Tribuna d'arqueologia » Medieval


168 APUNTS

  • 15:12
  • 0

Alumnes del Grau d’Arqueologia de la UAB excaven a Sant Pau de Riu-sec

En el marc del conveni signat entre l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autónoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, s’està duent a terme una nova campanya d’excavacions al paratge arqueològic de Sant Pau de Riu-sec en la qual participen un total de 18 alumnes en pràctiques del Grau d’Arqueologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, repartits entre dos torns, entre els dies 8 i 19 de juny. Aquesta intervenció arqueològica forma part del Projecte de Recerca de Sant pau de Riu-sec, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat, i està coordinada pel professor Joaquim Pera, i la direcció tècnica de l’excavació és a càrrec de l’arqueòleg Jordi Roig.

Al jaciment de Sant Pau de Riu-sec s’han documentat restes arqueològiques de diferents fases de poblament: restes d’una vil·la romana d’època republicana (segle I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (segles I-II dC), un assentament carolingi amb necròpolis (segles IX-X), l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data d’entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

  • 14:41
  • 0

Es reprenen les excavacions a Santa Maria del Roure, Pont de Molins (Alt Empordà)

Vista general del claustre del segle XV. Imatge: Dolors Codina

Les actuacions arqueològiques que ara es reprenen al conjunt de la canònica de Santa Maria del Roure, localitzada en el terme municipal de Pont de Molins (Alt Empordà), es van iniciar l’any 2009. L’excavació s’emmarca dins del projecte de consolidació i restauració del monument, promogut per l’Ajuntament de Pont de Molins i el Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona.

L’enclavament estratègic del Roure fa del conjunt una peça clau al llarg de tota la seva història. Les restes més antigues, datades del segle XII, es corresponen amb una església de creu llatina, vinculada al senyors del castell de Montmarí. Ja en el segle XIII s’instal.la una comunitat agustiniana sota les ordres d’un prior; s’inicia una remodelació arquitectònica del conjunt, afegint-hi noves dependències. A principis del segle XV, gràcies a les indulgències concedides pel papa Lluna, es reparà el conjunt, molt afectat per les guerres i els conflictes entre Joan I i Pere el Cerimoniós; és en aquest moment quan es refà completament l’església i es construeix el claustre.

El conjunt es va veure afectat, a finals del XV, per la guerra dels remences. Ja en el segle XVIII, dins del marc de la Guerra Gran, hi tingué lloc la batalla del Roure. Finalment, durant el segle XIX i XX, el conjunt fou ocupat per famílies que adequaren tot l’antic espai monàstic, convertint-lo en estances d’habitació.

  • 14:55
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, ocupació i estructuració del pla de Barcelona des d’època romana, i de la fortificació baluardada del segle XVII”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Emiliano Hinojo i Carme Ribas
Moderador: Josep Pujades

Entre els anys 2007 i 2014 s’han portat a terme una sèrie d’intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni en el marc del projecte de remodelació de l’edifici. Quant als resultats, destaca la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona: el brancal costaner de la Via Augusta amb enterraments a banda i banda (segle I aC), el camí del Llobregat o via moresca (segles XV-XVII) i la carretera de Madrid (segle XIX). De les fases constructives conegudes i documentades la més rellevant fa referència al baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu més avançat (1644-1647). L’existència d’aquest important patrimoni ha fet que el projecte inicial de remodelació del Mercat s’hagi anat modificant en paral·lel als resultats obtinguts per la intervenció arqueològica per tal d’integrar les restes al nou mercat i que els ciutadans puguin veure i entendre una part de la història de Barcelona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Emiliano Hinojo sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

-   Quines han estat les grans aportacions de les intervencions arqueològiques efectuades al mercat de Sant Antoni?

L’aportació més important penso que ha estat la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, hem trobat un tram del ramal costaner de la Via Augusta amb enterraments i recintes funeraris  a ambdós costats (s. I-II dC). Cal destacar que aquest camí travessava un curs d’aigua canalitzat que correspondria a un dels eixos de la centuriació de l’ager de la colònia de Bàrcino. Durant el s. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó. En segon, s’ha localitzat el camí del Llobregat o via moresca (s. XIV-XVII) amb edificacions i estructures de caire agrícola a sengles costats. Aquestes construccions i part del camí s’amortitzen a mitjans del segle XVII com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni. Amb aquesta nova fortificació l’accés a la ciutat  s’havia de fer a través d’un pont llevadís localitzat entre el flanc nord del baluard i el camí cobert. Finalment, a mitjan segle XIX es va procedir a la demolició de la meitat nord del baluard i al colgament del fossat. A banda d’adequar temporalment el sector sud de la fortificació com a caserna militar, es va construir una nova via, anomenada carretera General de Madrid, que recuperava la sortida i entrada directa a la ciutat.

-   Quines han estat les troballes més singulars durant les excavacions?

Dels materials recuperats destaquem sobretot les peces procedents dels enterraments i estructures funeràries d’època altimperial, com per exemple una bust de terracota que representa una figura femenina; denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes; ungüentaris de vidre  o una escultura de marbre d’època Juli-Clàudia que representa el cap d’un noi adolescent. Però potser la troballa més excepcional ha estat la localització de peces d’ós tallat de llits funeraris amb decoracions figuratives. Aquests llits (lectus funebris) es feien servir per la vetlla del difunt i el seu trasllat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

-   Quin és el futur de les restes conservades al mercat?

A banda de la remodelació de l’estructura original del mercat, també cal destacar que el nou projecte constructiu contempla la recuperació i revalorització d’una part de les restes arqueològiques documentades en el subsòl. Un cop corroborada la importància i estat de conservació d’aquestes restes es va decidir, per part dels responsables del projecte arquitectònic i de les autoritats competents en matèria de patrimoni arqueològic, la seva integració dins del nou edifici del mercat. D’aquesta manera serà possible mostrar, d’una banda,  part de la Via Augusta, de l’eix de centuriació i de les estructures funeràries i, d’una altra, els paraments del baluard i de la contraescarpa. La posada en valor i musealització d’aquestes restes, juntament amb al propi edifici del mercat, contribuirà a recuperar i difondre una part de la història de la ciutat de Barcelona en un mateix indret.

  • 15:13
  • 0

Localitzades restes de l’antic barri del Mercadal a Girona

Imatge: Montserrat Mataró i Pladelasala

La intervenció arqueològica realitzada, entre els mesos d’abril i maig, a l’interior de la Biblioteca Pública de la Casa de Cultura de Girona, promoguda per l’Ajuntament de Girona i dirigida per l’arqueòloga Maribel Fuertes Avellaneda, ha permès la localització, al seu subsòl, de part de l’antic barri del Mercadal.

La trama urbana recuperada correspon a un tram de l’antic traçat del carrer Fontanilles. El carrer conserva, a més del paviment empedrat original i el clavegueram, les restes de 4 de les cases que configuraven el vial: dos d’aquests habitatges, els localitzats a la banda est del carrer, conserven part de l’alçat edificat i els nivells de pavimentació i ús corresponents. De les cases ubicades a la banda oest del vial, on no es conserven els alçats, s’han localitzat les línies de fonamentació i les restes de la xarxa higiènica associada. Els materials arqueològics localitzats indiquen una cronologia de construcció de finals del segle XIII, moment en que documentalment s’ubica l’ocupació urbana de l’indret. La amortització correspon a la segona meitat del segle XVIII, moment en que la zona fou enderrocada i anivellada per la construcció de l’actual edifici. Aquest darrer fet ha permès la preservació, amb un òptim estat de conservació, d’un fragment de la trama urbana de l’antic barri del Mercadal amb un context històric precís, lliure de modificacions i reformes posteriors, que reflexa les característiques principals d’aquesta part de la ciutat de Girona a l’època moderna.

A la fotografia s’aprecia l’estat de conservació amb que han estat localitzades les restes de les cases del carrer Fontanilles, enderrocades en motiu de la construcció de l’actual edifici que acull la Casa de Cultura, a mitjans del segle XVIII.

  • 12:43
  • 0

Intervenció arqueològica al pont medieval de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

Vista general del pont medieval de Sant Joan les Fonts. Imatge: Dolors Codina

La intervenció realitzada al pont medieval de Sant Joan les Fonts (entre els mesos de març i abril de 2015, sota la direcció de Maribel Fuertes Avellaneda i Dolors Codina Reina, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i la Diputació de Girona i ha consistit en l’excavació del paviment de l’estructura.

L’actuació ha permès l’excavació i documentació de les successives pavimentacions, que han estat utilitzades com a pas, des de l’actualitat fins a la l’època de construcció del pont. S’han documentat també diverses estructures associades com ara guarda-rodes i desguassos.

La darrera pavimentació localitzada, formada per un enllosat de bona factura, realitzat amb lloses planes locals, de mida mitjana i gran, lligades amb morter, es troba associada cronològicament al segle XV, moment d’una refacció estructural del pont, per tal de recuperar el vial destruït a causa, molt probablement, dels terratrèmols que assolaren la comarca. De la construcció original del pont, documentada a les darreries del segle XIII i començaments del  segle XIV, se n’ha recuperat un tram. Aquest tram, d’uns tres metres de llargària, el localitzem a l’arrencament sud del pont. Es tracta d’un sòl realitzat amb peces de basalt, disposades transversalment i sense lligam de morter. Resta per efectuar l’excavació de la zona de l’arrencament nord de l’estructura.

  • 10:04
  • 0

Conferència: “Un art gòtic poc conegut: la cuina. Dones i alimentació en l’Edat Mitjana”

El proper dissabte 6 de juny a les 19,30 hores està previst que es realitzi al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, (Carrer Pau Casals, 2, Tona), la conferència: “Un art gòtic poc conegut: la cuina. Dones i alimentació en l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Doctora Teresa Vinyoles Vidal.

La conferència s’inscriu dintre de les xerrades que organitza el Camp de les Lloses a l’entorn temàtic: “Dones en el passat i avui en el territori de Tona des d’una perspectiva de gènere”. Un cop finalitzada hi haurà un petit tast de postres dolces.

  • 14:56
  • 0

Visites d’autor amb els comissaris de l’exposició: “Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català”

Els propers dijous 4 de juny i dimarts 9 de juny es realitzaran les últimes visites d’autor a càrrec dels comissaris de l’exposició programades al voltant de la mostra: “Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català”, que s’exhibeix actualment al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i que romandrà oberta fins el 5 de juliol de 2015.

La visita comentada de demà, a càrrec d’Ana Bejarano, està prevista a les 18,00 hores, i la de dimarts que ve, dia 9 de juny, a càrrec de Manuel Forcano, serà a les 17,00 hores.

L’exposició “Hagadàs Barcelona” reuneix, per primer cop en més de sis segles, una mostra àmplia d’aquestes obres esplèndides del gòtic català, les hagadàs: manuscrits que contenen el ritual del sopar pasqual jueu, que posteriorment, amb l’expulsió dels jueus, es van dispersar pel món.

Lloc: Saló del Tinell. MUHBA Plaça del Rei, s/n
Preu: 7,35 € (Amics del MUHBA 5,51 €).
Imprescindible reserva prèvia: 93 256 21 22 / reservesmuhba@bcn.cat

|Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:58
  • 0

Documentat un antic pont de pedra sobre el Ter a Sant Pau de Segúries (Ripollès)

Paviment del pont vell de la Rovira. Fotografia: Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni SLU)

El passat mes de maig es va dur a terme una intervenció arqueològica al Pont Vell de la Rovira, sobre el Ter, a Sant Pau de Segúries (Ripollès). La intervenció ha estat dirigida per l’arqueòleg Joan Llinàs, (Atri Cultura i Patrimoni SLU), i patrocinada per l’Ajuntament de Sant Pau de Segúries, amb el suport del Grup de Muntanya de la Vall de Camprodon i d’un equip de voluntaris de la vall.

S’han posat al descobert les bases de tres arcs i una part del paviment d’aquest pont de pedra de probable origen medieval i que va pertànyer al camí ral que, provinent d’Olot pel Capsacosta, es dirigia cap a Camprodon, el Coll d’Ares i el Vallespir. Enrunat a finals del segle XVIII, les dades obtingudes permetran conèixer amb força precisió la morfologia del pont quan s’hi podia transitar, tot i que no s’ha pogut intervenir en les restes existents a l’altra banda, a la riba esquerra del Ter.

  • 14:49
  • 0

Conferència: “Arqueologia urbana a l’entorn del Passeig de la plaça Major de Sabadell”

Pel proper 17 de juny a les 19,00h tindrà lloc a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell la conferència: “Arqueologia urbana a l’entorn del Passeig de la plaça Major de Sabadell”, a càrrec de Joan Piera Sancerni i Francesc Florensa Puchol. La xerrada està programada en el marc de l’exposició “A l’entorn de la Plaça Major“, que s’exhibeix actualment al museu fins al 13 de setembre.

Les intervencions arqueològiques realitzades arrel de les obres de construcció de la nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat al bell mig del Passeig han posat al descobert testimonis materials relacionats amb l’origen i l’evolució històrica de Sabadell des del segle XII fins al segle XX en aquest indret.

  • 12:16
  • 0

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món medieval”

El proper dijous 28 de maig està programada la conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món medieval”, a càrrec de Pere Ortí Gost, de la Universitat de Girona i Antoni Caballé, arqueòleg territorial de la Catalunya Central del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Aquesta xerrada forma part del “X Cicle de Converses al Raval. Tal com som, tal com érem” i tindrà lloc entre les 18,00 i les 20,00 hores a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (Carrer de l’Hospital, 64, Barcelona).

| Per veure tot el programa cliqueu aquí |