Tribuna d'arqueologia » Gestió del patrimoni


125 APUNTS

  • 15:05
  • 0

Tribuna d’arqueologia 2013-2014: “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep Manuel Rueda

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya sorgeix arran de l’interès polític dels moviments nacionalistes catalans per definir un passat històric nacional. S’analitzen els corrents teòrics i organitzatius de les etapes de la Mancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, i el Franquisme.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre els aspectes més destacats de la seva conferència:

-    Quines són les característiques bàsiques del sorgiment de l’arqueologia científica a Catalunya?

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya s’ha de fixar l’any 1097 arran de la creació del Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la decisió conjunta amb la Junta de Museus de Barcelona d’endegar la recerca arqueològica a Empúries. Aquesta decisió, però, no va ser fruit de raons científiques sinó polítiques. El desenvolupament de l’arqueologia europea al llarg del segle XIX es va lligar amb la necessitat de reconeixements dels estats-nació sorgits  desprès del període napoleònic com a fórmula per vertebrar uns elements identitaris bàsics per reclamar drets polítics. En el cas català, l’ús de l’arqueologia com a eina política el trobem, per exemple, en els escrits d’Enric Prat de la Riba –especialment en la seva obra La nacionalitat catalana (1905)- on es fan servir els conceptes del món ibèric i la colonització focea com a referents formatius de la cultura i la nació catalanes, superant el model clàssic que per la definició de Catalunya com a poble i estructura social emprava l’Edat Mitja des de la Renaixença. Aquesta vinculació amb el món clàssic havia de servir també per endarrerir la cronologia del concepte diferenciat de Catalunya, i possibilitar una diferenciació d’arrel amb el món castellà vinculat a les comunitats cèltiques. Aquest element identitari es mantindrà al llarg del primer quart del segle XX. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, des de la Diputació de Barcelona primer i la Mancomunitat després van saber dotar d’una estructura científica la recerca basada en raons polítiques.

-    Quins elements  estructurals poden definir-se respecte de l’organització de la recerca?

Si bé la recerca arqueològica va desenvolupar-se per raons polítiques superant l’estadi de l’associacionisme cultural i científic propi del segle XIX, la tasca dels estudiosos i afeccionats va ser ràpidament emmarcada en una organització de caire professional. La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC creà l’any 1915 el Servei d’Investigacions Arqueològiques (SIA) -que es mantindrà amb diferents noms i models fins a la fi de la Guerra Civil-, un organisme que pot ser considerat com el més avançat en el seu moment a Espanya i que servirà de model, entre d’altres, per la creació posterior del Servei d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de València i el Servicio de Arqueología Municipal de Madrid. L’elecció de Pere Bosch Gimpera com a director del SIA significà la introducció a Catalunya del model organitzatiu alemany amb una triple funció: recerca, protecció del patrimoni i difusió cultural. Aquest model –tot i els enfrontaments interns que caracteritzaran la relació entre els membres del SIA y la SHA-, es mantindrà fins a la Guerra Civil, donant lloc –en unió de la vessant docent de Bosch Gimpera a la Universitat de Barcelona- a la formació de l’anomenada Escola Arqueològica de Barcelona que caracteritzarà i dirigirà la recerca en grans àrees de l’estat gràcies als deixebles directes o indirectes de Bosch Gimpera de forma preeminent fins a finals de la dècada del 1950.

-    Com podem caracteritzar l’arqueologia catalana durant el període de la Segona República?

El període de la Segona República significà a Catalunya la represa de la recerca científica liderada per la SHA desprès de l’ensulsiada que significà la dictadura del general Primo de Ribera. Més enllà de les intervencions arqueològiques cal valorar especialment dos elements: la consolidació del projecte de difusió de la recerca arqueològica a través de la creació i organització del Museu d’Arqueologia de Catalunya, inaugurat el 3 de novembre del 1935 desprès d’un llarg procés de gestació iniciat quasi bé vint anys abans i que només trobà el desllorigador definitiu arran de l’entesa entre Bosch Gimpera i el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol. El Servei d’Arqueologia es reformarà amb el suport de la Generalitat en una estructura moderna amb vertebració territorial, serveis centrals de tractament del material obtingut en les intervencions i programes de difusió cultural. Però en aquesta fase és essencial la tasca vinculada a la protecció i valoració del patrimoni arqueològic arran de la Llei del 1934 en aplicació de les competències conferides per l’Estatut del 1932, i el decret de 6 de juny del 1936 que la desenvolupava. Un procés que no es va poder finalitzar abans deguts a les conseqüències polítiques dels Fets d’Octubre del 1934 i les propostes regressives que pilotà Puig i Cadafalch al front de la SHA. La Guerra Civil marcarà la validesa de les lleis catalanes arran de la tasca de protecció que es va desenvolupar per salvaguardar el patrimoni artístic i arqueològic dels efectes de la revolució que seguí a la sublevació militar de juliol del 1936; del decurs de les operacions militars; de les confiscacions de bens a particulars i de la posterior recuperació –tot i que incomplerta- del patrimoni artístic català.

-    Quins son els trets distintius de l’arqueologia a Catalunya sota el franquisme?

Els processos de depuració del personal universitari i dels museus a Catalunya no van suposar gran canvis en les plantilles vinculades a la recerca i la docència en prehistòria i arqueologia més enllà de la decisiva de la marxa de Bosch Gimpera a l’exili. Malgrat això, el canvi més radical va ser el condicionament de la recerca sota paràmetres polítics que limitaren la tasca dels investigadors. La figura de Martín Almagro Basch es clau en aquest període, doncs concentrà en pocs mesos tots els recursos que eren a les mans d’en Bosch abans de la guerra: Universitat, Museu,  i direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques vinculat ara a la Diputació de Barcelona. Almagro desenvolupà un model de recerca basat en el monumentalisme de les intervencions a Empúries centralitzant en aquest jaciment tots els esforços fins convertir-lo en un paradigma de la recerca amb l’ajut dels poder polítics i del personal de l’exèrcit. Això donà com a conseqüència una reducció de les intervencions en altres camps, tot i que un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial serví per obrir la recerca arqueològica a Catalunya als investigadors italians, francesos i britànics que participaran en els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, i facilitaran la sortida a l’estranger dels arqueòlegs vinculats al Museu de Barcelona, mitjançant els vincles amb institucions con ara el Institut d’Estudis Ligurs de Bordighera; el Musée de l’Homme de París i més endavant la Fundació W.L.Bryant, entre d’altres.  El franquisme va ser, també l’època de la Comissaria General d’Excavacions Arqueològiques (CGEA) dirigida per Julio Martínez Santa Olalla, que mantindrà un sistema de control de la recerca territorial basat en les comissaries provincials, insulars i locals, que al llarg de la dècada de 1940 i fins a la transformació de la CGEA en el Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques (SNEA) l’any 1956 serví per diferenciar dos grans blocs en el camp de la recerca: la universitària o professional i la controlada per Martínez  Santa Olalla encomanada bàsicament als estudiosos locals.

  • 11:52
  • 0

Celebrat el I Encuentro Iberoamericano de Gestores de sitios con Arte Rupestre Inscritos en la lista de Patrimonio Mundial

Entre els proppassats dies 26 i 30 de maig es va celebrar al Museo Nacional de Altamira (Santillana del Mar, Cantàbria) el I Encuentro Iberoamericano de Gestores de Sitios con Arte Rupestre Inscritos en la lista de Patrimonio Mundial, en el qual va participar el Cap de la Secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Josep Castells, amb la comunicació: “l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica”, realitzada conjuntament amb Rafael Martínez, de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de béns Culturals.

La trobada s’emmarcava dins del context de les diferents iniciatives desenvolupades per l’estat espanyol com a part d’un projecte de creació d’un centre de Categoria 2 i Patrimoni Mundial. Aquesta iniciativa és el primer pas en la creació d’una xarxa de gestors de jaciments amb art rupestre inscrits a la llista de Patrimoni Mundial amb els objectius d’efectuar una primera aproximació a l’estat de la qüestió en la gestió d’aquests jaciments, marcar línies de treball i d’actuació conjuntes, i establir-ne les prioritats, entre d’altres.

| Descarregueu el programa en pdf |

| Galeria d’imatges |

  • 08:25
  • 0

Programa de les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Com ja us havíem anunciat anteriorment, demà passat comencen les les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que enguany se celebraran a Besalú, que se celebraran durant els propers dies 13 i 14 de juny.

Les Jornades, que se celebren bianualment, estan organitzades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Girona i, en aquesta edició, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Besalú. Són un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia  on s’exposen i debaten els resultats dels darrers treballs realitzats a les comarques gironines.

| Descarregueu el programa en pdf |

| Descarregueu el tríptic en pdf |

  • 14:14
  • 0

Conferència: “El patrimoni geològic a Catalunya” a Moià

El Museu de Moià i les Coves del Toll, com a centre interpretatiu del Geoparc de la Catalunya Central, i amb motiu de la Setmana de Geoparcs Europeus 2014, han organitzat la conferència: “El patrimoni geològic a Catalunya”,  que anirà a càrrec del Doctor en Geologia Josep Maria Mata Perelló, President del comitè científic del Geoparc de la Catalunya Central.

La xerrada està prevista per aquesta tarda del divendres 6 de juny a les 21,00 hores a Can Carner (C/de les Joies, 13, Moià).

  • 15:28
  • 0

Festival Laietania 2014

Del 23 de maig al 15 de juny se celebrarà el Festival Laietania a les poblacions del Maresme de: Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Alella, Canet de Mar, Argentona, Barcelona i Badalona. Aquest festival obre les portes de museus i jaciments arqueològics d’època ibèrica i romana amb un extens programa d’activitats que inclou visites guiades, tallers familiars, conferències, exposicions, grups de reconstrucció històrica i activitats gastronòmiques, entre d’altres.

La comarca del Maresme té com un dels seus principals atractius culturals i patrimonials l’herència iberoromana. L’objectiu d’aquest esdeveniment és rememorar i donar a conèixer de manera àmplia les empremtes dels ibers i romans, i vol esdevenir un referent cultural, turístic i social que posi en valor aquest llegat.

| Descarregueu el programa amb la informació de totes les activitats clicant aquí |

  • 09:44
  • 0

Jornada tècnica de sistemes portàtils de mesura i imatge, de FARO, per a la digitalizació i documentació 3D

El proper divendres 16 de maig a les 11,30 hores està prevista la “Jornada tècnica de sistemes portàtils de mesura i imatge, de FARO, per a la digitalizació i  documentació 3D”, que tindrà lloc al Departament de Prehistòria de la Facultat de Lletres de la UAB,  organitzada pel Laboratori d’Arqueologia Quantitativa (LAQU).

La Jornada constarà de dues sessions, la primera d’elles consistirà en la introducció a la digitalització 3D, i l’altra estarà dedicada ala mètodes i sistemes per a la captura, reconstrucció i processament d’objectes en 3D.

La jornada es oberta i gratuïta.

  • 11:00
  • 0

El Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes

Acaba de publicar-se el Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes que, seguint els acords del PIACAT (Pla Integral d’Arqueologia de Catalunya), s’ha vingut elaborant aquests darrers mesos i va ser aprovat pel Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia el 10 de gener de 2014.

Aquest Pla regula la recerca que entra en l’àmbit de competència del Departament de Cultura. El Pla no vol marcar la recerca que ha de fer cada agent de recerca, però si determinar com ha de ser aquesta. Es vol harmonitzar la qualitat científica dels projectes amb les necessitats de preservació del patrimoni i la socialització del coneixement que generi la recerca, en l’àmbit científic i ciutadà.

El Pla garantirà que tota la intervenció en arqueologia i paleontologia a Catalunya es farà amb paràmetres de qualitat, innovació i excel·lència homologables internacionalment i coherents amb el model català de recerca.

Trobareu el document en aquesta pàgina web a l’apartat dels Documents del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

  • 15:33
  • 0

Un nou espai per a la conservació de fòssils a Sabadell

Salvador Moyà (esquerra) i Josep Ayuso (dreta) signen el conveni de cessió. Imatge: Juanma Pelaez/Aj. de Sabadell

L’Ajuntament de Sabadell i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han signat recentment un conveni amb l’objectiu de cedir un espai dins de Sabadell per a emmagatzemar part de la col·lecció de fòssils del centre de recerca.

Amb les signatures de Salvador Moyà, Director de l’ICP i Josep Ayuso, llavors tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic de l’Ajuntament de Sabadell, la setmana passada es va formalitzar la cessió d’una part de l’edifici del carrer Maria Belloch, 31-33, propietat de l’Ajuntament de Sabadell, perquè aculli part de la col·lecció de restes paleontològiques que custodia l’ICP. L’acord de cessió és per un any, amb possibilitat de renovació.

La col·lecció de restes paleontològiques de l’Institut inclou més de 200.000 registres, un nombre que augmenta cada any amb fòssils que provenen de les excavacions i de les cessions de particulars o altres entitats. Aquest fet va motivar l’ICP a sol·licitar a l’Ajuntament la cessió d’un espai per a la seva adequada conservació mentre no es procedeix a la seva restauració.

  • 14:16
  • 0

Presentació del Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre

El proper dimecres 2 d’abril a les 11,00h al CEIP “Ramon y Cajal” d’Ulldecona tindrà lloc la presentació oficial del “Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre”. Un projecte pioner de divulgació del patrimoni mundial que ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona, l’Ajuntament de Montblanc, l’Ajuntament de Tírig i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Ha estat finançat, pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i desenvolupat pel centre tecnològic Barcelona Media, membre de la xarxa TECNIO.

L’objectiu del projecte ha estat crear una eina lúdica didàctica digital, orientada al millor coneixement i la divulgació dels valors d’un patrimoni excepcional, inscrit a la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO. Els jocs s’han dissenyat des d’un punt de vista didàctic i orientat cap a un públic escolar, sense deixar de banda altres públics vinculats al turisme cultural i al patrimoni. Amb això es crea una oferta turística i didàctica més potent, accessible i de qualitat que contribuirà a desenvolupar territorialment àrees no centrals de Catalunya i la Comunitat Valenciana.

El Portal de Jocs de la Ruta de l’Art Rupestre és accessible en els següents links:

http://www.turismeulldecona.com/
http://www.mac.cat/Rutes/Ruta-de-l-Art-Rupestre
http://www.montblancmedieval.cat/es/quefer/llocsinteres/museus/ciar
http://www.amicsvalltorta.org/jocs-art-rupestre

Per a més informació podeu escriure a: avericat@ulldecona.cat

  • 14:04
  • 0

Proposta d’activitat pel cap de setmana. Itinerari: “Granollers, vila medieval i moderna”

Torre rodona de Granollers. Fotografia: Pere Cornellas

El Museu de Granollers ha organitzat l’itinerari: “Granollers, vila medieval i moderna”, per a aquest proper diumenge, 23 de març de 2014, a les 12 del migdia, adreçat a tots els públics.

L’actual ciutat de Granollers té els seus orígens en una cruïlla de camins en la qual es va anar formant la vila medieval gràcies al desenvolupament d’un petit mercat (documentat des del segle XI) a l’aixopluc de l’església de Sant Esteve. El creixement del mercat, al llarg dels segles, va anar formant un enteixinat de places i carrerons on es va anar enquibint l’activitat comercial, artesanal i els habitatges, dins les muralles. L’època de màxima esplendor de la vila serà, però, el segle XVI, quan s’ampliarà la plaça Major, es construirà la Porxada com a llotja de gra, es farà una nova casa de la vila, s’ampliarà l’hospital i es bastiran el convent de Sant Francesc i les capelles sobre les portals de la muralla. L’itinerari, que s’inicia a l’adoberia com a mostra de centre de producció artesanal, proposa un recorregut pel centre de la ciutat, les muralles, les torres de defensa, els antics porxos i l’antic hospital.

Durada: 2 hores
Lloc de trobada: L’Adoberia (pl. de l’església, 7)
Preu: 4 € per persona. Infants fins a 12 anys, gratuït. Persones jubilades, 2€
Cal fer reserva prèvia al telèfon 93 842 68 40