Tribuna d'arqueologia » Arqueologia militar


66 APUNTS

  • 15:05
  • 0

Jornada: “Persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió”

El dimarts 12 de gener de 2016 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Pl. de Pau Vila, 3, de Barcelona), la Jornada: “Persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió”, organitzada per la Direcció General de Relacions Institucionals i el Parlament.

En aquesta jornada es tractaran diferents aspectes de les polítiques públiques de memòria de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme, i en matèria d’identificació, dignificació i excavació de les fosses comunes d’aquest període.

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 15:28
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació de segona meitat de segle II a.C. a l’interior de Catalunya” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de novembre de 2015, 19,00h

Conferenciants: Joaquim Pera, César Carreras, Esther Rodrigo i Núria Romaní
Moderador: Jordi Principal

Les darreres campanyes d’excavació han posat al descobert  les restes del que havia estat una fortalesa dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. L’establiment ocupa el cim d’un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d’excavació han permès documentar un gran edifici en el cim del turó amb diverses dependències que mostren detalls constructius d’un cert luxe, distribuïdes entorn un pati central; pati on s’obre una gran cisterna retallada en el terreny natural. Tot el conjunt es troba delimitat una muralla amb 4 torres documentades fins ara que ressegueix i fortifica el turó on s’ubica el jaciment. En relació a la muralla s’han documentat diverses dependències, habitacions i tallers, encara per excavar. S’ha exhumat una gran quantitat de materials ceràmics, sobretot d’importació, que mostren un horitzó cronològic ben definit entre el 150 i el 100 aC.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

-   En quin projecte de recerca s’inscriu aquesta excavació?

El projecte marc és un projecte nacional MINECO coordinat, conjuntament amb la Universitat d’ Alacant i el CSIC-Mèrida “Arqueología de la conquista e implantación romana en Hispania. Estrategias y modelos de control territorial”; també es troba dins un dels projectes quadriennals de la Generalitat “Primers models d’ocupació romana a Catalunya (s. II-I aC.)”. Puig Castellar de Biosca és un jaciment excepcional per poder avançar en el coneixement de com va evolucionar  el control romà del NE peninsular.

-   Que va promoure la seva excavació?

Tradicionalment sempre s’havia considerat  Puig Castellar com un poblat ibèric, l’únic existent a La Segarra. Nosaltres fa anys que estem excavant a la ciutat romana de Iesso (Guissona), situada tan sols a 5 km de Puig Castellar, ens va semblar que conèixer millor aquest assentament “ibèric” ens podria ajudar a definir millor el moment inicial de la fundació romana. També el fet que Puig Castellar estigués sotmès a una constant activitat clandestina ens va acabar de decidir a fer-hi un sondeig valoratiu. La sorpresa va ser que durant les prospeccions ens vam trobar amb restes de paviments de clara factura romana, això ens va fer replantejar l’objectiu i varem decidir fer-hi una campanya d’excavació per determinar la naturalesa d’aquestes restes.

-   Que voleu destacar d’aquest jaciment?

És un jaciment excepcional per la seva tipologia, es tracta d’un un assentament fortificat en altura amb muralla i torres, algunes de les seves dependències mostren un nivell de luxe que el fan especialment singular.  Que tingui una cronologia molt precisa i curta en el temps (segona meitat de segle II aC.) el fa ser un jaciment clau per entendre el procés de control d’aquest territori per part de Roma durant el període de la conquesta.

-   Com continuarà el projecte?

Fins ara portem 3 campanyes d’excavació de 15 dies de durada que han permès delimitar tot el perímetre i començar a excavar algunes dependencies. L’objectiu és continuar excavant i deixar al descobert les parts principals del complex. El fet que sigui un dels jaciments on fan pràctiques de camp els alumnes d’arqueologia de la UAB, incentiva la recerca i potencia la seva vessant didàctica. Estem molt animats pels resultats obtinguts, però per ser realistes cal dir que dependrà del finançament que poguem obtenir de les diferents administracions.  El fet que a Catalunya actualment s’estiguin excavant molts jaciments d’aquesta cronologia creiem que potencia les seves possibilitats.

  • 13:08
  • 0

Intervenció arqueològica a la torre medieval de Campelles (Ripollès)

Torre medieval i cisterna, Campelles (Ripollès). Fotografia: Elisenda Collelldemont i Albert Pratdesaba

El passat 6 d’octubre, un equip d’arqueòlegs va iniciar la intervenció arqueològica de la torre de Campelles.  Aquesta intervenció, dirigida per Albert Pratdesaba i Elisenda Collelldemont, ha estat promoguda per l’Ajuntament de Campelles i s’ha pogut portar a terme gràcies al suport econòmic del mateix Ajuntament i de la Diputació de Girona.

Els treballs, que han durat aproximadament un mes, han posat al descobert una torre circular i una cisterna just al punt més alt de la zona arqueològica. La referència documental més antiga que es tenia pertanyia al segle XI, però mai s’havia portat a terme la comprovació arqueològica. Gràcies a aquesta intervenció s’ha pogut documentar arqueològicament aquesta defensa militar i constatar que va estar en ús al llarg d’un període cronològic que abastaria fins el s.XIX. L’altra estructura que s’ha excavat ha estat una cisterna de 4 metres de profunditat i que encara conserva el revestiment de morter de calç interior. Tot sembla indicar, però, que la seva construcció s’hauria produït uns segles més tard – mitjan s.XIV-.

Aquesta fortificació pot aportar informacions interessants no només en el coneixement del seu funcionament com a punt militar alt medieval en una situació territorial estratègica entre els comtats d’Urgell, Cerdanya i Osona, com també per la seva característica de defensa militar de frontera al llarg del conflicte amb el Regne de Mallorca o bé després de la Guerra Civil del s.XV. Tanmateix, l’anàlisi i els estudis posteriors a la intervenció arqueològica juntament amb el creuament de la documentació escrita medieval ajudaran a comprendre’n molts més detalls.

En els propers dies es procedirà a consolidar les estructures per tal que les restes descobertes es puguin ja integrar com a valors patrimonials del poble de Campelles.

| Galeria d’imatges |

  • 14:38
  • 0

II Jornada d’ Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre

El proper dissabte 21 de novembre de 2015, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, tindrà lloc la II Jornada d’ Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, que organitza el Servei d’ Arqueologia i Paleontologia  a les Terres de l’ Ebre, conjuntament amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre-COMEBE.

En aquesta segona edició es tractarà el tema de les fosses comunes. Així, el programa de la II Jornada pretén difondre les metodologies, experiències i lliçons obtingudes de l’ exhumació de diverses fosses comunes de la Guerra Civil, incidint en el valor que com a fonts primàries de la repressió política i de la mort en combat dels soldats, aporten a la recerca científica.

| Per descarregar els fulls d’inscripció, el programa i altres informacions cliqueu aquí |

  • 13:36
  • 0

Itinerari: La defensa activa i passiva de la ciutat. La Bateria del Turó de la Rovira i el Refugi 307

Interior del refugi 307. Imatge: Pep Herrero

El proper diumenge 13 de setembre, el Museu d’Història de Barcelona – MUHBA ha programat l’itinerari: “La defensa activa i passiva de la ciutat. La bateria del Turó de la Rovira i el Refugi 307”, per visitar aquests jaciments de la Guerra Civil.

Els dos espais patrimonials son clau per entendre els plans de defensa activa i passiva duts a terme a Barcelona durant la Guerra Civil. Una resposta ferma i decidida de la població, les institucions municipals i els caps militars de l’exèrcit republicà per fer front al terror aeri que, al llarg de pràcticament dos anys atemoria la ciutat amb gairebé 200 bombardeigs.

L’Itinerari començarà a les 10,30 al Turó de la Rovira, i finalitzarà a les 13,30. El preu és de 8,45€ (Amics: 6,33€)

Informació i reserves: tel: 93 256 21 22  /  reservesmuhba@bcn.cat

  • 13:22
  • 0

Troballa d’una entalla al poblat d’època visigoda del Puig Rom (Roses, Alt Empordà)

Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Manel Casanovas

Durant la campanya d’excavacions del 2015 al poblat del Puig Rom, finalitzada el passat divendres 24 de juliol, s’ha localitzat una entalla (camafeu amb dibuix en baix relleu) que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, que data d’època romana, devia formar part d’una joia o placa, o altre element d’ornament personal, on hauria estat encastada. És molt probable que, com a element d’un cert valor, hagués pertangut a algun dels habitants del poblat i l’ús n’hagués perdurat en el tems, fins al segle VII dC.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Puig Rom se situa en una cronologia d’època visigòtica, entre el segle VII i la 1a meitat del segle VIII. És un poblat emmurallat amb un perímetre de 350m i una potent amplada de muralla (2m), que ocupa una superfície d’1 Ha. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en les categories de Zona arqueològica (1964) i Monument històric (1949).

Les intervencions arqueològiques al Puig Rom van començar en 1917 dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment va ser excavat també per Pere de Palol en 1946 i 1947 que, amb posterioritat, va realitzar altres treballs de neteja i dibuix en 1987. Des d’aquest moment ja no s’hi havia realitzat cap actuació més fins a les recents intervencions, dutes a terme per l’equip investigador format per les Doctores Eva Subías, Anna M. Puig, el Doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, en el marc del Projecte de Recerca 2014-2017 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S. VII-XdC”, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses. Aquesta recerca s’integra dins del grup interinstitucional MIRMED-GIAC: “Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana”, coordinat des de l’ICAC.

Del jaciment es coneixien una porta i tres torres així com diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. El poblat devia estar organitzat amb un urbanisme ordenat, de forma concèntrica, adaptat al pendent del turó, amb carrers entre les línies de cases.

En el seu moment, les intervencions van proporcionar nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, i també objectes d’indumentària en bronze. D’entre les troballes destaca una gerra litúrgica de bronze, que es troba actualment al MAC-Girona.

En la darrera campanya d’excavacions que s’hi ha dut a terme, s’ha excavat en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va excavar al costat sud, i que va continuar Pere de Palol en 1947. En paral·lel, s’ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior. Aquests treballs han deixat al descobert una nova torre de la qual ja se’n tenia coneixement per uns treballs de topografia realitzats en 2010. En aquestes darreres intervencions s’hi ha anat fent treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat, i continuen els treballs de consolidació d’estructures, que finalitzaran la propera setmana.

  • 15:04
  • 0

Jornada de portes obertes i taller de cuina romana al Camp de les Lloses (Tona, Osona)

El proper diumenge 2 d’agost, amb motiu de la  festa Major d’estiu de Tona, al jaciment del Camp de les Lloses, (Tona, Osona), hi haurà una jornada de portes obertes al llarg de la qual hi ha programat també una activitat de cuina romana.

El taller, a càrrec de Kuan Um!, començarà a les 11,30 hores, i els assistents tindran l’oportunitat d’aprendre a fer most i conserva d’olives amb la tècnica que empraven els romans.

  • 15:03
  • 0

Les “Nits d’estiu a la romana” a Can Tacó-Turó d’en Roina, Montmeló – Montornès del Vallès

El passat 1 de juliol van començar les activitats programades per a la 3a edició de les Nits d’Estiu al jaciment romà Mons Observans, on teatre, llegendes, fotografia, astrologia i gastronomia es donen la mà en aquest entorn tan especial. Aquestes activitats estan organitzades pels Ajuntaments de Montornès i Montmeló, i les biblioteques dels dos pobles, amb el suport de la Generalitat, la Diputació i el Consorci de Turisme del Vallès Oriental.

L’atmosfera suggestiva de les ruïnes romanes de Mons Observans a la llum de la lluna ha propiciat, ja durant els darrers anys, la programació d’activitats ben variades que apleguen un públic àvid de conèixer nous aspectes de l’època romana que resulten avui dia sorprenents.

L’activitat programada per avui divendres 3 de juliol al vespre és un taller de fotografia nocturna per “pintar” amb llum les estructures arqueològiques,  que començarà a les 20,00 hores, amb una introducció teòrica a càrrec de saber.com, i de 21,00 a 23,00 es farà una pràctica de camp. Cal portar una càmera reflex o compacta amb control d’exposició i trípode. Opcionalment, flaix, llanterna o frontal i comandament a distància amb control d’exposició. L’activitat te un preu de 6€.

Informació i inscripcions:

  • Ajuntament de Montornès Tel. 93 572 11 70
  • Ajuntament de Montmeló Tel. 93 572 00 00
  • Museu de Montmeló. Tel. 93 572 11 66

| Per descarregar el fulletó amb les activitats cliqueu aquí |

  • 15:11
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El projecte d’1 % cultural del Molí d’Espígol: consolidació i restauració de les restes, i excavació arqueològica”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de abril de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Principal, Òscar Escala, Andreu Moya, Gemma Piqué, Enric Tartera i Ares Vidal
Moderadora: Núria Rafel

Durant el 2013 es dugueren a terme al Molí d’Espígol diferents treballs arqueològics en el marc d’un projecte de l’1 % cultural. Els treballs van consistir fonamentalment en la consolidació/restauració de les restes visibles; en el sanejament, l’estabilització i la reconstrucció d’aquestes, i en la instal·lació d’un sistema de drenatge que permetés garantir-ne el manteniment. Les novetats més interessants provenen de l’àrea nord del jaciment, on es va documentar la continuïtat de la muralla de la primera edat del ferro, i es va excavar parcialment una estança d’aquest període; també es posà al descobert una part més del tram de la muralla de l’ibèric antic, i una part considerable del sistema defensiu de l’ibèric ple, amb restes de la muralla, un possible accés i un mur d’escarpa de fossat. Les actuacions a l’àrea sud/sud-oest van permetre descobrir la complexitat diacrònica de la porta oest (porta d’Iltirta), així com la continuació del perímetre de la muralla de l’ibèric antic en un tram llis de més de 100 m.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Principal sobre aspectes destacats de la propera xerrada.

-  Què és el Molí d’Espígol?

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més important de la Catalunya occidental. De fet, la primera ocupació arrenca durant la primera edat del ferro, amb una fesomia molt similar a la del jaciment dels Vilars (Arbeca, Les Garrigues): una fortalesa de dimensions mitjanes, defensada per potents muralles i un sistema de torres i potser també un fossat. A partir del període ibèric antic, el jaciment s’expandeix, amb un nou sistema defensiu i un nou traçat urbà que amortitzen l’antic assentament de la primera edat del ferro. Tanmateix, l’eclosió del jaciment s’esdevingué durant l’ibèric ple, quan la superfície habitada assoleix la seva màxima expressió, amb un urbanisme complex i un sistema defensiu que compta amb un important muralla i fossat, a partir del qual es troben diferents barris periurbans destinats a la manufactura i a l’emmagatzematge de productes alimentaris. El Molí d’Espígol és ara una autèntica ciutat, possiblement una de les capitals dels Ilergets.

El seu final caldria situar-lo cap al final del segle III ane, molt probablement com a conseqüència dels fets de la Segona Guerra Púnica. Si bé es detecta una reocupació entorn del 100 ane, després de quasi cent anys d’abandó, aquesta seria molt breu en el temps i localitzada en punts determinats del jaciment. El seu final definitiu, després d’aquesta darrera tímida revifalla, s’hauria esdevingut al llarg del segon quart del segle I ane.

-  Quin tipus de treballs s’hi han realitzat?

La campanya del 2013 va ser una iniciativa derivada de la consecució d’un projecte d’1% cultural, finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de consolidar el jaciment del Molí d’Espígol, que havia assolit en un estadi de degradació considerable. Però també de realitzar-hi excavacions arqueològiques en aquells punts escollits per tal de resoldre algunes incògnites que la ciutat ibèrica tenia (i encara té) plantejades.

Per tant, la tasca prioritària foren els treballs de consolidació/restauració, els quals han afectat totes les estructures del jaciment: s’han sanejat, estabilitzat, consolidat i en els casos que s’ha jutjat necessari, i sempre seguint uns estrictes criteris de respecte patrimonial, recrescut. Igualment, s’han realitzat assajos per tal de reproduir paviments de terra, i s’ha instal·lat per tot el jaciment, un sistema de drenatge que ha de permetre garantir la preservació de les restes.

-  Quines són les novetats més importants d’aquesta campanya?

A banda de disposar d’un monument consolidat, comprensible i agradable per al visitant, des del punt de vista científic, caldria destacar les novetats següents. En primer lloc, la confirmació de la potència de l’assentament de la primera edat del ferro, amb un sistema defensiu compost per una muralla de tècnica mixta i torres que segueixen una seqüència regular, amb un espai de caire religiós-ideològic associat a una de les torres; també s’ha pogut excavar parcialment un espai domèstic en què s’ha documentat la importància de l’arquitectura en terra (ús de tovots), o estructures singulars com ara una llar de foc en forma de lingot xipriota. Quant al període ibèric antic, s’ha pogut determinar l’estructura de la porta d’Iltirta en aquest moment i s’ha descobert la continuïtat de la muralla 2 per la banda oriental del jaciment. En darrer terme, entre les troballes situables durant el període ibèric ple cal destacar la localització efectiva de la muralla 3, fins ara només coneguda en un únic punt, en dos espais diferents de la banda nord del jaciment; aquestes troballes semblen confirmar la hipòtesis avançada a partir de les prospeccions geofísiques de l’existència d’una estructura de fossat, com a mínim amb una escarpa clarament documentada. També s’ha pogut localitzar la muralla 3 en la zona de la porta d’Iltirta, que durant aquest moment pateix una important reforma que li dóna un aspecte més monumental, amb una petita poterna associada i que donaria accés directe a un dels barris extramurs; aquests mateixos treballs han demostrat que la claveguera de desguàs de la porta d’Iltirta s’hauria construït en aquest moment, i no en el període de l’ibèric antic, com inicialment es pensava.

En conjunt, totes aquestes noves dades porten a considerar, sense cap mena de dubte, el Molí d’Espígol com un assentament de gran entitat i rellevància.

  • 15:36
  • 0

Nova data per a la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

La conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” programada inicialment pel passat dia 25 de març, que va ser suspesa a causa del 3 dies de dol decretats per l’accident aeri dels Alps, es realitzarà el dia 13 de maig.

La xerrada, a càrrec de Josep Ros i Carme Subiranas, serà moderada per Josep Maria Vila,

El tema d’aquesta conferència se centrarà en les campanyes d’excavació arqueològica realitzades al castell de Tavascan que, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre, s’han dut a terme entre els anys 2007 i 2013. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle xvi i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La xerrada es realitzarà en el lloc i hora habituals: la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, de Barcelona), a les 19,00 hores, i, com sempre, coincideix en dimecres.