Tribuna d'arqueologia » Estudis


299 APUNTS

  • 15:37
  • 0

3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: “La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses”

Vista de la graderia i l'arena del sector oriental del circ romà de Tàrraco. Fotografia: Maite Miró

Del 16 al 19 de novembre de 2016 està previst que se celebri al Centre Tarraconense El Seminari, de Tarragona , el 3r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: “La glòria del circ. Curses de carros i competicions circenses”, In memoriam Xavier Dupré i Raventós.

El tema central del congrés és el circ romà. Les sessions científiques es desenvoluparan al llarg de dos dies i giraran entorn d’aquestes quatre ponències:

- L’espectacle. Iconografia de les competicions circenses.
- El món del circ. La documentació epigràfica.
- Arquitectura dels circs.
- El circ de Tàrraco.

En aquesta edició es vol promocionar el debat. Per aquest motiu s’ha decidit canviar l’esquema tradicional de ponències i comunicacions que s’havia seguit fins ara, incorporant la figura del relator. Cada ponència estarà a càrrec d’un ponent-relator que exposarà l’estat de la qüestió del tema que li ha estat encomanat per l’organització.

Organització: Fundació Privada Mútua Catalana.

Comitè científic i organitzador:

Maria Adserias / Maite Miró – SSTT de Cultura – Generalitat de Catalunya
Lluís Balart / Joan Menchon – Museu d’Història de Tarragona
Francesc Barriach – Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Joan Gómez Pallarès – Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Joan Josep Marca / Antoni Pujol / Ramon Marrugat / Francesc Roig – Fundació Privada Mútua Catalana
Andreu Muñoz – Arquebisbat de Tarragona
Isabel Rodà – Universitat Autònoma de Barcelona
Joaquín Ruiz de Arbulo – Universitat Rovira i Virgili
Francesc Tarrats – Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Jordi López Vilar (secretari) – Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Podeu descarregar la 1a circular amb tota la informació disponible fins al moment clicant aquí

  • 14:29
  • 0

Curs online: “Espectáculos de masas en el mundio romano: espacios, actores y espectadores”

A partir d’avui i fins el proper dia 26 de febrer romandrà obert el termini per a la matrícula al curs online: “Espectáculos de masas en el mundio romano: espacios, actores y espectadores”, organitzat pel Centro de Estudios del próximo Oriente y la antiguedad tardía- CEPOAT. El curs es desevoluparà de l’1 de març al 31 de maig d’enguany i serà impartit per les professores Dra. Jordina Sales i Maria Engracia Muñoz.

En la societat romana, els jocs espectacles públics eren el preludi del caràcter sanguinari, cruel i implacable dels conqueridors del món. A més, la construcció dels mastodòntics edificis que van allotjar aquestes celebracions constitueix una de les mostres més paradigmàtiques i sorprenents de l’alt nivell que assoliren l’enginyeria i arquitectura a l’imperi romà. Avui dia ens fascinen els grans edificis on es van desenvolupar aquests espectacles: fòrums, circs, amfiteatres, teatres. Són les restes arqueològiques de la romanització i, paradoxalment, de la civilització.

L’herència d’aquests festivals de sang ha estat tan profunda que encara avui dia el cinema i la literatura es nodreixen de les seves històries esdevenint  bestsellers i grans èxits de la pantalla.

Explicada des del punt de vista dels seus espectacles públics, la història i l’arqueologia de Roma resultaran amenes i summament fascinants per a tothom que vulgui endinsar-se en un dels aspectes que han deixat una empremta més marcada en las fonts escrites i en les ruïnes arqueològiques d’Europa, Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.

El curs atorga 3 crèdits ECTS
Preu: 60€
Contacte: cepoat@um.es /  tel. 0034 868883890

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 12:15
  • 0

III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”

El proper dia 12 de febrer de 2016 se celebrarà al Camp de les Lloses (Tona) el III Workshop “Noves Tecnologies aplicades a l’exploració, el registre i l’anàlisi arqueològic”.

Al Workshop participaran e intervindran els següents especialistes:

  • Teledetecció: Juan Gregorio Rejas (INTA/UPM)
  • Geofísica arqueològica: Chriestophe Benech (Archéorient) i Roger Sala (SOT)
  • Anàlisi espacial: Xavier Rubio (Barcelona Supercomputing Center), Jonas Alcaina (CSIC) i Maria Yubero (UB)
  • Geomorfologia: Joan Fernández (CdL) i José Luís Peña (Universidad de Zaragoza)
  • Projecte el Pueyo: Pedro Rodríguez

Per a més informació: Telèfon: 938 125 234 | mail: campdeleslloses@e-tona.net
Lloc: El Camp de les Lloses, C/ Pau Casals, 2. Tona

  • 14:15
  • 0

Presentació de la tesi doctoral: “L’espoli arqueològic a Catalunya: Sistematització de la tipologia conductual dels furtius”

Fotografia: J.C. Alay

El proper dilluns 18 de gener de 2016 Joan Carles Alay defensarà la seva tesi doctoral: “L’espoli arqueològic a Catalunya: Sistematització de la tipologia conductual dels furtius”, que tracta sobre la sistematització de la conducta dels arqueòlegs furtius, i ha estat la dirigida per Josep Maria Fullola.

L’acte tindrà lloc a a les 10:30 hores en el Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6).

  • 10:07
  • 0

Lectura de la tesi doctoral: “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, de Marta Monjo

El proper dilluns, 18 de gener, la nostra companya Marta Monjo Gallego, arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, farà la lectura de la seva tesi doctoral, que porta el títol “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, i aborda la realitat social i econòmica de la comunitat musulmana d’Aitona (Segrià) sota el domini dels Montcada segles després de la conquesta feudal.

La recerca s’ha fet sota la direcció del Dr. Joan J. Busqueta i Riu (UdL) i la Dra. Helena Kirchner Granell (UAB), reconeguts medievalistes des del doble prisma de la societat feudal i la musulmana.

L’acte tindrà lloc a les 12 del migdia, a la Sala de Juntes de l’edifici del Rectorat de la UdL (Plaça de Víctor Siurana, 1, 2n pis).

  • 11:07
  • 0

Presentació de la tesi doctoral: “Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, de Marta Mateu

Vista aèria de l’assentament del Primer Ferro de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Fotografia: GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica)

El proper divendres 15 de gener, a les 11,00 hores tindrà lloc la lectura de la tesi doctoral de Marta Mateu Sagués, investigadora del SERP i del GRAP, a la Sala Gran (4a planta) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La tesis, que porta el títol: “Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, ha estat dirigida pels Doctors. M. Mercè Bergadà i David Garcia-Rubert i serà avaluada pel Dr. Francesc Gracia de la Universitat de Barcelona, la Dra. Rosa M. Poch de la Universitat de Lleida i la Dra. Antònia Navarro de la UPC.

  • 14:56
  • 0

Colobodus giganteus, un gran peix del Triàsic d’Odèn (Solsonès)

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han reinterpretat un fòssil trobat a Odèn l’any 1996 i publicat un estudi a la revista alemanya Neues Jahrbuch für Geologie und Palaontologie – Abhandlungen on descriuen un nou espècimen de fa uns 230 milions d’anys d’un peix actinopterigi (un grup amb gran èxit evolutiu al que pertanyen espècies actuals tan diverses com el salmó, el rap o la tonyina), el Colobodus giganteus. Tot i que el crani està lleugerament desplaçat, l’espècimen està ben conservat i es poden observar les fileres d’escates, així com els radis de les aletes i altres aspectes de l’estructura òssia.

Els colobodòntids són uns família de peixos ossis que van viure durant el Triàsic mitjà i superior (fa entre 247 i 201 milions d’anys).

Fa 240 milions d’anys, durant el Triàsic, el mar interior de Tetis cobria tot el territori que actualment ocupa Catalunya. Aquest mar, d’aigües poc profundes i càlides, era l’hàbitat d’un gran nombre d’animals com peixos, rèptils, holotúries, crinoïdeus, insectes, xifosurs (artròpodes aquàtics), cefalòpodes, braquiòpodes (invertebrats semblants a bivalves), briozous o meduses, alguns dels quals han quedat conservats en el registre fòssil que aflora en jaciments com els d’Alcover (Alt Camp), Pinetell (Conca de Barberà), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Vilanova de la Sal (la Noguera) o Odèn (Solsonès).

L’ICP ha realitzat prospeccions i excavacions paleontològiques a Odèn dins del projectes de recerca amb el suport de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:44
  • 0

12a Edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs

El proper dimecres dia 26 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (pg. de Santa Madrona, 39-41) el lliurament del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, que enguany celebra la 12a edició. El guardonat d’aquest any ha estat Antoni Martín Oliveras amb l’obra: “Arqueologia del vi a l’època romana. Del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic”.

Utilitzant un llenguatge rigorós, però al mateix temps assequible, aquest llibre intenta aprofundir en les claus que des d’un punt de vista teòric i epistemològic en permeten d’identificar els diferents aspectes, factors i agents de tipus natural, socioeconòmic i cultural, que intervenen en l’activitat vitivinícola, així com en les noves vies d’investigació que l’aplicació de les ciències experimentals i d’altres disciplines complementàries actualment ens ofereixen, les quals esdevenen fonamentals per tal d’aprofundir en el coneixement de la producció, la distribució i el consum del vi en època romana.

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 12:04
  • 0

IV Jornades d’Arqueologia UPF-IUHJVV “Behind the Pixel: Practices and Concepts in Virtual Reality”, a la UPF

El proper dia 14 de decembre a les 08,45 començaran a la Universitat Pompeu Fabra (Sala de Graus Albert Calsamiglia) les IV Jornades d’Arqueologia UPF-IUHJVV “Behind the Pixel: Practices and Concepts in Virtual Reality”.

El seminari reunirà especialistes de diferents països del món per reflexionar sobre els valors, els interessos i la idea d’història en les reconstruccions virtuals en arqueologia.

La xerrada serà en anglès.

Resum: Under the title Behind the Pixel: Practices and Concepts in Virtual Archaeology, this workshop will bring together an international group of researchers in History and Cultural Heritage to explore the understandings of the past behind Virtual Reality (VR) uses in the historical disciplines. Since the 1990’s, VR has increased exponentially its role as a tool to disseminate and investigate the past. However, the values and interests behind virtual reconstructions have been rarely explored. In fact, objectivity has been often assumed as a major value of VR, which has reinforced the traditional Western hegemonic notion of historical processes. Biases such as gender, race, class, heterosexism, eurocentrism and others -which have been long analysed in other domains of the disciplines- are thus awaiting critique in VR. It is our ambition that this workshop will constitute a step towards such new approaches.

L’assistència és oberta a tothom, prèvia inscripció.

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 13:16
  • 0

III Jornades d’Estudis del Segrià. El Segrià a Estudi, a Artesa de Lleida

El dia 21 de novembre se celebrarà a Artesa de Lleida (Segrià) les Terceres Jornades d’Estudis del Segrià. El Segrià a Estudi, que organitzen el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià-CECS i l’Associació Cultural d’Artesa de Lleida, la Femosa.

Les jornades “El Segrià a Estudi” són una trobada on investigadors i estudiosos exposaran públicament els seus treballs sobre la comarca del Segrià. L’acte vol ser una comunió de totes les persones que tinguin algun interès, siguin estudioses o no, en la realitat comarcal del Segrià, des de qualsevol punt de vista (social, cultural, territorial, mediambiental, etc). Conèixer la història de la comarca, la seua parla, els seus escriptors, les seues festes i costums, la composició de la seua societat, la vegetació que li és pròpia, la fauna, el seu territori, la geologia o la geografia són temes interessants i imprescindibles per aprofundir en el coneixement de casa nostra.

Hora d’inici: 09,00 hores
Lloc: Teatre Municipal (Llar del Poble) c/ de Lleida amb c/ de la Bassa

| Descarregueu el programa clicant aquí |