Tribuna d'arqueologia » Medieval


120 APUNTS

  • 12:28
  • 0

Proposta d’activitats del Museu d’Arqueologia de Catalunya

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, en les seves diferents seus, oferta tot un seguit d’activitats adreçades a diversos públics durant el mes d’abril.

Al MAC Barcelona

“El Mediterrani, un mar ple d’històries”
Visites i tallers familiars programades des d’abril a juny 2014

-  Taller de Jeroglífics i mòmies a l’antic Egipte. Dissabtes i diumenges d’abril a juny, d’11,00 a 12,00h

-  “Fenicis i grecs: els grans colonitzadors del Mediterrani”, visita guiada. Dissabtes i diumenges d’abril a juny, de 12,15 a 13,15 h

“ Machu Picchu: La ciutat Sagrada dels Inques”
Esposició temporal de fotografies inèdites propietat de l’estat peruà.
Inauguració dimecres 30 d’abril a les 19,30h

“Sant Jordi al Museu d’Arqueologia de Catalunya”
Visita guiada a la biblioteca del MAC Barcelona
Dia 23 de’abril. Sessions de visita a les 11,00 i 12,30h.

Al MAC – Empúries

Visites i teatralitzacions a Empúries
Activitats per a tots els públics

- “Empúries sota la mirada dels Déus. Teatralització, intrigues, mitologia … i final inesperat”.  Diumenge 20 d’abril de 2014

- “Empúries: visita romana”. Divendres 18 abril  (en castellà) i dissabte 19 d’abril (en català) i diumenge 27 d’abril (en català), 12h del migdia

- “Empúries: Visites guiades bilingües”. Passejades amb un guia especialitzat pels carrers i places de les antigues ciutat grega d’Emporion i ciutat romana d’Emporiae. Divendres 18 d’abril (català/francès) i dissabte 19 d’abril (castellà/francès).

“La producció d’àmfores a la costa oriental de la Hispania Citerior en època altimperial”.
Taula rodona organitzada per Organització: Ramón Járrega i Joaquim Tremoleda.
Dijous 24 d’abril

Al MAC – Girona

“Pare Abat, hi ha pelegrins! Un passeig per la història de Sant Pere de Galligants”
Visites teatralitzades a Sant Pere de Galligants. Activitat per a tots els públics
Diumenge 27 d’abril, de 12h a 13.30h.

Al MAC – Olèrdola

“Descobreix l’Olèrdola medieval”
Activitats i vistes a l’abril

- “Tasta la Història del vi al bressol del Penedès”. Diumenge 20, 11,00h

- “Olèrdola, la ciutat medieval del segle XI”. Diumenge 27, 11,00h

|Per ampliar aquesta informació cliqueu aquí |

  • 15:29
  • 0

Exposició: “Víkings. Més enllà de la llegenda” al Museu Marítim de Barcelona

El proper dilluns 7 d’abril a les 19,00 hores està prevista la inauguració al Museu Marítim de Barcelona de l’exposició: “Víkings. Més enllà de la llegenda”, que romandrà oberta fins el 28 de setembre de 2014.

La mostra, que està produïda conjuntament per l’Statens Historiska Museet d’Estocolm i Museumspartner, relata com aquest poble d’Homes del Nord es relacionava amb altres comunitats i cultures europees, el simbolisme dels seus vaixells i també la seva magnífica artesania.

El contingut científic de l’exposició s’articula al voltant dels 400 objectes originals procedents del Statens Historiska Museet que han estat exposats en ocasions excepcionals fora del territori escandinau. L’exposició està estructurada en vuit àmbits que ofereixen una acurada i profunda visió sobre els diversos aspectes de la seva cultura: la vida quotidiana, els rituals i les creences, la mitologia, l’artesania i el seu significat, les seves embarcacions, etc. La mostra també compta amb nombrosos elements interactius i produccions multimèdia, i ha tingut una gran acollida a nivell internacional.

  • 14:04
  • 0

Proposta d’activitat pel cap de setmana. Itinerari: “Granollers, vila medieval i moderna”

Torre rodona de Granollers. Fotografia: Pere Cornellas

El Museu de Granollers ha organitzat l’itinerari: “Granollers, vila medieval i moderna”, per a aquest proper diumenge, 23 de març de 2014, a les 12 del migdia, adreçat a tots els públics.

L’actual ciutat de Granollers té els seus orígens en una cruïlla de camins en la qual es va anar formant la vila medieval gràcies al desenvolupament d’un petit mercat (documentat des del segle XI) a l’aixopluc de l’església de Sant Esteve. El creixement del mercat, al llarg dels segles, va anar formant un enteixinat de places i carrerons on es va anar enquibint l’activitat comercial, artesanal i els habitatges, dins les muralles. L’època de màxima esplendor de la vila serà, però, el segle XVI, quan s’ampliarà la plaça Major, es construirà la Porxada com a llotja de gra, es farà una nova casa de la vila, s’ampliarà l’hospital i es bastiran el convent de Sant Francesc i les capelles sobre les portals de la muralla. L’itinerari, que s’inicia a l’adoberia com a mostra de centre de producció artesanal, proposa un recorregut pel centre de la ciutat, les muralles, les torres de defensa, els antics porxos i l’antic hospital.

Durada: 2 hores
Lloc de trobada: L’Adoberia (pl. de l’església, 7)
Preu: 4 € per persona. Infants fins a 12 anys, gratuït. Persones jubilades, 2€
Cal fer reserva prèvia al telèfon 93 842 68 40

  • 13:08
  • 0

Inauguració per a professionals de la nova sala permanent del Museu Comarcal d’Urgell

El proper divendres 21 de març a les 20,00 hores tindrà lloc la Jornada d’Inauguració per a Professionals de la nova sala permanent del Museu Comarcal d’Urgell, anomenada “Tragèdia al Call. Tàrrega 1348”.

A la nova sala s’exposarà el llegat històric del passat jueu de la ciutat, així com el patrimoni artístic medieval.

Aquesta jornada, està orientada als professionals del camp de l’arqueologia, l’antropologia, la museologia, i el patrimoni històric i artístic en general.

Es demana confirmació d’assistència al telèfon: 973 311 608  o al correu electrònic:  alcaldia@tarrega.cat

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 09:09
  • 0

21è Cicle de Conferències de l’Esquerda

El Museu de l’Esquerda (Roda de Ter) ha organitzat el 21è Cicle de Conferències, que enguany se suma als actes de celebració del Tricentenari, ja que coincideix amb el Setcentenari de la darrera destrucció de l’Esquerda. Per aquest motiu han lligat totes les efemèrides relacionades amb el 14: 1314, 1714, 2014, d’una manera ben particular que ens conviden a descobrir. El cicle començarà el proper 15 de març.

Programa:

Conferències, a les 19,00 hores a la Sala d’Actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda

-  Dissabte 15 de març: 1314, L’última destrucció de l’Esquerda, a càrrec d’Imma Ollich
-  Dissabte 22 de març: Escòcia: del passat a ara, a càrrec d’Agustí Colomines.
- Dissabte 29 de març: El jaciment del Born: Excavació i recuperació d’un fragment d’història, a càrrec de Toni Fernández i Eugènia Bort.

Visita comentada a les excavacions del Born i visita lliure a les exposicions inaugural i permanent, el diumenge 30 de març a les 12,00 hores

Inscripcions fins el dia 18 de març (places limitades). Tel: 93 854 02 71  /  m.a.esquerda@rodadeter.cat

| Descarregueu la invitació amb el programa sencer en pdf |

  • 11:20
  • 0

Vídeo: “Teixits enterrats”

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa ha publicat recentment un vídeo d’excel·lent factura: “Teixits enterrats”, on s’explica en detall el procés de restauració i redescoberta de les peces de vestir trobades en el sarcòfag de pedra del campanar de l’església de Santa Maria d’Agramunt, que contenia un doble enterrament (un home i una dona).

No es tracta d’indumentària funerària, sinó de peces portades en vida amb les quals van ser enterrats aquests dos personatges. Per la seva cronologia  -s. XIV-  les peces d’Agramunt són, per ara, les restes d’indumentària civil més antigues conegudes a Catalunya.

La dona portava una gonella i una lligadura al cabell; l’home conservava una còfia encara adherida al crani, i una calça lligada a la cama esquerra;  també s’hi va trobar una peça rectangular que podria haver estat un mantell o haver fet de cobertor dels cossos.

La Generalitat de Catalunya ha fet dipositari de les peces el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, responsable de la seva conservació i que les cedeix temporalment a l’Ajuntament d’Agramunt segons el conveni específic signat entre ambdues institucions.

Els teixits trobats a Agramunt van ser tema de la conferència de la temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2010-2011: “Recuperació, estudi i restauració de les restes d’indumentària trobades al sepulcre del peu del campanar de Santa Maria (Agramunt, Urgell)”, realitzada el 9 de març de 2011.

| Per accedir al vídeo cliqueu aquí |

  • 11:40
  • 0

Presentació del llibre: ” La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada”

El proper dia 20 de febrer a les 7 del vespre, tindrà lloc a la Biblioteca Central d’Igualada l’acte de presentació de la publicació: La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada, de Jordi Enrich Hoja. La presentació anirà a càrrec de la Dra. Jordina Sales Carbonell.

Quin paper varen jugar les vil·les romanes i altra tipologia de jaciments en la posterior organització territorial de la conca d’Òdena? Com es va arribar a originar un primitiu i reduït  nucli de població en el decurs de l’antiguitat tardana, que posteriorment donaria lloc a la creació de la vila medieval d’Igualada, tot plantejat en el marc de l’espai geogràfic de la Conca? Resumint, s’intenta descriure i recórrer el camí seguit entre les vil·les de la Conca i la seva arribada a les portes de la gènesi de la Igualada medieval.

Aquest assaig d’aproximació analitza les característiques de les etapes preromana, alt i baix imperi, i visigoda, sense oblidar altres aspectes de l’alta edat mitjana, amb la finalitat d’aconseguir formular un seguit d’hipòtesis de treball que ens ajudin a dibuixar  els trets que, en un moment de l’antiguitat tardana, varen propiciar la creació d’una nova realitat política com a lloc central que administraria el territori natural de la Conca i que, finalment, donaria lloc a l’origen de la Igualada medieval, ubicada en un indret estratègic a la cruïlla de camins i centrada en un punt de mercat d’arrel més antiga.

L’autor presenta per primera vegada en aquesta monografia de caràcter històric i arqueològic  un recull de dades que, un cop formulades, serviran  per exposar una hipòtesi de treball que posteriorment, caldrà confirmar o rebatre a la llum de noves descobertes. La hipòtesi parteix de la importància que va tenir l’herència de l’antiguitat tardana en l’estructuració dels fonaments del medievalisme.

| Per descarregar la invitació cliqueu aquí |

| Per veure una imatge de l’acte presentació del llibre cliqueu aquí |

  • 11:34
  • 0

“Curs pràctic d’introducció a la paleografia (s.XIV-XVI)” a l’Arxiu Històric de Sabadell

L’Arxiu Històric de Sabadell, dins dels actes de commemoració dels “30 anys de Servei d’Arxiu a la casa Ponsà”, ha organitzat el “Curs pràctic d’introducció a la paleografia (s.XIV-XVI)”, que es desenvoluparà els dies 3, 5, 10 i 12 de febrer de 18,00 a 20,00 hores al Museu d’Història de Sabadell, a càrrec d’Albert Martí i Arau, historiador i documentalista.

Aquest curs vol proporcionar als alumnes les eines bàsiques per aprendre a llegir, transcriure i comprendre documents d’època medieval i moderna, escrits tant en català com en llatí. Per fer-ho, es treballarà amb una selecció de textos que, a més de permetre adquirir aquestes tècniques paleogràfiques, també ens endinsaran en un dels fenòmens més transcendentals de la història de Catalunya: la profunda crisi del deute que hagueren d’experimentar les institucions catalanes en aquell període, especialment les municipals. L’endeutament afectà a tots els substrats de la societat catalana, amb la qual cosa els textos il·lustraran una àmplia gamma de tipologies documentals, procedents de diverses institucions: les Corts (capítols de donatius), la Diputació del General (generalitats, censals), els municipis o universitats (actes de Consells, documentació fiscal i financera) i les oficines notarials (concòrdies, testaments, capítols matrimonials, etc.)

| Descarregueu el tríptic en pdf |

| Descarregueu la butlleta d’inscripció en pdf |

  • 14:55
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueòlogiques al Municipium Sigarrensis (els Prats de Rei, Anoia) entre la Primera Edat del Ferro i l’Edat Mitjana”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Natalia Salazar, Dídac Pàmies i Iñaki Moreno
Moderadora: Núria Rafel

El coneixement de l’existència d’una entitat municipal romana al terme dels Prats de Rei (Anoia), el Municipium Sigarrensis, es remunta a final del segle XVIII, quan la correspondència epistolar entre erudits catalans de l’època deixa constància escrita de la troballa al lloc d’una sèrie d’inscripcions epigràfiques romanes d’època alt-imperial. Unes primeres intervencions arqueològiques van certificar l’any 1972 l’antiguitat ibero-romana de la vila. Quaranta anys després noves descobertes arqueològiques posen de manifest pel lloc una seqüència urbanística rica, complexa i continuada, doncs han donat a conèixer un oppidum ibèric del segle VI-V a.C. d’una important entitat arquitectònica, vestigis d’edificis de representació pública d’època tardorepublicana, una rica necròpolis paleocristiana i restes de l’enclòs emmurallat de la vila medieval.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

El coneixement de l’existència d’una entitat municipal romana de Sigarra o dels sigarrencs al terme dels Prats de Rei, el Municipium Sigarrensis, es remunta a finals del segle XVIII, moment de la troballa al lloc d’una sèrie d’inscripcions epigràfiques romanes d’època alt-imperial on s’especifica categoria administrativa de l’indret a l’Antiguitat.

-   Però, abans de la intervenció arqueològica portada a terme per la Universitat de Lleida (UdL) a la Plaça del Ma. De Déu del Portal, què en sabíem sobre l’existència d’un poblament ibèric precedent al lloc?

Tot i que el greco-alexandrí Ptolemeu mencionava a la seva Geografia (segle II n.e.) l’existència de la població ibèrica de Sigarra, i que els primers indicis arqueològics van certificar l’any 1972 l’antiguitat ibero-romana de la vila, les escadusseres interpretacions científiques aventurades aleshores van descartar l’existència d’un enclau iber d’entitat a l’arribada dels romans. Tanmateix en els darrers anys han sortit a la llum nous indicis numismàtics que apuntaven a que aquest nucli havia d’existir (amb seca monetària inclosa), doncs teníem coneixement de tres monedes ibèriques descontextualitzades que són portadores de la llegenda Sikarra, ara per ara l’origen conegut més antic del topònim Segarra. Es podia suposar, per tant, que, més tard o més d’hora, la realitat historico-arqueològica de Sikarra/Sigarra acabaria sorgint a la llum i, atesos els antecedents esmentats, era lògic que fos des del subsòl de la vila dels Prats de Rei.

-   Segons les restes documentades en aquesta excavació quina és l’entitat de la Sikarra ibèrica?

Just a sota de l’urbanisme actual s’han documentat part de les estructures de fortificació (fossat i escarpa) d’ un oppidum (poblat fortificat) de l’Ibèric antic (segles VI-V a.n.e.) i de gran entitat arquitectònica (més de 4 m de potència conservada). Entre els anys 375-350 a.n.e. el fossat perd la seva funció defensiva i es rebleix de manera intencionada abocant-hi uns dos metres de terres de diferent origen. Els nivells de sediment arqueològic excavats han aportat, a més, un conjunt de peces ceràmiques gregues àtiques  que per quantitat i qualitat seria un dels més importants de la Catalunya occidental. L’esmentat rebliment intencionat del fossat s’ha pogut associar a una important fase d’expansió urbanística fora de les muralles de l’oppidum originari que té lloc entre els anys 375-350 a.C., ja en l´Ibèric ple.  Aquesta ampliació de l’espai urbà consistí, en aquest punt del nucli, en el bastiment de cases ibèriques de dues plantes: soterrani i primer pis.

-   Tenint en compte la rellevància administrativa atorgada a la Sigarra romana, s’ha trobat a la plaça excavada algun vestigi romà destacable?

Sí, s’han documentat restes arquitectòniques d’entitat que demostren com la romanització de l’assentament indígena entre els segles II-I a.C va anar acompanyada d’un important procés de monumentalització ja des d’època tardorepublicana. Estem davant dels indicis arqueològics d’un nucli ibèric fortificat de l’Ibèric antic i ple que amb l’arribada dels romans és monumentalitzat seguint models arquitectònics itàlics, com evidencien les nombroses columnes fragmentades que han estat recuperades durant els treballs arqueològics. Algunes de les peces presenten unes dimensions tan imponents que podrien haver format part d’un possible temple.

-   Quines noves aportacions suposa l’actuació arqueològica efectuada al carrer del Mur de Prats de Rei?

En primer lloc s’han pogut documentar fins a cinc enterraments emmarcats cronològicament entre els segles VIII i X. Els enterraments, ubicats a tocar de l’església parroquial, havien aprofitat fragments de diferents sarcòfags de cronologia romana per dur-se a terme.

D’altra banda gràcies a les rases efectuades s’exhumaren dos panys de muralla, el primer a la confluència del carrer del Mur i la plaça de la Sardana, i el segon al carrer del Mur amb el carrer Josep Maria Llobet. Els murs, de difícil datació donada l’absència de materials a l’estratigrafia associada, es poden emmarcar dins l’època medieval i moderna, donat que són coincidents amb els plànols relacionats amb la batalla dels Prats de Rei (1711).

-    Quina importància representa la localització d’un mosaic sepulcral a la necròpolis dels Prats de Rei?

Fins a dia d’avui es coneixia l’existència d’una necròpolis al municipi dels Prats de Rei, la qual s’ubicava en un ventall cronològic molt ampli que es situa vers l’antiguitat tardana i es sospitava que seguien un ritual d’enterrament de caràcter cristià. La localització del mosaic on hi apareix un crismó, ens confirma el marcat caràcter cristià de la necròpolis, al mateix temps que (seguint criteris estilístics) ens permet acotar més cronològicament l’espai cementirial, situant-lo entre els segles IV i V dC. Tanmateix també ens permet afirmar l’existència d’una classe benestant en aquest període cronològic ja que aquest tipus de sepultura suposava un cost econòmic elevat per a la família.

  • 12:12
  • 0

V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

L’ACRAM (Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval) i l’Ajuntament de Barcelona organitzen conjuntament el Vè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que se celebrarà al Born Centre Cultural de la capital catalana entre els dies 22 i 25 de maig de 2014.

El tema monogràfic serà La Ciutat i a banda de les comunicacions sobre arqueologia urbana també es podran presentar els resultats de la resta d’intervencions arqueològiques realitzades en el període 2010-2014.

El termini de presentació de propostes de comunicació es tancarà el 31 de gener de 2014.

| Per a més informació descarregueu la segona circular amb la butlleta d’inscripció clicant aquí |