Amb motiu dels 3 dies de dol oficial decretats pel govern, com a conseqüència de l’accident aeri que va tenir lloc als Alps el proppassat dia 24 de març, es va acordar suspendre la sessió de la Tribuna d’arqueologia programada per l’endemà del sinistre.
Aviat us oferirem puntual informació de la data en què es realitzarà aquesta interessant conferència sobre les excavacions arqueològiques al castell de Tavascan.
Preguem disculpeu les molèsties que hagi pogut ocasionar l’ajornament de la sessió.
Demà diumenge 22 de març de 2015 de 12,00 a 14,00 hores se celebrarà una jornada de portes obertes a Sant Pau de Riu-Sec, un paratge arqueològic amb més de 2.000 anys d’història.
L’església romànica de Sant Pau de Riu-Sec (Sabadell, Vallès Occidental) es troba enmig d’un gran jaciment en què s’han localitzat assentaments humans des d’època romana fins als nostres dies.
Les diferents intervencions arqueològiques portades a terme en aquest indret des de 1979 fins ara, han permès delimitar una zona arqueològica de prop d’una hectàrea i identificar les següents fases d’ocupació: una vil·la romana d’època republicana (s. I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (s. I-II dC); un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data entre finals del segle XII i inici del segle XIV.
D’ençà l’any 2010, les intervencions arqueològiques s’emmarquen dins del Pla Director d’Actuacions al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riu-sec, impulsat per l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma deBarcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
Activitat gratuïta
| Per a més informació cliqueu aquí |
Els propers dies 24 i 26 de març de 2015 es durà a terme el XXV Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, que en aquesta edició porta el títol: “Moneda i fiscalitat a la Catalunya medieval”.
El seminari plantejarà, en la primera sessió, una visió de conjunt de l’evolució de la fiscalitat a la Catalunya medieval dins la qual caldrà situar el paper de la moneda. Paral·lelament, es repassaran les característiques de les principals sèries monetàries coetànies. En la segona sessió es tindrà present la construcció de límits doctrinals i legals a l’ús fiscal de la moneda. Finalment, s’analitzarà com algunes de les emissions de moneda local concedides pels monarques tenien la voluntat d’oferir recursos a les hisendes municipals.
Lloc: Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya
Preu de matrícula: 15 €. Per a estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €
| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |
Aquest vespre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació al públic del nou recorregut arqueològic del Museu d’Història de Barcelona-Plaça del Rei i la presentació de la nova exposició “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”.
El conjunt monumental de la plaça del Rei te una extensió de 4.000 m², gran part de la qual no era encara visitable. Aquest projecte s’ha endegat amb el propòsit de completar el recorregut arqueològic actual i recuperar per a la visita pública 312 m², i també d’exposar 120 peces d’entre els segles IV i VII que s’han trobat en les diferents excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.
El MUHBA, en el marc del projecte de remodelació general de la seu de la Plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, presenta la primera etapa del projecte de remodelació de la part dedicada a la Barcelona de l’antiguitat tardana.
El projecte te una doble vessant: d’una banda, la renovació integral del recorregut arqueològic, amb una nova presentació de l’aula episcopal i el baptisteri que, després de molt temps tancats s’obren ara al públic i, de l’altra, l’exposició dedicada al període de l’antiguitat tardana integrada en aquest nou recorregut pel subsòl del museu que dóna les claus per entendre les transformacions religioses, sociopolítiques i culturals de la ciutat en l’època.
| Per a més informació cliqueu aquí |
El proper dilluns 23 de març de 2015, el Museu de Terrassa i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) organitzen la II Jornada Tècnica Art i Patrimoni de la Seu d’Ègara: “La recerca arqueològica a Sant Miquel de Terrassa”, en l’organització de la qual han col·laborat l’Ajuntament de Terrassa – Universitat i Societat del Coneixement, el Ministerio de Economía y Competitividad, la Generalitat de Catalunya i la Parròquia de Sant Pere.
La sessió estarà dedicada a l’església de Sant Miquel i mostrarà el resultat de les intervencions arqueològiques del Pla Director de les Esglésies de Sant Pere (1995-2009) i els diferents projectes que actualment s’hi estan realitzant per tal de conèixer millor la funció i la cronologia de l’edifici. La Jornada Tècnica pretén donar difusió d’aquest important edifici de l’Ègara cristiana.
Aforament limitat, per tant, cal inscripció prèvia a la pàgina web del Museu de Terrassa: http://www.terrassa.cat/cursos
| Per descarregar el programa cliqueu aquí |
El proper 11 d’abril de 2015 se celebrarà a Canet de Mar la novena edició de la Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que enguany portarà el títol “Torres de guaita, defenses i fortificacions”. Aquesta Trobada, que organitza el Centre d’Estudis Canetencs – IRMU, tindrà lloc a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, Maresme.
La proposta d’aquesta nova edició ofereix un ampli ventall d’estudis des del punt de vista cronològic i territorial, així com la possibilitat de fer una radiografia des del punt de vista històric i patrimonial d’aquests elements arquitectònics en diferents èpoques (antiguitat, vescomtat de Cabrera, època moderna i època contemporània) i permet ampliar el marc geogràfic donant entrada a treballs de la comarca de la Selva que estudiïn el vescomtat de Cabrera. En aquest sentit, els treballs presentats poden tractar des d’elements defensius de poblats prehistòrics, passant pels castells, cases fortificades i emmurallaments defensius de l’època medieval, les fortificacions civils i privades dels s. XVI i XVII, com són les torres de guaita, torres defensives annexades a edificacions i construccions d’estratègia militar, i acabant amb ple segle XIX i XX amb estructures de la guerra del francès i de guerra civil.
| Per a més informació i inscripcions (fins a l’1 d’abril) cliqueu aquí |
Amb l’objectiu de preservar tot l’entorn arqueològic i mediambiental de la zona arqueològica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), el Parc de la Serralada Litoral, conjuntament amb l’Ajuntament i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i entitats del territori com la Secció de Muntanya de la Massa Centre Vilassarenc, han impulsat un seguit d’iniciatives.
Aquestes actuacions s’han materialitzat en la restauració de les tombes medievals, la neteja de l’entorn del dolmen de la Roca d’en Toni i dels diferents jaciments. La col·locació d’un panell general descriptiu de la Ruta arqueològica i la senyalització dels jaciments: Rocs d’en Sardinyà, Recers, Cova d’en Pau, Cova d’en Joan i Cova de la Granota.
D’altra banda, el Parc de la Serralada Litoral, amb l’assessorament del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i del Departament de Cultura de la Generalitat ha editat un tríptic divulgatiu sobre la regulació de l’escalada que té com objectiu la conscienciació, per part dels escaladors que freqüenten l’entorn de Can Boquet, del respecte vers aquesta zona d’alta concentració de jaciments arqueològics. El fulletó editat indica els jaciments arqueològics on no es pot practicar l’escalada, i dóna tot un seguit de consells i recomanacions per mantenir l’espai en òptimes condicions de preservació i netedat.
| Per descarregar el tríptic informatiu sobre regulació de l’escalada cliqueu aquí |
Conferència “Arqueologia urbana a Montblanc: darreres intervencions (2011-2013)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de febrer de 2015, 19:00h
Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Carles Brull
Entre els anys 2011 i 2013 s’han desenvolupat diverses actuacions d’una certa entitat a la vila de Montblanc que han permès millorar el nostre coneixement del passat medieval d’aquesta població. Concretament s’han dut a terme intervencions arqueològiques a l’antic convent de Sant Francesc, situat fora muralles de la vila i del qual s’ha pogut delimitar bona part de la planta original. També s’han continuat fent intervencions a la muralla, entre les quals destaca la que s’ha fet a l’anomenada torre de Poblet, on s’ha pogut estudiar arqueològicament com la presència d’un edifici propietat d’aquest monestir va condicionar el traçat de la muralla i, fins i tot, la forma i les dimensions de la torre situada en aquest punt.
| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Maria Vila sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.
Cal tenir present que tres de les quatre excavacions que presentem estàn vinculades a intervencions sobre la muralla, que té consideració de BCIN. A més, en el cas de Montblanc la muralla medieval ha estat objecte des de fa dècades d’un especial interès per part de l’Ajuntament que n’ha promogut de manera continuada la recuperació. Això fa que a mida que es pot el consistori compri edificis adossats a la muralla, els enderroqui i es restauri i recuperi el traçat defensiu. En cada una d’aquestes actuacions es porta a terme el consegüent estudi arqueològic dels paraments i, si s’escau, l’excavació del subsòl.
Tot i que les estructures conventuals estan extremadament arrasades, la recerca arqueològica tant a dins com a fora del recinte, ha permès dibuixar una planta força aproximada de la seva estructura original. També s’han pogut documentar algunes de les transformacions que ha patit posteriorment el convent: una reducció del perímetre cap a finals del segle XVI, la construcció d’un celler o l’edificació d’una capella compartimentant parcialment l’antic refetor medieval.
Sens dubte la més significativa ha estat la de la Torre de Poblet, a banda que ha estat la més extensa. L’excavació i sobretot l’estudi de paraments han permès resoldre una problemàtica historiogràfica i arquitectònica que envoltava l’edifici. L’anàlisi d’aquest cas també ens ha permès apropar-nos a les interioritats dels processos de construcció de les muralles, que com tota obra pública no estava exempta de polèmiques i de negociacions.
El proper dijous dia 1
8 de desembre s’impartirà la conferència: “El ritual funerari al fossar dels jueus de Tàrrega”, que anirà a càrrec d’Anna Colet, tècnica del MCUT i directora de les excavacions a la necròpolis jueva de les Roquetes. La sessió està programada dintre del cicle de conferències “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” que organitza el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega durant 2014.
La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales nobles de Cal Perelló del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega (c/ Major, 11, de Tàrrega).
Els propers dies 19 i 20 de desembre tindrà lloc la Primera Jornada Arqueològica del Pallars Jussà a la Sala d’actes de l’Epicentre (Pg. del Vall, 13, de Tremp), organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Jussà, en col·laboració amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals.
La sessió inaugural de la Jornada, que presentarà Josep Castells i Farré, vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, tindrà lloc el divendres 19 a les 18,30h, amb la xerrada: “Des de l’arqueologia, reviure l’Edat Mitjana: accions, objectes, espais, paisatges. Eines pel desenvolupament del turisme cultural”, a càrrec de Marta Sancho i Planas
Aquesta jornada, gratuïta i oberta a tothom, vol reconèixer la tasca que moltes persones han fet i continuen fent en aquest àmbit i donar-la a conèixer com una eina més de promoció i divulgació de la comarca.
| Descarregueu el programa en pdf |