Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 d’abril de 2013, 19:00h
Conferenciant: Mikel Soberon
Moderador: Josep Pujades
Durant els treballs fets al solar del carrer del Doctor Aiguader, es van localitzar 25 estructures que s’han identificat com la base de les barraques de mar que ocupaven aquest espai als segles XVI i XVII. Les barraques de mar apareixen documentades des d’època medieval, tot i que en un altre sector. Les barraques documentades corresponen a 3 fases: finals segle XVI/inicis segle XVII; inicis del segle XVII i mitjans segle XVII. Totes presenten una base de pedra o fusta i, possiblement, la resta d’estructura estava construïda amb materials peribles. A la banda de mar d’aquests edificis es documenten restes d’activitats de construcció naval, fonamentalment forats de pal i restes de foc. Destaca la gran quantitat de material moble exhumat: material ceràmic del segle XVII, diverses monedes, algunes de Lluís XIV de França, comte de Barcelona entre 1643-1652, ploms de les xarxes dels pescadors, hams, pipes, fitxes de joc i restes malacològiques i d’ictiofauna.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Mikel Soberon sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferirà properament.
- Què són les Barraques de Mar i en quin context es troben?
Les Barraques de Mar es corresponen amb un seguit d’edificis de diversa tipologia i funció, que se situaven a la platja de Barcelona entre el Portal de Mar i la sortida del Rec Comtal vers el mar, que en el parcel·lari actual correspondria a l’espai entre Pla de Palau i l’estació de França aproximadament. D’aquesta manera trobaríem les barraques del vi, les barraques de l’oli a finals de l’època moderna i especialment les barraques de pescadors que són les que hem pogut documentar arqueològicament en aquesta intervenció. En total hem localitzat 25 d’aquestes edificacions repartides en tres fases diferenciades que amb una certa seguretat es poden datar entre finals de segle XVI i mitjans del XVII, a més d’una zona relacionada amb el treball dels pescadors plena de forats de pal, llars, abocaments de deixalles, …. També hem pogut documentar un edifici possiblement destruït en algun dels setges de finals del XVII i inicis del XVIII, un camí d’entrada a la ciutat i una derivació provisional del Rec comtal.
- Quina importància tenen i que aporten al coneixement de la Barcelona d’època moderna?
En primer lloc, ofereixen la possibilitat d’anar omplint els buits d’informació que tenim en aquesta zona que, lluny d’ésser una àrea estable, és un indret d’una gran vitalitat econòmica i social que es tradueix en un seguit d’actuacions de gran abast, des de la construcció del port fins les primeres fortificacions modernes. Cal tenir en compte que a la Barcelona preindustrial la porta principal i l’entrada preferent és la del mar, per tant és lògic que aquesta zona sigui objecte d’una atenció especial per part dels diferents poders. En un altre sentit, les barraques de pescadors estan vinculades a les classes més baixes de les quals la informació documental en parla molt menys i normalment des d’un punt de vista aliè a elles mateixes. El gran avantatge d’aquesta intervenció és que permet no només conjugar les fonts arqueològiques i documentals, sinó en certa mesura fer-les entrar en conflicte.
- Quines dades teniu que vinculin aquestes barraques amb els pescadors?
Doncs bàsicament la gran quantitat de restes materials associades a la pesca com són els ploms i agulles de xarxa i els hams que han aparegut en un gran nombre, sense obviar la ingent quantitat d’ictiofauna recollida i de la qual esperem poder tenir un estudi acurat.
El proper dilluns dia 8 d’abril a les 19,00h, tindrà lloc la xerrada: “les produccions ceràmiques de Barcelona, segles XIII-XVIII. Arqueometria i intercanvi tecnològic”, a càrrec de Julia Beltran de Heredia (MUHBA) i Jaume Buxeda (UB).
La sessió, que s’emmarca dins del cicle “Diàlegs d’història urbana i Patrimoni” organitzat pel Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, tindrà lloc a la sala Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, Barcelona).
L’assistència és gratuïta, però l’aforament és limitat, i es recomana fer reserva prèvia trucant al telèfon 932 562 122, o per correu electrònic a reservesmuhba@bcn.cat.
El proper dimarts 2 d’abril a les 12.00 del migdia está prevista la conferència: «Cereals, cascall, glans i avellanes. La producció d’aliments d’origen vegetal durant el Neolític al Nord-est peninsular», a càrrec de Ferran Antolin. Aquesta xerrada s’emmarca dins del Seminari “Recerca avui: Noves perspectives en ciències humanes i socials”. L’acte tindrà lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya, C/Egipcíaques, 15, Barcelona.
La producció d’aliments d’origen vegetal és una part central de les pràctiques econòmiques durant el Neolític, ja que, probablement, la major part de l’alimentació quotidiana es basava en aquests productes. Les tècniques aplicades per a la seva obtenció, processat i emmagatzematge ens proporcionen valuosa informació sobre l’organització de la societat i dels assentaments en el passat. Més de 100.000 restes de llavors i fruits procedents de 17 jaciments del nord-est peninsular datats entre el 5500 i el 2300 ANE han estat analitzades per a aquest treball. A partir dels resultats obtinguts s’aprofundirà en les pràctiques agrícoles i d’aprofitament de recursos vegetals silvestres (llavors i fruits) d’aquestes comunitats.
El proper dijous 14 de març a les 11 hores tindrà lloc a la sala d’actes de l’ICAC la lectura de tesi doctoral “L’aigua i la Protohistòria des de l’Ebre fins a l’Hérault. Sistemes d’abastiment i evacuació (segles XI-II ane)” realitzada per la investigadora en formació Meritxell Oliach Fàbregas i dirigida per la Dra. Carme Belarte (ICREA-ICAC).
El tribunal estarà format per Sandrine Agusta-Boularot (Université de Montpelier), Enriqueta Pons Brun (Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona) i Jordi Diloli Fons (URV)
Aquesta tesi té per objectiu ampliar el coneixement sobre les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l’aigua, amb l’examen i estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria als diferents territoris del nord-est peninsular, Catalunya i Aragó, i terres litorals de la Gàl·lia meridional.
El treball se centra en l’estudi detallat –des del punt de vista morfològic, espacial i funcional- de les estructures d’abastiment (basses, pous i cisternes), de distribució i d’evacuació de les aigües (clavegueres, canals, fosses de drenatge i barbacanes). També situa els diferents elements i estructures dins del sistema de funcionament global dels poblats, per poder avaluar la significació social i utilitària de les obres destinades a la gestió de l’aigua i seguir el seu procés de desenvolupament en els diferents territoris al llarg del pas d’aquests primers temps.
El proper diumenge 3 de març s’inauguraran les obres de condicionament del conjunt arqueològic de l’Adoberia del Molí de la Codina, a Tàrrega (Urgell). L’acte començarà a les 12.00h a la Sala de Plens de l’Ajuntament, i posteriorment es realitzarà una visita guiada al jaciment a càrrec dels tècnics del Museu Comarcal d’Urgell.
L’acte comptarà amb la presència de l’Il·lma. Sra. Rosa Maria Perelló, l’alcaldessa de Tàrrega, del Sr. Josep Borrell, director del Serveis Territorials de Cultura a Lleida, i del Sr. Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
L’adoberia del Molí del Codina data dels segles XV i XVII i, molt possiblement, reaprofitava les estructures d’un altre edifici anterior. En aquest indret, situat a la vora del riu Ondara, es van trobar diverses estructures relacionades amb les activitats de transformació de la pell, estructures de conducció d’aigües i cubetes de pedra de diversa mida i tipologia) que han permès reconstruir el procés de l’adob de les pells. Aquest conjunt preindustrial va quedar inutilitzat com a conseqüència d’una riuada sobrevinguda el 17 de setembre de 1644, que va inutilitzar l’edifici inundant-lo de fang, fet que va provocar el seu abandó. D’altra banda, aquest fet ha permès una conservació excepcional del jaciment. L’Adoberia de Tàrrega forma part de la Xarxa d’Adoberies Històriques de Catalunya.
El proper dimecres 20 de febrer a les 12:00 h tindrà lloc la conferència Pastores trashumantes del neolítico antiguo en un entorno de alta montaña: Cova de Els Trocs, Sant Feliu de Veri (Huesca) a càrrec del Dr. Manuel Rojo (Universitat de Valladolid) a la Sala d’Actes de laInstitució Milà i Fontanals (CSIC, Carrer Egipcíaques, 15. Barcelona).
La conferència, organitzada pel Departament d’Arqueologia i Antropologia, analitzarà de manera preliminar les dades obtingudes en les campanyes d’excavació a la Cova d’Els Trocs.
El Museu Egipci de Barcelona-Fundació Arqueològica Clos organitza cursos per a adults sobre diverses temàtiques relacionades amb l’antiguitat. Durant aquest mes de febrer i l’inici del mes de març s’ofereixen els següents cursos:
- Els dijous del 7 al 28 de febrer de 2013, de 19.00h a 20.30 h: “Negotium. Comerç, negocis i finances al món romà”, a càrrec de Cristian Mir.
- Els divendres del 15 de febrer al 15 de març de 2013, de 19.00h a 20.30 h: “Elles també van ser faraó”, a càrrec d’Irene Cordón.
- De dilluns a dijous del 25 al 28 de febrer de 2013, de 18.00h a 20.30 h, “Relaciones internacionales de Egipto (I). Reino Antiguo”, a càrrec d’Andrés Diego Espinel.
- Els dilluns del 25 de febrer al 18 de març de 2013, de 19.00h a 20.30 h, “Neró, un emperador amb mala premsa”, a càrrec de Carles Buenacasa.
Per a més informació consulteu el web clicant aquí.
ElMNATofereix un seguit d’activitats dinsdel Cicle d’activitats per a famíliesamb el lemaVine al museu en família! Pots fer una gran descoberta!on es proposen una sèrie d’activitats pensades per a grups de famílies que vulguin passar un estona interessant i divertida al voltant del nostre passat romà.
- Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona (MNAT): En aquesta ocasió us proposem l’activitat Al taller de Terenci Càndid…a la Vil·la romana de Centcelles, on us convidem a formar part del taller de l’hipotètic arquitecte de la vil·la on podreu conèixer i experimentar com construïen els murs i quins materials i eines utilitzaven. Una ocasió per conèixer la Vil·la romana de Centcelles, declarada Patrimoni Mundial.
Les visites es poden fer els diumenges 3, 10, 17 i 24 de febrer de 2013 a la Vil·la romana de Centcelles (Constantí) a les 11:00 h del matí (durada de 2 hores). El preu és de 4€ per persona i cal fer reserva prèvia.
Aprofitem per recordar-vos que fins el dia 3 de febrer es pot visitar l’exposició Sotto Luce. Apol·lo llum i imatge, de la qual s’ofereixen visites comentades dirigides al públic general cada diumenge al Museu Arqueològic (Plaça del Rei, 5) a les 12:00 h (durada 1 hora). Preu inclòs en l’entrada al museu.
El dia 31 de gener tindrà lloc la conferència: “Western Mediterranean obsidians: diachronical trends of exploitation and exchange”, a càrrec de Carlo Lugliè, dins del cicle de conferències VIII Cicle de Converses al Raval. Tal com som, tal com érem.
El Projecte Cens del patrimoni industrial existent a Ciutat Vella s’insereix dins del programa del Centre de Recerca i Debat del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i la presentació anirà a carrer de Mercè Tatjer, Francesc Caballé i Jaume Artigues. Es recomana reserva prèvia.
