Tribuna d'arqueologia » Arqueologia militar


61 APUNTS

  • 13:22
  • 0

Troballa d’una entalla al poblat d’època visigoda del Puig Rom (Roses, Alt Empordà)

Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Manel Casanovas

Durant la campanya d’excavacions del 2015 al poblat del Puig Rom, finalitzada el passat divendres 24 de juliol, s’ha localitzat una entalla (camafeu amb dibuix en baix relleu) que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, que data d’època romana, devia formar part d’una joia o placa, o altre element d’ornament personal, on hauria estat encastada. És molt probable que, com a element d’un cert valor, hagués pertangut a algun dels habitants del poblat i l’ús n’hagués perdurat en el tems, fins al segle VII dC.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Puig Rom se situa en una cronologia d’època visigòtica, entre el segle VII i la 1a meitat del segle VIII. És un poblat emmurallat amb un perímetre de 350m i una potent amplada de muralla (2m), que ocupa una superfície d’1 Ha. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en les categories de Zona arqueològica (1964) i Monument històric (1949).

Les intervencions arqueològiques al Puig Rom van començar en 1917 dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment va ser excavat també per Pere de Palol en 1946 i 1947 que, amb posterioritat, va realitzar altres treballs de neteja i dibuix en 1987. Des d’aquest moment ja no s’hi havia realitzat cap actuació més fins a les recents intervencions, dutes a terme per l’equip investigador format per les Doctores Eva Subías, Anna M. Puig, el Doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, en el marc del Projecte de Recerca 2014-2017 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S. VII-XdC”, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses. Aquesta recerca s’integra dins del grup interinstitucional MIRMED-GIAC: “Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana”, coordinat des de l’ICAC.

Del jaciment es coneixien una porta i tres torres així com diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. El poblat devia estar organitzat amb un urbanisme ordenat, de forma concèntrica, adaptat al pendent del turó, amb carrers entre les línies de cases.

En el seu moment, les intervencions van proporcionar nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, i també objectes d’indumentària en bronze. D’entre les troballes destaca una gerra litúrgica de bronze, que es troba actualment al MAC-Girona.

En la darrera campanya d’excavacions que s’hi ha dut a terme, s’ha excavat en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va excavar al costat sud, i que va continuar Pere de Palol en 1947. En paral·lel, s’ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior. Aquests treballs han deixat al descobert una nova torre de la qual ja se’n tenia coneixement per uns treballs de topografia realitzats en 2010. En aquestes darreres intervencions s’hi ha anat fent treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat, i continuen els treballs de consolidació d’estructures, que finalitzaran la propera setmana.

  • 15:04
  • 0

Jornada de portes obertes i taller de cuina romana al Camp de les Lloses (Tona, Osona)

El proper diumenge 2 d’agost, amb motiu de la  festa Major d’estiu de Tona, al jaciment del Camp de les Lloses, (Tona, Osona), hi haurà una jornada de portes obertes al llarg de la qual hi ha programat també una activitat de cuina romana.

El taller, a càrrec de Kuan Um!, començarà a les 11,30 hores, i els assistents tindran l’oportunitat d’aprendre a fer most i conserva d’olives amb la tècnica que empraven els romans.

  • 15:03
  • 0

Les “Nits d’estiu a la romana” a Can Tacó-Turó d’en Roina, Montmeló – Montornès del Vallès

El passat 1 de juliol van començar les activitats programades per a la 3a edició de les Nits d’Estiu al jaciment romà Mons Observans, on teatre, llegendes, fotografia, astrologia i gastronomia es donen la mà en aquest entorn tan especial. Aquestes activitats estan organitzades pels Ajuntaments de Montornès i Montmeló, i les biblioteques dels dos pobles, amb el suport de la Generalitat, la Diputació i el Consorci de Turisme del Vallès Oriental.

L’atmosfera suggestiva de les ruïnes romanes de Mons Observans a la llum de la lluna ha propiciat, ja durant els darrers anys, la programació d’activitats ben variades que apleguen un públic àvid de conèixer nous aspectes de l’època romana que resulten avui dia sorprenents.

L’activitat programada per avui divendres 3 de juliol al vespre és un taller de fotografia nocturna per “pintar” amb llum les estructures arqueològiques,  que començarà a les 20,00 hores, amb una introducció teòrica a càrrec de saber.com, i de 21,00 a 23,00 es farà una pràctica de camp. Cal portar una càmera reflex o compacta amb control d’exposició i trípode. Opcionalment, flaix, llanterna o frontal i comandament a distància amb control d’exposició. L’activitat te un preu de 6€.

Informació i inscripcions:

  • Ajuntament de Montornès Tel. 93 572 11 70
  • Ajuntament de Montmeló Tel. 93 572 00 00
  • Museu de Montmeló. Tel. 93 572 11 66

| Per descarregar el fulletó amb les activitats cliqueu aquí |

  • 15:11
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El projecte d’1 % cultural del Molí d’Espígol: consolidació i restauració de les restes, i excavació arqueològica”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de abril de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Principal, Òscar Escala, Andreu Moya, Gemma Piqué, Enric Tartera i Ares Vidal
Moderadora: Núria Rafel

Durant el 2013 es dugueren a terme al Molí d’Espígol diferents treballs arqueològics en el marc d’un projecte de l’1 % cultural. Els treballs van consistir fonamentalment en la consolidació/restauració de les restes visibles; en el sanejament, l’estabilització i la reconstrucció d’aquestes, i en la instal·lació d’un sistema de drenatge que permetés garantir-ne el manteniment. Les novetats més interessants provenen de l’àrea nord del jaciment, on es va documentar la continuïtat de la muralla de la primera edat del ferro, i es va excavar parcialment una estança d’aquest període; també es posà al descobert una part més del tram de la muralla de l’ibèric antic, i una part considerable del sistema defensiu de l’ibèric ple, amb restes de la muralla, un possible accés i un mur d’escarpa de fossat. Les actuacions a l’àrea sud/sud-oest van permetre descobrir la complexitat diacrònica de la porta oest (porta d’Iltirta), així com la continuació del perímetre de la muralla de l’ibèric antic en un tram llis de més de 100 m.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Principal sobre aspectes destacats de la propera xerrada.

-  Què és el Molí d’Espígol?

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més important de la Catalunya occidental. De fet, la primera ocupació arrenca durant la primera edat del ferro, amb una fesomia molt similar a la del jaciment dels Vilars (Arbeca, Les Garrigues): una fortalesa de dimensions mitjanes, defensada per potents muralles i un sistema de torres i potser també un fossat. A partir del període ibèric antic, el jaciment s’expandeix, amb un nou sistema defensiu i un nou traçat urbà que amortitzen l’antic assentament de la primera edat del ferro. Tanmateix, l’eclosió del jaciment s’esdevingué durant l’ibèric ple, quan la superfície habitada assoleix la seva màxima expressió, amb un urbanisme complex i un sistema defensiu que compta amb un important muralla i fossat, a partir del qual es troben diferents barris periurbans destinats a la manufactura i a l’emmagatzematge de productes alimentaris. El Molí d’Espígol és ara una autèntica ciutat, possiblement una de les capitals dels Ilergets.

El seu final caldria situar-lo cap al final del segle III ane, molt probablement com a conseqüència dels fets de la Segona Guerra Púnica. Si bé es detecta una reocupació entorn del 100 ane, després de quasi cent anys d’abandó, aquesta seria molt breu en el temps i localitzada en punts determinats del jaciment. El seu final definitiu, després d’aquesta darrera tímida revifalla, s’hauria esdevingut al llarg del segon quart del segle I ane.

-  Quin tipus de treballs s’hi han realitzat?

La campanya del 2013 va ser una iniciativa derivada de la consecució d’un projecte d’1% cultural, finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de consolidar el jaciment del Molí d’Espígol, que havia assolit en un estadi de degradació considerable. Però també de realitzar-hi excavacions arqueològiques en aquells punts escollits per tal de resoldre algunes incògnites que la ciutat ibèrica tenia (i encara té) plantejades.

Per tant, la tasca prioritària foren els treballs de consolidació/restauració, els quals han afectat totes les estructures del jaciment: s’han sanejat, estabilitzat, consolidat i en els casos que s’ha jutjat necessari, i sempre seguint uns estrictes criteris de respecte patrimonial, recrescut. Igualment, s’han realitzat assajos per tal de reproduir paviments de terra, i s’ha instal·lat per tot el jaciment, un sistema de drenatge que ha de permetre garantir la preservació de les restes.

-  Quines són les novetats més importants d’aquesta campanya?

A banda de disposar d’un monument consolidat, comprensible i agradable per al visitant, des del punt de vista científic, caldria destacar les novetats següents. En primer lloc, la confirmació de la potència de l’assentament de la primera edat del ferro, amb un sistema defensiu compost per una muralla de tècnica mixta i torres que segueixen una seqüència regular, amb un espai de caire religiós-ideològic associat a una de les torres; també s’ha pogut excavar parcialment un espai domèstic en què s’ha documentat la importància de l’arquitectura en terra (ús de tovots), o estructures singulars com ara una llar de foc en forma de lingot xipriota. Quant al període ibèric antic, s’ha pogut determinar l’estructura de la porta d’Iltirta en aquest moment i s’ha descobert la continuïtat de la muralla 2 per la banda oriental del jaciment. En darrer terme, entre les troballes situables durant el període ibèric ple cal destacar la localització efectiva de la muralla 3, fins ara només coneguda en un únic punt, en dos espais diferents de la banda nord del jaciment; aquestes troballes semblen confirmar la hipòtesis avançada a partir de les prospeccions geofísiques de l’existència d’una estructura de fossat, com a mínim amb una escarpa clarament documentada. També s’ha pogut localitzar la muralla 3 en la zona de la porta d’Iltirta, que durant aquest moment pateix una important reforma que li dóna un aspecte més monumental, amb una petita poterna associada i que donaria accés directe a un dels barris extramurs; aquests mateixos treballs han demostrat que la claveguera de desguàs de la porta d’Iltirta s’hauria construït en aquest moment, i no en el període de l’ibèric antic, com inicialment es pensava.

En conjunt, totes aquestes noves dades porten a considerar, sense cap mena de dubte, el Molí d’Espígol com un assentament de gran entitat i rellevància.

  • 15:36
  • 0

Nova data per a la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”

La conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” programada inicialment pel passat dia 25 de març, que va ser suspesa a causa del 3 dies de dol decretats per l’accident aeri dels Alps, es realitzarà el dia 13 de maig.

La xerrada, a càrrec de Josep Ros i Carme Subiranas, serà moderada per Josep Maria Vila,

El tema d’aquesta conferència se centrarà en les campanyes d’excavació arqueològica realitzades al castell de Tavascan que, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre, s’han dut a terme entre els anys 2007 i 2013. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle xvi i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La xerrada es realitzarà en el lloc i hora habituals: la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, de Barcelona), a les 19,00 hores, i, com sempre, coincideix en dimecres.

  • 12:16
  • 0

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de març de 2015, 19:00h

Conferenciants: Carme Subiranas i Josep Ros
Moderador: Josep M. Vila

El proper dimecres dia 25 de març de 2015, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Excavacions arqueològiques al castell de Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els anys 2007 i 2013 s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica al castell de Tavascan, promogudes per l’Ajuntament de Lladorre. El castell és una petita fortificació amb orígens al segle XIII tot i que la primera notícia documental és de l’any 1373 i fou abandonat a mitjan segle XVIII. A dia d’avui és possible observar gran part de les estructures del castell. Moltes de les estructures conservades, correspondrien a una fase important de reformes d’entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII que alteraren la fesomia del primitiu castell medieval.

La conferència, a càrrec de Carme Subiranas i Josep Ros, estarà moderada per Josep M. Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada:

-   Per quins motius es van iniciar les excavacions al castell de Tavascan?

Des de l’Ajuntament de Lladorre es va promoure el projecte de recuperació de l’antiga fortalesa de Tavascan amb la voluntat de convertir el lloc en un dels punts d’interès turístic del municipi. La seva posició, sobre mateix del poble de Tavascan i el seu fàcil accés afavoreixen el converteixen indubtablement en un punt fàcilment accessible als visitants.

-   En quin punt es troben actualment els treballs arqueològics?

Després de les cinc campanyes realitzades fins al moment ha estat possible posar al descobert les restes de les estructures de distribució interior i gran part del seu perímetre. Els treballs han constatat una conservació notable de les restes del castell tenint en compte que abans d’iniciar les excavacions no se’n podia apreciar gairebé cap  indici.

-   A hores d’ara quins resultats poden destacar-se?

Les excavacions arqueològiques han premés interpretar que, tot i els seus orígens al segle XIII, el castell fou objecte d’importants reconstruccions que situem al segle XVI, una fase especialment detectada a la meitat est i que és coincident amb algunes de les dades de les fonts documentals. Per altra banda s’ha constatat també que l’abandonament definitiu del castell es produí a mitjan del segle XVII. Manquen però noves campanyes arqueològiques que permetin posar al descobert i interpretar l’antiga zona d’accés al castell, situada al costat sud-oest, una zona on s’han produït importants despreniments però d’especial interès per la comprensió del conjunt de la fortificació.

  • 17:35
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El castell de Rocabruna. Intervencions arqueològiques 2007-2014″

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de desembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Bibiana Agustí i Dolors Codina
Moderadora: Marta Sancho

El castell de Rocabruna (Camprodon, Ripollès), es troba en un turó rocós a uns 1.000 metres d’altitud amb una situació dominant sobre els passos pirinencs orientals. Està documentat des del segle X i amb nivells arqueològics que ens situen bàsicament als segles XIV-XV. És objecte d’un projecte de consolidació des del 2006 per part del Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Actualment el recinte sobirà es troba ja consolidat i s’està excavant la sala de ponent en el recinte jussà. Enguany s’han instal·lat uns panells informatius que faciliten la interpretació de les restes al visitant. Entre el material arqueològic destaca el material d’armament, tant defensiu com ofensiu, tant d’infanteria com de cavalleria.


Galeria d’imatges |

____________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Bibiana Agustí i Dolors Codina sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

-   Quins criteris justifiquen excavar un monument com el Castell de Rocabruna?

Es tracta d’un conjunt medieval fortificat del que fins fa deu anys en sabíem ben poca cosa. L’estat d’abandonament i de destrucció en el que es trobava clamava per una consolidació dels elements que encara eren visibles quan es va iniciar el projecte. Des del primer moment es va dissenyar aquest projecte amb la voluntat de recuperar la informació arqueològica i l’inici dels treballs de consolidació ja va obtenir resultats que van encoratjar l’Administració responsable a seguir endavant. El fet que es trobi en un indret visitat per molts senderistes el fa atractiu alhora que senzill de museïtzar mitjançant uns panells informatius estables.

-   Podeu destacar algun dels aspectes arqueològics del jaciment?

El context militar està representat per sobre dels altres, amb un important volum de material, entre el que destaca la panòplia militar de la baixa edat mitjana, tant a nivell de protecció personal com de les armes ofensives i del guarniment de la cavalleria.

-   La situació del Castell prop dels passos pirinencs orientals el fa singular en aquest sentit?

És evident que el control dels colls de muntanya cap al nord està vinculat a una circulació de persones i materials que troben representació en els nivells arqueològics. La presència d’alguns objectes de prestigi resulten insòlits en el context peninsular. En són un bon exemple les dues peces de joc tallades en una rodella de banya de cérvol i decorades amb figures zoomorfes, que ens enllacen directament amb conjunts materials més propis de castells del territori francès.

  • 15:45
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús (Racó d’Ademús, València)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Daniel Giner, Laia Creus i Elisenda Gimeno
Moderador: Gabriel de Prado

El poblat fortificat ibèric de la Celadilla d’Ademús és objecte des de l’any 2009 d’un projecte d’intervenció arqueològica integral i posada en valor encara en curs. Els treballs d’excavació desenvolupats han posat al descobert una part de la seva superfície que ha permès documentar la presència d’estructures defensives de fortificació, amb una potent muralla i una torre rectangular d’aparell ciclopi, així com diferents departaments al seu interior. El poblat va patir una destrucció final causada per un incendi al voltant del segon quart del segle iv aC, en el qual van morir part dels seus habitants els esquelets dels quals ara trobem, de manera que es converteix en el jaciment del món ibèric que més mostres ha donat d’aquest tipus de troballa inusual.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-    ¿Quines aportacions pot oferir l’estudi d’un jaciment com La Celadilla d’Ademús al coneixement de la cultura ibèrica?

La zona en què se situa la comarca i el jaciment han tingut tradicionalment un caràcter fronterer com a conseqüència de la seva ubicació geogràfica. Ho va ser en època medieval i moderna entre tres dels regnes històrics peninsulars, Valencia, Aragó i Castella, i encara ho segueix sent sota l’actual divisió administrativa amb la confluència en aquest punt de les tres comunitats autònomes homònimes.

Durant anys, diversos estudis territorials d’època ibèrica han englobat aquesta àrea en els seus àmbits d’investigació amb resultats diversos. Segurament, la “frontera” entre competències patrimonials i administratives tampoc ha ajudat molt. En el cas concret de la comarca del Racó d’Ademús, fet que també es pot extrapolar en bona mesura a les comarques que l’envolten, els estudis sovint es recolzen més en el resultat de les  prospeccions superficials i de l’aplicació de models teòrics que en un exhaustiu desenvolupament de les tasques d’excavació arqueològica d’època ibèrica, ja que gairebé no s’han excavat jaciments i mai no s’ha fet de forma sistemàtica.

A més, l’embranzida que en els darrers anys ha rebut l’estudi del que s’ha definit com la “cultura celtibèrica” ha obligat a replantejar les zones d’influència dels grups humans que la formarien, tant des de la historiografia clàssica com des de la lingüística o la cultura material, forçant la redefinició dels límits d’altres estructures político-territorials, potser amb major tradició historiogràfica. És un debat que continua generant controvèrsia.

Així, les excavacions al poblat ibèric de la Celadilla d’Ademús poden aportar informació valuosa sobre aquests aspectes generals i, a la vegada, s’emmarquen dins d’un projecte d’investigació més ampli que podria evidenciar una possible evolució diacrònica, així com el paper del riu Túria com a via de difusió de les influències colonials cap a les zones del Baix Aragó i l’altiplà meridional castellà.

-    I en relació a l’aparició dels esquelets humans, quin potencial d’estudi tenen?

Tot i que són freqüents els casos de presència de restes humanes a les zones d’hàbitat de la cultura ibèrica, en la major part dels casos són, o enterraments infantils amb un ritual propi diferenciat de la resta de la comunitat o bé parts incompletes d’un cos (cranis o mandíbules) que es relacionen amb aspectes de tipus cultual o punitiu. Pocs, de fet només quatre, són els casos que podem comptar com a paral·lels de l’aparició de cossos complets d’adults en relació amb un nivell de destrucció d’època ibèrica, i en cada cas han aparegut les restes de dos individus complets. Fins al moment,en les diferents intervencions realitzades al poblat de la Celadilla d’Ademús, amb tot just un 10% de la seva extensió excavada, ja s’han recuperat quatre cossos complets més les restes fragmentades de tres individus més que ens permeten parlar d’un nombre mínim de set individus. [+ info]

  • 14:49
  • 0

Xerrada: “Les àmfores de l’assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina”

El proper diumenge 16 de novembre a les 11,00 hores tindrà lloc al jaciment de Can Tacó la xerrada: “Les àmfores de l’assentament romà Can Tacó-Turó d’en Roina”, a càrrec de Josep Guitart i César Carreras.

La conferència s’emmarca en la celebració de la setmana de la ciència i, tal com ja es va fer l’any passat, estarà dedicada a presentar els darrers resultats de la recerca que s’està duent a terme al jaciment de Can Tacó. Enguany es presentarà l’estudi de les àmfores. Després de la xerrada està programada una visita teatralitzada al jaciment.

  • 15:12
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de novembre de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Duran, Imma Mestres i Jordi Principal
Moderadora: Isabel Rodà

Xerrada inaugural de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015. El jaciment del Camp de les Lloses  exemplifica un dels pocs paradigmes arqueològics conservats a Catalunya de poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 a. de la n. e.). L’assentament dóna a conèixer la primerenca implantació territorial a gran escala sota pautes itàliques i el procés de romanització del nord-est peninsular. Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai. Presentem la fase d’ocupació republicana (125-80 a. de la n. e.) amb l’excavació de 10 edificis articulats al voltant d’un carrer pavimentat que connectava amb el camí proconsular de Mani Sergi amb el mil·liari de la VII milla del Vilar de Tona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada:

-  Quines estructures s’han posat al descobert al jaciment del camp de les Lloses entre els anys 1991-2014?

El jaciment presenta una complexa estratigrafia amb unes fases d’ocupació  prerromanes (període del bronze final i període ibèric) i unes fases d’ocupació romanes (període republicà i alt imperial). De la fase romana s’han excavat fins a data d’avui onze edificis. Aquestes construccions s’articulen urbanísticament al voltant d’un espai públic, un carrer pavimentat. Les cases, adossades les unes a les altres, segons un eix N-S, presenten un disseny inspirat en el patró de casa itàlica tradicional, una planta rectangular amb diverses estances que es disposen entorn d’un atri central. Les bases de les vivendes són construïdes amb elements lítics lligats amb fang i sobre els sòcols de pedra les parets aixecades són fetes de tovots i tàpia. Les estructures de l’embigat de fusta són de roure amb cobertes d’elements vegetals, fang i calç. L’edifici corresponent a una villa és cobert amb tègules.

Les excavacions han descobert més de quinze tallers metal·lúrgics que operaven simultàniament i estaven dedicats al treball del ferro i a la fosa del coure i els seus aliatges. En aquests espais es registren estructures de combustió, restes de la matèria a manufacturar, en forma de lingots de ferro i plom i objectes de bronze en desús per refondre; també l’instrumental del metal·lurgista i els objectes per reparar o els de nova fabricació com eines, mobiliari i panòplia militar fonamentalment. El treball metal·lúrgic es relaciona amb la logística de proveïment tant del possible i proper campament, com per la guarnició establerta en el mateix lloc on s’ubica l’assentament. [+ info]