Tribuna d'arqueologia » Arqueologia militar


47 APUNTS

  • 12:25
  • 0

Seminari sobre jaciments fortificats a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana

Assentament per a la logística de l’exèrcit romà a la via de Mani Sergi, al Camp de les Lloses (Tona, Osona). Foto: C. Padrós.

El dimarts 13 de maig de 2014 tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n, Tarragona) el Seminari Internacional d’Arqueologia Clàssica: “Castella et praesidia a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana”. La coordinació científica del seminari és a càrrec d’Horacio González Cesteros (ICAC), Carles Padrós (ICAC), Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).

Les troballes recents a les rutes prepirinenques i cap als passos transpirinencs configuren un nou tipus de jaciments arqueològics. Es tracta de jaciments de caràcter militar de petites dimensions en què l’abundant presència d’armament i militaria d’època tardorepublicana que es podria identificar amb castella, punts de control de rutes i territoris o fins i tot com espais logístics. Això permet traslladar a la península ibèrica el funcionament i operativitat dels praesidia o petits destacaments situats seguint les diverses fronteres, així com en les rutes de comerç entre els ports del Mar Roig i la Vall del Nil. L’enfrontament amb cimbris i teutons, la guerra sertoriana i les diverses etapes de la guerra civil entre Cèsar i els partidaris de Pompeu es revel·len com els tres moments històrics principals en què situar aquest apogeu de fortificacions militars al nord-est de la Citerior. El seminari vol contextualitzar i comparar aquest fenomen amb els estudis duts a terme en altres regions.

La inscripció és gratuïta i està oberta a tots els públics, però cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a: agallego@icac.cat

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

  • 15:08
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonso i Dani López

Moderador: Joan López

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

-   Quin és l’interès de visitar un jaciment com la fortalesa ibèrica dels Estinclells a Verdú?

En primer lloc aquest jaciment ens permet conèixer una miqueta més la implantació en el territori del poble ilerget per l’actual zona de ponent de Catalunya. Els Estinclells, juntament amb el jaciment encara en fase incipient d’excavació del Tossal de la Pleta/Castellsalvà (Belianes) excavat pel mateix equip, permeten ampliar el coneixement  de l’urbanisme i la cultura ibèrica a la zona de Lleida al costat de jaciments ja clàssics com els Vilars d’Arbeca i el Molí de l’Espígol de Tornabous. Dins aquest conjunt d’enclaus patrimonials, la petita fortalesa dels Estinclells aporta la possibilitat de conèixer un assentament d’una sola fase, s. III aC que, a mode de radiografia, ens mostra la vida durant un quart de segle sense afegits previs ni posteriors. En aquest sentit, l’urbanisme del poblat, elements com la bassa, les muralles i defenses, la vaixella ceràmica, el mostreig analític de llavors, carbons i granes, etc, ens aporten una mirada sincrònica del món ilergeta que ens permet entendre millor l’organització social, política i econòmica dels habitants del poblat i, en definitiva, del món ilergeta en general.

-   Per què parleu només d’un quart de segle per als Estinclells?

L’evidència arqueològica ens mostra clarament un abandonament prou sobtat del jaciment a finals del segle III aC. El tapiat de les portes de molts dels recintes, l’incendi accidental o no d’alguns dels espais importants del jaciment ens fan relacionar l’abandoment amb els fets traumàtics de la Segona Guerra Púnica. El jaciment es deshabita quan encara segurament no ha acabat de construir-se i no s’ocupa mai més.

-   En quina fase estan els treballs actualment?

Les dimensions petites del recinte i les reiterades campanyes d’excavació subvencionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia des de l’any 2002, a més de la realització de diversos plans d’ocupació, han permès un avenç ràpid de la recerca. Actualment cal encara excavar part del fossat defensiu i part d’un dels vessant. De totes maneres la investigació s’ampliarà a partir d’ara a la part baixa de la fortalesa pel costat oriental, on hi ha una vil·la romana. L’excavació d’aquesta vil·la romana permetrà afegir un element nou al conjunt i permetrà conèixer la zona a partir de l’ocupació romana.

-   Quin element us ha sorprès de trobar als Estinclells?

Per sobre de tot cal destacar la troballa de les cases 15 i 16. L’incendi accidental o no d’aquests dos recintes va permetre conservar fins a la seva excavació les restes d’un taller de premsa ibèric únic al món peninsular. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat i in situ format pels elements principals d’un taller de premsat: una base de premsa, un canal de desguàs, un cup, fins i tot part de la biga que servia per premsar. L’estudi analític de les restes ha permès confirmar la bifuncionalitat del taller tant per premsar vi com olives. L’aparició també d’un trull i d’una gran fogaina abonen aquesta idea.

-   Què és el CEP, Camp d’Experimentació de la Protohistòria?

La troballa de la premsa i la realització d’alguns experiments relacionats amb les excavacions que dirigeix aquest equip van fer plantejar, a finals de 2009, la musealització de la fortalesa i la creació del CEP per concentrar en un sol espai físic les principals línies de recerca de l’arqueologia experimental del món protohistòric, la construcció, l’agricultura i transformació de productes, especialment l’obtenció de l’oli d’oliva, el vi, i la fabricació de ceràmica. Aprofitant que el jaciment i un camp annex són de titularitat municipal s’ha endegat aquest projecte experimental. Actualment s’ha reconstruït experimentalment el conjunt de la premsa, alguns forns ceràmics i un equip de la Universitat de Lleida dirigit per N. Alonso  treballa en l’estudi de cultius experimentals. El CEP però està obert a qualsevol equip seriós que pugui venir a treballar qualsevol aspecte del món protohistòric a través d’aquesta gran eina que és l’experimentació.

  • 12:00
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Joan Garcia Targa i Magí Miret
Moderador: David Asensio

Unes obres fetes a l’estiu de 2013 al nucli històric urbà de Sitges (Garraf) han permès localitzar un tram de muralla i construccions adossades d’època ibèrica plena. Aquestes restes se sumen a les diverses sitges de la primera edat del ferro, d’època ibèrica i romana localitzats anys enrere. Les recents troballes confirmen l’existència d’un nucli costaner ibèric d’una certa importància que podria haver tingut un paper destacat en les relacions comercials amb les terres interiors penedesenques de la Cossetània ibèrica. L’ocupació romana va provocar transformacions en l’assentament, però el lloc va continuar habitat durant l’Alt Imperi.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Joan Garcia Targa sobre aspectes destacats de la conferència.

- Hi ha restes arqueològiques a Sitges?

La vila de Sitges és coneguda com a reclam turístic i com a indret associat a la figura de Santiago Rusiñol i l’art català des de finals del segle XIX, a banda del calendari cultural marcat per Carnaval, Corpus, Festival de Cinema Fantàstic i altres dates del àmpliament difoses. No obstant, des de l’any 1988 s’ha efectuat dins del casc antic i al terme municipal tot un seguit d’intervencions arqueològiques que han estat donades a conèixer tant per mitjà d’articles d’investigació com de divulgació bé siguin xerrades, publicacions o bé tres exposicions de temàtica arqueològica (1995, 2003 i 2009).

- Per què es presenta ara aquesta conferencia?

Arran de les excavacions dutes a terme l’any 1999 a la Casa del Poble de Sitges es va posar de manifest l’existència d’un passat històric antic amb restes constructives, concretament murs de morter de calç i clavegueres pertanyents a una instal·lació productiva d’època romana amb uns precedents ibèrics de segle III aC. En aquesta ocasió la troballa de restes constructives a l’altra extrem del Puig de Sitges al 2013 permet fer una nova reflexió al voltant d’aquesta zona dins del municipi i la seva significació dins la geografia ibèrica i romana del litoral català.

- Quines son les novetats posades al descobert?

Les obres de conducció associades a la remodelació dels museus de Sitges van determinar la necessitat de fer uns seguiment dels rebaixos de terra. El resultat dels treballs arqueològics  desenvolupats entre els mesos de abril i juliol de 2013 han posat al descobert restes d’estructures ibèriques del segle IV-III aC, acumulacions de materials d’època romana (segle I dC) i trams de la muralla perimetral del Puig del Sitges que es poden datar al segle XVII-XVIII. En tots els casos es tracta d’intervencions modestes en extensió, però que aporten informació de qualitat sobre el passat.

- Quins han estat els resultats d’aquestes intervencions?

El conjunt d’intervencions efectuades al Puig de Sitges permeten confirmar l’existència d’una ocupació en època ibèrica a la part alta i les vessants que es materialitza en sitges d’emmagatzematge i algunes estructures d’habitat que s’estenen més enllà del promontori pròpiament dit. Sembla doncs evident que aquest punt del municipi podria haver estat espai de concentració d’excedents agrícoles de les zones properes i a la vegada punt de sortida i d’intercanviar d’aquests productes amb altres zones de la mediterrània com així es manifesta per la varietat i qualitat d’alguns dels materials recuperats.

  • 15:15
  • 0

“La Segona Guerra Púnica en el nord-est d’Ibèria: una revisió necessària”, de Jaume Noguera, Eduard Ble i Pau Valdés, treball guanyador del Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs d’enguany

Imatge dels guardonats durant l'acte de lliurament del premi.

El passat 28 de novembre va tenir lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona el lliurament del Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs en la seva 10a edició. La publicació d’aquest treball, objecte del premi, ha sortit a la venda recentment.

L’obra premiada enguany ha estat: “La Segona Guerra Púnica en el nord-est d’Ibèria: una revisió necessària”, escrita conjuntament per Jaume Noguera, Eduard Ble i Pau Valdés. Aquest llibre és una posada al dia i un bon resum de la recerca que aquests autors han estat realitzant en els últims anys a la Catalunya meridional, a la cerca de les evidències arqueològiques de la Segona Guerra Púnica, la primera contesa internacional de què existeixen referències escrites, un dels escenaris de la qual va ser el nostre país.

L’acte de l’entrega del premi va comptar amb els parlaments del director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, senyor Xavier Llovera, de la presidenta de la SCA, Maria Àngels Petit, així com dels guanyadors del premi.

  • 14:31
  • 0

Workshop: “La moneda en l’àmbit militar. Fabricació, estructura productiva i difusió”

Durant el dia 13 de desembre de 2013 està programat el workshop: “La moneda en l’àmbit familiar. Fabricació, estructura productiva i difusió”, organitzat per l’Associació Cultural Camp de les Lloses (ACUCALL).

Amb aquest nou workshop es vol aprofundir i difondre aquesta temàtica tot afavorint la discussió entre investigadors d’àmbit nacional i estranger, que l’hagin treballada des de plantejaments diversos, així com entre la resta de la comunitat científica, estudiants i afeccionats. Durant la jornada de treball es presentaran i debatran nous estudis i propostes interpretatives que de manera àmplia i diacrònica, però centrats en el marc de la Mediterrània occidental i en l’espai cronològic del període romà republicà, reflectiran els diversos vessants de la problemàtica: des de la producció del numerari, fins a la seva distribució, passant per la fiscalitat o el sentit militar de les emissions.

Les ponències i els debats s’iniciaran el divendres 13 de desembre a les 09:00h i es realitzaran a la sala de plens de l’ajuntament de Tona (Osona) i duraran fins les 19:15 h.

| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf clicant aquí |

  • 15:48
  • 0

Descobert un fossat defensiu del segle VI aC al poblat ibèric d’Ullastret

Vista aèria del Puig de Sant Andreu (Ullastret).

La darrera troballa realitzada a Ullastret ha estat la descoberta d’un fossat defensiu que envoltava l’oppidum del Puig de Sant Andreu, un dels nuclis de població més rellevants de l’edat del ferro a la Mediterrània, i sens dubte, el més important de la cultura ibèrica.

El poblat fortificat del Puig de Sant Andreu s’excava sistemàticament des del 1947, però no ha estat fins al passat més d’octubre que s’ha posat de manifest l’existència d’un fossat. Un gran sondeig longitudinal a la línia de la muralla, amb una superfície de gairebé 75 m2 ha permès obtenir una visió completa de l’estructura del fossat, que està excavat directament a la roca, fet que havia permès el posterior aprofitament de material de construcció a la muralla i les altres edificacions de la ciutat. El fossat estructuralment te un perfil en U, amb una escarpa i contraescarpa molt pronunciats, i transcorre paral·lel a la muralla occidental a una distància de prop de 10 metres.

L’oppidum del Puig de Sant Andreu és la fortificació més complexa i avançada de la cultura ibèrica i la recent troballa confirma la rellevància de tot el conjunt en el seu context històric. A més de la funció defensiva i dissuasòria d’aquest monumental aparell defensiu, és també una demostració del poder i prestigi de la societat que el va erigir.

| galeria d’imatges |

  • 15:09
  • 0

Jornada Tècnica: “La Telegrafia Òptica. Estat de la Qüestió” al MNACTEC

El proper dia 19 de novembre està previst que se celebri la Jornada Tècnica “La Telegrafia Òptica. Estat de la Qüestió”, que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Montornès del Vallès i l’empresa ARKPADOC, SC.

La Jornada, que tindrà lloc a la seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Rambla d’Egara, 270, de Terrassa), serà una posada en comú de l’estat de la qüestió de la Telegrafia Òptica a Catalunya i també a Espanya, on es pretén donar a conèixer la recerca en aquest camp, de cara a l’organització del 1r Congrés de Telegrafia Òptica. Té també l’objectiu d’ésser una trobada multidisciplinar d’investigadors, estudiosos i afeccionats dels diferents àmbits, (arqueologia, història, arquitectura, enginyeria, geografia, telecomunicació, etc), relacionats amb aquest temàtica.

Com a activitat complementària a la Jornada, s’ha organitzat pel diumenge 24 de novembre al matí una visita guiada a la Torre del Telègraf de Montornès del Vallès.

Ambdues activitats són gratuïtes però cal fer la inscripció prèvia a info.mnactec@gencat.cat i info@arkpadoc.cat

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |

  • 12:29
  • 0

I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El dissabte 23 de novembre de 2013, a partir de les 09,00h, se celebrarà a Tortosa la I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada conjuntament pel Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’ Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’ Ebre.

Aquesta Jornada sorgeix de la voluntat de difondre els resultats de l’activitat arqueològica a les Terres de l’Ebre en aquests darrers anys. També és un reconeixement a la tasca de les entitats culturals i les administracions locals en la recuperació de la memòria històrica vinculada al front de l’Ebre.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia impulsa l’activitat arqueològica preventiva i  vetlla per la correcta execució de les intervencions arqueològiques que, motivades per l’execució de noves infraestructures, afecten els espais de la batalla de l’Ebre.

El registre arqueològic s’afegeix a les fonts orals i documentals pròpies de la història contemporània. El treball de camp aporta una nova perspectiva en l’anàlisi de les condicions de vida dels combatents i de les estructures defensives bastides en aquest període bèl·lic: des de les trinxeres del front, fins a les defenses de costa, passant per refugis antiaeris o línies fortificades.

L’arqueologia, en aquest sentit, esdevé una eina fonamental per a la conservació, museïtzació, i posada en valor aquests espais. En conseqüència, el front de l’Ebre és un clar exemple de l’aplicació de l’arqueologia en l’estudi de fets contemporanis com la batalla de l’Ebre.

La inscripció és gratuïta, però amb aforament limitat. Cal reserva de plaça al correu electrònic fmulet@gencat.cat

Lloc i adreça: Palau Oliver de Boteller. C/ Jaume Ferran Clua, núm. 4. Tortosa

| Descarregueu aquí el díptic amb tota la informació en pdf |

| Per descarregar la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |

| Galeria d’imatges de la Jornada |

  • 14:52
  • 0

Darreres intervencions al Castell de Rocabruna (Beget, Ripollès)

Aquest any s’han continuat les excavacions i posterior restauració a les dependències del castell de Rocabruna. La darrera intervenció va finalitzar a finals de setembre i ha donat interessants resultats.

El castell de Rocabruna és un conjunt fortificat d’època medieval construït sobre un turó a 996 metres snm, a l’extrem nord-est del municipi de Camprodon (Ripollès). Té un magnífic control visual de la vall de Beget cap a l’est, l’alta Garrotxa al sud i la carena pirinenca de Coll d’Ares cap al nord. Està documentat des de finals del segle X i es troba molt ben representat arqueològicament durant els segles XV i XVI.

La intervenció arqueològica té lloc en combinació amb el projecte de consolidació i restauració que el Servei de Monuments de la Diputació de Girona hi desenvolupa des del 2006. Un cop finalitzada la consolidació del recinte sobirà, l’any 2012 es van iniciar la intervenció arqueològica en els espais del recinte jussà a càrrec de l’equip d’In Situ S.C.P.

| Per saber-ne més cliqueu aquí |

  • 15:13
  • 0

El poblat del Castellot de Bolvir havia tingut una activitat metal·lúrgica destinada a usos militars

La descoberta d’un taller metal·lúrgic durant els treballs d’excavació i consolidació del poblat iberoromà del Castellot de Bolvir, en la sisena campanya d’excavacions que s’hi duu a terme durant aquest estiu, ha posat de manifest que aquest poblat hauria viscut una important transformació durant l’època romana, com a indret significatiu estratègicament tant des de la vessant social com militar.

La descoberta d’aquest edifici on es desevolupava una activitat metal·lúrgica és molt important ja que, a més de donar noves informacions sobre l’etapa iberoromana, de la qual la informació és més escassa, constata l’existència d’una estructura industrial. Els treballs d’excavació i consolidació del poblat iberoromà del Castellot de Bolvir d’enguany han tingut com a objectiu durant aquest estiu delimitar l’abast de l’activitat metal·lúrgica i estendre la part del turó que encara no s’ha excavat, ja que a la part posterior de la muralla medieval s’han descobert nous habitatges d’origen iber.

En aquesta campanya d’excavacions promoguda per l’Ajuntament de Bolvir i la Universitat de Barcelona hi participen un gran nombre d’estudiants d’Arqueologia i, per ara, s’ha excavat quasi el 33% de la superfície total del turó on s’assenta el poblat.

| Per a més informació cliqueu aquí |