Tribuna d'arqueologia » Món econòmic


120 APUNTS

  • 15:24
  • 0

9a Setmana de la Prehistòria. “Les Joies a la Prehistòria”

La propera setmana, entre el 24 i el 28 de novembre, se celebrarà la 9a Setmana de la Prehistòria, que enguany tindrà com a eix temàtic “Les Joies a la Prehistòria”. Aquestes jornades organitzades pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida-GIP, compten amb la col·laboració del Departament del Cultura i del Museu de Lleida.

Al llarg de les sessions de la 9a Setmana de la Prehistòria es presentarà una visió global d’aquests objectes d’ornament personal, com a elements d’estatus i de poder, de la seva càrrega simbólica i de l’evolució tecnològica en la seva fabricació, des del paleolític fins a l’època ibèrica.

El programa es completa amb un taller de fabricació d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals fonamentat en la recerca realitzada des del camp de l’arqueologia experimental.

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

  • 12:11
  • 0

Curs: “Pellofes i ploms eclesiàstics: un patrimoni numismàtic per descobrir”

Els dies 26 i 27 de novembre, el Gabinet Numismàtic de Catalunya dedica el curs d’història monetària hispànica, que enguany arriba a la seva divuitena edició, a analitzar un patrimoni numismàtic eclesiàstic molt poc conegut: les fitxes o getons que, amb el nom de ploms o pellofes, van ser utilitzats en el dia a dia de moltes comunitats religioses amb una finalitat paramonetal.

Aquest curs, organitzat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, reunirà als principals estudiosos del tema en una trobada monogràfica que facilitarà establir un estat de la qüestió des de diverses perspectives complementàries.

Llocs de les sessions:

- Dimecres 26: Sala Mercè de la Catedral de Barcelona
- Dijous 27: Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 13:37
  • 0

Publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”

Acaba de sortir la publicat l’article: “Històries d’ovelles i pastures. Arqueologia dels darrers segles de ramaderia a l’alta muntanya”, sobre arqueologia de les pràctiques ramaderes dels darrers segles al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici”, dels autors Ermengol Gassiot Ballbe i David García Casas.

L’arqueologia pot compensar parcialment la manca de dades orals o documentals sobre la vida humana pretèrita. Precisament aquesta absència de dades és un dels problemes principals que condicionen l’estudi de la ramaderia transhumant a l’alta muntanya. La recerca arqueològica realitzada de manera ininterrompuda des de l’any 2004 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha tret a la llum un extens registre arqueològic de milers d’anys d’ocupació i explotació humana d’aquesta àrea dels Pirineus. Aquestes evidències permeten una aproximació d’unes pràctiques ramaderes que al llarg del temps, des del Neolític fins l’actualitat, segueixen pautes diferents. Aquests canvis també s’aprecien, i són especialment rellevant, durant els darrers segles de la seqüència arqueològica, a partir de la Baixa Edat Mitjana. El dinamisme històric d’aquestes pràctiques prevé l’ús de dels models etnogràfics per a construir imatges descontextualitzades històricament de la transhumància pretèrita. A més, obren la discussió de quina fou la relació entre aquests canvis i l’evolució global de la societat catalana durant els darrers segles.

| Descarregueu la publicació en pdf |

  • 10:31
  • 0

Exposició: “Històries metàl·liques. Art i poder a la moneda europea”, al MNAC

El proper dijous 16 d’octubre a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya- MNAC: “Històries metàl·liques. Art i poder a la moneda europea”, que romandrà oberta fins l’octubre de 2015.

La medalla és un dels fruits artístics més reeixits de la fecunda fascinació que les elits de l’Europa moderna van sentir per l’Antiguitat. En la seva reduïda superfície metàl·lica era possible emular la Roma clàssica redescoberta intacta a través d’unes monedes que, en la terminologia de l’època, eren anomenades medalles. Els governants van ser conscients molt aviat del potencial que els oferia el seu camp per difondre entre els seus coetanis, però també a la posteritat, els fets que volien que fossin recordats. En definitiva, la medalla permetia modelar la història al gust del governant i tenir-la a la mà. Havia nascut la medalla commemorativa.

En aquest context cultural van aparèixer, justament amb aquest nom, les històries metàl·liques. Inicialment, es tractava de col·leccions factícies de medalles que, gràcies a la tasca del col·leccionisme i de l’erudició, constituïen la base objectiva i arqueològica ideal per bastir un relat històric que, gràcies a la impremta i a la calcografia, acabava recollit en belles edicions. Finalment, van aparèixer les sèries pròpiament dites de medalles editades expressament amb la voluntat que constituïssin una seqüència i que, sovint, també van acabar per ser editades en llibres. L’exemple emblemàtic del fenomen és, sens dubte, la Història metàl·lica de Lluís XIV de França. A partir d’aquesta, les històries i galeries metàl·liques van triomfar a l’Europa dels segles XVII-XIX tal com es pot veure en aquesta exposició que recupera la seva gènesi i en mostra una acurada selecció.

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 09:12
  • 0

Jornada: “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”, a la Fundació Alicia, Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages)

El dia 3 de novembre se celebrarà la Jornada: “Les arrels premedievals de la cuina catalana. Els orígens de la nostra història gastronòmica”, a la Fundació Alícia, a Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages). L’acte està organitzat per l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) i la Fundació Alícia amb l’objectiu de donar a conèixer l’estat actual dels coneixements sobre la història de l’alimentació abans de l’època medieval, sobre la base de la informació extreta a partir de les restes vegetals i animals que apareixen en els jaciments arqueològics i que estudien les diverses disciplines de la bioarqueologia.

La jornada s’adreça a totes les persones interessades per la història de la cuina, però vol especialment establir un pont i obrir un diàleg entre el món de la cuina i la bioarqueologia. Per això s’ha estructurat en cinc ponències dedicades a cinc grans fases cronològiques, dins de les quals es farà un èmfasi especial en els productes disponibles i els que es van incorporant a la nostra dieta en cada moment, les tècniques de tractament dels aliments i la relació que es pot establir amb alguns plats actuals de la nostra cuina.

El termini d’inscripció a la Jornada finalitza el 31 d’octubre

| Descarregueu el díptic amb el programa i butlleta d’inscripció en PDF |

  • 12:00
  • 0

Presentació de la cervesa “Encantada”, recreació de la cervesa neolítica trobada a la cova de Can Sadurní (Begues)

El proper divendres 26 de setembre a les 20,00h es farà presentació de la cervesa “Encantada”, recreació de la cervesa neolítica trobada a la cova de Can Sadurní (Begues), considerada la més antiga d’Europa. L’acte, que organitzen conjuntament l’Institut de Cervesa Artesana, el CIPAG i l’Ajuntament de Begues, tindrà lloc a la terrassa de la cova de Can Sadurní, a Begues.

Els ingredients de la recreació d’aquesta cervesa han estat: l’ordi maltejat, artemisa, herba lluïsa, mores i mel i, com és habitual en les cerveses prehistòriques, ha estat  elaborada sense llúpol i no ha estat decantada, fet pel qual conserva el llevat.

Després de la degustació, es projectarà el documental: “La Cova dels Sominis Oblidats”, una interessant visió de la tasca arqueològica i investigadora en prehistòria. El documental serà comentat pel Dr. Josep Maria Fullola, Catedràtic de Prehistòria de la UB.

La compra i consum de la cervesa “Encantada” suposarà, segons l’acord de col·laboració amb l’Institut de Cervesa Artesana, un ajut financer a la tasca d’investigació de l’equip de CIPAG en els jaciments vinculats al projecte de recerca “Les comunitats prehistòriques al massís de Garraf nord. Origens, genètica, patrons d’assentament, fets culturals, recursos i mobillitat durant la prehistòria recent”.

L’aforament és de 100 persones i el preu és de 5 € per assistent.

  • 08:57
  • 0

Conferència: “El papel de la pesca en la Prehistoria”

El proper dimarts 9 de setembre de 2014 a les 19,00 hores està prevista la conferència “El papel de la pesca en la Prehistoria”, a càrrec del Dr. Ignacio Clemente (IMF-CSIC), que coorganitzen la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya i el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). L’acte tindrà lloc a la Residència d’Investigadors, c/ Hospital, 64, de Barcelona.

La xerrada es realitzará amb motiu de la presentació de l’obra “Zamostje 2. Lake settlement of the Mesolithic and Neolithic fishermen in upper Volga region. Russian Academy of Science”, una publicació de l’Institute for the History of Material Culture i el Sergiev-Possad State History and Art Musseum-Preserved, a càrrec dels editors: Vladimir M. Lozovski, Olga V. Lozovskaya e Ignacio Clemente.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

  • 14:58
  • 0

III Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua

Àmfores del Museu de Xanten, Alemanya. Foto: Piero Berni.

Del 10 al 13 de desembre del 2014 se celebrarà a Tarragona el 3r Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua-Ex officina Hispana (SECAH). Aquest congrés està coorganitzat per l’ICAC i compta amb el suport institucional del MINECO i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu de la trobada és el foment i la potenciació de l’estudi de la ceràmica a l’antiguitat en l’àmbit d’Hispània, en totes les seves vessants, sense deixar de banda els vincles amb les ceràmiques d’altres zones del món antic. La temàtica principal serà la del projecte I+D “Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo” que dirigeix des de l’ICAC, el Dr. Ramon Járrega, i que compta amb un equip d’investigadors hispanoportuguesos de reconegut prestigi en el camp de la ceramologia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 14:38
  • 0

Avui, conferència: “Fabricar terrissa a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany)”

Avui divendres 23 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la setena conferència del II Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, al Museu Darder de Banyoles.

El títol de la conferència és: “Fabricar terrissa a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany)”, i anirà a càrrec de Joaquim Tremoleda, museòleg i investigador del Museu d’Arqueologia a Catalunya – Empúries, i Josefina Simon, arqueòloga i historiadora.

|Per a més informació sobre el cicle de conferències, cliqueu aquí |

  • 15:01
  • 0

XXIV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “1714: moneda i guerra a Catalunya”

El Gabinet Numismàtic Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el Seminari: “1714: moneda i guerra a Catalunya”, que es desenvoluparà els dies  13 i 15 de maig de 2014. L’Objectiu d’aquest curs, que se suma a les commemoracions del Tricentenari dels fets del 1714,  és posar en valor el paper de la moneda en el conflicte.

De sempre, el numerari ha cobrat una rellevància extraordinària en els episodis bèl·lics i la Guerra de Successió no en va ser una excepció. La moneda va esdevenir aleshores una arma més de la confrontació amb projeccions molt diverses que van anar de l’economia i la fiscalitat a la propaganda política.

El seminari desgranarà la situació monetària anterior i posterior a la guerra  a la Corona d’Aragó, en general, i a Catalunya, en particular, i posarà èmfasi tant en la moneda emesa com en la moneda en circulació a l’entorn de la data simbòlica del 1714. La victòria de Felip V, com és sabut, va suposar el tancament de la seca de Barcelona, la ruptura del «pactisme monetari» vigent des del segle XIII i la fi dels sistemes monetaris particulars de la Corona d’Aragó.

| Descarregueu el cartell amb tota la informació sobre el seminari clicant  aquí |