Tribuna d'arqueologia » Paleolític-Epipaleolític


110 APUNTS

  • 15:53
  • 0

Joint Symposium SymIL: “The Evolution of Raw Material Use Evidence from the Pleistocene of Africa and Western Eurasia”, a l’IPHES

Entre el 5 al 7 de maig l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) acull un simposi entre investigadors israelians i catalans sobre l’origen, ús i evolució de les primeres tecnologies humanes, amb el qual es pretén impulsar un nova xarxa d’investigació en evolució humana entre ambdues parts, i que serà una gran oportunitat per donar a conèixer aquest centre de recerca.

Saber l’origen de les matèries primeres que utilitzaven els primers homínids que van crear la tecnologia, així com els seus usos i evolució és un dels objectes de debat que suscita més interès actualment sobre evolució humana. En aquest sentit, tant a Catalunya com a Israel hi ha grups que treballen en jaciments claus que poden ajudar a aportar evidències per resoldre aquestes qüestions. És el cas de l’IPHES, que va rebre un dels 10 únics ajuts que va concedir el 2014 la Generalitat de Catalunya per organitzar simposis entre investigadors catalans i israelians, i desenvolupar projectes comuns d’àmbit internacional.

Lloc:  Zona Educacional 4 – Campus Sescelades, de la Universitat Rovira i Virgili (Edifici W3), Tarragona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 12:37
  • 0

Presentació de les noves restes òssies de neandertal de la cova del Gegant de Sitges

El passat divendres 17 d’abril es va fer la presentació pública en roda de premsa, a l’aula Magna de la Universitat de Barcelona, de dues noves restes òssies de neandertal recuperades a les excavacions arqueològiques que es realitzen a la cova del Gegant de Sitges (comarca de Garraf). Es tracta d’un fragment de mandíbula i d’un d’húmer d’infant d’Homo neanderthalensis, l’estudi dels quals ha estat publicat a la revista Journal of Human Evolution. Aquestes restes a un o dos individus que van viure fa uns 55.000 anys. Les excavacions actualment en curs a la cova del Gegant de Sitges les realitza un equip interdisciplinar d’investigadors encapçalats per arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari del Seminari d’Estudis i Recerques (SERP) Prehistòrics de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Daura, Montserrat Sanz i Josep Maria Fullola.

El fragment de mandíbula correspon a un individu que quan va morir tindria entre quatre anys i mig i cinc anys i l’húmer a un individu d’entre cinc i set anys. No es descarta la possibilitat que es pogués tractar d’un mateix neandertal, espècie que va poblar Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys. La presència humana a la cova correspondria probablement a estades curtes i esporàdiques, que també hauria estat utilitzat com a cau per hienes. L’origen de les restes de neandertal a la cova tant podien haver estat dipositades intencionadament a manera de sepultura o haver estat transportades allí per carnívors, que n’haurien devorat les restes.

Fins ara, les restes òssies de neandertals efectuades anteriorment a l’actual territori de Catalunya havien estat fruit de troballes casuals o d’excavacions antigues. En canvi, aquestes dues noves restes han estat recuperades en el marc d’excavacions realitzades amb tècniques modernes i s’han pogut contextualitzar estratigràficament i datar-se amb precisió. Als mateixos nivells han estat recuperats també alguns estris de sílex utilitzats pels neandertals i restes de fauna. Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya. Anteriorment  només est tenia coneixement de la mandíbula de Banyoles, una dent de la cova de Mollet de Serinyà, així com un fragment de mandíbula i una dent trobades fa uns anys també a la cova del Gegant de Sitges procedents d’excavacions realitzades fa uns anys. La cova del Gegant es converteix, així, en el lloc de Catalunya que més restes humanes neandertals ha aportat.

| Per a més informació cliqueu aquí |

R. Quam, M. Sanz, J. Daura, K. Robson Brown, R. García-González, L. Rodríguez, H. Dawson, R. F. Rodríguez, S. Gómez, L. Villaescusa, Á. Rubio, A. Yagüe, M. C. Ortega Martínez, J. M. Fullola, J. Zilhão, J. L. Arsuaga. «The Neandertals of northeastern Iberia: New remains from the Cova del Gegant (Sitges, Barcelona)». Journal of Human Evolution, abril de 2015. Doi: doi:10.1016/j.jhevol.2015.02.002

  • 15:30
  • 0

Activitats a l’entorn de la Cova de les Llenes, Conca de Dalt (Pallars Jussà)

Coincidint amb l’inici de la segona campanya d’excavació a la Cova de les Llenes, Conca de Dalt (Pallars Jussà), que es desenvoluparà entre els dies 30 de març i 11 d’abril de 2015 sota la direcció dels arqueòlegs Maite Arilla, Jordi Rosell i Edgard Camarós, investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), hi ha previstes les següents activitats:

Conferència: “Momentos de la vida Neanderthal”, a càrrec del paleontòleg Dr. Florent Rivals, que tindrà lloc el proper divendres 3 d’abril a les 19,00 a la Sala Magna del Comú de Particulars de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).

Concert: “La Música amb l’Evolució Humana”, amb diversos intèrprets: Desfargats, el Becari de Tritons, 1994, Marí Martí Quartet, COLLadEGATS, Randal i Songbird, el proper dijous 2 d’abril, a partir de 23,00 hores al Bar Kastri, de la Pobla de Segur. Entrada lliure.

  • 14:14
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Més enllà de l’Indus: poblament, recursos i medi ambient al Gujarat del Nord (Índia)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de febrer de 2015, 19:00h

Conferenciants: Francesc C. Conesa, Juan José García-Granero i Marco Madella
Moderador: Josep Maria Gurt

El Gujarat del Nord, al nord-oest de l’Índia, és una de les zones més àrides de l’Àsia del Sud, i és extremament sensible als petits canvis mediambientals produïts per les variacions en el règim de precipitacions del monsó. Durant els darrers anys, el grup de recerca CaSEs (IMF-CSIC i UPF), en col·laboració amb l’M. S. University of Baroda (Índia), ha desenvolupat un projecte arqueològic multidisciplinari que ha inclòs aproximacions com ara la teledetecció, la geoarqueologia, l’arqueobotànica, l’etnografia i la simulació. Aquestes disciplines s’han integrat per explorar les dinàmiques socioecològiques (per exemple, els patrons d’assentament i les estratègies de subsistència) de les comunitats caçadores recol·lectores i productores que habitaren aquest territori durant l’holocè.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb  Juanjo García-Granero, Francesc C. Conesa i Marco Madella sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-   Com neix el projecte NoGAP?

MM. El Projecte Arqueològic del Nord del Gujarat (conegut com el NoGAP, per les seves sigles en anglès) neix d’una col·laboració entre el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC, Barcelona) i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la M. S. University of Baroda (MSUB, Gujarat, Índia). Els directors del projecte són en Marco Madella (professor d’investigació ICREA de la UPF i la IMF) i en P. Ajithprasad (catedràtic de la MSUB). També hi participen altres set investigadors i 12 col·laboradors provinents de set institucions acadèmiques.

El projecte promou una aproximació interdisciplinar a l’estudi de les relacions entre les poblacions humanes i el seu medi a la regió semiàrida del Gujarat del Nord. Amb aquesta finalitat, s’integren dades mediambientals, arqueològiques i etnogràfiques per entendre millor les interaccions entre diferents comunitats i l’explotació  de recursos naturals al llarg de l’Holocè.

-   Què ofereix una zona semiàrida com el Gujarat?

FC. El Gujarat del Nord presenta unes característiques que el fan idoni per a la nostra investigació. En primer lloc, la industrialització de l’agricultura és un fenomen recent, fet que afavoreix la preservació del patrimoni arqueològic i de pràctiques tradicionals que podem estudiar. A més a més, gràcies als antropòlegs britànics del segle XIX, tenim un extens registre etnogràfic dels darrers 200 anys a la nostra disposició. Sabem per estudis previs que el clima i el paisatge no han canviat gaire des del període que estem estudiant, convertint el nord del Gujarat en una mena de paisatge fossilitzat on el que veiem avui en dia no és massa diferent del que els nostres ancestres veien. Per últim, en aquesta aquesta regió petites variacions climàtiques poden afectar profundament els recursos disponibles i, per tant, les poblacions que depenen d’ells.

-   Com s’ha desenvolupat el projecte?

JGJ. El treball de camp es va desenvolupar entre el 2007 i el 2012, i va incloure diverses tasques d’investigació, des de l’excavació de tres jaciments arqueològics (Loteshwar al 2009, Datrana al 2010 i Vaharvo Timbo al 2011) fins a l’estudi de seqüències mediambientals des d’una perspectiva geoarqueològica. També s’han estudiat poblacions agrícoles i nòmades tradicionals amb tècniques etnoarqueològiques, i s’ha creat una col·lecció de referència arqueobotànica de la regió per comparar-la amb les restes arqueològiques. Actualment, un cop finalitzada la fase d’anàlisi de dades, estem acabant la difusió de resultats.

  • 09:13
  • 0

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria”

Intervenció a l'hipogeu de l’edat del bronze trobat a la Plaça de la Gardunya l’any 2012. Imatge: SAP

El proper dijous 26 de febrer a les 18,00 hores tindrà lloc la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria” a càrrec del nostre company, l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura, Joaquim Folch i de Juan F. Gibaja, investigador del IMF-CSIC.

Aquesta serà la primera, d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, que organitza el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC.

La sessió tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (c/ Hospital, 64 de Barcelona).

  • 14:50
  • 0

Seminari Interdisciplinar de Discussió:”La reproducción tiene historia: aproximaciones al origen de la regulación de la reproducción”

Els propers dies 10, 11 i 12 de desembre de 2014 se celebrarà a la Residència d’Investigadors del CSIC (c/ Hospital, 64 de Barcelona) el Seminari Interdisciplinar de Discussió: ”La reproducción tiene historia: aproximaciones al origen de la regulación de la reproducción”.

Aquestes jornades estan concebudes com a seminari de discussió sobre la importància de la gestió social de la reproducció en les societats prehistòriques. Es vol debatre especialment la manera d’abordar des de l’arqueologia aquesta qüestió que es considera essencial per a la comprensió del desenvolupament i el canvi en les societats des del paleolític superior. Dividit en sessions al llarg de tres dies, el seminari és obert, i els ponents en cada taula exposaran breument el seu punt de vista sobre el tema i, seguidament s’obrirà el debat al públic.

El seminari s’inaugurarà el dia 10 a les 17,00h, i a continuació s’impartirà la conferència de benvinguda: “Les théories et l’imaginaire de la reproduction préhistorique dans l’histoire des sciences”, a càrrec de Claudine Cohen (EHESS).

| Per veure tot el programa i altres informacions cliqueu aquí |

  • 15:01
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “La Balma del Gai (Moià, Bages). Un assentament de caçadors recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de desembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Jordi Nadal, Lluís Lloveras, Pilar Garcia-Argüelles i Jofre Costa
Moderador: Dídac Roman

La Balma del Gai (Moià, Bages) és un petit abric que s’obre en el torrent que porta el mateix nom, a una altura de 760 metres sobre el nivell del mar, però en un entorn de relleus suaus. El jaciment fou descobert per Joan Surroca l’any 1974 i des del 1994 el SERP de la Universitat de Barcelona hi fa excavacions programades. Presenta una seqüència estratigràfica molt simple, formada per tres nivells. De fet, les ocupacions epipaleolítiques es concentren en un d’aquests en concret, el nivell I, de no més d’un metre de potència. Tanmateix, aquí es constaten dues de les fases evolutives d’aquest epipaleolític a la conca mediterrània de la península Ibèrica: el microlaminar o epimagdalenià i un sauveterroide o geomètric tipus filador. Us presentem ara els resultats d’aquests 20 anys d’intervencions.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada que impartiràn en proper dimecres.

-   On es troba la Balma del Gai?

La Balma del Gai és un petit abric  situat a la Catalunya Central, concretament al municipi de Moià (Bages) que es troba a uns 760 metres sobre l’actual nivell del mar i que dista de l’actual línia de costa aproximadament 50 km. Concretament  es troba al bell mig de la unitat geogràfica anomenada altiplà del Moianès. És una zona plana però elevada, limitada a l’est i al sud pel cingles del Bertí, al nord per una cadena de turons suaus,  tot i que  arriben als mil metres d’altitud  i  cap a l’oest va perdent progressivament altitud  vers la depressió del Bages i la vall del Llobregat. La Balma del Gai s’obre en una paret calcària d’origen Eocè –substrat fonamental de l’altiplà del Moianès-, que es troba al marge dret del torrent que porta el mateix nom (torrent del Gai), i que és un del múltiples petits cursos d’aigua que travessen l’altiplà de nord a sud i sudoest, i que acaben sent tributaris del riu Llobregat. Part del jaciment queda arrecerat per una construcció rústica  que tancaria en època històrica i gairebé fins l’actualitat  un tram de la Balma.

-   Quin és l’interès de la investigació?

La Balma del Gai presenta una petita evolució estratigràfica que ocupa les dues fases tradicionals en què s’havia dividit l’epipaleolític a la Conca Mediterrània  de la Península Ibèrica: el Microlaminar i el Geomètric tipus Filador. Els resultats de la investigació d’aquest jaciment, juntament amb altres de catalunya, han permès relativitzar aquesta evolució, tot observant que el segon moment no és res més que una petita transformació del primer a nivell de tecnologia lítica. Alhora, les fases anteriorment anomenades microlaminars s’arrelen també al magdalenià, última tecnocultura del plistocè.

-   Que podem dir de la cultura material  dels  caçadors  i recol·lectors de la transició plistocè-holocè  a través del registre la Balma del Gai?

L’aparell tecnològic, basat en el microlitisme demostra la continuïtat d’una tradició del paleolític superior final. Malgrat això, les noves estratègies de subsistència, encara de tipus depredador, obligaren a l’adaptació d’aquests elements. Per això s’incrementa el microlitisme i les eines es fan més especialitzades, cosa que ens remet a una importància superior (segurament el moment de generalització) de la cacera amb arc i fletxa. Altres elements lítics, com per exemple els gratadors, recuperats al jaciment cal explicar-los també per les adaptacions als principals recursos cinegètics del període.

-   Que podem dir  de les estratègies  econòmiques desenvolupades a la Balma del Gai?

Com dèiem  abans, el pas del plistocè a l’holocè suposà un canvi ambiental que implicà  l’adaptació de la subsistència  a noves espècies ara més freqüents. La Balma del Gai es caracteritza per una conservació de la matèria orgànica acceptable, per la qual cosa les restes botàniques i faunístiques  són prou representatives. Pel que fa a l’explotació de recursos botànics  amb finalitats subsistencials, destaquem la recol·lecció de fruits silvestres, concretament d’aranyons. I pel que fa a l’explotació de recursos animals, aquesta mostra un gran ventall d’oportunitats, des de cacera de grans i petites preses, cacera d’ocells, pesca i recol·lecció d’invertebrats (cargols terrestres). Aquesta  diversitat ens  remet a  la idea clàssica de l’explotació d’ampli espectre que les transformacions climàtiques de l’Holocè  van permetre.

  • 14:59
  • 0

Conferència: “Seguint el rastre dels antics pobladors” a l’Espai Orígens de Camarasa

El proper dissabte 29 de novembre a les 19,00h tindrà lloc a l’Espai Orígens (Ctra. C13, km 44, Camarasa) la conferència: “Seguint el rastre dels antics pobladors”, a càrrec de Jezabel Pizarro Barberà, arqueòloga, i Miquel Roy Sunyer, geòleg.

En aquesta xerrada s’explicarà el projecte de prospeccions arqueològiques que du a terme a l’Alta Noguera el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’Alta Noguera des de fa anys. Gràcies a aquestes prospeccions sistemàtiques s’han pogut localitzar jaciments importants com l’Abric Pizarro de Vilamajor.

L’assistència és gratuïta, amb aforament limitat

  • 08:32
  • 0

“On the Rocks”, International Symposium on Knappable Materials

Entre els dies 8 i 10 de setembre del 2015 tindrà lloc a Barcelona el Simposi Internacional de Materials Tallables que organitzat pel SERP de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el IMF del CSIC i el Museu de Gavà.

En aquesta trobada s’espera reunir a la capital catalana els principals especialistes mundials de l’estudi dels diversos aspectes relacionats amb les matèries primeres lítiques tallables: sílex, obsidiana, quars, quarsita, etc, amb la voluntat de cobrir tots els aspectes relacionats amb el seu origen i caracterització geològica, el seu comerç des de l’antiguitat, la tecnologia de producció i els processos d’utilització sense oblidar d’altres aspectes com l’arqueologia experimental que s’hi relaciona.

El Simposi pretén ser un fòrum d’acollida i debat mundial per a tots aquells interessats en la recerca sobre els diversos tipus d’estudis realitzats sobre els materials tallables.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:24
  • 0

9a Setmana de la Prehistòria. “Les Joies a la Prehistòria”

La propera setmana, entre el 24 i el 28 de novembre, se celebrarà la 9a Setmana de la Prehistòria, que enguany tindrà com a eix temàtic “Les Joies a la Prehistòria”. Aquestes jornades organitzades pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida-GIP, compten amb la col·laboració del Departament del Cultura i del Museu de Lleida.

Al llarg de les sessions de la 9a Setmana de la Prehistòria es presentarà una visió global d’aquests objectes d’ornament personal, com a elements d’estatus i de poder, de la seva càrrega simbólica i de l’evolució tecnològica en la seva fabricació, des del paleolític fins a l’època ibèrica.

El programa es completa amb un taller de fabricació d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals fonamentat en la recerca realitzada des del camp de l’arqueologia experimental.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |