Tribuna d'arqueologia » Gestió del patrimoni


132 APUNTS

  • 15:08
  • 0

Inauguració de l’exposició: “La Dècada Prodigiosa”, al MAC-Barcelona

Amb motiu de la commemoració del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona exhibirà l’exposició temporal, fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. La mostra s’inaugurarà el proper dijous 18 de desembre de 2014 a les 19,00h i romandrà oberta fins el 15 de març de 2015, i a l’acte assistiran el conseller de Cultura i el president de la Diputació de Barcelona.

El principal objectiu d’aquesta exposició és donar a conèixer el paper de la Manconunitad de Catalunya en el marc de l’arqueologia, descobrint quins van ser els orígens de les investigacions arqueològiques en què el retrobament de les arrels més remotes constituïa una prioritat per a la construcció identitària a la Catalunya de principis del segle XX. Un dels canals principals per arribar a entendre aquest procés ha estat el desenvolupament d’un estudi exhaustiu dels fons dels arxius documentals del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que ha servit per donar a conèixer després el que són unes fonts documentals molt poc explorades i conegudes, especialment l’arxiu fotogràfic, format per més de 50.000 imatges, moltes d’elles del període 1914-1925.

| Per descarregar la invitació cliqueu aquí | (Cal que confirmeu l’assistència al telèfon 934232149)

  • 10:02
  • 0

Primera Jornada Arqueològica del Pallars Jussà

Els propers dies 19 i 20 de desembre tindrà lloc la Primera Jornada Arqueològica del Pallars Jussà a la Sala d’actes de l’Epicentre (Pg. del Vall, 13, de Tremp), organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Jussà, en col·laboració amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals.

La sessió inaugural de la Jornada, que presentarà Josep Castells i Farré, vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà,  tindrà lloc el divendres 19 a les 18,30h, amb la xerrada: “Des de l’arqueologia, reviure l’Edat Mitjana: accions, objectes, espais, paisatges. Eines pel desenvolupament del turisme cultural”, a càrrec de Marta Sancho i Planas

Aquesta jornada, gratuïta i oberta a tothom, vol reconèixer la tasca que moltes persones han fet i continuen fent en aquest àmbit i donar-la a conèixer com una eina més de promoció i divulgació de la comarca.

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 10:06
  • 0

Noves sessions dels Divendres del Patrimoni Cultural a la UAB: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”

El proper divendres 31 d’octubre està prevista la primera de les dues sessions programades dintre de les trobades organitzades des de la CORE (Comunitat de Recerca Estratègica) en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona dintre del projecte “Els Divendres del  Patrimoni Cultural a la UAB” que en aquesta ocasió tractaran sobre: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”.

Des de fa un temps, la UAB organitza, un divendres al mes i de manera informal, trobades en diferents llocs del Campus de la UAB o en la seva esfera per parlar sobre recerca, innovació i transferència. Aquestes noves xerrades-debat estaran dividides en dos blocs els dies 31 d’octubre a les 10,00h a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, i 7 de novembre, a les 10,00h, a l’aula d’Informàtica del LIGIT a la UAB.

Els Sistemes d’Informació Geogràfica estan sent àmpliament integrats en la recerca i la gestió del Patrimoni a Catalunya. El desenvolupament de noves aplicacions d’accés lliure, l’ús cada cop més estès de dispositius mòbils i la creixent demanda d’accés a les dades fan que es presentin nous reptes tant tecnològics com metodològics.

| Per a més informació e inscripció a les sessions cliqueu aquí |

  • 15:09
  • 0

Curs de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic per a membres del Cos d’Agents Rurals (CAR)

Jornada de formació dels Agents Rurals al jaciment de la Boella. Fotografia: Montse Buerba

Els proppassats dies 14 i 15 d’octubre es va realitzar el Curs de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic per a membres del Cos d’Agents Rurals (CAR) a Reus i a la Canonja (Tarragona).

A partir del conveni de col·laboració signat al febrer de 2012 entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i el CAR, s’han incrementat les tasques dels agents rurals en matèria de protecció del patrimoni cultural situat al medi natural. Evitar danys i espolis i aportar noves dades per incrementar els inventaris del Departament de Cultura han estat les principals tasques desenvolupades en el marc d’aquest conveni.

El curs ha estat organitzat per CCOO per potenciar les actuacions del CAR en la important tasca de preservació del patrimoni cultural de Catalunya. El curs, en el qual han participat més d’una vintena d’agents rurals d’arreu de Catalunya, s’ha impartit al Centre de Formació i Estudis Agrorurals (CFEA) de Reus.

L’acte de cloenda, que va tenir lloc al jaciment prehistòric de la Boella (la Canonja, Tarragona), va comptar amb la presència del Subdirector general d’Agents Rurals, Pere Omedes i el Cap del Servei d’Arqueologia i paleontologia, Ramon Ten, els quals van posar en valor la formació dels membres del CAR i el conveni de col·laboració que ja ha permès, en els darrers anys, incrementar l’inventari del patrimoni arquitectònic, la detecció i prevenció d’espolis, majoritàriament realitzats amb detectors de metalls o el descobriment de jaciments prehistòrics i pintures rupestres fins ara desconegudes.

| Galeria d’imatges |

  • 10:06
  • 0

II Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial: Persones i Comunitats

Dels dies 29 d’abril al 2 de maig de 2015 se celebrarà a Maó (Menorca, Illes Balears), el II Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial: Persones i Comunitats, un punt de trobada sobre la gestió dels béns materials i immaterials declarats patrimoni mundial des del punt de vista dels que hi participen i hi conviuen.

Com en l’edició anterior, el patrimoni mundial serà el principal subjecte de reflexió en aquest esdeveniment i, com llavors, el Congrés està organitzat per la Universitat Complutense de Madrid, sota el patrocini del Consell Insular de Menorca (Illes Balears, Espanya), amb la mateixa intenció que aquesta illa es converteixi en un lloc de referència per a estudis sobre el tractament dels béns declarats per la UNESCO com a patrimoni mundial.

El repte d’aquest segon congrés se centra en l’acció social, és a dir: en la implicació ciutadana en els béns patrimonials. L’objectiu d’aquesta trobada és fomentar investigacions en patrimoni mundial des d’una perspectiva global i aliena a encàrrecs de la mateixa UNESCO. Des de fa més de deu anys, el grup d’investigació Patrimonio Arqueológico de la Universitat Complutense de Madrid treballa amb projectes sobre gestió arqueològica i patrimoni mundial, en què participen persones procedents de diversos centres de recerca i administracions nacionals i internacionals.

El termini de presentació de propostes és el dia 30 octubre 2014

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 10:53
  • 0

Jornada de presentació de les propostes didàctiques i de serveis del MNAT

Demà dissabte 6 de setembre a les 10:00h, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5) tindrà lloc la jornada de presentació de les propostes didàctiques i de serveis del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona per aquest nou curs.

Sota el títol: “Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: un viatge a la cultura romana”, el MNAT presenta tot un seguit d’activitats i recursos per facilitar el coneixement de la nostra història, i d’oferir als públics diferents propostes amb l’objectiu de difondre el patrimoni conservat de la ciutat romana de Tàrraco i de la seva àrea d’influència.

Entre les novetats d’enguany el MNAT posa en marxa un nou taller “Centcelles, un còmic en mosaic!, al conjunt monumental de Centcelles (Constantí)”, i també un ventall de visites comentades als diferents centres que depenen del MNAT en diferents idiomes i dirigides a diferents tipus de públics i objectius.

Durant la jornada es presentarà el catàleg conjunt de l’oferta educativa dels museus de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’espai virtual patrimoni.edu, una guia i un portal que recullen el projecte educatiu del patrimoni cultural i els recursos que ofereixen els museus, monuments i jaciments.

El programa de la jornada serà el següent:

  • 10,00: Arribada i lliurament de materials i benvinguda
  • 10,25: Presentació del projecte educatiu del MNAT amb les noves propostes
  • 10,55: Presentació del catàleg de l’oferta educativa conjunta de l’ACPC i l’espai virtual www.patrimoni.edu
  • 11,15: Pausa-cafè
  • 11,30: Recorregut per les sales permanents del Museu Arqueològic amb la presentació dels materials dels diferents tallers
  • 13,15: Visita a l’exposició temporal “Històries de tocador” i presentació de les activitats programades.
  • 14,00: Visionat de l’audiovisual Tarraco, ciuitas ubi uer aeternum est (Tàrraco, la ciutat on la primavera és eterna) (optatiu)

És necessaria la confirmació d’assistència:  tel. 977 25 15 15 / fax 977 25 22 86 / mnat@gencat.cat

| Descarregueu la guia de serveis i activitats didàctiques clicant aquí |

  • 09:56
  • 0

III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Els propers dies 17 i 18 d’octubre de 2014 tindran lloc les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que organitzen els Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central. En aquesta edició, la seu de les jornades serà el Museu Arqueològic de l’Esquerda a Roda de Ter.

El divendres 17 d’octubre les jornades començaran amb un bloc monogràfic que abasta tot l’àmbit territorial de la Catalunya Central, dedicat al període històric comprès entre finals del domini romà i la incorporació del país al regne visigòtic, fins a la creació de la “Marca Hispànica” dels reis carolingis, desprès del pas dels sarraïns. L’elecció d’aquest tema ha estat en motiu dels resultats dels treballs de recerca i consolidació en el jaciment de l’Esquerda que han permès identificar la fortificació de l’antiga “Roda Civitas”, en una cronologia que va del segle VI al IX.

El dissabte dia 18 al matí, les jornades continuaran amb la presentació de les comunicacions sobre les intervencions més rellevants que s’han realitzat a la Catalunya Central al llarg de 2012 i 2013. El mateix dissabte, a la tarda, s’ha organitzat una visita guiada al jaciment arqueològic de l’Esquerda, on es podrà visitar la fortificació descoberta recentment.

Durant la celebració de les Jornades tindrà lloc també la presentació de les actes de les anteriors II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central.

| Descarregueu el formulari d’inscripció a les jornades clicant aquí |

| Cliqueu aquí per descarregar el díptic informatiu en PDF |

  • 15:05
  • 0

Tribuna d’arqueologia 2013-2014: “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep Manuel Rueda

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya sorgeix arran de l’interès polític dels moviments nacionalistes catalans per definir un passat històric nacional. S’analitzen els corrents teòrics i organitzatius de les etapes de la Mancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, i el Franquisme.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre els aspectes més destacats de la seva conferència:

-    Quines són les característiques bàsiques del sorgiment de l’arqueologia científica a Catalunya?

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya s’ha de fixar l’any 1097 arran de la creació del Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la decisió conjunta amb la Junta de Museus de Barcelona d’endegar la recerca arqueològica a Empúries. Aquesta decisió, però, no va ser fruit de raons científiques sinó polítiques. El desenvolupament de l’arqueologia europea al llarg del segle XIX es va lligar amb la necessitat de reconeixements dels estats-nació sorgits  desprès del període napoleònic com a fórmula per vertebrar uns elements identitaris bàsics per reclamar drets polítics. En el cas català, l’ús de l’arqueologia com a eina política el trobem, per exemple, en els escrits d’Enric Prat de la Riba –especialment en la seva obra La nacionalitat catalana (1905)- on es fan servir els conceptes del món ibèric i la colonització focea com a referents formatius de la cultura i la nació catalanes, superant el model clàssic que per la definició de Catalunya com a poble i estructura social emprava l’Edat Mitja des de la Renaixença. Aquesta vinculació amb el món clàssic havia de servir també per endarrerir la cronologia del concepte diferenciat de Catalunya, i possibilitar una diferenciació d’arrel amb el món castellà vinculat a les comunitats cèltiques. Aquest element identitari es mantindrà al llarg del primer quart del segle XX. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, des de la Diputació de Barcelona primer i la Mancomunitat després van saber dotar d’una estructura científica la recerca basada en raons polítiques.

-    Quins elements  estructurals poden definir-se respecte de l’organització de la recerca?

Si bé la recerca arqueològica va desenvolupar-se per raons polítiques superant l’estadi de l’associacionisme cultural i científic propi del segle XIX, la tasca dels estudiosos i afeccionats va ser ràpidament emmarcada en una organització de caire professional. La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC creà l’any 1915 el Servei d’Investigacions Arqueològiques (SIA) -que es mantindrà amb diferents noms i models fins a la fi de la Guerra Civil-, un organisme que pot ser considerat com el més avançat en el seu moment a Espanya i que servirà de model, entre d’altres, per la creació posterior del Servei d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de València i el Servicio de Arqueología Municipal de Madrid. L’elecció de Pere Bosch Gimpera com a director del SIA significà la introducció a Catalunya del model organitzatiu alemany amb una triple funció: recerca, protecció del patrimoni i difusió cultural. Aquest model –tot i els enfrontaments interns que caracteritzaran la relació entre els membres del SIA y la SHA-, es mantindrà fins a la Guerra Civil, donant lloc –en unió de la vessant docent de Bosch Gimpera a la Universitat de Barcelona- a la formació de l’anomenada Escola Arqueològica de Barcelona que caracteritzarà i dirigirà la recerca en grans àrees de l’estat gràcies als deixebles directes o indirectes de Bosch Gimpera de forma preeminent fins a finals de la dècada del 1950.

-    Com podem caracteritzar l’arqueologia catalana durant el període de la Segona República?

El període de la Segona República significà a Catalunya la represa de la recerca científica liderada per la SHA desprès de l’ensulsiada que significà la dictadura del general Primo de Ribera. Més enllà de les intervencions arqueològiques cal valorar especialment dos elements: la consolidació del projecte de difusió de la recerca arqueològica a través de la creació i organització del Museu d’Arqueologia de Catalunya, inaugurat el 3 de novembre del 1935 desprès d’un llarg procés de gestació iniciat quasi bé vint anys abans i que només trobà el desllorigador definitiu arran de l’entesa entre Bosch Gimpera i el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol. El Servei d’Arqueologia es reformarà amb el suport de la Generalitat en una estructura moderna amb vertebració territorial, serveis centrals de tractament del material obtingut en les intervencions i programes de difusió cultural. Però en aquesta fase és essencial la tasca vinculada a la protecció i valoració del patrimoni arqueològic arran de la Llei del 1934 en aplicació de les competències conferides per l’Estatut del 1932, i el decret de 6 de juny del 1936 que la desenvolupava. Un procés que no es va poder finalitzar abans deguts a les conseqüències polítiques dels Fets d’Octubre del 1934 i les propostes regressives que pilotà Puig i Cadafalch al front de la SHA. La Guerra Civil marcarà la validesa de les lleis catalanes arran de la tasca de protecció que es va desenvolupar per salvaguardar el patrimoni artístic i arqueològic dels efectes de la revolució que seguí a la sublevació militar de juliol del 1936; del decurs de les operacions militars; de les confiscacions de bens a particulars i de la posterior recuperació –tot i que incomplerta- del patrimoni artístic català.

-    Quins son els trets distintius de l’arqueologia a Catalunya sota el franquisme?

Els processos de depuració del personal universitari i dels museus a Catalunya no van suposar gran canvis en les plantilles vinculades a la recerca i la docència en prehistòria i arqueologia més enllà de la decisiva de la marxa de Bosch Gimpera a l’exili. Malgrat això, el canvi més radical va ser el condicionament de la recerca sota paràmetres polítics que limitaren la tasca dels investigadors. La figura de Martín Almagro Basch es clau en aquest període, doncs concentrà en pocs mesos tots els recursos que eren a les mans d’en Bosch abans de la guerra: Universitat, Museu,  i direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques vinculat ara a la Diputació de Barcelona. Almagro desenvolupà un model de recerca basat en el monumentalisme de les intervencions a Empúries centralitzant en aquest jaciment tots els esforços fins convertir-lo en un paradigma de la recerca amb l’ajut dels poder polítics i del personal de l’exèrcit. Això donà com a conseqüència una reducció de les intervencions en altres camps, tot i que un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial serví per obrir la recerca arqueològica a Catalunya als investigadors italians, francesos i britànics que participaran en els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, i facilitaran la sortida a l’estranger dels arqueòlegs vinculats al Museu de Barcelona, mitjançant els vincles amb institucions con ara el Institut d’Estudis Ligurs de Bordighera; el Musée de l’Homme de París i més endavant la Fundació W.L.Bryant, entre d’altres.  El franquisme va ser, també l’època de la Comissaria General d’Excavacions Arqueològiques (CGEA) dirigida per Julio Martínez Santa Olalla, que mantindrà un sistema de control de la recerca territorial basat en les comissaries provincials, insulars i locals, que al llarg de la dècada de 1940 i fins a la transformació de la CGEA en el Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques (SNEA) l’any 1956 serví per diferenciar dos grans blocs en el camp de la recerca: la universitària o professional i la controlada per Martínez  Santa Olalla encomanada bàsicament als estudiosos locals.

  • 11:52
  • 0

Celebrat el I Encuentro Iberoamericano de Gestores de sitios con Arte Rupestre Inscritos en la lista de Patrimonio Mundial

Entre els proppassats dies 26 i 30 de maig es va celebrar al Museo Nacional de Altamira (Santillana del Mar, Cantàbria) el I Encuentro Iberoamericano de Gestores de Sitios con Arte Rupestre Inscritos en la lista de Patrimonio Mundial, en el qual va participar el Cap de la Secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Josep Castells, amb la comunicació: “l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica”, realitzada conjuntament amb Rafael Martínez, de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de béns Culturals.

La trobada s’emmarcava dins del context de les diferents iniciatives desenvolupades per l’estat espanyol com a part d’un projecte de creació d’un centre de Categoria 2 i Patrimoni Mundial. Aquesta iniciativa és el primer pas en la creació d’una xarxa de gestors de jaciments amb art rupestre inscrits a la llista de Patrimoni Mundial amb els objectius d’efectuar una primera aproximació a l’estat de la qüestió en la gestió d’aquests jaciments, marcar línies de treball i d’actuació conjuntes, i establir-ne les prioritats, entre d’altres.

| Descarregueu el programa en pdf |

| Galeria d’imatges |

  • 08:25
  • 0

Programa de les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Com ja us havíem anunciat anteriorment, demà passat comencen les les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que enguany se celebraran a Besalú, que se celebraran durant els propers dies 13 i 14 de juny.

Les Jornades, que se celebren bianualment, estan organitzades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Girona i, en aquesta edició, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Besalú. Són un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia  on s’exposen i debaten els resultats dels darrers treballs realitzats a les comarques gironines.

| Descarregueu el programa en pdf |

| Descarregueu el tríptic en pdf |