Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


146 APUNTS

  • 11:35
  • 0

Xerrada: “Arqueologia dels ibers i romans a Sitges: darreres troballes”, a Sitges

El proper dissabte dia 30 de gener de 2016 a les 19,00 hores està programada la xerrada organitzada pel Grup d’Estudis Sitgetans: “Arqueologia dels ibers i romans a Sitges: darreres troballes”, que anirà a càrrec de Joan Garcia Targa.

La xerrada tindrà lloc al local del Grup d’Estudis Sitgetans, Espai Cultural Per Stämpfli, al carrer d’en Boc, 9, de Sitges.

  • 11:07
  • 0

Presentació de la tesi doctoral: “Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, de Marta Mateu

Vista aèria de l’assentament del Primer Ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Fotografia: GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica)

El proper divendres 15 de gener, a les 11,00 hores tindrà lloc la lectura de la tesi doctoral de Marta Mateu Sagués, investigadora del SERP i del GRAP, a la Sala Gran (4a planta) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La tesis, que porta el títol: “Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, ha estat dirigida pels Doctors. M. Mercè Bergadà i David Garcia-Rubert i serà avaluada pel Dr. Francesc Gracia de la Universitat de Barcelona, la Dra. Rosa M. Poch de la Universitat de Lleida i la Dra. Antònia Navarro de la UPC.

  • 12:09
  • 0

Últims dies de l’exposició: “Caps tallats. Símbols de poder”, al MAC-Barcelona

Si encara no heu tingut ocasió de fer-ho, fins el proper diumenge 10 de gener es podrà visitar al MAC-Barcelona: “CAPS TALLATS. Símbols de poder”, l’exposició temporal produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, sobre la temàtica del cap trofeu i a la seva significació des de l’antiguitat fins al món contemporani.

Durant l’edat del ferro, els ibers eren alguns dels pobles que tractaven i exhibien públicament com a trofeus els caps dels seus enemics vençuts, de vegades en companyia de les armes capturades. Aquest costum ritual i la seva posada en escena reafirmaven el poder dels líders. En aquesta exposició es presenten exemples arqueològics i etnogràfics procedents de diversos museus, així com iconografia artística, audiovisuals i recursos interactius que il·lustren el fenomen arreu del món per conèixer les seves arrels i l’àmplia dimensió cultural assolida.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:49
  • 0

Visita guiada a l’exposició temporal “Caps tallats. Símbols de poder”, al MAC-Barcelona

El proper dissabte 12 de desembre a les 12,00 hores el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona us proposa una visita guiada a la darrera exposició temporal “Caps tallats. Símbols de poder”, que romandrà oberta fins el proper 10 de gener de 2016.

Aquesta visita és una activitat gratuïta inclosa en el preu d’entrada al museu que ofereix l’oportunitat de conèixer l’exposició de la mà de la comissaria de l’exposició, i també de practicar l’idioma francès.

És recomana l’inscripció prèvia al telèfon: 934246577  o al c/e: acvisites.acdpc@gencat.cat

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc, Barcelona

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:28
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació de segona meitat de segle II a.C. a l’interior de Catalunya” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de novembre de 2015, 19,00h

Conferenciants: Joaquim Pera, César Carreras, Esther Rodrigo i Núria Romaní
Moderador: Jordi Principal

Les darreres campanyes d’excavació han posat al descobert  les restes del que havia estat una fortalesa dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. L’establiment ocupa el cim d’un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d’excavació han permès documentar un gran edifici en el cim del turó amb diverses dependències que mostren detalls constructius d’un cert luxe, distribuïdes entorn un pati central; pati on s’obre una gran cisterna retallada en el terreny natural. Tot el conjunt es troba delimitat una muralla amb 4 torres documentades fins ara que ressegueix i fortifica el turó on s’ubica el jaciment. En relació a la muralla s’han documentat diverses dependències, habitacions i tallers, encara per excavar. S’ha exhumat una gran quantitat de materials ceràmics, sobretot d’importació, que mostren un horitzó cronològic ben definit entre el 150 i el 100 aC.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

-   En quin projecte de recerca s’inscriu aquesta excavació?

El projecte marc és un projecte nacional MINECO coordinat, conjuntament amb la Universitat d’ Alacant i el CSIC-Mèrida “Arqueología de la conquista e implantación romana en Hispania. Estrategias y modelos de control territorial”; també es troba dins un dels projectes quadriennals de la Generalitat “Primers models d’ocupació romana a Catalunya (s. II-I aC.)”. Puig Castellar de Biosca és un jaciment excepcional per poder avançar en el coneixement de com va evolucionar  el control romà del NE peninsular.

-   Que va promoure la seva excavació?

Tradicionalment sempre s’havia considerat  Puig Castellar com un poblat ibèric, l’únic existent a La Segarra. Nosaltres fa anys que estem excavant a la ciutat romana de Iesso (Guissona), situada tan sols a 5 km de Puig Castellar, ens va semblar que conèixer millor aquest assentament “ibèric” ens podria ajudar a definir millor el moment inicial de la fundació romana. També el fet que Puig Castellar estigués sotmès a una constant activitat clandestina ens va acabar de decidir a fer-hi un sondeig valoratiu. La sorpresa va ser que durant les prospeccions ens vam trobar amb restes de paviments de clara factura romana, això ens va fer replantejar l’objectiu i varem decidir fer-hi una campanya d’excavació per determinar la naturalesa d’aquestes restes.

-   Que voleu destacar d’aquest jaciment?

És un jaciment excepcional per la seva tipologia, es tracta d’un un assentament fortificat en altura amb muralla i torres, algunes de les seves dependències mostren un nivell de luxe que el fan especialment singular.  Que tingui una cronologia molt precisa i curta en el temps (segona meitat de segle II aC.) el fa ser un jaciment clau per entendre el procés de control d’aquest territori per part de Roma durant el període de la conquesta.

-   Com continuarà el projecte?

Fins ara portem 3 campanyes d’excavació de 15 dies de durada que han permès delimitar tot el perímetre i començar a excavar algunes dependencies. L’objectiu és continuar excavant i deixar al descobert les parts principals del complex. El fet que sigui un dels jaciments on fan pràctiques de camp els alumnes d’arqueologia de la UAB, incentiva la recerca i potencia la seva vessant didàctica. Estem molt animats pels resultats obtinguts, però per ser realistes cal dir que dependrà del finançament que poguem obtenir de les diferents administracions.  El fet que a Catalunya actualment s’estiguin excavant molts jaciments d’aquesta cronologia creiem que potencia les seves possibilitats.

  • 14:45
  • 2

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de novembre de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Diloli, Marc Prades i Jordi Vilà
Moderador: Josep Guitart

El dimecres 4 de novembre s’inicia el nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 amb la xerrada: “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”. La conferència serà precedida de la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma.

La temàtica de la xerrada se centrarà sobre el jaciment arqueològic de la Gessera (Caseres, Terra Alta), descobert a inicis del segle XX per Juan Cabré Aguiló. Pocs anys després, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va interessar pel lloc, iniciant-s’hi uns treballs arqueològics de la mà de Pere Bosch Gimpera, qui posaria al descobert un petit assentament d’època protohistòrica, definit per l’arqueòleg barceloní com “un poblat ibèric format per un carrer, a banda i banda del qual hi ha les habitacions”. Finalitzats els treballs d’excavació, el jaciment va quedar abandonat, que no en oblit, fins que el 2014, l’Ajuntament de Caseres va decidir recuperar-lo. El GRESEPIA es va fer càrrec de les tasques d’intervenció, excavant-lo de nou, consolidant-lo i adequant el seu entorn per tal de fer-lo  entenedor als visitants.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Diloli sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:

-   Quin va ser el motiu que us va portar a intervenir en aquest jaciment?

Des de l’Ajuntament de Caseres se’ns va instar a preparar un projecte per tal de recobrar i posar en valor els jaciments arqueològics, especialment els protohistòrics, del municipi. Després d’una reunió amb l’alcalde, vam decidir que aquest projecte s’havia d’iniciar en un dels jaciments més paradigmàtics no únicament de Caseres, si no de l’arqueologia protohistòrica catalana, La Gessera, doncs fou el primer que va excavar Pere Bosch Gimpera a Catalunya, l’any 1914. Sabíem que el jaciment estava abandonat i força deteriorat, i es mereixia un tractament acurat per recuperar-lo i socialitzar-lo. A més, La Gessera sempre ha estat una incògnita científica, i així teníem la possibilitat d’aportar unes dades actualitzades sobre la seva cronologia i funcionalitat.

-   Com es va estructurar el projecte?

En primer lloc havíem de reexcavar el jaciment. Això significava netejar tot l’espai arqueològic, ja que estava cobert per malesa i sotabosc. Un cop net, es va procedir a l’excavació pròpiament dita, partint de les dades conservades als treballs de Bosch Gimpera. Malauradament els nivells de la segona fase d’ocupació, la més moderna, s’havien perdut quasi completament, si bé les estructures restaven en peu. La fase més antiga encara conservava nivells, però fou molt pobra en materials. Després d’aquesta tasca es van consolidar les estructures arquitectòniques, amb tècniques habituals en aquest tipus de treballs, recreixent alguns dels murs que havien perdut alçada. El següent pas fou l’adequació del jaciment i de l’entorn, per tal de fer-lo accessible i transitable. Per últim es van col·locar cartells indicatius i explicatius al camí i al propi espai arqueològic.

-   Un cop efectuada l’excavació, quins resultats científics se n’han obtingut?

Cal dir que La Gessera és un jaciment arqueològic del qual se n’ha parlat molt, però sempre a partir de les dades que ens va deixar Bosch Gimpera. Això no vol dir que aquesta informació no sigui bona, però és en part incorrecta. Tanmateix, com dèiem abans, la intervenció de Bosch va eliminar quasi completament les dades d’un moment d’ocupació, fet que dificulta moltíssim la interpretació. La Gessera té dues fases: una, que cal situar-la sobre el segle VI anE i que s’integraria en el moment en què en aquest territori apareix un fenomen sociopolític nou, caracteritzat per l’emergència d’uns grups aristocràtics que manifesten el seu poder a través, entre d’altres aspectes, del seu encastellament en residències fortificades, com les de Tossal Montanyés o el Coll del Moro, entre d’altres. Pensem que la Gessera podria ser un d’aquests edificis aristocràtics fortificats. Després d’un hiatus de vora 100 anys, a mitjan segle IV anE, la Gessera es torna a ocupar, amb una funcionalitat incerta, perdurant fins, com a mínim, el segle II anE. Aquí el que podem és descartar el que s’ha dit fins ara, no és ni un poblat, com afirmava Bosch Gimpera, ni un graner fortificat, opció de Pierre Moret, si bé costa trobar-li una funció clara. El que hem fet és aplicar tot allò que estava en les nostres mans per avançar en aquesta qüestió: s’han fet estudis pal·linològics, antracològics, fins i tot arqueoastronòmics, que ens han aportat dades interessants que poden servir per treure’n l’entrellat.

  • 14:52
  • 0

Excavacions arqueològiques a la plana de l’Alt Empordà: el jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós, Alt Empordà

Vista en un moment important del descobriment de l’edifici grec. Fotografia: Equip Mas castellar

A partir del proper dilluns 5 i fins al dia 24 d’octubre es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), un enclavament grec dins del territori indígena empordanès. Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (finançament), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han documentat 5 fases d’ocupació corresponent a 5 poblacions diferents, totes elles dins l’època ibèrica completa, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

En les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat una d’aquestes ocupacions, que correspon a un moment molt important de les relacions comercials entre els indígenes i la colònia grega d’Empúries (s. V aC), fet que va repercutir en la vida urbana i camperola de l’Empordà, amb l’organització del territori i l’acumulació d’excedents agrícoles sense precedents.

Prova d’això és que s’està posant al descobert un edifici singular d’uns 140 m², amb un patró completament diferent i de forta influència mediterrània. La magnitud de l’edifici compensa també la troballa de materials de diferents procedències: grega, cartaginesa, púnica, així com del Sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, un fet freqüent als poblats que coneixem en el territori. Aquest poblat fortificat va tenir una durada molt curta (principis del s. IV), i les bones relacions comercials es van tornar a implantar en el territori empordanès fins el seu abandonament a principis del s. II aC.

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs serà objecte d’una de les xerrades del proper cicle de la Tribuna Arqueologia 2015-2016.

  • 14:55
  • 0

Presentació del llibre núm. 200 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Penedesencs: “La Font de la Canya. Guia arqueològica”

Demà dissabte 19 de setembre a les 19,30 tindrà lloc a Avinyonet del Penedès la presentació del llibre núm. 200 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Penedesencs: “La Font de la Canya. Guia arqueològica”.

La presentació anirà a càrrec dels autors i de Xavier Esteve, arqueòleg i membre de la secció d’arqueologia de l’IEP, d’Albert Tubau, president de l’IEP, i d’Oriol de la Cruz Marcé, alcalde d’Avinyonet del Penedès. L’acte compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Cossetans, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

El jaciment del Turó de la Font de la Canya és un centre de mercaderies de l’època dels ibers (segles VII-II aC) situat al cor del Penedès. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

Lloc: Casa de colònies de l’església de Sant Pere d’Avinyó, Avinyonet del Penedès.

  • 13:45
  • 0

Obituari: Leandre Villaronga, numismàtic, expert en monedes ibèriques del món

Leandre Villaronga (Barcelona, 1919) va morir dilluns passat 20 de juliol a Barcelona. De formació autodidacta, va assolir un gran reconeixement internacional en l’estudi de les monedes ibèriques, un camp en el qual se’l considera l’expert principal.

La seva obra comprèn vint-i-tres llibres i més de tres-cents articles en l’àmbit, sobretot, de la numismàtica antiga, com Las monedes hispano-cartaginesas (1973), Numismática antigua de Hispania (1979) o Numismática antigua de la península Ibérica (2004). Entre altres distincions, el 1981 va ser reconegut amb el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Colònia (Alemanya).

Villaronga va fundar el 1970 l’anuari Acta Numismàtica, que va dirigir des de 1970 fins al 2000. És una revista especialitzada que es publica cada any i que abraça des de les monedes de l’antiguitat fins al paper moneda actual. La revista pertany actualment a la SCEN, una societat creada el 1979 amb la finalitat d’estudiar les diferents branques de la història de la moneda, la medalla, els bitllets de banc, els jetons, els bons, els vals i altres objectes paramonetaris i, en general, de tot instrument emprat per a facilitar les transaccions. La SCEN també s’ocupa de promoure el coneixement, l’estudi i la difusió de la numismàtica i de la història de la moneda. Villaronga va ser-ne el fundador i la va presidir entre el 1979 i el 1995.

  • 12:00
  • 0

Programa dels Concerts al jaciment de la Font de la Canya – 2015

Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’Estudis Cossetans, amb el tàndem format pel director de les excavacions Dani López i la dinamitzadora cultural Rosa Vendrell, amb l’objectiu principal és apropar al gran públic el jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), origen de la vinya. Enguany com a novetat, s’estrena la terrassa de la casa de Colònies de Sant Pere d’Avinyó com a espai dels concerts i del sopar posterior a la visita del jaciment.

El primer dels concerts programats tindrà lloc el proper dissabte, 11 de juliol, amb el recital “Guitarra i ritmes: evocant Manolo de Huelva, Javier Molina i Miguel Borrull”, que anirà a càrrec del músic Mario Mas. El programa d’activitats comença a les 20 hores, a la Casa Colònies Sant Pere d’Avinyó, amb una passejada fins al jaciment, on l’arqueòleg Dani López explicarà les darreres troballes de la campanya de maig. Tornant a Avinyó, després d’un tast de vi o cava, començarà el concert.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa sencer en pdf |