Tribuna d'arqueologia » Conservació, restauració i museïtzació


131 APUNTS

  • 13:25
  • 2

Activitats programades amb motiu del dia de la Ciència a Mons Observans

El diumenge 22 de novembre, amb motiu de la setmana de la ciència, s’han programat al jaciment de Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roïna, s’han programat un seguit d’activitats amb la restauració de pintures murals com a eix temàtic.

Es tracta de les pintures murals de primer estil pompeià que decoraven les estances nobles de l’assentament. Les restauradores Débora Iglesias i Isabel Parra, a les 10,30 oferiran una xerrada sobre la restauració de les pintures recuperades a l’àmbit 5, que complementen el panell que es va presentar l’any 2006 a l’ICAC. Enguany, gràcies a un ajut de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, s’han començat a restaurar la resta de pintures que es van recuperar en aquell àmbit per integrar-les en un segon panell de característiques similars al ja restaurat. Els carreus que estan restaurant enguany es podran veure el dia de la xerrada al punt d’informació de Mons Observans.

Seguidament, l’Àfrica Pitarch, l’Esther Rodrigo i el Dr. Josep Guitart parlaran dels estudis de morters i de pigments utilitzats en la confecció de les pintures.

El matí es complementarà amb un taller familiar anomenat “Ciència amb toga”, en el marc del qual els assistents podran reviure alguns dels moments estel·lars de la ciència antiga: la màquina de vapor d’Heró d’Alexandria,, la clepsidra, el quadrant solar, la catapulta, etc.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 10:51
  • 0

I Simposi Internacional d’Arqueologia: El Born CC: Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, Tecnologia i Patrimoni

Els dies 27, 28 i 29 de novembre de 2015 se celebrarà el 1er Simposi Internacional d’Arqueologia: “El Born CC: Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, Tecnologia i Patrimoni”, organitzat pel Born Centre Cultural.

Aquest simposi te l’objectiu d’establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes. També es vol presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’Alt Imperi romà fins l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils.

La Facultat de Geografia i Història de la UB reconeix l’assistència al simposi amb 1 crèdit de lliure elecció.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 12:49
  • 0

Jornada: “La gestió dels arxius arqueològics”, al MUHBA

Els propers dijous i divendres 29 i 30 d’octubre de 2015 se celebrarà al Museu d’Historia de Barcelona-MUHBA (Plaça del Rei, s/n), la jornada: “La gestió dels arxius arqueològics”.

L’Arxiu Arqueològic del MUHBA, després de 10 anys de funcionament, obre un debat sobre la renovació dels protocols amb vista a millorar l’eficiència i l’eficàcia dels processos de neteja, inventari, classificació i emmagatzematge i convida centres similars d’altres ciutats d’Europa per abordar els usos, els procediments, les necessitats, la gestió, la problemàtica i els objectius d’aquests equipaments.

Preu: 20€ (estudiants, aturats i jubilats: 10€)

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 14:18
  • 0

Darrera campanya d’excavacions a Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà)

Vista del poblat de Santa Creu de Rodes. Fotografia: Montserrat Mataró

Acaba de finalitzar la desena campanya d’excavacions arqueològiques que s’ha portat a terme al jaciment de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Aquest any els treballs s’han centrat en la zona situada a l’oest del portal de migdia del poble i han comtat amb la participació d’una vintena d’estudiants de les Universitats de Girona i de Barcelona així com de diversos voluntaris.

| Galeria d’imatges |

Aquesta campanya és la segona del projecte d’investigació quadriennal “Santa Creu de Rodes. L’origen i l’evolució del poble medieval i la seva relació amb el territori del Cap de Creus” 2014-2017, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es porta a terme dins la línia de recerca sobre “Hàbitat fortificat i altres formes d’assentament a la Catalunya medieval” del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, en conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni i amb la col·laboració i suport del DC-Servei d’Arqueologia i de l’Ajuntament del Port de la Selva.

La intervenció ha permès estudiar un espai d’uns 80 m² ocupat per una de les cases que forma part dels edificis situats davant de l’església durant el segle XV. Aquesta casa, compartimentada en dues estances, s’edifica sobre restes d’habitatges de dimensions més reduïdes construïts en els segles XIII-XIV dins de primera parcel·lació i estructuració urbana al voltant de l’església.

Les estructures més antigues excavades en aquesta campanya són un conjunt de tombes antropomorfes tallades a la roca que podem datar en els segles X-XI. Destacala localització de diverses sepultures infantils que semblen estar relacionades amb objectes mobles molt concrets com un petit anell de bronze i un penjoll d’ambre, peça que posa en evidència la relació i comerç amb el nord d’Europa.

  • 13:22
  • 0

Troballa d’una entalla al poblat d’època visigoda del Puig Rom (Roses, Alt Empordà)

Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Manel Casanovas

Durant la campanya d’excavacions del 2015 al poblat del Puig Rom, finalitzada el passat divendres 24 de juliol, s’ha localitzat una entalla (camafeu amb dibuix en baix relleu) que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, que data d’època romana, devia formar part d’una joia o placa, o altre element d’ornament personal, on hauria estat encastada. És molt probable que, com a element d’un cert valor, hagués pertangut a algun dels habitants del poblat i l’ús n’hagués perdurat en el tems, fins al segle VII dC.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Puig Rom se situa en una cronologia d’època visigòtica, entre el segle VII i la 1a meitat del segle VIII. És un poblat emmurallat amb un perímetre de 350m i una potent amplada de muralla (2m), que ocupa una superfície d’1 Ha. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en les categories de Zona arqueològica (1964) i Monument històric (1949).

Les intervencions arqueològiques al Puig Rom van començar en 1917 dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment va ser excavat també per Pere de Palol en 1946 i 1947 que, amb posterioritat, va realitzar altres treballs de neteja i dibuix en 1987. Des d’aquest moment ja no s’hi havia realitzat cap actuació més fins a les recents intervencions, dutes a terme per l’equip investigador format per les Doctores Eva Subías, Anna M. Puig, el Doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, en el marc del Projecte de Recerca 2014-2017 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S. VII-XdC”, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses. Aquesta recerca s’integra dins del grup interinstitucional MIRMED-GIAC: “Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana”, coordinat des de l’ICAC.

Del jaciment es coneixien una porta i tres torres així com diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. El poblat devia estar organitzat amb un urbanisme ordenat, de forma concèntrica, adaptat al pendent del turó, amb carrers entre les línies de cases.

En el seu moment, les intervencions van proporcionar nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, i també objectes d’indumentària en bronze. D’entre les troballes destaca una gerra litúrgica de bronze, que es troba actualment al MAC-Girona.

En la darrera campanya d’excavacions que s’hi ha dut a terme, s’ha excavat en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va excavar al costat sud, i que va continuar Pere de Palol en 1947. En paral·lel, s’ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior. Aquests treballs han deixat al descobert una nova torre de la qual ja se’n tenia coneixement per uns treballs de topografia realitzats en 2010. En aquestes darreres intervencions s’hi ha anat fent treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat, i continuen els treballs de consolidació d’estructures, que finalitzaran la propera setmana.

  • 14:41
  • 0

Nova sessió dels diàlegs d’història urbana al MUHBA: “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro. Pla Bàrcino”

El proper dilluns 22 de juny està prevista la xerrada: “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro. Pla Bàrcino”, dels diàlegs d’història urbana, que anirà a càrrec de Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona) i Jordi Ramos (ATICS).

La sessió es desenvolupa dintre dels diàlegs d’història urbana del Centre de Recerca i Debat, des d’on s’organitzen i es coordinen els diversos formats des dels quals el Museu d’Història de Barcelona divulga les noves recerques i estudis que fa la comunitat científica sobre la història de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc a les 19,00 hores la sala Martí l’Humà del MUHBA, (Pl. Del Rei, s/n, Barcelona). És d’assistència lliure i gratuïta, per tant, es recomana la reserva prèvia al telèfon 93 256 21 22, o al correu electrònic: reservesmuhba@bcn.cat

  • 14:34
  • 0

Inauguració de l’Aula de Paleontologia Joan Maria Viader al Museu de Ciències Naturals de Granollers

Demà dijous dia 18 de juny a les 19,00 hores s’inauguraran les dues aules musealitzades del Museu de Ciències Naturals de Granollers en el seu edifici antic o casa Pius Anfres, la Tela. Les dues aules recreen un gabinet de ciències naturals clàssic amb peces de les col·leccions que avui trobem al museu, cada una de les aules està dedicada a un tema monogràfic i a les persones que han fet possible aquestes col·leccions: Frederic Travé i Joan Maria Viader.

Per la seva importància destaca l’Aula de Paleontologia Joan Maria Viader, que va dedicar bona part de la seva vida a la seva passió per la ciència de la paleontologia, i va reunir una gran col·lecció de fòssils. La seva col·lecció ha estat dipositada per la seva filla Olga Viader i avui es pot veure tal com estava a la seva casa d’Aiguafreda. Aquesta col·lecció amb més de 5.500 peces és una mostra molt completa dels fòssils d’invertebrats i plantes de Catalunya. Joan Maria Viader va treballar en la paleontologia vinculat al Museu de Paleontologia del Seminari Conciliar de Barcelona.

  • 14:41
  • 0

Es reprenen les excavacions a Santa Maria del Roure, Pont de Molins (Alt Empordà)

Vista general del claustre del segle XV. Imatge: Dolors Codina

Les actuacions arqueològiques que ara es reprenen al conjunt de la canònica de Santa Maria del Roure, localitzada en el terme municipal de Pont de Molins (Alt Empordà), es van iniciar l’any 2009. L’excavació s’emmarca dins del projecte de consolidació i restauració del monument, promogut per l’Ajuntament de Pont de Molins i el Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona.

L’enclavament estratègic del Roure fa del conjunt una peça clau al llarg de tota la seva història. Les restes més antigues, datades del segle XII, es corresponen amb una església de creu llatina, vinculada al senyors del castell de Montmarí. Ja en el segle XIII s’instal.la una comunitat agustiniana sota les ordres d’un prior; s’inicia una remodelació arquitectònica del conjunt, afegint-hi noves dependències. A principis del segle XV, gràcies a les indulgències concedides pel papa Lluna, es reparà el conjunt, molt afectat per les guerres i els conflictes entre Joan I i Pere el Cerimoniós; és en aquest moment quan es refà completament l’església i es construeix el claustre.

El conjunt es va veure afectat, a finals del XV, per la guerra dels remences. Ja en el segle XVIII, dins del marc de la Guerra Gran, hi tingué lloc la batalla del Roure. Finalment, durant el segle XIX i XX, el conjunt fou ocupat per famílies que adequaren tot l’antic espai monàstic, convertint-lo en estances d’habitació.

  • 14:55
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, ocupació i estructuració del pla de Barcelona des d’època romana, i de la fortificació baluardada del segle XVII”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Emiliano Hinojo i Carme Ribas
Moderador: Josep Pujades

Entre els anys 2007 i 2014 s’han portat a terme una sèrie d’intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni en el marc del projecte de remodelació de l’edifici. Quant als resultats, destaca la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona: el brancal costaner de la Via Augusta amb enterraments a banda i banda (segle I aC), el camí del Llobregat o via moresca (segles XV-XVII) i la carretera de Madrid (segle XIX). De les fases constructives conegudes i documentades la més rellevant fa referència al baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu més avançat (1644-1647). L’existència d’aquest important patrimoni ha fet que el projecte inicial de remodelació del Mercat s’hagi anat modificant en paral·lel als resultats obtinguts per la intervenció arqueològica per tal d’integrar les restes al nou mercat i que els ciutadans puguin veure i entendre una part de la història de Barcelona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Emiliano Hinojo sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

-   Quines han estat les grans aportacions de les intervencions arqueològiques efectuades al mercat de Sant Antoni?

L’aportació més important penso que ha estat la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, hem trobat un tram del ramal costaner de la Via Augusta amb enterraments i recintes funeraris  a ambdós costats (s. I-II dC). Cal destacar que aquest camí travessava un curs d’aigua canalitzat que correspondria a un dels eixos de la centuriació de l’ager de la colònia de Bàrcino. Durant el s. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó. En segon, s’ha localitzat el camí del Llobregat o via moresca (s. XIV-XVII) amb edificacions i estructures de caire agrícola a sengles costats. Aquestes construccions i part del camí s’amortitzen a mitjans del segle XVII com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni. Amb aquesta nova fortificació l’accés a la ciutat  s’havia de fer a través d’un pont llevadís localitzat entre el flanc nord del baluard i el camí cobert. Finalment, a mitjan segle XIX es va procedir a la demolició de la meitat nord del baluard i al colgament del fossat. A banda d’adequar temporalment el sector sud de la fortificació com a caserna militar, es va construir una nova via, anomenada carretera General de Madrid, que recuperava la sortida i entrada directa a la ciutat.

-   Quines han estat les troballes més singulars durant les excavacions?

Dels materials recuperats destaquem sobretot les peces procedents dels enterraments i estructures funeràries d’època altimperial, com per exemple una bust de terracota que representa una figura femenina; denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes; ungüentaris de vidre  o una escultura de marbre d’època Juli-Clàudia que representa el cap d’un noi adolescent. Però potser la troballa més excepcional ha estat la localització de peces d’ós tallat de llits funeraris amb decoracions figuratives. Aquests llits (lectus funebris) es feien servir per la vetlla del difunt i el seu trasllat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

-   Quin és el futur de les restes conservades al mercat?

A banda de la remodelació de l’estructura original del mercat, també cal destacar que el nou projecte constructiu contempla la recuperació i revalorització d’una part de les restes arqueològiques documentades en el subsòl. Un cop corroborada la importància i estat de conservació d’aquestes restes es va decidir, per part dels responsables del projecte arquitectònic i de les autoritats competents en matèria de patrimoni arqueològic, la seva integració dins del nou edifici del mercat. D’aquesta manera serà possible mostrar, d’una banda,  part de la Via Augusta, de l’eix de centuriació i de les estructures funeràries i, d’una altra, els paraments del baluard i de la contraescarpa. La posada en valor i musealització d’aquestes restes, juntament amb al propi edifici del mercat, contribuirà a recuperar i difondre una part de la història de la ciutat de Barcelona en un mateix indret.

  • 12:43
  • 0

Intervenció arqueològica al pont medieval de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

Vista general del pont medieval de Sant Joan les Fonts. Imatge: Dolors Codina

La intervenció realitzada al pont medieval de Sant Joan les Fonts (entre els mesos de març i abril de 2015, sota la direcció de Maribel Fuertes Avellaneda i Dolors Codina Reina, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i la Diputació de Girona i ha consistit en l’excavació del paviment de l’estructura.

L’actuació ha permès l’excavació i documentació de les successives pavimentacions, que han estat utilitzades com a pas, des de l’actualitat fins a la l’època de construcció del pont. S’han documentat també diverses estructures associades com ara guarda-rodes i desguassos.

La darrera pavimentació localitzada, formada per un enllosat de bona factura, realitzat amb lloses planes locals, de mida mitjana i gran, lligades amb morter, es troba associada cronològicament al segle XV, moment d’una refacció estructural del pont, per tal de recuperar el vial destruït a causa, molt probablement, dels terratrèmols que assolaren la comarca. De la construcció original del pont, documentada a les darreries del segle XIII i començaments del  segle XIV, se n’ha recuperat un tram. Aquest tram, d’uns tres metres de llargària, el localitzem a l’arrencament sud del pont. Es tracta d’un sòl realitzat amb peces de basalt, disposades transversalment i sense lligam de morter. Resta per efectuar l’excavació de la zona de l’arrencament nord de l’estructura.