Sou a:
- Inici
-
Cercant 'Arqueologia militar'
Vista del fossat. Fotografia: Júlia Miquel
Des de finals de 2012 i fins el març de 2013, promoguda per l’ajuntament de Puigcerdà i amb l’ajut de la Diputació de Girona, s’ha portat a terme l’excavació arqueològica del subsòl del campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà en el marc de la intervenció per a la restauració i l’adequació del seu entorn, sota la direcció dels arqueòlegs Júlia Miquel López i Oriol Achón Casas
Arran de l’excavació arqueològica s’ha pogut documentar l’evolució del temple des de la primera construcció romànica de finals del segle XII a inicis del XIII, que es troba representada per un dels murs de la nau i fins a tres contraforts. S’ha pogut constatar també la posterior transformació en un temple gòtic entre finals del segle XIII i inicis del XIV, i documentar les conseqüències dels desastres naturals que va patir l’indret: els terratrèmols de 1428, i altres d’accidents, com l’incendi del campanar el 1650 o del temple el 1785, i les posteriors reparacions que aquests desastres van originar. Els treballs arqueològics han permès constatar que el temple es va ampliar al segle XVII, amb la construcció de dues capelles laterals amb els seus vasos funeraris, i que també es va reformar l’atri i es va excavar un túnel del qual s’ha pogut documentar un tram de més de 12 metres, així com la construcció de capelles laterals a l’interior i la construcció del cor.
La documentació conservada ha possibilitat reconèixer les reformes fetes al segle XVIII per instal·lar un orgue, les reparacions i el programa decoratiu del segle XIX, i finalment, el procés d’espoli de l’església durant la Guerra Civil, amb el desmuntatge de les voltes i parets, per revendre’n els carreus i làpides, així com en el procés d’adequació de l’espai en ple franquisme.
A la darrera fase de la intervenció arqueològica es va realitzar una rasa al quadrant Nord-est del sector, amb la intenció de localitzar restes del fossat del tancament defensiu de la vila de finals segle XII, que ja s’havia evidenciat parcialment a l’interior d’un vas funerari que reaprofitava una arcada del pont d’accés que travessava el fossat per accedir al portal Nord. La rasa va confirmar l’existència d’un fossat retallat al terreny natural i la construcció de la primera església. El seu mur nord, reforçat per almenys tres contraforts, és utilitzat com a tancament de la vila closa en aquest sector de Puigcerdà.
Finalment l’excavació ha permès recuperar diferents elements patrimonials que formaven part de l’església gòtica i de les seves ampliacions del segle XVII, de la qual destaca la recuperació d’una clau de volta decorada i altres elements arquitectònics i decoratius de les portalades gòtiques.
| Galeria d’imatges |
L’Ajuntament d’Ulldecona i el Centre d’Estudis d’Ulldecona han organitzat la xerrada commemorativa “Crònica d’Ulldecona la Vella 1222-1274″, que tindrà lloc el proper diumenge 12 de maig a les 11,00h al castell d’Ulldecona.
La xerrada anirà a càrrec de el veterà estudiós local Joaquim Virgili i Guardia i tractarà temes pocs o gens estudiats com documentació oficial, anècdotes, les cròniques de Jaume I, toponimia actualitzada relacionada amb la geografia del territori.
L’acte es realitzarà a l’Església de Santa Maria dels Àngels, on també hi haurà exposada la citada documentació, i finalitzarà amb el reconeixement del territori des de la Torre Quadrada. La jornada forma part del compte enrere per a la celebració del 800 aniversari de la 1a Carta Pobla, que serà l’any 2022
| Descarregueu la invitació clicant aquí |
Us recordem les diverses activitats que es duran a terme al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA) des d’ara fins al maig de 2013 relacionades amb la història i el patrimoni de la ciutat de Barcelona.
Les activitats de divulgació i difusió organitzades pel MUHBA estan orientades a conèixer la història de la ciutat, des dels seus orígens en època romana fins a l’actualitat, incidint en aspectes i moments històrics concrets, com el comerç en època romana i medieval o els bombardeigs que varen tenir lloc durant la Guerra Civil. Així mateix, el MUHBA vol donar a conèixer el ric i divers patrimoni cultural de Barcelona a través d’aquestes activitats.
| Descarregueu programa |
Els propers dies 1 i 2 de març se celebraran a Amposta les “Jornades de recreació històrica romana”, organitzades pel Museu de les Terres de l’Ebre, a càrrec de la Legio VII Gemina de Tarraco Viva.
Durant aquestes jornades hi ha previstes diverses activitats adreçades al gran públic per donar a conèixer el llegat dels romans a les Terres de l’Ebre. Aquests actes commemoren la batalla de les Boques de l’Ebre (207 aC), en la qual la victòria dels romans sobre els cartaginesos consolidà el seu control del territori al nord del riu Ebre, moment en que s’inicia definitivament l’hegemonia de Roma en l’àmbit del Mediterrani.
| Descarregueu el programa d’actes previstos aquí |
Restes del tram de muralla, fossat i pont posat al descobert al carrer Portalet. Imatge: Almudena García
La intervenció arqueològica que es du a terme a la Tallada d’Empordà, ha posat al descobert les restes d’un camp de sitges d’època tardoantiga-altmedieval, i les restes del castell existent a la població des del s. XII, del qual s’ha pogut documentar part dels murs perimetrals i un tram de la muralla, el fossat i un pont que el travessava al carrer del Portalet.
El passat 7 de gener es va iniciar el control arqueològic de les obres de rehabilitació del casc antic-intramurs de La Tallada d’Empordà. El projecte fou informat favorablement per la Comissió del Patrimoni Cultura de Girona i contemplava el control arqueològic preventiu de les obres, ja que s’havien d’executar dins el recinte fortificat de La Tallada d’Empordà i atesa l’alta expectativa que es conservessin restes de la muralla, així com restes relacionades amb l’estructura defensiva (fossat, etc) a nivell de subsòl.
Demà, dimarts 13 de novembre a les 18:30h, tindrà lloc una nova sessió del cicle de seminaris 2012-2013 del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, en aquest cas impartida pel professor F. Xavier Hernández Cardona (Departament de Didàctica de les CC, Universitat de Barcelona) sota el títol “Arqueologia i Guerra Civil”.
L’acte tindrà lloc a la Sala de Juntes (Entrada pel Carrer Ramelleres) de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Carrer Montalegre 6-8, Barcelona).
Les xerrades són gratuïtes i estan obertes al públic en general, especialment a estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat, tant del nostre com d’altres centres, així com a totes les persones interessades.
| Descarregueu cartell aquí|
El jaciment es va començar a excavar l’any 2006 en el marc d’un pla d’ocupació de la Generalitat de Catalunya, com la resta de campanyes que s’hi han realitzat –un total de cinc-, amb la direcció dels arqueòlegs Oscar Escala, Marta Mulet, Marta Aguilà, Judit Mellado i Jordi Mazuque, en les diferents campanyes. Les excavacions han sigut coordinades per Oscar Escala i Anna Colet, amb el suport del Museu Comarcal de l’Urgell, Tàrrega.
El Tossal del Moro s’ubica al terme municipal de Castellserà, a la vessant sud de la serra d’Almenara, en una de les seves últimes alçades dominant la plana. És un jaciment amb dos moments cronològics ben diferenciats, una fase ibèrica testimoniada pel material ceràmic, amb una cronologia aproximada entre els segles V i II a.C. (ceràmica àtica estampillada i campanianes) i una fase visigoda posterior, datada de manera aproximada pel seu moment final per una sivella, amb una cronologia de meitat de segle VII-inicis de segle VIII.
La fase visigoda, amb les seves subfases, aprofita part de les estructures de l’assentament ibèric anterior, mentre que d’altres són construïdes de nou, com és el cas de la muralla que tanca el jaciment per la seva part superior. Dins aquesta fase visigoda volem destacar el que fins al moment és “la gran casa”, una edificació de sis habitacions conectades per un passadís interior en la que es documenten una gran sala tripartita i tres magatzems o espais de producció. Deixant de banda la seva extensió cal posar esment també en la seva entrada, ja que es realitza en colze des del carrer, un mur amb orientació oest-est en condiciona l’accés.
El coneixement limitat que tenim avui del Tossal del Moro ens permet afirmar que és un tipus de poblat que no té paral·lels en terres lleidatanes ja que és un castrum sense vinculació directa amb una basílica com seria el cas del Bovalar. Els paral·lels per aquest jaciment els trobem al serrat dels Tres Hereus (Casserres, Barcelona), tot i només documentar-se les restes alt medievals en diferents cales.
| Vista aèria del jaciment |
El proper dilluns 3 de setembre s’inauguren les IV Jornades del Patrimoni Històric i l’exposició “Per bruixa i metzinera” al Ca Don Ventura de Flix (Ribera d’Ebre). Les jornades, que finalitzen el 30 de setembre, estan organitzades per La Cana i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).
Al llarg de tot el mes de setembre, Flix acull les IV Jornades del Patrimoni Històric que enguany ofereixen, de nou, diverses activitats relacionades amb el món de l’arqueologia.
- Dilluns de setembre a les 20:00h. Inauguració de les Jornades i de l’Exposició “Per bruixa i metzinera” a càrrec de Pere Muñoz, professor d’Història.
- Dissabte 8 de setembre a les 19:00h. Conferència sobre les llegendes i el paisatge de la zona a través dels llibres “Llegendes i territori d’Arnes” i “La metgessa de Barcelona”. La xerrada anirà a càrrec de David Martí, autor dels llibres.
- Divendres 14 de setembre a les 19:00h. Conferència “L’evolució del carlisme a Flix des de la Primera Guerra Carlista a la Guerra Civil (1833-1936)” a càrrec de Josep Sànchez Cervelló, Catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.
[+ info]
El Museu de les Terres de l’Ebre, inaugurat l’any 2011 a partir de la renovació del Museu Comarcal del Montsià, és una de les principals entitats culturals del territori, una plataforma pública de difusió i gestió del patrimoni i, alhora, un centre de producció cultural al servei dels ciutadans de les Terres de l’Ebre i d’aquells que visiten les comarques del sud de Catalunya.
La renovació museogràfica s’ha centrat en tres temes cabdals de la història del territori: “Les Terres de l’Ebre, de la prehistòria a l’edat mitjana”, “L’Ebre: camí d’aigua” i “El delta de l’Ebre: memòria d’un medi, espai d’uns homes” (per executar).
L’exposició permanent “Les Terres de l’Ebre: de la prehistòria a l’edat mitjana” ens mostra l’evolució del poblament a les terres de l’Ebre a partir dels testimonis materials i els resultats d’anys de recerca arqueològica. L’exposició reuneix al voltant de 700 objectes procedents de 80 jaciments de 24 municipis amb recreacions històriques sobre els rituals funeraris de cada període, a més de nombroses fotografies i dibuixos originals.
S’organitza en cinc grans àmbits cronològics: la Prehistòria, on es tracta el pas de la cova al poblat, la Protohistòria amb les tossals fortificats dels Ilercavons que poblen la zona, el Comerç que varen mantenir els habitants de les terres de l’Ebre amb els pobles del Mediterrani durant tota la protohistòria (VII-III), la Colonització d’època romana, moment en que la Vall de l’Ebre és ocupada per una densa xarxa d’assentaments rurals organitzats a patir de la ciutat de Dertosa (Tortosa), i l’època medieval, moment en que la zona de l’Ebre i els sues afluents van esdevenir terra de frontera entre l’Islam i el món cristià.
A més a més, el Museu de les Terres de l’Ebre manté una projecció territorial a través de la xarxa Ebre, Natura & Cultura que aglutina diversos centres museístics, equipaments d’interpretació i instal·lacions patrimonials en diferents municipis que articulen estratègies de valorització i gestió integrada dels recursos patrimonials locals. Entre aquestes destaquen a nivell arqueològic el Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers i el poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar, i el Parc Arqueològic de la Carrova a Amposta.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
Els propers dies 5 i 6 d’agost de 2012 tindran lloc diversos actes al Jaciment del Camp de les Lloses, a Tona, en el marc de la Festa Major d’estiu d’aquesta localitat.
- 5 d’agost a les 22:00h:
o Presentació del llibre “La cuina dels ibers: de la llar de foc al fogons” a càrrec de Joan Santacana.
o Sopar ibèric: tast de garum, galtes de porc amb ceba, all, llorer i farigola i postres tipus bazim (nous, figues, farina i mel) i pa ibèric. (Preu 12€. Cal comprar els tiquets a l’oficina d’atenció dels ciutadans de l’ajuntament de Tona/Centre d’interpretació del Camp de les Lloses).
o Concert de Nova Cançó a càrrec de “4 jutges, 4 gats”.
- 6 d’agost: matí de portes obertes al Centre d’Interpretació.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
