Tribuna d'arqueologia » Món econòmic


115 APUNTS

  • 12:00
  • 0

Presentació de la cervesa “Encantada”, recreació de la cervesa neolítica trobada a la cova de Can Sadurní (Begues)

El proper divendres 26 de setembre a les 20,00h es farà presentació de la cervesa “Encantada”, recreació de la cervesa neolítica trobada a la cova de Can Sadurní (Begues), considerada la més antiga d’Europa. L’acte, que organitzen conjuntament l’Institut de Cervesa Artesana, el CIPAG i l’Ajuntament de Begues, tindrà lloc a la terrassa de la cova de Can Sadurní, a Begues.

Els ingredients de la recreació d’aquesta cervesa han estat: l’ordi maltejat, artemisa, herba lluïsa, mores i mel i, com és habitual en les cerveses prehistòriques, ha estat  elaborada sense llúpol i no ha estat decantada, fet pel qual conserva el llevat.

Després de la degustació, es projectarà el documental: “La Cova dels Sominis Oblidats”, una interessant visió de la tasca arqueològica i investigadora en prehistòria. El documental serà comentat pel Dr. Josep Maria Fullola, Catedràtic de Prehistòria de la UB.

La compra i consum de la cervesa “Encantada” suposarà, segons l’acord de col·laboració amb l’Institut de Cervesa Artesana, un ajut financer a la tasca d’investigació de l’equip de CIPAG en els jaciments vinculats al projecte de recerca “Les comunitats prehistòriques al massís de Garraf nord. Origens, genètica, patrons d’assentament, fets culturals, recursos i mobillitat durant la prehistòria recent”.

L’aforament és de 100 persones i el preu és de 5 € per assistent.

  • 08:57
  • 0

Conferència: “El papel de la pesca en la Prehistoria”

El proper dimarts 9 de setembre de 2014 a les 19,00 hores està prevista la conferència “El papel de la pesca en la Prehistoria”, a càrrec del Dr. Ignacio Clemente (IMF-CSIC), que coorganitzen la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya i el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). L’acte tindrà lloc a la Residència d’Investigadors, c/ Hospital, 64, de Barcelona.

La xerrada es realitzará amb motiu de la presentació de l’obra “Zamostje 2. Lake settlement of the Mesolithic and Neolithic fishermen in upper Volga region. Russian Academy of Science”, una publicació de l’Institute for the History of Material Culture i el Sergiev-Possad State History and Art Musseum-Preserved, a càrrec dels editors: Vladimir M. Lozovski, Olga V. Lozovskaya e Ignacio Clemente.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

  • 14:58
  • 0

III Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua

Àmfores del Museu de Xanten, Alemanya. Foto: Piero Berni.

Del 10 al 13 de desembre del 2014 se celebrarà a Tarragona el 3r Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua-Ex officina Hispana (SECAH). Aquest congrés està coorganitzat per l’ICAC i compta amb el suport institucional del MINECO i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu de la trobada és el foment i la potenciació de l’estudi de la ceràmica a l’antiguitat en l’àmbit d’Hispània, en totes les seves vessants, sense deixar de banda els vincles amb les ceràmiques d’altres zones del món antic. La temàtica principal serà la del projecte I+D “Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo” que dirigeix des de l’ICAC, el Dr. Ramon Járrega, i que compta amb un equip d’investigadors hispanoportuguesos de reconegut prestigi en el camp de la ceramologia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:38
  • 0

Avui, conferència: “Fabricar terrissa a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany)”

Avui divendres 23 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la setena conferència del II Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, al Museu Darder de Banyoles.

El títol de la conferència és: “Fabricar terrissa a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany)”, i anirà a càrrec de Joaquim Tremoleda, museòleg i investigador del Museu d’Arqueologia a Catalunya – Empúries, i Josefina Simon, arqueòloga i historiadora.

|Per a més informació sobre el cicle de conferències, cliqueu aquí |

  • 15:01
  • 0

XXIV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “1714: moneda i guerra a Catalunya”

El Gabinet Numismàtic Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el Seminari: “1714: moneda i guerra a Catalunya”, que es desenvoluparà els dies  13 i 15 de maig de 2014. L’Objectiu d’aquest curs, que se suma a les commemoracions del Tricentenari dels fets del 1714,  és posar en valor el paper de la moneda en el conflicte.

De sempre, el numerari ha cobrat una rellevància extraordinària en els episodis bèl·lics i la Guerra de Successió no en va ser una excepció. La moneda va esdevenir aleshores una arma més de la confrontació amb projeccions molt diverses que van anar de l’economia i la fiscalitat a la propaganda política.

El seminari desgranarà la situació monetària anterior i posterior a la guerra  a la Corona d’Aragó, en general, i a Catalunya, en particular, i posarà èmfasi tant en la moneda emesa com en la moneda en circulació a l’entorn de la data simbòlica del 1714. La victòria de Felip V, com és sabut, va suposar el tancament de la seca de Barcelona, la ruptura del «pactisme monetari» vigent des del segle XIII i la fi dels sistemes monetaris particulars de la Corona d’Aragó.

| Descarregueu el cartell amb tota la informació sobre el seminari clicant  aquí |

  • 10:03
  • 0

Workshop: “Tracing cultivation: Human manipulation and management of plants”

El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) està organitzant un workshop anomenat: “Tracing cultivation: Human manipulation and management of plants” el proper 7 d’abril al Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Al llarg de la jornada es discutiran aproximacions teòrico-metodològiques al seguit de pràctiques comunament anomenades cultivation.

L’assistència a aquest esdeveniment es gratuïta, però cal contactar prèviament al Comitè Organitzador.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:46
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Intervencions arqueològiques a la pedrera romana del Mèdol (Tarragona)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de març de 2014, 19:00h

Conferenciants: Anna Gutiérrez i Jordi López
Moderadora: Isabel Rodà

La pedrera del Mèdol és la més gran i també la més coneguda de l’extensa llista de pedreres del l’antic territori de Tàrraco. Inclosa en la llista de monuments de Patrimoni Mundial per la UNESCO, l’any 2013 ha estat objecte d’un projecte de rehabilitació en el marc del qual s’hi ha efectuat una completa topografia i s’hi han fet, per primer cop, un seguit de sondejos arqueològics. Es presentaran els resultats que aporten  dades noves que ajuden a tenir una visió més exacta de com funcionava aquesta enorme pedrera d’on sortí gran part de la matèria primera per construir els grans monuments de Tàrraco.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.

-   Quin balanç feu de les intervencions dutes a terme al Mèdol?

Molt positiu! D’entrada, es tracta de la primera vegada que es duen a terme excavacions arqueològiques, encara que d’una extensió molt limitada, a l’interior del Clot del Mèdol, cosa que ja de per sí és un gran pas endavant, però a més els resultats obtinguts han superat les nostres expectatives en tots els sentits, i ens han permès obtenir dades de primera mà sobre punts concrets de la pedrera que ens aclareixen, no només aspectes cronològics, sinó també com funcionava la pedrera romana a nivell organitzatiu. Però, a més, també per primer cop, tenim una planimetria detallada de tots els fronts de pedrera, tant del Clot i la zona que quedà al descobert arrel de l’incendi de 2010, com de les àrees a oest i nord del Clot, que encara amaguen nombrosos fronts d’extracció que també formen part d’aquesta pedrera tan gran que és el Mèdol.

-   Alguna troballa singular o aspecte que destaqueu?

Uf, val a dir que hem tingut unes quantes sorpreses i es fa difícil triar-ne una… Potser el que no ens esperàvem gens era el gran volum de resquills, blocs trencats i dipòsits de restes de talla en general que cobreixen el sòl de treball de la pedrera, que es troba a 4 metres per sota el nivell actual, cosa que implica un major volum d’extracció de pedra del què fins ara es calculava. A més, ara sabem que la zona central del Clot ja tenia l’aspecte amb què ara el coneixem (una gran espai profund amb l’Agulla al centre) a l’entorn del canvi d’era gràcies la datació per C-14 de restes trobades a la base de l’Agulla.

-   Què aporta la pedrera del Mèdol al coneixement de la Tàrraco romana?

Doncs molt! No hem d’oblidar que d’aquí en sortí la major part de la pedra per construir la ciutat i que, per tant, el lligam entre aquesta pedrera i la ciutat és molt estret.  Entendre bé com funcionava i es gestionava el treball d’aquesta pedrera així com identificar els mecanismes a través dels quals els blocs arribaven al seu destí és una peça fonamental per entendre una part molt important de l’explotació dels recursos naturals del territorium de Tarraco i, en aquest cas, d’una matèria prima (la pedra) fonamental per el desenvolupament urbà i la monumentalització d’una ciutat que, pel seu estatus de capital provincial, necessitava uns edificis i infraestructures adequades a la seva categoria.

  • 15:28
  • 0

Seminari: “Metalls nobles del patrimoni cultural: caracterització i anàlisi de monedes i objectes metàl·lics per mètodes no destructius” a l’ICAC

Solidus d'or de Justinià I (542-565 dC). Museu Biblic Tarraconense

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha organitzat el seminari sobre metalls nobles del patrimoni cultural, que es durà a terme els propers dies 3 i 4 de març a Tarragona, a la seu de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n) les sessions dels matins, i al Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1), en horari de tarda.

La coordinació científica és a càrrec de Aureli Àlvarez (ICAC) i Ignasi Queralt (ICTJA-CSIC), i comtparà amb els professors: Maria Filomena Guerra (Centre de Recherche et de Restauration des Musées de France, CNRS), Marta Campo i Albert Estrada-Rius (Gabinet de Numismàtica, MNAC), Ignasi Queralt (ICTJA-CSIC), Àfrica Pitarch (Université de Bordeaux) i Imma Teixell (Ajuntament de Tarragona-ICAC).

La inscripció a aquest seminari és gratuïta i està oberta a tots els públics però el nombre de places està supeditat a l’aforament de la Sala d’Actes. Per tal de poder confirmar la plaça, caldrà enviar un correu electrònic a agallego@icac.cat indicant les següents dades personals: Nom i cognoms, telèfon, correu electrònic i centre o universitat a què pertany el sol·licitant.

  • 09:27
  • 0

Seminari “Moving Metals and Social spheres in the Scandinavian and Iberian Prehistory” a la UAB

El proper dimarts 18 de febrer de 2014 està previst que se celebri el Seminari “Moving Metals and Social spheres in the Scandinavian and Iberian Prehistory”, que organitza el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Programa del seminari:

1.  “Production, trade and interaction in Bronze Age Europe
A càrrec de Johan Ling i Lene Melheim (Department of Historical Studies, U. Goteborg, Sweden)
10,00 a 11,30 a l’Aula 213

2.  “Metal production, trade and interaction in Bronze Age Europe: cas estudies from the Mediterraneannand Northern Europe
A càrrec de Zofia Stos-Gale, Lene Melheim i Johan Ling
11,30 a 13,00 a la Sala de Graus de Lletres

3.  “Scandinavian Bronze Age Rock Art
A càrrec de Johan Ling i Per Cornell
15,00 a 16,30 a l’Aula 502

  • 10:22
  • 0

Curs: “La moneda antiga” al Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el curs “La moneda antiga”, que tindrà una durada de 10 hores repartides en 4 sessions. Aquestes sessions se celebraran els propers dies, 26 de febrer i 5, 12 i 19 març a la sala de consulta del Gabinet Numismàtic de Catalunya, dintre de l’horari de 17:00 a 19:30 hores.

El curs te l’objectiu de difondre les bases de la documentació de la numismàtica antiga. A la primera classe s’explicaran les bases metodològiques de la disciplina, com l’elaboració de fitxes de monedes o com cal interpretar els tresors monetaris. Les altres sessions tindran dues parts: lliçons teòriques entorn de la numismàtica grega, romana republicana, hispànica i imperial romana, i sessions pràctiques d’identificació i de classificació de cadascuna d’aquestes sèries monetàries tenint a l’abast les peces originals i la biblioteca del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Paces limitades: imprescindible fer la reserva a gnc@museunacional.cat o al telèfon 93 622 03 60, de dilluns a divendres, de 09,00 a 14,00 hores

El preu de matrícula és de 30 €. Per a estudiants, jubilats i Amics del museu, 24 €.

| Descarregueu el programa clicant aquí |