Tribuna d'arqueologia » Medieval


172 APUNTS

  • 13:06
  • 0

Via del Capsacosta, tram de Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries) al Pas dels Traginers (la Vall de Bianya), declarada bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica

Plataforma de gir de la Via del Capsacosta. Fotografia: M. Genera

El passat 25 d’agost ha estat declarat (ACORD GOV/141/2015) bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el tram de la Via del Capsacosta entre Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries, Ripollès) i el Pas dels Traginers (la Vall de Bianya, Garrotxa), amb una longitud de 7 km i 400 m, més 1 km i 250 m de trams auxiliars.

| Galeria d’imatges |

És el tram més significatiu i adequat de tot el recorregut d’un antic camí que comunica  les terres de la plana de l’Empordà i les de la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. L’amplada de la calçada oscil·la entre els 3 m en els llocs més angostos i els 5 m en els més amples. Conserva restes del ferm amb una certa continuïtat, aquest construït amb blocs de pedra col·locats en sec, de dimensions força regulars,  delimitat per dues filades exteriors de carreus quadrats o rectangulars, ben tallats, de 30-40 cm d’amplada de mitjana. En alguns punts es poden apreciar encara les marques de roderes. En els sectors de més pendent, el traçat s’hi adapta, serpentejant, amb revolts tancats, trajectes curts rectilinis i pendents del 10-20%, amb pilons com a elements de protecció de les rodes en els trams més perillosos. Afegeix obres de fàbrica de gran interès, algunes de notable envergadura, amb plataformes i murs de contenció de fins a 4 m d’alçària, obres de desguàs i drenatge dels torrents i de les aigües pluvials, incloent clavegueres subterrànies, etc.  tot el qual dóna idea de l’antiga calçada, feta amb la pedra de la zona que travessa, on es poden resseguir algunes pedreres.

Vinculats estretament amb la via hi ha tot un seguit d’elements auxiliars, inclosos en la declaració, com són els ponts, les fonts, els reservoris d’aigua, i aquelles edificacions, majoritàriament hostals, relacionades amb el trànsit d’aquest camí al llarg del temps.

La Via del Capsacosta és citada com a camí romà des del segle XVII, però fins ara l’arqueologia no ha trobat cap prova concloent d’aquesta atribució que, si fos certa, s’hauria de relacionar amb un brancal secundari de la Via Augusta que unia Cadis amb Roma.  Malgrat no es pot provar de forma fefaent l’origen romà de l’obra d’engiyeria viària (com a camí pot seguir un traçat creat des de la Prehistòria), tampoc es pot descartar aquesta atribució ja que la construcció és compatible amb els models romans.

Hi ha documents del segle X on es parla del camí que va d’Empúries a Besalú, i en els segles medievals posteriors és força documentat com el Camí Reial que unia l’Empordà amb la vall de Camprodon. En època moderna es va convertir també en camí de posta i va ser una artèria important fins l’any 1927. Va representar també un paper transcendent en les diverses incursions militars, especialment franceses, dels segles XVII fins a principis del XIX.

No obviarem que aquesta via és un jaciment arqueològic que, pel seu ús fins al segle XX, ha estat sotmès a un manteniment i, en conseqüència, a una transformació constant per adequar-lo a les necessitats dels moments.

  • 13:22
  • 0

Troballa d’una entalla al poblat d’època visigoda del Puig Rom (Roses, Alt Empordà)

Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Manel Casanovas

Durant la campanya d’excavacions del 2015 al poblat del Puig Rom, finalitzada el passat divendres 24 de juliol, s’ha localitzat una entalla (camafeu amb dibuix en baix relleu) que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, que data d’època romana, devia formar part d’una joia o placa, o altre element d’ornament personal, on hauria estat encastada. És molt probable que, com a element d’un cert valor, hagués pertangut a algun dels habitants del poblat i l’ús n’hagués perdurat en el tems, fins al segle VII dC.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Puig Rom se situa en una cronologia d’època visigòtica, entre el segle VII i la 1a meitat del segle VIII. És un poblat emmurallat amb un perímetre de 350m i una potent amplada de muralla (2m), que ocupa una superfície d’1 Ha. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en les categories de Zona arqueològica (1964) i Monument històric (1949).

Les intervencions arqueològiques al Puig Rom van començar en 1917 dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment va ser excavat també per Pere de Palol en 1946 i 1947 que, amb posterioritat, va realitzar altres treballs de neteja i dibuix en 1987. Des d’aquest moment ja no s’hi havia realitzat cap actuació més fins a les recents intervencions, dutes a terme per l’equip investigador format per les Doctores Eva Subías, Anna M. Puig, el Doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, en el marc del Projecte de Recerca 2014-2017 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S. VII-XdC”, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses. Aquesta recerca s’integra dins del grup interinstitucional MIRMED-GIAC: “Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana”, coordinat des de l’ICAC.

Del jaciment es coneixien una porta i tres torres així com diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. El poblat devia estar organitzat amb un urbanisme ordenat, de forma concèntrica, adaptat al pendent del turó, amb carrers entre les línies de cases.

En el seu moment, les intervencions van proporcionar nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, i també objectes d’indumentària en bronze. D’entre les troballes destaca una gerra litúrgica de bronze, que es troba actualment al MAC-Girona.

En la darrera campanya d’excavacions que s’hi ha dut a terme, s’ha excavat en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va excavar al costat sud, i que va continuar Pere de Palol en 1947. En paral·lel, s’ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior. Aquests treballs han deixat al descobert una nova torre de la qual ja se’n tenia coneixement per uns treballs de topografia realitzats en 2010. En aquestes darreres intervencions s’hi ha anat fent treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat, i continuen els treballs de consolidació d’estructures, que finalitzaran la propera setmana.

  • 13:31
  • 0

XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya”

Durant els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015, se celebrarà a Barcelona, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231), el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya”.

La Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, (Tiana (Maresme), celebra enguany el 6è centenari de la seva fundació. Al llarg d’aquest temps ens ha tramés un important llegat cultual de gran valor patrimonial, molt poc conegut i estudiat.

Per aquest motiu, el XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa de Montalegre, pretén de manera singular celebrar l’efemèride tot posant a la disposició dels especialistes i de la societat en general el fruit dels últims estudis i investigacions científiques sobre la seva història, carisma, arquitectura, arts plàstiques, literatura, música, etc., per tal de permetre un millor coneixement i la valoració d’aquest gran monument i la del treball intel·lectual i espiritual dels seus monjos.

Completaran les sessions científiques la presentació de temes sobre el carisma i l’organització de l’Ordre Cartoixà, així com la dels darrers estudis sobre la Província Cartoixana de Catalunya (1393-1835), en especial els dedicats a les Cartoixes de Sant Jaume de Vallparadís (Terrassa) i de Sant Pol de Mar, les quals, en unir-se en 1415 llurs comunitats, donaren lloc a la fundació de la Cartoixa de Montalegre.

El programa inclou la visita comentada a les cartoixes de Montalegre i d’Escaladei.

Per més informació contacteu amb Mariona Sagués, Ajuntament de Tiana al telèfon 93 395 50 11  o al  c/e:  cultura@tiana.cat

| Per consultar el programa cliqueu aquí |

  • 15:11
  • 0

L’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell finalitza un projecte de recerca sobre el camí Cardoner

Fotografia: Un moment de la sortida guiada al camí Cardoner el dia 26 d’abril de 2015. Autor: Carles Gascón Chopo

El camí Cardoner és un antic itinerari de llarg recorregut que històricament ha tingut com a funció el transport de la sal de Cardona fins al Pirineu. La sal era un producte estratègic que possibilitava la conservació dels aliments i aportava un complement indispensable per la salut del bestiar en un entorn pobre en sals minerals. La importància de la sal en les economies de muntanya va fer del Cardoner un itinerari de notable rellevància que comunicava les terres de l’alta vall del Segre amb la Catalunya central.

La importància històrica del camí Cardoner, així com les seves possibilitats com a producte turístic vinculat al senderisme, van decidir la formulació d’un projecte de recerca per part de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, en col·laboració amb el Grup de Recerca de Cerdanya, amb l’objectiu d’elaborar un estudi sistemàtic i aprofundit del camí en el tram que transcorre per la cara nord de la serra del Cadí, a cavall de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com la compilació de la informació del camí, tant a nivell documental com de memòria oral, per determinar el seu traçat i els elements físics que hi perduren i poder impulsar la seva recuperació i l’aprofitament recreatiu i turístic vinculat al senderisme.

Amb el títol: “Sal, exèrcits i altres passavolants. Estudi del camí Cardoner a la cara nord de la serra del Cadí”, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell ha formulat un projecte de recerca aplicada, que vol articular l’interès que genera el coneixement de la història i el patrimoni a l’Alt Urgell amb les potencialitats d’aquest coneixement en la creació de nous productes turístics de qualitat. El responsable de la seva execució ha estat el geògraf urgellenc Carlos Guàrdia Carbonell, especialista en qüestions de senderisme, a través de l’empresa Terrelló, que ha comptat amb la col·laboració desinteressada de diversos particulars coneixedors de l’objecte de l’estudi. Això ha permès recollir i sistematitzar tota la informació existent sobre l’itinerari estudiat, així com els seus elements associats, especialment creus de terme, santuaris, palanques, marges de pedra seca i trams empedrats.

El projecte ha estat finançat per l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el propi Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. La memòria final amb els resultats de la recerca serà dipositada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, amb lliure accés per al públic interessat, i durant els mesos següents es faran diverses accions de presentació dels resultats, la primera de les quals ja es va dur a terme el passat dia 26 d’abril, amb una sortida guiada i interpretada per part del responsable de la recerca en un tram de l’itinerari estudiat al municipi de Cava.

  • 15:12
  • 0

Alumnes del Grau d’Arqueologia de la UAB excaven a Sant Pau de Riu-sec

En el marc del conveni signat entre l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autónoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, s’està duent a terme una nova campanya d’excavacions al paratge arqueològic de Sant Pau de Riu-sec en la qual participen un total de 18 alumnes en pràctiques del Grau d’Arqueologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, repartits entre dos torns, entre els dies 8 i 19 de juny. Aquesta intervenció arqueològica forma part del Projecte de Recerca de Sant pau de Riu-sec, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat, i està coordinada pel professor Joaquim Pera, i la direcció tècnica de l’excavació és a càrrec de l’arqueòleg Jordi Roig.

Al jaciment de Sant Pau de Riu-sec s’han documentat restes arqueològiques de diferents fases de poblament: restes d’una vil·la romana d’època republicana (segle I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (segles I-II dC), un assentament carolingi amb necròpolis (segles IX-X), l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data d’entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

  • 14:41
  • 0

Es reprenen les excavacions a Santa Maria del Roure, Pont de Molins (Alt Empordà)

Vista general del claustre del segle XV. Imatge: Dolors Codina

Les actuacions arqueològiques que ara es reprenen al conjunt de la canònica de Santa Maria del Roure, localitzada en el terme municipal de Pont de Molins (Alt Empordà), es van iniciar l’any 2009. L’excavació s’emmarca dins del projecte de consolidació i restauració del monument, promogut per l’Ajuntament de Pont de Molins i el Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona.

L’enclavament estratègic del Roure fa del conjunt una peça clau al llarg de tota la seva història. Les restes més antigues, datades del segle XII, es corresponen amb una església de creu llatina, vinculada al senyors del castell de Montmarí. Ja en el segle XIII s’instal.la una comunitat agustiniana sota les ordres d’un prior; s’inicia una remodelació arquitectònica del conjunt, afegint-hi noves dependències. A principis del segle XV, gràcies a les indulgències concedides pel papa Lluna, es reparà el conjunt, molt afectat per les guerres i els conflictes entre Joan I i Pere el Cerimoniós; és en aquest moment quan es refà completament l’església i es construeix el claustre.

El conjunt es va veure afectat, a finals del XV, per la guerra dels remences. Ja en el segle XVIII, dins del marc de la Guerra Gran, hi tingué lloc la batalla del Roure. Finalment, durant el segle XIX i XX, el conjunt fou ocupat per famílies que adequaren tot l’antic espai monàstic, convertint-lo en estances d’habitació.

  • 14:55
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, ocupació i estructuració del pla de Barcelona des d’època romana, i de la fortificació baluardada del segle XVII”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Emiliano Hinojo i Carme Ribas
Moderador: Josep Pujades

Entre els anys 2007 i 2014 s’han portat a terme una sèrie d’intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni en el marc del projecte de remodelació de l’edifici. Quant als resultats, destaca la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona: el brancal costaner de la Via Augusta amb enterraments a banda i banda (segle I aC), el camí del Llobregat o via moresca (segles XV-XVII) i la carretera de Madrid (segle XIX). De les fases constructives conegudes i documentades la més rellevant fa referència al baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu més avançat (1644-1647). L’existència d’aquest important patrimoni ha fet que el projecte inicial de remodelació del Mercat s’hagi anat modificant en paral·lel als resultats obtinguts per la intervenció arqueològica per tal d’integrar les restes al nou mercat i que els ciutadans puguin veure i entendre una part de la història de Barcelona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Emiliano Hinojo sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

-   Quines han estat les grans aportacions de les intervencions arqueològiques efectuades al mercat de Sant Antoni?

L’aportació més important penso que ha estat la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, hem trobat un tram del ramal costaner de la Via Augusta amb enterraments i recintes funeraris  a ambdós costats (s. I-II dC). Cal destacar que aquest camí travessava un curs d’aigua canalitzat que correspondria a un dels eixos de la centuriació de l’ager de la colònia de Bàrcino. Durant el s. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó. En segon, s’ha localitzat el camí del Llobregat o via moresca (s. XIV-XVII) amb edificacions i estructures de caire agrícola a sengles costats. Aquestes construccions i part del camí s’amortitzen a mitjans del segle XVII com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni. Amb aquesta nova fortificació l’accés a la ciutat  s’havia de fer a través d’un pont llevadís localitzat entre el flanc nord del baluard i el camí cobert. Finalment, a mitjan segle XIX es va procedir a la demolició de la meitat nord del baluard i al colgament del fossat. A banda d’adequar temporalment el sector sud de la fortificació com a caserna militar, es va construir una nova via, anomenada carretera General de Madrid, que recuperava la sortida i entrada directa a la ciutat.

-   Quines han estat les troballes més singulars durant les excavacions?

Dels materials recuperats destaquem sobretot les peces procedents dels enterraments i estructures funeràries d’època altimperial, com per exemple una bust de terracota que representa una figura femenina; denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes; ungüentaris de vidre  o una escultura de marbre d’època Juli-Clàudia que representa el cap d’un noi adolescent. Però potser la troballa més excepcional ha estat la localització de peces d’ós tallat de llits funeraris amb decoracions figuratives. Aquests llits (lectus funebris) es feien servir per la vetlla del difunt i el seu trasllat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

-   Quin és el futur de les restes conservades al mercat?

A banda de la remodelació de l’estructura original del mercat, també cal destacar que el nou projecte constructiu contempla la recuperació i revalorització d’una part de les restes arqueològiques documentades en el subsòl. Un cop corroborada la importància i estat de conservació d’aquestes restes es va decidir, per part dels responsables del projecte arquitectònic i de les autoritats competents en matèria de patrimoni arqueològic, la seva integració dins del nou edifici del mercat. D’aquesta manera serà possible mostrar, d’una banda,  part de la Via Augusta, de l’eix de centuriació i de les estructures funeràries i, d’una altra, els paraments del baluard i de la contraescarpa. La posada en valor i musealització d’aquestes restes, juntament amb al propi edifici del mercat, contribuirà a recuperar i difondre una part de la història de la ciutat de Barcelona en un mateix indret.

  • 15:13
  • 0

Localitzades restes de l’antic barri del Mercadal a Girona

Imatge: Montserrat Mataró i Pladelasala

La intervenció arqueològica realitzada, entre els mesos d’abril i maig, a l’interior de la Biblioteca Pública de la Casa de Cultura de Girona, promoguda per l’Ajuntament de Girona i dirigida per l’arqueòloga Maribel Fuertes Avellaneda, ha permès la localització, al seu subsòl, de part de l’antic barri del Mercadal.

La trama urbana recuperada correspon a un tram de l’antic traçat del carrer Fontanilles. El carrer conserva, a més del paviment empedrat original i el clavegueram, les restes de 4 de les cases que configuraven el vial: dos d’aquests habitatges, els localitzats a la banda est del carrer, conserven part de l’alçat edificat i els nivells de pavimentació i ús corresponents. De les cases ubicades a la banda oest del vial, on no es conserven els alçats, s’han localitzat les línies de fonamentació i les restes de la xarxa higiènica associada. Els materials arqueològics localitzats indiquen una cronologia de construcció de finals del segle XIII, moment en que documentalment s’ubica l’ocupació urbana de l’indret. La amortització correspon a la segona meitat del segle XVIII, moment en que la zona fou enderrocada i anivellada per la construcció de l’actual edifici. Aquest darrer fet ha permès la preservació, amb un òptim estat de conservació, d’un fragment de la trama urbana de l’antic barri del Mercadal amb un context històric precís, lliure de modificacions i reformes posteriors, que reflexa les característiques principals d’aquesta part de la ciutat de Girona a l’època moderna.

A la fotografia s’aprecia l’estat de conservació amb que han estat localitzades les restes de les cases del carrer Fontanilles, enderrocades en motiu de la construcció de l’actual edifici que acull la Casa de Cultura, a mitjans del segle XVIII.

  • 12:43
  • 0

Intervenció arqueològica al pont medieval de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

Vista general del pont medieval de Sant Joan les Fonts. Imatge: Dolors Codina

La intervenció realitzada al pont medieval de Sant Joan les Fonts (entre els mesos de març i abril de 2015, sota la direcció de Maribel Fuertes Avellaneda i Dolors Codina Reina, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i la Diputació de Girona i ha consistit en l’excavació del paviment de l’estructura.

L’actuació ha permès l’excavació i documentació de les successives pavimentacions, que han estat utilitzades com a pas, des de l’actualitat fins a la l’època de construcció del pont. S’han documentat també diverses estructures associades com ara guarda-rodes i desguassos.

La darrera pavimentació localitzada, formada per un enllosat de bona factura, realitzat amb lloses planes locals, de mida mitjana i gran, lligades amb morter, es troba associada cronològicament al segle XV, moment d’una refacció estructural del pont, per tal de recuperar el vial destruït a causa, molt probablement, dels terratrèmols que assolaren la comarca. De la construcció original del pont, documentada a les darreries del segle XIII i començaments del  segle XIV, se n’ha recuperat un tram. Aquest tram, d’uns tres metres de llargària, el localitzem a l’arrencament sud del pont. Es tracta d’un sòl realitzat amb peces de basalt, disposades transversalment i sense lligam de morter. Resta per efectuar l’excavació de la zona de l’arrencament nord de l’estructura.

  • 10:04
  • 0

Conferència: “Un art gòtic poc conegut: la cuina. Dones i alimentació en l’Edat Mitjana”

El proper dissabte 6 de juny a les 19,30 hores està previst que es realitzi al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, (Carrer Pau Casals, 2, Tona), la conferència: “Un art gòtic poc conegut: la cuina. Dones i alimentació en l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Doctora Teresa Vinyoles Vidal.

La conferència s’inscriu dintre de les xerrades que organitza el Camp de les Lloses a l’entorn temàtic: “Dones en el passat i avui en el territori de Tona des d’una perspectiva de gènere”. Un cop finalitzada hi haurà un petit tast de postres dolces.