Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2010-2011 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació es poden trobar els següents articles:
Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia
De Vilauba a Villa Alba. L’hàbitat dels segles VI-VII dC de la vil·la romana
de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany)p. 9
Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Rafael Dehesa
Intervencions arqueològiques als enllaços de l’autopista AP-7 de Vilafranca del Penedès: nous assentaments prehistòrics a l’aire lliure al Penedèsp. 23
Xavier Esteve, Patricia Martín, F. Xavier Oms, Daniel López, Rafel Jornet
Darreres troballes de prehistòria recent a l’Alt Empordà. Dos assentaments a l’aire lliure: la Serra del Mas Bonet (Vilafant) i els Banys de la Mercè (Capmany) p. 41
Rafel Rosillo, Antoni Palomo, Josep Tarrús, Àngel Bosch, Robert García, Ferran Antolin, Gerard Campeny, Ignacio Clemente, Xavier Clop, Elena García Juan F. Gibaja, Mònica Oliva, Raquel Piqué, Maria Saña, Xavier Terradas
La recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret en els darrers anys p. 63
Ferran Codina, Aurora Martín, Gabriel de Prado
Protocol de recollida i mostreig de restes bioarqueològiques p. 101
Associació Catalana de Bioarqueologia
Intervenció paleontològica a l’Ecoparc de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Conca del Vallès – Penedès) p. 115
David M. Alba, Raül Carmona, Juan Vicente Bertó Mengual, Isaac Casanovas-Vilar, Marc Furió, Miguel Garcés, Jordi Galindo, Àngel H. Luján
El projecte LitoCAT. Creació d’una litoteca de referència de roques silícies de Catalunya p. 131
Xavier Terradas, David Ortega, Joana Boix
Arqueologia a la nau central de la Catedral de Tarragona p.151
Josep M. Macias Solé, Andreu Muñoz Melgar, Imma Teixell Navarro
Recuperació, estudi i restauració de les restes d’indumentària trobades al sepulcre del peu del campanar de Santa Maria (Agramunt, Urgell) p. 175
Elisabet Cerdà i Durà, Rosa M. Martín i Ros, Dr. Joaquim Baxarias, Elena Garcia-Guixé, Josep Gallart i Fernàndez
Recerca històrica i arqueològica al monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà, Urgell): primers resultats p. 213
Josep M. Vila i Carabasa
Les Marrades del Grau d’Olot (Rupit i Pruit, Osona, i la Vall d’en Bas, Garrotxa) p. 241
Francesc Busquets Costa, Miquel Àngel Fumanal Pagès, Joel Colomer Casamitjana, Júlia Gutiérrez Ortiz
El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI – I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió p. 267
Joan Francès, Marc Guàrdia
Les ocupacions prehistòriques i la vil·la tardorepublicana de Can Massot, al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions p. 293
Victòria Cantarellas Sancho, Gemma Ibars Pérez, Montse Tenas i Busquets, Pol Castejón Vidal, Josep Guitart i Duran
Noves dades sobre les àrees residencials de la ciutat de Tàrraco p. 313
Marta Brú, Montserrat Garcia, Josep F. Roig, Imma Teixell
Les tombes reials de Santes Creus p. 337
Marina Miquel, Assumpció Malgosa, Carme Subiranas
El llibre de recull anual 2010-2011 de la Tribuna d’Arqueologia presentarà els següents articles:
De Vilauba a Villa Alba. L’hàbitat dels segles VI-VII dC. de la vil•la romana de Vilauba (Camós, Pla de l’Estany)
Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Rafael Dehesa
La Balma de la Griera de Calafell ( Baix Penedès ). Desenvolupament i obstacles en un procés de recerca del plistocè superior de llarg recorregut ( 1989-2010 )
Artur Cebrià, Juan Ignacio Morales i Jordi Nadal
Intervencions arqueològiques als enllaços de l’autopista AP-7 de Vilafranca del Penedès: nous assentaments prehistòrics a l’aire lliure al Penedès.
Xavier Esteve, Patricia Martín, F. Xavier Oms, Daniel López i Rafel Jornet
Darreres troballes de prehistòria recent a l’Alt Empordà. Dos assentaments a l’aire lliure: la Serra del Mas Bonet (Vilafant) i els Banys de la Mercè (Capmany)
Antoni Palomo, Rafel Rosillo, Robert García de Consuegra, Àngel Bosch i Josep Tarrús
La recerca arqueològica en el conjunt ibèric d’Ullastret en els darrers anys
Ferran Codina, Gabriel de Prado i Aurora Martín
Optimitzar la recerca bioarqueològica: el protocol de recollida i mostreig de l’Associació Catalana de Bioarqueologia.
Ramon Buxó i Sílvia Valenzuela
Intervenció paleontològica a l’Ecoparc de Can Mata (els Hostalets de Pierola, conca del Vallès-Penedès)
Raül Carmona, David M. Alba.
Creació de una litoteca de referència sobre la disponibilitat de roques silícies a Catalunya: el projecte LITOCAT
Xavier Terradas, David Ortega i Joana Boix
Arqueologia a la nau central de la Catedral de Tarragona.
Josep M. Macias, Andreu Muñoz i Immaculada Teixell
Recuperació, estudi i restauració de les restes d’indumentària trobades al sepulcre del peu de campanar de Santa Maria (Agramunt, l’Urgell).
Josep Gallart, Elisabet Cerdà, Rosa Mª Martín
Recerca històrica i arqueològica al monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà, Urgell): primers resultats.
Josep M. Vila
Les Marrades del Grau d’Olot (Rupit i Pruit –Osona- i la Vall d’en Bas- La Garrotxa).
Francesc Busquets, Miquel Àngel Fumanal, Joel Colomer i Júlia Gutiérrez
El poblat ibèric del turó de Ca N’Oliver (Segles VI – I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió
Joan Francès i Marc Guàrdia.
Les ocupacions prehistòriques i la vil•la tardo-republicana de Can Massot al terme municipal de Montmeló. Darreres intervencions
Victòria Cantarellas, Gemma Ibars, Pol Castejón i Montse Tenas
Noves dades sobre les àrees residencials de la ciutat de Tàrraco.
Marta Brú, Montserrat Garcia, Josep F. Roig, Imma Teixell
Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya
Gemma Hernández i Teresa Tosas
Les tombes reials de Santes Creus
Carme Subiranas, Assumpció Malgosa i Marina Miquel
El passat dia 19, amb ocasió de la celebració de la nit dels museus, va tenir lloc al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa la presentació de la restauració dels teixits funeraris d’Agramunt (s XIV), a càrrec de l’Il·lm. Sr. Bernat Solé, alcalde d’Agramunt i d’Elisabet Cerdà, restauradora de teixit del CDMT.
Entre finals de 1996 i la primavera de 1997 es van dur a terme les obres de restauració de l’església de Santa Maria d’Agramunt. En aquell moment es van descobrir dos cossos, un femení i un masculí, dins d’un sepulcre a la façana de l’església. Es van començar aleshores, la documentació i restauració de les vestimentes que portaven.
El 29 de juliol de 1997 es va realitzar una intervenció d’extracció dels teixits, autoritzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i promoguda pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia. El sarcòfag contenia la indumentària civil medieval més antiga trobada a Catalunya. La indumentària trobada és tota de lli i es compon per una gonella de dona, una lligadura de dona, la calça del peu esquerra de la dona, una còfia d’home i un mantell que no se’n sap el seu ús.
L’any 2005 es va encarregar la seva restauració al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Els diversos processos de restauració, començant per la neteja superficial, tractaments d’humidificació i neteges per immersió i la consolidació i fixació sobre nous suports han pogut refer els volums tridimensionals de totes les peces, essent la gonella la peça més complerta.
Autors: Ferran Codina, Gabriel de Prado i Aurora Martín
Moderadora: Susanna Manzano
Els conferenciants van presentar els darrers treballs fets a l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret que han permès identificar un conjunt edilici de característiques monumentals, relacionat amb la gran ampliació del recinte emmurallat, i que correspon a la darrera fase urbanística del jaciment (350-340 aC). Cal destacar també l’excavació de la torre quadrada I i el fet que, des de fa uns anys, s’està estudiant el territori immediat al jaciment a partir de la prospecció superficial terrestre, tant aèria com geofísica, complementada per excavacions puntuals realitzades en algun dels assentaments identificats en aquest entorn.
En aquesta conferència els autors ens vàren presentar els resultats del projecte de recerca, dirigit pel Museu d’Història de Catalunya, portat a terme a les tombes dels reis Pere II, el Gran, Jaume II i Blanca d’Anjou i de l’almirall Roger de Llúria al monestir de Santes Creus.
Autors: Antoni Palomo, Rafel Rosillo, Robert García de Consuegra, Àngel Bosch i Josep Tarrús
Moderador: Ramon Ten
La construcció de grans obres d’infraestructura ferroviària a l’Alt Empordà ha permès documentar i excavar parcialment dos assentaments a l’aire lliure. Els dos jaciments presenten estructures negatives de funció diversa (cabanes, fons de cabana, sitges, fosses…) i emmarcades cronològicament en el Neolític antic epicardial, el Neolític mitjà ple, el Neolític final i el Bronze inicial. Al jaciment de la Serra del Mas Bonet destaquen diverses esteles esculpides atribuïbles al Neolític final.
L’any 2008, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va reprendre la recerca historicoarqueològica de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallsanta, abandonat a finals del segle XVI. Les intervencions realitzades fins el 2010 han permès recuperar l’antiga església monàstica del segle XIV i iniciar la delimitació dels espais de la zona conventual. La troballa de diversos elements escultòrics d’època gòtica ens parlen de la riquesa ornamental del monestir.
Autors: Victòria Cantarellas, Gemma Ibars, Pol Castejón i Montse Tenas
Moderador: Josep Guitart
Les darreres intervencions dutes a terme al nucli urbà de Montmeló han tret a la llum noves restes de la vil·la tardorepublicana de Can Massot, coneguda ja des del principi del selge XX, a més a més de diverses estructures prehistòriques pertanyents a un jaciment arqueològic inèdit ocupat entre el Neolític antic evolucionat postcardial i el Bronze final-primer Ferro.
Autors: Joan Francès i Marc Guàrdia
Moderadora: Aurora Martín
L’any 2011 s’han complert 25 anys de la represa de les excavacions al jaciment ibèric del Turó de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès), iniciades per Josep Barberà durant la dècada dels cinquanta. Fins al moment s’han pogut constatar cinc grans moments constructius que abasten tot l’horitzó cultural ibèric, des de finals del segle VI aC fins al 50 aC. D’altra banda, els darrers treballs han permès delimitar l’extensió del poblat i documentar àmpliament les diverses reformes urbanes que s’hi van realitzar, així com la reorganització del sistema defensiu del poblat a partir de finals del segle VI aC i la documentació d’un ampli camp de sitges a l’exterior.
Autors: Josep Gallart, Elisabet Cerdà i Rosa M. Martín
Moderadora: Marina Miquel Vives
Fa uns anys es va fer una operació de documentació i recuperació de les vestimentes i els esquelets trobats en el sepulcre d’Agramunt. El sarcòfag contenia indumentària civil femenina i masculina de teixit de lli, motiu pel qual es pot afirmar que els seus portadors no pertanyien a l’alta noblesa. La importància d’aquesta troballa rau en el fet que són les restes tèxtils civils medievals més antigues de la indumentària de la noblesa local catalana que s’han trobat fins al moment.
| Vegeu publicació |
