Sou a:
- Inici
-
Cercant 'Conservació, restauració i museïtzació'
Imatge: Jordi Sagrera Aradilla
Les instal·lacions del Centre Bonastruc ça Porta se situen al bell mig del nucli urbà de la ciutat romana de Gerunda i és l’àmbit on, des de mitjan segle XII, es va consolidar el call jueu. N’ocupava la part baixa i s’estenia a banda i banda de l’actual carrer de la Força que, aleshores, es coneixia com el carrer Major del Call.
La clausura i reducció del call al 1415 excloïa totes les possessions jueves de la galta de ponent de dit carrer, entre les quals, figurava la sinagoga. Això esperonà a bastir-ne una altra que es va ubicar en uns patis i cases arruïnades que l’aljama va comprar el 1434. El decret d’expulsió de 1492 obligava als jueus a vendre la sinagoga i les darreres propietats a cristians. Les transaccions, ben conegudes gràcies als documents conservats, han permès situar-les sobre un plànol. Segons les dades aplegades, la sinagoga s’emplaçava en el pati superior i central del Centre Bonastruc ça Porta (el de l’estrella de David a terra -vegeu les planimetries-). En el pati inferior, a l’extrem sud-est de l’immoble, hi hauria hagut la carnisseria jueva.
La rehabilitació de la part de l’edifici destinada a les exposicions temporals motivà una primera intervenció arqueològica. Al 2011 s’explorava un espai situat a tocar del pati inferior i rere una porta adovellada medieval paredada abocada a un pati fora de les instal·lacions que havia estat un antic carreró (carreró Hernández). Les evidències assenyalaven una probable connexió amb les restes que es podien amagar en el subsòl del pati inferior. El pati es va excavar en tres intervencions arqueològiques entre el 2012 i el 2013.
S’han documentat restes materials de l’època medieval que aporten una valuosa informació de l’estructura urbana d’aquest sector del call. S’han identificat i descobert vàries estances i una cisterna coberta amb volta d’una casa del segle XIII perfectament encaixada en els retalls verticals de la roca natural del subsòl. Un potent nivell d’incendi datat vers la darreria del segle XIV va arruïnar la casa que, malgrat tot, es va reparar parcialment fins que, a finals del segle XV, es va abandonar i posteriorment enderrocar i colgar sota una potent capa de runa. Al segle XVII hom hi va construir un altre edifici amb un mur i una claveguera que travessaven de cap a cap el pati. Als segles XIX i XX s’hi van fer passar altres clavegueres que han fressat gairebé tot el pati.
| Per veure planimetria del jaciment, cliqueu aquí |
Vista del fossat. Fotografia: Júlia Miquel
Des de finals de 2012 i fins el març de 2013, promoguda per l’ajuntament de Puigcerdà i amb l’ajut de la Diputació de Girona, s’ha portat a terme l’excavació arqueològica del subsòl del campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà en el marc de la intervenció per a la restauració i l’adequació del seu entorn, sota la direcció dels arqueòlegs Júlia Miquel López i Oriol Achón Casas
Arran de l’excavació arqueològica s’ha pogut documentar l’evolució del temple des de la primera construcció romànica de finals del segle XII a inicis del XIII, que es troba representada per un dels murs de la nau i fins a tres contraforts. S’ha pogut constatar també la posterior transformació en un temple gòtic entre finals del segle XIII i inicis del XIV, i documentar les conseqüències dels desastres naturals que va patir l’indret: els terratrèmols de 1428, i altres d’accidents, com l’incendi del campanar el 1650 o del temple el 1785, i les posteriors reparacions que aquests desastres van originar. Els treballs arqueològics han permès constatar que el temple es va ampliar al segle XVII, amb la construcció de dues capelles laterals amb els seus vasos funeraris, i que també es va reformar l’atri i es va excavar un túnel del qual s’ha pogut documentar un tram de més de 12 metres, així com la construcció de capelles laterals a l’interior i la construcció del cor.
La documentació conservada ha possibilitat reconèixer les reformes fetes al segle XVIII per instal·lar un orgue, les reparacions i el programa decoratiu del segle XIX, i finalment, el procés d’espoli de l’església durant la Guerra Civil, amb el desmuntatge de les voltes i parets, per revendre’n els carreus i làpides, així com en el procés d’adequació de l’espai en ple franquisme.
A la darrera fase de la intervenció arqueològica es va realitzar una rasa al quadrant Nord-est del sector, amb la intenció de localitzar restes del fossat del tancament defensiu de la vila de finals segle XII, que ja s’havia evidenciat parcialment a l’interior d’un vas funerari que reaprofitava una arcada del pont d’accés que travessava el fossat per accedir al portal Nord. La rasa va confirmar l’existència d’un fossat retallat al terreny natural i la construcció de la primera església. El seu mur nord, reforçat per almenys tres contraforts, és utilitzat com a tancament de la vila closa en aquest sector de Puigcerdà.
Finalment l’excavació ha permès recuperar diferents elements patrimonials que formaven part de l’església gòtica i de les seves ampliacions del segle XVII, de la qual destaca la recuperació d’una clau de volta decorada i altres elements arquitectònics i decoratius de les portalades gòtiques.
| Galeria d’imatges |
En el marc de les activitats previstes per la NIT DELS MUSEUS 2013, el Servei d’Arqueologia de Barcelona ha programat dues visites guiades pel proper dissabte 18 de maig, des de les 7 del vespre fins a la 1 de la matinada. Aquestes activitats són gratuïtes i estan adreçades a tos els públics.
AQÜEDUCTE ROMÀ. Plaça del Vuit de Març, s/n.
Visita guiada a l’aqüeducte romà, de la plaça Vuit de març fins a la Casa de l’Ardiaca. Inici a la pl. Vuit de març, cada 15’; durada: 15’. Explicació a la plaça Vuit de març sobre l’aqüeducte i ruta després fins l’Arxiu Històric a la Casa de l’Ardiaca amb l’explicació final.
FAÇANA MARÍTIMA DE LA MURALLA ROMANA I LA PORTA DE MAR. Pl. dels Traginers, s/n.
A partir de les 19 h: itinerari per la façana marítima de la muralla romana i la porta de mar (sortida pl. dels Traginers, fins al carrer Regomir, cada 30’). El recorregut comentat resseguirà la muralla romana des de la plaça Traginers fins al centre de Regomir 7-9. Inici a la plaça dels Traginers, on s’explica el que s’està fent per recuperar la muralla romana de la ciutat (acció inclosa al Pla Barcino), així com els dos recintes de la muralla romana de Barcino, i la torre romana localitzada en aquesta plaça. Seguidament s’anirà cap al patí de Correu Vell, 5, per veure el tram de muralla i dues torres més. S’acabarà la visita al centre de Regomir, que forma part del centre cívic del Pati d’en Llimona, on es farà l’explicació de la porta de mar i les termes romanes marítimes. Il·luminació de la muralla romana a plaça Traginers.
| Per a més informació i per consultar altres activitats, cliqueu aquí |
Detall del bou recuperat a l'abric de Mas d'en Llort. Fotografia: Pep Castells
El proper dimecres 15 de maig, l’Hble. Sr. Josep Ma. Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural presidirà l’inauguració de les obres de protecció i ordenació de l’espai per la visita a les pintures rupestres prehistòriques de les Muntanyes de Prades. Les obres, promogudes per les Regidories de Medi Ambient i Turisme de l’Ajuntament d’Ulldecona, s’han dut a terme amb la col·laboració del PNIN de Poblet, el CIAR del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, l’IPHES i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.
El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius,Biblioteques, Museus i Patrimoni, en el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya està portant a terme, des de fa anys, actuacions en diferents conjunts de pintures rupestres de Catalunya.
Els resultats d’aquesta recuperació de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades de Mas d’en LLort, Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon, de la seva protecció i de la incorporació en un nou marc de visites més ampli han estat possibles gràcies a les diferents feines que des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia s’han anat duent a terme al llarg de 2012 i part de 2013: els aixecaments topogràfics de detall de cada un dels abrics amb pintures, la realització dels projectes de tancament de protecció, disseny, càlcul d’estructures i modificacions de final d’obra, seguiment i control de la instal·lació de la tanca amb les correccions i millores ordenades, producció i instal·lació dels rètols informatius a cada un dels abrics, realització del projecte de barana de seguretat per a les visites i l’actuació de recuperació de la figura nº 10 (un bou) de l’abric de Mas d’en LLort.
| Galeria d’imatges |
El centre d’interpretació Mons Observans de l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roina (Montmelò – Montornès del Vallès) ofereix visites guiades els diumenges de maig i juny de 2013, a les 11, a les 12 i a les 13 hores.
La visita guiada es pot complementar amb l’exposició “Un jaciment per descobrir” al punt d’informació del jaciment, i amb el “taller d’excavació” de l’aula d’arqueologia, adreçat al públic infantil.
A més d’aquestes activitats de cap de setmana, el cente d’interpretació Mons Observans ofereix les activitats escolars “Veniu a descobrir l’època romana i a aprendre, de primera mà, l’ofici d’arqueòleg!”, desenvolupades en format de visites guiades, visites teatralitzades i taller d’arqueologia.
El jaciment romà de can Tacó – Turó d’en Roina, ubicat als turons de les Tres Creus, constitueix un observatori privilegiat de la Via Augusta al seu pas pel Vallès Oriental i el Barcelonès. És per això que l’espai ha estat batejat com a Mons Observans.
A les obres de condicionament realitzades recentment al jaciment, s’ha creat un itinerari de visita que permet accedir a l’interior de les estances a través de plataformes que recuperen la topografia original de l’assentament. Per complementar la visita al recinte arqueològic, s’ha construït un punt d’informació i dues aules a l’aire lliure destinades a la realització de tallers escolars i familiars.
Informació i inscripcions:
- Museu Municipal de Montmeló • 93 572 11 66
- Ajuntament de Montmeló • 93 572 10 33
- Ajuntament de Montornès del Vallès • 93 572 11 70
info@monsobservans.cat
Durant els propers dies 25 al 28 d’abril se celebrarà la novena edició del festival romà de Badalona: IX Magna Celebratio, que enguany compta amb un extens programa d’activitats i propostes de gran interès adreçades a tots tipus de públics i a tots els nivells: conferències, espectacles, visites comentades, jornades de cuina, recreacions històriques i una àmplia oferta de tallers.
La Magna Celebratio s’ha consolidat com un festival referent en món romà a Catalunya, i el més important que es realitza a la província de Barcelona. És per això que per segon any consecutiu es pot trobar també dins del festival una zona on els visitants tindran a l’abast la informació d’alguns dels jaciments i museus de temàtica romana més rellevants de Catalunya i també de la Península Ibèrica.
| Descarregueu-vos el programa en pdf |
Per a més informació, adreceu-vos al Museu de Badalona: tel. 933 841 750 / info@museudebadalona.cat / www.museudebadalona.cat /
Ja podeu consultar el número 149 d’abril 2013, de la revista “Plecs d’Història Local”, suplement gratuït de la revista l’Avenç núm. 389.
Plecs d’Història Local és una revista trimestral que edita l’Institut Ramon Muntaner, i que publica articles originals de recerca i reflexió sobre història local i comarcal i en divulga la producció editorial i les activitats en l’àmbit territorial de les terres de parla catalana. En aquest darrer número trobareu diversos articles de gran interès relacionats amb l’arqueologia i el patrimoni.
| Descarregueu-vos-en el pdf |
Mosaic corresponent a la lauda amb crismó trobada a els Prats de Rei. Fotografia: Ramon Ten
En el marc de la intervenció arqueològica preventiva que actualment es porta a terme al municipi de els Prats de Rei (Anoia), sota la direcció de l’arqueòleg Dídac Pàmies Gual (Antequem SL i CAT Patrimoni SL) i promoguda per l’Ajuntament dels Prats de Rei, amb motiu de les obres de remodelació del Nucli Antic, s’ha localitzat un mosaic d’una lauda sepulcral d’època paleocristiana.
Durant els treballs de l’entorn de l’església de Santa Maria s’han localitzat restes arqueològiques, tant muràries com funeràries, amb una amplia seqüència cronològica que va des d’època ibèrica fins els segles XVIII. Una de les fases documentades és la que correspon a un seguit d’enterraments paleocristians, que podrien formar part d’un panteó, entre els quals destaca la coberta d’un sarcòfag amb restes (80 x 30 cm) d’un mosaic policromat. Tanmateix es pot identificar el motiu iconogràfic del crismó (anagrama de Crist en grec) envoltat per columnes salomòniques i formes geomètriques, que permet datar la tomba entre la segona meitat dels segle IV i la primera meitat del segle V. Aquest símbol es comença estendre a partir de l’Edicte de Milà de l’emperador Constantí, de l’any 313, quan es va iniciar la sortida del cristianisme de la clandestinitat.
Un cop s’hagi exhaurit l’excavació d’aquest enterrament es procedirà a determinar a quin tipus d’individu pertanyia la tomba, l’estatus social, confirmar la cronologia i veure’n els paral·lels. Així mateix, els estudis i contextualització de la troballa permetran confirmar la seva importància patrimonial i científica. En aquest sentit, sembla que a Catalunya hi ha 6 laudes sepulcrals més decorades amb mosaics, concretament a Tarragona, Barcelona i Terrassa, i que presentin un crismó tan sols n’hi dues més, a Tarragona i Barcelona.
El mosaic va ser extret el dia 3 d’abril de 2013 per personal del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, i traslladat posteriorment a les dependències del CRBMC per procedir a la seva neteja, consolidació i restauració.
Les restes trobades (segles I aC al IV-V dC) en aquesta intervenció confirmen la importància d’aquest jaciment i de la seva relació directa amb el Municipium Sigarrensis, del qual es té constància per les restes epigràfiques d’una làpida trobada a finals dels segle XVIII a l’atri de l’església parroquial de les intervencions arqueològiques realitzades a l’entorn de la mateixa església dels anys 1970 i del 2012. Actualment el nucli antic dels Prats de Rei és incoat Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica.
| Galeria d’imatges |
El divendres 12 d’abril Emma Zahonero Moreno llegirà la seva tesi doctoral “Los procedimientos pictóricos en la época helenística y romana. Ejemplo de museografía didáctica”, a la seu de l’ICAC, (Plaça d’en Rovellat, s/n, Tarragona). El tribunal estarà format per José Luis Jiménez, David Vivó i Codina, i Eva Subías Pascual.
El treball, que ha estat dirigit per Joaquin Ruiz de Arbulo (URV), fa un estudi general sobre les tècniques pictòriques documentades en l’antiguitat grecollatina través de les fonts escrites i nombrosos exemples emblemàtics. S’analitzen els conceptes del kosmos, mimesi o imitació de la realitat, ethos i pathos com a expressió de les emocions culminant en la Phantasia. També s’estudia la situació social dels pintors i el desenvolupament dels principals gèneres. La part central del treball està centrada en les tècniques artístiques: utilització de pigments i tints, les tècniques associades als aglutinants, els suports i les eines utilitzades, i continua amb una anàlisi dels procediments pictòrics. La segona part de la tesi correspon a una aplicació d’aquests coneixements a traves d’un projecte de museografia didàctica i arqueologia experimental.
El Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona ofereixen un curs complet sobre la prehistòria que inclou conferències i visites, impartit per especialistes, arqueòlegs, professors universitaris i investigadors, que faran una posada al dia de la recerca en prehistòria.
A més de les xerrades previstes, les activitats complementàries organitzades al Museu permetran el contacte amb els objectes originals, mentre que les excursions programades per visitar els jaciments de l’Abric Romaní, a Capellades, i els Vilars, a Arbeca, mostraran els escenaris de la prehistòria.
A les set sales del MAC Barcelona dedicades a aquest període es podran conèixer els avenços tecnològics que s’hi van produir com el domini del foc, la talla de la pedra i la fabricació de les primeres eines; l’adopció de l’agricultura, la ramaderia i la producció de ceràmica que van originar el sedentarisme, l’inici del comerç i el treball dels metalls; avenços tots ells que van canviar l’humanitat.
Informació i inscripcions:
Dates: De l’11 d’abril al 27 d’abril de 2013
Lloc: Sala d’actes del MAC Barcelona.
Horari: les xerrades tindran lloc de 19 a 20.30 h. Les Visites a les sales de 20.30 a 21 h.
Preu del curs: socis de la SCA: 50 €. No socis: 65 € (el preu inclou les sortides)
Places limitades
| Vegeu el programa i altres informacions aquí |
