Tribuna d'arqueologia » Arqueologia militar


52 APUNTS

  • 15:12
  • 0

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal
Moderadora: Isabel Rodà

El proper dimecres dia 5 de novembre de 2014, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Aquesta xerrada inaugural de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 tractarà sobre el jaciment del Camp de les Lloses, que exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L’assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai. Presentem la fase d’ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l’excavació de 10 edificis articulats al voltant d’un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

La conferència, a càrrec de Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal, estarà moderada per Isabel Rodà. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2014.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada:

-  Quines estructures s’han posat al descobert al jaciment del camp de les Lloses entre els anys 1991-2014?

El jaciment presenta una complexa estratigrafia amb unes fases d’ocupació  prerromanes (període del bronze final i període ibèric) i unes fases d’ocupació romanes (període republicà i alt imperial). De la fase romana s’han excavat fins a data d’avui onze edificis. Aquestes construccions s’articulen urbanísticament al voltant d’un espai públic, un carrer pavimentat. Les cases, adossades les unes a les altres, segons un eix N-S, presenten un disseny inspirat en el patró de casa itàlica tradicional, una planta rectangular amb diverses estances que es disposen entorn d’un atri central. Les bases de les vivendes són construïdes amb elements lítics lligats amb fang i sobre els sòcols de pedra les parets aixecades són fetes de tovots i tàpia. Les estructures de l’embigat de fusta són de roure amb cobertes d’elements vegetals, fang i calç. L’edifici corresponent a una villa és cobert amb tègules.

Les excavacions han descobert més de quinze tallers metal·lúrgics que operaven simultàniament i estaven dedicats al treball del ferro i a la fosa del coure i els seus aliatges. En aquests espais es registren estructures de combustió, restes de la matèria a manufacturar, en forma de lingots de ferro i plom i objectes de bronze en desús per refondre; també l’instrumental del metal·lurgista i els objectes per reparar o els de nova fabricació com eines, mobiliari i panòplia militar fonamentalment.

El treball metal·lúrgic es relaciona amb la logística de proveïment tant del possible i proper campament, com per la guarnició establerta en el mateix lloc on s’ubica l’assentament.

-  Un dels aspectes més singulars del jaciment és l’exhumació d’onze inhumacions infantils a les cases. Es tracta d’una tradició indígena?

Són sepultures de nounats situades prop dels murs que, atesa la seva situació i context estratigràfic, es podrien relacionar o bé amb la fundació de la casa o la remodelació dels espais habitats. Tradicionalment aquestes sepultures han estat interpretades amb finalitat profilàctica, protectora de la casa, del grup familiar i de culte a la fertilitat de la terra. En els darrers estudis, aquestes consideracions són qüestionades i analitzades des del plantejament de partida que són les dones indígenes les que portarien a terme la pràctica d’aquests enterraments Les anàlisis paleogenètiques practicades pel Grup de Recerca en Osteobiografia de la UAB en curs de publicació aportaran noves dades sobre l’ADN antic d’aquestes criatures i permetran aprofundir en la seva interpretació històrica.

- Com contempleu el Camp de les Lloses dins del projecte de recerca “El NE de la Citerior: d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial”?

El jaciment forma part d’un projecte on ens plantegem l’anàlisi d’un moment posterior a partir del qual el territori de la Citerior pren una nova formulació després de la Guerra de Numància i la presència de la comissió senatorial enviada a la península a posar ordre i organitzar els afers hispànics. Ens interessa, doncs, valorar el significat i l’evolució d’aquesta nova organització, que considerem d’esperit i estructura militar, i com aquesta acabà diluint-se amb la posterior arribada dels municipia de primer quart del segle I a.n.e.

El Camp de les Lloses forma part d’un espai territorial, juntament amb d’altres enclaus, que es caracteritzarà per la seva importància estratègica. en aquest moment cronològic, tal com mostren, per exemple, les construccions de vies que comuniquen la plana de Vic amb la costa central o la Catalunya occidental també amb la zona costanera. Cal considerar, també, perquè en aquests territoris s’hi documenten diferents tipus d’assentaments militars, datables d’aquest moment, que il·lustren l’àmplia gamma adaptativa de l’administració romana a la realitat territorial.

La hipòtesi de partença considera l’existència d’una organització específica del territori del NE de la Citerior durant la segona meitat del segle II a.n.e., basada en les necessitats militars. Això no implicaria un sistema d’ocupació coercitiva en el sentit clàssic del terme (exèrcit d’ocupació), sinó una xarxa de posts avançats (amb guarnicions formades majoritàriament per tropes auxiliars indígenes, auxilia externa), amb diferents funcions orgàniques.

-  El Camp de les Lloses (125-75 a.n.e): campament, vicus, avant posts de logística militar ?

Dins de tot aquest entramat històric, el Camp de les Lloses tindria una funció directament relacionada amb la logística dels exèrcits romans, operant tant a la Citerior com a la Gàl·lia Transalpina, per a la qual l’evidència de les vies en seria una prova fefaent.

Contingents de legionaris romans o socii itàlics, arribats de mar enllà, podrien ser enviats, juntament amb els auxiliars locals, cap a l’interior o el nord a través d’una autèntica xarxa d’avant posts de tipus logístic. En aquests punts el patró indígena hi jugaria un rol clau, com ho demostra la presència de grafits ibèrics i una cultura material fonamentalment local.

En aquest enclau, de tipus logístic, una petita guarnició restaria al càrrec de la seguretat, tot preservant provisions per a les tropes en trànsit, organitzant el reclutament d’auxiliars locals, i tenint cura de tasques com la reparació de les armes i altre utillatge, o l’organització de tallers diversos tipus fabricae, i eventualment, possiblement, també l’encunyació de moneda.

  • 15:02
  • 0

“Endinsa’t a l’època romana”, activitats a l’assentament romà del can Tacó – Turó d’en Roina

El proper dijous, 25 de setembre, a les 20,00 hores, a l’assentament romà de Can Tacó- Mons Observans es farà la conferència que impartirà l’escriptor valencià Santiago Posteguillo a l’entorn de la trilogia de novel·la històrica que va dedicar al general romà Publi Corneli Escipió (Africanus).

La xerrada estarà precedida per un taller que oferiran els arqueòlegs de KuanUm sobre l’alimentació de l’exèrcit romà, que començarà a les 19,00 hores. Els actes continuaran el diumenge amb una jornada de portes obertes al jaciment, amb visites guiades i teatralitzades i tallers de reconstrucció històrica.

Aquestes activitats formen part dels actes de celebració de les Jornades Europees del Patrimoni d’enguany. Es tracta d’una activitat gratuïta que requereix d’inscripció prèvia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:19
  • 0

Conferència:“Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”

Demà divendres 16 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la sisena conferència del II Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, al Museu Darder de Banyoles.

El títol de la conferència és: “Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”, i anirà a càrrec de Ferran Codina i Gabriel de Prado.

|Per a més informació, cliqueu aquí |

  • 15:28
  • 0

Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”

Els propers dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 se celebrarà a Tortosa el Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, organitzat i patrocinat conjuntament pels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, el Centre Associat de la UNED de Tortosa, el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre, l’Ajuntament de Tortosa i l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre.

La guerra del Francès va marcar l’inici de l’època contemporània a la península ibèrica i, fins a la guerra Civil no hi va haver cap altre conflicte tan transcendental i dramàtic, tant pels fets que hi van tenir lloc com per les conseqüències. Les Terres de l’Ebre van viure amb especial intensitat el conflicte bèl·lic, no només en termes de l’ocupació militar i la contesa, sinó en la seva repercussió política, social i econòmica.

Per a qualsevol qüestió cal adreçar-se al Centre de la UNED de Tortosa:
Telèfons: 977 433 104 i 977 443 108
FAX: 977 446 413
e-mail: info@tortosa.uned.es

| Per descarregar el programa en pdf amb tota la informació cliqueu aquí |

  • 15:01
  • 0

XXIV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “1714: moneda i guerra a Catalunya”

El Gabinet Numismàtic Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el Seminari: “1714: moneda i guerra a Catalunya”, que es desenvoluparà els dies  13 i 15 de maig de 2014. L’Objectiu d’aquest curs, que se suma a les commemoracions del Tricentenari dels fets del 1714,  és posar en valor el paper de la moneda en el conflicte.

De sempre, el numerari ha cobrat una rellevància extraordinària en els episodis bèl·lics i la Guerra de Successió no en va ser una excepció. La moneda va esdevenir aleshores una arma més de la confrontació amb projeccions molt diverses que van anar de l’economia i la fiscalitat a la propaganda política.

El seminari desgranarà la situació monetària anterior i posterior a la guerra  a la Corona d’Aragó, en general, i a Catalunya, en particular, i posarà èmfasi tant en la moneda emesa com en la moneda en circulació a l’entorn de la data simbòlica del 1714. La victòria de Felip V, com és sabut, va suposar el tancament de la seca de Barcelona, la ruptura del «pactisme monetari» vigent des del segle XIII i la fi dels sistemes monetaris particulars de la Corona d’Aragó.

| Descarregueu el cartell amb tota la informació sobre el seminari clicant  aquí |

  • 12:25
  • 0

Seminari sobre jaciments fortificats a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana

Assentament per a la logística de l’exèrcit romà a la via de Mani Sergi, al Camp de les Lloses (Tona, Osona). Foto: C. Padrós.

El dimarts 13 de maig de 2014 tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n, Tarragona) el Seminari Internacional d’Arqueologia Clàssica: “Castella et praesidia a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana”. La coordinació científica del seminari és a càrrec d’Horacio González Cesteros (ICAC), Carles Padrós (ICAC), Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).

Les troballes recents a les rutes prepirinenques i cap als passos transpirinencs configuren un nou tipus de jaciments arqueològics. Es tracta de jaciments de caràcter militar de petites dimensions en què l’abundant presència d’armament i militaria d’època tardorepublicana que es podria identificar amb castella, punts de control de rutes i territoris o fins i tot com espais logístics. Això permet traslladar a la península ibèrica el funcionament i operativitat dels praesidia o petits destacaments situats seguint les diverses fronteres, així com en les rutes de comerç entre els ports del Mar Roig i la Vall del Nil. L’enfrontament amb cimbris i teutons, la guerra sertoriana i les diverses etapes de la guerra civil entre Cèsar i els partidaris de Pompeu es revel·len com els tres moments històrics principals en què situar aquest apogeu de fortificacions militars al nord-est de la Citerior. El seminari vol contextualitzar i comparar aquest fenomen amb els estudis duts a terme en altres regions.

La inscripció és gratuïta i està oberta a tots els públics, però cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a: agallego@icac.cat

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

  • 15:08
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonso i Dani López

Moderador: Joan López

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

-   Quin és l’interès de visitar un jaciment com la fortalesa ibèrica dels Estinclells a Verdú?

En primer lloc aquest jaciment ens permet conèixer una miqueta més la implantació en el territori del poble ilerget per l’actual zona de ponent de Catalunya. Els Estinclells, juntament amb el jaciment encara en fase incipient d’excavació del Tossal de la Pleta/Castellsalvà (Belianes) excavat pel mateix equip, permeten ampliar el coneixement  de l’urbanisme i la cultura ibèrica a la zona de Lleida al costat de jaciments ja clàssics com els Vilars d’Arbeca i el Molí de l’Espígol de Tornabous. Dins aquest conjunt d’enclaus patrimonials, la petita fortalesa dels Estinclells aporta la possibilitat de conèixer un assentament d’una sola fase, s. III aC que, a mode de radiografia, ens mostra la vida durant un quart de segle sense afegits previs ni posteriors. En aquest sentit, l’urbanisme del poblat, elements com la bassa, les muralles i defenses, la vaixella ceràmica, el mostreig analític de llavors, carbons i granes, etc, ens aporten una mirada sincrònica del món ilergeta que ens permet entendre millor l’organització social, política i econòmica dels habitants del poblat i, en definitiva, del món ilergeta en general.

-   Per què parleu només d’un quart de segle per als Estinclells?

L’evidència arqueològica ens mostra clarament un abandonament prou sobtat del jaciment a finals del segle III aC. El tapiat de les portes de molts dels recintes, l’incendi accidental o no d’alguns dels espais importants del jaciment ens fan relacionar l’abandoment amb els fets traumàtics de la Segona Guerra Púnica. El jaciment es deshabita quan encara segurament no ha acabat de construir-se i no s’ocupa mai més.

-   En quina fase estan els treballs actualment?

Les dimensions petites del recinte i les reiterades campanyes d’excavació subvencionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia des de l’any 2002, a més de la realització de diversos plans d’ocupació, han permès un avenç ràpid de la recerca. Actualment cal encara excavar part del fossat defensiu i part d’un dels vessant. De totes maneres la investigació s’ampliarà a partir d’ara a la part baixa de la fortalesa pel costat oriental, on hi ha una vil·la romana. L’excavació d’aquesta vil·la romana permetrà afegir un element nou al conjunt i permetrà conèixer la zona a partir de l’ocupació romana.

-   Quin element us ha sorprès de trobar als Estinclells?

Per sobre de tot cal destacar la troballa de les cases 15 i 16. L’incendi accidental o no d’aquests dos recintes va permetre conservar fins a la seva excavació les restes d’un taller de premsa ibèric únic al món peninsular. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat i in situ format pels elements principals d’un taller de premsat: una base de premsa, un canal de desguàs, un cup, fins i tot part de la biga que servia per premsar. L’estudi analític de les restes ha permès confirmar la bifuncionalitat del taller tant per premsar vi com olives. L’aparició també d’un trull i d’una gran fogaina abonen aquesta idea.

-   Què és el CEP, Camp d’Experimentació de la Protohistòria?

La troballa de la premsa i la realització d’alguns experiments relacionats amb les excavacions que dirigeix aquest equip van fer plantejar, a finals de 2009, la musealització de la fortalesa i la creació del CEP per concentrar en un sol espai físic les principals línies de recerca de l’arqueologia experimental del món protohistòric, la construcció, l’agricultura i transformació de productes, especialment l’obtenció de l’oli d’oliva, el vi, i la fabricació de ceràmica. Aprofitant que el jaciment i un camp annex són de titularitat municipal s’ha endegat aquest projecte experimental. Actualment s’ha reconstruït experimentalment el conjunt de la premsa, alguns forns ceràmics i un equip de la Universitat de Lleida dirigit per N. Alonso  treballa en l’estudi de cultius experimentals. El CEP però està obert a qualsevol equip seriós que pugui venir a treballar qualsevol aspecte del món protohistòric a través d’aquesta gran eina que és l’experimentació.

  • 12:00
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Joan Garcia Targa i Magí Miret
Moderador: David Asensio

Unes obres fetes a l’estiu de 2013 al nucli històric urbà de Sitges (Garraf) han permès localitzar un tram de muralla i construccions adossades d’època ibèrica plena. Aquestes restes se sumen a les diverses sitges de la primera edat del ferro, d’època ibèrica i romana localitzats anys enrere. Les recents troballes confirmen l’existència d’un nucli costaner ibèric d’una certa importància que podria haver tingut un paper destacat en les relacions comercials amb les terres interiors penedesenques de la Cossetània ibèrica. L’ocupació romana va provocar transformacions en l’assentament, però el lloc va continuar habitat durant l’Alt Imperi.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Joan Garcia Targa sobre aspectes destacats de la conferència.

- Hi ha restes arqueològiques a Sitges?

La vila de Sitges és coneguda com a reclam turístic i com a indret associat a la figura de Santiago Rusiñol i l’art català des de finals del segle XIX, a banda del calendari cultural marcat per Carnaval, Corpus, Festival de Cinema Fantàstic i altres dates del àmpliament difoses. No obstant, des de l’any 1988 s’ha efectuat dins del casc antic i al terme municipal tot un seguit d’intervencions arqueològiques que han estat donades a conèixer tant per mitjà d’articles d’investigació com de divulgació bé siguin xerrades, publicacions o bé tres exposicions de temàtica arqueològica (1995, 2003 i 2009).

- Per què es presenta ara aquesta conferencia?

Arran de les excavacions dutes a terme l’any 1999 a la Casa del Poble de Sitges es va posar de manifest l’existència d’un passat històric antic amb restes constructives, concretament murs de morter de calç i clavegueres pertanyents a una instal·lació productiva d’època romana amb uns precedents ibèrics de segle III aC. En aquesta ocasió la troballa de restes constructives a l’altra extrem del Puig de Sitges al 2013 permet fer una nova reflexió al voltant d’aquesta zona dins del municipi i la seva significació dins la geografia ibèrica i romana del litoral català.

- Quines son les novetats posades al descobert?

Les obres de conducció associades a la remodelació dels museus de Sitges van determinar la necessitat de fer uns seguiment dels rebaixos de terra. El resultat dels treballs arqueològics  desenvolupats entre els mesos de abril i juliol de 2013 han posat al descobert restes d’estructures ibèriques del segle IV-III aC, acumulacions de materials d’època romana (segle I dC) i trams de la muralla perimetral del Puig del Sitges que es poden datar al segle XVII-XVIII. En tots els casos es tracta d’intervencions modestes en extensió, però que aporten informació de qualitat sobre el passat.

- Quins han estat els resultats d’aquestes intervencions?

El conjunt d’intervencions efectuades al Puig de Sitges permeten confirmar l’existència d’una ocupació en època ibèrica a la part alta i les vessants que es materialitza en sitges d’emmagatzematge i algunes estructures d’habitat que s’estenen més enllà del promontori pròpiament dit. Sembla doncs evident que aquest punt del municipi podria haver estat espai de concentració d’excedents agrícoles de les zones properes i a la vegada punt de sortida i d’intercanviar d’aquests productes amb altres zones de la mediterrània com així es manifesta per la varietat i qualitat d’alguns dels materials recuperats.

  • 15:15
  • 0

“La Segona Guerra Púnica en el nord-est d’Ibèria: una revisió necessària”, de Jaume Noguera, Eduard Ble i Pau Valdés, treball guanyador del Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs d’enguany

Imatge dels guardonats durant l'acte de lliurament del premi.

El passat 28 de novembre va tenir lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona el lliurament del Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs en la seva 10a edició. La publicació d’aquest treball, objecte del premi, ha sortit a la venda recentment.

L’obra premiada enguany ha estat: “La Segona Guerra Púnica en el nord-est d’Ibèria: una revisió necessària”, escrita conjuntament per Jaume Noguera, Eduard Ble i Pau Valdés. Aquest llibre és una posada al dia i un bon resum de la recerca que aquests autors han estat realitzant en els últims anys a la Catalunya meridional, a la cerca de les evidències arqueològiques de la Segona Guerra Púnica, la primera contesa internacional de què existeixen referències escrites, un dels escenaris de la qual va ser el nostre país.

L’acte de l’entrega del premi va comptar amb els parlaments del director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, senyor Xavier Llovera, de la presidenta de la SCA, Maria Àngels Petit, així com dels guanyadors del premi.

  • 14:31
  • 0

Workshop: “La moneda en l’àmbit militar. Fabricació, estructura productiva i difusió”

Durant el dia 13 de desembre de 2013 està programat el workshop: “La moneda en l’àmbit familiar. Fabricació, estructura productiva i difusió”, organitzat per l’Associació Cultural Camp de les Lloses (ACUCALL).

Amb aquest nou workshop es vol aprofundir i difondre aquesta temàtica tot afavorint la discussió entre investigadors d’àmbit nacional i estranger, que l’hagin treballada des de plantejaments diversos, així com entre la resta de la comunitat científica, estudiants i afeccionats. Durant la jornada de treball es presentaran i debatran nous estudis i propostes interpretatives que de manera àmplia i diacrònica, però centrats en el marc de la Mediterrània occidental i en l’espai cronològic del període romà republicà, reflectiran els diversos vessants de la problemàtica: des de la producció del numerari, fins a la seva distribució, passant per la fiscalitat o el sentit militar de les emissions.

Les ponències i els debats s’iniciaran el divendres 13 de desembre a les 09:00h i es realitzaran a la sala de plens de l’ajuntament de Tona (Osona) i duraran fins les 19:15 h.

| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf clicant aquí |