Tribuna d'arqueologia » Món econòmic


117 APUNTS

  • 10:31
  • 0

Exposició: “Històries metàl·liques. Art i poder a la moneda europea”, al MNAC

El proper dijous 16 d’octubre a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya- MNAC: “Històries metàl·liques. Art i poder a la moneda europea”, que romandrà oberta fins l’octubre de 2015.

La medalla és un dels fruits artístics més reeixits de la fecunda fascinació que les elits de l’Europa moderna van sentir per l’Antiguitat. En la seva reduïda superfície metàl·lica era possible emular la Roma clàssica redescoberta intacta a través d’unes monedes que, en la terminologia de l’època, eren anomenades medalles. Els governants van ser conscients molt aviat del potencial que els oferia el seu camp per difondre entre els seus coetanis, però també a la posteritat, els fets que volien que fossin recordats. En definitiva, la medalla permetia modelar la història al gust del governant i tenir-la a la mà. Havia nascut la medalla commemorativa.

En aquest context cultural van aparèixer, justament amb aquest nom, les històries metàl·liques. Inicialment, es tractava de col·leccions factícies de medalles que, gràcies a la tasca del col·leccionisme i de l’erudició, constituïen la base objectiva i arqueològica ideal per bastir un relat històric que, gràcies a la impremta i a la calcografia, acabava recollit en belles edicions. Finalment, van aparèixer les sèries pròpiament dites de medalles editades expressament amb la voluntat que constituïssin una seqüència i que, sovint, també van acabar per ser editades en llibres. L’exemple emblemàtic del fenomen és, sens dubte, la Història metàl·lica de Lluís XIV de França. A partir d’aquesta, les històries i galeries metàl·liques van triomfar a l’Europa dels segles XVII-XIX tal com es pot veure en aquesta exposició que recupera la seva gènesi i en mostra una acurada selecció.

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 09:12
  • 0

Jornada: “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”, a la Fundació Alicia, Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages)

El dia 3 de novembre se celebrarà la Jornada: “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”, a la Fundació Alícia, a Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages). L’acte està organitzat per l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) i la Fundació Alícia amb l’objectiu de donar a conèixer l’estat actual dels coneixements sobre la història de l’alimentació abans de l’època medieval, sobre la base de la informació extreta a partir de les restes vegetals i animals que apareixen en els jaciments arqueològics i que estudien les diverses disciplines de la bioarqueologia.

La jornada s’adreça a totes les persones interessades per la història de la cuina, però vol especialment establir un pont i obrir un diàleg entre el món de la cuina i la bioarqueologia. Per això s’ha estructurat en cinc ponències dedicades a cinc grans fases cronològiques, dins de les quals es farà un èmfasi especial en els productes disponibles i els que es van incorporant a la nostra dieta en cada moment, les tècniques de tractament dels aliments i la relació que es pot establir amb alguns plats actuals de la nostra cuina.

El termini d’inscripció a la Jornada finalitza el 31 d’octubre

| Descarregueu el díptic amb el programa i butlleta d’inscripció en PDF |

  • 12:00
  • 0

Presentació de la cervesa “Encantada”, recreació de la cervesa neolítica trobada a la cova de Can Sadurní (Begues)

El proper divendres 26 de setembre a les 20,00h es farà presentació de la cervesa “Encantada”, recreació de la cervesa neolítica trobada a la cova de Can Sadurní (Begues), considerada la més antiga d’Europa. L’acte, que organitzen conjuntament l’Institut de Cervesa Artesana, el CIPAG i l’Ajuntament de Begues, tindrà lloc a la terrassa de la cova de Can Sadurní, a Begues.

Els ingredients de la recreació d’aquesta cervesa han estat: l’ordi maltejat, artemisa, herba lluïsa, mores i mel i, com és habitual en les cerveses prehistòriques, ha estat  elaborada sense llúpol i no ha estat decantada, fet pel qual conserva el llevat.

Després de la degustació, es projectarà el documental: “La Cova dels Sominis Oblidats”, una interessant visió de la tasca arqueològica i investigadora en prehistòria. El documental serà comentat pel Dr. Josep Maria Fullola, Catedràtic de Prehistòria de la UB.

La compra i consum de la cervesa “Encantada” suposarà, segons l’acord de col·laboració amb l’Institut de Cervesa Artesana, un ajut financer a la tasca d’investigació de l’equip de CIPAG en els jaciments vinculats al projecte de recerca “Les comunitats prehistòriques al massís de Garraf nord. Origens, genètica, patrons d’assentament, fets culturals, recursos i mobillitat durant la prehistòria recent”.

L’aforament és de 100 persones i el preu és de 5 € per assistent.

  • 08:57
  • 0

Conferència: “El papel de la pesca en la Prehistoria”

El proper dimarts 9 de setembre de 2014 a les 19,00 hores està prevista la conferència “El papel de la pesca en la Prehistoria”, a càrrec del Dr. Ignacio Clemente (IMF-CSIC), que coorganitzen la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya i el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). L’acte tindrà lloc a la Residència d’Investigadors, c/ Hospital, 64, de Barcelona.

La xerrada es realitzará amb motiu de la presentació de l’obra “Zamostje 2. Lake settlement of the Mesolithic and Neolithic fishermen in upper Volga region. Russian Academy of Science”, una publicació de l’Institute for the History of Material Culture i el Sergiev-Possad State History and Art Musseum-Preserved, a càrrec dels editors: Vladimir M. Lozovski, Olga V. Lozovskaya e Ignacio Clemente.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

  • 14:58
  • 0

III Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua

Àmfores del Museu de Xanten, Alemanya. Foto: Piero Berni.

Del 10 al 13 de desembre del 2014 se celebrarà a Tarragona el 3r Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua-Ex officina Hispana (SECAH). Aquest congrés està coorganitzat per l’ICAC i compta amb el suport institucional del MINECO i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu de la trobada és el foment i la potenciació de l’estudi de la ceràmica a l’antiguitat en l’àmbit d’Hispània, en totes les seves vessants, sense deixar de banda els vincles amb les ceràmiques d’altres zones del món antic. La temàtica principal serà la del projecte I+D “Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo” que dirigeix des de l’ICAC, el Dr. Ramon Járrega, i que compta amb un equip d’investigadors hispanoportuguesos de reconegut prestigi en el camp de la ceramologia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:38
  • 0

Avui, conferència: “Fabricar terrissa a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany)”

Avui divendres 23 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la setena conferència del II Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, al Museu Darder de Banyoles.

El títol de la conferència és: “Fabricar terrissa a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany)”, i anirà a càrrec de Joaquim Tremoleda, museòleg i investigador del Museu d’Arqueologia a Catalunya – Empúries, i Josefina Simon, arqueòloga i historiadora.

|Per a més informació sobre el cicle de conferències, cliqueu aquí |

  • 15:01
  • 0

XXIV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “1714: moneda i guerra a Catalunya”

El Gabinet Numismàtic Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el Seminari: “1714: moneda i guerra a Catalunya”, que es desenvoluparà els dies  13 i 15 de maig de 2014. L’Objectiu d’aquest curs, que se suma a les commemoracions del Tricentenari dels fets del 1714,  és posar en valor el paper de la moneda en el conflicte.

De sempre, el numerari ha cobrat una rellevància extraordinària en els episodis bèl·lics i la Guerra de Successió no en va ser una excepció. La moneda va esdevenir aleshores una arma més de la confrontació amb projeccions molt diverses que van anar de l’economia i la fiscalitat a la propaganda política.

El seminari desgranarà la situació monetària anterior i posterior a la guerra  a la Corona d’Aragó, en general, i a Catalunya, en particular, i posarà èmfasi tant en la moneda emesa com en la moneda en circulació a l’entorn de la data simbòlica del 1714. La victòria de Felip V, com és sabut, va suposar el tancament de la seca de Barcelona, la ruptura del «pactisme monetari» vigent des del segle XIII i la fi dels sistemes monetaris particulars de la Corona d’Aragó.

| Descarregueu el cartell amb tota la informació sobre el seminari clicant  aquí |

  • 10:03
  • 0

Workshop: “Tracing cultivation: Human manipulation and management of plants”

El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) està organitzant un workshop anomenat: “Tracing cultivation: Human manipulation and management of plants” el proper 7 d’abril al Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Al llarg de la jornada es discutiran aproximacions teòrico-metodològiques al seguit de pràctiques comunament anomenades cultivation.

L’assistència a aquest esdeveniment es gratuïta, però cal contactar prèviament al Comitè Organitzador.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:46
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “Intervencions arqueològiques a la pedrera romana del Mèdol (Tarragona)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de març de 2014, 19:00h

Conferenciants: Anna Gutiérrez i Jordi López
Moderadora: Isabel Rodà

La pedrera del Mèdol és la més gran i també la més coneguda de l’extensa llista de pedreres del l’antic territori de Tàrraco. Inclosa en la llista de monuments de Patrimoni Mundial per la UNESCO, l’any 2013 ha estat objecte d’un projecte de rehabilitació en el marc del qual s’hi ha efectuat una completa topografia i s’hi han fet, per primer cop, un seguit de sondejos arqueològics. Es presentaran els resultats que aporten  dades noves que ajuden a tenir una visió més exacta de com funcionava aquesta enorme pedrera d’on sortí gran part de la matèria primera per construir els grans monuments de Tàrraco.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.

-   Quin balanç feu de les intervencions dutes a terme al Mèdol?

Molt positiu! D’entrada, es tracta de la primera vegada que es duen a terme excavacions arqueològiques, encara que d’una extensió molt limitada, a l’interior del Clot del Mèdol, cosa que ja de per sí és un gran pas endavant, però a més els resultats obtinguts han superat les nostres expectatives en tots els sentits, i ens han permès obtenir dades de primera mà sobre punts concrets de la pedrera que ens aclareixen, no només aspectes cronològics, sinó també com funcionava la pedrera romana a nivell organitzatiu. Però, a més, també per primer cop, tenim una planimetria detallada de tots els fronts de pedrera, tant del Clot i la zona que quedà al descobert arrel de l’incendi de 2010, com de les àrees a oest i nord del Clot, que encara amaguen nombrosos fronts d’extracció que també formen part d’aquesta pedrera tan gran que és el Mèdol.

-   Alguna troballa singular o aspecte que destaqueu?

Uf, val a dir que hem tingut unes quantes sorpreses i es fa difícil triar-ne una… Potser el que no ens esperàvem gens era el gran volum de resquills, blocs trencats i dipòsits de restes de talla en general que cobreixen el sòl de treball de la pedrera, que es troba a 4 metres per sota el nivell actual, cosa que implica un major volum d’extracció de pedra del què fins ara es calculava. A més, ara sabem que la zona central del Clot ja tenia l’aspecte amb què ara el coneixem (una gran espai profund amb l’Agulla al centre) a l’entorn del canvi d’era gràcies la datació per C-14 de restes trobades a la base de l’Agulla.

-   Què aporta la pedrera del Mèdol al coneixement de la Tàrraco romana?

Doncs molt! No hem d’oblidar que d’aquí en sortí la major part de la pedra per construir la ciutat i que, per tant, el lligam entre aquesta pedrera i la ciutat és molt estret.  Entendre bé com funcionava i es gestionava el treball d’aquesta pedrera així com identificar els mecanismes a través dels quals els blocs arribaven al seu destí és una peça fonamental per entendre una part molt important de l’explotació dels recursos naturals del territorium de Tarraco i, en aquest cas, d’una matèria prima (la pedra) fonamental per el desenvolupament urbà i la monumentalització d’una ciutat que, pel seu estatus de capital provincial, necessitava uns edificis i infraestructures adequades a la seva categoria.

  • 15:28
  • 0

Seminari: “Metalls nobles del patrimoni cultural: caracterització i anàlisi de monedes i objectes metàl·lics per mètodes no destructius” a l’ICAC

Solidus d'or de Justinià I (542-565 dC). Museu Biblic Tarraconense

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha organitzat el seminari sobre metalls nobles del patrimoni cultural, que es durà a terme els propers dies 3 i 4 de març a Tarragona, a la seu de l’ICAC (Plaça d’en Rovellat, s/n) les sessions dels matins, i al Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1), en horari de tarda.

La coordinació científica és a càrrec de Aureli Àlvarez (ICAC) i Ignasi Queralt (ICTJA-CSIC), i comtparà amb els professors: Maria Filomena Guerra (Centre de Recherche et de Restauration des Musées de France, CNRS), Marta Campo i Albert Estrada-Rius (Gabinet de Numismàtica, MNAC), Ignasi Queralt (ICTJA-CSIC), Àfrica Pitarch (Université de Bordeaux) i Imma Teixell (Ajuntament de Tarragona-ICAC).

La inscripció a aquest seminari és gratuïta i està oberta a tots els públics però el nombre de places està supeditat a l’aforament de la Sala d’Actes. Per tal de poder confirmar la plaça, caldrà enviar un correu electrònic a agallego@icac.cat indicant les següents dades personals: Nom i cognoms, telèfon, correu electrònic i centre o universitat a què pertany el sol·licitant.