Tribuna d'arqueologia » Medieval


147 APUNTS

  • 12:40
  • 0

IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Torres de guaita, defenses i fortificacions

El proper 11 d’abril de 2015 se celebrarà a Canet de Mar la novena edició de la Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que enguany portarà el títol “Torres de guaita, defenses i fortificacions”. Aquesta Trobada, que organitza el Centre d’Estudis Canetencs – IRMU, tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, Maresme.

La proposta d’aquesta nova edició ofereix un ampli ventall d’estudis des del punt de vista cronològic i territorial, així com la possibilitat de fer una radiografia des del punt de vista històric i patrimonial d’aquests elements arquitectònics en diferents èpoques (antiguitat, vescomtat de Cabrera, època moderna i època contemporània) i permet ampliar el marc geogràfic donant entrada a treballs de la comarca de la Selva que estudiïn el vescomtat de Cabrera. En aquest sentit, els treballs presentats poden tractar des d’elements defensius de poblats prehistòrics, passant pels castells, cases fortificades i emmurallaments defensius de l’època medieval, les fortificacions civils i privades dels s. XVI i XVII, com són les torres de guaita, torres defensives annexades a edificacions i construccions d’estratègia militar, i acabant amb ple segle XIX i XX amb estructures de la guerra del francès i de guerra civil.

| Per a més informació i inscripcions (fins a l’1 d’abril) cliqueu aquí |

  • 09:28
  • 0

Actuacions a l’entorn dels jaciments arqueològics de Can Boquet (Vilassar de Dalt)

Amb l’objectiu de preservar tot l’entorn arqueològic i mediambiental de la zona arqueològica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), el Parc de la Serralada Litoral, conjuntament amb l’Ajuntament i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i entitats del territori com la Secció de Muntanya de la Massa Centre Vilassarenc, han impulsat un seguit d’iniciatives.

Aquestes actuacions s’han materialitzat en la restauració de les tombes medievals, la neteja de l’entorn del dolmen de la Roca d’en Toni i dels diferents jaciments. La col·locació d’un panell general descriptiu de la Ruta arqueològica i la senyalització dels jaciments: Rocs d’en Sardinyà, Recers, Cova d’en Pau, Cova d’en Joan i Cova de la Granota.

D’altra banda, el Parc de la Serralada Litoral, amb l’assessorament  del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i del Departament de Cultura de la Generalitat ha editat un tríptic divulgatiu sobre la regulació de l’escalada que té com objectiu la conscienciació, per part dels escaladors que freqüenten l’entorn de Can Boquet, del respecte vers aquesta zona d’alta concentració de jaciments arqueològics. El fulletó editat indica els jaciments arqueològics on no es pot practicar l’escalada, i dóna tot un seguit de consells i recomanacions per mantenir l’espai en òptimes condicions de preservació i netedat.

| Per descarregar el tríptic informatiu sobre regulació de l’escalada cliqueu aquí |

  • 15:07
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Arqueologia urbana a Montblanc: darreres intervencions (2011-2013)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de febrer de 2015, 19:00h

Conferenciant: Josep Maria Vila

Moderador: Carles Brull

Entre els anys 2011 i 2013 s’han desenvolupat diverses actuacions d’una certa entitat a la vila de Montblanc que han permès millorar el nostre coneixement del passat medieval d’aquesta població. Concretament s’han dut a terme intervencions arqueològiques a l’antic convent de Sant Francesc, situat fora muralles de la vila i del qual s’ha pogut delimitar bona part de la planta original. També s’han continuat fent intervencions a la muralla, entre les quals destaca la que s’ha fet a l’anomenada torre de Poblet, on s’ha pogut estudiar arqueològicament com la presència d’un edifici propietat d’aquest monestir va condicionar el traçat de la muralla i, fins i tot, la forma i les dimensions de la torre situada en aquest punt.


| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Maria Vila sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-  Perquè es porten a terme tantes intervencions arqueològiques de jaciments medievals a Montblanc?

Cal tenir present que tres de les quatre excavacions que presentem estàn vinculades a intervencions sobre la muralla, que té consideració de BCIN. A més, en el cas de Montblanc la muralla medieval ha estat objecte des de fa dècades d’un especial interès per part de l’Ajuntament que n’ha promogut de manera continuada la recuperació. Això fa que a mida que es pot el consistori compri edificis adossats a la muralla, els enderroqui i es restauri i recuperi el traçat defensiu. En cada una d’aquestes actuacions es porta a terme el consegüent estudi arqueològic dels paraments i, si s’escau, l’excavació del subsòl.

-   Què destacaries de la intervenció al convent de Sant Francesc?

Tot i que les estructures conventuals estan extremadament arrasades, la recerca arqueològica tant a dins com a fora del recinte, ha permès dibuixar una planta força aproximada de la seva estructura original. També s’han pogut documentar  algunes de les transformacions que ha patit posteriorment el convent: una reducció del perímetre cap a finals del segle XVI, la construcció d’un celler o l’edificació d’una capella compartimentant parcialment l’antic refetor medieval.

-   I de les intervencions a la muralla?

Sens dubte la més significativa ha estat la de la Torre de Poblet, a banda que ha estat la més extensa. L’excavació i sobretot l’estudi de paraments han permès resoldre una problemàtica historiogràfica i arquitectònica que envoltava l’edifici. L’anàlisi d’aquest cas també ens ha permès apropar-nos a les interioritats dels processos de construcció de les muralles, que com tota obra pública no estava exempta de polèmiques i de negociacions.

  • 13:45
  • 0

Conferència: “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega”, al MCUT

El proper dijous dia 18 de desembre s’impartirà la conferència: “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega”, que anirà a càrrec d’Anna Colet, tècnica del MCUT i directora de les excavacions a la necròpolis jueva de les Roquetes. La sessió està programada dintre del cicle de conferències “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” que organitza el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega durant 2014.

La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales nobles de Cal Perelló del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (c/ Major, 11, de Tàrrega).

  • 10:02
  • 0

Primera Jornada Arqueològica del Pallars Jussà

Els propers dies 19 i 20 de desembre tindrà lloc la Primera Jornada Arqueològica del Pallars Jussà a la Sala d’actes de l’Epicentre (Pg. del Vall, 13, de Tremp), organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Jussà, en col·laboració amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals.

La sessió inaugural de la Jornada, que presentarà Josep Castells i Farré, vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà,  tindrà lloc el divendres 19 a les 18,30h, amb la xerrada: “Des de l’arqueologia, reviure l’Edat Mitjana: accions, objectes, espais, paisatges. Eines pel desenvolupament del turisme cultural”, a càrrec de Marta Sancho i Planas

Aquesta jornada, gratuïta i oberta a tothom, vol reconèixer la tasca que moltes persones han fet i continuen fent en aquest àmbit i donar-la a conèixer com una eina més de promoció i divulgació de la comarca.

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 17:35
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014″

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de desembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Bibiana Agustí i Dolors Codina
Moderadora: Marta Sancho

El castell de Rocabruna (Camprodon, Ripollès), es troba en un turó rocós a uns 1.000 metres d’altitud amb una situació dominant sobre els passos pirinencs orientals. Està documentat des del segle X i amb nivells arqueològics que ens situen bàsicament als segles XIV-XV. És objecte d’un projecte de consolidació des del 2006 per part del Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Actualment el recinte sobirà es troba ja consolidat i s’està excavant la sala de ponent en el recinte jussà. Enguany s’han instal·lat uns panells informatius que faciliten la interpretació de les restes al visitant. Entre el material arqueològic destaca el material d’armament, tant defensiu com ofensiu, tant d’infanteria com de cavalleria.


Galeria d’imatges |

____________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Bibiana Agustí i Dolors Codina sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

-   Quins criteris justifiquen excavar un monument com el Castell de Rocabruna?

Es tracta d’un conjunt medieval fortificat del que fins fa deu anys en sabíem ben poca cosa. L’estat d’abandonament i de destrucció en el que es trobava clamava per una consolidació dels elements que encara eren visibles quan es va iniciar el projecte. Des del primer moment es va dissenyar aquest projecte amb la voluntat de recuperar la informació arqueològica i l’inici dels treballs de consolidació ja va obtenir resultats que van encoratjar l’Administració responsable a seguir endavant. El fet que es trobi en un indret visitat per molts senderistes el fa atractiu alhora que senzill de museïtzar mitjançant uns panells informatius estables.

-   Podeu destacar algun dels aspectes arqueològics del jaciment?

El context militar està representat per sobre dels altres, amb un important volum de material, entre el que destaca la panòplia militar de la baixa edat mitjana, tant a nivell de protecció personal com de les armes ofensives i del guarniment de la cavalleria.

-   La situació del Castell prop dels passos pirinencs orientals el fa singular en aquest sentit?

És evident que el control dels colls de muntanya cap al nord està vinculat a una circulació de persones i materials que troben representació en els nivells arqueològics. La presència d’alguns objectes de prestigi resulten insòlits en el context peninsular. En són un bon exemple les dues peces de joc tallades en una rodella de banya de cérvol i decorades amb figures zoomorfes, que ens enllacen directament amb conjunts materials més propis de castells del territori francès.

  • 15:01
  • 0

Visita a l’Adoberia d’en Ginebreda de Granollers

El proper diumenge 14 de desembre de 2014, a les 12,00h es realitzarà una visita guiada a l’Adoberia d’en Ginebreda de Granollers (Pl. de l’Església, 7), el Centre d’interpretació històrica del Granollers medieval que, a través d’una museografia singular, ofereix la possibilitat de conèixer un complex artesanal preindustrial, alhora que la història i el creixement de la ciutat de Granollers, des del segle IX fins al segle XVIII.

L’Adoberia d’en Ginebreda de Granollers és un dels pocs exemples d’arqueologia industrial excavat a la ciutat i l’única adoberia conservada de la mitja dotzena que, segons documentació, hi havia hagut a la ciutat. Actualment és una de les poques adoberies històriques conservades a Catalunya i esdevé un espai idoni perconèixer i difondre el creixement i la transformació del Granollers medieval, caracteritzat per un ampli recinte emmurallat, un seguit d’oficis i activitats productives, entre les quals destaquen les relacionades amb la pell, i un mercat potent i diversificat.

La visita te una durada de 1,30h i cal fer reserva prèvia. Te un preu de 3€ per persona. Les persones jubilades tenen un 50 % de descompte i els infants fins a 12 anys, entrada gratuïta.

| Descarregueu aquí el programa Itineraris de Ciutat, del Museu de Granollers en pdf |

  • 12:11
  • 0

Curs: “Pellofes i ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir”

Els dies 26 i 27 de novembre, el Gabinet Numismàtic de Catalunya dedica el curs d’història monetària hispànica, que enguany arriba a la seva divuitena edició, a analitzar un patrimoni numismàtic eclesiàstic molt poc conegut: les fitxes o getons que, amb el nom de ploms o pellofes, van ser utilitzats en el dia a dia de moltes comunitats religioses amb una finalitat paramonetal.

Aquest curs, organitzat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, reunirà als principals estudiosos del tema en una trobada monogràfica que facilitarà establir un estat de la qüestió des de diverses perspectives complementàries.

Llocs de les sessions:

- Dimecres 26: Sala Mercè de la Catedral de Barcelona
- Dijous 27: Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 10:40
  • 0

Conferència: “L’assalt al call. La documentació”, al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Demà dijous dia 20 de novembre s’impartirà la xerrada: “L’assalt al call. La documentació”, a càrrec del Dr. Josep Muntané Santiveri. La sessió està programada dintre del cicle de conferències “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” que organitza el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega durant 2014.

La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales Nobles de Cal Perelló del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (c/ Major, 11, de Tàrrega).

  • 13:37
  • 0

Publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”

Acaba de sortir la publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”, sobre arqueologia de les pràctiques ramaderes dels darrers segles al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici”, dels autors Ermengol Gassiot Ballbe i David García Casas.

L’arqueologia pot compensar parcialment la manca de dades orals o documentals sobre la vida humana pretèrita. Precisament aquesta absència de dades és un dels problemes principals que condicionen l’estudi de la ramaderia transhumant a l’alta muntanya. La recerca arqueològica realitzada de manera ininterrompuda des de l’any 2004 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha tret a la llum un extens registre arqueològic de milers d’anys d’ocupació i explotació humana d’aquesta àrea dels Pirineus. Aquestes evidències permeten una aproximació d’unes pràctiques ramaderes que al llarg del temps, des del Neolític fins l’actualitat, segueixen pautes diferents. Aquests canvis també s’aprecien, i són especialment rellevant, durant els darrers segles de la seqüència arqueològica, a partir de la Baixa Edat Mitjana. El dinamisme històric d’aquestes pràctiques prevé l’ús de dels models etnogràfics per a construir imatges descontextualitzades històricament de la transhumància pretèrita. A més, obren la discussió de quina fou la relació entre aquests canvis i l’evolució global de la societat catalana durant els darrers segles.

| Descarregueu la publicació en pdf |