Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


138 APUNTS

  • 13:45
  • 0

Obituari: Leandre Villaronga, numismàtic, expert en monedes ibèriques del món

Leandre Villaronga (Barcelona, 1919) va morir dilluns passat 20 de juliol a Barcelona. De formació autodidacta, va assolir un gran reconeixement internacional en l’estudi de les monedes ibèriques, un camp en el qual se’l considera l’expert principal.

La seva obra comprèn vint-i-tres llibres i més de tres-cents articles en l’àmbit, sobretot, de la numismàtica antiga, com Las monedes hispano-cartaginesas (1973), Numismática antigua de Hispania (1979) o Numismática antigua de la península Ibérica (2004). Entre altres distincions, el 1981 va ser reconegut amb el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Colònia (Alemanya).

Villaronga va fundar el 1970 l’anuari Acta Numismàtica, que va dirigir des de 1970 fins al 2000. És una revista especialitzada que es publica cada any i que abraça des de les monedes de l’antiguitat fins al paper moneda actual. La revista pertany actualment a la SCEN, una societat creada el 1979 amb la finalitat d’estudiar les diferents branques de la història de la moneda, la medalla, els bitllets de banc, els jetons, els bons, els vals i altres objectes paramonetaris i, en general, de tot instrument emprat per a facilitar les transaccions. La SCEN també s’ocupa de promoure el coneixement, l’estudi i la difusió de la numismàtica i de la història de la moneda. Villaronga va ser-ne el fundador i la va presidir entre el 1979 i el 1995.

  • 12:00
  • 0

Programa dels Concerts al jaciment de la Font de la Canya – 2015

Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’Estudis Cossetans, amb el tàndem format pel director de les excavacions Dani López i la dinamitzadora cultural Rosa Vendrell, amb l’objectiu principal és apropar al gran públic el jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), origen de la vinya. Enguany com a novetat, s’estrena la terrassa de la casa de Colònies de Sant Pere d’Avinyó com a espai dels concerts i del sopar posterior a la visita del jaciment.

El primer dels concerts programats tindrà lloc el proper dissabte, 11 de juliol, amb el recital “Guitarra i ritmes: evocant Manolo de Huelva, Javier Molina i Miguel Borrull”, que anirà a càrrec del músic Mario Mas. El programa d’activitats comença a les 20 hores, a la Casa Colònies Sant Pere d’Avinyó, amb una passejada fins al jaciment, on l’arqueòleg Dani López explicarà les darreres troballes de la campanya de maig. Tornant a Avinyó, després d’un tast de vi o cava, començarà el concert.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa sencer en pdf |

  • 14:52
  • 0

Conferència: “La religió ibèrica en el territori de la Indigècia. Estat de la qüestió”

Per demà divendres 29 de maig està programada la conferència: “La religió ibèrica en el territori de la Indigècia. Estat de la qüestió”, que anirà a càrrec de Marc Prat, becari FPI del laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona.

Aquesta és setena xerrada del III Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines (2015), que coordinen Alfons Díaz i Albert Aulines, i  tindrà lloc a les 7,30 hores al Museu Darder de Banyoles (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles).

| Per a més informació sobre el cicle de conferències, cliqueu aquí |

  • 12:40
  • 0

Conferència: “Les ocupacions urbanes del complex arqueològic d’època ibèrica del Mas Castellar de Pontós (segles V-III aC)”

Per avui divendres 22 de maig està programada la conferència: “Les ocupacions urbanes del complex arqueològic d’època ibèrica del Mas Castellar de Pontós (segles V-III aC)”, que anirà a càrrec d’Enriqueta Pons, arqueòloga, investigadora i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya- Girona (1975-2012).

Aquesta és sisena xerrada del III Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, i  tindrà lloc a les 7,30 hores al Museu darder de Banyoles (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles).

  • 14:15
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Núria Armentano, Francesc Busquets, Francesc Florensa, Lourdes Forcades, Agustín Gamarra, Damià Griñó, Miquel Gurrera i Iñaki Moreno
Moderador: Ramon Ten

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat fent un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Així, les intervencions més destacades que s’hi han fet, com el Calvari de Gandesa (Terra Alta), les Esquarterades a Ulldecona (Montsià), la Clapissa/Partida dels Masets de Godall (Montsià) i la recent als Malladarets, a Alfara de Carles (Baix Ebre), han aportat un seguit de novetats arqueològiques interessants amb cronologies que engloben des de l’edat del ferro, les èpoques ibèrica, romana, medieval i musulmana, fins a les guerres carlines.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-   Què han aportat les urgències d’arqueologia a les Terres de l’Ebre dutes a terme en els últims anys?

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat portant a terme una sèrie d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Destacaríem les troballes realitzades a Alfara de Carles.

-   A quines fases cronològiques fan referències les vostres intervencions arqueològiques?

Hem abastat diverses cronologies des de l’edat del Ferro fins a les guerres Carlines. Tot i que les intervencions en alguns casos han estat molt migrades, hem pogut concretar les cronologies força bé.

-   En les urgències només heu intervingut arqueòlegs?

En moltes de les intervencions arqueològiques han intervingut altres especialistes de disciplines afins, com ara antropòlegs, restauradors i documentalistes. Cada cop és més necessari treballar amb especialistes que coneguin perfectament el seu ofici, que aporten millores tant a camp com en els resultats finals de les intervencions.

  • 15:11
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El projecte d’1 % cultural del Molí d’Espígol: consolidació i restauració de les restes, i excavació arqueològica”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de abril de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Principal, Òscar Escala, Andreu Moya, Gemma Piqué, Enric Tartera i Ares Vidal
Moderadora: Núria Rafel

Durant el 2013 es dugueren a terme al Molí d’Espígol diferents treballs arqueològics en el marc d’un projecte de l’1 % cultural. Els treballs van consistir fonamentalment en la consolidació/restauració de les restes visibles; en el sanejament, l’estabilització i la reconstrucció d’aquestes, i en la instal·lació d’un sistema de drenatge que permetés garantir-ne el manteniment. Les novetats més interessants provenen de l’àrea nord del jaciment, on es va documentar la continuïtat de la muralla de la primera edat del ferro, i es va excavar parcialment una estança d’aquest període; també es posà al descobert una part més del tram de la muralla de l’ibèric antic, i una part considerable del sistema defensiu de l’ibèric ple, amb restes de la muralla, un possible accés i un mur d’escarpa de fossat. Les actuacions a l’àrea sud/sud-oest van permetre descobrir la complexitat diacrònica de la porta oest (porta d’Iltirta), així com la continuació del perímetre de la muralla de l’ibèric antic en un tram llis de més de 100 m.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Principal sobre aspectes destacats de la propera xerrada.

-  Què és el Molí d’Espígol?

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més important de la Catalunya occidental. De fet, la primera ocupació arrenca durant la primera edat del ferro, amb una fesomia molt similar a la del jaciment dels Vilars (Arbeca, Les Garrigues): una fortalesa de dimensions mitjanes, defensada per potents muralles i un sistema de torres i potser també un fossat. A partir del període ibèric antic, el jaciment s’expandeix, amb un nou sistema defensiu i un nou traçat urbà que amortitzen l’antic assentament de la primera edat del ferro. Tanmateix, l’eclosió del jaciment s’esdevingué durant l’ibèric ple, quan la superfície habitada assoleix la seva màxima expressió, amb un urbanisme complex i un sistema defensiu que compta amb un important muralla i fossat, a partir del qual es troben diferents barris periurbans destinats a la manufactura i a l’emmagatzematge de productes alimentaris. El Molí d’Espígol és ara una autèntica ciutat, possiblement una de les capitals dels Ilergets.

El seu final caldria situar-lo cap al final del segle III ane, molt probablement com a conseqüència dels fets de la Segona Guerra Púnica. Si bé es detecta una reocupació entorn del 100 ane, després de quasi cent anys d’abandó, aquesta seria molt breu en el temps i localitzada en punts determinats del jaciment. El seu final definitiu, després d’aquesta darrera tímida revifalla, s’hauria esdevingut al llarg del segon quart del segle I ane.

-  Quin tipus de treballs s’hi han realitzat?

La campanya del 2013 va ser una iniciativa derivada de la consecució d’un projecte d’1% cultural, finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de consolidar el jaciment del Molí d’Espígol, que havia assolit en un estadi de degradació considerable. Però també de realitzar-hi excavacions arqueològiques en aquells punts escollits per tal de resoldre algunes incògnites que la ciutat ibèrica tenia (i encara té) plantejades.

Per tant, la tasca prioritària foren els treballs de consolidació/restauració, els quals han afectat totes les estructures del jaciment: s’han sanejat, estabilitzat, consolidat i en els casos que s’ha jutjat necessari, i sempre seguint uns estrictes criteris de respecte patrimonial, recrescut. Igualment, s’han realitzat assajos per tal de reproduir paviments de terra, i s’ha instal·lat per tot el jaciment, un sistema de drenatge que ha de permetre garantir la preservació de les restes.

-  Quines són les novetats més importants d’aquesta campanya?

A banda de disposar d’un monument consolidat, comprensible i agradable per al visitant, des del punt de vista científic, caldria destacar les novetats següents. En primer lloc, la confirmació de la potència de l’assentament de la primera edat del ferro, amb un sistema defensiu compost per una muralla de tècnica mixta i torres que segueixen una seqüència regular, amb un espai de caire religiós-ideològic associat a una de les torres; també s’ha pogut excavar parcialment un espai domèstic en què s’ha documentat la importància de l’arquitectura en terra (ús de tovots), o estructures singulars com ara una llar de foc en forma de lingot xipriota. Quant al període ibèric antic, s’ha pogut determinar l’estructura de la porta d’Iltirta en aquest moment i s’ha descobert la continuïtat de la muralla 2 per la banda oriental del jaciment. En darrer terme, entre les troballes situables durant el període ibèric ple cal destacar la localització efectiva de la muralla 3, fins ara només coneguda en un únic punt, en dos espais diferents de la banda nord del jaciment; aquestes troballes semblen confirmar la hipòtesis avançada a partir de les prospeccions geofísiques de l’existència d’una estructura de fossat, com a mínim amb una escarpa clarament documentada. També s’ha pogut localitzar la muralla 3 en la zona de la porta d’Iltirta, que durant aquest moment pateix una important reforma que li dóna un aspecte més monumental, amb una petita poterna associada i que donaria accés directe a un dels barris extramurs; aquests mateixos treballs han demostrat que la claveguera de desguàs de la porta d’Iltirta s’hauria construït en aquest moment, i no en el període de l’ibèric antic, com inicialment es pensava.

En conjunt, totes aquestes noves dades porten a considerar, sense cap mena de dubte, el Molí d’Espígol com un assentament de gran entitat i rellevància.

  • 09:06
  • 0

Excursió cultural al jaciment ibèric d’Ullastret

L’Associació Cultural Untikesken Amics del Museu d’Empúries ha organitzat pel proper dissabte 4 d’abril una excursió cultural al jaciment ibèric d’Ullastret.

L’activitat consisteix en una visita guiada al jaciment, a l’exposició temporal “Els caps tallats d’Ullastret” i a la permanent del Museu, a càrrec de Gabriel de Prado, director del  Museu d’Arqueologia de Catalunya – Ullastret, amb un dinar al restaurant la Païssa de l’Avi de Fontanilles.

La sortida està prevista a les 11,00h des de la parada d’autobús de la Plaça de les Escoles. La tornada serà a les 17,00h aproximadament.

Amb reserva prèvia.Truqueu al telèfon 636 12 09 84

Preu de l’activitat: 35€ (30€ socis). Inclou desplaçaments des de l’Escala, dinar i visita guiada.

  • 14:36
  • 0

Inauguració del: “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”

Demà dissabte dia 28 de març tindrà lloc al centre cívic de Samalús, (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), l’acte oficial d’inauguració del: “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”, amb diverses activitats programades per a l’ocasió que es desenvoluparan al llarg del matí.

Els actes programats amb motiu d’aquesta inauguració començaran a partir de les 9,30h amb la Pujada pel nou sender de l’antiga ruta de carboners cap al jaciment. El punt de trobada serà el Centre Cívic de Samalús. Posteriorment, a les 10,30h començarà la Jornada de portes obertes al jaciment de Puig del Castell, amb el recorregut per la zona habilitada per a la visita pública.

A les 12,30 hores tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració del “Sender i Jaciment del Poblat Ibèric a Samalús”, amb parlaments per part de l’alcalde de Cànoves i Samalús, José Luis López Carrasco, Marc Guàrdia i Llorens, arqueòleg director dels treballs, i Andreu Carreras Puigdelliura, diputat adjunt d’Espais Naturals. A les 13,00h s’oferirà un tastet amb receptes iberoromanes.

  • 09:13
  • 0

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria”

Intervenció a l'hipogeu de l’edat del bronze trobat a la Plaça de la Gardunya l’any 2012. Imatge: SAP

El proper dijous 26 de febrer a les 18,00 hores tindrà lloc la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria” a càrrec del nostre company, l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura, Joaquim Folch i de Juan F. Gibaja, investigador del IMF-CSIC.

Aquesta serà la primera, d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, que organitza el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC.

La sessió tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (c/ Hospital, 64 de Barcelona).

  • 10:14
  • 0

Conferència: “Colons i indígenes al Mediterrani: el cas d’Empúries”

El proper dissabte 21 de febrer està programada la conferència “Colons i indígenes al Mediterrani: el cas d’Empúries”, a càrrec del Dr. Carles Buenacasa Pérez de la Universitat de Barcelona.

Sota el format del 2n Untikafòrum la sessió està plantejada com una taula rodona entorn als indígenes a Empúries i la seva colonització per crear un taller d’hipòtesis totalment obert.

La xerrada, que organitza l’Associació Cultural Untikesken Amics del Museu d’Empúries, tindrà lloc al MASLE – Museu de l’Anxova i de la Sal (Av. Francesc Macià, 1 de ‘Escala) a les 12,00 hores.