Tribuna d'arqueologia » Medieval


181 APUNTS

  • 15:19
  • 0

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de febrer de 2016, 19:00h

Conferenciant: Núria Cabañas
Moderador: Eduard Sánchez

El proper dimecres dia 10 de febrer de 2016, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Noves troballes a l’entorn de l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els mesos de gener i setembre de 2015 s’ha dut a terme una intervenció arqueològica a la Plaça de Santa Maria de Camps (Fonollosa, Bages), que ha permès localitzar  una zona de necròpolis ubicada cronològicament entre l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana; restes d’un edifici destinat a la producció agropecuària d’època baix medieval i, finalment, un espai cementirial datat entre el segles XVII i XIX. Les noves troballes permeten determinar l’ocupació de l’espai en un moment anterior al segle X, moment en que hi ha les primeres notícies  documentals referents al nucli de Camps.

La conferència, a càrrec de Núria Cabañas, estarà moderada per Eduard Sánchez. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Núria Cabañas sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

-   Quina cronologia presenta la intervenció arqueològica a l’església de Santa Maria de Camps?

La intervenció arqueològica ens ofereix un ventall cronològic des de l’antiguitat tardana fins a època contemporània amb un ús continuat de l’espai. Les restes es poden agrupar en sis fases cronològiques diferenciades on destaca un canvi funcional de l’espai en època baix medieval per passar d’un ús de caràcter funerari a un ús agrari.

-   Quines noves dades aporta la intervenció arqueològica pel nucli de Camps?

Fins a dia d’avui es coneixia de l’existència de Camps des d’època alt medieval gràcies a la documentació escrita  i a la troballa de manera aïllada del conjunt de sepultures  de Can Feixes i de Sant Esteve de Camps datades d’entre els segles IX i XI. No obstant, la intervenció ens permet afirmar de l’existència d’un nucli de població ja des de l’antiguitat tardana amb la troballa d’un edifici de caràcter religiós, amb un llindar d’accés amb decoració esculpida al que s’hi associen un conjunt de tres enterraments.

-   Quin significat adquireix la llosa amb decoració esculpida de sis penjades o planta pedis en el món cristià?

La simbologia dels peus o petjades prové del món pagà, però com d’altres símbols, el món cristià els adopta. Les petjades o la silueta de la sandàlia punxegudes està estretament relacionat amb l’expressió llatina In Deo , que significa davant de Déu  i s’ha associat a la fe cap a Déu d’una persona en vida, que  un cop morta es dirigeix al seu costat.

  • 10:07
  • 0

Lectura de la tesi doctoral: “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, de Marta Monjo

El proper dilluns, 18 de gener, la nostra companya Marta Monjo Gallego, arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, farà la lectura de la seva tesi doctoral, que porta el títol “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, i aborda la realitat social i econòmica de la comunitat musulmana d’Aitona (Segrià) sota el domini dels Montcada segles després de la conquesta feudal.

La recerca s’ha fet sota la direcció del Dr. Joan J. Busqueta i Riu (UdL) i la Dra. Helena Kirchner Granell (UAB), reconeguts medievalistes des del doble prisma de la societat feudal i la musulmana.

L’acte tindrà lloc a les 12 del migdia, a la Sala de Juntes de l’edifici del Rectorat de la UdL (Plaça de Víctor Siurana, 1, 2n pis).

  • 12:21
  • 0

Visita guiada pel casc antic de Tàrrega

Demà dissabte dia 19 de desembre, coincidint amb el IV Mercat de Nadal al Casc Antic que se celebrarà a Tàrrega, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega ha organitzat una visita guiada pel casc antic on es parlarà del creixement urbanístic de la Tàrrega medieval, les muralles, el call, les riuades i molts altres aspectes.

La visita, que serà conduïda per Oriol Saula, és gratuïta i s’adreça a tots els públics. Començarà a les 12,30, i el punt de trobada serà el mateix Museu Comarcal de l’Urgell (c/ Major 11 de Tàrrega)

  • 12:36
  • 0

Presentació de les Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

El  proper dia 16 de desembre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació de les Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, a la Sala Martí l’Humà del Muhba. Durant l’acte, el Dr. Pere Verdés Pijuan, medievalista i científic titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, farà la presentació dels dos volums de les Actes.

El congrés es va celebrar entre els dies 22 i 25 de maig de 2014 a la sala Moragues del Born Centre Cultural, i havia tingut com a eix temàtic: “La ciutat”.

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 13:08
  • 0

Intervenció arqueològica a la torre medieval de Campelles (Ripollès)

Torre medieval i cisterna, Campelles (Ripollès). Fotografia: Elisenda Collelldemont i Albert Pratdesaba

El passat 6 d’octubre, un equip d’arqueòlegs va iniciar la intervenció arqueològica de la torre de Campelles.  Aquesta intervenció, dirigida per Albert Pratdesaba i Elisenda Collelldemont, ha estat promoguda per l’Ajuntament de Campelles i s’ha pogut portar a terme gràcies al suport econòmic del mateix Ajuntament i de la Diputació de Girona.

Els treballs, que han durat aproximadament un mes, han posat al descobert una torre circular i una cisterna just al punt més alt de la zona arqueològica. La referència documental més antiga que es tenia pertanyia al segle XI, però mai s’havia portat a terme la comprovació arqueològica. Gràcies a aquesta intervenció s’ha pogut documentar arqueològicament aquesta defensa militar i constatar que va estar en ús al llarg d’un període cronològic que abastaria fins el s.XIX. L’altra estructura que s’ha excavat ha estat una cisterna de 4 metres de profunditat i que encara conserva el revestiment de morter de calç interior. Tot sembla indicar, però, que la seva construcció s’hauria produït uns segles més tard – mitjan s.XIV-.

Aquesta fortificació pot aportar informacions interessants no només en el coneixement del seu funcionament com a punt militar alt medieval en una situació territorial estratègica entre els comtats d’Urgell, Cerdanya i Osona, com també per la seva característica de defensa militar de frontera al llarg del conflicte amb el Regne de Mallorca o bé després de la Guerra Civil del s.XV. Tanmateix, l’anàlisi i els estudis posteriors a la intervenció arqueològica juntament amb el creuament de la documentació escrita medieval ajudaran a comprendre’n molts més detalls.

En els propers dies es procedirà a consolidar les estructures per tal que les restes descobertes es puguin ja integrar com a valors patrimonials del poble de Campelles.

| Galeria d’imatges |

  • 14:18
  • 0

Darrera campanya d’excavacions a Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà)

Vista del poblat de Santa Creu de Rodes. Fotografia: Montserrat Mataró

Acaba de finalitzar la desena campanya d’excavacions arqueològiques que s’ha portat a terme al jaciment de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Aquest any els treballs s’han centrat en la zona situada a l’oest del portal de migdia del poble i han comtat amb la participació d’una vintena d’estudiants de les Universitats de Girona i de Barcelona així com de diversos voluntaris.

| Galeria d’imatges |

Aquesta campanya és la segona del projecte d’investigació quadriennal “Santa Creu de Rodes. L’origen i l’evolució del poble medieval i la seva relació amb el territori del Cap de Creus” 2014-2017, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es porta a terme dins la línia de recerca sobre “Hàbitat fortificat i altres formes d’assentament a la Catalunya medieval” del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, en conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni i amb la col·laboració i suport del DC-Servei d’Arqueologia i de l’Ajuntament del Port de la Selva.

La intervenció ha permès estudiar un espai d’uns 80 m² ocupat per una de les cases que forma part dels edificis situats davant de l’església durant el segle XV. Aquesta casa, compartimentada en dues estances, s’edifica sobre restes d’habitatges de dimensions més reduïdes construïts en els segles XIII-XIV dins de primera parcel·lació i estructuració urbana al voltant de l’església.

Les estructures més antigues excavades en aquesta campanya són un conjunt de tombes antropomorfes tallades a la roca que podem datar en els segles X-XI. Destacala localització de diverses sepultures infantils que semblen estar relacionades amb objectes mobles molt concrets com un petit anell de bronze i un penjoll d’ambre, peça que posa en evidència la relació i comerç amb el nord d’Europa.

  • 14:36
  • 0

Proposta per al cap de setmana: Música, enologia i patrimoni a la masia de Can Boquet (Vilassar de Dalt, Maresme)

Demà dissabte 3 d’octubre, en el marc de la VI setmana del vi DO d’Alella a Vilassar de Dalt, està programat  un concert a la masia de can Boquet a les 18,00 hores.

Aquesta és una ocasió per a visitar la capella pre-romànica de Can Boquet, normalment tancada al públic. El concert anirà a càrrec d’IMPRO: Ferran Savall & Judit Neddermann, que interpretaran composicions d’ambdós músics amb cançons tradicionals i de la mediterrània. A més s’oferirà una degustació de dos vins Bouquet d’Alella 2014.

El preu d’entrada per gaudir d’aquesta activitat que engloba tres àmbits culturals ben ensamblats: patrimoni, música i enologia, és de 4€.

Per a més informació: museu@vilassardedalt.cat

  • 01:05
  • 0

III Jornades d’història de la cartografia de Barcelona

Els dies 14 i 15 d’octubre de 2015 se celebraran les Terceres Jornades d’història de la cartografia de Barcelona, organitzades conjuntament per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. En la present edició, l’arc cronològic abasta des de l’Alta Edat Mitjana fins a l’actualitat.

Les Jornades, que van tenir el precedent en les anteriors edicions dutes a terme en 2010 i 2012, es marquen l’objectiu d’ampliar el ventall dels ingredients significatius del patrimoni cartogràfic barceloní; treure a la llum mapes poc coneguts o fins i tot inèdits i continuar fent inventari de les peces i col·leccions derivades d’aixecaments específics; avançar cap a visions històriques basades en la confrontació crítica de les diverses dinàmiques que conflueixen en la representació del territori de Barcelona i s’entrellacen, rivalitzen o s’ignoren; i assimilar i aprofitar positivament l’impacte necessari de les tecnologies digitals en el món de la cartografia.

Lloc: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,  C/ Santa Llúcia, 1 de Barcelona

| Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

  • 11:22
  • 0

Exposició: “Descobrint Solsona!” al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Demà dissabte, 5 de setembre a les 12,00 hores, dins els actes de la Festa Major de Solsona, s’inaugurarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l’exposició: “Descobrint Solsona!”, que romandrà oberta fins al 29 de novembre.

Aquesta exposició té el seu origen en l’estudi realitzat a l’entorn del màster de Restauració de Monuments 2013-2015 de la Universitat Politècnica de Catalunya, que havia triat la vila de Solsona com a cas pràctic degut a les seves característiques urbanes i arquitectòniques i la importància del seu conjunt catedralici. Més concretament, el màster se centrava en l’estudi del conjunt arquitectònic que configuren la Catedral i els edificis que l’envolten.

Mitjançant plànols, maquetes, fotografies i plafons explicatius es pot recórrer una visió arquitectònica i diferent de Solsona. Una ciutat que, malgrat haver experimentat molts canvis, en el seu centre històric ha sabut mantenir l’essència de la seva configuració original.

L’horari d’obertura és: de dimecres a dissabte, d’11,00 a 18,30, i els diumenges i festius d’11,00 a 14,00. A més, el proper dimecres 9 de setembre està prevista una jornada de portes obertes al museu.

  • 13:06
  • 0

Via del Capsacosta, tram de Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries) al Pas dels Traginers (la Vall de Bianya), declarada bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica

Plataforma de gir de la Via del Capsacosta. Fotografia: M. Genera

El passat 25 d’agost ha estat declarat (ACORD GOV/141/2015) bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el tram de la Via del Capsacosta entre Sant Pau Vell (Sant Pau de Segúries, Ripollès) i el Pas dels Traginers (la Vall de Bianya, Garrotxa), amb una longitud de 7 km i 400 m, més 1 km i 250 m de trams auxiliars.

| Galeria d’imatges |

És el tram més significatiu i adequat de tot el recorregut d’un antic camí que comunica  les terres de la plana de l’Empordà i les de la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. L’amplada de la calçada oscil·la entre els 3 m en els llocs més angostos i els 5 m en els més amples. Conserva restes del ferm amb una certa continuïtat, aquest construït amb blocs de pedra col·locats en sec, de dimensions força regulars,  delimitat per dues filades exteriors de carreus quadrats o rectangulars, ben tallats, de 30-40 cm d’amplada de mitjana. En alguns punts es poden apreciar encara les marques de roderes. En els sectors de més pendent, el traçat s’hi adapta, serpentejant, amb revolts tancats, trajectes curts rectilinis i pendents del 10-20%, amb pilons com a elements de protecció de les rodes en els trams més perillosos. Afegeix obres de fàbrica de gran interès, algunes de notable envergadura, amb plataformes i murs de contenció de fins a 4 m d’alçària, obres de desguàs i drenatge dels torrents i de les aigües pluvials, incloent clavegueres subterrànies, etc.  tot el qual dóna idea de l’antiga calçada, feta amb la pedra de la zona que travessa, on es poden resseguir algunes pedreres.

Vinculats estretament amb la via hi ha tot un seguit d’elements auxiliars, inclosos en la declaració, com són els ponts, les fonts, els reservoris d’aigua, i aquelles edificacions, majoritàriament hostals, relacionades amb el trànsit d’aquest camí al llarg del temps.

La Via del Capsacosta és citada com a camí romà des del segle XVII, però fins ara l’arqueologia no ha trobat cap prova concloent d’aquesta atribució que, si fos certa, s’hauria de relacionar amb un brancal secundari de la Via Augusta que unia Cadis amb Roma.  Malgrat no es pot provar de forma fefaent l’origen romà de l’obra d’engiyeria viària (com a camí pot seguir un traçat creat des de la Prehistòria), tampoc es pot descartar aquesta atribució ja que la construcció és compatible amb els models romans.

Hi ha documents del segle X on es parla del camí que va d’Empúries a Besalú, i en els segles medievals posteriors és força documentat com el Camí Reial que unia l’Empordà amb la vall de Camprodon. En època moderna es va convertir també en camí de posta i va ser una artèria important fins l’any 1927. Va representar també un paper transcendent en les diverses incursions militars, especialment franceses, dels segles XVII fins a principis del XIX.

No obviarem que aquesta via és un jaciment arqueològic que, pel seu ús fins al segle XX, ha estat sotmès a un manteniment i, en conseqüència, a una transformació constant per adequar-lo a les necessitats dels moments.