Tribuna d'arqueologia » Tribuna 2009-2010


19 APUNTS

  • 08:53
  • 0

El jaciment de Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya) reprèn la campanya d’excavacions arqueològiques

Del  16 de juliol a 3 d’agost es durà a terme la campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment magdalenià a l’aire lliure de Montlleó, a Prats i Sansor (La Cerdanya, Lleida) a càrrec del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.

Les successives campanyes d’excavació a Montlleó son un projecte del Museu Cerdà i la Universitat de Barcelona i compten amb el suport de diverses entitats, entre elles, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Prats i Sansor.

Des de l’any 2000, el SERP excava el jaciment magdalenià a l’aire lliure de Montlleó, datat en 14440 ± 80 BP i 15550 ± 140 BP i que presenta una seqüència arqueològica que correspon a ocupacions humanes del Paleolític superior (transició entre el Magdalenià inicial i mitjà). Actualment, les intervencions arqueològiques s’estan desenvolupat en dues àrees del jaciment: el sector B, amb una superfície oberta en extensió de 40m2,  i el sector C, amb una superfície, fins al moment, de 16 m2.

El jaciment magdalenià a l’aire lliure de Montlleó es troba sobre un petit aflorament de conglomerats d’edat Postmiocena en el lloc conegut com a Coll de Saig, a tocar de la carretera que porta de Prats a Bellver, i a uns 250 metres del riu Segre. Fins al moment s’han localitzat i excavat les restes de diversos fogars i s’ha dut a terme la distribució espacial de les restes coordenades per a intentar establir possibles processos postdeposicionals d’alteració.

[+ info]

  • 12:07
  • 0

Campanya d’Orxirrinc 2012: resultats i novetats

Fotografia: Missió d'Oxirrinc. 2012

Durant la campanya d’aquest any, duta a terme el proppassats mesos de febrer i març han aparegut interessants i insòlites troballes que aporten noves dades per a la interpretació del jaciment d’Oxirrinc.

El grup d’egiptòlegs de la Universitat de Barcelona, que treballen a la necròpolis d’Oxirrinc (el Bahnassa, Egipte) una ciutat situada a uns 200 quilòmetres al sud del Caire, han trobat en aquesta darrera campanya d’excavacions un dipòsit amb les restes de més 1200 peixos que devien formar part d’algun ritual funerari.

L’equip, que compta amb la participació de professionals de la Generalitat de Catalunya i del Museo Arqueológico Nacional, va trobar les espines i les restes de peixos sense momificar, ben col·locades en capes i separades per palmes vegetals. La ubicació i el tipus d’ofrena fa pensar que pertanyien a un ritual funerari relacionat amb la creença del renaixement en el Més Enllà.

De moment, el grup d’experts està intentant determinar de quin tipus de peix es tracta i més concretament si són d’oxirrincs. Aquest tipus de peix de riu, que pot arribar a mesurar més mig metre, a més de donar nom a la ciutat és el símbol de Tueris, la deesa de la fertilitat  relacionada amb les inundacions que es venerava en aquesta ciutat. Els treballs d’excavació d’aquesta campanya no han pogut desvetllar encara si sota d’aquesta ofrena de peixos hi podria haver algun monument funerari relacionat amb la troballa. Per saber-ho s’haurà d’esperar a l’excavació de l’any vinent.

Durant la campanya actual, finançada pel Ministerio de Cultura, la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana d’Egiptologia, també s’han fet altres descobertes rellevants. Entre les que destaquen elements arquitectònics monumentals que pertanyien a un eix viari porticat, amb unes columnes amb capitells de tipus corinti, possiblement d’època ptolemaica.

| galeria d’imatges |

  • 10:30
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2009-2010

| Vegeu publicació |

El llibre de recull anual del cicle 2009-2010 de la Tribuna d’Arqueologia conté els següents articles:

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Patrimoni Mundial: Les icnites de dinosaure de Catalunya p. 9
Gemma Hernández, Elisabeth Blaya

Montlleó (Prats i Sansor, Cerdanya). Balanç de 10 campanyes d’excavació p. 27
Xavier Mangado, Josep Maria Fullola, Oriol Mercadal

Documentació dels nous conjunts d’art rupestre del Priorat (Tarragona) p. 53
Elisa Sarrià, Ramon Viñas, Laura Martínez, Juan Antonio Serrano

La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages) p. 85
Alfons Fíguls, Olivier Weller, Fidel Grandia, Joan González, Jorge Bonache

La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental) p. 113
Abel Fortó, Xavier Maese

La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures p. 153
Emili Junyent

Oxirrinc (El Bahnasa, Minia -Egipte): nous descobriments i novetats. Campanya de 2009 p. 185
Josep Padró, Maite Mascort, Eva Subías

Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona) p. 215
Albert López, Xavier Fierro

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l’excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010) p.243
David Asensio, Rafel Jornet, Maite Miró

Desenvolupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupació republicana, centre productor amfòric i necròpolis altimperials p. 265
Francesc Antequera, Antoni Rigo, Daniel Vázquez

El Castellot de Bolvir (Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval p. 295
Cira Crespo Cabillo, Jordi Morera Camprubí, Oriol Olesti Vila

Intervenció arqueològica a les portes de la ciutat de Barcelona: l’exemple de l’avinguda de Vilanova, 3-11 / carrer Roger de Flor, 39-43 p.331
Jordi Aguelo, Toni Juárez, Carme Subiranas

La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: darreres intervencions arqueològiques 2000-2009 p. 359
M. Bruna Álvarez, Jordi Amorós, Roger Benito, Xavier Esteve, Josep Maria Feliu, Pedro Otiña, Oriol Tutusaus, Òscar Varas, Oriol Vilanova, Erikarta Imanol Yll

El dipòsit de carreus del Mèdol. Resultats preliminars p. 383
Marcel Sirisi, Juan Trenor, Cristina Benet

La Batalla de Talamanca. Una nova metodologia de recerca arqueològica p. 407
Joan Santacana Mestre, Xavier Rubio

  • 10:08
  • 0

Tribuna 2009-2010

El llibre de recull anual del cicle 2009-2010 de la Tribuna d’Arqueologia presentarà els següents articles:

Patrimoni Mundial: Les icnites de dinosaure de Catalunya

Gemma Hernández, Elisabeth Blaya

Montlleó (Prats i Sansor, Cerdanya). Balanç de 10 campanyes d’excavació

Xavier Mangado, Josep Maria Fullola, Oriol Mercadal

Documentació dels nous conjunts d’art rupestre del Priorat (Tarragona)

Elisa Sarrià, Ramon Viñas, Laura Martínez, Juan Antonio Serrano

La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages)

Alfons Fíguls, Olivier Weller, Fidel Grandia, Joan González, Jorge Bonache

La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental)

Abel Fortó, Xavier Maese

La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures

Emili Junyent

Oxirrinc (El Bahnasa, Minia -Egipte): nous descobriments i novetats. Campanya de 2009

Josep Padró, Maite Mascort, Eva Subías

Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona)

Albert López, Xavier Fierro

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l’excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010)

David Asensio, Rafel Jornet, Maite Miró

Desenvolupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupació republicana, centre productor amfòric i necròpolis altimperials

Francesc Antequera, Antoni Rigo, Daniel Vázquez

El Castellot de Bolvir (Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval

Cira Crespo Cabillo, Jordi Morera Camprubí, Oriol Olesti Vila

Intervenció arqueològica a les portes de la ciutat de Barcelona: l’exemple de l’avinguda de Vilanova, 3-11 / carrer Roger de Flor, 39-43

Jordi Aguelo, Toni Juárez, Carme Subiranas

La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: darreres intervencions arqueològiques 2000-2009

M. Bruna Álvarez, Jordi Amorós, Roger Benito, Xavier Esteve, Josep Maria Feliu, Pedro Otiña, Oriol Tutusaus, Òscar Varas, Oriol Vilanova, Erikarta Imanol Yll

El dipòsit de carreus del Mèdol. Resultats preliminars

Marcel Sirisi, Juan Trenor, Cristina Benet

La Batalla de Talamanca. Una nova metodologia de recerca arqueològica

Joan Santacana Mestre, Xavier Rubio

  • 09:51
  • 0

La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el pou dels Vilars d’Arbeca: primeres lectures

Conferència: 13 de gener de 2010

Autor: Emili Junyent
Moderador: Xavier Llovera

Des de l’any 1985 s’estan fent treballs d’excavació i de recuperació patrimonial del conjunt dels Vilars que va ser declarat BCIN amb categoria de zona arqueològica l’any 1998. Constitueix un conjunt arqueològic excepcional, especialment per les seves defenses, la muralla torrejada, el camp (chevaux-de-frise) i el fossat, únic en el panorama peninsular i europeu de la primera edat del ferro i la cultura ibèrica. Per tant, en la citada sessió es van presentar els resultats obtinguts en aquesta zona arqueològica.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |

  • 09:47
  • 0

Oxirrinc (El Bahnasa, Minia – Egipte): nous descobriments i novetats. Campanya de 2009

Conferència: 27 de gener de 2010

Autors: Josep Padró, Maite Mascort i Eva Subías
Moderadora: Rosario Navarro

Des de l’any 1992 s’estan portant a terme intervencions arqueològiques a la ciutat d’Oxirrinc. Els treballs dels darrers anys s’han centrat en la zona anomenada Necròpolis Alta amb tombes monumentals d’època saïta, enterraments grecoromans i un ampli conjunt funerari i religiós cristià. També s’està investigant el gran domini fortificat d’època bizantina que hi ha en el suburbi occidental de la ciutat. En aquesta sessió es van explicar els darrers descobriments de finals del 2009.

  • 09:43
  • 0

Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona)

Conferència: 10 de febrer de 2010

Autors: Albert López i Xavier Fierro
Moderador: Joan Sanmartí

Els conferenciants van presentar els resultats de les campanyes realitzades, des de l’any 1996,  al Turó del Montgrós pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. En aquest jaciment, a part de palesar la presència d’un substrat del bronze final (de l’XI al X aC), destaca la imponent fortificació ibèrica que s’hi va bastir probablement en el decurs del segle V aC, que va ser refeta vers l’inici del segle III aC, i finalment, destruïda en bona part cap al 200 aC. A més, edificat sobre les ruïnes ibèriques, ha sortit a la llum el mas Montgròs, documentat al segle XIII, i que fou abandonat al tercer quart del segle XIV.

|Documentació relacionada al repositori CALAIX|

  • 09:35
  • 0

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l’excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010)

Conferència: 24 de febrer de 2010

Autors: David Asensio, Rafel Jornet i Maite Miró
Moderadora: Núria Rafel

Les excavacions fetes des del 1998 en l’angle nord-oest del jaciment han posat de manifest l’existència d’una àmplia trama urbana, amb un desenvolupament arquitectònic molt complex, propi d’un nucli amb un inqüestionable caràcter urbà i unes estructures socioeconòmiques molt avançades. En les darreres campanyes s’ha incidit en l’estudi de la torre septentrional, de la qual es van presentar els resultats en aquesta Tribuna.

|Documentació relacionada al repositori CALAIX|

  • 09:31
  • 2

Desenvolupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupació republicana, centre productor amfòric i necròpolis altimperials


Conferència: 10 de març de 2010

Autors: Francesc Antequera, Antoni Rigo i Daniel Vázquez
Moderadora: Pepita Padrós

La intervenció arqueològica a l’exterior del recinte emmurallat de Baetulo ha posat al descobert un seguit de restes importants en una superfície de més de 5.000 m2. Destaca un gran i complex centre productor d’àmfores altimperial, a més a més  l’ocupació romana anterior, des d’inicis del segle I aC, i una necròpolis que va de mitjan segle I dC a inicis del segle II dC, amb incineracions i inhumacions. Aquests resultats es varen presentar en la citada conferència.

  • 09:27
  • 0

El Castellot de Bolvir (Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval

Conferència: 24 de març de 2010

Autors: Cira Crespo Cabillo, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Moderador: Josep M. Palet

Podem considerar el Castellot (Bolvir, Cerdanya) com el primer oppidum preromà documentat a la Cerdanya. Les excavacions, desenvolupades de manera programada des de l’any 2007, han permès identificar un establiment emmurallat, que ocupa aproximadament una superfície d’uns 5.000 m2. Els conferenciants van presentar els primers resultats d’on s’ha pogut identificar una fase del segle III aC, a cavall entre el món ibèric i el ceretà, així com una d’època romanorepublicana. Finalment, el jaciment fou reocupat en època altmedieval.