Tribuna d'arqueologia » Arqueologia militar


55 APUNTS

  • 17:35
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014″

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de desembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Bibiana Agustí i Dolors Codina
Moderadora: Marta Sancho

El castell de Rocabruna (Camprodon, Ripollès), es troba en un turó rocós a uns 1.000 metres d’altitud amb una situació dominant sobre els passos pirinencs orientals. Està documentat des del segle X i amb nivells arqueològics que ens situen bàsicament als segles XIV-XV. És objecte d’un projecte de consolidació des del 2006 per part del Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Actualment el recinte sobirà es troba ja consolidat i s’està excavant la sala de ponent en el recinte jussà. Enguany s’han instal·lat uns panells informatius que faciliten la interpretació de les restes al visitant. Entre el material arqueològic destaca el material d’armament, tant defensiu com ofensiu, tant d’infanteria com de cavalleria.


Galeria d’imatges |

____________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Bibiana Agustí i Dolors Codina sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

-   Quins criteris justifiquen excavar un monument com el Castell de Rocabruna?

Es tracta d’un conjunt medieval fortificat del que fins fa deu anys en sabíem ben poca cosa. L’estat d’abandonament i de destrucció en el que es trobava clamava per una consolidació dels elements que encara eren visibles quan es va iniciar el projecte. Des del primer moment es va dissenyar aquest projecte amb la voluntat de recuperar la informació arqueològica i l’inici dels treballs de consolidació ja va obtenir resultats que van encoratjar l’Administració responsable a seguir endavant. El fet que es trobi en un indret visitat per molts senderistes el fa atractiu alhora que senzill de museïtzar mitjançant uns panells informatius estables.

-   Podeu destacar algun dels aspectes arqueològics del jaciment?

El context militar està representat per sobre dels altres, amb un important volum de material, entre el que destaca la panòplia militar de la baixa edat mitjana, tant a nivell de protecció personal com de les armes ofensives i del guarniment de la cavalleria.

-   La situació del Castell prop dels passos pirinencs orientals el fa singular en aquest sentit?

És evident que el control dels colls de muntanya cap al nord està vinculat a una circulació de persones i materials que troben representació en els nivells arqueològics. La presència d’alguns objectes de prestigi resulten insòlits en el context peninsular. En són un bon exemple les dues peces de joc tallades en una rodella de banya de cérvol i decorades amb figures zoomorfes, que ens enllacen directament amb conjunts materials més propis de castells del territori francès.

  • 15:45
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Giner, Laia Creus i Elisenda Gimeno
Moderador: Gabriel de Prado

El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús és objecte des de l’any 2009 d’un projecte d’intervenció arqueològica integral i posada en valor encara en curs. Els treballs d’excavació desenvolupats han posat al descobert una part de la seva superfície que ha permès documentar la presència d’estructures defensives de fortificació, amb una potent muralla i una torre rectangular d’aparell ciclopi, així com diferents departaments al seu interior. El poblat va patir una destrucció final causada per un incendi al voltant del segon quart del segle iv aC, en el qual van morir part dels seus habitants els esquelets dels quals ara trobem, de manera que es converteix en el jaciment del món ibèric que més mostres ha donat d’aquest tipus de troballa inusual.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-    ¿Quines aportacions pot oferir l’estudi d’un jaciment com La Celadilla d’Ademús al coneixement de la cultura ibèrica?

La zona en què se situa la comarca i el jaciment han tingut tradicionalment un caràcter fronterer com a conseqüència de la seva ubicació geogràfica. Ho va ser en època medieval i moderna entre tres dels regnes històrics peninsulars, Valencia, Aragó i Castella, i encara ho segueix sent sota l’actual divisió administrativa amb la confluència en aquest punt de les tres comunitats autònomes homònimes.

Durant anys, diversos estudis territorials d’època ibèrica han englobat aquesta àrea en els seus àmbits d’investigació amb resultats diversos. Segurament, la “frontera” entre competències patrimonials i administratives tampoc ha ajudat molt. En el cas concret de la comarca del Racó d’Ademús, fet que també es pot extrapolar en bona mesura a les comarques que l’envolten, els estudis sovint es recolzen més en el resultat de les  prospeccions superficials i de l’aplicació de models teòrics que en un exhaustiu desenvolupament de les tasques d’excavació arqueològica d’època ibèrica, ja que gairebé no s’han excavat jaciments i mai no s’ha fet de forma sistemàtica.

A més, l’embranzida que en els darrers anys ha rebut l’estudi del que s’ha definit com la “cultura celtibèrica” ha obligat a replantejar les zones d’influència dels grups humans que la formarien, tant des de la historiografia clàssica com des de la lingüística o la cultura material, forçant la redefinició dels límits d’altres estructures político-territorials, potser amb major tradició historiogràfica. És un debat que continua generant controvèrsia.

Així, les excavacions al poblat ibèric de la Celadilla d’Ademús poden aportar informació valuosa sobre aquests aspectes generals i, a la vegada, s’emmarquen dins d’un projecte d’investigació més ampli que podria evidenciar una possible evolució diacrònica, així com el paper del riu Túria com a via de difusió de les influències colonials cap a les zones del Baix Aragó i l’altiplà meridional castellà.

-    I en relació a l’aparició dels esquelets humans, quin potencial d’estudi tenen?

Tot i que són freqüents els casos de presència de restes humanes a les zones d’hàbitat de la cultura ibèrica, en la major part dels casos són, o enterraments infantils amb un ritual propi diferenciat de la resta de la comunitat o bé parts incompletes d’un cos (cranis o mandíbules) que es relacionen amb aspectes de tipus cultual o punitiu. Pocs, de fet només quatre, són els casos que podem comptar com a paral·lels de l’aparició de cossos complets d’adults en relació amb un nivell de destrucció d’època ibèrica, i en cada cas han aparegut les restes de dos individus complets. Fins al moment,en les diferents intervencions realitzades al poblat de la Celadilla d’Ademús, amb tot just un 10% de la seva extensió excavada, ja s’han recuperat quatre cossos complets més les restes fragmentades de tres individus més que ens permeten parlar d’un nombre mínim de set individus. [+ info]

  • 14:49
  • 0

Xerrada: “Les àmfores de l’assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina”

El proper diumenge 16 de novembre a les 11,00 hores tindrà lloc al jaciment de Can Tacó la xerrada: “Les àmfores de l’assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina”, a càrrec de Josep Guitart i César Carreras.

La conferència s’emmarca en la celebració de la setmana de la ciència i, tal com ja es va fer l’any passat, estarà dedicada a presentar els darrers resultats de la recerca que s’està duent a terme al jaciment de Can Tacó. Enguany es presentarà l’estudi de les àmfores. Després de la xerrada està programada una visita teatralitzada al jaciment.

  • 15:12
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal
Moderadora: Isabel Rodà

Xerrada inaugural de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015. El jaciment del Camp de les Lloses  exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L’assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai. Presentem la fase d’ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l’excavació de 10 edificis articulats al voltant d’un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada:

-  Quines estructures s’han posat al descobert al jaciment del camp de les Lloses entre els anys 1991-2014?

El jaciment presenta una complexa estratigrafia amb unes fases d’ocupació  prerromanes (període del bronze final i període ibèric) i unes fases d’ocupació romanes (període republicà i alt imperial). De la fase romana s’han excavat fins a data d’avui onze edificis. Aquestes construccions s’articulen urbanísticament al voltant d’un espai públic, un carrer pavimentat. Les cases, adossades les unes a les altres, segons un eix N-S, presenten un disseny inspirat en el patró de casa itàlica tradicional, una planta rectangular amb diverses estances que es disposen entorn d’un atri central. Les bases de les vivendes són construïdes amb elements lítics lligats amb fang i sobre els sòcols de pedra les parets aixecades són fetes de tovots i tàpia. Les estructures de l’embigat de fusta són de roure amb cobertes d’elements vegetals, fang i calç. L’edifici corresponent a una villa és cobert amb tègules.

Les excavacions han descobert més de quinze tallers metal·lúrgics que operaven simultàniament i estaven dedicats al treball del ferro i a la fosa del coure i els seus aliatges. En aquests espais es registren estructures de combustió, restes de la matèria a manufacturar, en forma de lingots de ferro i plom i objectes de bronze en desús per refondre; també l’instrumental del metal·lurgista i els objectes per reparar o els de nova fabricació com eines, mobiliari i panòplia militar fonamentalment. El treball metal·lúrgic es relaciona amb la logística de proveïment tant del possible i proper campament, com per la guarnició establerta en el mateix lloc on s’ubica l’assentament. [+ info]

  • 15:02
  • 0

“Endinsa’t a l’època romana”, activitats a l’assentament romà del can Tacó – Turó d’en Roina

El proper dijous, 25 de setembre, a les 20,00 hores, a l’assentament romà de Can Tacó- Mons Observans es farà la conferència que impartirà l’escriptor valencià Santiago Posteguillo a l’entorn de la trilogia de novel·la històrica que va dedicar al general romà Publi Corneli Escipió (Africanus).

La xerrada estarà precedida per un taller que oferiran els arqueòlegs de KuanUm sobre l’alimentació de l’exèrcit romà, que començarà a les 19,00 hores. Els actes continuaran el diumenge amb una jornada de portes obertes al jaciment, amb visites guiades i teatralitzades i tallers de reconstrucció històrica.

Aquestes activitats formen part dels actes de celebració de les Jornades Europees del Patrimoni d’enguany. Es tracta d’una activitat gratuïta que requereix d’inscripció prèvia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:19
  • 0

Conferència:“Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”

Demà divendres 16 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la sisena conferència del II Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, al Museu Darder de Banyoles.

El títol de la conferència és: “Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)”, i anirà a càrrec de Ferran Codina i Gabriel de Prado.

|Per a més informació, cliqueu aquí |

  • 15:28
  • 0

Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”

Els propers dies 16, 17 i 18 de maig de 2014 se celebrarà a Tortosa el Congrés d’Història i d’Arqueologia: “200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, organitzat i patrocinat conjuntament pels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, el Centre Associat de la UNED de Tortosa, el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre, l’Ajuntament de Tortosa i l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre.

La guerra del Francès va marcar l’inici de l’època contemporània a la península ibèrica i, fins a la guerra Civil no hi va haver cap altre conflicte tan transcendental i dramàtic, tant pels fets que hi van tenir lloc com per les conseqüències. Les Terres de l’Ebre van viure amb especial intensitat el conflicte bèl·lic, no només en termes de l’ocupació militar i la contesa, sinó en la seva repercussió política, social i econòmica.

Per a qualsevol qüestió cal adreçar-se al Centre de la UNED de Tortosa:
Telèfons: 977 433 104 i 977 443 108
FAX: 977 446 413
e-mail: info@tortosa.uned.es

| Per descarregar el programa en pdf amb tota la informació cliqueu aquí |

  • 15:01
  • 0

XXIV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “1714: moneda i guerra a Catalunya”

El Gabinet Numismàtic Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el Seminari: “1714: moneda i guerra a Catalunya”, que es desenvoluparà els dies  13 i 15 de maig de 2014. L’Objectiu d’aquest curs, que se suma a les commemoracions del Tricentenari dels fets del 1714,  és posar en valor el paper de la moneda en el conflicte.

De sempre, el numerari ha cobrat una rellevància extraordinària en els episodis bèl·lics i la Guerra de Successió no en va ser una excepció. La moneda va esdevenir aleshores una arma més de la confrontació amb projeccions molt diverses que van anar de l’economia i la fiscalitat a la propaganda política.

El seminari desgranarà la situació monetària anterior i posterior a la guerra  a la Corona d’Aragó, en general, i a Catalunya, en particular, i posarà èmfasi tant en la moneda emesa com en la moneda en circulació a l’entorn de la data simbòlica del 1714. La victòria de Felip V, com és sabut, va suposar el tancament de la seca de Barcelona, la ruptura del «pactisme monetari» vigent des del segle XIII i la fi dels sistemes monetaris particulars de la Corona d’Aragó.

| Descarregueu el cartell amb tota la informació sobre el seminari clicant  aquí |

  • 12:25
  • 0

Seminari sobre jaciments fortificats a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana

Assentament per a la logística de l’exèrcit romà a la via de Mani Sergi, al Camp de les Lloses (Tona, Osona). Foto: C. Padrós.

El dimarts 13 de maig de 2014 tindrà lloc a la Sala d’actes de l’ICAC (Plaça Rovellat, s/n, Tarragona) el Seminari Internacional d’Arqueologia Clàssica: “Castella et praesidia a la façana mediterrània de la Hispània tardorepublicana”. La coordinació científica del seminari és a càrrec d’Horacio González Cesteros (ICAC), Carles Padrós (ICAC), Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) i Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).

Les troballes recents a les rutes prepirinenques i cap als passos transpirinencs configuren un nou tipus de jaciments arqueològics. Es tracta de jaciments de caràcter militar de petites dimensions en què l’abundant presència d’armament i militaria d’època tardorepublicana que es podria identificar amb castella, punts de control de rutes i territoris o fins i tot com espais logístics. Això permet traslladar a la península ibèrica el funcionament i operativitat dels praesidia o petits destacaments situats seguint les diverses fronteres, així com en les rutes de comerç entre els ports del Mar Roig i la Vall del Nil. L’enfrontament amb cimbris i teutons, la guerra sertoriana i les diverses etapes de la guerra civil entre Cèsar i els partidaris de Pompeu es revel·len com els tres moments històrics principals en què situar aquest apogeu de fortificacions militars al nord-est de la Citerior. El seminari vol contextualitzar i comparar aquest fenomen amb els estudis duts a terme en altres regions.

La inscripció és gratuïta i està oberta a tots els públics, però cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a: agallego@icac.cat

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

  • 15:08
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonso i Dani López

Moderador: Joan López

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

-   Quin és l’interès de visitar un jaciment com la fortalesa ibèrica dels Estinclells a Verdú?

En primer lloc aquest jaciment ens permet conèixer una miqueta més la implantació en el territori del poble ilerget per l’actual zona de ponent de Catalunya. Els Estinclells, juntament amb el jaciment encara en fase incipient d’excavació del Tossal de la Pleta/Castellsalvà (Belianes) excavat pel mateix equip, permeten ampliar el coneixement  de l’urbanisme i la cultura ibèrica a la zona de Lleida al costat de jaciments ja clàssics com els Vilars d’Arbeca i el Molí de l’Espígol de Tornabous. Dins aquest conjunt d’enclaus patrimonials, la petita fortalesa dels Estinclells aporta la possibilitat de conèixer un assentament d’una sola fase, s. III aC que, a mode de radiografia, ens mostra la vida durant un quart de segle sense afegits previs ni posteriors. En aquest sentit, l’urbanisme del poblat, elements com la bassa, les muralles i defenses, la vaixella ceràmica, el mostreig analític de llavors, carbons i granes, etc, ens aporten una mirada sincrònica del món ilergeta que ens permet entendre millor l’organització social, política i econòmica dels habitants del poblat i, en definitiva, del món ilergeta en general.

-   Per què parleu només d’un quart de segle per als Estinclells?

L’evidència arqueològica ens mostra clarament un abandonament prou sobtat del jaciment a finals del segle III aC. El tapiat de les portes de molts dels recintes, l’incendi accidental o no d’alguns dels espais importants del jaciment ens fan relacionar l’abandoment amb els fets traumàtics de la Segona Guerra Púnica. El jaciment es deshabita quan encara segurament no ha acabat de construir-se i no s’ocupa mai més.

-   En quina fase estan els treballs actualment?

Les dimensions petites del recinte i les reiterades campanyes d’excavació subvencionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia des de l’any 2002, a més de la realització de diversos plans d’ocupació, han permès un avenç ràpid de la recerca. Actualment cal encara excavar part del fossat defensiu i part d’un dels vessant. De totes maneres la investigació s’ampliarà a partir d’ara a la part baixa de la fortalesa pel costat oriental, on hi ha una vil·la romana. L’excavació d’aquesta vil·la romana permetrà afegir un element nou al conjunt i permetrà conèixer la zona a partir de l’ocupació romana.

-   Quin element us ha sorprès de trobar als Estinclells?

Per sobre de tot cal destacar la troballa de les cases 15 i 16. L’incendi accidental o no d’aquests dos recintes va permetre conservar fins a la seva excavació les restes d’un taller de premsa ibèric únic al món peninsular. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat i in situ format pels elements principals d’un taller de premsat: una base de premsa, un canal de desguàs, un cup, fins i tot part de la biga que servia per premsar. L’estudi analític de les restes ha permès confirmar la bifuncionalitat del taller tant per premsar vi com olives. L’aparició també d’un trull i d’una gran fogaina abonen aquesta idea.

-   Què és el CEP, Camp d’Experimentació de la Protohistòria?

La troballa de la premsa i la realització d’alguns experiments relacionats amb les excavacions que dirigeix aquest equip van fer plantejar, a finals de 2009, la musealització de la fortalesa i la creació del CEP per concentrar en un sol espai físic les principals línies de recerca de l’arqueologia experimental del món protohistòric, la construcció, l’agricultura i transformació de productes, especialment l’obtenció de l’oli d’oliva, el vi, i la fabricació de ceràmica. Aprofitant que el jaciment i un camp annex són de titularitat municipal s’ha endegat aquest projecte experimental. Actualment s’ha reconstruït experimentalment el conjunt de la premsa, alguns forns ceràmics i un equip de la Universitat de Lleida dirigit per N. Alonso  treballa en l’estudi de cultius experimentals. El CEP però està obert a qualsevol equip seriós que pugui venir a treballar qualsevol aspecte del món protohistòric a través d’aquesta gran eina que és l’experimentació.