Tribuna d'arqueologia » Gestió del patrimoni


136 APUNTS

  • 15:00
  • 0

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de gener de 2015, 19:00h

Conferenciants: Josep Fortuny i Albert Vidal
Moderador: Àngel Galobart

El proper dimecres dia 28 de gener de 2015, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2014-2015,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els jaciments continentals del permià i el triàsic, d’una antiguitat d’entre 250 i 230 milions d’anys, són de restes fòssils de rèptils, molt importants perquè són les primeres referències d’animals vertebrats terrestres. Els jaciments marins del triàsic mitjà comprenen 4 jaciments, tres dels quals poden ser considerats fossil-lagerstätten pel gran nivell de preservació de les seves restes: Alcover – Mont-ral, Móra d’Ebre i Collbató.

La conferència, a càrrec de Josep Fortuny i Albert Vidal, estarà moderada per Àngel Galobart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2015.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Fortuny sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-   Què és això del Permià i el Triàsic?  Com era la Terra en aquells temps?

El Permià i el Triàsic són dos períodes geològics amb una cronologia de 300-250 milions d’anys en el cas del Permià i de 250-200 milions d’anys en el cas del Triàsic. Durant el Permià els continents es trobaven units en el supercontinent Pangea i és durant el Triàsic que s’inicia el trencament dels continents. A finals del Permià es va produir la major de les extincions que han succeït al planeta provocant la desaparició de més del 90% de les espècies. Serveixi com a comparació que a finals del Cretaci, amb la desaparició dels dinosaures, aproximadament un 50 % de les especies de vida varen desaparèixer. En altres paraules, a finals del Permià per ben poc la vida desapareix del planeta. Afortunadament, els supervivents varen poder repoblar el planeta durant el Triàsic i a finals d’aquest període un grup d’animals, els dinosaures, varen començar el seu regnat.

-   Una extinció en massa, qui habitava el planeta abans i després d’aquesta extinció?

Durant el Permià els ecosistemes eren especialment rics i diversos: amfibis, alguns amb formes que recordarien els actuals cocodrils, rèptils, tals com els pareiasàurids (animals de mida gran i cuirassats) o els capthorinids, un grup de petits rèptils semblants a llangardaixos però amb diverses fileres de dents. Tanmateix, també eren molt abundants els sinàpsids, el grup predecessor dels actuals mamífers. Però la majoria d’aquests animals varen desaparèixer a finals del Permià per causes actualment en debat, tals com la caiguda d’un meteorit, una intensa activitat volcànica o ambdós factors. Posteriorment a aquesta extinció en massa, els grups supervivents, uns pocs grups d’amfibis, rèptils i sinàpsids ocupen els nínxols ecològics buits i es diversifiquen. El Triàsic és un moment clau on apareixen grups que perduren  avui dia, amb l’aparició de  les primeres granotes,  les tortugues o els primers grups de llangardaixos, però sens dubte, el grup que millor aprofita aquests nínxols buits són els parents dels actuals cocodrils: els arcosaures, aconseguint una gran diversificació i en especial el grup més famós d’arcosaures: els dinosaures.

-   Quin registre fòssil  en tenim a Catalunya? Que aporten els jaciments catalans?

A Catalunya hi ha abundants afloraments del Permià i el Triàsic. Tots els afloraments del Permià es coneixen als Pirineus, alguns d’ells corresponents al Permià més primerenc i d’altres a un Permià tardà. Aquest Permià tardà segurament correspon als darrers moments abans de la gran extinció en massa succeïda a finals d’aquest període i són de gran valor per entendre com eren els ecosistemes abans de la gran extinció. En canvi, el Triàsic aflora tant als Pirineus com a altres punts, tals com els Catalànids (Serralada Costanera Catalana) i és especialment ric el sector del Montseny. En total estan catalogats fins a 31 jaciments corresponents a aquests períodes, sent alguns coneguts des de fa dècades, però un bon grapat han estat descoberts en els darrers 5-10 anys. Desgraciadament, el nombre de jaciments, especialment del Permià però també del Triàsic, a la resta de la Península Iberica i al Sud d’Europa és escàs, i de fet el nombre de jaciments a Catalunya es considera alt. S’ha de destacar que durant aquells períodes la Península Ibèrica ocupava una posició latitudinal pròxima a l’equador. Es coneix força be el registre fossilífer a les latituds més altes i baixes del planeta (tals com Rússia o Sud-àfrica), però es desconeix en les zones del centre de Pangea. Per aquest motiu, les  troballes que es realitzen a Catalunya són de gran valor per entendre com va succeir aquesta gran extinció en massa a la zona central de Pangea i alhora entendre com es varen recuperar els ecosistemes i quins mecanismes poden explicar la seva recuperació faunística i del ecosistema.

-   Qui està realitzant les noves intervencions? Què s’ha trobat en els darrers anys de campanya?

S’estan realitzant noves campanyes d’exploració d’ençà l’any 2008 i fins l’actualitat. Aquestes intervencions estan liderades per membres del Institut Català de Paleontologia M. Crusafont i del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes campanyes han permès localitzar nous jaciments, la seva prospecció i excavació així com també continuar excavant i estudiant jaciments coneguts històricament, com el de Mora d’Ebre, el Tagamanent o el de Ribera d’Urgellet. Aquestes noves intervencions han permès recuperar restes directes (tals com dents o restes òssies en el cas de jaciments continentals) o espècimens en molt bon estat de preservació (en el cas de peixos en jaciments marins) així com també un important nombre de jaciments d’icnites, es a dir, de petjades fòssils que ens permeten conèixer la presència dels diferents grups i el seu mode de vida.

  • 12:01
  • 0

Conferència: “3D city models”, a l’ICGC

El proper dijous 22 de gener tindrà lloc a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuïc, Barcelona) la conferència: “3D city models”, a càrrec del Professor Dr. Thomas H. Kolbe de l’Institut fúr Geodäsie, Geoinformatik und Landmanagement, Universitat Tècnica de Munic. La conferència serà en anglès. L’acte començarà a les 11,15hores, i la conferència està prevista a les 12,00h

Els models 3D de ciutats són ja una realitat que permet representar, explorar, gestionar i analitzar múltiples aspectes urbans. Els models 3D de ciutats permeten integrar visualment, en un únic entorn, geoinformació heterogènia creant i gestionant espais d’informació complexa de les nostres ciutats.

El Professor Dr. Thomas H. Kolbe és internacionalment reconegut en la seva recerca en l’àmbit del desenvolupament de mètodes per a la monitorització espacial, temporal i semàntica de l’entorn. Les àrees on més ha destacat el Prof. Dr. Kolbe són: ciutats 3D virtuals i models de paisatge, modelat de sistemes de ciutat, smart cities, bases de dades 3D, sistemes de geoinformació 3D, simulacions i navegació en interiors.

Atès l’aforament limitat de la sala, és indispensable inscriure’s prèviament.

| Podeu inscrivir-vos clicant aquí |

  • 12:04
  • 0

Seminari a l’Entorn dels Valors del Patrimoni i la Interacció amb el Públic en l’Arqueologia

El proper 18 de febrer se celebrarà el “Seminari a l’Entorn dels Valors del Patrimoni i la Interacció amb el Públic en l’Arqueologia”, organitzat pel  GAPP – Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni.

El seminari tindrà lloc, entre les 09,00 fins a les 19,00 hores, a l’aula 401 de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6).

Inscripció gratuïta, amb aforament limitat. Inscriviu-vos a: formacio.gapp@gmail.com

| Descarregueu el díptic informatiu amb el programa complet en PDF |

  • 14:43
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de gener de 2015, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep M. Fullola

Aquesta primera sessió del 2015, que commemora el centenari de la creació del Servei d’Investigacions Arqueològiques, ha estat presentada pel Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia,  Ramon Ten.

El 15 de setembre de 1914, Pere Bosch i Gimpera rebia de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC el seu primer encàrrec: dur a terme una campanya de prospeccions al Baix Aragó. Els resultats d’aquesta recerca; la necessitat de respondre políticament a la Llei d’excavacions del 1911, que amenaçava d’ofegar amb el seu centralisme la recerca arqueològica a Catalunya que fomentava l’IEC, i les propostes de planificació que presentaran Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro desembocaran en la creació de la primera estructura de recerca arqueològica de caràcter públic de l’Estat: el Servei d’Investigacions Arqueològiques, conegut com a Oficina d’Excavacions. Aquest organisme controlarà la recerca entre els anys 1915 i 1936 i servirà de model per a l’organització de la recerca al llarg dels períodes de la Restauració, la Segona República i, fins i tot, el franquisme. En aquesta conferència es tracta el procés que va dur a la seva formació.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre aspectes destacats de la seva conferència.

-   Quins són els orígens de la recerca arqueològica a Catalunya?

La recerca arqueològica de caràcter científic a Catalunya ve determinada per la necessitat de reconstruir –o establir segons els casos- uns perfils identitaris que serveixin al desenvolupament cultural i polític català al llarg del període de les primeres reivindicacions de caire autonomista entre finals del segle XIX i principi del segle XX. En aquest context, la cohesió social  era imprescindible per sustentar el discurs polític, i s’establí una clara connivència entre diferents sectors polítics amb elements representatius dels moviments culturals i alguns dels intel·lectuals més destacats per crear una nova visió o relat de la història de Catalunya que servís als seus fins, obviant en molts casos la realitat dels fets en benefici de les necessitats del moment. L’arqueologia no va ser aliena al procés esmentat, sinó que serà emprada amb profunditat per donar-li suport, com ja ho havia estat, sota uns altres tipus de paràmetres, a diferents països europeus i als Estats Units al llarg del segle XIX.

-   Com sorgeix l’idea d’organització del Servei d’Investigacions Arqueològiques del IEC?

Prat de la Riba necessitava disposar d’una contrastació empírica per les seves idees de la formació de la pàtria catalana expressades en el seu llibre La nacionalitat catalana (1905), i impulsà des de la Diputació i l’IEC la realització de treballs de camp. En aquest punt es produí un clar enfrontament entre les visions de Puig i Cadafalch que donà suport a Prat per treballar el món clàssic, i Pijoan que intentà concentrar els esforços en la Catalunya medieval. Un cop iniciades les primeres intervencions dirigides per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es veié la necessitat d’organitzar un servei permanent, una “oficina d’excavacions”. En aquest punt tenim visions divergents respecte del paper jugat pel propi Puig i Cadafalch, Francesc Martorell i Trabal, Pere Bosch Gimpera, Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro. En tot cas, es poden veure clares influències del sistema organitzatiu alemany i de les acadèmies francesa i italiana.

-   Quin va ser el desenvolupament del Servei al llarg del seu període d’activitat abans de la Guerra civil?

Actualment es defensa la idea que el Servei d’Investigacions Arqueològiques significà un impuls decisiu en el camp de la recerca arqueològica, englobant-lo en les celebracions i commemoracions de la tasca de la Mancomunitat des d’una perspectiva hagiogràfica. La realitat, però, és ben diferent. Els enfrontaments interns i les diferències de criteri pel que fa a la direcció de la recerca arqueològica provocaran que no es pogués treure d’aquesta iniciativa tot el profit que hauria pogut tenir. Considerem molt interessants les directrius de la recerca entre els anys 1915 i 1923, però fonamentalment el rumb que prengué el SIA i també la SHA de l’IEC sota el control absolut d’en Puig i Cadafalch entre els primers anys de la dictadura de Primo de Ribera i l’any 1936. En la conferència analitzarem els canvis d’objectius i com aquest van influir decisivament en el desenvolupament de la recerca arqueològica.

-   Quina valoració de conjunt es pot fer de la seva activitat?

No es pot negar que el SIA constituí un model de gestió avançat en el temps que va ser copiat per altres organismes a València i Madrid, per exemple, i que va desenvolupar una tasca molt valuosa especialment en els seus primers anys de funcionament. Però també és cert que problemes estructurals, dissensions internes i conflictes de caire polític van incidir per reduir la seva influència i impacte en el camp de la recerca. Creiem que un cop superades les mirades hagiogràfiques que han dominat  -i encara dominen- bona part del treball historiogràfic, cal mesurar en base a documentació administrativa la seva veritable actuació.

  • 15:08
  • 0

Inauguració de l’exposició: “La Dècada Prodigiosa”, al MAC-Barcelona

Amb motiu de la commemoració del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona exhibirà l’exposició temporal, fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. La mostra s’inaugurarà el proper dijous 18 de desembre de 2014 a les 19,00h i romandrà oberta fins el 15 de març de 2015, i a l’acte assistiran el conseller de Cultura i el president de la Diputació de Barcelona.

El principal objectiu d’aquesta exposició és donar a conèixer el paper de la Manconunitad de Catalunya en el marc de l’arqueologia, descobrint quins van ser els orígens de les investigacions arqueològiques en què el retrobament de les arrels més remotes constituïa una prioritat per a la construcció identitària a la Catalunya de principis del segle XX. Un dels canals principals per arribar a entendre aquest procés ha estat el desenvolupament d’un estudi exhaustiu dels fons dels arxius documentals del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que ha servit per donar a conèixer després el que són unes fonts documentals molt poc explorades i conegudes, especialment l’arxiu fotogràfic, format per més de 50.000 imatges, moltes d’elles del període 1914-1925.

| Per descarregar la invitació cliqueu aquí | (Cal que confirmeu l’assistència al telèfon 934232149)

  • 10:02
  • 0

Primera Jornada Arqueològica del Pallars Jussà

Els propers dies 19 i 20 de desembre tindrà lloc la Primera Jornada Arqueològica del Pallars Jussà a la Sala d’actes de l’Epicentre (Pg. del Vall, 13, de Tremp), organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Jussà, en col·laboració amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals.

La sessió inaugural de la Jornada, que presentarà Josep Castells i Farré, vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà,  tindrà lloc el divendres 19 a les 18,30h, amb la xerrada: “Des de l’arqueologia, reviure l’Edat Mitjana: accions, objectes, espais, paisatges. Eines pel desenvolupament del turisme cultural”, a càrrec de Marta Sancho i Planas

Aquesta jornada, gratuïta i oberta a tothom, vol reconèixer la tasca que moltes persones han fet i continuen fent en aquest àmbit i donar-la a conèixer com una eina més de promoció i divulgació de la comarca.

| Descarregueu el programa en pdf |

  • 10:06
  • 0

Noves sessions dels Divendres del Patrimoni Cultural a la UAB: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”

El proper divendres 31 d’octubre està prevista la primera de les dues sessions programades dintre de les trobades organitzades des de la CORE (Comunitat de Recerca Estratègica) en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona dintre del projecte “Els Divendres del  Patrimoni Cultural a la UAB” que en aquesta ocasió tractaran sobre: “Els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic”.

Des de fa un temps, la UAB organitza, un divendres al mes i de manera informal, trobades en diferents llocs del Campus de la UAB o en la seva esfera per parlar sobre recerca, innovació i transferència. Aquestes noves xerrades-debat estaran dividides en dos blocs els dies 31 d’octubre a les 10,00h a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, i 7 de novembre, a les 10,00h, a l’aula d’Informàtica del LIGIT a la UAB.

Els Sistemes d’Informació Geogràfica estan sent àmpliament integrats en la recerca i la gestió del Patrimoni a Catalunya. El desenvolupament de noves aplicacions d’accés lliure, l’ús cada cop més estès de dispositius mòbils i la creixent demanda d’accés a les dades fan que es presentin nous reptes tant tecnològics com metodològics.

| Per a més informació e inscripció a les sessions cliqueu aquí |

  • 15:09
  • 0

Curs de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic per a membres del Cos d’Agents Rurals (CAR)

Jornada de formació dels Agents Rurals al jaciment de la Boella. Fotografia: Montse Buerba

Els proppassats dies 14 i 15 d’octubre es va realitzar el Curs de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic per a membres del Cos d’Agents Rurals (CAR) a Reus i a la Canonja (Tarragona).

A partir del conveni de col·laboració signat al febrer de 2012 entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i el CAR, s’han incrementat les tasques dels agents rurals en matèria de protecció del patrimoni cultural situat al medi natural. Evitar danys i espolis i aportar noves dades per incrementar els inventaris del Departament de Cultura han estat les principals tasques desenvolupades en el marc d’aquest conveni.

El curs ha estat organitzat per CCOO per potenciar les actuacions del CAR en la important tasca de preservació del patrimoni cultural de Catalunya. El curs, en el qual han participat més d’una vintena d’agents rurals d’arreu de Catalunya, s’ha impartit al Centre de Formació i Estudis Agrorurals (CFEA) de Reus.

L’acte de cloenda, que va tenir lloc al jaciment prehistòric de la Boella (la Canonja, Tarragona), va comptar amb la presència del Subdirector general d’Agents Rurals, Pere Omedes i el Cap del Servei d’Arqueologia i paleontologia, Ramon Ten, els quals van posar en valor la formació dels membres del CAR i el conveni de col·laboració que ja ha permès, en els darrers anys, incrementar l’inventari del patrimoni arquitectònic, la detecció i prevenció d’espolis, majoritàriament realitzats amb detectors de metalls o el descobriment de jaciments prehistòrics i pintures rupestres fins ara desconegudes.

| Galeria d’imatges |

  • 10:06
  • 0

II Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial: Persones i Comunitats

Dels dies 29 d’abril al 2 de maig de 2015 se celebrarà a Maó (Menorca, Illes Balears), el II Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial: Persones i Comunitats, un punt de trobada sobre la gestió dels béns materials i immaterials declarats patrimoni mundial des del punt de vista dels que hi participen i hi conviuen.

Com en l’edició anterior, el patrimoni mundial serà el principal subjecte de reflexió en aquest esdeveniment i, com llavors, el Congrés està organitzat per la Universitat Complutense de Madrid, sota el patrocini del Consell Insular de Menorca (Illes Balears, Espanya), amb la mateixa intenció que aquesta illa es converteixi en un lloc de referència per a estudis sobre el tractament dels béns declarats per la UNESCO com a patrimoni mundial.

El repte d’aquest segon congrés se centra en l’acció social, és a dir: en la implicació ciutadana en els béns patrimonials. L’objectiu d’aquesta trobada és fomentar investigacions en patrimoni mundial des d’una perspectiva global i aliena a encàrrecs de la mateixa UNESCO. Des de fa més de deu anys, el grup d’investigació Patrimonio Arqueológico de la Universitat Complutense de Madrid treballa amb projectes sobre gestió arqueològica i patrimoni mundial, en què participen persones procedents de diversos centres de recerca i administracions nacionals i internacionals.

El termini de presentació de propostes és el dia 30 octubre 2014

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 10:53
  • 0

Jornada de presentació de les propostes didàctiques i de serveis del MNAT

Demà dissabte 6 de setembre a les 10:00h, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5) tindrà lloc la jornada de presentació de les propostes didàctiques i de serveis del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona per aquest nou curs.

Sota el títol: “Museu Nacional Arqueològic de Tarragona: un viatge a la cultura romana”, el MNAT presenta tot un seguit d’activitats i recursos per facilitar el coneixement de la nostra història, i d’oferir als públics diferents propostes amb l’objectiu de difondre el patrimoni conservat de la ciutat romana de Tàrraco i de la seva àrea d’influència.

Entre les novetats d’enguany el MNAT posa en marxa un nou taller “Centcelles, un còmic en mosaic!, al conjunt monumental de Centcelles (Constantí)”, i també un ventall de visites comentades als diferents centres que depenen del MNAT en diferents idiomes i dirigides a diferents tipus de públics i objectius.

Durant la jornada es presentarà el catàleg conjunt de l’oferta educativa dels museus de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’espai virtual patrimoni.edu, una guia i un portal que recullen el projecte educatiu del patrimoni cultural i els recursos que ofereixen els museus, monuments i jaciments.

El programa de la jornada serà el següent:

  • 10,00: Arribada i lliurament de materials i benvinguda
  • 10,25: Presentació del projecte educatiu del MNAT amb les noves propostes
  • 10,55: Presentació del catàleg de l’oferta educativa conjunta de l’ACPC i l’espai virtual www.patrimoni.edu
  • 11,15: Pausa-cafè
  • 11,30: Recorregut per les sales permanents del Museu Arqueològic amb la presentació dels materials dels diferents tallers
  • 13,15: Visita a l’exposició temporal “Històries de tocador” i presentació de les activitats programades.
  • 14,00: Visionat de l’audiovisual Tarraco, ciuitas ubi uer aeternum est (Tàrraco, la ciutat on la primavera és eterna) (optatiu)

És necessaria la confirmació d’assistència:  tel. 977 25 15 15 / fax 977 25 22 86 / mnat@gencat.cat

| Descarregueu la guia de serveis i activitats didàctiques clicant aquí |