Tribuna d'arqueologia » Conservació, restauració i museïtzació


115 APUNTS

  • 12:38
  • 0

Jornada: “La recuperació de la bateria antiaèria del turó de la Rovira: intervenció i creació d’un nou espai públic”, al MUHBA

El proper dimecres 12 de novembre, de 09,00 a 20,00 hores està previst que se celebri al Museu d’Història de Barcelona la jornada: “La recuperació de la bateria antiaèria del turó de la Rovira: intervenció i creació d’un nou espai públic”.

En aquesta jornada s’explicaran els criteris d’intervenció arqueològics, arquitectònics i de restauració que s’han aplicat en la recuperació dels elements constructius conservats al llarg de la història a fi de crear un nou espai d’interès cultural i museístic per a la ciutat de Barcelona.

La jornada es realitzarà a la sala Martí l’Humà del al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei s/n, de Barcelona), i te un preu de15 € (reduït: 7,50 €).

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:33
  • 0

Un nou espai per a la conservació de fòssils a Sabadell

Salvador Moyà (esquerra) i Josep Ayuso (dreta) signen el conveni de cessió. Imatge: Juanma Pelaez/Aj. de Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han signat recentment un conveni amb l’objectiu de cedir un espai dins de Sabadell per a emmagatzemar part de la col·lecció de fòssils del centre de recerca.

Amb les signatures de Salvador Moyà, Director de l’ICP i Josep Ayuso, llavors tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic de l’Ajuntament de Sabadell, la setmana passada es va formalitzar la cessió d’una part de l’edifici del carrer Maria Belloch, 31-33, propietat de l’Ajuntament de Sabadell, perquè aculli part de la col·lecció de restes paleontològiques que custodia l’ICP. L’acord de cessió és per un any, amb possibilitat de renovació.

La col·lecció de restes paleontològiques de l’Institut inclou més de 200.000 registres, un nombre que augmenta cada any amb fòssils que provenen de les excavacions i de les cessions de particulars o altres entitats. Aquest fet va motivar l’ICP a sol·licitar a l’Ajuntament la cessió d’un espai per a la seva adequada conservació mentre no es procedeix a la seva restauració.

  • 10:30
  • 0

Seminari: “La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer Avinyó”

El proper dijous 10 d’abril, de 16,00 a 20,00 hores, se celebrarà el Seminari: “La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer Avinyó” al Museu d’Història de Barcelona.

Les pintures murals procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme l’any 2004 al domus del carrer Avinyó, núm. 15, configuren un conjunt excepcional per la gran riquesa decorativa i la seva magnífica factura. Es tracta d’un material molt fragmentat que es va trobar als nivells d’enderroc de l’edifici, que actualment es troba en procés d’estudi i restauració.

Aquest seminari, que organitza el MUHBA, donarà a conèixer els resultats d’aquest treball: s’exposarà el context històric de la domus i la seva interpretació arquitectònica-funcional, la iconografía i la significació de les pintures de diverses estances, així com els detalls del procés de recuperació i restauració. També s’analitzaran les característiques dels paraments de la domus que revela l’anàlisi dels fragments efectuada fins ara.

Lloc:  Sala de Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, s/n, de Barcelona)
Preu: 7€ [estudiants, aturats i jubilats: 4€]
Informació i reserves:  Tel.: 932562122 /  reservesmuhba@bcn.cat

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:28
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciant: Pèir Còts
Moderador: Josep Maria Vila

Els resultats de les excavacions van donar tota la seqüència estratigràfica de l’indret a través del temps, i es va poder veure com al segle X ja hi havia una necròpolis sota la qual s’havien construït les primeres estructures castrals de la zona. Posteriorment s’hi construí la primera església preromànica, que sembla que devia quedar englobada en aquelles primitives traces de fortificació que malauradament no s’han pogut datar amb precisió, més enllà de situar-les en l’etapa altmedieval. A més, ja en l’últim quart del segle XII es construí l’actual temple romànic, també envoltat per una estructura castral que aprofitava parts del primer castell, que quedava inclòs en el seu interior, del qual abans de l’actuació encara se’n veien diversos vestigis, com la torre situada davant de la porta nord de l’església i diversos trams de muralles.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Pèir Còts sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència:

-  Quin siguec eth motieu tà catar en Santa Maria?

Era actuacion arqueologica ena glèisa de Santa Maria siguec motivada ena sua prumèra fasa coma ua ajuda ara ora de recuperar era traça e era fundamentacion dera absis romanica que se pretenie restaurar.

-   Quini an estat es resultats?

Era suspresa siguec grana quan apart d’aguestes entressenhes se recupereren era fundamentacion dera antica glèisa pre-romanica, es estructures der antic castèth plaçat ena zòna e a mès a mès ua necropòlis prévia a totes aguestes etapes. Açò propiciec ua segona fasa en interior der edifici qu’acabec de proporcionar era confirmacion des entressenhes desnishades en exterior deth temple. Dauant d’aguesti resultats, se continuec damb un seguiment arqueològic ara ora de desmuntar es elements deth sègle XVIII que desvirtuauen era entèsta dera glèisa e atau poder recuperar components originaus der edifici (pèires picades, lumedans, cornises, arcs,… ) e a mès a mès hèr un trabalh d’arqueologia en auçat tà estudiar es diferentes fases e èster capaçi de restaurar era edificacion damb es sues dimensions adequades, tant de corbatura ena base com a nivèu volumétric e de nautades.

Ena tresaua fasa se trebalhec ena façana nòrd deth temple pr’amor de recuperar era traça des muralhes medievaus deth vielh castèth e restaurar-les, tornant a dar as entorns dera glèisa un aspecte digne e ath madeish temps didàctic.

  • 11:20
  • 0

Vídeo: “Teixits enterrats”

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa ha publicat recentment un vídeo d’excel·lent factura: “Teixits enterrats”, on s’explica en detall el procés de restauració i redescoberta de les peces de vestir trobades en el sarcòfag de pedra del campanar de l’església de Santa Maria d’Agramunt, que contenia un doble enterrament (un home i una dona).

No es tracta d’indumentària funerària, sinó de peces portades en vida amb les quals van ser enterrats aquests dos personatges. Per la seva cronologia  -s. XIV-  les peces d’Agramunt són, per ara, les restes d’indumentària civil més antigues conegudes a Catalunya.

La dona portava una gonella i una lligadura al cabell; l’home conservava una còfia encara adherida al crani, i una calça lligada a la cama esquerra;  també s’hi va trobar una peça rectangular que podria haver estat un mantell o haver fet de cobertor dels cossos.

La Generalitat de Catalunya ha fet dipositari de les peces el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, responsable de la seva conservació i que les cedeix temporalment a l’Ajuntament d’Agramunt segons el conveni específic signat entre ambdues institucions.

Els teixits trobats a Agramunt van ser tema de la conferència de la temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2010-2011: “Recuperació, estudi i restauració de les restes d’indumentària trobades al sepulcre del peu del campanar de Santa Maria (Agramunt, Urgell)”, realitzada el 9 de març de 2011.

| Per accedir al vídeo cliqueu aquí |

  • 13:21
  • 0

Conferència per aquesta tarda: “La Restituzione dell’Antico attraverso la Realtà Virtuale”

Reconstrucció virtual de les termes de Caracalla

Aquesta tarda a les 19,00 hores està programada la confèrència: “La Restituzione dell’Antico attraverso la Realtà Virtuale”, a càrrec del professor Alessandro Furlan.

La xerrada, organitzada per l’Institut Italià de Cultura de Barcelona en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona, tractarà sobre les reconstruccions virtuals en tres dimensions i dels instruments de visualització més avançats per donar a conèixer noves eines de difusió del patrimoni arqueològic. La sessió proposa un fascinant viatge a la Roma antiga per visitar la Domus Aurea, el Fòrum Romà, Ostia antiga, Pompeia i la Vall dels Temples d’Agrigento.

Lloc: Sala Martí l’humà del MUHBA Museu d’història de Barcelona – Pl. del Rei, s/n

Entrada lliure amb aforament limitat

  • 15:28
  • 0

Seminari: “Metalls nobles del patrimoni cultural: caracterització i anàlisi de monedes i objectes metàl·lics per mètodes no destructius” a l’ICAC

Solidus d'or de Justinià I (542-565 dC). Museu Biblic Tarraconense

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha organitzat el seminari sobre metalls nobles del patrimoni cultural, que es durà a terme els propers dies 3 i 4 de març a Tarragona, a la seu de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n) les sessions dels matins, i al Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1), en horari de tarda.

La coordinació científica és a càrrec de Aureli Àlvarez (ICAC) i Ignasi Queralt (ICTJA-CSIC), i comtparà amb els professors: Maria Filomena Guerra (Centre de Recherche et de Restauration des Musées de France, CNRS), Marta Campo i Albert Estrada-Rius (Gabinet de Numismàtica, MNAC), Ignasi Queralt (ICTJA-CSIC), Àfrica Pitarch (Université de Bordeaux) i Imma Teixell (Ajuntament de Tarragona-ICAC).

La inscripció a aquest seminari és gratuïta i està oberta a tots els públics però el nombre de places està supeditat a l’aforament de la Sala d’Actes. Per tal de poder confirmar la plaça, caldrà enviar un correu electrònic a agallego@icac.cat indicant les següents dades personals: Nom i cognoms, telèfon, correu electrònic i centre o universitat a què pertany el sol·licitant.

  • 11:17
  • 0

Darreres intervencions al jaciment paleocristià del Bovalar (Seròs, Segrià)

Imatge de la basílica Paleocristiana del Bovalar. Fotografía: Josep Gallart

El Bovalar és un jaciment arqueològic d’època baix imperial romana i visigoda, situat al municipi de Seròs (Segrià) que està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional com a monument històric i arqueològic. Per aquest motiu, ha estat rellevant la realització d’un projecte de restauració i difusió. El seu baptisteri, actualment dipositat al Museu de Lleida i substituït in situ per una reproducció fidedigna, és un dels elements més destacats d’aquest període dintre l’àmbit català.

El jaciment està format per un vilatge, una basílica amb un baptisteri, una necròpolis i una església. Durant l’any 2013 s’ha realitzat, a instància del Servei d‘Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, una intervenció d’adequació, consolidació, neteja i formalització amb projecte i direcció tècnica de l’arquitecte Joan Agelet i Goma i amb el suport arqueològic de l’arqueòleg Joan Ramon Renyer Flix.

S’ha realitzat una neteja de la vegetació, una consolidació de la basílica i una adequació de les dependències adjacents a ella. De cara a la seva difusió, s’ha intentat que les persones que visitin el jaciment puguin diferenciar la basílica de la resta de les estances. A més, s’ha procurat fer visible el deteriorament provocat per la construcció de trinxeres durant la Guerra Civil. D’altra banda, l’existència d’unes estructures funeràries d’època visigoda situades dintre del recinte de la basílica han estat delimitades i parcialment ocultades per mostrar una imatge més entenedora als visitants i facilitar el pas. Per últim, es preveuen noves actuacions de consolidació i restauració en funció dels resultats obtinguts amb el tapiat aixecat sobre la base de pedra d’una de les estances.

| Galeria d’imatges |

  • 15:26
  • 0

Visita comentada al jaciment arqueològic de l’Adoberia d’en Ginebreda (Granollers)

El proper diumenge, 17 de novembre de 2013, a les 12 del migdia està programada una visita comentada als diferents espais de l’Adoberia d’en Ginebreda. Centre d’interpretació històrica del Granollers medieval.

L’Adoberia d’en Ginebreda és un espai museografiat que permet conèixer, a través de les restes arqueològiques, un complex artesanal preindustrial com és l’Adoberia d’en Ginebreda i alhora la història i el creixement de la ciutat de Granollers des del segle IX i fins al segle XVIII.

Durada: 1h i 30 minuts
Lloc de trobada: l’Adoberia
Preu: 3 € per persona. Persones jubilades: 1,5 €. Infants fins a 12 anys, gratuït
Cal fer reserva prèvia (telèfon 93 842 68 40 / 41  - museu@ajuntament.granollers.cat)

  • 12:15
  • 0

Inauguració del Centre Seró Espai Transmissor

Demà dissabte 19 d’octubre a les 10,30h s’inaugurarà del Centre Seró Espai Transmissor a Artesa de Segre (c/ Escoles, 2, Seró). Es tracta del centre cultural que allotjarà les restes de l’espectacular megàlit aparegut a Seró a finals de l’any 2007 durant els treballs de prospecció arqueològica prèvia i el seguiment de les obres de construcció i desplegament del canal Segarra Garrigues. L’acte estarà presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, amb l’assistència de l’alcalde d’Artesa de Segre, qui ha convocat l’acte, i també de l’alcalde de Balaguer.

A més de la funció de conservació i exhibició del Túmul de Seró, l’edifici està previst per altres usos, motiu pel qual s’hi ha projectat diferents àmbits: l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals, una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica. Des d’aqui s’accedeix a la cambra de les esteles o estàtues-menhirs, a travès d’un recorregut organitzat en espiral quadrangular, amb un quasi inapreciable pendent, envoltat per peces de ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira, ens porta a la cambra central, on la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cada una de les esteles.

L’edifici, que es va construir l’any passat, ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectura Toni Gironès. Està inspirat en les estructures de formigó on s’emmagatzemen les bales de farratge i en les construccions de maó vist de la contrada, i enguany ha rebut el premi pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), en l’apartat d’Arquitectura.

L’encàrrec i finançament del projecte de l’edifici va partir del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, i la posterior construcció ha estat possible gràcies a l’aportació a parts iguals entre els fons FEDER i l’1 % Cultural.

La gestió del centre ha estat possible en virtut d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament d’Artesa de Segre i el Museu de la Noguera, de Balaguer.

| Per a més informació, cliqueu aquí |