entendre millor l’organització social, política i econòmica dels habitants del poblat i, en definitiva, del món ilergeta en general.

-   Per què parleu només d’un quart de segle per als Estinclells?

L’evidència arqueològica ens mostra clarament un abandonament prou sobtat del jaciment a finals del segle III aC. El tapiat de les portes de molts dels recintes, l’incendi accidental o no d’alguns dels espais importants del jaciment ens fan relacionar l’abandoment amb els fets traumàtics de la Segona Guerra Púnica. El jaciment es deshabita quan encara segurament no ha acabat de construir-se i no s’ocupa mai més.

-   En quina fase estan els treballs actualment?

Les dimensions petites del recinte i les reiterades campanyes d’excavació subvencionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia des de l’any 2002, a més de la realització de diversos plans d’ocupació, han permès un avenç ràpid de la recerca. Actualment cal encara excavar part del fossat defensiu i part d’un dels vessant. De totes maneres la investigació s’ampliarà a partir d’ara a la part baixa de la fortalesa pel costat oriental, on hi ha una vil·la romana. L’excavació d’aquesta vil·la romana permetrà afegir un element nou al conjunt i permetrà conèixer la zona a partir de l’ocupació romana.

-   Quin element us ha sorprès de trobar als Estinclells?

Per sobre de tot cal destacar la troballa de les cases 15 i 16. L’incendi accidental o no d’aquests dos recintes va permetre conservar fins a la seva excavació les restes d’un taller de premsa ibèric únic al món peninsular. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat i in situ format pels elements principals d’un taller de premsat: una base de premsa, un canal de desguàs, un cup, fins i tot part de la biga que servia per premsar. L’estudi analític de les restes ha permès confirmar la bifuncionalitat del taller tant per premsar vi com olives. L’aparició també d’un trull i d’una gran fogaina abonen aquesta idea.

-   Què és el CEP, Camp d’Experimentació de la Protohistòria?

La troballa de la premsa i la realització d’alguns experiments relacionats amb les excavacions que dirigeix aquest equip van fer plantejar, a finals de 2009, la musealització de la fortalesa i la creació del CEP per concentrar en un sol espai físic les principals línies de recerca de l’arqueologia experimental del món protohistòric, la construcció, l’agricultura i transformació de productes, especialment l’obtenció de l’oli d’oliva, el vi, i la fabricació de ceràmica. Aprofitant que el jaciment i un camp annex són de titularitat municipal s’ha endegat aquest projecte experimental. Actualment s’ha reconstruït experimentalment el conjunt de la premsa, alguns forns ceràmics i un equip de la Universitat de Lleida dirigit per N. Alonso  treballa en l’estudi de cultius experimentals. El CEP però està obert a qualsevol equip seriós que pugui venir a treballar qualsevol aspecte del món protohistòric a través d’aquesta gran eina que és l’experimentació.

  • 09:32
  • 0

Presentació de la “Guía Arqueológica de la Península Ibérica-España: de las colonizaciones a la caída del Imperio Romano de Occidente” al MAC-Barcelona

El proper dijous 6 de febrer a les 19,30 hores, tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya la presentació de la “Guía Arqueológica de la Península Ibérica-España: de las colonizaciones a la caída del Imperio Romano de Occidente”, de Luis del Rey Schnitzler.

Aquest llibre és la culminació d’un projecte personal iniciat ja fa molts anys com a passatemps de cap de setmana i que va permetre l’autor descobrir racons extraordinaris de la península Ibèrica així com compaginar les seves dues grans passions: l’arqueologia i la fotografia. Tres anys desprès de l’inici d’aquesta aventura ha pogut veure publicat el seu treball que presenta una selecció de més de 700 monuments, museus i jaciments arqueològics de la península Ibèrica amb dades i recomanacions pràctiques per a la seva visita.

Imprescindible reserva prèvia: infomac@gencat.cat . 934232149
Se sortejaran dos exemplars entre les persones inscrites

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Passeig Santa Madrona, 39-41, Barcelona

  • 12:00
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Joan Garcia Targa i Magí Miret
Moderador: David Asensio

Unes obres fetes a l’estiu de 2013 al nucli històric urbà de Sitges (Garraf) han permès localitzar un tram de muralla i construccions adossades d’època ibèrica plena. Aquestes restes se sumen a les diverses sitges de la primera edat del ferro, d’època ibèrica i romana localitzats anys enrere. Les recents troballes confirmen l’existència d’un nucli costaner ibèric d’una certa importància que podria haver tingut un paper destacat en les relacions comercials amb les terres interiors penedesenques de la Cossetània ibèrica. L’ocupació romana va provocar transformacions en l’assentament, però el lloc va continuar habitat durant l’Alt Imperi.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Joan Garcia Targa sobre aspectes destacats de la conferència.

- Hi ha restes arqueològiques a Sitges?

La vila de Sitges és coneguda com a reclam turístic i com a indret associat a la figura de Santiago Rusiñol i l’art català des de finals del segle XIX, a banda del calendari cultural marcat per Carnaval, Corpus, Festival de Cinema Fantàstic i altres dates del àmpliament difoses. No obstant, des de l’any 1988 s’ha efectuat dins del casc antic i al terme municipal tot un seguit d’intervencions arqueològiques que han estat donades a conèixer tant per mitjà d’articles d’investigació com de divulgació bé siguin xerrades, publicacions o bé tres exposicions de temàtica arqueològica (1995, 2003 i 2009).

- Per què es presenta ara aquesta conferencia?

Arran de les excavacions dutes a terme l’any 1999 a la Casa del Poble de Sitges es va posar de manifest l’existència d’un passat històric antic amb restes constructives, concretament murs de morter de calç i clavegueres pertanyents a una instal·lació productiva d’època romana amb uns precedents ibèrics de segle III aC. En aquesta ocasió la troballa de restes constructives a l’altra extrem del Puig de Sitges al 2013 permet fer una nova reflexió al voltant d’aquesta zona dins del municipi i la seva significació dins la geografia ibèrica i romana del litoral català.

- Quines son les novetats posades al descobert?

Les obres de conducció associades a la remodelació dels museus de Sitges van determinar la necessitat de fer uns seguiment dels rebaixos de terra. El resultat dels treballs arqueològics  desenvolupats entre els mesos de abril i juliol de 2013 han posat al descobert restes d’estructures ibèriques del segle IV-III aC, acumulacions de materials d’època romana (segle I dC) i trams de la muralla perimetral del Puig del Sitges que es poden datar al segle XVII-XVIII. En tots els casos es tracta d’intervencions modestes en extensió, però que aporten informació de qualitat sobre el passat.

- Quins han estat els resultats d’aquestes intervencions?

El conjunt d’intervencions efectuades al Puig de Sitges permeten confirmar l’existència d’una ocupació en època ibèrica a la part alta i les vessants que es materialitza en sitges d’emmagatzematge i algunes estructures d’habitat que s’estenen més enllà del promontori pròpiament dit. Sembla doncs evident que aquest punt del municipi podria haver estat espai de concentració d’excedents agrícoles de les zones properes i a la vegada punt de sortida i d’intercanviar d’aquests productes amb altres zones de la mediterrània com així es manifesta per la varietat i qualitat d’alguns dels materials recuperats.

  • 14:55
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueòlogiques al Municipium Sigarrensis (els Prats de Rei, Anoia) entre la Primera Edat del Ferro i l’Edat Mitjana”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Natalia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno
Moderadora: Núria Rafel

El coneixement de l’existència d’una entitat municipal romana al terme dels Prats de Rei (Anoia), el Municipium Sigarrensis, es remunta a final del segle XVIII, quan la correspondència epistolar entre erudits catalans de l’època deixa constància escrita de la troballa al lloc d’una sèrie d’inscripcions epigràfiques romanes d’època alt-imperial. Unes primeres intervencions arqueològiques van certificar l’any 1972 l’antiguitat ibero-romana de la vila. Quaranta anys després noves descobertes arqueològiques posen de manifest pel lloc una seqüència urbanística rica, complexa i continuada, doncs han donat a conèixer un oppidum ibèric del segle VI-V a.C. d’una important entitat arquitectònica, vestigis d’edificis de representació pública d’època tardorepublicana, una rica necròpolis paleocristiana i restes de l’enclòs emmurallat de la vila medieval.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

El coneixement de l’existència d’una entitat municipal romana de Sigarra o dels sigarrencs al terme dels Prats de Rei, el Municipium Sigarrensis, es remunta a finals del segle XVIII, moment de la troballa al lloc d’una sèrie d’inscripcions epigràfiques romanes d’època alt-imperial on s’especifica categoria administrativa de l’indret a l’Antiguitat.

-   Però, abans de la intervenció arqueològica portada a terme per la Universitat de Lleida (UdL) a la Plaça del Ma. De Déu del Portal, què en sabíem sobre l’existència d’un poblament ibèric precedent al lloc?

Tot i que el greco-alexandrí Ptolemeu mencionava a la seva Geografia (segle II n.e.) l’existència de la població ibèrica de Sigarra, i que els primers indicis arqueològics van certificar l’any 1972 l’antiguitat ibero-romana de la vila, les escadusseres interpretacions científiques aventurades aleshores van descartar l’existència d’un enclau iber d’entitat a l’arribada dels romans. Tanmateix en els darrers anys han sortit a la llum nous indicis numismàtics que apuntaven a que aquest nucli havia d’existir (amb seca monetària inclosa), doncs teníem coneixement de tres monedes ibèriques descontextualitzades que són portadores de la llegenda Sikarra, ara per ara l’origen conegut més antic del topònim Segarra. Es podia suposar, per tant, que, més tard o més d’hora, la realitat historico-arqueològica de Sikarra/Sigarra acabaria sorgint a la llum i, atesos els antecedents esmentats, era lògic que fos des del subsòl de la vila dels Prats de Rei.

-   Segons les restes documentades en aquesta excavació quina és l’entitat de la Sikarra ibèrica?

Just a sota de l’urbanisme actual s’han documentat part de les estructures de fortificació (fossat i escarpa) d’ un oppidum (poblat fortificat) de l’Ibèric antic (segles VI-V a.n.e.) i de gran entitat arquitectònica (més de 4 m de potència conservada). Entre els anys 375-350 a.n.e. el fossat perd la seva funció defensiva i es rebleix de manera intencionada abocant-hi uns dos metres de terres de diferent origen. Els nivells de sediment arqueològic excavats han aportat, a més, un conjunt de peces ceràmiques gregues àtiques  que per quantitat i qualitat seria un dels més importants de la Catalunya occidental. L’esmentat rebliment intencionat del fossat s’ha pogut associar a una important fase d’expansió urbanística fora de les muralles de l’oppidum originari que té lloc entre els anys 375-350 a.C., ja en l´Ibèric ple.  Aquesta ampliació de l’espai urbà consistí, en aquest punt del nucli, en el bastiment de cases ibèriques de dues plantes: soterrani i primer pis.

-   Tenint en compte la rellevància administrativa atorgada a la Sigarra romana, s’ha trobat a la plaça excavada algun vestigi romà destacable?

Sí, s’han documentat restes arquitectòniques d’entitat que demostren com la romanització de l’assentament indígena entre els segles II-I a.C va anar acompanyada d’un important procés de monumentalització ja des d’època tardorepublicana. Estem davant dels indicis arqueològics d’un nucli ibèric fortificat de l’Ibèric antic i ple que amb l’arribada dels romans és monumentalitzat seguint models arquitectònics itàlics, com evidencien les nombroses columnes fragmentades que han estat recuperades durant els treballs arqueològics. Algunes de les peces presenten unes dimensions tan imponents que podrien haver format part d’un possible temple.

-   Quines noves aportacions suposa l’actuació arqueològica efectuada al carrer del Mur de Prats de Rei?

En primer lloc s’han pogut documentar fins a cinc enterraments emmarcats cronològicament entre els segles VIII i X. Els enterraments, ubicats a tocar de l’església parroquial, havien aprofitat fragments de diferents sarcòfags de cronologia romana per dur-se a terme.

D’altra banda gràcies a les rases efectuades s’exhumaren dos panys de muralla, el primer a la confluència del carrer del Mur i la plaça de la Sardana, i el segon al carrer del Mur amb el carrer Josep Maria Llobet. Els murs, de difícil datació donada l’absència de materials a l’estratigrafia associada, es poden emmarcar dins l’època medieval i moderna, donat que són coincidents amb els plànols relacionats amb la batalla dels Prats de Rei (1711).

-    Quina importància representa la localització d’un mosaic sepulcral a la necròpolis dels Prats de Rei?

Fins a dia d’avui es coneixia l’existència d’una necròpolis al municipi dels Prats de Rei, la qual s’ubicava en un ventall cronològic molt ampli que es situa vers l’antiguitat tardana i es sospitava que seguien un ritual d’enterrament de caràcter cristià. La localització del mosaic on hi apareix un crismó, ens confirma el marcat caràcter cristià de la necròpolis, al mateix temps que (seguint criteris estilístics) ens permet acotar més cronològicament l’espai cementirial, situant-lo entre els segles IV i V dC. Tanmateix també ens permet afirmar l’existència d’una classe benestant en aquest període cronològic ja que aquest tipus de sepultura suposava un cost econòmic elevat per a la família.

  • 12:31
  • 0

Activitats per dissabte al Museu Arqueològic de l’Esquerda

Museu Arqueològic de l’Esquerda ha programat per demà, 18 de gener, dues activitats complementàries a l’exposició temporal “Cavalls i poder en el món ibèric”, que es podrà visitar en les seves instal·lacions fins el dia 17 de març.

Coincidint amb les festes de Sant Antoni Abat, a l’Àrea de Recerca Experimental Arqueològica de l’Esquerda, demà podreu veure una demostració de llaura tradicional a partir de les 4 de la tarda i a les 7 del vespre seguir una conferència que porta el mateix títol que l’exposició i que anirà a càrrec de la Dra. Ariadna Nieto, arqueozoòloga del jaciment dels Vilars d’Arbeca.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

  • 13:18
  • 0

8a Setmana de la Prehistòria: L’alimentació a la Prehistòria

Entre els dies 2 de desembre i 5 de desembre de 2013, el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida (GIP), amb la col·laboració del Museu de Lleida, organitza la 8a Setmana de la Prehistòria.

Aquest any la temàtica d’aquest cicle de conferències gira al voltant de la cuina entesa com un reflex cultural de qualsevol societat. Tres investigadors de prestigi, Palmira Saladie (IPHES, Tarragona), Josep Bosch (Museu de Gavà) i Joan Santacana (UB) ens aproparan a les estratègies de producció i consum de l’aliment al llarg de la Prehistòria. D’altra banda, es realitzarà un taller de confecció de pa prehistòric a càrrec del panader Ybán Yarza.

Els horaris i emplaçament de les conferències i del taller són els següents:

Conferències: (a l’Arxiu Històric)

-  Dilluns, 2 de desembre a les 20,00h: “Caçadors i caníbals a la Sierra de Atapuerca”, a càrrec de Palmira Saladie (IPHES, Tarragona)

-  Dimarts, 3 de desembre a les 20,00h: “L’alimentació dels primers pagesos. Solució o problema?”, a càrrec de Josep Bosch (Museu de Gavà)

-  Dimecres, 4 de desembre a les 20,00h: “La cuina dels ibers: una aproximació antropològica”, a càrrec de Joan Santacana (Universitat de Barcelona)

-  Dijous, 5 de desembre a les 18,00h, activitat complementària que es realitzarà al Museu de Lleida “Hagamos pan prehistórico! Teoría y práctica de la panificación”, dirigida per Ybán Yarza.

Tant les conferències com el taller són activitats gratuïtes, però cal apuntar-se prèviament al taller de confecció de pa per tal de poder-hi participar.

| Per a més informació, descarregueu el tríptic en pdf |

  • 15:33
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Darreres intervencions al jaciment ibèric de Les Maleses: excavacions i procés de museïtzació”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Mercedes Duran, Gemma Hidalgo i Dani Moly
Moderador: Joan Sanmartí

El jaciment ibèric de Les Maleses ubicat als termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles des de l’any 2000 ha estat objecte d’un programa de intervencions destinades a la posada en valor del mateix. En aquesta conferencia ens centrarem en els dos darrers anys tant a nivell d’excavació com de museïtzació, donada la interessant aportació que presenta el moment del seu abandonament per part de la comunitat que l’habitava.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

-   Quins paral·lels podríem establir vers els rituals d’abandonament de Les Maleses?

Paral·lels respecte a l’incendi virulent es documenten al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar on als seus magatzems s’acumulen molts materials que després de l’incendi no es van tornar a recuperar. Castellar de Pontós a Girona seria un altre exemple. Tanmateix i ja fora de Catalunya al palau-santuari de Cancho Roano a Badajoz es presenten estances incendiades amb  materials representatius. A les Maleses s’ afegeix que l’ habitació de la casa 30 i el dipòsit d’aigua presenten un mateix comportament en el darrer moment d’ocupació, un incendi provocat i ben alimentat. Per això pensem que si s’inutilitza un dipòsit les intencions d’anar-se son evidents.

-   Existeix algun pla de protecció del jaciment ?

El jaciment en aquest moment forma part del Parc de Serralada de Marina i entra dins de les normatives de protecció dels Parcs naturals. Com elements patrimonials de caràcter històric el jaciment des de fa temps està reconegut pels dos ajuntaments, com a Bé d’Interès Local i el Pla Director amb el que compta el jaciment estableix tots els paràmetres de actuació vers la seva conservació, museïtzació i difusió didàctica.

-   Quines són les perspectives de futur del jaciment ?

Encara que la crisi econòmica ens ha afectat com a la major part dels projectes d’investigació que es fan, la tasca desenvolupada al llarg dels 13 anys que portem de treballs  ha permès posar en valor el jaciment. Això ha comptat amb el recolzament des de les diferents administracions i està sent conegut i respectat pels montcadencs. La nostra intenció és continuar amb les tasques de recerca i de consolidació de les noves estructures.  Prosseguir amb la museïtzació del jaciment per tal de fer-ho entenedor als visitants i continuar amb la difusió de les nostres investigacions tant en l’àmbit científic como en el didàctic des del propi  Museu de Montcada.

  • 15:48
  • 0

Descobert un fossat defensiu del segle VI aC al poblat ibèric d’Ullastret

Vista aèria del Puig de Sant Andreu (Ullastret).

La darrera troballa realitzada a Ullastret ha estat la descoberta d’un fossat defensiu que envoltava l’oppidum del Puig de Sant Andreu, un dels nuclis de població més rellevants de l’edat del ferro a la Mediterrània, i sens dubte, el més important de la cultura ibèrica.

El poblat fortificat del Puig de Sant Andreu s’excava sistemàticament des del 1947, però no ha estat fins al passat més d’octubre que s’ha posat de manifest l’existència d’un fossat. Un gran sondeig longitudinal a la línia de la muralla, amb una superfície de gairebé 75 m2 ha permès obtenir una visió completa de l’estructura del fossat, que està excavat directament a la roca, fet que havia permès el posterior aprofitament de material de construcció a la muralla i les altres edificacions de la ciutat. El fossat estructuralment te un perfil en U, amb una escarpa i contraescarpa molt pronunciats, i transcorre paral·lel a la muralla occidental a una distància de prop de 10 metres.

L’oppidum del Puig de Sant Andreu és la fortificació més complexa i avançada de la cultura ibèrica i la recent troballa confirma la rellevància de tot el conjunt en el seu context històric. A més de la funció defensiva i dissuasòria d’aquest monumental aparell defensiu, és també una demostració del poder i prestigi de la societat que el va erigir.

| galeria d’imatges |

  • 13:51
  • 0

Recents troballes arqueològiques a Sitges (Garraf)

Les excavacions realitzades al puig de Sitges (Garraf) han posat al descobert un tram de muralla i murs de cases del poblat ibèric que estava situat al nucli antic de la vil·la, i ha donat també diversos materials arqueològics, entre els quals destaca per la seva singularitat un anell d’or.

Durant els mesos de juliol i octubre d’enguany es va obrir una rasa per a instal·lacions de serveis al carrer de Fonollar de Sitges –al puig de Sitges, on hi ha el nucli històric de la vil·la- amb motiu de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel. El control arqueològic de les obres ha permès documentar per primera vegada un tram de muralla i murs de cases del poblat ibèric que ocupava bona part del puig. Entre els materials arqueològics recuperats destaquen alguns fragments ceràmics de vaixella de taula de vernís negre de producció àtica del segle IV aC. També es va localitzar una bossada de terres amb fragments ceràmics d’època romana dels segles I aC-II dC, entre els qual hi ha trossos de vaixella de taula de terra sigil·lada itàlica i sudgàl·lica i un petit anell d’or.

La troballa d’un anell d’or és un fet excepcional. El seu estat de conservació és molt bo, té un diàmetre d’1 centímetre, pesa 4,1 grams i es pot datar per paral·lels tipològics a la segona meitat del segle I dC o el segle II dC. Un cop l’orfebre romà havia corbat una petita làmina d’or fins donar-li la forma d’anell, va enrotllar els seus extrems per fixar la mida de l’anell –destinat segurament a una persona de curta edat- i va finalitzar-los en forma d’espiral.

Les excavacions han estat realitzades per Joan Garcia Targa –que ha dirigit anteriorment altres treballs de recerca arqueològica a Sitges– i per Pere Izquierdo Tugas, arqueòleg i tècnic del Consorci del Patrimoni de Sitges.

En la present temporada de la Tribuna d’Arqueologia hi ha programada la conferència: “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”, prevista per al proper 5 de febrer de 2014, en la qual es presentarà en profunditat el resultat de les recents intervencions realitzades al Sitges.