Tribuna d'arqueologia » Medieval


158 APUNTS

  • 14:15
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Núria Armentano, Francesc Busquets, Francesc Florensa, Lourdes Forcades, Agustín Gamarra, Damià Griñó, Miquel Gurrera i Iñaki Moreno
Moderador: Ramon Ten

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat fent un seguit d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del patrimoni cultural català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Així, les intervencions més destacades que s’hi han fet, com el Calvari de Gandesa (Terra Alta), les Esquarterades a Ulldecona (Montsià), la Clapissa/Partida dels Masets de Godall (Montsià) i la recent als Malladarets, a Alfara de Carles (Baix Ebre), han aportat un seguit de novetats arqueològiques interessants amb cronologies que engloben des de l’edat del ferro, les èpoques ibèrica, romana, medieval i musulmana, fins a les guerres carlines.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-   Què han aportat les urgències d’arqueologia a les Terres de l’Ebre dutes a terme en els últims anys?

Durant els últims anys el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha estat portant a terme una sèrie d’intervencions d’urgència en tot el territori català, segons regula la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català. Les excavacions produïdes a les Terres de l’Ebre han posat de relleu el ric patrimoni arqueològic que encara conserva. Destacaríem les troballes realitzades a Alfara de Carles.

-   A quines fases cronològiques fan referències les vostres intervencions arqueològiques?

Hem abastat diverses cronologies des de l’edat del Ferro fins a les guerres Carlines. Tot i que les intervencions en alguns casos han estat molt migrades, hem pogut concretar les cronologies força bé.

-   En les urgències només heu intervingut arqueòlegs?

En moltes de les intervencions arqueològiques han intervingut altres especialistes de disciplines afins, com ara antropòlegs, restauradors i documentalistes. Cada cop és més necessari treballar amb especialistes que coneguin perfectament el seu ofici, que aporten millores tant a camp com en els resultats finals de les intervencions.

  • 15:01
  • 1

Tribuna d’Arqueologia: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

Conferència programada inicialment pel dia 25 de març de 2015, ajornada a causa de la suspensió d’actes oficials de la Generalitat com a conseqüència de la tragèdia aèria dels Alps.

A la conferència s’expliquen les diverses campanyes d’excavació arqueològica dutes a terme al castell de Tavascan entre els anys 2007 i 2013, que han estat impulsades per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada:

-   Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

-   En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

-   A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

  • 14:46
  • 0

Conferència. “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”

El proper dijous 7 de maig a les 19,00 hores, sala d’Actes del COAC (Plaça Nova, 5, Barcelona), tindrà lloc la conferència: “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”, que s’inscriu a la 4a edició del cicle “Diàlegs tècnics sobre el patrimoni arquitectònic”.

L’acte comptarà amb la presència dels arquitectes autors del projecte, Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, d’un representant de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB), de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, director de la intervenció, i de Gemma Hernández, arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya.

Visita a les obres del Mercat de Sant Antoni
Amb motiu de la sessió, el mateix dia a les 16,30h es podrà realitzar la visita a les obres del mercat de Sant Antoni. El punt de trobada serà la porta d’accés al mercat.

És necessària la inscripció prèvia

| Per consultar el programa cliqueu aquí |

  • 14:21
  • 0

Presentació del llibre: “La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa”, de Francesca Español

El proper dilluns 4 de maig tindrà lloc la presentació del llibre: “La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa”, de Francesca Español Bertran, editat pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

L’acte, que organitzen el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i la societat Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, es realitzarà a les 19 hores a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

| Invitació en pdf |

  • 15:36
  • 0

Nova data per a la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

La conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” programada inicialment pel passat dia 25 de març, que va ser suspesa a causa del 3 dies de dol decretats per l’accident aeri dels Alps, es realitzarà el dia 13 de maig.

La xerrada, a càrrec de Josep Ros i Carme Subiranas, serà moderada per Josep Maria Vila,

El tema d’aquesta conferència se centrarà en les campanyes d’excavació arqueològica realitzades al castell de Tavascan que, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre, s’han dut a terme entre els anys 2007 i 2013. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle xvi i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La xerrada es realitzarà en el lloc i hora habituals: la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, de Barcelona), a les 19,00 hores, i, com sempre, coincideix en dimecres.

  • 13:23
  • 0

Suspesa la sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 25 de març “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

Amb motiu dels 3 dies de dol oficial decretats pel govern, com a conseqüència de l’accident aeri que va tenir lloc als Alps el proppassat dia 24 de març, es va acordar suspendre la sessió de la Tribuna d’arqueologia programada per l’endemà del sinistre.

Aviat us oferirem puntual informació de la data en què es realitzarà aquesta interessant conferència sobre les excavacions arqueològiques al castell de Tavascan.

Preguem disculpeu les molèsties que hagi pogut ocasionar l’ajornament de la sessió.

  • 11:42
  • 0

Jornada de Portes Obertes a Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental)

Demà diumenge 22 de març de 2015 de 12,00 a 14,00 hores se celebrarà una jornada de portes obertes a Sant Pau de Riu-Sec, un paratge arqueològic amb més de 2.000 anys d’història.

L’església romànica de Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental) es troba enmig d’un gran jaciment en què s’han localitzat assentaments humans des d’època romana fins als nostres dies.

Les diferents intervencions arqueològiques portades a terme en aquest indret des de 1979 fins ara, han permès delimitar una zona arqueològica de prop d’una hectàrea i identificar les següents fases d’ocupació: una vil·la romana d’època republicana (s. I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (s. I-II dC);  un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

D’ençà l’any 2010, les intervencions arqueològiques s’emmarquen dins del Pla Director d’Actuacions al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riu-sec, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma deBarcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Activitat gratuïta

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 12:30
  • 0

XXV Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “Moneda i fiscalitat a la Catalunya medieval”

Els propers dies 24 i 26 de març de 2015 es durà a terme el XXV Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, que en aquesta edició porta el títol: “Moneda i fiscalitat a la Catalunya medieval”.

El seminari plantejarà, en la primera sessió, una visió de conjunt de l’evolució de la fiscalitat a la Catalunya medieval dins la qual caldrà situar el paper de la moneda. Paral·lelament, es repassaran les característiques de les principals sèries monetàries coetànies. En la segona sessió es tindrà present la construcció de límits doctrinals i legals a l’ús fiscal de la moneda. Finalment, s’analitzarà com algunes de les emissions de moneda local concedides pels monarques tenien la voluntat d’oferir recursos a les hisendes municipals.

Lloc: Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Preu de matrícula: 15 €. Per a estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

  • 12:16
  • 0

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de març de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

El proper dimecres dia 25 de març de 2015, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els anys 2007 i 2013 s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica al castell de Tavascan, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La conferència, a càrrec de Carme Subiranas i Josep Ros, estarà moderada per Josep M. Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada:

-   Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

-   En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

-   A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

  • 15:43
  • 0

Presentació del nou recorregut arqueològic i l’espai expositiu: “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”, al MUHBA

Aquest vespre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació al públic del nou recorregut arqueològic del Museu d’Història de Barcelona-Plaça del Rei i la presentació de la nova exposició “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”.

El conjunt monumental de la plaça del Rei te una extensió de 4.000 m², gran part de la qual no era encara visitable. Aquest projecte s’ha endegat amb el propòsit de completar el recorregut arqueològic actual i recuperar per a la visita pública 312 m², i també d’exposar 120 peces d’entre els segles IV i VII que s’han trobat en les diferents excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

El MUHBA, en el marc del projecte de remodelació general de la seu de la Plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, presenta la primera etapa del projecte de remodelació de la part dedicada a la Barcelona de l’antiguitat tardana.

El projecte te una doble vessant: d’una banda, la renovació integral del recorregut arqueològic, amb una nova presentació de l’aula episcopal i el baptisteri que, després de molt temps tancats s’obren ara al públic i, de l’altra, l’exposició dedicada al període de l’antiguitat tardana integrada en aquest nou recorregut pel subsòl del museu que dóna les claus per entendre les transformacions religioses, sociopolítiques i culturals de la ciutat en l’època.

| Per a més informació cliqueu aquí |