Tribuna d'arqueologia » Tribuna 2011-2012


21 APUNTS

  • 13:42
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: primers resultats de la intervenció a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de juny de 2012, 19:00h

Conferenciants: Daniel Alcubierre, Emiliano Hinojo i Antoni Rigo
Moderador: Alberto López Mullor

Aquesta ha estat la darrera conferència de la Tribuna d’Arqueologia de la temporada 2011-2012.

Durant els treballs de seguiment i control de les obres de construcció dels accessos a l’estació de la Sagrera de l’AVE a Barcelona s’han localitzat les restes d’una vil·la romana, situada al costat del Pont del Treball. La part més important de les estructures excavades fins ara correspon a la pars urbana de la vil·la, i s’hi ha documentat diverses fases constructives. En la fase de major extensió, la vil·la sembla articular-se entorn a dos espais oberts, al voltant dels quals es disposen habitacions i unes termes de caire privat. El marc cronològic general es podria situar entre el segle I i el segle V dC.

Galeria d’imatges |

Descarregueu presentació en PDF     |Part 1|    |Part 2|

______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb els resultats dels treballs d’excavació a la Vil·la romana del Pont del Treball (Barcelona).

-   Quins han estat els resultats de l’excavació de la vil·la romana del Pont del Treball i quines són les seves característiques singulars?

La intervenció ha posat de manifest una ocupació duradora i continuada en aquest punt de la ciutat, que es va estendre com a mínim des del segle II aC fins al segle IV dC i que fins ara desconeixíem. Les restes ens mostren com en època ibèrica i republicana es desenvolupaven en aquesta àrea activitats vinculades als treballs agrícoles, evidenciades per estructures de transformació i emmagatzematge. Amb de la fundació Barcino al segle I aquest terrenys es van incorporar a l’ager de la colònia, i es va afavorir la seva explotació amb la construcció d’una vil·la. D’aquesta vil·la s’ha localitzat una part dels seus espais domèstics. L’evolució d’aquest complex entre els segles I i IV, ens mostra com es va anar dotant de comoditats i elements de luxe notables, reforçant la seva funcionalitat i caràcter residencial. D’aquets elements s’han de destacar les pintures murals, els paviments d’opus sectile i mosaic,  un estany i un conjunt termal privat. Aquesta evolució conclou en època tardana amb l’ocupació de part dels espais domèstics amb estructures de producció i emmagatzematge.

-   Què aporta la vil·la del Pont del Treball al coneixement de Barcino?

El jaciment de la vil·la del Pont del Treball constitueix un bon exemple del sistema d’explotació del territori i d’un dels models d’hàbitat que podríem trobar fora les muralles de la ciutat. La seva longevitat ens permet veure com evoluciona aquest model d’ocupació, des del moment de la seva implantació fins al seu abandonament, durant un període de temps molt dilatat. També és destacable per la seva ubicació, doncs es localitza a una zona de la ciutat on si bé hi havia noticies històriques de troballes esporàdiques relacionades amb edificacions d’aquest tipus i aquesta cronologia, fins fa uns anys no s’havia localitzat cap evidència material d’ocupació romana. La troballa de la vil·la s’uneix a les dades proporcionades per altres excavacions recents a les seves proximitats (Estació de Sant Andreu i Estació de la Sagrera) per enriquir el coneixement de la història de la Barcelona romana i el seu entorn.

-   Com s’integra amb el que ja es coneix de Barcino?

El fet que la vil·la presenti un procés evolutiu tan dilatat en el temps i amb unes característiques similars a les que coneixem per altres jaciments de Barcino, tant intramurs com extramurs, permetrà comparar la dinàmica evolutiva de l’hàbitat dins i fora la ciutat i establir les diferencies i similituds entre els processos en aquest dos entorns. Per extensió aquesta comparativa també es podrà efectuar amb altres jaciments de la Tarraconense i de tota la Península. Així, la seva etapa inicial, juntament amb la informació que ens proporcionen altres jaciments, ens permetrà veure com organitzava l’explotació del territori de la ciutat, amb la implantació, de manera coetània a la fundació del nucli urbà, de centres de producció i administració agrícoles periurbans.

D’altra banda la seva ocupació tardana, caracteritzada per  ampliacions i reformes sumptuàries, es pot interpretar com un reflex de la vitalitat de la ciutat al segle IV i ens indica la residència de potentats fora el nucli urbà. Aquest fet estableix un vincle entre els dos contextos i qualifica les vil·les periurbanes com una extensió de la ciutat. Finalment, com ja ham dit, el jaciment de la vil·la del Pont del Treball enriqueix la visió que tenim actualment de l’entorn de la ciutat, podent-se vincular en el futur a l’estudi  d’altres aspectes, com l’administració del territori, les vies de comunicació i l’aprofitament dels recursos.

  • 09:57
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: La Zona Paleontològica d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de juny de 2012, 19:00h

Conferenciants: Rodrigo Gaete i Bernat Vila
Moderador: Àngel Galobart

La Zona Paleontològica d’Isona i Conca Dellà és una de les zones més importants d’Europa en fauna de dinosaures de finals del Cretaci just abans de la seva extinció massiva. En els darrers anys s’hi ha efectuat nombroses campanyes d’excavacions, incloent les de 2011 recentment finalitzades, amb nombroses troballes òssies de dinosaures i la descoberta d’un nou jaciment d’icnites.

| galeria d’imatges |

____________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb la Zona Paleontològica d’Isona i Conca Dellà:

-   Quina és la importància dels jaciments de la Zona Paleontològica d’Isona i la Conca Dellà?

La Zona Paleontològica d’Isona i la Conca Dellà és important per diverses raons però bàsicament, ho és per la gran concentració de jaciments existents, amb un elevat nombre de restes fòssils que pertanyen a organismes que van viure en un període de la història de la terra molt concret: el final del Cretaci (fa entre 65 i 70 milions d’anys). En aquell període hi va haver una important crisi biòtica que va afectar a tot el món i que va suposar l’extinció d’un gran nombre de grups d’organismes, entre ells els dinosaures no-avians. Els jaciments d’Isona i d’altres zones dels Pirineus estan lliurant restes d’una gran varietat d’organismes (dinosaures, rèptils voladors, tortugues, cocodrils, vegetals…etc.) que ens estan ajudant a comprendre millor aquell important episodi de la història natural del nostre planeta i com va afectar als ecosistemes.

-   Quants dinosaures s’hi han descobert?

Doncs el registre fòssil de dinosaures és força abundant i inclou restes esquelètiques, ous i petjades (icnites). La gran majoria de restes òssies trobades, pertanyen a dinosaures herbívors del grup dels hadrosaures, popularment coneguts com a “dinosaures amb bec d’ànec”, per la morfologia aplanada del seu musell. A Sant Romà d’Abella es van trobar restes òssies d’un d’aquests hadrosaures que han permès descriure una nova espècie: el  Pararhabdodon isonensis. A més d’hadrosaures s’han trobat restes de titanosaures, que eren herbívors quadrúpedes gegantins que tenien un coll i una cua extremadament llargs. Un altre grup d’herbívors que trobem és el dels nodosaures. Aquests assolien una llargada d’uns tres a quatre metres i tenien el cos recobert de plaques òssies que els protegien dels depredadors. Finalment, hem trobat unes poques restes de dinosaures carnívors o teròpodes. Sabem que hi havia formes petites, lleugeres i àgils i que segurament tenien el cos recobert de plomes. Aquests petits carnívors estan properament emparentats amb els ocells. Unes poques dents ens indiquen la presència de grans carnívors de més de cinc metres de llarg, però fins que no trobem més restes, podem dir ben poca cosa.

-   Quin és el futur de la investigació i la divulgació a la Zona Paleontològica d’Isona i la Conca Dellà?

Bé, el projecte de recerca ha de continuar ja que des del seu inici  a l’any 2000 s’han inventariat prop d’un centenar de nous jaciments i molts d’ells com La Llau de la Costa encara han de ser explorats. En altres, com Basturs Poble, Molí del Baró o Orcau, les dades que s’han obtingut reforcen la necessitat de continuar excavant i resoldre qüestions com la distribució temporal i geogràfica dels dinosaures, la seva paleobiologia o el seu comportament. A més, l’interès està centrat en els estrats on queden enregistrats els darrers ecosistemes del Cretaci per tal d’esbrinar de quina manera van extingir-se els dinosaures. Tot plegat albira un futur molt prometedor, amb molta feina per fer i amb diversos enigmes científics per resoldre.

  • 15:06
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: El castell templer de Miravet, els seus precedents i transformacions (Miravet, Ribera d’Ebre)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2012, 19:00h

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Immaculada Mesas i Eduard Riu-Barrera
Moderador: Carles Brull

D’ençà fa quinze anys que es presentaren a la Tribuna d’Arqueologia (1995-1996) els resultats dels primers treballs arqueològics portats a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic al castell de Miravet, la recerca ha continuat ininterrompudament. Actualment, producte d’un sistemàtic programa d’excavació i restauració, no només es coneix a fons el castell templer, sinó també la precedent fortalesa andalusina dels s. XI-XII, alhora que s’han posat al descobert els vestigis d’un poblat ibèric completament inèdit.

Galeria d’imatges |

Descarregueu presentació en PDF | Part 1 |    | Part 2 |

______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb l’excavació i la restauració del Castell de Miravet.

-  Quines han estat les grans aportacions de les excavacions efectuades al Castell de Miravet?

Des de l’any 2001, el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va intensificar les intervencions arqueològiques sempre vinculades a obres de restauració donat el grau de degradació que patia el castell. Aquestes excavacions ens han permès ampliar el coneixement de l’ocupació en època ibèrica, confirmant l’existència d’un poblat al turó, documentant-se, per primera vegada, estructures amb suficient  entitat. Igualment hem recuperat noves dades pel que fa a la fortalesa d’època taifa-almoràvide que ens permeten traçar la fisonomia de la mateixa, i com aquesta va condicionar l’arquitectura templera, de la que hem pogut documentar dues fases constructives. Del període en que el castell passà  a mans de l’Ordre de Sant Joan, s’han documentat reformes amb suficient entitat que ens permeten afirmar una forta activitat edificativa.

La singularitat del castell i el fet que s’ubiqui en un lloc estrategic controlant el riu Ebre, ha fet que aquest hagui estat ocupat en diferents esdeveniments bèl·lics durant els quals s’efectuaren reformes adaptant-lo a les necessitats bèl·liques de cada moment, entre les que destaquen les reformes de la Guerra dels Segadors i de la Guerra de Successió.

–  També  s’hi troben testimonis de la Guerra Civil de 1936-1939?

Efectivament, també n’hi ha, per bé que es tracta fonamentalment de munició o projectils. S’han recupera tant en els estrats superiors de les àrees on s’excava, així com dintre dels murs, on hi ha encastat projectils encara, per estrany que sembli, en els mateixos punts on van impactar. Fet que fa que s’hagin d’extremar les precaucions i mesures de seguretat a l’hora de retirar-los, perquè es tracta de material que no va explosionar.

–  Les futures excavacions al castell poden aportar noves dades al coneixement del castell Templer?

Creiem que les noves dades arqueològiques seran en aquest sentit força  limitades, ja que el castell templer es conserva en la seva arquitectura pràcticament íntegre. Del que estem ben segurs és de que hi han diverses àrees que estan per excavar, com és el que s’anomena el Pla de les Sitjes i la terrassa inferior, que aportaran nova i molt significativa informació pel que fa a l’ocupació en època ibérica i en època andalusina, que són períodes menys coneguts i també molt significats en la història de Miravet.

  • 14:27
  • 1

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: Caldes de Montbui: La recuperació de la Muralla medieval (Vallès Oriental)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de maig 2012, 19:00h

Conferenciants: Daniel Gutiérrez, Lluís Joan i Anna Monleon
Moderador: Toni Caballé

Aquesta xerrada presentarà els resultats de diverses actuacions desenvolupades al nucli històric de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), i a l’entorn de diversos trams de la muralla medieval, que és clarament reconeixible en la trama urbanística actual. D’aquesta manera es presenten tres actuacions que permeten observar el treball de recuperació i conservació del patrimoni cultural que es realitza a Caldes de Montbui a través del Museu de Caldes i l’Ajuntament del municipi. Les visions que es presenten mostraran el treball realitzat en diversos trams de la muralla medieval de Caldes de Montbui, cadascun amb les seves característiques i amb diverses solucions aplicades.

| Galeria d’imatges |

| Vegeu la presentació en PDF |

______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb el procés de recuperació de la muralla medieval de Caldes de Montbui.

- Quin és l’objectiu de les intervencions en el nucli antic de Caldes de Montbui?

El municipi de Caldes està molt lligat a la història i l’arqueologia. Existeixen jaciments des de la pre-història fins a l’època moderna. I el centre històric, a més, ha estat permanentment ocupat pels pobladors de la zona des d’època romana. Així es troben grans jaciments com les termes romanes de la Plaça del Lleó, totalment associades a una característica de Caldes, les aigües termals. La trama del nucli antic de Caldes conserva restes romanes, medievals i modernes que cal conèixer, estudiar i treballar. D’aquesta manera es va donant forma a la història del municipi, es treballa el patrimoni a nivell cultural, educatiu, social i urbanístic, i finalment també esdevé un reclam turístic a través de la seva divulgació.

- Quines són les característiques de la muralla de Caldes de Montbui?

Segons l’erudit i historiador E. Moreu-Rey el primer esment a una muralla que rodejaria la vila el trobaríem en un document inclòs al Liber Antiquitatum3, conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona i datat cap el 1102. Altres mencions ja ens traslladarien fins els anys 1238 i 1292, les quals semblen evidenciar que les obres defensives ja estaven consolidades, en concordança amb la fortificació d’altres poblacions del Vallès com ara Terrassa o Granollers. Com es podrà veure en la presentació, la muralla medieval no conserva una única tipologia constructiva. Podrem observar murs de pedra escairats, treballats i alineats, i també mur de tàpia. Diferents solucions segons el moment constructiu i la situació. Els exemples presentats pertanyen a la muralla del Segle XIV, que va manar aixecar el rei Pere III.

- El patrimoni com a oportunitat?

És clar, el patrimoni cultural és un factor d’oportunitat en l’urbanisme, ja que a través d’ell es pot treballar la identitat, la sociabilitat, l’educació i el turisme. D’aquesta manera, com es podrà veure en la presentació, l’aparició de restes arqueològiques no és vist com un problema sinó com una oportunitat. Podreu observar com la muralla de Caldes de Montbui s’han convertit en un eix bàsic d’un nou espai obert al públic al qual donen sentit i utilitat.

  • 14:29
  • 3

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: Deu anys de recerca al castell de Selmella (el Pont d’Armentera, Alt Camp): entre l’arqueologia, la historiografia i la valoració del patrimoni

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de maig 2012, 19:00h

Conferenciants: Mònica López i Ramon Serra
Moderador: Josep Manuel Rueda

L’any 2003 començà el projecte “Origen i evolució de les fortificacions de l’extrem de la Marca: els castells de Gaià”. Aquest projecte prenguè com a model el castell de Selmella, per efectuar-hi una recerca arqueològica dirigida a ampliar el coneixement que es te sobre les primeres fortificacions que constituïren la frontera extrema entre el comtat de Barcelona i el califat de Còrdova durant els segles X i XI.

| Galeria d’imatges |

______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, Mònica López i Ramon Serra, que conté qüestions relacionades amb les excavacions i el tractament de les restes del castell.

- Quan es van iniciar les intervencions arqueològiques al Castell de Selmella i perquè?

L’agost de 2003 s’inicià el projecte de recerca “Origen i desenvolupament de les fortificacions de l’extrem de la Marca: els castells del Gaià”. Aquest, sota la coordinació de la Universitat Autònoma de Barcelona, prengué el jaciment del Castell de Selmella com a possible model d’estudi dirigit a ampliar el coneixement que es té sobre l’origen i l’evolució de les fortificacions que constituïren la frontera extrema entre el comtat de Barcelona i el califat de Còrdova durant els segles X i XI. D’aleshores ençà s’han dut a terme 7 campanyes d’intervenció arqueològica, les quals, juntament amb l’estudi de les dades recuperades, la recerca documental i els treballs de conservació de les restes, han generat diverses publicacions de caire científic i divulgatiu.

- Quins són els motius que portaren a situar el Castell de Selmella al centre del projecte de recerca?

Existeixen tota una sèrie d’atributs que, combinats, converteixen al castell en pràcticament l’únic dins el conjunt dels castells del Gaià o castells de la marca extrema del comtat de Barcelona. Els trets es poden resumir en:

·  La toponímia, la qual suggereix un possible passat islàmic de l’establiment medieval.

· La documentació conservada, la qual remunta l’origen del castell, com a mínim, a la segona meitat segle X.

· El seu emplaçament, al cim del turó de Selmella, a 830 m d’alçada dins la serra de Comaverd, el qual posiciona la fortificació com un dels baluards comtals que des de més antic estava situat al confí de la Marca de Barcelona, a la riba dreta del Gaià, al capdamunt de la serralada que constitueix el límit natural entre l’actual Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Aquesta situació atorga al castell el control simultani de gran part del baix i mig Gaià, i de la Conca, des d’antic vies d’accés cap al nord i l’interior del territori i, per tant, lloc de pas utilitzat per dur a terme les incursions i ràtzies andalusines, com indica la documentació que fa referència a la història de la fortificació.

· I en darrer lloc no podem oblidar les facilitats i l’ajut que des de bon començament varem rebre per part de l’actual propietat dels terrenys on es troba situat l’antic terme de Selmella, fet força inusual a l’hora de plantejar una intervenció que afecta una fortificació que es troba en mans privades.

- Quin paper han jugat la conservació del patrimoni arqueològic i la difusió de la recerca dins el vostre projecte?

Fonamental. Des de la direcció del projecte entenem la recerca arqueològica com a una eina cabdal pel coneixement històric, però també per la posada en valor del patrimoni cultural. En aquest sentit, assenyalar l’important paper que representa la conservació de les restes recuperades, així com la difusió de la recerca dins el propi territori. Ambdós aspectes han estat objectius essencials dins el conjunt dels treballs realitzats a dia d’avui.

  • 11:37
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: Arqueobotànica i arqueologia experimental. 20 anys de recerca agrícola a l’Esquerda (Roda de Ter, Osona)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 d’abril de 2012, 19:00h

Conferenciants: Imma Ollich, Carme Cubero, Montserrat de Rocafiguera i Maria Ocaña

Moderador: Lluís Garcia Petit

La paleocarpologia ha estat una eina bàsica per al desenvolupament del projecte LEAF, dedicat a l’experimentació arqueològica, que d’ençà el 1991 es duu a terme en uns terrenys situats al costat del jaciment de l’Esquerda  Destaca sobretot el del conreu d’espècies antigues de cereals i lleguminoses, identificades al jaciment gràcies a l’estudi paleocarpològic. S’hi reprodueix el sistema de rotació triennal de tardor i de primavera, la rotació biennal i la producció en terreny femat i sense femar, amb l’estudi de la vegetació segetal i ruderal. Després de 20 anys de collites, els resultats comencen a ser significatius i aporten una important informació sobre el rendiment de les collites, el procés d’esgotament de la terra, i la vinculació total de l’agricultura amb la climatologia en èpoques antigues.

| galeria d’imatges | | Descarregueu la presentació en PDF |

| Documentació relacionada al repostori CALAIX |

______________________________________________________________________________________________________

A continuació, una petita entrevista a l’arqueòloga Imma Ollich sobre el jaciment de l’Esquerda.

- Quin és l’estat actual de la recerca arqueològica a l’Esquerda i quines són les darreres aportacions en arqueobotànica?

L’Esquerda és un jaciment ibèric i medieval situat en un meandre del Ter, on treballem des de fa trenta-cinc anys, amb un equip coordinat i dirigit des de la Universitat de Barcelona. Durant aquest temps la recerca arqueològica s’ha centrat en el coneixement de l’assentament ibèric i del poblat medieval. Recentment, pel que fa al poblat medieval, hem intensificat els treballs a la necròpolis i a l’església romànica de Sant Pere, i pel que fa a l’assentament ibèric ens estem endinsant en el coneixement de la muralla. També treballem en el camp de sitges visigòtic. Per ara, les fases definides abasten una cronologia des del bronze final fins al segle XIV dC. Un dels aspectes a destacar és que durant aquests anys s’han investigat sistemàticament les restes paleocarpològiques, de manera que podem oferir una seqüència interpretativa del paisatge i de l’economia de l’època ibèrica, visigòtica i medieval.

Què és l’àrea d’arqueologia experimental de l’Esquerda?

Gràcies al descobriment arqueològic d’un graner del segle XIII, i l’anàlisi de la totalitat del sediment cremat contingut al seu interior, es va poder obtenir una mostra molt clara de les llavors i del possible funcionament de l’agricultura medieval.  A partir d’aquestes dades, i conjuntament amb el Dr. Peter J. Reynolds de la Butser Ancient Farm, a Anglaterra,  el 1990 va començar el projecte LEAF d’Arqueologia Experimental a l’Esquerda, finançat a base de projectes  triennals DGICYT del Ministerio de Educación y Cultura. L’àrea d’arqueologia experimental es troba situada en uns terrenys al costat del jaciment, cedits per l’Ajuntament de Roda de Ter.  Aquí  s’hi  desenvolupa el projecte agrícola que comprèn quatre camps de conreu experimental -on es cultiven les mateixes espècies identificades al jaciment-,  el graner i les sitges. També s’hi realitzen altres experiments d’erosió i sedimentació, i de metal·lúrgia.

- Què aporta l’experimentació en l’estudi de l’agricultura medieval?

A grans trets l’objectiu és contrastar les dades arqueològiques i paleocarpològiques obtingudes al jaciment amb les de la producció agrícola. S’estudia tot el procés, des de la sembra fins a l’emmagatzematge, per tal d’obtenir informació que ajudi a la interpretació arqueològica.  Un dels aspectes més rellevants és la informació proporcionada per 20 anys de conreus, que permet conèixer aspectes importants sobre la producció i la productivitat, que es poden comparar amb les dades obtingudes a partir de les fonts documentals, i que obren una línia de recerca de gran interès.

  • 18:46
  • 1

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: la Torre de Vallferosa (Torà, Segarra): cronologia i construcció

Conferència:  Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 d’abril de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciant: Joan Menchon
Moderadora: Marta Sancho

Gràcies als programes de l’1 % cultural de la Generalitat de Catalunya, els anys 2006 i 2008 es van fer un seguit de treballs de restauració a la torre de Vallferosa que van possibilitar l’accés al seu interior. L’observació d’aquesta estructura, una de les més interessants de l’arquitectura militar medieval, i la datació radiocarbònica de la fusta d’un dels seus cadafals fan plantejar noves hipótesis sobre la seva construcció i cronologia i per tant, l’adscripció a l’arquitectura militar de l’entorn de l’any 1000.



| galeria d’imatges |

______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada al conferenciant, Joan Menchon, sobre questions relatives a la datació de la torre.

- Si la torre exterior es del segle VIII, quina cronologia te la interior? Hi ha paral-lels amb aquesta datació?

Aquesta és una pregunta que, ara per ara, és difícil de poder respondre. En primer lloc no tenim clar, o preferim ser prudents: estem amb dues torres o una primera torre que, en un moment determinat, es reforça quan és a mitges? La pregunta es oberta. Si és el segon cas, poca diferencia cronológica ha d’haver, si es el primer cas, potser la poca o nul·la diferència de tècnica constructiva ens diu que la distància cronològica és petita.

- És una torre islámica o feudal?

Si és una torre del segle VIII, almenys l’exterior, el terme feudalisme no s’hauria d’aplicar, no? Islamica és la torre interior del Cargol, a pocs quilòmetres, i les diferències arquitectòniques son importants. Potser hauríem de parlar de com definir i datar altres torres properes com les de Peracamps o Ardèvol. I potser hauríem d’obrir una tercera via: ni una cosa ni l’altra. I si és una torre de pagesos o tinents de la terra que no podem enquadrar ni en l’òrbita islàmica depenent de Balaguer ni el l’òrbita de la marca?

- Pot ser que la mostra de fusta estigui contaminada i la datacio sigui incorrecta? No es molt arriscat datar la torre nomes amb una mostra de fusta? I si la fusta es reaprofitada?

Pot ser que la mostra estigui contanimada, pot ser que la datacio sigui incorrecta, poden ser moltes coses, però en principi hem de confiar en la mostra i en l’analítica, no podem malfiar perquè senzillament la datació no quadri amb el que s’ha dit fins ara. Pel que fa a una sola mostra per datar la torre, certament ens en calen més i, de fet, hem sol·licitat noves analítiques d’altres fustes de la torre que ajudaran a enquadrar de forma definitiva, esperem, la cronologia. Quant a si és una fusta reaprofitada o no, es fa difícil de creure en una zona rural i boscosa.

  • 13:46
  • 0

Tribuna Arqueologia 2011-2012: Montsoriu al segle XVI. Testimonis arqueològics de l’abandonament d’un gran castell

Conferència:  Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de març de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Gemma Font, Josep M. Llorens, Quim Mateu, Sandra Pujadas i Jordi Tura
Moderador: Josep Manuel Rueda

El tema de la xerrada és el castell de Montsoriu que, després de la darrera gran fase constructiva del segle XIV, es va convertir en un dels millors exemples de l’arquitectura militar medieval del nostre país. Posteriorment, el segle XV, el castell inicià un lent però progressiu procés de decadència que s’intensificà en el segle XVI. En aquest context cronològic s’emmarca la descoberta d’un dels fons arqueològics més notables d’aquest període que s’han localitzat fins ara.

Galeria d’imatges |

______________________________________________________________________________________________________

- En els darrers anys les intervencions arqueològiques al Castell de Montsoriu s’han centrat en l’excavació i documentació d’un conjunt important d’àmbits del pati d’armes d’aquesta gran fortalesa. Què destacaríeu d’aquestes intervencions?

A més de les dades aportades en el coneixement de les fases constructives dels segles XIII-XIV -sobretot des de la perspectiva arquitectònica-, els resultats de l’excavació d’aquest ampli sector de la fortalesa, cal vincular-los a la informació i materials obtinguts en relació a la fase d’abandonament del castell corresponent als segles XVI i XVII.

- Quines singularitats presenten aquests abandonaments?

Les singularitats són diverses, però la seva veritable dimensió cal cercar-la en el conjunt de dades que ens estan aportant. Remetent-nos a la troballa del fons arqueològic localitzat l’any 2007 en un context tancat, cal esmentar que estaríem parlant d’un conjunt format per les restes d’uns 400 objectes procedents tant de la vaixella de taula del castell (una cinquantena de serveis amb plats, escudelles, servidores, sitres i pitxers, incloent també copes, gerres i setrills de vidre ), cuina i emmagatzematge (olles, cobertores, greixeres, greixoneres, gibrells, gerres…), així com objectes d’ús quotidià (flabiols, daus, denes de corall…) i metàl·lics (llànties, didals, sivelles, ganivets…). Però la seva singularitat, més enllà d’aquest importantíssim volum d’objectes -molts d’ells restaurables-, cal veure-la també en funció de les més de 10.000 restes faunístiques que l’acompanyen i que en aquests moments estan en fase d’estudi.

- Quins resultats espereu que puguin aportar  tant el fons arqueològic  localitzat com els estudis de fauna actualment en curs?

Des d’una perspectiva científica cal interpretar el conjunt de dades que s’estan obtenint, com un dels millors testimonis arqueològics obtinguts fins ara referents a les formes de vida en el context d’una fortalesa en ús en el segle XVI. Des d’un punt de vista social, aquestes troballes ens obliguen a portar a terme un exercici museogràfic important per tal de posar a l’abast dels ciutadans tant aquest fons arqueològic en si mateix, com també la informació recollida en els diferents estudis desenvolupats. De la capacitat que tinguem per fer arribar aquesta informació a la ciutadania com també de la posada en valor del propi castell a partir de les tasques de consolidació i restauració arquitectònica que s’estan portant a terme, en depèn un dels objectius importants que en el moment d’iniciar les intervencions fa gairebé 20 anys ens varem proposar, com era  -i continua essent- l’aportació del patrimoni al coneixement i a l’activació econòmica d’una comarca.

  • 09:36
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: L’antic beateri de Sant Domènec de Tarragona: del fòrum provincial al convent del segle XIX

Conferència:  Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Imma Teixell, Moisés Díaz i Joan Eusebi Garcia Biosca
Moderadora: Maite Miró

Les intervencions arqueològiques fetes amb motiu de la rehabilitació de l’antic beateri han permès documentar una seqüència evolutiva de la ciutat des d’època romana fins a l’actualitat: estructures del fòrum provincial, amb la localització d’una nova volta i la documentació de paraments del cos sobre la Volta del Pallol, que aporten noves dades sobre els accessos al fòrum; una important ocupació d’època tardoantiga; la urbanització d’aquest sector en època medieval (carrers, l’edifici gòtic i les dependències monàstiques dels pares predicadors); la construcció del beateri en època moderna (conjunt d’església i convent) i les reformes d’època contemporània.

| galeria d’imatges |

______________________________________________________________________________________________________

- Què aporten els resultats de la intervenció pel que fa la ciutat romana de Tàrraco?

La documentació d’estructures, desconegudes fins fa poc, de volta d’època romana així com d’altres construccions relacionades amb la canalització d’aigües, estan permetent  poder parlar d’un espai ben articulat al servei dels usuaris del Fòrum Provincial i també per a les tasques de manteniment i de la infraestructura necessària per un espai monumental d’aquest tipus. També s’ha avançat amb les propostes de configuració arquitectònica pel que fa al tancament perimetral de la plaça de representació.

- I a l’època medieval?

Miraculosament al pati del beateri hem pogut recuperar una bona extensió de l’urbanisme d’època medieval, fins i tot amb un vial on s’hi obren diferents habitatges. Aquest fet en l’arqueologia de Tarragona no sol ser freqüent, ja que la monumentalitat de l’època romana eclipsa la “quotidianitat” de les restes medievals.

– Tenint en compte que l’any 2011 es commemorà el Bicentenari del setge a la Guerra del Francès a Tarragona, s’han recuperat dades a l’excavació d’aquest episodi?

S’ha pogut constatar una actuació de recuperació de l’espai enderrocant murs així com un acció de terraplenament de l’àrea. També s’han pogut recuperar diversos materials bèl·lics, com ara boles de canó en ferro, bales de plom de mosquet i baionetes franceses entre altres.

  • 15:26
  • 1

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: Les Drassanes Reials (Barcelona)

Conferència:  Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Esteve Nadal i Adriana Vilardell
Moderador: Roger Marcet

Els treballs arqueològics duts a terme durant les obres del projecte de restauració estructural de les Drassanes Reials de Barcelona, amb motiu de la remodelació del Museu Marítim, han permès localitzar una zona de necròpolis, dintre d’un marc cronològic altimperial que es perllongaria fins a l’època tardoromana. Destaca la troballa de les restes d’un mausoleu rectangular, a l’interior de qual s’han identificat tres nivells d’ús, amb urnes cineràries de diversa tipologia i aixovars funeraris associats. Les obres han posar de manifest també restes de les Drassanes originals del s.XIII, de les ampliacions del s. XV, i les posteriors reformes del s. XVIII.

| Galeria d’imatges |

______________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants .

-  Que destacaries dels resultats obtinguts en la intervenció arqueològica?

Els treballs arqueològics duts a terme en les naus de ponent de les Drassanes Reials han permès localitzar part d’una necròpolis romana i nombroses estructures corresponents a la drassana des dels seus orígens (finals del segle XIII) fins pràcticament l’actualitat.

-  Que suposa la presencia de vestigis romans en aquesta zona de la ciutat?

Primerament confirma la presència d’una destacada necròpolis, amb una dilatada cronologia (s.  I- s. VI dC) i gran varietat en quant a les estructures funeràries (destinades tant a inhumacions com a incineracions). Alhora, la disposició de les diverses sepultures i la seva ubicació respecte a la orografia de Barcino ens permet vincular la seva presencia amb l’existència de la Via marítima que comunicaria la ciutat amb la muntanya de Montjuïc.

-  Quina rellevància tenen les dades arqueològiques respecte al coneixement de les Drassanes Reials de Barcelona?

Les tasques arqueològiques han permès establir les línies principals de l’evolució constructiva del recinte de les Drassanes Reials. Això ha comportat, alhora, un canvi en el coneixement que es tenia fins al moment, fonamentat en la documentació històrica i mancat de la informació arqueològica. Per tant, caldrà fer una relectura de la documentació tenint en compte les dades aportades per l’arqueologia . Cal destacar, però, que encara resta una intervenció en curs (naus de llevant) i que hi ha diversos punts claus per comprendre millor el recinte en els quals no s’hi ha intervingut.