Tribuna d'arqueologia » Excavacions fora de Catalunya


91 APUNTS

  • 12:53
  • 0

Seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”, a la IMF-CSIC

El proper dimarts 2 de febrer se celebrarà a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, (c/ Egipcíaques, 15, de Barcelona), el seminari obert: “El neolític dels Pirineus al mapa. Darreres dades del jaciment prehistòric de Coro Tracito (Tella-Sin, Huesca)”. A la tarda, de 17,30 a 18,15 tindrà lloc la presentació del llibre: “Sobrarbe antes de Sobrarbe. Pinceladas de historia de los Pirineos” d’Ignacio Clemente, Ermengol Gassiot i Javier Rey (editors).

Serà una trobada dels diferents especialistes que participen en l’estudi de materials procedents de les excavacions del jaciment de Coro Trasito, als Pirineus aragonesos. Coro Trasito és una gran balma vinculada al sistema càrstic de la Cueva del Oso de Teia. Els sondejos que s’hi van efectuar els anys 2011 i 2013 han fet palesa l’existència d’una seqüència estratigràfica d’inicis del neolític (5300-4400 calANE) cobertes per una fase d’ocupació de l’edat del bronze (1400-120o calANE). Des de l’any 2014 la part central de la balma s’excava en extensió per part del GAAM.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 12:08
  • 0

Conferència: “Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa” a la UPF

Demà dijous 21 de gener està previst el seminari, organitzat pel CaSEs Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, ”Wider than taller: an archaeological exploration of Tswana stone walled structures as megastructures in Southern Africa”, a càrrec de la Dra. Stefania Merlo de la University of the Witwatersrand (Johannesburg).

L’ocupació Tswana dels paisatges del sud d’Àfrica s’associa amb la presència de restes d’extensos murs de pedra que daten de finals del segon mil·lenni de la nostra era. Mentre que les primeres investigacions d’aquest tipus d’estructures es van concentrar en temes d’orígens i la identitat ètnica dels constructors, recentment s’han proposat enfocaments alternatius per a l’estudi d’aquestes estructures que tinguin en compte el paradigma de l’ecologia històrica.

La xerrada tindrà lloc a les 17,00 h a l’aula 24.023 de l’Edifici Mercè Rodoreda 24, al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 15:07
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “De vertedero a archivo. 25 años de excavaciones en el monte Testaccio (Roma, Italia)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de desembre de 2015, 19,00h

Conferenciant: José Remesal
Moderador: Ramon Ten

El Testaccio está formado por los restos de millones de ánforas que llegaron a Roma, durante los tres primeros siglos de nuestra era, conteniendo aceite de oliva. De ellas más del 85 % proceden de la Bética, la actual Andalucía. Estas ánforas están frecuentemente selladas y, por fortuna, en el Testaccio se conservan también los “tituli picti”, las etiquetas pintadas sobre las ánforas que informan sobre la tara y el neto del ánfora, el personaje encargado de transportarlas y un control fiscal-aduanero que informa de numerosos aspectos, entre ellos destaca la fecha de expedición del ánfora. El Testaccio, un vertedero para los romanos, se ha convertido para nosotros en el mejor archivo, para conocer la economía de la Roma imperial.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb José Remesal sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

- ¿Por qué durante un siglo, desde Dressel hasta ahora, nadie se interesó por el Testaccio?

Siempre hubo un interés latente, pero el conocimiento de los datos del Testaccio exige una especialización previa. Por otra parte, el interés por la anforología, y su aportación a la historia económica nació mucho más tarde.

- ¿Qué significa lo que afirma usted de que gracias al Testaccio tenemos datos seriados?

El problema de la historia antigua es la falta de datos. Gracias al Testaccio, dado que las ánforas llevan escrito el año de expedición del ánfora, y dado que tenemos muchos documentos, podemos establecer series de documentos, cosa rara en historia antigua.

- ¿Tienen aún mucho por excavar en el Testaccio?
Si, en nuestros trabajos apenas si “arañamos” la superficie del monte. Dependerá del desarrollo futuro de nuestros proyectos.

  • 09:20
  • 0

Conferència: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”

Vista de la tomba 14 de la Necròpolis Alta d'Oxirrinc. Fotografia: Missió Arqueològica d'Oxirrinc

Dintre del cicle de conferències: “Projectes arqueològics catalans al Proper Orient”, que organitza el MAC-Barcelona del 7 al 4 de juny de 2015, demà dijous 14 de maig a les 19,30h està programada la xerrada: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, director de l’expedició, i de la nostra companya del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Maite Mascort.

El jaciment d’Oxirrinc correspon a una gran ciutat, d’època faraònica, grecoromana i copto-bizantina, amb els seus temples, les seves necròpolis, la seva trama urbana i d’altres monuments, famosa des de fa més de cent anys per la troballa de milers i milers de papirs que ens donen a conèixer la vida quotidiana i les lectures dels oxirrinquites. Tanmateix, les restes arqueològiques de la ciutat eren gairebé desconegudes abans de l’inici de les excavacions de la missió d’Oxirrinc.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:29
  • 0

Comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”

Aquesta tarda comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”, que organitza el Museu d’Arqueologia a Catalunya – Barcelona.

La primera d’aquestes conferències, que tindran lloc durant el mes de maig i la primera setmana de juny, i sempre coincidint amb dijous, és: “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)”,  que impartirà la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Maria Eugènia Aubet. La sessió començarà a les 19.30 hores.

Les excavacions a Tir des de 1997 han posat al descobert la principal necròpolis de la ciutat. L’estudi de les pràctiques funeràries durant l’època d’apogeu de la metròpoli (segles IX-VII aC) proporcionen informació significativa sobre l’estructura social i ideològica dels seus habitants en l’època en què aquesta ciutat fundava les colònies de Cartago i Cadiz.

Com l’aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament al telèfon 93 423 21 49 o bé a infomac@gencat.cat

Programa:

7 de maig a les 19,30h. “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)“, a càrrec de Maria Eugènia Aubet, professora de la Universitat Pompeu Fabra

14 de maig a les 19.30h. “El projecte arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, Universitat Barcelona, i de Maite Mascort, arqueòloga, Cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

21 de maig a les 19.30h. “Vida i mort en les primeres societats camperoles del Pròxim Orient (VIII-VII mil·lenni): aproximació a partir de les excavacions arqueològiques de Tell Halula (Síria) (10.000-5.500 a. de la n. e.)”, a càrrec del professor Miquel Molist, Universitat Autònoma de Barcelona

28 de maig a les 19.30h, “Les últimes societats caçadores-recol·lectores i les primeres agrícoles-ramaderes al Llevant central: treballs a Qarassa (Síria) i Labwe (Líban)”, a càrrec del Dr. Juan Jose Ibáñez, Institut Milà i Fontanals – CISC

4 de juny a les 19.30h. “La ruta de la seda a les estepes de l’Àsia central, cruïlla de cultures, d’Alexandre el Magne a l’imperi Kushan”, a càrrec de Josep M. Gurt i Verònica Martínez Eraaub, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 09:36
  • 0

Seminari: “La gestió de l’aigua en el Pròxim Orient Antic: Una mirada transversal aplicada a la Vall de l’Èufrates (Síria)”

El proper dimarts 10 de març, dimarts, està programada una nova edició del Seminari del Grup de Recerca d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient a la UAB. Aquest any el tema tractat és: “La gestió de l’aigua en el Pròxim Orient Antic: Una mirada transversal aplicada a  la vall de l’Èufrates (Síria)”.

El seminari començarà a les 15,30 hores a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres del Campus de Bellaterra (UAB), i enguany comptarà amb la participació de J.C. Margueron (IPHE, Paris); J. Voltes (UdL);  J. L. Montero (UdCoruña); i M. Molist (UAB).

  • 14:14
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Més enllà de l’Indus: poblament, recursos i medi ambient al Gujarat del Nord (Índia)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de febrer de 2015, 19:00h

Conferenciants: Francesc C. Conesa, Juan José García-Granero i Marco Madella
Moderador: Josep Maria Gurt

El Gujarat del Nord, al nord-oest de l’Índia, és una de les zones més àrides de l’Àsia del Sud, i és extremament sensible als petits canvis mediambientals produïts per les variacions en el règim de precipitacions del monsó. Durant els darrers anys, el grup de recerca CaSEs (IMF-CSIC i UPF), en col·laboració amb l’M. S. University of Baroda (Índia), ha desenvolupat un projecte arqueològic multidisciplinari que ha inclòs aproximacions com ara la teledetecció, la geoarqueologia, l’arqueobotànica, l’etnografia i la simulació. Aquestes disciplines s’han integrat per explorar les dinàmiques socioecològiques (per exemple, els patrons d’assentament i les estratègies de subsistència) de les comunitats caçadores recol·lectores i productores que habitaren aquest territori durant l’holocè.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb  Juanjo García-Granero, Francesc C. Conesa i Marco Madella sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-   Com neix el projecte NoGAP?

MM. El Projecte Arqueològic del Nord del Gujarat (conegut com el NoGAP, per les seves sigles en anglès) neix d’una col·laboració entre el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC, Barcelona) i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la M. S. University of Baroda (MSUB, Gujarat, Índia). Els directors del projecte són en Marco Madella (professor d’investigació ICREA de la UPF i la IMF) i en P. Ajithprasad (catedràtic de la MSUB). També hi participen altres set investigadors i 12 col·laboradors provinents de set institucions acadèmiques.

El projecte promou una aproximació interdisciplinar a l’estudi de les relacions entre les poblacions humanes i el seu medi a la regió semiàrida del Gujarat del Nord. Amb aquesta finalitat, s’integren dades mediambientals, arqueològiques i etnogràfiques per entendre millor les interaccions entre diferents comunitats i l’explotació  de recursos naturals al llarg de l’Holocè.

-   Què ofereix una zona semiàrida com el Gujarat?

FC. El Gujarat del Nord presenta unes característiques que el fan idoni per a la nostra investigació. En primer lloc, la industrialització de l’agricultura és un fenomen recent, fet que afavoreix la preservació del patrimoni arqueològic i de pràctiques tradicionals que podem estudiar. A més a més, gràcies als antropòlegs britànics del segle XIX, tenim un extens registre etnogràfic dels darrers 200 anys a la nostra disposició. Sabem per estudis previs que el clima i el paisatge no han canviat gaire des del període que estem estudiant, convertint el nord del Gujarat en una mena de paisatge fossilitzat on el que veiem avui en dia no és massa diferent del que els nostres ancestres veien. Per últim, en aquesta aquesta regió petites variacions climàtiques poden afectar profundament els recursos disponibles i, per tant, les poblacions que depenen d’ells.

-   Com s’ha desenvolupat el projecte?

JGJ. El treball de camp es va desenvolupar entre el 2007 i el 2012, i va incloure diverses tasques d’investigació, des de l’excavació de tres jaciments arqueològics (Loteshwar al 2009, Datrana al 2010 i Vaharvo Timbo al 2011) fins a l’estudi de seqüències mediambientals des d’una perspectiva geoarqueològica. També s’han estudiat poblacions agrícoles i nòmades tradicionals amb tècniques etnoarqueològiques, i s’ha creat una col·lecció de referència arqueobotànica de la regió per comparar-la amb les restes arqueològiques. Actualment, un cop finalitzada la fase d’anàlisi de dades, estem acabant la difusió de resultats.

  • 09:08
  • 0

Seminari: “El Patrimoni Cultural en temps de conflictes”

El proper divendres 20 de febrer se celebrarà a la Residència d’Investigadors del CSIC (C/ Hospital, 64, Barcelona) el seminari sobre Patrimoni Cultural en temps de conflictes. Aquest seminari forma part de les iniciatives de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per promoure el debat científic, en aquesta ocasió posant l’accent en la situació del Patrimoni Cultural en conflictes bèl·lics. El seminari és una activitat en el marc del programa SUMA de la institució CERCA on participen l’ICAC, l’IPHES i l’ICRPC.

El debat historiogràfic sobre els usos, la destrucció i la protecció del Patrimoni Cultural en temps de guerra és un debat de permanent actualitat. L’estudi de les actituds iconoclastes en els contextos bèl·lics i/o revolucionaris ha esdevingut un dels eixos d’aquest debat. L’associació massa primària entre iconoclàstia i vandalisme ha deixat pas progressivament a anàlisis més complexos sobre el simbolisme de l’art i el patrimoni i la seva associació amb el poder. Les guerres del segle XX són un testimoni evident d’aquesta qüestió oberta i les guerres del segle XXI la demostració més palpable que aquest és un problema encara no resolt.

Inscripció gratuïta amb places limitades (es respectarà l’ordre d’inscripció). Les inscripcions s’han de formalitzar omplint el formulari disponible a www.icrpc.cat, o bé enviant un correu electrònic a icrpc@icrpc.cat indicant nom, cognoms i adreça electrònica.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

| Per descarregar el resum de les comunicacions cliqueu aquí |

| Galeria d’imatges |

  • 14:51
  • 0

“Els dilluns de la Societat”, de la SCE

Al gener tornen “Els dilluns de la Societat”, les xerrades gratuïtes sobre les diferents temàtiques de l’àmbit de l’egiptologia que organitza la Societat Catalana d’Egiptologia.

La primera xerrada programada del 2015, que tindrà lloc el dia 26 de gener, serà: “La tumba de Kha. El gran arquitecto de la XVIII dinastía”, a càrrec de la Dra. Esther Pons.

Les xerrades estan adreçades a totes les persones interessades en l’antic Egipte, i l’entrada és lliure. Totes les sessions, si no s’indica el contrari (consulteu la  web de la SCE), es portaran a terme de 19,30h a 20,30h al Saló de Plens de la seu del districte de l’Eixample, C/ d’Aragó, 311 (cantonada c/ Bruc), de Barcelona.

Per als interessats, el dia 19 de gener està prevista la reunió: “Viatge Egipte 2015”, per parlar del viatge a Egipte de la Societat, que se celebrarà a la seu de la SCE (carrer d’Aragó, 305, entresol), a les 20,00 hores.

|Accediu al programa clicant aquí |

  • 12:11
  • 0

Ofertes per estudiar amb el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, UPF i IMF-CSIC)

El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, UPF i IMF-CSIC) busca estudiants i joves investigadors interessats en desenvolupar projectes de recerca dins les línies d’investigació que el grup coordina a través d’una xarxa acadèmica internacional.

El grup també forma part de la xarxa AESOP-Erasmus Mundus (European and South African Partnership on Heritage and Past), amb convocatòries obertes de beques per realitzar cursos de màster, doctorat i post-doctorat a institucions i centres de recerca sud-africanes.

| Descarregueu full informatiu clicant aquí |