Tribuna d'arqueologia » Assentaments rurals i vil·les


98 APUNTS

  • 15:01
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig
Moderador: Xavier Llovera

D’ençà el 2006 que es venen realitzant campanyes programades d’excavació arqueològica al poble medieval abandonat de Santa Creu, crescut a l’entorn de l’església de Santa Helena, i situat molt a prop del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Sant Salvador, al cim de la muntanya de Verdera. Presentem aquí els resultats de la recerca efectuada fins el dia d’avui, que han permès localitzar una part del poble, que evidencia una planificació urbana clara entre les dues torres-portal, i una tipologia d’habitatge format per grans cases de pedra. La seva excavació proporciona un material molt abundant, datat entre els segles XII i XV, sobretot ceràmica i metalls, corresponents a l’última fase del poble. L’excavació continuada i la recerca documental paral·lela, permetrà conèixer un dels grans nuclis d’hàbitat medievals catalans, en relació directa amb el monestir i les rutes de pelegrinatge i comerç amb Europa.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva propera conferència

-   Què és i on es troba Santa Creu de Rodes?

Santa Creu de Rodes és un poble medieval abandonat situat al Cap de Creus, al terme municipal del Port de la Selva. Les seves ruïnes es troben al capdamunt de la Serra de Rodes a 540 m d’alçada, davant del mar, completament cobertes de vegetació. La seva situació propera al conegudíssim monestir de Sant Pere de Rodes ha fet que aquest important poblat quedés en un segon pla fins fa pocs anys, ja que les excavacions sistemàtiques programades anuals no van començar fins el 2006. Anteriorment, només l’església de Santa Helena, entorn de la qual s’aglutina el poble, havia estat objecte d’intervenció arqueològica i de restauració. Les excavacions actuals, dutes a terme per un equip coordinat i dirigit des de la Universitat de Barcelona, en conveni amb el Museu d’Història de Catalunya , i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de  l’Ajuntament del Port de la Selva, han permès determinar una sèrie de fases, des d’una necròpolis inicial de tombes antropomorfes excavades a la roca (ss. IX-X), les primeres etapes de contrucció del poble a partir dels segles XI-XII, l’etapa d’expansió i creixement posterior, fins arribar al seu abandonament al segle XV.

-   Quin interès històric té l’excavació d’aquest assentament?

La relació del poble de Santa Creu de Rodes amb el monestir de Sant Pere és òbvia, donada la seva proximitat. De fet, la muntanya de Verdera presenta un conjunt monumental únic a Catalunya, amb tres nuclis arqueològics relacionats entre ells i que es corresponen amb els tres ordres en què s’organitzava la típica societat feudal: el monestir (oratores), el castell (bellatores) i el poble (laboratores). L’excavació de les restes arqueològiques del poble té un interès molt gran, ja que ens aporta dades sobre el seu orígen i evolució, la seva planificació urbanística i creixement, la possible fortificació, el sistema de construcció de les cases i els materials emprats, la distribució dels espais. A més, la quantitat i qualitat dels materials recuperats fins ara (ceràmica, metalls, monedes, lític) i l’estudi corresponent dels sediments amb restes antracològiques, carpològiques,  i d’altres, són un bon indicador del sistema de vida, de l’economia, de la dieta alimentària i de la vida quotidiana de la gent que hi habitaven.

-   Què pot aportar l’excavació d’aquest poblat a  l’arqueologia medieval?

L’excavació sistemàtica de pobles medievals abandonats és encara una assignatura pendent al nostre país, amb alguna excepció com ara el poble medieval de l’Esquerda, a Osona i els Altimiris al Pallars Jussà. Això contrasta amb el coneixement que tenim de tipologia de pobles i sistemes de construcció, manera de vida, dels pobles medievals a la resta d’Europa, on els pobles abandonats (els “villages désertés” a França, els “medieval deserted villages” a Anglaterra) s’han excavat i estudiat des de fa temps.  Plantejar-nos les raons de la vida i la mort d’un poble, les causes (geològiques, econòmiques, socials) i el procés del seu abandonament, és un tema important al qual moltes vegades només  es pot respondre des de l’arqueologia. En el cas de Santa Creu de Rodes, el volum de dades que està aportant la seva excavació permetrà un bon coneixement del funcionament d’un poble empordanès a l’Edat Mitjana, amb una economia totalment lligada a la del monestir proper.

-  El jaciment es troba en una àrea important des del punt de vista turístic. Quins són els plans de restauració i difusió del jaciment?

Un dels objectius que ens vam plantejar des del primer moment en planificar l’excavació va ser, precisament, la possible integració de les restes en un itinerari turístic paral·lel  a les excavacions en curs. Cal no oblidar que ens trobem en una àrea molt visitada per l’anomenat turisme cultural, atret per la fama de Sant Pere de Rodes. Com hem dit, la muntanya de Verdera presenta un potencial important , amb els tres nuclis esmentats abans, de cara a la difusió cultural i turística a diferents nivells. Per això, l’equip d’excavacions treballa d’acord amb el Museu d’Història de Catalunya (actual Agència Catalana de Patrimoni Cultural), en la restauració immediata de les parts excavades, permetent així la seva conservació i la seva visita i difusió per al gran públic així com pel visitant més especialitzat.

  • 14:44
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Control i excavacions arqueològiques realitzades durant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres: tram sud Martorell-Hostalric”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Francesc X. Florensa, Damià Griñó, Esther Medina, Roser Pou i Jordi Ramos.
Moderadora: Gemma Hernández

El control arqueològic sobre els moviments de terres produïts per l’obra del Gasoducte Martorell-Figueres, en el seu tram sud de Martorell a Hostalric, ha pogut documentar un seguit de jaciments inèdits, com ara Vinya de la Salut (Viladecavalls), amb diverses estructures agrícoles datades en l’època tardoimperial; Camps de Ca n’Arnella (Terrassa), amb part d’una necròpolis del neolític mitjà, i els Camps de Can Viure (Les Franqueses del Vallès) on s’ha excavat part d’una necròpolis de l’antiguitat tardana. A més, l’obra afectava una part del conegut jaciment de Camps de Can Colomer (Terrassa), on s’han localitzat sitges amb una cronologia des d’època ibèrica fins l’antiguitat tardana.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns punts destacats de la seva propera intervenció.

-   Quin és l’abast territorial del control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres?

El control arqueològic del Gasoducte Martorell-Figueres només es va fer sobre el tram Sud: de Martorell a Hostalric. El tram nord encara no s’ha executat. Aquest control parteix d’un estudi d’impacte ambiental que condicionava tota l’obra a fer un seguit d’intervencions. En aquest cas un control arqueològic de tots els moviments de terres. A part d’una sèrie de sondejos previs al control, atès que ja es coneixien diverses zones d’expectativa arqueològica, recollides dins les diferents cartes arqueològiques de les comarques -Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i La Selva- que travessava el projecte. En total l’obra del gasoducte afectava 22 municipis.

-   Quants jaciments arqueològics heu excavat?

Els més destacats han estat els jaciments de la Vinya de la Salut a Viladecavalls; Camps de Can Colomer i Camps de Ca n’Arnella a Terrassa, i Camps de Can Viure a Les Franqueses del Vallès. A part d’aquests es van realitzar intervencions arqueològiques, de diferent caire, sobre la Sèquia Monnar de Sabadell i la documentació de mines d’aigües en diversos municipis. També es feu una intervenció paleontològica de recuperació de restes a la zona de la Vinya de Salut.

-   Quines han estat les troballes més destacades durant les excavacions?

En el jaciment de la Vinya de Salut es van detectar un seguit de sitges i retalls corresponents a l’antiguitat tardana. Entre les restes documentades cal destacar part d’una joguina que representa el cap d’un gladiador, un “secutor” i un plat sencer fet amb aram. En el conegut jaciment de Camps de Can Colomer s’han documentat tot un seguit de sitges, tombes, un lacus i un forn. La cronologia d’aquestes restes es correspon bàsicament a l’antiguitat tardana. Cal afegir la localització d’una sitja ibèrica que constata cronològicament l’establiment en aquest indret, ja que s’han documentat restes des d’època neolítica fins època alt medieval. Del jaciment de Camps de Ca n’Arnella només es tenien referències de troballes aïllades, però amb questa intervenció és el primer cop que es constata que hi ha un jaciment amb estructures funeràries neolítiques i algunes sitges que podrien tenir una cronologia molt més moderna, en aquest cas corresponents a l’antiguitat tardana. A la necròpolis localitzada als Camps de Can Viure, datada en l’antiguitat tardana, ha documentat 21 tombes amb una sèrie d’inhumacions molt interessants. Cal destacar entre elles l’enterrament múltiple de la UF8 i l’enterrament, UF19 d’un infant d’uns 10 anys amb un “clavi caligarii” al seu costat.

  • 13:52
  • 0

“Masia/Territori”. 1r Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català

Els dies 11, 12 i 13 de març de 2015 està previst que se celebri el primer Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català, “Masia/Territori”, organitzat per la Secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris de l’Institut d’Estudis Catalans  ICEA-IEC.

La masia i el mas han articulat des del s. XI el territori català i han configurat el nostre imaginari col·lectiu. A partir del s. XX la masia i l’entorn rural han experimentat profundes transformacions. Aquest congrés es planteja com una oportunitat per a debatre quin és l’estat actual del mas o la masia i el seu entorn des d’una visió pluridisciplinar, atenent a diferents vessants: tipologia de les edificacions, materials constructius, usos heretats en el marc de l’explotació agrària, usos incorporats com estratègia d’adaptació, impacte en el paisatge, referents socioculturals, etc.

Terminis:

  • Del 30 de maig al 15 de juny de 2014: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
  • Del 10 al 20 de juliol de 2014: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats.
  • 15 de novembre de 2014: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius (el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena).
  • 15 de gener del 2015: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitiu.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:36
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de maig de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca, Pere Lluís Artigues i Sílvia Llobet
Moderadora: Carme Miró

La segona fase d’intervenció arqueològica a l’àrea de la futura estació de la Sagrera, que es du a terme des del març de 2012, ha permès localitzar i excavar noves estructures corresponents a la vil·la romana del Pont del Treball, excavada ja parcialment l’any 2011. S’ha treballat en una superfície de 9.000 m2, que cal afegir als  1.150 m2 ja excavats a la primera fase, on s’han localitzat estructures corresponents a les parts rústica, fructuària i urbana de la vil·la. El conjunt d’habitacions i espais de la zona domèstica és la prolongació directa dels àmbits ja coneguts, mentre que a la part productiva, de la qual no es tenien dades fins al moment, cal destacar un gran edifici destinat a la producció de vi, on hi van funcionar coetàniament fins a sis grans premses.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

- Quin és el context de la intervenció actual, respecte a la campanya que es va presentar a l’anterior Tribuna d’Arqueologia?

Els treballs que s’estan duent a terme en aquests moments és van iniciar a mitjans 2012. L’àrea intervinguda es situa directament a l’oest i al sud de la zona  on es va treballar l’any 2011. Així doncs s’ha pogut reprendre l’excavació des dels mateixos límits on es va aturar la intervenció anterior. Entre les actuacions de 2011 i l’actual s’ha excavat una superfície total aproximada de 9000 metres quadrats. Tot i l’abast d’aquesta extensió, la vil·la no és encara totalment delimitada.

- Quines noves informacions ha aportat la intervenció que s’està efectuant en aquests moments respecte al que ja sabíem de la vil·la del Pont del Treball?

Durant la campanya de 2011 totes les estructures que es van documentar corresponien a edificacions de la pars urbana de la vil·la. La present campanya ha permès ampliar el que coneixíem d’aquesta pars urbana, descobrint-se entre d’altres elements un nou conjunt d’habitacions i un gran pati porticat. A més, s’ha pogut definir de manera més precisa l’evolució de tot el conjunt, entre finals del segle I aC i el segle V. A banda de la pars urbana, s’ha localitzat un importantissim centre de producció vitivinícola associat a la vil·la, que sens dubte pot aportar dades molt interessants sobre l’explotació del territori de l’ager de Barcino.

-   Podeu fer una breu explicació del conjunt de la zona de producció vitivinícola que s’ha localitzat a la intervenció?

Tot i que algunes de les estructures localitzades apunten a que podria hi haver una producció vitivinícola anterior a l’establiment de la vil·la pròpiament dita, els orígens del gran establiment productor s’han de situar en l’últim terç del segle I aC. D’aquest primer edifici s’ha localitzat la zona de premsat, que comptaria amb dues premses, així com un lacus o dipòsit annex. Des d’aquest, una canalització apunta cap a la zona on es situaria la cella vinaria, si bé aquesta quedaria fora dels límits de la intervenció. Aquest edifici s’amplia a mitjans segle I dC, bastint-se un nou torcularia de grans dimensions, en el que s’ha localitzat un total de sis premses.

-   Quines noves dades s’han obtingut pel que respecta a la pars urbana de la vil·la?

La present intervenció ha permès completar notablement la visó del conjunt domèstic que teníem al final de la campanya anterior, tant pel que respecta a l’extensió de la vil·la com a la seva evolució. S’ha pogut confirmar com ja des dels seus orígens la pars urbana presenta característiques corresponents a un establiment benestant, com un gran pati porticat. Els processos de transformació que es donen a la vila acabaran configurant dues zones ben diferenciades, corresponents als àmbits privats i als espais de caràcter representatiu.

  • 14:14
  • 0

Taula Rodona: “La producció de vi a l’occident de la Mediterrània. Les polítiques augustanes i el vi de la Tarraconense. L’exemple de la vil·la del Pont del Treball Digne, la Sagrera”.

Vil·la romana de la Sagrera. Imatge: S. d'Arqueologia de Barcelona

El proper dilluns proper 5 de maig, a les 19:00h, a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona se celebrarà la taula rodona: “La producció de vi a l’occident de la Mediterrània. Les polítiques augustanes i el vi de la Tarraconense. L’exemple de la vil·la del Pont del Treball Digne,  la Sagrera”, a càrrec del professor Jean  Pierre Brun.

Aquest acte forma part del cicle d’activitats commemoratives del bimil.lenari de la mort de l’emperador Octavi August, se centrarà en la producció vitivinícola arreu de l’Imperi Romà durant el regnat de l’emperador Octavi August (27 aC.-14 dC.). A la sessió també participaran la Dra. Yolanda Peña, que aprofundirà en el cas de la Tarraconense durant aquest mateix període, i els directors de la intervenció arqueològica la vil·la del Pont del Treball Digne, Daniel Alcubierre i Jordi Ardiaca, que explicaran la importància del centre productor vitivinícola documentat a la vil·la romana descoberta al barri de la Sagrera.

L’assistència és gratuïta, però l’aforament es limitat. Es recomana reserva prèvia al telèfon 93 256 21 22 o al correu electrònic reservesmuhba@bcn.cat

  • 11:40
  • 0

Presentació del llibre: ” La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada”

El proper dia 20 de febrer a les 7 del vespre, tindrà lloc a la Biblioteca Central d’Igualada l’acte de presentació de la publicació: La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada, de Jordi Enrich Hoja. La presentació anirà a càrrec de la Dra. Jordina Sales Carbonell.

Quin paper varen jugar les vil·les romanes i altra tipologia de jaciments en la posterior organització territorial de la conca d’Òdena? Com es va arribar a originar un primitiu i reduït  nucli de població en el decurs de l’antiguitat tardana, que posteriorment donaria lloc a la creació de la vila medieval d’Igualada, tot plantejat en el marc de l’espai geogràfic de la Conca? Resumint, s’intenta descriure i recórrer el camí seguit entre les vil·les de la Conca i la seva arribada a les portes de la gènesi de la Igualada medieval.

Aquest assaig d’aproximació analitza les característiques de les etapes preromana, alt i baix imperi, i visigoda, sense oblidar altres aspectes de l’alta edat mitjana, amb la finalitat d’aconseguir formular un seguit d’hipòtesis de treball que ens ajudin a dibuixar  els trets que, en un moment de l’antiguitat tardana, varen propiciar la creació d’una nova realitat política com a lloc central que administraria el territori natural de la Conca i que, finalment, donaria lloc a l’origen de la Igualada medieval, ubicada en un indret estratègic a la cruïlla de camins i centrada en un punt de mercat d’arrel més antiga.

L’autor presenta per primera vegada en aquesta monografia de caràcter històric i arqueològic  un recull de dades que, un cop formulades, serviran  per exposar una hipòtesi de treball que posteriorment, caldrà confirmar o rebatre a la llum de noves descobertes. La hipòtesi parteix de la importància que va tenir l’herència de l’antiguitat tardana en l’estructuració dels fonaments del medievalisme.

| Per descarregar la invitació cliqueu aquí |

| Per veure una imatge de l’acte presentació del llibre cliqueu aquí |

  • 08:38
  • 1

Video: El poble de Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà)

El poble de Santa Creu de Rodes, al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà) forma  part del conjunt medieval de la Serra de Rodes. S’excava des de l’any 2006 a través del conveni signat entre el Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

Els treballs realitzats fins ara, mostra del quals és aquest vídeo, són possibles gràcies a la participació i suport de les dues institucions mencionades, de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i de l’Ajuntament del Port de la Selva. Les imatges mostren el resultat de les tasques d’excavació que han posat al descobert diverses cases del poble, habitades des del la segona meitat del segle XIII fins el segle XV, moment en el que és abandonat.

  • 14:45
  • 1

Conferencia de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “La vil·la del Pla de l’Horta i el suburbium de Gerunda”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de novembre de 2013, 19:00h

Conferenciant:  Lluís Palahí
Moderador: Pere Castanyer

Les excavacions que s’estan desenvolupant des de l’any 2008 al barri del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès) han permès documentar, encara de forma parcial, una gran vil·la del suburbium de Gerunda, situada a poc més de quatre quilòmetres del nucli urbà. La vil·la constitueix actualment una valuosa font d’informació per reconstruir la història, no solament del suburbi, sinó també de la mateixa evolució de la ciutat de Gerunda. La vil·la original, de mitjan segle I aC presentava l’estructura d’una casa d’atri, amb tot un seguit de reformes que potencien els elements sumptuaris de l’edifici. La vil·la perviu fins al segle V dC, amb una reocupacióde l’espai almenys fins a època visigoda. Les darreres excavacions han permès, a més, començar a obtenir dades de la vessant industrial de la vil·la amb la descoberta de dues grans premses i diversos espais industrials, en funcionament fins a època baiximperial.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Lluís Palahí sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

- En quin context cal situar la vil·la romana del Pla de l’Horta?

La vil·la del Pla de l’Horta és una vil·la suburbana, situada a tres quilòmetres de Gerunda, i per tant la seva evolució va molt lligada a la pròpia història i l’evolució de la ciutat.  Gerunda és una ciutat que fins avui s’ha mostrat força gasiva a l’hora de proporcionar-nos dades sobre el seu  passat romà, i per tant l’estudi dels jaciments del seu entorn s’estan convertint en un element clau per intentar reconstruir la història de la ciuitas. En aquest sentit la vil·la del Pla de l’Horta s’està convertint en una font primordial d’informació en molts diferents aspectes, ajudant a reconstruir la història de la ciutat, però també permetent-nos analitzar les diferències estructurals, conceptuals i evolutives que les vil·les suburbanes presenten respecte a les vil·les que se situen al territorium.

- Quins elements destacaria de la vil·la?

Una de les qüestions més interessants és el bon estat de conservació de la fase fundacional de l’edifici, de mitjans del s.I aC, quan ja presenta l’estructuració clàssica d’una casa d’atri, que mantindrà en època augustal. Les dades que ens està proporcionant ens permet aprofundir en la vinculació existent entre la creació de noves ciutats i l’aparició de les primeres vil·les al llarg del s.I aC.

Al llarg de la seva evolució trobem diversos elements que demostren un gran coneixement dels propietaris de les novetats i “modes” més actuals en cada moment. Així a la vil·la hi trobem elements arquitectònics que són absents a d’altres vil·les de l’entorn o no s’hi troben fins a èpoques molt posteriors, com un triclini presidit per un absis dotat d’hipocaust a mitjans del s.I dC.

Els treballs de la darrera campanya, a més, ens estan començant a aportar interessants informacions sobre la vessant industrial de la vil·la, amb la troballa de dues grans premses per fabricar vi, datades en època baix imperial, tot i que probablement existien estructures similars ja en època altiimperial.

- Quin és el futur del jaciment?

Els treballs abasten dues vies diferents i complementàries. Per una banda la continuació dels treballs arqueològics, ja que cal tenir present que hem excavat uns 1200 m2 però la superfície total del jaciment supera àmpliament els 8000m2. Per altra banda des del mateix moment en que es va concebre el projecte, totes les entitats participants (Universitat, Diputació i Ajuntament) teníem molt clar que un dels grans valors del jaciment eren les seves potencialitats a nivell patrimonial i com a vehicle de difusió. L’excel·lent estat de conservació d’alguns dels espais, amb paraments que en algun cas superen els dos metres d’alçada, el converteixen en un jaciment idoni per poder difondre de forma senzilla l’època romana a escoles i visitants no especialistes. Per aquesta raó i de forma paral·lela als treballs arqueològics es desenvolupa un programa de treballs de consolidació i adequació de les restes. Però probablement el més interessant és al seva ubicació i la combinació amb altres jaciments de l’entorn, com el de Sant Julià de Ramis o el propi nucli urbà de Girona, que han d’ajudar al visitant a completar el mosaic de la història del pla de Girona en època antiga.

  • 10:27
  • 0

Conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C” al MUHBA

El proper dilluns 28 de’octubre a les 19,00h està programada la conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C”, que serà impartida per Oriol Olesti (UB), dintre del cicle “Diàlegs d’Història urbana i patrimoni”, que organitza el Museu d’Història de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc a la Sala Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, Barcelona).

L’entrada lliure i gratuïta, però per l’aforament limitat es recomana inscripció prèvia al telèfon 93 256 21 22 o a l’adreça de c/e: reservesmuhba@bcn.cat

  • 10:40
  • 0

Darreres troballes a l’oppidum ibèric de Sigarra, els Prats de Rei (Anoia)

L’excavació arqueològica que s’està portant a terme des del 15 de juliol a l’oppidum ibèric de Sigarra (els Prats de Rei, Anoia) posa al descobert restes arquitectòniques d’entitat que demostren com la romanització de l’assentament indígena entre els segles II-I a.C va anar acompanyada d’un important procés de monumentalització ja des d’època tardorepublicana.

Segons l’arqueòloga directora de les excavacions Natalia Salazar estem davant dels indicis arqueològics d’un nucli ibèric fortificat que remuntaria els seus orígens als segles VI a.C. i que amb l’arribada dels romans és monumentalitzat seguint models arquitectònics itàlics, com evidencien les columnes fragmentades que han estat recuperades durant els treballs arqueològics.

L’Ajuntament dels Prats de Rei i la Universitat de LLeida han promogut aquesta campanya d’excavacions en el marc de la recerca doctoral que l’arqueòloga Natalia Salazar està desenvolupant per tal de conèixer els antecedents i orígens del Municipium Sigarrensis. La intervenció ha obtingut el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona i compta amb la participació d’estudiants de tota Espanya i Europa que hi estan treballant des de mitjans de juliol i fins a finals d’agost.

| Galeria d’imatges |