| Vegeu publicació |
El llibre de recull anual 2006 de la Tribuna d’Arqueologia presenta els següents articles:
La intervenció paleontològica a la nova fase del dipòsit controlat de Can Mata (Els Hostalets de Pierola, Anoia): campanyes 2002-2003, 2004 i 2005 p7
David Martínez Alba, Sergio Almecija, Lluís Cabrera, Isaac Casanovas, Jordi Galindo, Miquel Garcés, Meike Köhler, Salvador Moyà-Solà i José María Robles, Cheyenn Rotgers, Marc Furió, Chiara Angelone
Darrers treballs de recerca i adequació a l’Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El Parc prehistòric de Capellades p35
Raül Bartrolí, Eudald Carbonell, Manuel Vaquero
Traçant l’ocupació dels Pirineus: la Balma Guilanyà i els caçadors recol·lectors del Tardiglacial i l’Holocè antic al Prepirineu Oriental p59
Rafael Mora, Jorge Martinez-Moreno, Joel Casanova
El paratge arqueològic de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental) p85
Jordi Roig, Joan Manuel Coll
Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2 (Sabadell, Vallès Occidental) p111
Pere Lluís Artigues i Conesa, Pilar Bravo Póvez, Emiliano Hinojo García
La cova sepulcral de Montanissell (Sallent-Coll de Nargó, Alt Urgell): Pràctiques funeràries singulars durant l’edat del bronze al Pre-Pirineu p141
Núria Armentano, Josep Gallart, Xavier Jordana, Joan B.López, Assumpció Malgosa, Núria Rafel
Can Suari. Un assentament rural ibèric dels segles II-I aC a Llinars del Vallès (Vallès Oriental) p169
Marta Zabala
La terrisseria romana de la Fornaca (Vilassar de Dalt) p191
Núria Rosselló, Toni Gironès, Agustí Gamarra
La vil·la romana dels Munts (Altafulla, Tarragonès) i Tarraco p213
Francesc Tarrats, Josep Anton Remolà, Jacinto Sánchez Gil de Montes
Formes d’ocupació d’alta muntanya a la Vall de la Vansa (Serra delCadí-Alt Urgell) i a la Vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs p229
Josep Maria Palet, Ana Ejarque, Yannick Miras, Santiago Riera, Itxaso Euba, Héctor Orengo
El Rètol de Fígols… o la marina de Carles III al cor del Pirineu p255
Ester Galimany, Mònica Lopez, Miquel Àngel Fumanal
Les cases andalusines del Pla d’Almatà (Balaguer, Noguera) p273
Carme Alòs, Marta Monjo, Anna Camats, Eva Solanes
La recerca arqueològica a Besalú p291
Jordi Sagrera
L’hipogeu calcolític del carrer París de Cerdanyola del Vallès p315
Tona Majó, Oscar Sala, Marc Guàrdia, Joan Francès
El nucli urbà medieval i modern de Girona (Gironès): Santa Caterina p335
Lluís Palahí, Sílvia Callavé, Maria José Lloveras, Joan Margall, Antoni Prados
| Vegeu article |
Conferència: 19 d’abril 2006
Autor: Lluís Palahí
Moderadora: Anna Oliver
Les excavacions a l’entorn del vell hospital de Santa Caterina han permès conèixer l’evolució històrica i urbanística d’una part de la ciutat de Girona. S’han posat al descobert les restes de part d’un barri menestral de la ciutat, edificat a la segona meitat del segle XIII i habitat fins a mitjan segle XX, moment en què fou enderrocat per obrir un nou carrer.
| Vegeu article |
Conferència: 5 d’abril de 2006
Autors: Tona Majó, Oscar Sala, Marc Guàrdia i Joan Francés
Moderadora: Araceli Martín
En el curs de les obres d’uns habitatges es va posar al descobert una estructura excavada al subsòl, de caràcter funerari, que contenia un gran nombre d’inhumacions successives i un conjunt d’ofrenes de material lític i ceràmic, amb vasos campaniformes corresponents als estils marítim, epimarítim i pirinenc.
| Vegeu article |
Conferència: 29 de març de 2006
Autor: Jordi Sagrera
Moderadora: Imma Ollich
A la plaça dels Jueus s’ha descobert la planta de la sinagoga medieval amb els seus àmbits i la connexió amb el micvé. Dins el recinte de la Força, s’han estudiat estructures d’habitació d’època carolíngia, trams de muralla, un sector del cementiri del priorat de Santa Maria, restes de cases medievals i una part de l’església del castell.
| Vegeu article |
Conferència: 22 de març de 2006
Autores: Carme Alòs, Marta Monjo, Anna Camats i Eva Solanes
Moderador: Josep Giralt
L’any 2005 es van reiniciar les intervencions arqueològiques a la zona 5 del Pla d’ Almatà de Balaguer, en un indret on ja es coneixia l’existència d’una illa de cases i diversos carrers. Les excavacions de les cases anomenades 1 i 2 i el carrer 1 documenten la urbanització d’aquella zona de madîna a partir de mitjans del segle X, i també l’existència d’algunes estructures industrials anteriors.
| Veure article |
Conferència: 15 de març de 2006
Autors: Ester Galimany, Mònica Lopez i Miquel Àngel Fumanal
Moderador: Josep Castells
Des de finals de 2003 s’han dut a terme diversos estudis arqueològics i arxivístics relacionats amb la cultura coneguda amb el nom de “Rètol de Fígols”. Les investigacions han obert una nova via de coneixement cap al desconegut món de l’explotació forestal als Pirineus per part de l’armada de Carles III.
| Vegeu article |
Conferència: 8 de març de 2006
Autors: Josep Maria Palet i Santiago Riera
Moderador: Oriol Olesti
Estudi centrat en l’estatge forestal superior i els espais supraforestals pirinencs, on les activitats humanes que han modelat els paisatges són principalment la ramaderia, l’explotació del bosc i les activitats mineres i metal·lúrgiques. Les excavacions del 2005 documenten ocupacions estacionals, a més de 2.000 m, d’època prehistòrica i romana.
| Vegeu article |
Conferència: 1 de març de 2006
Autors: Francesc Tarrats i Josep Anton Remolà
Moderador: Joaquín Ruiz de Arbulo
Les darreres excavacions han permès completar el coneixement de la connexió entre el nucli central de l’edifici i els grans banys meridionals, documentar un mitreu, resoldre algunes de les qüestions plantejades en les intervencions dels anys noranta i traçar una aproximació de l’evolució general de la vil·la i de la seva particular vinculació amb Tàrraco.
| Vegeu article |
Conferència: 11 de gener de 2006
Autors: David Martínez Alba, Sergio Almécija, Lluís Cabrera, Isaac Casanovas, Jordi Galindo, Miquel Garcés, Meike Köhler, Salvador Moyà-Solà i José María Robles
Moderador: Eudald Carbonell
La descoberta de restes d’antropomorfs fòssils, Pierolapithecus, i de milers de macrovertebrats demostra l’extraordinària diversitat de formes que vivien als Hostalets durant el Miocè mitjà. La seva seqüència sedimentària esdevé una de les àrees del món més riques per estudiar l’evolució dels grans simis, entre els 14 i 8 milions d’anys.
| Vegeu article |
Conferència: 18 de gener de 2006
Autors: Raül Bartrolí, Eudald Carbonell i Manuel Vaquero
Moderador: Josep M. Fullola
En els darrers anys han continuat els treballs d’excavació dels nivells del Paleolític mitjà a l’Abric Romaní (56.000 – 52.000 BP), així com a les balmes dels Pinyons i de la Costa de Can Manel, amb nivells del Paleolític superior, i a l’Abric Agut, amb nivells mesolítics. Actualment està en curs la museïtzació de tots aquests jaciments.
|Documentació relacionada al repositori CALAIX|
