Tribuna d'arqueologia » Conservació, restauració i museïtzació


120 APUNTS

  • 15:53
  • 0

Demà s’inaugura l’Espai Dinosfera a Coll de Nargó

Demà dijous, 19 de març a les 11,00 hores s’inaugurarà la nova museografia de l’Espai Dinosfera (C/ de les Escoles, s/n), a Coll de Nargó.

Coll de Nargó té el major jaciment d’ous de dinosaure d’Europa, amb un interès científic i patrimonial excepcional. Aquesta riquesa ja era coneguda des de finals dels anys 70. La primera cita d’ous de dinosaure a Coll de Nargó es remunta a l’any 1979. En 1994 es van atorgar els primers permisos d’intervenció al Museu de Geologia de Barcelona, i a partir del 2.000 a l’ICP Miquel Crusafont i a l’Associació d’Amics de Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU), amb la col·laboració de l’Associació Ilerdenca de Paleontologia. A l’excavació programada duta a terme l’any 2005 es va descobrir el niu d’ous de dinosaure més gran d’Europa, i llavors es va crear una petita sala d’exposicions a la rectoria del poble “Sala límit K/T”, creada per l’ADAU. Poc després, es va portar a terme la museïtzació del Mirador del Cretaci com a lloc d’observació dels fòssils a camp obert (que aquests darrers dies ha estat notícia per l’acte vandàlic perpetrat contra aquest tresor patrimonial).

Continuant amb la tasca de conservació i difusió endegada, i amb la implicació de l’Ajuntament de Coll de Nargó, es va impulsar la construcció d’un edifici modern pensat per allotjar una gran exposició per a la divulgació dels dinosaures, on s’inaugura ara l’exposició sobre el que, gràcies a les descobertes fetes als jaciments de Coll de Nargó, se sap ara sobre la reproducció dels darrers dinosaures que varen viure a Europa. Aquest Museu té vocació de ciència explicada al gran públic, i gira al voltant de l’ou com a element de transmissió de vida.

Recordem que el passat 10 de març es va detectar la vandalització de l’Espai Mirador del Cretaci, amb la destrucció per piconat i pèrdua de la totalitat dels ous d’aquest aflorament. En aquesta acció s’havia piconat completament un aflorament d’ous de dinosaure d’uns 40 m².

El Mirador del Cretaci es troba dins del jaciment paleontològic de Pinyes, un espai on l’any 2010 es va realitzar la museïtzació d’una petita superfície per permetre l’accés al públic a un aflorament de tres niuades amb un total de 31 ous, que es van senyalitzar per a la seva observació didàctica. També es van senyalitzar incnites de dinosaures i restes paleontològiques vegetals, restes que, afortunadament, no s’han vist afectades per aquesta actuació destructiva.

En aquests moments està oberta una investigació policial per part dels Mossos d’Esquadra. Un cop finalitzades les actuacions policials preliminars, es va procedir a la recollida de les restes arrencades d’ous de dinosaure que hauran d’esser  restaurades i conservades.

Lamentablement, en aquest mateix aflorament es va produir en el mes de maig de 2013 el robatori de les restes d’un petit rèptil que estava excavant l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

  • 15:43
  • 0

Presentació del nou recorregut arqueològic i l’espai expositiu: “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”, al MUHBA

Aquest vespre a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació al públic del nou recorregut arqueològic del Museu d’Història de Barcelona-Plaça del Rei i la presentació de la nova exposició “Barcelona a l’antiguitat tardana. El cristianisme, els visigots i la ciutat”.

El conjunt monumental de la plaça del Rei te una extensió de 4.000 m², gran part de la qual no era encara visitable. Aquest projecte s’ha endegat amb el propòsit de completar el recorregut arqueològic actual i recuperar per a la visita pública 312 m², i també d’exposar 120 peces d’entre els segles IV i VII que s’han trobat en les diferents excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona.

El MUHBA, en el marc del projecte de remodelació general de la seu de la Plaça del Rei, que inclou el subsòl arqueològic, el Palau Reial i la Casa Padellàs, presenta la primera etapa del projecte de remodelació de la part dedicada a la Barcelona de l’antiguitat tardana.

El projecte te una doble vessant: d’una banda, la renovació integral del recorregut arqueològic, amb una nova presentació de l’aula episcopal i el baptisteri que, després de molt temps tancats s’obren ara al públic i, de l’altra, l’exposició dedicada al període de l’antiguitat tardana integrada en aquest nou recorregut pel subsòl del museu que dóna les claus per entendre les transformacions religioses, sociopolítiques i culturals de la ciutat en l’època.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:21
  • 0

Obertura al públic del jaciment romà de Can Ferrerons – Museu Romà de Premià de Mar (Maresme)

El proper diumenge dia 15 de març s’inaugurarà l’obertura al públic del jaciment romà de Can Ferrerons (Premià, Maresme), que portarà el nom de Museu Romà de Premià de Mar. Des de les 12,00 del migdia estan previstes diferents activitats lúdicoeducatives adreçades a tots els públics, contextualitzades en el món romà a l’exterior del jaciment (c/ Enric Granados, 115, de Premià de Mar). A la 1 tindrà lloc l’acte oficial d’inauguració i començaran les visites al jaciment.

El jaciment, descobert a finals de l’any 2.000, és un conjunt arqueològic de gran singularitat a Catalunya. Es tracta d’un edifici de planta octogonal d’època romana tardana que no té paral·lel amb cap altre jaciment arqueològic descobert fins ara. L’espai que es podrà visitar consta d’uns 550 m². Els treballs de condicionament per a la visita al pública es van iniciar durant  la tardor de l’any passat i han tingut un cost de 164.954,28€ . Aquesta obra s’inclou dins el Pla de Barris, i compta amb una subvenció del Departament de Cultura d’un 50%. A més, rebrà una subvenció de 52.340€ per part de la Diputació de Barcelona.

Com l’aforament és limitat, les visites al jaciment es faran en torns de 50 persones.

  • 15:09
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Noves troballes i dades del Circ romà de Tàrraco: intervencions al carrer Trinquet Vell i a l’àrea de la Porta Triomfal”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de març de 2015, 19:00h

Conferenciants: Moisés Díaz i Imma Teixell
Moderador: Lluís Piñol

Des de l’any 2012 s’han portat a terme intervencions arqueològiques en dues àrees del Circ romà de Tarragona. La primera d’aquestes, al carrer Trinquet Vell, on s’ha posat en valor un bon tram de graderia i s’ha recuperat la visió de part de l’arena de l’edifici. Per altra banda, a la Porta Triomfal s’ha pretès dignificar l’accés entre el Circ i el pretori, posant en valor noves estructures arqueològiques i fent més comprensible aquest espai alterat pel pas dels segles.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

-   En quins sectors concrets  del Circ romà de Tàrraco heu intervingut en aquestes intervencions?

Pel que fa a l’edifici romà concretament en un bon tram d’arena a tocar del podi de la graderia septentrional del Circ, el qual correspon a la intervenció de l’actual Trinquet Vell. L’altra intervenció es desenvolupà al passadís de la porta triumphalis, aquell que s’obria a la muralla mirant a mar, a la Via Augusta, i s’endinsava al Circ. Ambdues intervencions s’ubiquen a la meitat oriental de l’edifici de curses, la part més propera al mar.

-   Les noves dades presentades, modifiquen el coneixement actual de l’edifici?

Ambdues intervencions aporten noves dades les quals sumen a las ja conegudes. Entre altres, es reforça encara més la funcionalitat afegida a l’edifici del Circ. Ens referim a la funció de servir com a lloc d’accés cap a la plaça de representació i al recinte de culte, formant un bloc que definia el complex del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris.

-   Què destacaríeu de les troballes?

Totes són importants per entendre el funcionament de l’edifici del Circ encabit dins de muralles a finals del segle I d.C.. Però si cal dir-ne alguna, són molt interessants les evidències relaciones amb les tasques de construcció del Circ, com ara els numerals inscrits en blocs constructius.

  • 10:37
  • 0

El Museu de Viladecans obre les seves portes

El passat dissabte 24 de gener a la tarda es va obrir al públic Ca n’Amat, que amb l’ermita de Sales i les sales d’exposició de la Torre-roja i la Torre del Baró forma el Museu de Viladecans. Es tracta d’un immoble construït l’any 1848 sobre un edifici anterior del segle XVIII que és un magnífic exemple de casa rural benestant. La planta baixa, que acollia la cuina i els elements relacionats amb les activitats agrícoles de la finca com sitges i cups, és la inaugurada recentment.

Resta per a una fase posterior l’adequació museística de la primera planta, que a partir del mobiliari original permetrà conèixer la vida quotidiana d’un gran propietari local a mitjan segle XIX. La inauguració d’aquest equipament municipal ha estat possible gràcies a la generositat de la senyora Eulàlia Amat Targa, qui va cedir l’any 1995 la casa a l’ajuntament de Viladecans amb la condició que es destinés a usos culturals.

A la planta baixa de Ca n’Amat els visitants poden contemplar un gran nombre d’objectes testimoni de les diferents fases de l’ocupació humana de Viladecans, des dels primers pobladors fins a la realitat actual, mostrant les activitats relacionades amb l’explotació agrícola del territori i la implantació d’indústries que van caracteritzar la història recent del Baix Llobregat.

La Sala del Celler és el punt d’informació i introducció del Museu, amb un espai per a tallers didàctics i xerrades. Al pati d’accés es mostren elements de l’època preindustrial, lligats al món agrícola i diverses fites. La Sala Joan Amat, en honor al propietari que va reformar l’edifici a mitjan segle XIX, acull una mostra permanent d’elements singulars, amb audiovisuals i interactius sobre la història de la ciutat i del propi edifici. La Sala dels Cups s’anomena així perquè se n’hi van trobar quatre durant les obres que ara són a la disposició de ciutadania i visitants d’arreu en aquesta sala. Pel que fa a l’espai dedicat al segle XIX, se singularitza amb la Cuina, adaptada de forma museogràfica al seu aspecte en aquella època i que introdueix en un passeig històric per l’alimentació en aquesta zona deltaica de la comarca. A més, l’hort de la casa hi estarà vinculat per fer tallers sobre aquest àmbit.

Entre els materials arqueològics que es poden contemplar exposats a Ca n’Amat hi ha un molar i una defensa de mamut procedents de la riera de Sant Llorenç, un cep d’àncora i un lingot de plom romans de la zona d’ancoratge de les Sorres, fragments d’àmfores romanes fabricades a Viladecans amb la marca de terrisser Primus, un fragment de gran gerra romana amb grafits amb la seva capacitat d’emmagatzematge i la figura de terracota d’una orant procedents de l’ermita de Sales, i objectes i terrissa medieval i moderna de la Torre del Baró.

  • 12:38
  • 0

Jornada: “La recuperació de la bateria antiaèria del turó de la Rovira: intervenció i creació d’un nou espai públic”, al MUHBA

El proper dimecres 12 de novembre, de 09,00 a 20,00 hores està previst que se celebri al Museu d’Història de Barcelona la jornada: “La recuperació de la bateria antiaèria del turó de la Rovira: intervenció i creació d’un nou espai públic”.

En aquesta jornada s’explicaran els criteris d’intervenció arqueològics, arquitectònics i de restauració que s’han aplicat en la recuperació dels elements constructius conservats al llarg de la història a fi de crear un nou espai d’interès cultural i museístic per a la ciutat de Barcelona.

La jornada es realitzarà a la sala Martí l’Humà del al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei s/n, de Barcelona), i te un preu de15 € (reduït: 7,50 €).

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:33
  • 0

Un nou espai per a la conservació de fòssils a Sabadell

Salvador Moyà (esquerra) i Josep Ayuso (dreta) signen el conveni de cessió. Imatge: Juanma Pelaez/Aj. de Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han signat recentment un conveni amb l’objectiu de cedir un espai dins de Sabadell per a emmagatzemar part de la col·lecció de fòssils del centre de recerca.

Amb les signatures de Salvador Moyà, Director de l’ICP i Josep Ayuso, llavors tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic de l’Ajuntament de Sabadell, la setmana passada es va formalitzar la cessió d’una part de l’edifici del carrer Maria Belloch, 31-33, propietat de l’Ajuntament de Sabadell, perquè aculli part de la col·lecció de restes paleontològiques que custodia l’ICP. L’acord de cessió és per un any, amb possibilitat de renovació.

La col·lecció de restes paleontològiques de l’Institut inclou més de 200.000 registres, un nombre que augmenta cada any amb fòssils que provenen de les excavacions i de les cessions de particulars o altres entitats. Aquest fet va motivar l’ICP a sol·licitar a l’Ajuntament la cessió d’un espai per a la seva adequada conservació mentre no es procedeix a la seva restauració.

  • 10:30
  • 0

Seminari: “La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer Avinyó”

El proper dijous 10 d’abril, de 16,00 a 20,00 hores, se celebrarà el Seminari: “La recuperació de les pintures murals romanes de la domus del carrer Avinyó” al Museu d’Història de Barcelona.

Les pintures murals procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme l’any 2004 al domus del carrer Avinyó, núm. 15, configuren un conjunt excepcional per la gran riquesa decorativa i la seva magnífica factura. Es tracta d’un material molt fragmentat que es va trobar als nivells d’enderroc de l’edifici, que actualment es troba en procés d’estudi i restauració.

Aquest seminari, que organitza el MUHBA, donarà a conèixer els resultats d’aquest treball: s’exposarà el context històric de la domus i la seva interpretació arquitectònica-funcional, la iconografía i la significació de les pintures de diverses estances, així com els detalls del procés de recuperació i restauració. També s’analitzaran les característiques dels paraments de la domus que revela l’anàlisi dels fragments efectuada fins ara.

Lloc:  Sala de Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, s/n, de Barcelona)
Preu: 7€ [estudiants, aturats i jubilats: 4€]
Informació i reserves:  Tel.: 932562122 /  reservesmuhba@bcn.cat

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:28
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciant: Pèir Còts
Moderador: Josep Maria Vila

Els resultats de les excavacions van donar tota la seqüència estratigràfica de l’indret a través del temps, i es va poder veure com al segle X ja hi havia una necròpolis sota la qual s’havien construït les primeres estructures castrals de la zona. Posteriorment s’hi construí la primera església preromànica, que sembla que devia quedar englobada en aquelles primitives traces de fortificació que malauradament no s’han pogut datar amb precisió, més enllà de situar-les en l’etapa altmedieval. A més, ja en l’últim quart del segle XII es construí l’actual temple romànic, també envoltat per una estructura castral que aprofitava parts del primer castell, que quedava inclòs en el seu interior, del qual abans de l’actuació encara se’n veien diversos vestigis, com la torre situada davant de la porta nord de l’església i diversos trams de muralles.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Pèir Còts sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència:

-  Quin siguec eth motieu tà catar en Santa Maria?

Era actuacion arqueologica ena glèisa de Santa Maria siguec motivada ena sua prumèra fasa coma ua ajuda ara ora de recuperar era traça e era fundamentacion dera absis romanica que se pretenie restaurar.

-   Quini an estat es resultats?

Era suspresa siguec grana quan apart d’aguestes entressenhes se recupereren era fundamentacion dera antica glèisa pre-romanica, es estructures der antic castèth plaçat ena zòna e a mès a mès ua necropòlis prévia a totes aguestes etapes. Açò propiciec ua segona fasa en interior der edifici qu’acabec de proporcionar era confirmacion des entressenhes desnishades en exterior deth temple. Dauant d’aguesti resultats, se continuec damb un seguiment arqueològic ara ora de desmuntar es elements deth sègle XVIII que desvirtuauen era entèsta dera glèisa e atau poder recuperar components originaus der edifici (pèires picades, lumedans, cornises, arcs,… ) e a mès a mès hèr un trabalh d’arqueologia en auçat tà estudiar es diferentes fases e èster capaçi de restaurar era edificacion damb es sues dimensions adequades, tant de corbatura ena base com a nivèu volumétric e de nautades.

Ena tresaua fasa se trebalhec ena façana nòrd deth temple pr’amor de recuperar era traça des muralhes medievaus deth vielh castèth e restaurar-les, tornant a dar as entorns dera glèisa un aspecte digne e ath madeish temps didàctic.

  • 11:20
  • 0

Vídeo: “Teixits enterrats”

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa ha publicat recentment un vídeo d’excel·lent factura: “Teixits enterrats”, on s’explica en detall el procés de restauració i redescoberta de les peces de vestir trobades en el sarcòfag de pedra del campanar de l’església de Santa Maria d’Agramunt, que contenia un doble enterrament (un home i una dona).

No es tracta d’indumentària funerària, sinó de peces portades en vida amb les quals van ser enterrats aquests dos personatges. Per la seva cronologia  -s. XIV-  les peces d’Agramunt són, per ara, les restes d’indumentària civil més antigues conegudes a Catalunya.

La dona portava una gonella i una lligadura al cabell; l’home conservava una còfia encara adherida al crani, i una calça lligada a la cama esquerra;  també s’hi va trobar una peça rectangular que podria haver estat un mantell o haver fet de cobertor dels cossos.

La Generalitat de Catalunya ha fet dipositari de les peces el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, responsable de la seva conservació i que les cedeix temporalment a l’Ajuntament d’Agramunt segons el conveni específic signat entre ambdues institucions.

Els teixits trobats a Agramunt van ser tema de la conferència de la temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2010-2011: “Recuperació, estudi i restauració de les restes d’indumentària trobades al sepulcre del peu del campanar de Santa Maria (Agramunt, Urgell)”, realitzada el 9 de març de 2011.

| Per accedir al vídeo cliqueu aquí |