El passat dia 19, amb ocasió de la celebració de la nit dels museus, va tenir lloc al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa la presentació de la restauració dels teixits funeraris d’Agramunt (s XIV), a càrrec de l’Il·lm. Sr. Bernat Solé, alcalde d’Agramunt i d’Elisabet Cerdà, restauradora de teixit del CDMT.
Entre finals de 1996 i la primavera de 1997 es van dur a terme les obres de restauració de l’església de Santa Maria d’Agramunt. En aquell moment es van descobrir dos cossos, un femení i un masculí, dins d’un sepulcre a la façana de l’església. Es van començar aleshores, la documentació i restauració de les vestimentes que portaven.
El 29 de juliol de 1997 es va realitzar una intervenció d’extracció dels teixits, autoritzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i promoguda pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia. El sarcòfag contenia la indumentària civil medieval més antiga trobada a Catalunya. La indumentària trobada és tota de lli i es compon per una gonella de dona, una lligadura de dona, la calça del peu esquerra de la dona, una còfia d’home i un mantell que no se’n sap el seu ús.
L’any 2005 es va encarregar la seva restauració al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Els diversos processos de restauració, començant per la neteja superficial, tractaments d’humidificació i neteges per immersió i la consolidació i fixació sobre nous suports han pogut refer els volums tridimensionals de totes les peces, essent la gonella la peça més complerta.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de maig 2012, 19:00h
Conferenciants: Daniel Gutiérrez, Lluís Joan i Anna Monleon
Moderador: Toni Caballé
Us recordem que el proper dimecres dia 23 de maig de 2012 a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona) es realitzarà la conferència: Caldes de Montbui: La recuperació de la Muralla medieval (Vallès Oriental),dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. La conferència anirà a càrrec de Daniel Gutiérrez, Lluís Joan i Anna Monleon, i estarà moderada per Toni Caballé.
Aquesta xerrada presentarà els resultats de diverses actuacions desenvolupades al nucli històric de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), i a l’entorn de diversos trams de la muralla medieval, que és clarament reconeixible en la trama urbanística actual. D’aquesta manera es presenten tres actuacions que permeten observar el treball de recuperació i conservació del patrimoni cultural que es realitza a Caldes de Montbui a través del Museu de Caldes i l’Ajuntament del municipi. Les visions que es presenten mostraran el treball realitzat en diversos trams de la muralla medieval de Caldes de Montbui, cadascun amb les seves característiques i amb diverses solucions aplicades. La conferència s’emetrà en vídeostreaming.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb el procés de recuperació de la muralla medieval de Caldes de Montbui.
- Quin és l’objectiu de les intervencions en el nucli antic de Caldes de Montbui?
El municipi de Caldes està molt lligat a la història i l’arqueologia. Existeixen jaciments des de la pre-història fins a l’època moderna. I el centre històric, a més, ha estat permanentment ocupat pels pobladors de la zona des d’època romana. Així es troben grans jaciments com les termes romanes de la Plaça del Lleó, totalment associades a una característica de Caldes, les aigües termals. La trama del nucli antic de Caldes conserva restes romanes, medievals i modernes que cal conèixer, estudiar i treballar. D’aquesta manera es va donant forma a la història del municipi, es treballa el patrimoni a nivell cultural, educatiu, social i urbanístic, i finalment també esdevé un reclam turístic a través de la seva divulgació.
- Quines són les característiques de la muralla de Caldes de Montbui?
Segons l’erudit i historiador E. Moreu-Rey el primer esment a una muralla que rodejaria la vila el trobaríem en un document inclòs al Liber Antiquitatum3, conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona i datat cap el 1102. Altres mencions ja ens traslladarien fins els anys 1238 i 1292, les quals semblen evidenciar que les obres defensives ja estaven consolidades, en concordança amb la fortificació d’altres poblacions del Vallès com ara Terrassa o Granollers. Com es podrà veure en la presentació, la muralla medieval no conserva una única tipologia constructiva. Podrem observar murs de pedra escairats, treballats i alineats, i també mur de tàpia. Diferents solucions segons el moment constructiu i la situació. Els exemples presentats pertanyen a la muralla del Segle XIV, que va manar aixecar el rei Pere III.
- El patrimoni com a oportunitat?
És clar, el patrimoni cultural és un factor d’oportunitat en l’urbanisme, ja que a través d’ell es pot treballar la identitat, la sociabilitat, l’educació i el turisme. D’aquesta manera, com es podrà veure en la presentació, l’aparició de restes arqueològiques no és vist com un problema sinó com una oportunitat. Podreu observar com la muralla de Caldes de Montbui s’han convertit en un eix bàsic d’un nou espai obert al públic al qual donen sentit i utilitat.
El proper divendres dia 11 de maig de 2012 s’iniciaran un seguit d’actes per la celebració del 50è aniversari del descobriment de les restes arqueològiques de la vil·la romana de Torre Llauder. El primer d’aquests actes serà la reobertura al públic de l’espai després de finalitzar-se els treballs d’excavació i adequació arqueològica al mateix Clos Arqueològic (Av. Lluís Companys s/n, Mataró) a partir de les 20:00h.
Així doncs, a partir del proper divendres el Clos Arqueològic-Torre Llauder inicia un seguit d’activitats relacionades amb el jaciment mataroní: visites guiades, conferències, reconstruccions històriques, concerts, convits i exposicions. Al mateix temps, es mostraran les darreres actuacions de manteniment i protecció de les restes arqueològiques, els nous àmbits excavats, la consolidació de mosaics i altres paviments i l’agençament d’estances. Un dels objectius prioritaris és unir recerca i difusió, el resultat i immediat d’un procés de recuperació, de coneixement i de foment d’un dels jaciments arqueològics més notables del país.
La iniciativa dels actes es remunta a l’any 2011, quan entitats mataronines i persones convocades pel Museu de Mataró van constituir la Comissió “50 anys Torre Llauder” per a commemorar l’aniversari de la descoberta de la vil·la romana i programar les actuacions previstes en aquesta celebració.
Llosa apareguda a la Font de la Vila. Fotografia: J. Fuguet
La intervenció arqueològica ha permès documentar les restes de la casa de Poblet, amb la seva estructura d’arcs diafragma, sobre la qual es va aixecar la torre, fet que justifica les seves extraordinàries dimensions. També s’han trobat les Fonts de la Vila, que havien estat colmatades.
Des de meitat de març s’està portant a terme, promoguda per l’Ajuntament de Montblanc i sota la direcció de l’arqueòleg Josep M Vila i Carabasa, una intervenció arqueològica a la Muralla de Montblanc (Conca de Barberà), concretament al número 4 del carrer Riuot, a l’anomenada Torre de Poblet. Anteriorment s’havia dut a terme l’enderroc de les cases adossades a la muralla i s’havia pogut constatar que aquesta torre té unes dimensions més grans que la resta de torres del recinte emmurallat de Montblanc. En aquest indret hi havia, en el moment de construcció de la muralla, una casa propietat del Monestir de Poblet. Gràcies a un document de l’època es coneix que es va arribar a l’acord que, a canvi d’enderrocar la mínima part possible de la casa per construir la muralla, el Monestir es comprometia a costejar la construcció de la torre.
La intervenció també ha posat al descobert les Fonts de la Vila. Aquestes fonts, documentades des d’època medieval i que havien estat colmatades al segle passat, es troben en un excel·lent estat de conservació, així com la porta que donava accés a les fonts des de la casa de Poblet. Formant part de l’estructura de les Fonts s’ha localitzat una llosa que presenta esculpides dues torres afrontades. Aquesta peça, clarament reaprofitada, obre noves vies de recerca atès que es treballa en diferents hipòtesis com una relació amb el call jueu, que es trobava a la mateixa zona, o la procedència del desmantellament de l’àrea cementirial al voltant de l’església de Santa Maria.
Vista de les restes de la font monumental. Fotografia: Maite Miró
En el curs de les obres d’urbanització dels Jardins de la Torre del Vapor que l’Ajuntament de Tarragona està duent a terme a la part baixa de la ciutat s’han trobat noves restes de Tàrraco.
En aquesta zona fa deu anys s’havien localitzar restes arqueològiques de gran interès, i es va decidir musealitzar l’espai i destinar-lo a zona verda, per la qual cosa s’ha fet una nova campanya d’excavació, per tal d’obtenir més informació i deixar les restes en condicions de ser visitades.
Les excavacions d’enguany han proporcionat noves dades sobre la font monumental localitzada. Consisteix en una exedra (estructura semicircular) amb sis columnes d’uns cinc metres d’altura, de les quals se’n conserven tres, construïda al segle I dC i que va estar en funcionament fins al segle III dC. Al centre de la font hi havia una piscina o dipòsit d’aigua, de la qual ara se n’ha posat al descobert només una part (gairebé la meitat). Al centre de la font possiblement hi hauria una estàtua o altres elements decoratius, sobre els quals cauria l’aigua. La font devia formar part de la façana marítima de la ciutat.
També s’han localitzat restes d’un moll o espigó de la zona portuària de l’època romana i les restes d’un recinte construït amb murs de carreus, on s’obrien grans accessos, datat al segle I aC i del qual encara se’n desconeix l’ús.
L’Ajuntament te la intenció d’obrir el recinte al mes de juny i es preveu continuar excavant aquesta zona en un futur.
Durant els propers dies 3 i 4 de maig se celebraran les Jornades Intervenir a la muralla romana de Barcelona, organitzades pel Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
Les recerques arqueològiques i les intervencions arquitectoniques al llarg dels anys han contrubuit a configurar el paisatge actual de la muralla romano-comtal de la ciutat. De la mà d’experts de disciplines diverses en aquestes jornades es tractaran els estudis històrics i arqueològics realitzats, la significació de les restes de la muralla romano-comtal en el conjunt històric de la ciutat i els enfocaments, mètodes i pràctiques d’intervenció patrimonial del passat i del futur.
Dates: 3 i 4 de maig LLoc: Museu d’Història de la Ciutat, Sala Martí l’Humà, Plaça del Rei, s/n, Barcelona Preu: 48 € (quota reduïda per estudiants, aturats i jubilats: 24€) Reserves: Telèfons: 93 2562122 – 93 2680454
El proper dijous 19 d’abril a les 7,30 de la tarda a la Casa Duran de Sabadell està previst l’acte de presentació del darrer número publicat de la revista Quaderns de Patrimoni. La presentació del llibre anirà a càrrec de la doctora Assumpta Muset i Pons, coordinadora de la publicació.
Amb aquest nou volum dels Quaderns de Patrimoni, el número 11, que duu el títol: “La casa Duran del Pedregar. Cinc segles d’història d’una família, d’un edifici, d’una vida…”, és un monogràfic sobre Casa Duran. La publicació vol donar a conèixer, a més de la història de l’edifici i la família, les diferents actuacions que s’hi han fet durant el procés de recuperació de d’aquest edifici, un dels immobles més representatius del patrimoni arquitectònic de Sabadell que, després de vàries dècades deshabitat, ha estat finalment restaurat i rehabilitat a resultes d’un procés iniciat l’any 2001 per l’Ajuntament de Sabadell.
Destaquem l’article de les arqueòlogues Susanna Abat i Mir i Marta Maragall i Moreno: “L’activitat arqueològica dins el procés de recuperació històrica i patrimonial” en el qual expliquen els resultats de les excavacions arqueològiques portades a terme a la casa Duran, i com aquests van influir en el resultat final de la rehabilitació.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 d’abril de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciant: Joan Menchon
Moderadora: Marta Sancho
Gràcies als programes de l’1 % cultural de la Generalitat de Catalunya, els anys 2006 i 2008 es van fer un seguit de treballs de restauració a la torre de Vallferosa que van possibilitar l’accés al seu interior. L’observació d’aquesta estructura, una de les més interessants de l’arquitectura militar medieval, i la datació radiocarbònica de la fusta d’un dels seus cadafals fan plantejar noves hipótesis sobre la seva construcció i cronologia i per tant, l’adscripció a l’arquitectura militar de l’entorn de l’any 1000.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada al conferenciant, Joan Menchon, sobre questions relatives a la datació de la torre.
- Si la torre exterior es del segle VIII, quina cronologia te la interior? Hi ha paral-lels amb aquesta datació?
Aquesta és una pregunta que, ara per ara, és difícil de poder respondre. En primer lloc no tenim clar, o preferim ser prudents: estem amb dues torres o una primera torre que, en un moment determinat, es reforça quan és a mitges? La pregunta es oberta. Si és el segon cas, poca diferencia cronológica ha d’haver, si es el primer cas, potser la poca o nul·la diferència de tècnica constructiva ens diu que la distància cronològica és petita.
- És una torre islámica o feudal?
Si és una torre del segle VIII, almenys l’exterior, el terme feudalisme no s’hauria d’aplicar, no? Islamica és la torre interior del Cargol, a pocs quilòmetres, i les diferències arquitectòniques son importants. Potser hauríem de parlar de com definir i datar altres torres properes com les de Peracamps o Ardèvol. I potser hauríem d’obrir una tercera via: ni una cosa ni l’altra. I si és una torre de pagesos o tinents de la terra que no podem enquadrar ni en l’òrbita islàmica depenent de Balaguer ni el l’òrbita de la marca?
- Pot ser que la mostra de fusta estigui contaminada i la datacio sigui incorrecta? No es molt arriscat datar la torre nomes amb una mostra de fusta? I si la fusta es reaprofitada?
Pot ser que la mostra estigui contanimada, pot ser que la datacio sigui incorrecta, poden ser moltes coses, però en principi hem de confiar en la mostra i en l’analítica, no podem malfiar perquè senzillament la datació no quadri amb el que s’ha dit fins ara. Pel que fa a una sola mostra per datar la torre, certament ens en calen més i, de fet, hem sol·licitat noves analítiques d’altres fustes de la torre que ajudaran a enquadrar de forma definitiva, esperem, la cronologia. Quant a si és una fusta reaprofitada o no, es fa difícil de creure en una zona rural i boscosa.
El dia 10 de febrer de 2012 a les 19:00h tindrà lloc la conferència “Intervenció de ceràmiques arqueològiques al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. Exemples de l’Anoia” a l’Auditori del Museu de la Pell d’Igualada, a càrrec de Mª Àngels Jorba i Valls, llicenciada en Història Antiga i diplomada en restauració del material arqueològic.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) fa 30 anys que desenvolupa la coordinació de les tasques de restauració d’elements arqueològics en estreta relació amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i, també de peces procedents de museus on tenen patrimoni arqueològic.
La conferència segueix el recorregut d’una ceràmica pel Centre i els diferents processos de conservació i restauració realitzats fins a la sortida de la peça i la seva exposició a través d’exemples de jaciments anoiencs.
La seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya oferirà, a partir del 3 de febrer, l’exposició “Troballes. Petits tresors dels jaciments catalans”.
“Troballes” és una nova línia expositiva iniciada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que pretén convertir el MAC en un aparador de l’arqueologia catalana on s’exposaran nous materials arqueològics amb un discurs renovat i on es generaran eines per mostrar els avenços que fa l’arqueologia en el nostre país.
Aquestes exposicions compten amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i mostraran al públic alguns dels jaciments excavats en els darrers anys, tots ells jaciments amb resultats sorprenents o que aporten resultats importants en la recerca arqueològica de Catalunya.
