Tribuna d'arqueologia » Gestió del patrimoni


162 APUNTS

  • 15:30
  • 0

Presentació del llibre: “La dècada prodigiosa 1914-1924. L’arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya”, al MAC-Barcelona

El proper dijous 2 de juliol a les 19,00 hores tindrà lloc a la sala d’actes del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona (Pg. de Santa Madrona, 39-41, parc de Montjuïc), l’acte de presentació del llibre: “La dècada prodigiosa 1914-1924. L’arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya”, que ha estat coeditat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Donaran la benvinguda als assistents: Joan Pluma, Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i coordinador dels actes del centenari de la Mancomunitat i Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec d’Àngels Casanovas, coordinadora del projecte i Jordi Rovira, coordinador i compilador del llibre, ambdós coeditors científics i conservadors del MAC. Seguidament, Josep Guitart impartirà una  ponència sobre la creació de l’arqueologia catalana.

El dia de la presentació el llibre serà obsequiat a les 50 primeres inscripcions al correu electrònic infomac@gencat.cat o al telèfon 93 423 21 49. Posteriorment el llibre es podrà adquirir al preu de 15€.

  • 15:05
  • 0

Taula rodona: “Patrimonis”

El proper dijous 25 de juny està programada la taula rodona: “Patrimonis”, en la qual intervindran Gemma Hernández, dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona (Generalitat de Catalunya); José Pardo, de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, i Josep Pujades del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta serà la darrera sessió del “X Cicle de Converses al Raval. Tal com som, tal com érem” i tindrà lloc entre les 18,00 i les 20,00 hores a la sala d’Actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (Carrer de l’Hospital, 64, Barcelona).

| Per veure tot el programa cliqueu aquí |

  • 14:41
  • 0

Nova sessió dels diàlegs d’història urbana al MUHBA: “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro. Pla Bàrcino”

El proper dilluns 22 de juny està prevista la xerrada: “Noves dades per al coneixement del suburbium i la façana marítima de la colònia en el marc de la intervenció del carrer Sotstinent Navarro. Pla Bàrcino”, dels diàlegs d’història urbana, que anirà a càrrec de Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona) i Jordi Ramos (ATICS).

La sessió es desenvolupa dintre dels diàlegs d’història urbana del Centre de Recerca i Debat, des d’on s’organitzen i es coordinen els diversos formats des dels quals el Museu d’Història de Barcelona divulga les noves recerques i estudis que fa la comunitat científica sobre la història de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc a les 19,00 hores la sala Martí l’Humà del MUHBA, (Pl. Del Rei, s/n, Barcelona). És d’assistència lliure i gratuïta, per tant, es recomana la reserva prèvia al telèfon 93 256 21 22, o al correu electrònic: reservesmuhba@bcn.cat

  • 14:55
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, ocupació i estructuració del pla de Barcelona des d’època romana, i de la fortificació baluardada del segle XVII”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Emiliano Hinojo i Carme Ribas
Moderador: Josep Pujades

Entre els anys 2007 i 2014 s’han portat a terme una sèrie d’intervencions arqueològiques al Mercat de Sant Antoni en el marc del projecte de remodelació de l’edifici. Quant als resultats, destaca la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona: el brancal costaner de la Via Augusta amb enterraments a banda i banda (segle I aC), el camí del Llobregat o via moresca (segles XV-XVII) i la carretera de Madrid (segle XIX). De les fases constructives conegudes i documentades la més rellevant fa referència al baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu més avançat (1644-1647). L’existència d’aquest important patrimoni ha fet que el projecte inicial de remodelació del Mercat s’hagi anat modificant en paral·lel als resultats obtinguts per la intervenció arqueològica per tal d’integrar les restes al nou mercat i que els ciutadans puguin veure i entendre una part de la història de Barcelona.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Emiliano Hinojo sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

-   Quines han estat les grans aportacions de les intervencions arqueològiques efectuades al mercat de Sant Antoni?

L’aportació més important penso que ha estat la documentació de la superposició de l’antiga xarxa viària d’accés a la ciutat de Barcelona. En primer lloc, hem trobat un tram del ramal costaner de la Via Augusta amb enterraments i recintes funeraris  a ambdós costats (s. I-II dC). Cal destacar que aquest camí travessava un curs d’aigua canalitzat que correspondria a un dels eixos de la centuriació de l’ager de la colònia de Bàrcino. Durant el s. II dC una gran rierada va cobrir tot el camí i la necròpolis, provocant el seu abandó. En segon, s’ha localitzat el camí del Llobregat o via moresca (s. XIV-XVII) amb edificacions i estructures de caire agrícola a sengles costats. Aquestes construccions i part del camí s’amortitzen a mitjans del segle XVII com a conseqüència de la construcció del baluard de Sant Antoni. Amb aquesta nova fortificació l’accés a la ciutat  s’havia de fer a través d’un pont llevadís localitzat entre el flanc nord del baluard i el camí cobert. Finalment, a mitjan segle XIX es va procedir a la demolició de la meitat nord del baluard i al colgament del fossat. A banda d’adequar temporalment el sector sud de la fortificació com a caserna militar, es va construir una nova via, anomenada carretera General de Madrid, que recuperava la sortida i entrada directa a la ciutat.

-   Quines han estat les troballes més singulars durant les excavacions?

Dels materials recuperats destaquem sobretot les peces procedents dels enterraments i estructures funeràries d’època altimperial, com per exemple una bust de terracota que representa una figura femenina; denes de pasta vítria que podrien pertànyer a un collaret amb un amulet del déu Bes; ungüentaris de vidre  o una escultura de marbre d’època Juli-Clàudia que representa el cap d’un noi adolescent. Però potser la troballa més excepcional ha estat la localització de peces d’ós tallat de llits funeraris amb decoracions figuratives. Aquests llits (lectus funebris) es feien servir per la vetlla del difunt i el seu trasllat fins la zona de la necròpolis on havia de ser enterrat, i, en el ritual d’incineració, podia ser cremat conjuntament amb el mort.

-   Quin és el futur de les restes conservades al mercat?

A banda de la remodelació de l’estructura original del mercat, també cal destacar que el nou projecte constructiu contempla la recuperació i revalorització d’una part de les restes arqueològiques documentades en el subsòl. Un cop corroborada la importància i estat de conservació d’aquestes restes es va decidir, per part dels responsables del projecte arquitectònic i de les autoritats competents en matèria de patrimoni arqueològic, la seva integració dins del nou edifici del mercat. D’aquesta manera serà possible mostrar, d’una banda,  part de la Via Augusta, de l’eix de centuriació i de les estructures funeràries i, d’una altra, els paraments del baluard i de la contraescarpa. La posada en valor i musealització d’aquestes restes, juntament amb al propi edifici del mercat, contribuirà a recuperar i difondre una part de la història de la ciutat de Barcelona en un mateix indret.

  • 15:13
  • 0

Localitzades restes de l’antic barri del Mercadal a Girona

Imatge: Montserrat Mataró i Pladelasala

La intervenció arqueològica realitzada, entre els mesos d’abril i maig, a l’interior de la Biblioteca Pública de la Casa de Cultura de Girona, promoguda per l’Ajuntament de Girona i dirigida per l’arqueòloga Maribel Fuertes Avellaneda, ha permès la localització, al seu subsòl, de part de l’antic barri del Mercadal.

La trama urbana recuperada correspon a un tram de l’antic traçat del carrer Fontanilles. El carrer conserva, a més del paviment empedrat original i el clavegueram, les restes de 4 de les cases que configuraven el vial: dos d’aquests habitatges, els localitzats a la banda est del carrer, conserven part de l’alçat edificat i els nivells de pavimentació i ús corresponents. De les cases ubicades a la banda oest del vial, on no es conserven els alçats, s’han localitzat les línies de fonamentació i les restes de la xarxa higiènica associada. Els materials arqueològics localitzats indiquen una cronologia de construcció de finals del segle XIII, moment en que documentalment s’ubica l’ocupació urbana de l’indret. La amortització correspon a la segona meitat del segle XVIII, moment en que la zona fou enderrocada i anivellada per la construcció de l’actual edifici. Aquest darrer fet ha permès la preservació, amb un òptim estat de conservació, d’un fragment de la trama urbana de l’antic barri del Mercadal amb un context històric precís, lliure de modificacions i reformes posteriors, que reflexa les característiques principals d’aquesta part de la ciutat de Girona a l’època moderna.

A la fotografia s’aprecia l’estat de conservació amb que han estat localitzades les restes de les cases del carrer Fontanilles, enderrocades en motiu de la construcció de l’actual edifici que acull la Casa de Cultura, a mitjans del segle XVIII.

  • 12:43
  • 0

Intervenció arqueològica al pont medieval de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

Vista general del pont medieval de Sant Joan les Fonts. Imatge: Dolors Codina

La intervenció realitzada al pont medieval de Sant Joan les Fonts (entre els mesos de març i abril de 2015, sota la direcció de Maribel Fuertes Avellaneda i Dolors Codina Reina, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i la Diputació de Girona i ha consistit en l’excavació del paviment de l’estructura.

L’actuació ha permès l’excavació i documentació de les successives pavimentacions, que han estat utilitzades com a pas, des de l’actualitat fins a la l’època de construcció del pont. S’han documentat també diverses estructures associades com ara guarda-rodes i desguassos.

La darrera pavimentació localitzada, formada per un enllosat de bona factura, realitzat amb lloses planes locals, de mida mitjana i gran, lligades amb morter, es troba associada cronològicament al segle XV, moment d’una refacció estructural del pont, per tal de recuperar el vial destruït a causa, molt probablement, dels terratrèmols que assolaren la comarca. De la construcció original del pont, documentada a les darreries del segle XIII i començaments del  segle XIV, se n’ha recuperat un tram. Aquest tram, d’uns tres metres de llargària, el localitzem a l’arrencament sud del pont. Es tracta d’un sòl realitzat amb peces de basalt, disposades transversalment i sense lligam de morter. Resta per efectuar l’excavació de la zona de l’arrencament nord de l’estructura.

  • 14:46
  • 0

Conferència. “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”

El proper dijous 7 de maig a les 19,00 hores, sala d’Actes del COAC (Plaça Nova, 5, Barcelona), tindrà lloc la conferència: “Parlem sobre les intervencions al mercat de Sant Antoni de Barcelona”, que s’inscriu a la 4a edició del cicle “Diàlegs tècnics sobre el patrimoni arquitectònic”.

L’acte comptarà amb la presència dels arquitectes autors del projecte, Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, d’un representant de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB), de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, director de la intervenció, i de Gemma Hernández, arqueòloga territorial de la Generalitat de Catalunya.

Visita a les obres del Mercat de Sant Antoni
Amb motiu de la sessió, el mateix dia a les 16,30h es podrà realitzar la visita a les obres del mercat de Sant Antoni. El punt de trobada serà la porta d’accés al mercat.

És necessària la inscripció prèvia

| Per consultar el programa cliqueu aquí |

  • 12:50
  • 0

VIII Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca

Els propers dies 15, 16 i 17 de maig de 2015 tindrà lloc a Calaceit, la VIII Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca, promogudes per la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca, un grup multidisciplinari sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanviar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca català.

Aquest esdeveniment forma part de les Trobades bianuals en defensa del patrimoni en pedra seca que te com a finalitat difondre i donar a conèixer l’immens patrimoni immoble que gaudeixen les terres de parla catalana. Les Trobades es realitzen en diferents indrets en cada ocasió per facilitar l’intercanvi del el coneixement i fer-ne possible l’acostament geogràfic i cultural.

Aquesta VIII Trobada se celebrarà a Calaceit (Matarranya) un municipi situat a la província de Terol, entre les confluències dels rius Matarranya i Algars. El seu conjunt urbà és un dels millors conservats de la comarca. En la seva bellesa arquitectònica es fonen el característic color daurat de la pedra i el rogenc de les teulades de les cases.

| Descarregueu el programa en pdf |
| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 13:25
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “El darrer decenni d’intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de maig de 2015, 19:00h

Conferenciants: Albert Martín
Moderador: Albert López Mullor

Des de la troballa el 1997-1998 del jaciment de ca l’Arnau i can Mateu, s’han anat produint una bona quantitat d’intervencions arqueològiques dins del nucli urbà de Cabrera de Mar. Però l’any 2006, gràcies a les excavacions fetes al sector de can Rodon de l’Hort, es va fer un salt qualitatiu important en la interpretació i el coneixement de la configuració del nucli antic d’Ilturo, que s’han completat amb intervencions fetes fins al 2014, als sectors de ca l’Arnau, can Rodon de l’Hort i can Benet. Els resultats de tots aquests treballs han permès la localització de la trama viària, de domus, tallers i forns, i d’una important quantitat de mobiliari arqueològic de qualitat.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Albert Martín sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

-   Quina diferència principal hi ha entre la situació de l’arqueologia a Cabrera de Mar ara, i fa deu anys?

El fet més tangible és l’increment de la superfície arqueològica visible. Desprès de les excavacions del 1997-98 es va produir un increment en el coneixement  arqueològic i històric que aportava la vall de Cabrera de Mar, el qual va ser presentat també en una Tribuna el 1998. Malgrat això les restes arqueològiques trobades presentaven molts problemes per ser visibles, fins i tot per als especialistes i no diguem per al públic en general. Fa quinze o deu anys es va continuar fent excavacions en diversos punts, però la situació va variar poc en aquest sentit. A partir d’aquell moment, la cosa va canviar notablement, i ara hi ha al descobert més de 10.000 m2 de superfície arqueològica de qualitat.  A tot això hem d’agrair aquí el suport del Departament de Cultura de la Generalitat que ha subvencionat una bona part de les intervencions arqueològiques que hem fet

-   En aquests últims anys, la presencia de tanta superfície arqueològica al centre del poble a provocat conflictes amb el seu desenvolupament urbanístic?

Precisament en aquest darrer període hem de dir que no, i tot i estar en zones cèntriques. Algunes intervencions arqueològiques, particularment la del 2006 a Can Rodon de l’Hort, si varen tenir, en origen, una motivació de desenvolupament urbanístic, però no van arribar a condicionar cap projecte en curs. També s’ha de tenir en compte que la “crisi” en el sector immobiliari ha facilitat que no hi hagi ara aquesta problemàtica. Les parcel·les on es troben les restes quedaran en la seva major part com a zones de reserva arqueològica. Ara bé, en el futur i particularment en el cas esmentat abans ja veurem que s’ha de fer en els terrenys situats més al sud i que en anys propers es veuran afectats per obres de millora urbana. En aquest cas segurament caldrà encara definir els seus accessos i, fins i tot, el seu perímetre definitiu.

-   S’hi han produït també avenços en el camp de la recerca i la interpretació arqueològica?

Si s’han produït notables avenços i s’han publicat ja uns quants articles, algun d’ells encara en premsa. Les intervencions que han provocat que tinguem aquestes restes al descobert i també les posteriors que s’hi estan desenvolupant, moltes d’elles amb el suport de la UAB, han millorat molt el coneixement d’aquest assentament d’època romana republicana, sobretot pel que fa a la seva tipologia i característiques urbanístiques. També s’ha treballat força per actualitzar el coneixement de l’arquitectura dels banys públics que van ser descoberts el 1997-98, i que esperem es pugui completar en els propers  anys. El material arqueològic que s’hi ha trobat, entre el qual s’inclouen peces de singular importància, també ha estat consolidat i restaurat tant per professionals independents com pel Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya.

  • 13:25
  • 0

Conferència per avui: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món romà”

Vista de la intervenció al subsòl del mercat de Sant Antoni, Barcelona

Avui dijous 30 d’abril a les 18,00 hores tindrà lloc a la Residència d’Investigadors – CSIC (Carrer Hospital, 64, de Barcelona) la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: món romà”, a càrrec de l’arqueòleg Emiliano Hinojo, de l’empresa CODEX, i la responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Carme Miró.

Aquesta és la segona d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a l’arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, dintre del cicle: “Converses al Raval: tal com som, tal com érem”, que ha organitzat el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

|Per a més informació cliqueu aquí |