Demà dijous 13 de juny a les 18,30h està prevista la xerrada: “Passejant per l’Imperi Romà: Villa Adriana a la imaginació popular”, a càrrec de la Doctora Charo Rovira Guardiola (Institute of Classical Studies, British Museum), programada dintre dels Seminaris del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
Lloc: Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
Facultat de Geografia i Història, planta 1. C/Montalegre 6-8, Barcelona.
Activitat gratuïta oberta a tothom, però cal tenir en compte que l’aforament de la sala és limitat
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de juny de 2013, 19:00h
Conferenciants: Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Oriol Amblàs, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, M. Àngels Pujol i Daniel Robles
Moderador: Toni Caballé
Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l’Esquerda han permès la descoberta d’una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d’amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l’extrem Est de la muralla s’han localitzat dues noves torres cap a l’Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l’accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l’emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l’Esquerda-Roda era el centre de la línea de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la intervenció a la muralla que ampliaran a la propera sessió de la Tribuna.
- Per quin motiu es va emprendre la recerca de la muralla de l’Esquerda?
L’estudi de la muralla que tanca l’assentament de l’Esquerda pel nord era un dels projectes pendents al jaciment des de feia temps. Però per fer aquesta excavació calia comptar amb un projecte global, amb unes campanyes més llargues i continuades, i a més la intervenció havia d’anar acompanyada d’una restauració i consolidació pràcticament immediates. Tot això requeria un finançament que estava per damunt de les nostres possibilitats. L’any 2011 vam poder accedir al Conveni Caixes patrocinat per la Generalitat de Catalunya i finançat per la Caixa, i això ens va permetre tirar endavant el projecte, amb una actuació sobre la muralla tot al llarg del 2012 i que continua durant el 2013. El que no ens esperàvem és que es conservés la totalitat del perímetre de l’estructura, ni tampoc la seva entitat, ni la seva cronologia.
- Quins resultats ha donat l’excavació?
L’excavació realitzada el 2012 ha donat uns resultats molt interessants. D’entrada, s’han descobert uns 100 metres lineals de muralla, que encara continua per l’oest seguint el cingle, amb una amplada aproximada de 3 metres. La muralla descoberta s’assenta al damunt dels enderrocs de l’antiga fortalesa ibèrica, està construïda a doble cara i té les pedres unides amb morter de calç. A la muralla s’hi adossen unes torres quadrades que s’obren a banda i banda del pany del mur. A més, a la cara exterior s’hi ha documentat la base d’un fossat i una necròpolis.
- Quina significació històrica té aquesta muralla?
A part de l’entitat de les restes, ha resultat especialment interessant la seva cronologia. Per estratigrafia, tipologia de construcció i materials associats, sembla clar que la muralla es pot datar entre l’època visigòtica i la carolíngia. Per tant podem verificar arqueològicament l’existència de l’antiga Roda Ciutat que esmenten els documents alt medievals, reaprofitada pels francs carolingis a finals del segle VIII dC per tal d’establir una línia defensa al curs mitjà del Ter.
L’Agrupació Activa de Subirats proposa aquest mes la primera caminada amb la lluna plena, demà dissabte 25 de maig, al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet) on s’ha documentat la primera vinya de Catalunya. El recorregut te poc més de 9 kilòmetres, en total.
L’hora de la trobada serà a les 19’30 al Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal, de Subirats, on l’arqueòleg Dani López explicarà amb imatges, la trascendència del jaciment (entrada gratuïta per a tothom). Després de la xerrada, començarà la caminada fins al turó de la Font de la Canya (ubicació del jaciment), on es comentaran in situ els treballs de recerca. Se soparà al mateix indret, i el grup Filibusters de Vilafranca oferirà un concert de música dels Països Catalans.
Cal dur sopar, aigua, calçat còmode, roba d’abric, una manteta per seure al terra, i una copa (que l’organització omplirà de cava).
Preu de l’activitat (caminada i concert): 10 euros (menors 12 anys gratuït).
Inscripcions caminada: Fins el divendres 24 de maig, a: rovenmi@gmail.com – tels. 650473639-938994034 (Rosa Vendrell).
Des de divendres 24 de maig fins el 16 de juny a Mataró, Badalona, Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana i Argentona s’han programat diferents exposicions, tallers experimentals, conferències, gastronomia i recreacions històriques amb la intenció de donar a conèixer el llegat dels antics pobladors del Maresme, l’antiga Laietania, a tots els públics, dintre de la 3a Edició del Festival Laietània.
En paral·lel a aquestes activitats, del 31 de maig al 2 de juny, a Cabrera de Mar, se celebrarà una nova edició de la Fira Iberoromana. La Ilturo dels laietans esdevindrà el nucli del Festival Laietania d’enguany, i els seus carrers i places s’ompliran d’activitats: música romana, visites als jaciments arqueològics, els legionaris de la Legio VII Gemina i un gran mercat d’artesans, entre d’altres.
| Consulteu el programa d’activitats clicant aquí |
| Per a més informació i reserva d’activitats cliqueu aquí |
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de maig de 2013, 19:00h
Conferenciants: Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal i Núria Armentano
Moderador: Francesc Tuset
Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues, al seu pas per Sant Martí de Maldà, han afectat una petita franja linial de l’extensa àrea arqueològica de la Fogonussa. L’actuació ha posat al descobert les restes d’una ocupació continuada des dels ibers fins als visigots. Han aparegut tres basses d’època ibèrica, dos forns de calç i una necròpoli d’inhumació romana, així com restes d’un assentament i un camp de sitges d’època visigoda. Els elements exhumats en aquesta excavació permetran aprofundir en el coneixement de l’evolució del poblament de l’Urgell al llarg dels més de vuit-cents anys d’ocupació de la Fogonussa i per impulsar futurs estudis i projectes d’intervenció en un jaciment que encara pot aportar moltes dades a aquests horitzons cronològics.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats del jaciment de la Fogonussa.
- Què és la Fogonussa?
La Fogonussa és un dels jaciments “clàssics” de la comarca de l’Urgell. Va ser donat a conèixer el 1912, ha estat objecte d’intervencions per part d’afeccionats de la contrada i, l’any 1915, va ser objecte d’una actuació puntualment per part de Josep Colominas i Agustí Duran i Sanpere de la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, més que un jaciment l’hauríem de considerar com una àrea arqueològica que s’estén al llarg de la serra que, entre Sant Martí de Maldà i Belianes, delimita pel nord la vall del Corb. En aquesta suau elevació es concentren en uns 500 m diverses localitzacions arqueològiques en què s’apleguen les restes d’un poblat ibèric, d’una vil·la i necròpolis romanes, d’un forn romà de material constructiu, d’unes tombes de banyera i els possibles indicis d’una ocupació de la primera edat de ferro.
- Què han suposat les intervencions realitzades entre el 2010 i el 2011?
Les actuacions arqueològiques s’han dut a terme en el marc de la construcció del Canal Segarra-Garrigues. El traçat del canal discorre pel nord de les antigues localitzacions conegudes, a només uns 150 m del poblat ibèric. La sorpresa ha estat la constatació que les estructures arqueològiques s’estenen pel vessant septentrional de la serra. D’aquesta manera, s’han identificat tres basses ibèriques, dos forns de calç romans, dues àrees de necròpolis –una amb seguretat baix-imperial, l’altra encara dubtosa–. Però, potser el més significatiu ha estat la documentació d’un camp de sitges i diverses estructures d’habitació d’època visigòtica, cosa que amplia l’espectre cronològic de les ocupacions de la Fogonussa.
- Què es pot destacar a nivell antropològic?
Malgrat que encara no ha estat possible realitzar l’estudi de les restes antropològiques al laboratori, el seguiment de camp va aportar una troballa paleopatològica excepcional en les restes de l’EN87. En aquesta estructura s’hi va excavar l’esquelet d’una dona, d’una edat estimada entre els 30 i els 40 anys, que presentava una calcificació a nivell abdominal. L’element calcificat és arrodonit, de superfície rugosa, del mateix color i textura que els ossos de l’individu, i té unes mides d’uns 43×44 mm de diàmetre. Es tracta d’una peça incompleta, i buida, semblant a la closca d’un ou, amb unes parets molt fràgils. Al seu interior s’hi van trobar quatre dents de morfologia anòmala i un petit fragment d’os. Tot i que el diagnòstic de les calcificacions pèlviques o abdominals en paleopatologia és sempre complicat, en aquest cas, tant la localització de la peça, com les característiques macroscòpiques, les imatges del TC, i sobretot el fet de trobar dents a l’interior, va permetre reconèixer que es tractava d’un teratoma ovàric. Un teratoma és un tumor que sol ser benigne, i que conté restes de matèria orgànica, com pèl, dents, ossos, i altres teixits, al seu interior. Únicament hi ha un altre cas publicat de teratoma antic a Europa, procedent de la ciutat de Roma, al jaciment de Via Lucrezia Romana. Correspon a una troballa excepcional tant per la seva etiologia, com per la seva antiguitat.
El centre d’interpretació Mons Observans de l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roina (Montmelò – Montornès del Vallès) ofereix visites guiades els diumenges de maig i juny de 2013, a les 11, a les 12 i a les 13 hores.
La visita guiada es pot complementar amb l’exposició “Un jaciment per descobrir” al punt d’informació del jaciment, i amb el “taller d’excavació” de l’aula d’arqueologia, adreçat al públic infantil.
A més d’aquestes activitats de cap de setmana, el cente d’interpretació Mons Observans ofereix les activitats escolars “Veniu a descobrir l’època romana i a aprendre, de primera mà, l’ofici d’arqueòleg!”, desenvolupades en format de visites guiades, visites teatralitzades i taller d’arqueologia.
El jaciment romà de can Tacó – Turó d’en Roina, ubicat als turons de les Tres Creus, constitueix un observatori privilegiat de la Via Augusta al seu pas pel Vallès Oriental i el Barcelonès. És per això que l’espai ha estat batejat com a Mons Observans.
A les obres de condicionament realitzades recentment al jaciment, s’ha creat un itinerari de visita que permet accedir a l’interior de les estances a través de plataformes que recuperen la topografia original de l’assentament. Per complementar la visita al recinte arqueològic, s’ha construït un punt d’informació i dues aules a l’aire lliure destinades a la realització de tallers escolars i familiars.
Informació i inscripcions:
- Museu Municipal de Montmeló • 93 572 11 66
- Ajuntament de Montmeló • 93 572 10 33
- Ajuntament de Montornès del Vallès • 93 572 11 70
info@monsobservans.cat
Adreçat principalment a estudiants d’Història, Història de l’Art i Arqueologia, així com a arquitectes i botànics interessats en la intervenció patrimonial i la restauració de jardins històrics, aquest curs analitzarà les almúnies de l’Occident islàmic en la seva doble vessant com a espais d’explotació agrària, però també de descans i esbarjo.
Una de les temàtiques principals serà la rehabilitació del gran mas reial de l’Agdal de Marrakech, objecte d’un estudi multidisciplinar per part de molts dels participants en aquesta trobada, promoguda per la FUNCI en el marc del programa Med-O-Med. L’objectiu final d’aquesta rehabilitació es aconseguir que l’Agdal s’incorpori al patrimoni turístic de la ciutat, i alhora es converteixi en l’eix d’un creixement sostenible i verd que reverteixi en benefici de la població local.
Amb aquest curs s’inicia la sèrie Diálogos desde la Periferia, un fòrum de debat per que la comunitat científica pugui compartir els seus resultats, i en el qual es fa èmfasi en la relació entre el món rural i l’urbà, i en els grups sense veu en les fonts escrites: els pagesos, els obrers, els artesans i les dones.
Restes del tram de muralla, fossat i pont posat al descobert al carrer Portalet. Imatge: Almudena García
La intervenció arqueològica que es du a terme a la Tallada d’Empordà, ha posat al descobert les restes d’un camp de sitges d’època tardoantiga-altmedieval, i les restes del castell existent a la població des del s. XII, del qual s’ha pogut documentar part dels murs perimetrals i un tram de la muralla, el fossat i un pont que el travessava al carrer del Portalet.
El passat 7 de gener es va iniciar el control arqueològic de les obres de rehabilitació del casc antic-intramurs de La Tallada d’Empordà. El projecte fou informat favorablement per la Comissió del Patrimoni Cultura de Girona i contemplava el control arqueològic preventiu de les obres, ja que s’havien d’executar dins el recinte fortificat de La Tallada d’Empordà i atesa l’alta expectativa que es conservessin restes de la muralla, així com restes relacionades amb l’estructura defensiva (fossat, etc) a nivell de subsòl.
ElMNATofereix un seguit d’activitats dinsdel Cicle d’activitats per a famíliesamb el lemaVine al museu en família! Pots fer una gran descoberta!on es proposen una sèrie d’activitats pensades per a grups de famílies que vulguin passar un estona interessant i divertida al voltant del nostre passat romà.
- Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT): En aquesta ocasió us proposem l’activitat Al taller de Terenci Càndid…a la Vil·la romana de Centcelles, on us convidem a formar part del taller de l’hipotètic arquitecte de la vil·la on podreu conèixer i experimentar com construïen els murs i quins materials i eines utilitzaven. Una ocasió per conèixer la Vil·la romana de Centcelles, declarada Patrimoni Mundial.
Les visites es poden fer els diumenges 3, 10, 17 i 24 de febrer de 2013 a la Vil·la romana de Centcelles (Constantí) a les 11:00 h del matí (durada de 2 hores). El preu és de 4€ per persona i cal fer reserva prèvia.
Aprofitem per recordar-vos que fins el dia 3 de febrer es pot visitar l’exposició Sotto Luce. Apol·lo llum i imatge, de la qual s’ofereixen visites comentades dirigides al públic general cada diumenge al Museu Arqueològic (Plaça del Rei, 5) a les 12:00 h (durada 1 hora). Preu inclòs en l’entrada al museu.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de gener de 2012, 19:00h
Conferenciants: Carles Padrós, Àngels Pujol i Roger Sala
Moderador: Francesc Xavier Hernàndez
El jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) es coneix d’antic. Les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2005 van identificar una complexa trama urbana. En 2010 es va iniciar un projecte arqueològic-geofísic interdisciplinari per estudiar el jaciment i el seu entorn. Els treballs realitzats des d’aquell moment han identificat alguns elements del seu urbanisme, així com la presència d’una muralla en el seu extrem est. La troballa d’àmplies superfícies cremades, una quantitat significativa d’armament i altres indicis, apunten que l’assentament hauria patit un final violent. El material ceràmic, d’adscripció romana, permet aproximar una cronologia compresa entre el 80 i el 35/25 aC. Aquesta cronologia emmarca el jaciment en el període d’enfrontaments entre romans del segle I aC.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre aspectes interessants de la xerrada del proper dimecres.
- Què destacaríeu d’un projecte com el de Puig Ciutat?
Primer de tot, és important realçar que el projecte en que s’emmarquen les excavacions dutes a terme a Puig Ciutat es va començar a gestar l’any 2009 i que la primera campanya es va desenvolupar la primavera-estiu de l’any següent. Així doncs es tracta d’un projecte jove, com també ho és el seu equip: dos dels directors tenim menys de 30 anys i bona part dels participants a les excavacions són estudiants de grau o màster.
Per altra banda, des del principi s’ha treballat amb el territori, amb el suport de l’Ajuntament d’Oristà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona, a més de la Direcció General de Patrimoni. Hem de recordar la bona acollida que va tenir el nostre projecte des del començament, i la bona disposició de totes les institucions a les que s’ha demanat suport. Des dels moments inicials es va pretendre crear un projecte interdisciplinari, apostant fort per les noves tecnologies, especialment amb els treballs de geofísica i l’ús de sistemes GIS com a base d’anàlisi territorial i contextualització de les dades acumulades. També s’ha volgut implicar, en diversos camps, partners estatals i internacionals.
- Quin paper juguen les noves tecnologies en el vostre projecte?
Com hem indicat anteriorment, des del principi preteníem estructurar un grup interdisciplinari, començant per les prospeccions geofísiques prèvies a la intervenció arqueològica, feina desenvolupada per part de l’equip de Puig Ciutat que formen l’empresa SOT. Puig Ciutat s’ha convertit en un camp de proves on s’apliquen nous aparells i tècniques en cada nova campanya. Això, juntament amb la participació d’investigadors d’altres universitats, ens ha permès conèixer força bé el subsòl d’un jaciment de més de 5 hectàrees. També, entre altres coses, s’estan desenvolupant diverses aplicacions GIS que ens serviran per poder entendre millor l’assentament de Puig Ciutat en el seu entorn, així com cada estança respecte les altres, realitzant anàlisis tant a nivell macro com micro.
- Quines són les perspectives de futur?
El 2013 tindrà lloc la quarta campanya arqueològica a Puig Ciutat, les tres anteriors ens han servit per conèixer l’extensió de l’assentament, la seva cronologia, i especialment l’última fase tardorepublicana, emmarcada entre les Guerres Sertorianes i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar, i hem començat a conèixer la seva cultura material. Per tant, esperem que aquest any i els successius, serveixin per conèixer millor la cultura material, especialment l’armament, el seu sistema defensiu i l’entorn immediat i així, en definitiva, conèixer millor el final bèl·lic d’un assentament de grans dimensions en un indret interior de Catalunya.
Demà dijous 13 de juny a les 18,30h està prevista la xerrada: “Passejant per l’Imperi Romà: Villa Adriana a la imaginació popular”, a càrrec de la Doctora Charo Rovira Guardiola (Institute of Classical Studies, British Museum), programada dintre dels Seminaris del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
