En motiu de la Nit Europea dels Museus, el Centre d’interpretació històrica del Granollers medieval ens proposa una visita nocturna i musical per l’antiga Adoberia d’en Ginebreda de Granollers, un espai idoni que ens permet conèixer, a través d’una museografia singular, un complex artesanal preindustrial i, alhora, la història i el creixement de la ciutat de Granollers, des del segle IX i fins al segle XVIII.
La visita és una activitat gratuïta, no requerix d’incripció prèvia i té una durada de dues hores. El lloc de trobada és l’Adoberia (Plaça de l’Església, 7, Granollers).
Per a més informació podeu trucara al telèfon 93 842 68 53 o al 93 842 68 40 o adreçar-vos a adoberia@ajuntament.granollers.cat o a museu@ajuntament.granollers.cat.
Estructures de les barraques de la mar, encara per excavar. (Fotografia: Mikel Soberón – CODEX).
En el transcurs de les obres de construcció d’un edifici de nova planta al carrer Doctor Aiguader han aparegut restes de barraques de pescadors del segle XVII. Els treballs d’excavació extensiva de les restes arqueològiques s’iniciaran la setmana vinent.
A finals de 2011 s’inicien les tasques de control arqueològic al solar del Carrer del Doctor Aiguader, on s’ha de construir un edifici de nova planta, ja que els antecedents arqueològics de la zona aconsellaven fer un seguiment dels treballs de rebaix de les terres d’aquest solar.
Els primers treballs varen confirmar la pressumpció de restes. Es van localitzar diverses estructures que, per la seva tipologia i contrastada la informació amb una primera revisió de documents escrits i planimetries antigues, s’han identificat com la base de les barraques de la mar que ocupaven aquest espai a la segona meitat del segle XVII. Les barraques presenten una base de pedra o fusta; possiblement, la resta d’estructura estava construïda amb materials peribles.
A banda de les barraques, s’han documentat les restes d’un edifici, ja desmuntat, al costat del qual s’ha identificat un vial amb les roderes dels carros fortament marcades. Durant el procés de neteja superficial del sector a excavar s’ha documentat material ceràmic del segle XVII, diverses monedes, algunes de Lluís XIV de França, comte de Barcelona entre 1643-1652, ploms de les xarxes dels pescadors, hams, pipes, fitxes de joc i restes malacològiques (mol·luscos) i d’ictiofauna (diferents especies de peixos).
Tots els indicis apunten que aquestes restes eren coetànies a una troballa recent feta a una distància considerable de la ciutat: les fosses d’inhumació múltiple que s’estan excavant a la Rambla de Prim i mostren dos fets que s’estaven desenvolupant de manera paral·lela: per una banda un fet bèl·lic i, per l’altra, la quotidianitat dels pescadors de la ciutat.
La descoberta del macrojaciment prehistòric s’ha realitzat durant les obres d’ampliació de l’AP-7 al seu pas per l’anella de Girona, on s’han documentat centenars d’eines de pedra fabricades pels neandertals.
Els treballs d’ampliació del tercer i quart carril de l’AP-7 al seu pas per l’anella de Girona han posat al descobert un macrojaciment prehistòric a l’aire lliure de l’època dels neandertals “clàssics”, d’entre 250.000 i 200.000 mil anys.
En aquesta darrera campanya no s’han documentat restes humanes ni fauna fòssil, però sí una gran quantitat d’eines de pedra tallada (pics, trinxants, choppers, chopping-tools, etc. de quars, quarsita i pòrfir). Destaca l’excel·lent estat de conservació en què han aparegut els materials, sense símptomes de rodament, fet que indica que s’han localitzat un punt molt pròxim del seu darrer ús i abandonament.
La zona compresa entre Sant Gregori i el pavelló de Fontajau és rica en restes de neandertals, ja que s’hi ha documentat nombrosos jaciments del paleolític inferior. La troballa del útils lítics suposa un registre excel·lent per a millorar el coneixement dels antics pobladors de la zona Domeny.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2012, 19.00h
Conferenciants: Núria Armentano, Oscar Escala, Andreu Moya, Dominika Nociarová, Enric Tartera i Ares Vidal.
Moderadora: Araceli Martín
Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jaciment prehistòric evidenciat per la presència d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja. Les restes ceràmiques permeten identificar dues fase d’ocupació: una primera del neolític final i una segona del bronze inicial. L’horitzó del bronze inicial es troba relacionat, a més, amb la reutilització de cinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius que han permès la identificació de restes de com a mínim una trentena d’individus. Tenen un interès especial els processos atestats de descomposició, remoció i alteració de les restes inhumades que fan del jaciment de Cantorella un cas singular dins del context de la prehistòria recent catalana.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues:
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica organitza la vuitena edició dels Seminaris Internacionals d’Arqueologia Clàssica que enguany tractaran la transformació del paisatge rural en època antiga i l’arqueologia funerària.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssicaorganitza un nova edició dels Seminaris Internacionals relatius a un tema específic i que compten amb la participació de diversos professors i especialistes. El primer dels dos seminaris que integren l’edició de 2012 titulat “Hàbitat rural i transformació del paisatge a l’Antiguitat” tindrà lloc els dies 31 de gener de 2012 i 1 de febrer de 2012, mentre que el segon, “L’arqueologia de la mort: una perspectiva multidisciplinar”, es realitzarà entre el 20 i el 21 de març de 2012.
Per assistir als seminaris es necessari matricular-se i tenen un cost de 30€. Ambdós seminaris tindran lloc a la Sala d’Actes de la seu de l’ICAC ( Plaça d’en Rovellat s/n, Tarragona). Per a més informació podeu adreçar-vos al web www.icac.net o a l’adreça info@icac.net o bé al telèfon 977 24 91 33.
El proper dilluns 12 de desembre de 2011, a les 19:30h, tindrà lloc a la Sala d’Actes del Palau Municipal de Tarragona (Plaça de la Font, 1) la presentació dels actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, celebrat a Tarragona entre el 10 i el 13 de juny de 2010 i organitzat per l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM).
L’acte estarà presidit per Carme Crespo Blázquez, tinenta d’alcalde de Cultura, Patrimoni i Festes, qui presentarà als ponents de dit acte, Maria Bonet Donato, professora d’Història Medieval de la Universitat Rovira i Virgili i Josep Maria Vila i Carabasa, president de l’ACRAM.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2011, 19:00h
Conferenciants: Xavier Carlús i Òscar de Castro
Moderador: Miquel Molist
En el transcurs de les obres del desdoblament de l’Eix Trnasversal C-25 s’han documentat en el jaciment del Bosc del Quer entorn de 570 estructures excavades al subsòl corresponents a dues grans fases històriques. La primera respon a les restes d’estructures d’hàbitat a l’aire lliure i d’emmagatzematge del neolític postcardial – calcolític – bronze final, i la segona a un conjunt de sitges relacionades amb una intensa activitat agrícola d’època tardoromana. Aquesta serà la segona xerrada que s’emetrà en streaming dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el paper dels arqueòlegs en un jaciment arqueòlogic localitzat dins del marc de la realització d’obres d’infraestructura pública.
- Quina importància té el jaciment del Bosc del Quer ?
El jaciment arqueològic del Bosc de Quer presenta diverses ocupacions, un conjunt de troballes agrupades dins de l’anomenada prehistòria recent i un camp de sitges de l’antiguitat tardana. La quantitat i qualitat de les troballes prehistòriques documentades, que van del neolític post-cardial al bronze final-primera edat del ferro, permetran, junt amb les diverses anàlisis programades, tenir un millor coneixement d’aquesta mena d’ocupacions a la plana d’Osona. La troballa de nombrosos vestigis atribuïbles al calcolític permetrà, sens cap mena de dubte, tenir un major coneixement del sistema d’ocupació d’aquesta fàcies cultural, que vindrà a completar la visió atorgada pels nombrosos vestigis funeraris que circumden l’espai excavat. El conjunt arqueològic de l’antiguitat tardana permetrà, també, aprofundir en els sistemes d’implantació econòmica i territorial del segle VII.
- La troballa d’estructures d’hàbitat del 3er mil·lenni a la Catalunya Central no és gaire usual, que ens aporta aquest nou jaciment?
A la Catalunya Central els jaciments d’aquesta cronologia són bàsicament entorns funeraris (tombes aïllades, dolmens i menhirs) molts d’ells estudiats d’una manera acurada. Tot i això, disposem de pocs vestigis dels hàbitats dels seus constructors. El Bosc del Quer podria convertir-se en un jaciment de referència a la Catalunya Central per a l’estudi i caracterització d’aquests constructors d’estructures funeràries.
- Troballes de prehistòria i realització d’obres d’infraestructura pública és un binomi cada vegada més freqüent i clar en la intervenció que presenteu. Quins serien per vosaltres, els principals reptes o millores, sobretot metodològiques, de cara al futur?
La tasca dels arqueòlegs en aquests casos és intentar recuperar la major quantitat d’informació possible en un equilibri constant amb el normal desenvolupament de les obres. En aquests casos, com en el present projecte, caldria millorar els protocols que permetessin actuacions preventives en els casos d’afectacions en zones d’expectativa arqueològica previs a l’inici de les tasques de construcció. En els casos de troballes en el decurs de les obres, els protocols haurien de permetre major flexibilitat en les dates de finalització de l’obra en sintonia amb l’entitat i extensió de les restes localitzades. Un darrer aspecte fonamental en troballes com la present és fomentar la col·laboració i cooperació amb universitats i centres de recerca.
En motiu del 20è aniversari de l’IREC, el proper dissabte dia 3 de desembre de 2011 se celebrarà la xerrada “La importància de la Vall Salina de Cardona en el context de l’arqueologia de la sal” impartida pel prehistoriador Alfons Fíguls i Alonso.
L’acte tindrà lloc a al Centre Cardona Medieval a 2/4 de 9 del vespre i serà presidit per l’alcalde de Cardona, el Sr. Ferran Estuch i Torrents.
10 anys després de les “I Jornades d’Arqueologia, Ibers a l’Ebre, Recerca i Difusió”, se celebrarà, del 16 al 19 de novembre, una segona trobada a Alcanyís (Aragó).
El II Congrés Internacional “Iberos del Ebro” se centrarà en la zona del curs inferior del riu Ebre: Matarraña, Caspe, Bajo Martín, Andorra, Sierra de Arcos, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre i Montsià, en una cronologia compresa des de la Primera Edat del Ferro fins als inicis de la romanització (segles VIII-VII aC a II-I aC).
L’organització del Congrés és a càrrec del Govern d’Aragó, l’Instituto de Estudios Turolenses i el Consorcio Iberos en el Bajo Aragón, amb la col·laboració dels ajuntaments de Tivissa i Alcanyís, la Universitat de Saragossa, laUniversitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
El Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona organitza uns seminaris sobre arqueologia i tècniques relacionades.
El Department de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona oferirà la possiblitat d’escoltar a la Catedràtica Mary C. Stiner, juntament amb Ran Barkai i Avi Gopher, del Departament de d’Antropologia de la Universitat d’Arizona en un seminari sobre les societats caçadores-recol·lectores del Paleolític inferior així com dels contextos socio-econòmics i l’efecte ecològic causat per l’activitat de dites societats. Aquesta ponència es presenta sota el títol de Hearth-side socioeconomics, hunting and paleoecology during the late Lower Paleolithic at Qesem Cave, Israel. Aquesta conferència es compaginarà amb altres temes portats a terme per professors i estudiants de les universitats o institucions de recerca catalanes i es realitzaran entre el 3 de novembre i el 15 de desembre de 2011.
