Pel proper dimecres 1 de maig el Museu de Lleida i l’Ajuntament del Cogul han organitzat conjuntament l’activitat familiar “Un món màgic: La Balma del Cogul i la Vall del riu Set” per atansar al públic familiar les singularitats de les pintures del Cogul.
L’activitat es desenvolupa al llarg d’una vista in situ, a la Roca dels Moros, amb l’objectiu d’aprendre a diferenciar les característiques dels diferents tipus de representacions pintades figuratives i esquemàtiques, i les inscripcions romanes i ilergetes, i comprendre globalment el jaciment amb l’experimentació amb determinats objectes de la cultura material.
Dies que es fa l’activitat: Dimecres 1 de maig i dissabtes 1 i 15 de juny
Aquesta tarda, a 2/4 de 8 del vespre tindrà lloc al Museu Darder de Banyoles la conferència “Per què Serinyà és un referent del paleolític europeu? El paleolític mitjà a la cova de l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)”, a càrrec de Joaquim Soler.
Demà 19 d’abril a 2/4 de 8 el vespre al Museu Darder de Banyoles,está programada la conferència: “Què sabem dels orígens humans a Girona? Domeny: el darrer descobriment de l’apassionant aventura sobre els orígens humans a la bioregió de Girona”, a càrrec d’Albert Aulines, prehistoriador de l’Associació Arqueològica de Girona.
La conferència explicarà la intervenció feta l’any passat a Domeny -una enorme extensió de terreny situada a dos quilòmetres de la catedral de Girona-, quan es van localitzar en context estratigràfic centenars d’evidències del període neandertal i, possiblement també, del preneandertal (Homo Heidelbergensis). L’excel·lent estat de conservació d’aquest registre arqueològic suposa una novetat de primer ordre a nivell europeu a l’hora d’aproximar-se a les primeres fases del seu poblament.
Aquesta conferència forma part del I Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, que organitzen conjuntament els Museus de Banyoles, l’Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l’Estany. El cicle està programat de l’abril al juny de 2013 al Museu Darder de Banyoles i inclou 11 conferències impartides per 15 professionals (prehistoriadors, arqueòlegs, historiadors i antropòlegs) que a diari posen al descobert les restes arqueològiques gironines, del paleolític a l’època moderna.
Del 3 al 30 de Juny de 2013 està previst que es desenvolupi la 3a campanya d’excavació a la balma del Barranc de la Fontanella (Vilafranca, Els Ports, Castelló), un jaciment amb nivells mesolítics i neolítics.
En el procés d’inscripció es donarà prioritat a les persones que participin durant tota la campanya.
La manutenció i l’allotjament durant l’estada aniran a càrrec de l’organització de l’excavació
Els interessats i interessades a participar-hi podeu d’enviar el vostre currículum vitae als següents contactes:
- Inés Domingo ines.domingo@ub.edu Professora de recerca ICREA SERP, Universitat de Barcelona
- Dídac Roman didac.roman@uv.es del departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València / TRACES – Université de Toulouse
El Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona ofereixen un curs complet sobre la prehistòria que inclou conferències i visites, impartit per especialistes, arqueòlegs, professors universitaris i investigadors, que faran una posada al dia de la recerca en prehistòria.
A més de les xerrades previstes, les activitats complementàries organitzades al Museu permetran el contacte amb els objectes originals, mentre que les excursions programades per visitar els jaciments de l’Abric Romaní, a Capellades, i els Vilars, a Arbeca, mostraran els escenaris de la prehistòria.
A les set sales del MAC Barcelona dedicades a aquest període es podran conèixer els avenços tecnològics que s’hi van produir com el domini del foc, la talla de la pedra i la fabricació de les primeres eines; l’adopció de l’agricultura, la ramaderia i la producció de ceràmica que van originar el sedentarisme, l’inici del comerç i el treball dels metalls; avenços tots ells que van canviar l’humanitat.
Informació i inscripcions:
Dates: De l’11 d’abril al 27 d’abril de 2013
Lloc: Sala d’actes del MAC Barcelona.
Horari: les xerrades tindran lloc de 19 a 20.30 h. Les Visites a les sales de 20.30 a 21 h.
Preu del curs: socis de la SCA: 50 €. No socis: 65 € (el preu inclou les sortides)
Places limitades
Us proposem algunes de les activitats i rutes a l’entorn de l’arqueologia i el patrimoni adreçades a tot tipus de públic organitzades a la comarca del Maresme:
- Ruta “Vilassar Singular”: Vilassar de Dalt té un patrimoni únic i singular. Des d’uns forns mil·lenaris de producció terrissaire, fins a una brillant cúpula de volta catalana obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. L’activitat es portarà a terme cada primer dissabte de cada més a les 10.30h (Museu de Vilassar de Dalt). Cal inscripció prèvia.
- Els primers pobladors del Maresme. Ruta prehistòrica per Vilassar de Dalt: una ruta on s’explica com vivien els prehistòrics al Maresme, quins eren els seus rituals funeraris i com s’assentaven en el territori. Les visites guiades es faran l’últim dissabte de cada mes (Museu de Vilassar de Dalt). Cal inscripció prèvia.
- El Castell de Vilassar: visita al Castell de Vilassar en un recorregut pel pati exterior rodejant tot el seu perímetre, el pont del fossar, el pati d’entrada, la capella, el porxo principal i el pati interior de la torre. L’activitat cal inscripció prèvia i es portarà a terme l’últim cap de setmana d’abril i el primer de juliol, amb grups a les 9’30h i a les 16’30h.
- Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits: Tot passejant es farà una lectura de la Mataró romana i els vestigis arqueològics que la ciutat d’Iluro ofereix, tot a través dels sentits. L’activitat és gratuïta i es realitzarà els dies 20 d’abril, 15 de juny, 20 de juliol, 17 d’agost, 21 de setembre, 19 d’octubre i 14 de desembre a les 18.00h.
- Torres a la vista!: la costa catalana patí durant els segles XV i XVIII nombrosos atacs dels pirates. Per protegir-se d’aquests perills es van construir grans torres i es van fortificar els masos. D’aquestes torres Santa Susanna encara en conserva algunes que es podran conèixer a través d’aquestes visites guiades per la localitat cada dimecres de 10-11:30h.
Aquest any 2013 es commemora el 110è aniversari del descobriment del dolmen de Viera (Antequera, Màlaga) i des del Conjunto Arqueológico Dólmenes de Antequera hi ha previstes un seguit d’activitats per celebrar-ho.
Des del Centro de Recepción del conjunt arqueològic s’ofereix una mostra de digitalitzacions de diversos documents relatius a la troballa. Aquestes digitalitzacions es podran observar en una exposició temporal (del 28 de febrer al 31 de març de 2013) on també hi ha un seguit de projeccions audiovisuals i visites guiades especials al dolmen de Viera, tot insistint en la documentació sobre el seu descobriment.
No hi ha dubte que aquesta troballa constitueix una fita importantíssima en la història de l’Arqueologia europea i introdueix a la necròpolis d’Antequera, des del punt de vista de la investigació, en una nova dimensió analítica. El seu descobriment constata que l’existència de Menga no és una cosa aïllada o excepcional, i indica que els dòlmens de la zona conformen un conjunt únic on es pot veure l’evolució del megalitisme al llarg del temps.
El dissabte 9 de març de 2013, a més, a les 12:30h tindrà lloc al Centro de Recepción una dissertació de Joan Camps Rodríguez sobre la localització de tres nous articles periodístics relatius els descobriments dels germans Viera.
El proper dilluns 4 de març de 2013, a les 12h del migdia, se celebrarà la conferència “Mirando a la muerte”, a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (Carrer de les Egipcíaques 15 – Barcelona).
La conferència serà impartida per Juan Francisco Gibaja i està inclosa dins del cicle de seminaris RECERCA AVUI: Noves perspectives en Ciencies Socials (Acció transversal “Repensant les alteritats”).
“Mirando a la muerte” parteix de la base que l’estudi de les practiques funeràries i les restes humanes documentades en inhumacions poden ser una via excepcional per aproximar-nos a determinats coneixements de les societats del passat. En aquest cas concret, treballen al voltant dels últims grups de caçadors-recol·lectors del mesolític i les primeres comunitats agricultores i ramaderes del neolític assentades a la Península Ibèrica entre el 8.000 i el 4.000 aC; un moment on dites societats comencen a enterrar els seus morts de manera recurrent, fins i tot en espais concret. Parlem del naixement de les necròpolis.
El proper 4 d’abril de 2013, a les 16:30h, se celebrarà el SimulPast Seminar “Climate change and behavioural adaptations: a late Pleistocene perspective from Blombos Cave (South Africa)” presentat pel Dr. Geeske Langejans (Leiden University). El seminari es donarà a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (C/ Egipcíaques 15, Barcelona).
El seminari analitzarà la influència del medi ambient en les estratègies de subsistència humana a Blombos Cave (Sud-Àfrica) i examinarà els canvis en la representació de petites i grans espècies de mol·luscs i mamífers per determinar l’entorn local i el clima.
Amb aquest seminari es vol mostrar la hipòtesi de com l’evolució del clima i del medi ambient ha influenciat de manera representativa en el comportament i evolució tecnològica durant el Plistocè a l’Àfrica.
És un esdeveniment organitzat paper Grup de Recerca caSEs (Complexity & Socio-Ecological Dynamics) Institució Milà i Fontanals (CSIC), dins la Línia d’Investigació Estabilidad y cambio social en las sociedades humanas: pasado, presente y futuro.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de febrer de 2013, 19:00h
Conferenciants: Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler
Moderador: Jordi Agustí
Balanç de deu anys d’excavacions al jaciment arqueopaleontològic del Camp dels Ninots. Des del 2003 quan es va començar el projecte s’han excavat en diversos indrets del volcà recuperant restes faunístiques en forma d’esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (3,1 Ma), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys BP). En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus). Pel que fa als nivells quaternaris han proporcionat un conjunt de 603 objectes recuperats en quatre campanyes d’excavació en una superfície de 65m², dels quals 579 són restes lítiques.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns temes que ens ampliaran al llarg de la xerrada.
- Què destacaríeu del jaciment del Camp dels Ninots?
La conservació espectacular de les restes trobades . La majoria de les restes recuperades es troben senceres i en connexió anatòmica. El jaciment del Camp dels Ninots és certament especial; no només perquè es troba a l’interior del cràter d’un volcà, sinó perquè el llac que s’hi va formar va servir de focus d’atracció de gran quantitat d’animals i plantes que hi trobaren un lloc ideal per a viure i reproduir-se. Les especials característiques sedimentàries del rebliment del cràter han permès la conservació de gran quantitat d’esquelets animals, tant de grans com de petits vertebrats. En alguns casos, com amb les tortugues, granotes, etc. s’ha conservat, fins i tot, l’empremta de la seva musculatura. Però també són molt importants les restes de flora. Aquestes es presenten en forma d’empremta, les quals queden atrapades entre les diferents làmines dels sediments lacustres. “Quan excavem el jaciment és com si estiguéssim recuperant una instantània del passat.” Qui sap, en el futur igual trobem matèria orgànica. En definitiva, la gran quantitat de restes fòssils recuperades fins ara, juntament amb la seva diversitat i bon estat de conservació permeten reconstruir les dinàmiques ecològiques que es produïren en aquest entorn al voltant dels 3 milions d’anys.
- Quin balanç faríeu d’aquests 10 anys d’excavació?
En primer lloc la confirmació que estem davant d’un jaciment singular i únic a Europa. De registres tan ben conservats de fa 3 Ma n’hi ha molts pocs, i un d’ells és el Camp dels Ninots. Pensem que al llarg dels propers anys el jaciment del Camp dels Ninots esdevindrà un referent per a la comunitat científica internacional per tal d’entendre l’evolució climàtica, paisatgística i faunística que es va produir a Europa abans dels grans canvis que es van donar al Quaternari, un d’ells, l’aparició de la nostra espècie. En segon lloc, la consolidació d’un projecte de recerca que va començar, com molts d’altres, per la força de voluntat d’un equip de joves investigadors, i que ara amb la consolidació d’un equip d’especialistes està començant a assolir una producció científica interessant.
- Però, no només centreu el projecte en la part científica, sinó també en la social?
Sí, de fet durant els primers anys del projecte varem destinar força energia a la part divulgativa i social del projecte que engegàvem. Creiem i seguim creient, que sense una conscienciació de la població i una voluntat ferma de les entitats públiques, en aquest cas municipals, el projecte no tindria els recursos suficients per poder tirar endavant. En els moments que vivim, sense una demanda social i una implicació directe dels diferents agents municipals és molt difícil que un projecte pugui desenvolupar-se normalment fins arribar a obtenir resultats. Durant aquests deu anys hem fet xerrades divulgatives i visites al jaciment, cicle de conferències, una exposició itinerant que després va esdevenir permanent en el mateix municipi, un llibre de divulgació i la participació en diversos programes televisius (Què qui com, Sota Terra, etc.). És per això, que en aquests moments la implicació del municipi és total en el projecte que desenvolupem i ens permet afrontar amb certes garanties el bon desenvolupament del projecte en els propers anys.
- Quines són les perspectives de futur?
En primer lloc dotar de protecció tot el jaciment del Camp dels Ninots. Des de fa un temps, estem parlant amb l’ajuntament de Caldes de Malavella i la Generalitat de Catalunya per tal de de declarar el jaciment Bé Cultural d’interès Nacional (BCIN). D’aquesta manera, es completarà el cicle de qualsevol jaciment arqueopaleontològic de cert interès: recerca, socialització i protecció. En segon lloc dotar del projecte social d’allò que més necessita: un centre d’interpretació on es puguin mostra els resultats obtinguts durant tots aquest anys i continuar amb la recerca que s’ha vingut desenvolupant fins ara en millors condicions. Per últim, continuar amb la recerca científica amb tota una sèrie d’estudis i publicacions que estan en curs, com son els estudis paleontològics, paleoambientals, geològics i arqueològics; algun d’ells a punt de sortir en els propers mesos.
Pel proper dimecres 1 de maig el Museu de Lleida i l’Ajuntament del Cogul han organitzat conjuntament l’activitat familiar “Un món màgic: La Balma del Cogul i la Vall del riu Set” per atansar al públic familiar les singularitats de les pintures del Cogul.
