Tribuna d'arqueologia » Món econòmic


138 APUNTS

  • 10:07
  • 0

Lectura de la tesi doctoral: “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, de Marta Monjo

El proper dilluns, 18 de gener, la nostra companya Marta Monjo Gallego, arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, farà la lectura de la seva tesi doctoral, que porta el títol “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, i aborda la realitat social i econòmica de la comunitat musulmana d’Aitona (Segrià) sota el domini dels Montcada segles després de la conquesta feudal.

La recerca s’ha fet sota la direcció del Dr. Joan J. Busqueta i Riu (UdL) i la Dra. Helena Kirchner Granell (UAB), reconeguts medievalistes des del doble prisma de la societat feudal i la musulmana.

L’acte tindrà lloc a les 12 del migdia, a la Sala de Juntes de l’edifici del Rectorat de la UdL (Plaça de Víctor Siurana, 1, 2n pis).

  • 15:20
  • 0

Inauguració de l’exposició: “La moneda en època d’August”, al MNAT

El proper dijous 17 de desembre a les 19,30 hores tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició: “La moneda en època d’August” al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, núm. 5, Tarragona).

Aquesta exposició reuneix una selecció de 79  monedes molt representatives que circulaven en els territoris integrats en el món romà en aquest període històric. Una selecció que, en el cas concret de Tàrraco, esdevé exhaustiva, aplegant per primera vegada la sèrie completa de les monedes encunyades a la ciutat dedicades, en bona mesura, a la memòria d’August i al culte a la seva divinitat, procés en el qual Tàrraco fou pionera.

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 15:07
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “De vertedero a archivo. 25 años de excavaciones en el monte Testaccio (Roma, Italia)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de desembre de 2015, 19,00h

Conferenciant: José Remesal
Moderador: Ramon Ten

El Testaccio está formado por los restos de millones de ánforas que llegaron a Roma, durante los tres primeros siglos de nuestra era, conteniendo aceite de oliva. De ellas más del 85 % proceden de la Bética, la actual Andalucía. Estas ánforas están frecuentemente selladas y, por fortuna, en el Testaccio se conservan también los “tituli picti”, las etiquetas pintadas sobre las ánforas que informan sobre la tara y el neto del ánfora, el personaje encargado de transportarlas y un control fiscal-aduanero que informa de numerosos aspectos, entre ellos destaca la fecha de expedición del ánfora. El Testaccio, un vertedero para los romanos, se ha convertido para nosotros en el mejor archivo, para conocer la economía de la Roma imperial.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb José Remesal sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

- ¿Por qué durante un siglo, desde Dressel hasta ahora, nadie se interesó por el Testaccio?

Siempre hubo un interés latente, pero el conocimiento de los datos del Testaccio exige una especialización previa. Por otra parte, el interés por la anforología, y su aportación a la historia económica nació mucho más tarde.

- ¿Qué significa lo que afirma usted de que gracias al Testaccio tenemos datos seriados?

El problema de la historia antigua es la falta de datos. Gracias al Testaccio, dado que las ánforas llevan escrito el año de expedición del ánfora, y dado que tenemos muchos documentos, podemos establecer series de documentos, cosa rara en historia antigua.

- ¿Tienen aún mucho por excavar en el Testaccio?
Si, en nuestros trabajos apenas si “arañamos” la superficie del monte. Dependerá del desarrollo futuro de nuestros proyectos.

  • 13:33
  • 0

Col·loqui internacional: “Les dues cares de la moneda: fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)”, al MNAC

"Un duro detingut". Dibuix satíric de Josep Costa Ferrer, Picarol, relatiu a l’afer dels duros sevillanos. Cap a 1908. Museu Nacional d’Art de Catalunya

Els propers dies 14 i 15 de desembre se celebrarà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el col·loqui internacional: “Les dues cares de la moneda: fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)”, que organitza el Gabinet Numismàtic.

La fabricació oficial de moneda i la seva falsificació han estat dues activitats que han conviscut i interactuat al llarg del temps de manera constant. La Catalunya vuitcentista no només no és una excepció, sinó que es revela com un camp extraordinari d’observació. El col·loqui afronta aquests dos temes en sengles sessions monogràfiques complementàries, que han de permetre treure conclusions sobre la fabricació i contrafacció de moneda en un context en el qual el desenvolupament comercial, industrial i la posició geoestratègica de Catalunya van ser factors molt determinants per a l’eclosió d’ambdues activitats.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

Les intervencions seran en la llengua que s’anuncien i no hi haurà servei de traducció simultània.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

  • 14:44
  • 0

12a Edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs

El proper dimecres dia 26 de novembre a les 19,00 hores tindrà lloc a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (pg. de Santa Madrona, 39-41) el lliurament del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, que enguany celebra la 12a edició. El guardonat d’aquest any ha estat Antoni Martín Oliveras amb l’obra: “Arqueologia del vi a l’època romana. Del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic”.

Utilitzant un llenguatge rigorós, però al mateix temps assequible, aquest llibre intenta aprofundir en les claus que des d’un punt de vista teòric i epistemològic en permeten d’identificar els diferents aspectes, factors i agents de tipus natural, socioeconòmic i cultural, que intervenen en l’activitat vitivinícola, així com en les noves vies d’investigació que l’aplicació de les ciències experimentals i d’altres disciplines complementàries actualment ens ofereixen, les quals esdevenen fonamentals per tal d’aprofundir en el coneixement de la producció, la distribució i el consum del vi en època romana.

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 14:15
  • 0

XIX Curs d’història monetària hispànica: “Altres formes de diner: dels vals al Banc del Temps”

Els propers 25 i 26 de novembre de 2015 se celebrarà a l’espai  Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el XIX Curs d’història monetària hispànica: “Altres formes de diner: dels vals al Banc del Temps”, que organitza el Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC.

Aquest curs està dedicat al seguiment de l’evolució d’un patrimoni numismàtic poc conegut, però molt abundant, que se sol agrupar sota la denominació genèrica de paramonetal. Darrere aquest terme es troben getons, fitxes, vals, bitllets i targetes que, sense ser monedes de curs legal ni ser emesos per cap autoritat monetària estatal, tenen com a finalitat actuar com a peces supletòries de la moneda oficial en circulació, o bé funcionen de mitjà de pagament alternatiu.

El curs està reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

Informació i inscripcions: GNC. Tel: 93 622 03 60, de 9 a 14  / correu electrònic:  gnc@museunacional.cat

|Descarregueu el fulletó amb el programa i altres informacions en pdf |

  • 14:55
  • 0

Presentació del llibre núm. 200 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Penedesencs: “La Font de la Canya. Guia arqueològica”

Demà dissabte 19 de setembre a les 19,30 tindrà lloc a Avinyonet del Penedès la presentació del llibre núm. 200 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Penedesencs: “La Font de la Canya. Guia arqueològica”.

La presentació anirà a càrrec dels autors i de Xavier Esteve, arqueòleg i membre de la secció d’arqueologia de l’IEP, d’Albert Tubau, president de l’IEP, i d’Oriol de la Cruz Marcé, alcalde d’Avinyonet del Penedès. L’acte compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Cossetans, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.

El jaciment del Turó de la Font de la Canya és un centre de mercaderies de l’època dels ibers (segles VII-II aC) situat al cor del Penedès. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

Lloc: Casa de colònies de l’església de Sant Pere d’Avinyó, Avinyonet del Penedès.

  • 14:41
  • 0

“Arqueologia del vi a l’època romana: del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic”, d’Antoni Martín premi de la XII edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs

En la dotzena edició del Premi Memorial Josep Barberà i Farràs, instituït per la Societat Catalana d’Arqueologia-SCA, ha estat guanyadora l’obra: “Arqueologia del vi a l’època romana: del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic”, del nostre company Antoni Martín i Oliveras.

El premi consisteix, a més del guardó, en la publicació del treball guanyador, L’acte de lliurament del premi i la presentació del llibre és prevista per a finals del proper mes de novembre. L’obra guardonada és una adaptació de la Tesi de Màster que, amb el mateix títol fou llegida i defensada el passat mes d’octubre de 2014 a la Universitat de Barcelona.

  • 15:06
  • 0

“On the Rocks”. 10th International Symposium on Knappable Materials

Com ja us haviem anunciat fa un temps, els propers dies 8, 9  i 10 de setembre del 2015 tindrà lloc a Barcelona el Simposi Internacional de Materials Tallables que organitzat pel SERP de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el IMF del CSIC i el Museu de Gavà.

En aquesta trobada s’espera reunir a la capital catalana els principals especialistes mundials de l’estudi dels diversos aspectes relacionats amb les matèries primeres lítiques tallables: sílex, obsidiana, quars, quarsita, etc, amb la voluntat de cobrir tots els aspectes relacionats amb el seu origen i caracterització geològica, el seu comerç des de l’antiguitat, la tecnologia de producció i els processos d’utilització sense oblidar d’altres aspectes com l’arqueologia experimental que s’hi relaciona.

El Simposi pretén ser un fòrum d’acollida i debat mundial per a tots aquells interessats en la recerca sobre els diversos tipus d’estudis realitzats sobre els materials tallables.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:11
  • 0

L’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell finalitza un projecte de recerca sobre el camí Cardoner

Fotografia: Un moment de la sortida guiada al camí Cardoner el dia 26 d’abril de 2015. Autor: Carles Gascón Chopo

El camí Cardoner és un antic itinerari de llarg recorregut que històricament ha tingut com a funció el transport de la sal de Cardona fins al Pirineu. La sal era un producte estratègic que possibilitava la conservació dels aliments i aportava un complement indispensable per la salut del bestiar en un entorn pobre en sals minerals. La importància de la sal en les economies de muntanya va fer del Cardoner un itinerari de notable rellevància que comunicava les terres de l’alta vall del Segre amb la Catalunya central.

La importància històrica del camí Cardoner, així com les seves possibilitats com a producte turístic vinculat al senderisme, van decidir la formulació d’un projecte de recerca per part de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, en col·laboració amb el Grup de Recerca de Cerdanya, amb l’objectiu d’elaborar un estudi sistemàtic i aprofundit del camí en el tram que transcorre per la cara nord de la serra del Cadí, a cavall de les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, així com la compilació de la informació del camí, tant a nivell documental com de memòria oral, per determinar el seu traçat i els elements físics que hi perduren i poder impulsar la seva recuperació i l’aprofitament recreatiu i turístic vinculat al senderisme.

Amb el títol: “Sal, exèrcits i altres passavolants. Estudi del camí Cardoner a la cara nord de la serra del Cadí”, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell ha formulat un projecte de recerca aplicada, que vol articular l’interès que genera el coneixement de la història i el patrimoni a l’Alt Urgell amb les potencialitats d’aquest coneixement en la creació de nous productes turístics de qualitat. El responsable de la seva execució ha estat el geògraf urgellenc Carlos Guàrdia Carbonell, especialista en qüestions de senderisme, a través de l’empresa Terrelló, que ha comptat amb la col·laboració desinteressada de diversos particulars coneixedors de l’objecte de l’estudi. Això ha permès recollir i sistematitzar tota la informació existent sobre l’itinerari estudiat, així com els seus elements associats, especialment creus de terme, santuaris, palanques, marges de pedra seca i trams empedrats.

El projecte ha estat finançat per l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el propi Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. La memòria final amb els resultats de la recerca serà dipositada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, amb lliure accés per al públic interessat, i durant els mesos següents es faran diverses accions de presentació dels resultats, la primera de les quals ja es va dur a terme el passat dia 26 d’abril, amb una sortida guiada i interpretada per part del responsable de la recerca en un tram de l’itinerari estudiat al municipi de Cava.