Tribuna d'arqueologia » Medieval


154 APUNTS

  • 15:36
  • 0

Nova data per a la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

La conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” programada inicialment pel passat dia 25 de març, que va ser suspesa a causa del 3 dies de dol decretats per l’accident aeri dels Alps, es realitzarà el dia 13 de maig.

La xerrada, a càrrec de Josep Ros i Carme Subiranas, serà moderada per Josep Maria Vila,

El tema d’aquesta conferència se centrarà en les campanyes d’excavació arqueològica realitzades al castell de Tavascan que, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre, s’han dut a terme entre els anys 2007 i 2013. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle xvi i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La xerrada es realitzarà en el lloc i hora habituals: la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, de Barcelona), a les 19,00 hores, i, com sempre, coincideix en dimecres.

  • 13:23
  • 0

Suspesa la sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 25 de març “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Amb motiu dels 3 dies de dol oficial decretats pel govern, com a conseqüència de l’accident aeri que va tenir lloc als Alps el proppassat dia 24 de març, es va acordar suspendre la sessió de la Tribuna d’arqueologia programada per l’endemà del sinistre.

Aviat us oferirem puntual informació de la data en què es realitzarà aquesta interessant conferència sobre les excavacions arqueològiques al castell de Tavascan.

Preguem disculpeu les molèsties que hagi pogut ocasionar l’ajornament de la sessió.

  • 11:42
  • 0

Jornada de Portes Obertes a Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental)

Demà diumenge 22 de març de 2015 de 12,00 a 14,00 hores se celebrarà una jornada de portes obertes a Sant Pau de Riu-Sec, un paratge arqueològic amb més de 2.000 anys d’història.

L’església romànica de Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental) es troba enmig d’un gran jaciment en què s’han localitzat assentaments humans des d’època romana fins als nostres dies.

Les diferents intervencions arqueològiques portades a terme en aquest indret des de 1979 fins ara, han permès delimitar una zona arqueològica de prop d’una hectàrea i identificar les següents fases d’ocupació: una vil·la romana d’època republicana (s. I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (s. I-II dC);  un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

D’ençà l’any 2010, les intervencions arqueològiques s’emmarquen dins del Pla Director d’Actuacions al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riu-sec, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma deBarcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Activitat gratuïta

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 12:30
  • 0

XXV Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “Moneda i fiscalitat a la Catalunya medieval”

Els propers dies 24 i 26 de març de 2015 es durà a terme el XXV Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, que en aquesta edició porta el títol: “Moneda i fiscalitat a la Catalunya medieval”.

El seminari plantejarà, en la primera sessió, una visió de conjunt de l’evolució de la fiscalitat a la Catalunya medieval dins la qual caldrà situar el paper de la moneda. Paral·lelament, es repassaran les característiques de les principals sèries monetàries coetànies. En la segona sessió es tindrà present la construcció de límits doctrinals i legals a l’ús fiscal de la moneda. Finalment, s’analitzarà com algunes de les emissions de moneda local concedides pels monarques tenien la voluntat d’oferir recursos a les hisendes municipals.

Lloc: Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Preu de matrícula: 15 €. Per a estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

  • 12:16
  • 0

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de març de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

El proper dimecres dia 25 de març de 2015, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els anys 2007 i 2013 s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica al castell de Tavascan, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La conferència, a càrrec de Carme Subiranas i Josep Ros, estarà moderada per Josep M. Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada:

-   Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

-   En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

-   A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

  • 15:43
  • 0

Presentació del nou recorregut arqueològic i l’espai expositiu: “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”, al MUHBA

Aquest vespre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació al públic del nou recorregut arqueològic del Museu d’Història de Barcelona-Plaça del Rei i la presentació de la nova exposició “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”.

El conjunt monumental de la plaça del Rei te una extensió de 4.000 m², gran part de la qual no era encara visitable. Aquest projecte s’ha endegat amb el propòsit de completar el recorregut arqueològic actual i recuperar per a la visita pública 312 m², i també d’exposar 120 peces d’entre els segles IV i VII que s’han trobat en les diferents excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

El MUHBA, en el marc del projecte de remodelació general de la seu de la Plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, presenta la primera etapa del projecte de remodelació de la part dedicada a la Barcelona de l’antiguitat tardana.

El projecte te una doble vessant: d’una banda, la renovació integral del recorregut arqueològic, amb una nova presentació de l’aula episcopal i el baptisteri que, després de molt temps tancats s’obren ara al públic i, de l’altra, l’exposició dedicada al període de l’antiguitat tardana integrada en aquest nou recorregut pel subsòl del museu que dóna les claus per entendre les transformacions religioses, sociopolítiques i culturals de la ciutat en l’època.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 11:20
  • 0

II Jornada Tècnica Art i Patrimoni de la Seu d’Ègara: “La recerca arqueològica a Sant Miquel de Terrassa”

El proper dilluns 23 de març de 2015, el Museu de Terrassa i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica  (ICAC) organitzen la II Jornada Tècnica Art i Patrimoni de la Seu d’Ègara: “La recerca arqueològica a Sant Miquel de Terrassa”, en l’organització de la qual han col·laborat l’Ajuntament de Terrassa – Universitat i Societat del Coneixement, el Ministerio de Economía y Competitividad, la Generalitat de Catalunya i la Parròquia de Sant Pere.

La sessió estarà dedicada a l’església de Sant Miquel i mostrarà el resultat de les intervencions arqueològiques del Pla Director de les Esglésies de Sant Pere (1995-2009) i els diferents projectes que actualment s’hi estan realitzant per tal de conèixer millor la funció i la cronologia de l’edifici. La Jornada Tècnica pretén donar difusió  d’aquest important edifici de l’Ègara cristiana.

Aforament limitat, per tant, cal inscripció prèvia a la pàgina web del Museu de Terrassa: www.terrassa.cat/cursos

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

  • 12:40
  • 0

IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Torres de guaita, defenses i fortificacions

El proper 11 d’abril de 2015 se celebrarà a Canet de Mar la novena edició de la Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que enguany portarà el títol “Torres de guaita, defenses i fortificacions”. Aquesta Trobada, que organitza el Centre d’Estudis Canetencs – IRMU, tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, Maresme.

La proposta d’aquesta nova edició ofereix un ampli ventall d’estudis des del punt de vista cronològic i territorial, així com la possibilitat de fer una radiografia des del punt de vista històric i patrimonial d’aquests elements arquitectònics en diferents èpoques (antiguitat, vescomtat de Cabrera, època moderna i època contemporània) i permet ampliar el marc geogràfic donant entrada a treballs de la comarca de la Selva que estudiïn el vescomtat de Cabrera. En aquest sentit, els treballs presentats poden tractar des d’elements defensius de poblats prehistòrics, passant pels castells, cases fortificades i emmurallaments defensius de l’època medieval, les fortificacions civils i privades dels s. XVI i XVII, com són les torres de guaita, torres defensives annexades a edificacions i construccions d’estratègia militar, i acabant amb ple segle XIX i XX amb estructures de la guerra del francès i de guerra civil.

| Per a més informació i inscripcions (fins a l’1 d’abril) cliqueu aquí |

  • 09:28
  • 0

Actuacions a l’entorn dels jaciments arqueològics de Can Boquet (Vilassar de Dalt)

Amb l’objectiu de preservar tot l’entorn arqueològic i mediambiental de la zona arqueològica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), el Parc de la Serralada Litoral, conjuntament amb l’Ajuntament i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i entitats del territori com la Secció de Muntanya de la Massa Centre Vilassarenc, han impulsat un seguit d’iniciatives.

Aquestes actuacions s’han materialitzat en la restauració de les tombes medievals, la neteja de l’entorn del dolmen de la Roca d’en Toni i dels diferents jaciments. La col·locació d’un panell general descriptiu de la Ruta arqueològica i la senyalització dels jaciments: Rocs d’en Sardinyà, Recers, Cova d’en Pau, Cova d’en Joan i Cova de la Granota.

D’altra banda, el Parc de la Serralada Litoral, amb l’assessorament  del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i del Departament de Cultura de la Generalitat ha editat un tríptic divulgatiu sobre la regulació de l’escalada que té com objectiu la conscienciació, per part dels escaladors que freqüenten l’entorn de Can Boquet, del respecte vers aquesta zona d’alta concentració de jaciments arqueològics. El fulletó editat indica els jaciments arqueològics on no es pot practicar l’escalada, i dóna tot un seguit de consells i recomanacions per mantenir l’espai en òptimes condicions de preservació i netedat.

| Per descarregar el tríptic informatiu sobre regulació de l’escalada cliqueu aquí |

  • 15:07
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Arqueologia urbana a Montblanc: darreres intervencions (2011-2013)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de febrer de 2015, 19:00h

Conferenciant: Josep Maria Vila

Moderador: Carles Brull

Entre els anys 2011 i 2013 s’han desenvolupat diverses actuacions d’una certa entitat a la vila de Montblanc que han permès millorar el nostre coneixement del passat medieval d’aquesta població. Concretament s’han dut a terme intervencions arqueològiques a l’antic convent de Sant Francesc, situat fora muralles de la vila i del qual s’ha pogut delimitar bona part de la planta original. També s’han continuat fent intervencions a la muralla, entre les quals destaca la que s’ha fet a l’anomenada torre de Poblet, on s’ha pogut estudiar arqueològicament com la presència d’un edifici propietat d’aquest monestir va condicionar el traçat de la muralla i, fins i tot, la forma i les dimensions de la torre situada en aquest punt.


| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Maria Vila sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-  Perquè es porten a terme tantes intervencions arqueològiques de jaciments medievals a Montblanc?

Cal tenir present que tres de les quatre excavacions que presentem estàn vinculades a intervencions sobre la muralla, que té consideració de BCIN. A més, en el cas de Montblanc la muralla medieval ha estat objecte des de fa dècades d’un especial interès per part de l’Ajuntament que n’ha promogut de manera continuada la recuperació. Això fa que a mida que es pot el consistori compri edificis adossats a la muralla, els enderroqui i es restauri i recuperi el traçat defensiu. En cada una d’aquestes actuacions es porta a terme el consegüent estudi arqueològic dels paraments i, si s’escau, l’excavació del subsòl.

-   Què destacaries de la intervenció al convent de Sant Francesc?

Tot i que les estructures conventuals estan extremadament arrasades, la recerca arqueològica tant a dins com a fora del recinte, ha permès dibuixar una planta força aproximada de la seva estructura original. També s’han pogut documentar  algunes de les transformacions que ha patit posteriorment el convent: una reducció del perímetre cap a finals del segle XVI, la construcció d’un celler o l’edificació d’una capella compartimentant parcialment l’antic refetor medieval.

-   I de les intervencions a la muralla?

Sens dubte la més significativa ha estat la de la Torre de Poblet, a banda que ha estat la més extensa. L’excavació i sobretot l’estudi de paraments han permès resoldre una problemàtica historiogràfica i arquitectònica que envoltava l’edifici. L’anàlisi d’aquest cas també ens ha permès apropar-nos a les interioritats dels processos de construcció de les muralles, que com tota obra pública no estava exempta de polèmiques i de negociacions.