El dilluns dia 6 de maig tindrà lloc el workshop sobre anàlisis de fitòlits en arqueologia “Current research in phytolith analysis”, organitzat per el Dept. d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC).
L’acte es farà a la sala d’actes de la Institució Milà i Fontanals del CSIC (C/ Egipcíaques, 15, de Barcelona) entre les 10,00 i les 17,00h.
El Taller s’adreça tant a investigadors com a estudiants interessats i no es necessita inscripció prèvia.
El proper dijous 2 de maig de 2013, a les 18,00h, està prevista la xerrada: “Paisatges francocatalans compartits: evidències d’un espai viscut comú. La bilateralitat com a estratègia d’un treball”, a càrrec de l’investigador del SERP Santiago Riera conjuntament amb Yannick Miras, de la CNRS / Université Clermont-Ferrand 2.
La conferència ha estat organitzada per organitzada per l’associació d’Amistat Catalano-Francesa. L’acte serà presentat pel Dr. Josep Maria Fullola Pericot (Cap del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Univerisitat de Barcelona) i el Dr. Jean-Luc Peiry (Director de GEOLAB, CNRS-Université Blaise Pascal)
L’acte se celebrarà a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme, 47, de Barcelona.
El proper dimarts dia 30 d’abril a les 19,00h es presentarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona 39-41, Barcelona) el llibre: “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat” al Museu d’Arqueologia de Catalunya, que publica l’ICAC dins la col·lecció Documenta i ha estat editat per M. Carme Belarte (ICAR/ICAC) i Rosa Plana Mallart (Université Paul-Valéry Montpellier 3, França). La presentació anirà a càrrec de Joan Sanmartí, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
L’estudi de l’espai periurbà, punt d’unió entre la ciutat i l’espai rural, aporta informació fonamental sobre l’estructura i el sistema de funcionament de les aglomeracions de la protohistòria recent i de l’antiguitat. Des d’aquesta òptica, l’obra aborda la definició del concepte des de les fonts clàssiques i recull els treballs realitzats en els darrers anys en els espais periurbans a l’entorn de les grans aglomeracions de la Mediterrània occidental, amb casos d’exemple a la Gàl·lia, Ibèria, el món grec i el món romà.
Aquesta publicació, que ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya i, és la compilació de les intervencions presentades en el col·loqui internacional “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat / Le paysage périurbain en Méditerranée occidentale pendant la Protohistoire et l’Antiquité”, celebrat a Tarragona del 6 al 8 de maig del 2009.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 d’abril de 2013, 19:00h
Conferenciants: Ermengol Gassiot, Laura Obea i Niccolò Mazzucco
Moderadora: Maria Saña
Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d’alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l’Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 calANE. Junt amb d’altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 calANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d’aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineus.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.
- Què és la Cova del Sardo de Boí i quina és la seva seqüència arqueològica?
La Cova del Sardo e Boí és una petita balma localitzada prop del fons de la vall de Sant Nicolau, a 1830 m d’altitud, de 19,2 m2 a sota la cornisa i amb vestigis arqueològics també en el vessant exterior. El seu interior i part de l’exterior va ser excavat en extensió entre els anys 2006 i 2008. Aquesta actuació ha proporcionat una extensa seqüència d’ocupació que cobreix pràcticament tot el neolític i, posteriorment, moments puntuals d’època medieval i moderna. Les ocupacions prehistòriques, de les quals parlarem en aquesta sessió de la Tribuna, se seqüèncien en cinc fases d’ocupació datades entre 5610 i 5375 calBP, 4825-4370 calBP, 4000/3900-3500 calBP, 3400-3100 calBP, 2900-2500 calBP. En totes elles es documenta l’ús de la balma i de la seva entrada com una àrea d’hàbitat.
- Què en sabem de la vida dels i les habitants de la Cova del Sardo?
L’ocupació de la cavitat va anar variant al llarg del temps, tant amb la tipologia dels fogars i algunes estructures, el seu emplaçament dins la balma i la seva àrea d’accés i possiblement la durada i estabilitat de les permanències. En general, la imatge que predomina és la d’una successió d’estades de poca durada, possiblement estacionals. Aquestes ocupacions van tenir lloc en un medi que va experimentar certs canvis, passant d’un entorn més obert i deforestat en les fases més antigues a un altre amb més bosc i un major pes de les coníferes a les tres més recents. És possible que els espais deforestats responguin a la presència puntual de ramats. L’anàlisi de les eines lítiques ha permès documentar el processament de la carn, la cacera i una àmplia gama de treballs sobre vegetals, que van incloure tant tallar herba fresca com la sega de cereals. Si bé sobre aquest darrer aspecte no es te la certesa que els conreus fossin a les immediacions de la balma, la presència puntual de cereals en testimonia el seu consum. La procedència de les matèries primeres lítiques certifica l’explotació de roques principalment al·lòctones, majoritàriament de les conques exteriors dels Prepirineus i de la vall de l’Ebre. La disposició d’aquestes àrees d’aprovisionament fa pensar que les comunitats que van ocupar la balma estaven immerses en sistemes de mobilitat que, de les zones axials dels Pirineus, s’estenien cap el Sud fins el final de la serralada.
- I de l’explotació que aquestes poblacions feien de les àrees d’alta muntanya?
Les prospeccions arqueològiques al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès identificar nombrosos vestigis arqueològics en una àrea que fins fa poc es considerava com molt poc modificada per l’acció humana. D’entre aquests hi ha com a mínim 6 abrics, a part de la Cova del Sardo, i una cabana a l’aire lliure amb ocupacions datades entre en 3400 i 2350 calANE, tots ells a alçades superiors als 1850 m, i la majoria per sobre dels 2100 m. Un d’aquests, l’Abric de l’Estany de la Coveta I va ser excavat en extensió l’any 2005 i, per sota de l’ocupació neolítica, se’n va documentar una de mesolítica, datada entre el 7000 i 6500 calANE. També és destacable la troballa de làmines de sílex en alguna carena per sobre dels 2.730 m d’altitud. En definitiva, les evidències arqueològiques assenyalen una presència humana creixent al llarg de la primera meitat de l’Holocè per sobre dels 1.700 m d’alçada. Els vestigis de la Cova del Sardo, així com algunes anàlisis paleoecològiques de sediments d’estanys i torberes apunten que aquestes poblacions van efectuar obertures del bosc a patir, com a mínim, del 4600 calANE, possiblement per crear pastures pel bestiar. A partir del 2350 calANE tots aquests abrics i balmes es van abandonar i pràcticament desapareixen fins a la protohistòria els hàbitats humans a tota l’àrea. Paradoxalment, si que es troben dispersos diversos amagatalls de grans recipients d’emmagatzematge del II Mil·lenni calANE. Les seqüències paleoecològiques mostren, també per aquest període de buit d’ocupacions humanes, un increment de l’impacte antròpic sobre la vegetació. A la conferència de la Tribuna tractarem també aquesta problemàtica i plantejarem com podem mirar de resoldre-la.
Aquesta jornada, que compta amb la direcció científica dels investigadors de l’ICAC Marta Prevosti i Josep Maria Palet, pretén mostrar l’estat de la qüestió sobre els estudis de paisatge que s’estan realitzant a Catalunya, des de la perspectiva de la història, en diàleg amb la geografia i el medi ambient. Aquesta línia de recerca ha donat molts fruits en els darrers vint anys i han plantejat enfocaments nous, preguntes i un ric diàleg que es el que es vol fomentar en aquesta jornada.
Inscripció gratuïta i oberta a tothom, prèvia confirmació de l’assistència trucant als telèfons 935 526 177 i 935 529 103 o bé per correu electrònic a les adreces: mferranl@gencat.cat / martis@iec.cat
El curs que dirigirà l’ICAC en aquesta edició i que tindrà lloc el 17 d’abril a la seu de l’ICAC es titula “Identificació de paisatges culturals i iniciació als estudis paleoambientals” i estarà dirigit pel Dr. Josep M. Palet i la Dra. Itxaso Euba.
El programa convida el professorat de secundària de Catalunya a participar en cursos d’especialització científica als principals centres de recerca de Catalunya. Es tracta d’una oportunitat única, que permet al professorat tenir contacte amb els laboratoris dels centres de recerca i d’acostar la recerca actual als centres educatius.
- Aquests cursos són gratuïts i oberts a tots els professors interessats en participar-hi.
- El termini d’inscripció finalitza el proper dia 17 de març.
| Per a més informació sobre el curs, cliqueu aquí |
El proper dissabte 9 de març, a les 18.00h tindrà lloc la presentació del llibre “L’ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistoria i l’Antiguitat Tardana”, de Natàlia Salazar Ortiz. L’acte se celebrarà al Museu Municipal Josep Castellà Real de Prats de Rei (Anoia).
Aquesta publicació és el guardó de la 9a edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, que convoca la Societat Catalana d’Arqueologia. L’esmentat premi consisteix en la publicació de l’obra guanyadora, que en aquesta ocasió es tractava del treball de final del Màster oficial interuniversitari en Arqueologia clàssica (Universitat Rovira i Virgili, Universitat Autònoma de Barcelona i ICAC) de l’autora.
El proper 4 d’abril de 2013, a les 16:30h, se celebrarà el SimulPast Seminar “Climate change and behavioural adaptations: a late Pleistocene perspective from Blombos Cave (South Africa)” presentat pel Dr. Geeske Langejans (Leiden University). El seminari es donarà a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (C/ Egipcíaques 15, Barcelona).
El seminari analitzarà la influència del medi ambient en les estratègies de subsistència humana a Blombos Cave (Sud-Àfrica) i examinarà els canvis en la representació de petites i grans espècies de mol·luscs i mamífers per determinar l’entorn local i el clima.
Amb aquest seminari es vol mostrar la hipòtesi de com l’evolució del clima i del medi ambient ha influenciat de manera representativa en el comportament i evolució tecnològica durant el Plistocè a l’Àfrica.
És un esdeveniment organitzat paper Grup de Recerca caSEs (Complexity & Socio-Ecological Dynamics) Institució Milà i Fontanals (CSIC), dins la Línia d’Investigació Estabilidad y cambio social en las sociedades humanas: pasado, presente y futuro.
El proper dimecres 20 de febrer a les 12:00 h tindrà lloc la conferència Pastores trashumantes del neolítico antiguo en un entorno de alta montaña: Cova de Els Trocs, Sant Feliu de Veri (Huesca) a càrrec del Dr. Manuel Rojo (Universitat de Valladolid) a la Sala d’Actes de laInstitució Milà i Fontanals (CSIC, Carrer Egipcíaques, 15. Barcelona).
La conferència, organitzada pel Departament d’Arqueologia i Antropologia, analitzarà de manera preliminar les dades obtingudes en les campanyes d’excavació a la Cova d’Els Trocs.
- Els dilluns del 21 de gener a l’11 de març de 17 a 18:30 h: Arqueologia de Catalunya: un ric llegat patrimonial, a càrrec de Victòria Medina.
- Els dilluns del 21 de gener a l’11 de març de 18:30 a 20:00 h: Arqueologia de la Ruta de la Seda, a càrrec de Victòria Medina.
- Els dilluns del 21 de gener al 18 de març de 20:00 h a 21:30 h: Pèrsia, terra dels Reis de Reis, a càrrec de Felip Masó.
- Els dimarts del 22 de gener al 19 de març, de 17 a 18:30 h: Egipte: de l’Imperi Mitjà a l’Imperi Nou, a càrrec de Núria Castellano i Eva Poblador.
| Per a més informació i inscripcions us podeu adreçar a Casa Elizalde (Carrer València, 302, Barcelona), telèfon 934 880 50 o a l’adreça electrònica casaelizalde@casaelizalde.com |
El dilluns dia 6 de maig tindrà lloc el workshop sobre anàlisis de fitòlits en arqueologia “Current research in phytolith analysis”, organitzat per el Dept. d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC).
