Tribuna d'arqueologia » Ferro-Ibèric-Colonitzacions


112 APUNTS

  • 14:45
  • 0

Propostes d’estiu al Museu d’Arqueologia de Catalunya

————————————————————————————————————————————————————————————————————

Durant els mesos de juliol i agost el Museu d’Arqueologia de Catalunya en les seves diferents seus ofereix diverses d’activitats adreçades a tots els públics.

MAC Barcelona

A l’estiu vine al Museu d’Arqueologia de Catalunya i descobreix la cultura dels pobles Ibers. Activitats gratuïtes incloses al preu d’entrada al Museu per a tots els públics.

  • “Aquest estiu … iberitza’t!”. Taller familiar a les 11,00h
  • “Els pobles ibers del llevant mediterrani”. Visita dinamitzada a les 12,15h

Casal temàtic d’estiu. Una forma diferent de conèixer el Museu d’Arqueologia de Catalunya Barcelona i les cultures del Mediterrani.
Darreres places la setmana del 7 a l’11 de juliol, els grecs i del 14 al 18 de juliol, els romans.

Machu Picchu la Ciutat sagrada dels inques”. Exposició fotogràfica temporal.

| Per a més informació cliqueu aquí |

MAC Empúries

  • Visita romana”. Iulia Domitia, antiga habitant de l’Emporiae romana del segle I dC mostra en aquesta visita lúdica com era la seva ciutat. Diumenges 6, 13, 20 i  27de juliol, 12,00h del migdia.
  • Cap al tard 2014”. Sobre l’arena d’Emporiae. Cada dilluns, dimecres i divendres de juliol, 20h.
  • Empúries: Tour turístic”. Visita comentada a Empúries. De l’1 al 31 de juliol, 11,00h

La salaó de peix a Empúries i a l’Escala. Del garum a l’anxova”. Exposició temporal organitzada conjuntament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries i el Museu de  l’Anxova i de la Sal de l’Escala, proposa un recorregut per la història de la salaó de peix, des de l’antiguitat fins avui en dia.

Emporiae. el camí a Roma”. Un espectacle històric de gran format on hi participen 14 cavalls, més de 30 actors/especialistes, i on destaquen les accions a cavall, les lluites de gladiadors i com a novetat una cursa de quadrigues romanes.
25, 26 i 27 de juliol, 18,30h.

| Per a més informació cliqueu aquí |

MAC Girona

Concert a Sant Pere de Galligants. Concerts de Noves Sonoritats amb les Campanes Planes de Mark Pulido, únic instrument d’aquestes característiques a Europa
Divendres 4 i dissabte 5 de juliol a les 21h

Visites teatralitzades a Sant Pere de Galligants.
27 de juliol i 31 d’agost, 12h. Activitat per a totes les edats inclosa en el preu d’entrada al museu.

| Per a més informació cliqueu aquí |

MAC Ullastret

Indiketa. Ultibeles i Bintar“. Una visita comentada al jaciment ibèric d’Ullastret en companyia dels seus veïns Ultibeles i Bintar
Dissabte 5 i diumenge 6 de juliol, 19h. Activitat per a totes les edats.

Concert de l’Orquesta de Cambra de l’Empordà. Director: Carles Coll. 25 Anys amb la nostra Orquestra 1989-2014. El programa inclou peces de Lluís Albert, Pep Ventura, Josep Vicens, Toldrà, Albeniz, Gardel i Brahms.
Dissabte 19 de juliol, 20,30h

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:44
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.
Moderadora: Gemma Hernández

El control arqueològic sobre els moviments de terres produïts per l’obra del Gasoducte Martorell-Figueres, en el seu tram sud de Martorell a Hostalric, ha pogut documentar un seguit de jaciments inèdits, com ara Vinya de la Salut (Viladecavalls), amb diverses estructures agrícoles datades en l’època tardoimperial; Camps de Ca n’Arnella (Terrassa), amb part d’una necròpolis del neolític mitjà, i els Camps de Can Viure (Les Franqueses del Vallès) on s’ha excavat part d’una necròpolis de l’antiguitat tardana. A més, l’obra afectava una part del conegut jaciment de Camps de Can Colomer (Terrassa), on s’han localitzat sitges amb una cronologia des d’època ibèrica fins l’antiguitat tardana.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns punts destacats de la seva propera intervenció.

-   Quin és l’abast territorial del control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres?

El control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres només es va fer sobre el tram Sud: de Martorell a Hostalric. El tram nord encara no s’ha executat. Aquest control parteix d’un estudi d’impacte ambiental que condicionava tota l’obra a fer un seguit d’intervencions. En aquest cas un control arqueològic de tots els moviments de terres. A part d’una sèrie de sondejos previs al control, atès que ja es coneixien diverses zones d’expectativa arqueològica, recollides dins les diferents cartes arqueològiques de les comarques -Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i La Selva- que travessava el projecte. En total l’obra del gasoducte afectava 22 municipis.

-   Quants jaciments arqueològics heu excavat?

Els més destacats han estat els jaciments de la Vinya de la Salut a Viladecavalls; Camps de Can Colomer i Camps de Ca n’Arnella a Terrassa, i Camps de Can Viure a Les Franqueses del Vallès. A part d’aquests es van realitzar intervencions arqueològiques, de diferent caire, sobre la Sèquia Monnar de Sabadell i la documentació de mines d’aigües en diversos municipis. També es feu una intervenció paleontològica de recuperació de restes a la zona de la Vinya de Salut.

-   Quines han estat les troballes més destacades durant les excavacions?

En el jaciment de la Vinya de Salut es van detectar un seguit de sitges i retalls corresponents a l’antiguitat tardana. Entre les restes documentades cal destacar part d’una joguina que representa el cap d’un gladiador, un “secutor” i un plat sencer fet amb aram. En el conegut jaciment de Camps de Can Colomer s’han documentat tot un seguit de sitges, tombes, un lacus i un forn. La cronologia d’aquestes restes es correspon bàsicament a l’antiguitat tardana. Cal afegir la localització d’una sitja ibèrica que constata cronològicament l’establiment en aquest indret, ja que s’han documentat restes des d’època neolítica fins època alt medieval. Del jaciment de Camps de Ca n’Arnella només es tenien referències de troballes aïllades, però amb questa intervenció és el primer cop que es constata que hi ha un jaciment amb estructures funeràries neolítiques i algunes sitges que podrien tenir una cronologia molt més moderna, en aquest cas corresponents a l’antiguitat tardana. A la necròpolis localitzada als Camps de Can Viure, datada en l’antiguitat tardana, ha documentat 21 tombes amb una sèrie d’inhumacions molt interessants. Cal destacar entre elles l’enterrament múltiple de la UF8 i l’enterrament, UF19 d’un infant d’uns 10 anys amb un “clavi caligarii” al seu costat.

  • 12:01
  • 0

Publicació: “Fosses, sitges i altres coses catàleg d’estructures prehistòriques d’Europa”, de Josep Miret

Recentment ha aparegut a la xarxa el llibre: “Fosses, sitges i altres coses. Catàleg d’estructures prehistòriques d’Europa” de Josep Miret i Mestre. És una monografia en què es donen a conèixer diverses estructures prehistòriques, entre elles, sitges, llars de foc, fons de cabana, forns, forats de pal, etc, amb les característiques que permeten precisar-ne la funció.

Aquest treball vol ésser un catàleg útil per a l’arqueòleg de camp, perquè quan excavi un jaciment a l’aire lliure pugui classificar les estructures que troba d’acord amb la seva funció. Es tracta de la continuació d’altres treballs del mateix autor.

| Per descarregar la publicació en pdf cliqueu aquí |

  • 15:28
  • 0

Festival Laietania 2014

Del 23 de maig al 15 de juny se celebrarà el Festival Laietania a les poblacions del Maresme de: Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Alella, Canet de Mar, Argentona, Barcelona i Badalona. Aquest festival obre les portes de museus i jaciments arqueològics d’època ibèrica i romana amb un extens programa d’activitats que inclou visites guiades, tallers familiars, conferències, exposicions, grups de reconstrucció històrica i activitats gastronòmiques, entre d’altres.

La comarca del Maresme té com un dels seus principals atractius culturals i patrimonials l’herència iberoromana. L’objectiu d’aquest esdeveniment és rememorar i donar a conèixer de manera àmplia les empremtes dels ibers i romans, i vol esdevenir un referent cultural, turístic i social que posi en valor aquest llegat.

| Descarregueu el programa amb la informació de totes les activitats clicant aquí |

  • 13:19
  • 0

Conferència:“Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”

Demà divendres 16 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la sisena conferència del II Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, al Museu Darder de Banyoles.

El títol de la conferència és: “Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”, i anirà a càrrec de Ferran Codina i Gabriel de Prado.

|Per a més informació, cliqueu aquí |

  • 15:02
  • 0

Canvis en la programació de les properes conferencies de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014

Per necessitats específiques dels nostres conferenciants hem hagut d’introduir certs canvis al programa de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, que afecten a les següents conferències:

Se suspèn la conferència programada per al proper dia 7 de maig: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”, a càrrec de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig. Aquesta conferència es farà el 18 de juny.

La propera sessió de la Tribuna serà el dia 14 de maig amb la conferència “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”, a càrrec de Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres.

El calendari de les properes conferències queda de la següent manera:

- 14 de maig: “La missió Arqueològica Catalana a Althiburos (el Kef, Tunísia)”, a càrrec de Maria Carme Belarte, Joan Sanmartí i Joan Ramon-Torres.

- 21 de maig: “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”, a càrrec de Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet

- 4 de juny: “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram Sud Martorell-Hostalric (Atics, S.L.)” , a càrrec de Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.

- 18 de juny: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013” , a càrrec de Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig

- 25 de juny: “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”, a càrrec de Francisco Gracia

Preneu bona nota d’aquests canvis, si us plau!

  • 09:10
  • 0

Exposició: “Mediterrani. Del mite a la raó” a CaixaForum Barcelona

El rapte d’Europa, S. IV aC © Allard Pierson Museum, Amsterdam

Del 28 de febrer al 15 de juny de 2014 romandrà oberta a CaixaForum Barcelona l’exposició “Mediterrani. Del mite a la raó”, i el proper divendres dia 28 a les 19,00 hores està prevista la conferència “Mediterrani” a càrrec de Pedro Azara, comissari de l’exposició, la primera d’un seguit de xerrades i altres activitats que es desenvoluparan a l’entorn de l’exposició.

A mitjans del primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú -l’àgora o el fòrum- com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:08
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonso i Dani López

Moderador: Joan López

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

-   Quin és l’interès de visitar un jaciment com la fortalesa ibèrica dels Estinclells a Verdú?

En primer lloc aquest jaciment ens permet conèixer una miqueta més la implantació en el territori del poble ilerget per l’actual zona de ponent de Catalunya. Els Estinclells, juntament amb el jaciment encara en fase incipient d’excavació del Tossal de la Pleta/Castellsalvà (Belianes) excavat pel mateix equip, permeten ampliar el coneixement  de l’urbanisme i la cultura ibèrica a la zona de Lleida al costat de jaciments ja clàssics com els Vilars d’Arbeca i el Molí de l’Espígol de Tornabous. Dins aquest conjunt d’enclaus patrimonials, la petita fortalesa dels Estinclells aporta la possibilitat de conèixer un assentament d’una sola fase, s. III aC que, a mode de radiografia, ens mostra la vida durant un quart de segle sense afegits previs ni posteriors. En aquest sentit, l’urbanisme del poblat, elements com la bassa, les muralles i defenses, la vaixella ceràmica, el mostreig analític de llavors, carbons i granes, etc, ens aporten una mirada sincrònica del món ilergeta que ens permet entendre millor l’organització social, política i econòmica dels habitants del poblat i, en definitiva, del món ilergeta en general.

-   Per què parleu només d’un quart de segle per als Estinclells?

L’evidència arqueològica ens mostra clarament un abandonament prou sobtat del jaciment a finals del segle III aC. El tapiat de les portes de molts dels recintes, l’incendi accidental o no d’alguns dels espais importants del jaciment ens fan relacionar l’abandoment amb els fets traumàtics de la Segona Guerra Púnica. El jaciment es deshabita quan encara segurament no ha acabat de construir-se i no s’ocupa mai més.

-   En quina fase estan els treballs actualment?

Les dimensions petites del recinte i les reiterades campanyes d’excavació subvencionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia des de l’any 2002, a més de la realització de diversos plans d’ocupació, han permès un avenç ràpid de la recerca. Actualment cal encara excavar part del fossat defensiu i part d’un dels vessant. De totes maneres la investigació s’ampliarà a partir d’ara a la part baixa de la fortalesa pel costat oriental, on hi ha una vil·la romana. L’excavació d’aquesta vil·la romana permetrà afegir un element nou al conjunt i permetrà conèixer la zona a partir de l’ocupació romana.

-   Quin element us ha sorprès de trobar als Estinclells?

Per sobre de tot cal destacar la troballa de les cases 15 i 16. L’incendi accidental o no d’aquests dos recintes va permetre conservar fins a la seva excavació les restes d’un taller de premsa ibèric únic al món peninsular. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat i in situ format pels elements principals d’un taller de premsat: una base de premsa, un canal de desguàs, un cup, fins i tot part de la biga que servia per premsar. L’estudi analític de les restes ha permès confirmar la bifuncionalitat del taller tant per premsar vi com olives. L’aparició també d’un trull i d’una gran fogaina abonen aquesta idea.

-   Què és el CEP, Camp d’Experimentació de la Protohistòria?

La troballa de la premsa i la realització d’alguns experiments relacionats amb les excavacions que dirigeix aquest equip van fer plantejar, a finals de 2009, la musealització de la fortalesa i la creació del CEP per concentrar en un sol espai físic les principals línies de recerca de l’arqueologia experimental del món protohistòric, la construcció, l’agricultura i transformació de productes, especialment l’obtenció de l’oli d’oliva, el vi, i la fabricació de ceràmica. Aprofitant que el jaciment i un camp annex són de titularitat municipal s’ha endegat aquest projecte experimental. Actualment s’ha reconstruït experimentalment el conjunt de la premsa, alguns forns ceràmics i un equip de la Universitat de Lleida dirigit per N. Alonso  treballa en l’estudi de cultius experimentals. El CEP però està obert a qualsevol equip seriós que pugui venir a treballar qualsevol aspecte del món protohistòric a través d’aquesta gran eina que és l’experimentació.

  • 09:32
  • 0

Presentació de la “Guía Arqueológica de la Península Ibérica-España: de las colonizaciones a la caída del Imperio Romano de Occidente” al MAC-Barcelona

El proper dijous 6 de febrer a les 19,30 hores, tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya la presentació de la “Guía Arqueológica de la Península Ibérica-España: de las colonizaciones a la caída del Imperio Romano de Occidente”, de Luis del Rey Schnitzler.

Aquest llibre és la culminació d’un projecte personal iniciat ja fa molts anys com a passatemps de cap de setmana i que va permetre l’autor descobrir racons extraordinaris de la península Ibèrica així com compaginar les seves dues grans passions: l’arqueologia i la fotografia. Tres anys desprès de l’inici d’aquesta aventura ha pogut veure publicat el seu treball que presenta una selecció de més de 700 monuments, museus i jaciments arqueològics de la península Ibèrica amb dades i recomanacions pràctiques per a la seva visita.

Imprescindible reserva prèvia: infomac@gencat.cat . 934232149
Se sortejaran dos exemplars entre les persones inscrites

Lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya. Passeig Santa Madrona, 39-41, Barcelona

  • 12:00
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Joan Garcia Targa i Magí Miret
Moderador: David Asensio

Unes obres fetes a l’estiu de 2013 al nucli històric urbà de Sitges (Garraf) han permès localitzar un tram de muralla i construccions adossades d’època ibèrica plena. Aquestes restes se sumen a les diverses sitges de la primera edat del ferro, d’època ibèrica i romana localitzats anys enrere. Les recents troballes confirmen l’existència d’un nucli costaner ibèric d’una certa importància que podria haver tingut un paper destacat en les relacions comercials amb les terres interiors penedesenques de la Cossetània ibèrica. L’ocupació romana va provocar transformacions en l’assentament, però el lloc va continuar habitat durant l’Alt Imperi.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Joan Garcia Targa sobre aspectes destacats de la conferència.

- Hi ha restes arqueològiques a Sitges?

La vila de Sitges és coneguda com a reclam turístic i com a indret associat a la figura de Santiago Rusiñol i l’art català des de finals del segle XIX, a banda del calendari cultural marcat per Carnaval, Corpus, Festival de Cinema Fantàstic i altres dates del àmpliament difoses. No obstant, des de l’any 1988 s’ha efectuat dins del casc antic i al terme municipal tot un seguit d’intervencions arqueològiques que han estat donades a conèixer tant per mitjà d’articles d’investigació com de divulgació bé siguin xerrades, publicacions o bé tres exposicions de temàtica arqueològica (1995, 2003 i 2009).

- Per què es presenta ara aquesta conferencia?

Arran de les excavacions dutes a terme l’any 1999 a la Casa del Poble de Sitges es va posar de manifest l’existència d’un passat històric antic amb restes constructives, concretament murs de morter de calç i clavegueres pertanyents a una instal·lació productiva d’època romana amb uns precedents ibèrics de segle III aC. En aquesta ocasió la troballa de restes constructives a l’altra extrem del Puig de Sitges al 2013 permet fer una nova reflexió al voltant d’aquesta zona dins del municipi i la seva significació dins la geografia ibèrica i romana del litoral català.

- Quines son les novetats posades al descobert?

Les obres de conducció associades a la remodelació dels museus de Sitges van determinar la necessitat de fer uns seguiment dels rebaixos de terra. El resultat dels treballs arqueològics  desenvolupats entre els mesos de abril i juliol de 2013 han posat al descobert restes d’estructures ibèriques del segle IV-III aC, acumulacions de materials d’època romana (segle I dC) i trams de la muralla perimetral del Puig del Sitges que es poden datar al segle XVII-XVIII. En tots els casos es tracta d’intervencions modestes en extensió, però que aporten informació de qualitat sobre el passat.

- Quins han estat els resultats d’aquestes intervencions?

El conjunt d’intervencions efectuades al Puig de Sitges permeten confirmar l’existència d’una ocupació en època ibèrica a la part alta i les vessants que es materialitza en sitges d’emmagatzematge i algunes estructures d’habitat que s’estenen més enllà del promontori pròpiament dit. Sembla doncs evident que aquest punt del municipi podria haver estat espai de concentració d’excedents agrícoles de les zones properes i a la vegada punt de sortida i d’intercanviar d’aquests productes amb altres zones de la mediterrània com així es manifesta per la varietat i qualitat d’alguns dels materials recuperats.