Tribuna d'arqueologia » Conservació, restauració i museïtzació


127 APUNTS

  • 13:22
  • 0

Troballa d’una entalla al poblat d’època visigoda del Puig Rom (Roses, Alt Empordà)

Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Anna M. Puig

Durant la campanya d’excavacions del 2015 al poblat del Puig Rom, finalitzada el passat divendres 24 de juliol, s’ha localitzat una entalla (camafeu amb dibuix en baix relleu) que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, que data d’època romana, devia formar part d’una joia o placa, o altre element d’ornament personal, on hauria estat encastada. És molt probable que, com a element d’un cert valor, hagués pertanyut a algun dels habitants del poblat i l’ús n’hagués perdurat en el tems, fins al segle VII dC.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Puig Rom se situa en una cronologia d’època visigòtica, entre el segle VII i la 1a meitat del segle VIII. És un poblat emmurallat amb un perímetre de 350m i una potent amplada de muralla (2m), que ocupa una superfície d’1 Ha. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en les categories de Zona arqueològica (1964) i Monument històric (1949).

Les intervencions arqueològiques al Puig Rom van començar en 1917 dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment va ser excavat també per Pere de Palol en 1946 i 1947 que, amb posterioritat, va realitzar altres treballs de neteja i dibuix en 1987. Des d’aquest moment ja no s’hi havia realitzat cap actuació més fins a les recents intervencions, dutes a terme per l’equip investigador format per les Doctores Eva Subías, Anna M. Puig, el Doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, en el marc del Projecte de Recerca 2014-2017 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S. VII-XdC”, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses. Aquesta recerca s’integra dins del grup interinstitucional MIRMED-GIAC: “Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana”, coordinat des de l’ICAC.

Del jaciment es coneixien una porta i 3 torres així com diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. El poblat devia estar organitzat amb un urbanisme ordenat, de forma concèntrica, adaptat al pendent del turó, amb carrers entre les línies de cases.

En el seu moment, les intervencions van proporcionar nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, i també objectes d’indumentària en bronze. D’entre les troballes destaca una gerra litúrgica de bronze, que es troba actualment al MAC-Girona.

En la darrera campanya d’excavacions que s’hi ha dut a terme, s’ha excavat en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va excavar al costat sud, i que va continuar Pere de Palol en 1947. En paral·lel, s’ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior. Aquests treballs han deixat al descobert una nova torre de la qual ja se’n tenia coneixement per uns treballs de topografia realitzats en 2010. En aquestes darreres intervencions s’hi ha anat fent treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat, i continuen els treballs de consolidació d’estructures, que finalitzaran la propera setmana.

  • 14:41
  • 0

Nova sessió dels diàlegs d’història urbana al MUHBA: “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro. Pla Bàrcino”

El proper dilluns 22 de juny està prevista la xerrada: “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro. Pla Bàrcino”, dels diàlegs d’història urbana, que anirà a càrrec de Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona) i Jordi Ramos (ATICS).

La sessió es desenvolupa dintre dels diàlegs d’història urbana del Centre de Recerca i Debat, des d’on s’organitzen i es coordinen els diversos formats des dels quals el Museu d’Història de Barcelona divulga les noves recerques i estudis que fa la comunitat científica sobre la història de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc a les 19,00 hores la sala Martí l’Humà del MUHBA, (Pl. Del Rei, s/n, Barcelona). És d’assistència lliure i gratuïta, per tant, es recomana la reserva prèvia al telèfon 93 256 21 22, o al correu electrònic: reservesmuhba@bcn.cat

  • 14:34
  • 0

Inauguració de l’Aula de Paleontologia Joan Maria Viader al Museu de Ciències Naturals de Granollers

Demà dijous dia 18 de juny a les 19,00 hores s’inauguraran les dues aules musealitzades del Museu de Ciències Naturals de Granollers en el seu edifici antic o casa Pius Anfres, la Tela. Les dues aules recreen un gabinet de ciències naturals clàssic amb peces de les col·leccions que avui trobem al museu, cada una de les aules està dedicada a un tema monogràfic i a les persones que han fet possible aquestes col·leccions: Frederic Travé i Joan Maria Viader.

Per la seva importància destaca l’Aula de Paleontologia Joan Maria Viader, que va dedicar bona part de la seva vida a la seva passió per la ciència de la paleontologia, i va reunir una gran col·lecció de fòssils. La seva col·lecció ha estat dipositada per la seva filla Olga Viader i avui es pot veure tal com estava a la seva casa d’Aiguafreda. Aquesta col·lecció amb més de 5.500 peces és una mostra molt completa dels fòssils d’invertebrats i plantes de Catalunya. Joan Maria Viader va treballar en la paleontologia vinculat al Museu de Paleontologia del Seminari Conciliar de Barcelona.

  • 14:41
  • 0

Es reprenen les excavacions a Santa Maria del Roure, Pont de Molins (Alt Empordà)

Vista general del claustre del segle XV. Imatge: Dolors Codina

Les actuacions arqueològiques que ara es reprenen al conjunt de la canònica de Santa Maria del Roure, localitzada en el terme municipal de Pont de Molins (Alt Empordà), es van iniciar l’any 2009. L’excavació s’emmarca dins del projecte de consolidació i restauració del monument, promogut per l’Ajuntament de Pont de Molins i el Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona.

L’enclavament estratègic del Roure fa del conjunt una peça clau al llarg de tota la seva història. Les restes més antigues, datades del segle XII, es corresponen amb una església de creu llatina, vinculada al senyors del castell de Montmarí. Ja en el segle XIII s’instal.la una comunitat agustiniana sota les ordres d’un prior; s’inicia una remodelació arquitectònica del conjunt, afegint-hi noves dependències. A principis del segle XV, gràcies a les indulgències concedides pel papa Lluna, es reparà el conjunt, molt afectat per les guerres i els conflictes entre Joan I i Pere el Cerimoniós; és en aquest moment quan es refà completament l’església i es construeix el claustre.

El conjunt es va veure afectat, a finals del XV, per la guerra dels remences. Ja en el segle XVIII, dins del marc de la Guerra Gran, hi tingué lloc la batalla del Roure. Finalment, durant el segle XIX i XX, el conjunt fou ocupat per famílies que adequaren tot l’antic espai monàstic, convertint-lo en estances d’habitació.

  • 14:55
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, ocupació i estructuració del pla de Barcelona des d’època romana, i de la fortificació baluardada del segle XVII”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Emiliano Hinojo i Carme Ribas
Moderador: Josep Pujades

Entre els anys 2007 i 2014 s’han portat a terme una sèrie d’intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni en el marc del projecte de remodelació de l’edifici. Quant als resultats, destaca la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona: el brancal costaner de la Via Augusta amb enterraments a banda i banda (segle I aC), el camí del Llobregat o via moresca (segles XV-XVII) i la carretera de Madrid (segle XIX). De les fases constructives conegudes i documentades la més rellevant fa referència al baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu més avançat (1644-1647). L’existència d’aquest important patrimoni ha fet que el projecte inicial de remodelació del Mercat s’hagi anat modificant en paral·lel als resultats obtinguts per la intervenció arqueològica per tal d’integrar les restes al nou mercat i que els ciutadans puguin veure i entendre una part de la història de Barcelona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Emiliano Hinojo sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

-   Quines han estat les grans aportacions de les intervencions arqueològiques efectuades al mercat de Sant Antoni?

L’aportació més important penso que ha estat la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, hem trobat un tram del ramal costaner de la Via Augusta amb enterraments i recintes funeraris  a ambdós costats (s. I-II dC). Cal destacar que aquest camí travessava un curs d’aigua canalitzat que correspondria a un dels eixos de la centuriació de l’ager de la colònia de Bàrcino. Durant el s. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó. En segon, s’ha localitzat el camí del Llobregat o via moresca (s. XIV-XVII) amb edificacions i estructures de caire agrícola a sengles costats. Aquestes construccions i part del camí s’amortitzen a mitjans del segle XVII com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni. Amb aquesta nova fortificació l’accés a la ciutat  s’havia de fer a través d’un pont llevadís localitzat entre el flanc nord del baluard i el camí cobert. Finalment, a mitjan segle XIX es va procedir a la demolició de la meitat nord del baluard i al colgament del fossat. A banda d’adequar temporalment el sector sud de la fortificació com a caserna militar, es va construir una nova via, anomenada carretera General de Madrid, que recuperava la sortida i entrada directa a la ciutat.

-   Quines han estat les troballes més singulars durant les excavacions?

Dels materials recuperats destaquem sobretot les peces procedents dels enterraments i estructures funeràries d’època altimperial, com per exemple una bust de terracota que representa una figura femenina; denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes; ungüentaris de vidre  o una escultura de marbre d’època Juli-Clàudia que representa el cap d’un noi adolescent. Però potser la troballa més excepcional ha estat la localització de peces d’ós tallat de llits funeraris amb decoracions figuratives. Aquests llits (lectus funebris) es feien servir per la vetlla del difunt i el seu trasllat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

-   Quin és el futur de les restes conservades al mercat?

A banda de la remodelació de l’estructura original del mercat, també cal destacar que el nou projecte constructiu contempla la recuperació i revalorització d’una part de les restes arqueològiques documentades en el subsòl. Un cop corroborada la importància i estat de conservació d’aquestes restes es va decidir, per part dels responsables del projecte arquitectònic i de les autoritats competents en matèria de patrimoni arqueològic, la seva integració dins del nou edifici del mercat. D’aquesta manera serà possible mostrar, d’una banda,  part de la Via Augusta, de l’eix de centuriació i de les estructures funeràries i, d’una altra, els paraments del baluard i de la contraescarpa. La posada en valor i musealització d’aquestes restes, juntament amb al propi edifici del mercat, contribuirà a recuperar i difondre una part de la història de la ciutat de Barcelona en un mateix indret.

  • 12:43
  • 0

Intervenció arqueològica al pont medieval de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

Vista general del pont medieval de Sant Joan les Fonts. Imatge: Dolors Codina

La intervenció realitzada al pont medieval de Sant Joan les Fonts (entre els mesos de març i abril de 2015, sota la direcció de Maribel Fuertes Avellaneda i Dolors Codina Reina, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i la Diputació de Girona i ha consistit en l’excavació del paviment de l’estructura.

L’actuació ha permès l’excavació i documentació de les successives pavimentacions, que han estat utilitzades com a pas, des de l’actualitat fins a la l’època de construcció del pont. S’han documentat també diverses estructures associades com ara guarda-rodes i desguassos.

La darrera pavimentació localitzada, formada per un enllosat de bona factura, realitzat amb lloses planes locals, de mida mitjana i gran, lligades amb morter, es troba associada cronològicament al segle XV, moment d’una refacció estructural del pont, per tal de recuperar el vial destruït a causa, molt probablement, dels terratrèmols que assolaren la comarca. De la construcció original del pont, documentada a les darreries del segle XIII i començaments del  segle XIV, se n’ha recuperat un tram. Aquest tram, d’uns tres metres de llargària, el localitzem a l’arrencament sud del pont. Es tracta d’un sòl realitzat amb peces de basalt, disposades transversalment i sense lligam de morter. Resta per efectuar l’excavació de la zona de l’arrencament nord de l’estructura.

  • 14:46
  • 0

Conferència. “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”

El proper dijous 7 de maig a les 19,00 hores, sala d’Actes del COAC (Plaça Nova, 5, Barcelona), tindrà lloc la conferència: “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”, que s’inscriu a la 4a edició del cicle “Diàlegs tècnics sobre el patrimoni arquitectònic”.

L’acte comptarà amb la presència dels arquitectes autors del projecte, Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, d’un representant de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB), de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, director de la intervenció, i de Gemma Hernández, arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya.

Visita a les obres del Mercat de Sant Antoni
Amb motiu de la sessió, el mateix dia a les 16,30h es podrà realitzar la visita a les obres del mercat de Sant Antoni. El punt de trobada serà la porta d’accés al mercat.

És necessària la inscripció prèvia

| Per consultar el programa cliqueu aquí |

  • 15:53
  • 0

Demà s’inaugura l’Espai Dinosfera a Coll de Nargó

Demà dijous, 19 de març a les 11,00 hores s’inaugurarà la nova museografia de l’Espai Dinosfera (C/ de les Escoles, s/n), a Coll de Nargó.

Coll de Nargó té el major jaciment d’ous de dinosaure d’Europa, amb un interès científic i patrimonial excepcional. Aquesta riquesa ja era coneguda des de finals dels anys 70. La primera cita d’ous de dinosaure a Coll de Nargó es remunta a l’any 1979. En 1994 es van atorgar els primers permisos d’intervenció al Museu de Geologia de Barcelona, i a partir del 2.000 a l’ICP Miquel Crusafont i a l’Associació d’Amics de Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU), amb la col·laboració de l’Associació Ilerdenca de Paleontologia. A l’excavació programada duta a terme l’any 2005 es va descobrir el niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa, i llavors es va crear una petita sala d’exposicions a la rectoria del poble “Sala límit K/T”, creada per l’ADAU. Poc després, es va portar a terme la museïtzació del Mirador del Cretaci com a lloc d’observació dels fòssils a camp obert (que aquests darrers dies ha estat notícia per l’acte vandàlic perpetrat contra aquest tresor patrimonial).

Continuant amb la tasca de conservació i difusió endegada, i amb la implicació de l’Ajuntament de Coll de Nargó, es va impulsar la construcció d’un edifici modern pensat per allotjar una gran exposició per a la divulgació dels dinosaures, on s’inaugura ara l’exposició sobre el que, gràcies a les descobertes fetes als jaciments de Coll de Nargó, se sap ara sobre la reproducció dels darrers dinosaures que varen viure a Europa. Aquest Museu té vocació de ciència explicada al gran públic, i gira al voltant de l’ou com a element de transmissió de vida.

Recordem que el passat 10 de març es va detectar la vandalització de l’Espai Mirador del Cretaci, amb la destrucció per piconat i pèrdua de la totalitat dels ous d’aquest aflorament. En aquesta acció s’havia piconat completament un aflorament d’ous de dinosaure d’uns 40 m².

El Mirador del Cretaci es troba dins del jaciment paleontològic de Pinyes, un espai on l’any 2010 es va realitzar la museïtzació d’una petita superfície per permetre l’accés al públic a un aflorament de tres niuades amb un total de 31 ous, que es van senyalitzar per a la seva observació didàctica. També es van senyalitzar incnites de dinosaures i restes paleontològiques vegetals, restes que, afortunadament, no s’han vist afectades per aquesta actuació destructiva.

En aquests moments està oberta una investigació policial per part dels Mossos d’Esquadra. Un cop finalitzades les actuacions policials preliminars, es va procedir a la recollida de les restes arrencades d’ous de dinosaure que hauran d’esser  restaurades i conservades.

Lamentablement, en aquest mateix aflorament es va produir en el mes de maig de 2013 el robatori de les restes d’un petit rèptil que estava excavant l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

  • 15:43
  • 0

Presentació del nou recorregut arqueològic i l’espai expositiu: “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”, al MUHBA

Aquest vespre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació al públic del nou recorregut arqueològic del Museu d’Història de Barcelona-Plaça del Rei i la presentació de la nova exposició “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”.

El conjunt monumental de la plaça del Rei te una extensió de 4.000 m², gran part de la qual no era encara visitable. Aquest projecte s’ha endegat amb el propòsit de completar el recorregut arqueològic actual i recuperar per a la visita pública 312 m², i també d’exposar 120 peces d’entre els segles IV i VII que s’han trobat en les diferents excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

El MUHBA, en el marc del projecte de remodelació general de la seu de la Plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, presenta la primera etapa del projecte de remodelació de la part dedicada a la Barcelona de l’antiguitat tardana.

El projecte te una doble vessant: d’una banda, la renovació integral del recorregut arqueològic, amb una nova presentació de l’aula episcopal i el baptisteri que, després de molt temps tancats s’obren ara al públic i, de l’altra, l’exposició dedicada al període de l’antiguitat tardana integrada en aquest nou recorregut pel subsòl del museu que dóna les claus per entendre les transformacions religioses, sociopolítiques i culturals de la ciutat en l’època.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:21
  • 0

Obertura al públic del jaciment romà de Can Ferrerons – Museu Romà de Premià de Mar (Maresme)

El proper diumenge dia 15 de març s’inaugurarà l’obertura al públic del jaciment romà de Can Ferrerons (Premià, Maresme), que portarà el nom de Museu Romà de Premià de Mar. Des de les 12,00 del migdia estan previstes diferents activitats lúdicoeducatives adreçades a tots els públics, contextualitzades en el món romà a l’exterior del jaciment (c/ Enric Granados, 115, de Premià de Mar). A la 1 tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració i començaran les visites al jaciment.

El jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic de gran singularitat a Catalunya. Es tracta d’un edifici de planta octogonal d’època romana tardana que no té paral·lel amb cap altre jaciment arqueològic descobert fins ara. L’espai que es podrà visitar consta d’uns 550 m². Els treballs de condicionament per a la visita al pública es van iniciar durant  la tardor de l’any passat i han tingut un cost de 164.954,28€ . Aquesta obra s’inclou dins el Pla de Barris, i compta amb una subvenció del Departament de Cultura d’un 50%. A més, rebrà una subvenció de 52.340€ per part de la Diputació de Barcelona.

Com l’aforament és limitat, les visites al jaciment es faran en torns de 50 persones.