Tribuna d'arqueologia » Arqueologia del paisatge


47 APUNTS

  • 13:52
  • 0

“Masia/Territori”. 1r Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català

Els dies 11, 12 i 13 de març de 2015 està previst que se celebri el primer Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català, “Masia/Territori”, organitzat per la Secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris de l’Institut d’Estudis Catalans  ICEA-IEC.

La masia i el mas han articulat des del s. XI el territori català i han configurat el nostre imaginari col·lectiu. A partir del s. XX la masia i l’entorn rural han experimentat profundes transformacions. Aquest congrés es planteja com una oportunitat per a debatre quin és l’estat actual del mas o la masia i el seu entorn des d’una visió pluridisciplinar, atenent a diferents vessants: tipologia de les edificacions, materials constructius, usos heretats en el marc de l’explotació agrària, usos incorporats com estratègia d’adaptació, impacte en el paisatge, referents socioculturals, etc.

Terminis:

  • Del 30 de maig al 15 de juny de 2014: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
  • Del 10 al 20 de juliol de 2014: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats.
  • 15 de novembre de 2014: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius (el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena).
  • 15 de gener del 2015: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitiu.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:38
  • 0

Seminaris: “Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient”

Entre el 20 de març i el 10 d’abril de 2014 es realitzarà un cicle de seminaris setmanals sobre “Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient”, organitzat per AINUBHA (Associació d’Investigadors UB en Història i Arqueologia) i el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, IMF-CSIC).

Els seminaris tindran lloc els dijous 20 i 27 de març i 3 i 10 d’abril a les 18.30h al Seminari del Deptartament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6. Barcelona).

L’assistència als seminaris és lliure, però es recomana escriure un correu de confirmació a ainubha@gmail.com

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 11:17
  • 0

Conferència: “Empirical Bayesian Methods and Landscape Archaeology: building probabilistic chronological frameworks using surface data sets”

El proper dilluns 3 de març a les 12,00 hores està prevista la conferència: “Empirical Bayesian Methods and Landscape Archaeology: building probabilistic chronological frameworks using surface data sets”, que serà impartida per Javier Fernández López de Pablo, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

La xerrada, organitzada pel Grup de recerca LAQU del Departament de Prehistòria-UAB, es realitzarà a la sala de B7/1058 Seminari A de la Facultat de Filosofia i Lletres.

  • 15:09
  • 0

Jornada Tècnica: “La Telegrafia Òptica. Estat de la Qüestió” al MNACTEC

El proper dia 19 de novembre està previst que se celebri la Jornada Tècnica “La Telegrafia Òptica. Estat de la Qüestió”, que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Montornès del Vallès i l’empresa ARKPADOC, SC.

La Jornada, que tindrà lloc a la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Egara, 270, de Terrassa), serà una posada en comú de l’estat de la qüestió de la Telegrafia Òptica a Catalunya i també a Espanya, on es pretén donar a conèixer la recerca en aquest camp, de cara a l’organització del 1r Congrés de Telegrafia Òptica. Té també l’objectiu d’ésser una trobada multidisciplinar d’investigadors, estudiosos i afeccionats dels diferents àmbits, (arqueologia, història, arquitectura, enginyeria, geografia, telecomunicació, etc), relacionats amb aquest temàtica.

Com a activitat complementària a la Jornada, s’ha organitzat pel diumenge 24 de novembre al matí una visita guiada a la Torre del Telègraf de Montornès del Vallès.

Ambdues activitats són gratuïtes però cal fer la inscripció prèvia a info.mnactec@gencat.cat i info@arkpadoc.cat

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |

  • 11:48
  • 0

Conferència: “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”

El proper dilluns 28 d’octubre de 2013, a les 12 del migdia està prevista la conferència: “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”, que serà impartida per Leonardo García Sanjuán, professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla.

La conferència tindrà lloc al Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15 – Barcelona), i és obert a tothom.

Aquesta activitat està organitzada pel Grup ‘Arqueologia de les dinàmiques socials’ (Departament Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals – CSIC) Grup de Recerca Consolidat SGR-2009-00734 (AGAUR, Generalitat de Catalunya).

  • 10:27
  • 0

Lectura de la tesi doctoral d’Arnau Garcia Molsosa “Arqueologia dels paisatges culturals del massís del Montseny: dinàmiques històriques de la prehistòria a l’edat mitjana”

El proper dia 29 d’octubre a les 11,00h està prevista la lectura de la tesi doctoral d’Arnau Garcia Molsosa “Arqueologia dels paisatges culturals del massís del Montseny: dinàmiques històriques de la prehistòria a l’edat mitjana”, que ha estat dirigida per Josep Maria Palet (ICAC) i Héctor A. Orengo Romeu (University of Nottingham). L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n, de Tarragona). El tribunal estarà format per Jordi Bolós Masclans (UdL),  Santiago Riera Mora (UB) i Rosa Plana Mallart (Université de Montpellier).

Aquest treball representa la culminació d’una recerca dedicada al paisatge com a element cultural i via per a ajudar entendre l’entorn de les societats contemporànies a través de la història de les interaccions societat-medi.

L’arqueologia del paisatge ens ha donat els instruments teòrics i metodològics per a abordar aquesta investigació: L’enfocament interdisciplinari i diacrònic i l’anàlisi a diversos nivells o escales han constituït el marc general. El buidatge bibliogràfic, documental i dels inventaris patrimonials, la cartografia antiga, les prospeccions i sondeigs arqueològics i els estudis arqueomorfològics i geomorfològics del territori han estat els materials i tècniques empleats en aquest treball. Tecnologies digitals com són les Bases de Dades i els Sistemes d’Informació Geogràfica han servit de plataforma d’integració i anàlisis de les dades recollides.

  • 10:31
  • 0

Taller sobre anàlisi de fitòlits en arqueologia: “Current research in phytolith analysis”

El dilluns dia 6 de maig tindrà lloc el workshop sobre anàlisis de fitòlits en arqueologia “Current research in phytolith analysis”, organitzat per el Dept. d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC).

L’acte es farà a la sala d’actes de la Institució Milà i Fontanals del CSIC (C/ Egipcíaques, 15, de Barcelona) entre les 10,00 i les 17,00h.

El Taller s’adreça tant a investigadors com a estudiants interessats i no es necessita inscripció prèvia.

| Vegeu aquí el programa |

  • 08:14
  • 0

Conferència: “Paisatges francocatalans compartits: evidències d’un espai viscut comú. La bilateralitat com a estratègia d’un treball”

El proper dijous 2 de maig de 2013, a les 18,00h, està prevista la xerrada: “Paisatges francocatalans compartits: evidències d’un espai viscut comú. La bilateralitat com a estratègia d’un treball”, a càrrec de l’investigador del SERP Santiago Riera conjuntament amb Yannick Miras, de la CNRS / Université Clermont-Ferrand 2.

La conferència ha estat organitzada per organitzada per l’associació d’Amistat Catalano-Francesa. L’acte serà presentat pel Dr. Josep Maria Fullola Pericot (Cap del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Univerisitat de Barcelona) i el Dr. Jean-Luc Peiry (Director de GEOLAB, CNRS-Université Blaise Pascal)

L’acte se celebrarà a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, al carrer del Carme, 47, de Barcelona.

  • 09:52
  • 0

Presentació del llibre: “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat”

El proper dimarts dia 30 d’abril a les 19,00h es presentarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya (passeig de Santa Madrona 39-41, Barcelona) el llibre: “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat” al Museu d’Arqueologia de Catalunya, que publica l’ICAC dins la col·lecció Documenta i ha estat editat per M. Carme Belarte (ICAR/ICAC) i Rosa Plana Mallart (Université Paul-Valéry Montpellier 3, França). La presentació anirà a càrrec de Joan Sanmartí, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

L’estudi de l’espai periurbà, punt d’unió entre la ciutat i l’espai rural, aporta informació fonamental sobre l’estructura i el sistema de funcionament de les aglomeracions de la protohistòria recent i de l’antiguitat. Des d’aquesta òptica, l’obra aborda la definició del concepte des de les fonts clàssiques i recull els treballs realitzats en els darrers anys en els espais periurbans a l’entorn de les grans aglomeracions de la Mediterrània occidental, amb casos d’exemple a la Gàl·lia, Ibèria, el món grec i el món romà.

Aquesta publicació, que ha comptat amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya i, és la compilació de les intervencions presentades en el col·loqui internacional “El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat / Le paysage périurbain en Méditerranée occidentale pendant la Protohistoire et l’Antiquité”, celebrat a Tarragona del 6 al 8 de maig del 2009.

  • 10:22
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013: “La Cova del Sardo de Boí i l’explotació prehistòrica de l’alta muntanya als Pirineus occidentals”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 d’abril de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Ermengol Gassiot, Laura Obea i Niccolò Mazzucco
Moderadora: Maria Saña

Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d’alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l’Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 calANE. Junt amb d’altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 calANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d’aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineus.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

-  Què és la Cova del Sardo de Boí i quina és la seva seqüència arqueològica?

La Cova del Sardo e Boí és una petita balma localitzada prop del fons de la vall de Sant Nicolau, a 1830 m d’altitud, de 19,2 m2 a sota la cornisa i amb vestigis arqueològics també en el vessant exterior. El seu interior i part de l’exterior va ser excavat en extensió entre els anys 2006 i 2008. Aquesta actuació ha proporcionat una extensa seqüència d’ocupació que cobreix pràcticament tot el neolític i, posteriorment, moments puntuals d’època medieval i moderna. Les ocupacions prehistòriques, de les quals parlarem en aquesta sessió de la Tribuna, se seqüèncien en cinc fases d’ocupació datades entre 5610 i 5375 calBP, 4825-4370 calBP, 4000/3900-3500 calBP, 3400-3100 calBP, 2900-2500 calBP. En totes elles es documenta l’ús de la balma i de la seva entrada com una àrea d’hàbitat.

-  Què en sabem de la vida dels i les habitants de la Cova del Sardo?

L’ocupació de la cavitat va anar variant al llarg del temps, tant amb la tipologia dels fogars i algunes estructures, el seu emplaçament dins la balma i la seva àrea d’accés i possiblement la durada i estabilitat de les permanències. En general, la imatge que predomina és la d’una successió d’estades de poca durada, possiblement estacionals. Aquestes ocupacions van tenir lloc en un medi que va experimentar certs canvis, passant d’un entorn més obert i deforestat en les fases més antigues a un altre amb més bosc i un major pes de les coníferes a les tres més recents. És possible que els espais deforestats responguin a la presència puntual de ramats. L’anàlisi de les eines lítiques ha permès documentar el processament de la carn, la cacera i una àmplia gama de treballs sobre vegetals, que van incloure tant tallar herba fresca com la sega de cereals. Si bé sobre aquest darrer aspecte no es te la certesa que els conreus fossin a les immediacions de la balma, la presència puntual de cereals en testimonia el seu consum. La procedència de les matèries primeres lítiques certifica l’explotació de roques principalment al·lòctones, majoritàriament de les conques exteriors dels Prepirineus i de la vall de l’Ebre. La disposició d’aquestes àrees d’aprovisionament fa pensar que les comunitats que van ocupar la balma estaven immerses en sistemes de mobilitat que, de les zones axials dels Pirineus, s’estenien cap el Sud fins el final de la serralada.

-  I de l’explotació que aquestes poblacions feien de les àrees d’alta muntanya?

Les prospeccions arqueològiques al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès identificar nombrosos vestigis arqueològics en una àrea que fins fa poc es considerava com molt poc modificada per l’acció humana. D’entre aquests hi ha com a mínim 6 abrics, a part de la Cova del Sardo, i una cabana a l’aire lliure amb ocupacions datades entre en 3400 i 2350 calANE, tots ells a alçades superiors als 1850 m, i la majoria per sobre dels 2100 m. Un d’aquests, l’Abric de l’Estany de la Coveta I va ser excavat en extensió l’any 2005 i, per sota de l’ocupació neolítica, se’n va documentar una de mesolítica, datada entre el 7000 i 6500 calANE. També és destacable la troballa de làmines de sílex en alguna carena per sobre dels 2.730 m d’altitud. En definitiva, les evidències arqueològiques assenyalen una presència humana creixent al llarg de la primera meitat de l’Holocè per sobre dels 1.700 m d’alçada. Els vestigis de la Cova del Sardo, així com algunes anàlisis paleoecològiques de sediments d’estanys i torberes apunten que aquestes poblacions van efectuar obertures del bosc a patir, com a mínim, del 4600 calANE, possiblement per crear pastures pel bestiar. A partir del 2350 calANE tots aquests abrics i balmes es van abandonar i pràcticament desapareixen fins a la protohistòria els hàbitats humans a tota l’àrea. Paradoxalment, si que es troben dispersos diversos amagatalls de grans recipients d’emmagatzematge del II Mil·lenni calANE. Les seqüències paleoecològiques mostren, també per aquest període de buit d’ocupacions humanes, un increment de l’impacte antròpic sobre la vegetació. A la conferència de la Tribuna tractarem també aquesta problemàtica i plantejarem com podem mirar de resoldre-la.