Tribuna d'arqueologia » Excavacions fora de Catalunya


88 APUNTS

  • 09:20
  • 0

Conferència: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”

Vista de la tomba 14 de la Necròpolis Alta d'Oxirrinc. Fotografia: Missió Arqueològica d'Oxirrinc

Dintre del cicle de conferències: “Projectes arqueològics catalans al Proper Orient”, que organitza el MAC-Barcelona del 7 al 4 de juny de 2015, demà dijous 14 de maig a les 19,30h està programada la xerrada: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, director de l’expedició, i de la nostra companya del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Maite Mascort.

El jaciment d’Oxirrinc correspon a una gran ciutat, d’època faraònica, grecoromana i copto-bizantina, amb els seus temples, les seves necròpolis, la seva trama urbana i d’altres monuments, famosa des de fa més de cent anys per la troballa de milers i milers de papirs que ens donen a conèixer la vida quotidiana i les lectures dels oxirrinquites. Tanmateix, les restes arqueològiques de la ciutat eren gairebé desconegudes abans de l’inici de les excavacions de la missió d’Oxirrinc.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:29
  • 0

Comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”

Aquesta tarda comença el cicle de conferències: “Projectes Arqueològics Catalans al Pròxim Orient”, que organitza el Museu d’Arqueologia a Catalunya – Barcelona.

La primera d’aquestes conferències, que tindran lloc durant el mes de maig i la primera setmana de juny, i sempre coincidint amb dijous, és: “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)”,  que impartirà la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Maria Eugènia Aubet. La sessió començarà a les 19.30 hores.

Les excavacions a Tir des de 1997 han posat al descobert la principal necròpolis de la ciutat. L’estudi de les pràctiques funeràries durant l’època d’apogeu de la metròpoli (segles IX-VII aC) proporcionen informació significativa sobre l’estructura social i ideològica dels seus habitants en l’època en què aquesta ciutat fundava les colònies de Cartago i Cadiz.

Com l’aforament limitat, cal inscriure-s’hi prèviament al telèfon 93 423 21 49 o bé a infomac@gencat.cat

Programa:

7 de maig a les 19,30h. “La necròpolis fenícia de Tir (Líban)“, a càrrec de Maria Eugènia Aubet, professora de la Universitat Pompeu Fabra

14 de maig a les 19.30h. “El projecte arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, Universitat Barcelona, i de Maite Mascort, arqueòloga, Cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

21 de maig a les 19.30h. “Vida i mort en les primeres societats camperoles del Pròxim Orient (VIII-VII mil·lenni): aproximació a partir de les excavacions arqueològiques de Tell Halula (Síria) (10.000-5.500 a. de la n. e.)”, a càrrec del professor Miquel Molist, Universitat Autònoma de Barcelona

28 de maig a les 19.30h, “Les últimes societats caçadores-recol·lectores i les primeres agrícoles-ramaderes al Llevant central: treballs a Qarassa (Síria) i Labwe (Líban)”, a càrrec del Dr. Juan Jose Ibáñez, Institut Milà i Fontanals – CISC

4 de juny a les 19.30h. “La ruta de la seda a les estepes de l’Àsia central, cruïlla de cultures, d’Alexandre el Magne a l’imperi Kushan”, a càrrec de Josep M. Gurt i Verònica Martínez Eraaub, Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 09:36
  • 0

Seminari: “La gestió de l’aigua en el Pròxim Orient Antic: Una mirada transversal aplicada a la Vall de l’Èufrates (Síria)”

El proper dimarts 10 de març, dimarts, està programada una nova edició del Seminari del Grup de Recerca d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient a la UAB. Aquest any el tema tractat és: “La gestió de l’aigua en el Pròxim Orient Antic: Una mirada transversal aplicada a  la vall de l’Èufrates (Síria)”.

El seminari començarà a les 15,30 hores a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres del Campus de Bellaterra (UAB), i enguany comptarà amb la participació de J.C. Margueron (IPHE, Paris); J. Voltes (UdL);  J. L. Montero (UdCoruña); i M. Molist (UAB).

  • 14:14
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Més enllà de l’Indus: poblament, recursos i medi ambient al Gujarat del Nord (Índia)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de febrer de 2015, 19:00h

Conferenciants: Francesc C. Conesa, Juan José García-Granero i Marco Madella
Moderador: Josep Maria Gurt

El Gujarat del Nord, al nord-oest de l’Índia, és una de les zones més àrides de l’Àsia del Sud, i és extremament sensible als petits canvis mediambientals produïts per les variacions en el règim de precipitacions del monsó. Durant els darrers anys, el grup de recerca CaSEs (IMF-CSIC i UPF), en col·laboració amb l’M. S. University of Baroda (Índia), ha desenvolupat un projecte arqueològic multidisciplinari que ha inclòs aproximacions com ara la teledetecció, la geoarqueologia, l’arqueobotànica, l’etnografia i la simulació. Aquestes disciplines s’han integrat per explorar les dinàmiques socioecològiques (per exemple, els patrons d’assentament i les estratègies de subsistència) de les comunitats caçadores recol·lectores i productores que habitaren aquest territori durant l’holocè.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb  Juanjo García-Granero, Francesc C. Conesa i Marco Madella sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-   Com neix el projecte NoGAP?

MM. El Projecte Arqueològic del Nord del Gujarat (conegut com el NoGAP, per les seves sigles en anglès) neix d’una col·laboració entre el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC, Barcelona) i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la M. S. University of Baroda (MSUB, Gujarat, Índia). Els directors del projecte són en Marco Madella (professor d’investigació ICREA de la UPF i la IMF) i en P. Ajithprasad (catedràtic de la MSUB). També hi participen altres set investigadors i 12 col·laboradors provinents de set institucions acadèmiques.

El projecte promou una aproximació interdisciplinar a l’estudi de les relacions entre les poblacions humanes i el seu medi a la regió semiàrida del Gujarat del Nord. Amb aquesta finalitat, s’integren dades mediambientals, arqueològiques i etnogràfiques per entendre millor les interaccions entre diferents comunitats i l’explotació  de recursos naturals al llarg de l’Holocè.

-   Què ofereix una zona semiàrida com el Gujarat?

FC. El Gujarat del Nord presenta unes característiques que el fan idoni per a la nostra investigació. En primer lloc, la industrialització de l’agricultura és un fenomen recent, fet que afavoreix la preservació del patrimoni arqueològic i de pràctiques tradicionals que podem estudiar. A més a més, gràcies als antropòlegs britànics del segle XIX, tenim un extens registre etnogràfic dels darrers 200 anys a la nostra disposició. Sabem per estudis previs que el clima i el paisatge no han canviat gaire des del període que estem estudiant, convertint el nord del Gujarat en una mena de paisatge fossilitzat on el que veiem avui en dia no és massa diferent del que els nostres ancestres veien. Per últim, en aquesta aquesta regió petites variacions climàtiques poden afectar profundament els recursos disponibles i, per tant, les poblacions que depenen d’ells.

-   Com s’ha desenvolupat el projecte?

JGJ. El treball de camp es va desenvolupar entre el 2007 i el 2012, i va incloure diverses tasques d’investigació, des de l’excavació de tres jaciments arqueològics (Loteshwar al 2009, Datrana al 2010 i Vaharvo Timbo al 2011) fins a l’estudi de seqüències mediambientals des d’una perspectiva geoarqueològica. També s’han estudiat poblacions agrícoles i nòmades tradicionals amb tècniques etnoarqueològiques, i s’ha creat una col·lecció de referència arqueobotànica de la regió per comparar-la amb les restes arqueològiques. Actualment, un cop finalitzada la fase d’anàlisi de dades, estem acabant la difusió de resultats.

  • 09:08
  • 0

Seminari: “El Patrimoni Cultural en temps de conflictes”

El proper divendres 20 de febrer se celebrarà a la Residència d’Investigadors del CSIC (C/ Hospital, 64, Barcelona) el seminari sobre Patrimoni Cultural en temps de conflictes. Aquest seminari forma part de les iniciatives de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural per promoure el debat científic, en aquesta ocasió posant l’accent en la situació del Patrimoni Cultural en conflictes bèl·lics. El seminari és una activitat en el marc del programa SUMA de la institució CERCA on participen l’ICAC, l’IPHES i l’ICRPC.

El debat historiogràfic sobre els usos, la destrucció i la protecció del Patrimoni Cultural en temps de guerra és un debat de permanent actualitat. L’estudi de les actituds iconoclastes en els contextos bèl·lics i/o revolucionaris ha esdevingut un dels eixos d’aquest debat. L’associació massa primària entre iconoclàstia i vandalisme ha deixat pas progressivament a anàlisis més complexos sobre el simbolisme de l’art i el patrimoni i la seva associació amb el poder. Les guerres del segle XX són un testimoni evident d’aquesta qüestió oberta i les guerres del segle XXI la demostració més palpable que aquest és un problema encara no resolt.

Inscripció gratuïta amb places limitades (es respectarà l’ordre d’inscripció). Les inscripcions s’han de formalitzar omplint el formulari disponible a www.icrpc.cat, o bé enviant un correu electrònic a icrpc@icrpc.cat indicant nom, cognoms i adreça electrònica.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

| Per descarregar el resum de les comunicacions cliqueu aquí |

| Galeria d’imatges |

  • 14:51
  • 0

“Els dilluns de la Societat”, de la SCE

Al gener tornen “Els dilluns de la Societat”, les xerrades gratuïtes sobre les diferents temàtiques de l’àmbit de l’egiptologia que organitza la Societat Catalana d’Egiptologia.

La primera xerrada programada del 2015, que tindrà lloc el dia 26 de gener, serà: “La tumba de Kha. El gran arquitecto de la XVIII dinastía”, a càrrec de la Dra. Esther Pons.

Les xerrades estan adreçades a totes les persones interessades en l’antic Egipte, i l’entrada és lliure. Totes les sessions, si no s’indica el contrari (consulteu la  web de la SCE), es portaran a terme de 19,30h a 20,30h al Saló de Plens de la seu del districte de l’Eixample, C/ d’Aragó, 311 (cantonada c/ Bruc), de Barcelona.

Per als interessats, el dia 19 de gener està prevista la reunió: “Viatge Egipte 2015”, per parlar del viatge a Egipte de la Societat, que se celebrarà a la seu de la SCE (carrer d’Aragó, 305, entresol), a les 20,00 hores.

|Accediu al programa clicant aquí |

  • 12:11
  • 0

Ofertes per estudiar amb el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, UPF i IMF-CSIC)

El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, UPF i IMF-CSIC) busca estudiants i joves investigadors interessats en desenvolupar projectes de recerca dins les línies d’investigació que el grup coordina a través d’una xarxa acadèmica internacional.

El grup també forma part de la xarxa AESOP-Erasmus Mundus (European and South African Partnership on Heritage and Past), amb convocatòries obertes de beques per realitzar cursos de màster, doctorat i post-doctorat a institucions i centres de recerca sud-africanes.

| Descarregueu full informatiu clicant aquí |

  • 15:03
  • 0

Oferta per excavar al “Çatalhöyük Research Project”

El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dyamics, UPF i IMF-CSIC) ofereix a un/a estudiant l’oportunitat de passar dos mesos (entre juny i agost de 2015) excavant com a part d’un equip internacional i multidisciplinar al jaciment de Çatalhüyük (Turquia).

Aquest jaciment, habitat entre el 7500 i el 5700 BC, és una de les ocupacions neolítiques més grans  i millor preservades del món, i com a tal ha estat reconegut per la UNESCO com a World Heritage Site.

| Descarregueu full informatiu clicant aquí |

  • 09:25
  • 0

82 membres de l’IPHES i de la URV participen en la campanya d’excavacions que es desenvoluparà durant el mes de juliol a Atapuerca

Membres de la campanya d'excavacions a Atapuerca 2014. Imatge: Vanessa Altès/IPHES

Un total de 82 membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) participaran en la campanya d’excavacions que es desenvolupa aquest mes a la Sierra deAtapuerca (Burgos), sota la direcció d’Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga. Els treballs comencen pocs dies després que Science es fes ressò de noves i excepcionals troballes entorn a aquests jaciments. Són un total de 200 els experts que participaran en els treballs d’enguany. L’equip és internacional i transdisciplinar. Al llarg d’aquest mes s’intervindrà en vuit jaciments.

Al llarg d’aquest mes, 150 especialistes intentaran desenterrar meticulosament nou material per avançar encara més en el coneixement sobre l’evolució humana. D’aquest total, 82 participants procedeixen de l’entorn IPHES i URV, entre membres d’aquestes institucions i col·laboradors: són experts de diferents disciplines i alguns venen de diferents parts del món.

La majoria dels investigadors que excaven a la Sierra de Atapuerca pertanyen a diferents centres de recerca del Proyecto Atapuerca, dels quals els principals són: la Universidad de Burgos (UBU), el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH), el Centro de la Universidad Complutense de Madrid y del Instituto de Salud Carlos III, de Evolución y Comportamiento Humanos (UCM – ISCIII), la Universidad de Alcalá de Henares, la Universidad de Zaragoza (UNIZAR) i els esmentats de l’IPHES i de la URV. Però una bona part d’ells procedeix d’altres universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:12
  • 0

Descobert un jaciment d’art rupestre al País Valencià amb figures de 7.000 anys d’antiguitat

Fa uns dies es donava a conèixer un abric amb pintures rupestres localitzat al municipi de Vilafranca del Cid (Castelló) en què s’hi ha pogut identificar, fins al moment, dotze figures, humanes i d’animals que devien tenir uns 7.000 anys d’antiguitat. Les pintures representen escenes relacionades amb la caça, amb figures com ara d’arquers, braus i cabres.

Els treballs arqueològics de recuperació d’aquestes pintures es van dur a terme el novembre de 2014, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Vilafranca i el Ministerio de Cultura i han estat dirigit pels arqueòlegs Inés Domingo (ICREA/Universitat de Barcelona/SERP) i Dídac Román (Universitat de Tolouse Le Mirail/Universitat de Valencia.

Els arqueòlegs responsables de la intervenció han manifestat que les figures presenten nous elements i representacions insòlits en l’art rupestre llevantí, que properament donaran a conèixer un cop es dugui a terme l’anàlisi detallada de les pintures. Fins que es determinin les mesures de seguretat que s’hi adoptarà, pel moment, la localització de les pintures es mantindrà en secret.

El jaciment localitzat permetrà relacionar les pintures de Valltorta-Gasulla amb les del Baix Aragó, ja que es troben en un zona de trànsit entre les dues zones. Fins ara se suposava que hi havia una connexió entre elles però encara no s’havia trobat el nexe que les unís. Aquesta important troballa suma nous valors a les pintures rupestres de l’arc llevantí, inscrites a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.