Tribuna d'arqueologia » Gestió del patrimoni


141 APUNTS

  • 09:13
  • 0

Conferència: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria”

Intervenció a l'hipogeu de l’edat del bronze trobat a la Plaça de la Gardunya l’any 2012. Imatge: SAP

El proper dijous 26 de febrer a les 18,00 hores tindrà lloc la xerrada: “Arqueologia i patrimoni al Raval (Barcelona) i a Barcelona: la Prehistòria” a càrrec del nostre company, l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura, Joaquim Folch i de Juan F. Gibaja, investigador del IMF-CSIC.

Aquesta serà la primera, d’un cicle de tres conferències i una taula rodona dedicades a arqueologia i patrimoni de la ciutat de Barcelona, que organitza el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals IMF-CSIC.

La sessió tindrà lloc a la residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya (c/ Hospital, 64 de Barcelona).

  • 10:24
  • 0

Xerrada informativa: “Arqueologia i exercici professional: Prevenció de riscos i fiscalitat laboral”

El proper dimarts 24 de febrer a les 18,00 hores tindrà lloc al Centre d’Informació i Assessorament per a Joves – CIAJ de l’Ajuntament de Barcelona (c/ Sant Oleguer, 6-8, de Barcelona), la xerrada informativa: “Arqueologia i exercici professional: Prevenció de riscos i fiscalitat laboral”, organitzada per l’ADAC (Associació d’Arqueòlegs de Catalunya).

A l’acte intervindran Salvador Taverna d’Acticonsulting S.L., Albert Vergés de Rodon i Vergés Associats S.L., i Gabriel Larroca de BL Economistes S.L.P.

  • 09:28
  • 0

Actuacions a l’entorn dels jaciments arqueològics de Can Boquet (Vilassar de Dalt)

Amb l’objectiu de preservar tot l’entorn arqueològic i mediambiental de la zona arqueològica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), el Parc de la Serralada Litoral, conjuntament amb l’Ajuntament i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i entitats del territori com la Secció de Muntanya de la Massa Centre Vilassarenc, han impulsat un seguit d’iniciatives.

Aquestes actuacions s’han materialitzat en la restauració de les tombes medievals, la neteja de l’entorn del dolmen de la Roca d’en Toni i dels diferents jaciments. La col·locació d’un panell general descriptiu de la Ruta arqueològica i la senyalització dels jaciments: Rocs d’en Sardinyà, Recers, Cova d’en Pau, Cova d’en Joan i Cova de la Granota.

D’altra banda, el Parc de la Serralada Litoral, amb l’assessorament  del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i del Departament de Cultura de la Generalitat ha editat un tríptic divulgatiu sobre la regulació de l’escalada que té com objectiu la conscienciació, per part dels escaladors que freqüenten l’entorn de Can Boquet, del respecte vers aquesta zona d’alta concentració de jaciments arqueològics. El fulletó editat indica els jaciments arqueològics on no es pot practicar l’escalada, i dóna tot un seguit de consells i recomanacions per mantenir l’espai en òptimes condicions de preservació i netedat.

| Per descarregar el tríptic informatiu sobre regulació de l’escalada cliqueu aquí |

  • 10:22
  • 0

Conferència: “L’Institut d’Estudis Catalans i l’arqueologia al país Valencià en temps de la Mancomunitat. Les intervencions a Valltorta, Oliva i Callosa de Segura” al MAC-Barcelona

El proper dijous 19 de febrer a les 19,00h està programada al Museu d’Arqueología de Catalunya – Barcelona, la conferència: “L’Institut d’Estudis Catalans i l’arqueologia al país Valencià en temps de la Mancomunitat. Les intervencions a Valltorta, Oliva i Callosa de Segura”, que anirà a càrrec de Josep A. Gisbert Santonja, director del Museu de Dènia, Alacant.

Aquesta xerrada s’emmarca en les activitats organitzades a l’entorn de l’exposició temporal “La dècada prodigiosa. L’arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya”, que s’exhibeix actualment al MAC-Barcelona, fins el proper 15 de març de 2015.

A les acaballes de la Renaixença a València, quan tants homes de lletres i d’història, amb notables vincles amb la intel·lectualitat catalana havien mort, l’Institut d’Estudis Catalans seguint les passes d’altres investigadors estrangers, portà a terme un seguit d’intervencions arqueològiques al Pais Valèncià. L’art llevantí, a la Valltorta,  l’estil narratiu de la ceràmica dels Ibers, que neix a Oliva, a més d’altres necròpolis ibèriques, i la recerca a un dels punts forts de la frontera del Argar, com a Callosa, marquen un temps prodigiós, que seria el preludi de la  creació d’institucions valencianes. Impulsaren processos de recerca arqueològica que ara, un segle desprès, són ben presents en el dia a dia de la nostra arqueologia.

Lliure accés a tothom, amb aforament limitat, i cal inscripció prèvia.

  • 11:49
  • 0

7a Jornada del cicle 100×100 Patrimoni: “Converses sobre monuments: crisi i projecte”

El proper 19 de febrer de 2015 se celebrarà el seminari: “Converses sobre monuments: crisi i projecte”, la setena jornada del cicle “100×100 patrimoni”, organitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per celebrar el seu centenari, per abordar i debatre els aspectes determinants del procés de restauració del patrimoni arquitectònic.

En aquesta jornada es vol reflexionar sobre les intervencions que s’estan fent actualment, i de com no només la crisi econòmica sinó també altres crisis com les naturals, les socials, les de coneixement, i les de valors, incideixen en aquestes actuacions.

La sessió tindrà lloc a la sala “La cuina” de l’Espai Francesca Bonnemaison (Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona); a partir de les 17,30h.

La jornada és gratuïta, i amb aforament limitat, per tant, cal inscripció prèvia. El termini d’inscripcions finalitza el proper 19 de febrer.

| Per a formalitzar la inscripció i altres informacions cliqueu aquí |

  • 15:00
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de gener de 2015, 19:00h

Conferenciants: Josep Fortuny i Albert Vidal
Moderador: Àngel Galobart

Els jaciments continentals del permià i el triàsic, d’una antiguitat d’entre 250 i 230 milions d’anys, són de restes fòssils de rèptils, molt importants perquè són les primeres referències d’animals vertebrats terrestres. Els jaciments marins del triàsic mitjà comprenen 4 jaciments, tres dels quals poden ser considerats fossil-lagerstätten pel gran nivell de preservació de les seves restes: Alcover – Mont-ral, Móra d’Ebre i Collbató.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Fortuny sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

-   Què és això del Permià i el Triàsic?  Com era la Terra en aquells temps?

El Permià i el Triàsic són dos períodes geològics amb una cronologia de 300-250 milions d’anys en el cas del Permià i de 250-200 milions d’anys en el cas del Triàsic. Durant el Permià els continents es trobaven units en el supercontinent Pangea i és durant el Triàsic que s’inicia el trencament dels continents. A finals del Permià es va produir la major de les extincions que han succeït al planeta provocant la desaparició de més del 90% de les espècies. Serveixi com a comparació que a finals del Cretaci, amb la desaparició dels dinosaures, aproximadament un 50 % de les especies de vida varen desaparèixer. En altres paraules, a finals del Permià per ben poc la vida desapareix del planeta. Afortunadament, els supervivents varen poder repoblar el planeta durant el Triàsic i a finals d’aquest període un grup d’animals, els dinosaures, varen començar el seu regnat.

-   Una extinció en massa, qui habitava el planeta abans i després d’aquesta extinció?

Durant el Permià els ecosistemes eren especialment rics i diversos: amfibis, alguns amb formes que recordarien els actuals cocodrils, rèptils, tals com els pareiasàurids (animals de mida gran i cuirassats) o els capthorinids, un grup de petits rèptils semblants a llangardaixos però amb diverses fileres de dents. Tanmateix, també eren molt abundants els sinàpsids, el grup predecessor dels actuals mamífers. Però la majoria d’aquests animals varen desaparèixer a finals del Permià per causes actualment en debat, tals com la caiguda d’un meteorit, una intensa activitat volcànica o ambdós factors. Posteriorment a aquesta extinció en massa, els grups supervivents, uns pocs grups d’amfibis, rèptils i sinàpsids ocupen els nínxols ecològics buits i es diversifiquen. El Triàsic és un moment clau on apareixen grups que perduren  avui dia, amb l’aparició de  les primeres granotes,  les tortugues o els primers grups de llangardaixos, però sens dubte, el grup que millor aprofita aquests nínxols buits són els parents dels actuals cocodrils: els arcosaures, aconseguint una gran diversificació i en especial el grup més famós d’arcosaures: els dinosaures.

-   Quin registre fòssil  en tenim a Catalunya? Que aporten els jaciments catalans?

A Catalunya hi ha abundants afloraments del Permià i el Triàsic. Tots els afloraments del Permià es coneixen als Pirineus, alguns d’ells corresponents al Permià més primerenc i d’altres a un Permià tardà. Aquest Permià tardà segurament correspon als darrers moments abans de la gran extinció en massa succeïda a finals d’aquest període i són de gran valor per entendre com eren els ecosistemes abans de la gran extinció. En canvi, el Triàsic aflora tant als Pirineus com a altres punts, tals com els Catalànids (Serralada Costanera Catalana) i és especialment ric el sector del Montseny. En total estan catalogats fins a 31 jaciments corresponents a aquests períodes, sent alguns coneguts des de fa dècades, però un bon grapat han estat descoberts en els darrers 5-10 anys. Desgraciadament, el nombre de jaciments, especialment del Permià però també del Triàsic, a la resta de la Península Iberica i al Sud d’Europa és escàs, i de fet el nombre de jaciments a Catalunya es considera alt. S’ha de destacar que durant aquells períodes la Península Ibèrica ocupava una posició latitudinal pròxima a l’equador. Es coneix força be el registre fossilífer a les latituds més altes i baixes del planeta (tals com Rússia o Sud-àfrica), però es desconeix en les zones del centre de Pangea. Per aquest motiu, les  troballes que es realitzen a Catalunya són de gran valor per entendre com va succeir aquesta gran extinció en massa a la zona central de Pangea i alhora entendre com es varen recuperar els ecosistemes i quins mecanismes poden explicar la seva recuperació faunística i del ecosistema.

-   Qui està realitzant les noves intervencions? Què s’ha trobat en els darrers anys de campanya?

S’estan realitzant noves campanyes d’exploració d’ençà l’any 2008 i fins l’actualitat. Aquestes intervencions estan liderades per membres del Institut Català de Paleontologia M. Crusafont i del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes campanyes han permès localitzar nous jaciments, la seva prospecció i excavació així com també continuar excavant i estudiant jaciments coneguts històricament, com el de Mora d’Ebre, el Tagamanent o el de Ribera d’Urgellet. Aquestes noves intervencions han permès recuperar restes directes (tals com dents o restes òssies en el cas de jaciments continentals) o espècimens en molt bon estat de preservació (en el cas de peixos en jaciments marins) així com també un important nombre de jaciments d’icnites, es a dir, de petjades fòssils que ens permeten conèixer la presència dels diferents grups i el seu mode de vida.

  • 12:01
  • 0

Conferència: “3D city models”, a l’ICGC

El proper dijous 22 de gener tindrà lloc a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuïc, Barcelona) la conferència: “3D city models”, a càrrec del Professor Dr. Thomas H. Kolbe de l’Institut fúr Geodäsie, Geoinformatik und Landmanagement, Universitat Tècnica de Munic. La conferència serà en anglès. L’acte començarà a les 11,15hores, i la conferència està prevista a les 12,00h

Els models 3D de ciutats són ja una realitat que permet representar, explorar, gestionar i analitzar múltiples aspectes urbans. Els models 3D de ciutats permeten integrar visualment, en un únic entorn, geoinformació heterogènia creant i gestionant espais d’informació complexa de les nostres ciutats.

El Professor Dr. Thomas H. Kolbe és internacionalment reconegut en la seva recerca en l’àmbit del desenvolupament de mètodes per a la monitorització espacial, temporal i semàntica de l’entorn. Les àrees on més ha destacat el Prof. Dr. Kolbe són: ciutats 3D virtuals i models de paisatge, modelat de sistemes de ciutat, smart cities, bases de dades 3D, sistemes de geoinformació 3D, simulacions i navegació en interiors.

Atès l’aforament limitat de la sala, és indispensable inscriure’s prèviament.

| Podeu inscrivir-vos clicant aquí |

  • 12:04
  • 0

Seminari a l’Entorn dels Valors del Patrimoni i la Interacció amb el Públic en l’Arqueologia

El proper 18 de febrer se celebrarà el “Seminari a l’Entorn dels Valors del Patrimoni i la Interacció amb el Públic en l’Arqueologia”, organitzat pel  GAPP – Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni.

El seminari tindrà lloc, entre les 09,00 fins a les 19,00 hores, a l’aula 401 de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6).

Inscripció gratuïta, amb aforament limitat. Inscriviu-vos a: formacio.gapp@gmail.com

| Descarregueu el díptic informatiu amb el programa complet en PDF |

  • 14:43
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015: “L’IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de gener de 2015, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep M. Fullola

Aquesta primera sessió del 2015, que commemora el centenari de la creació del Servei d’Investigacions Arqueològiques, ha estat presentada pel Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia,  Ramon Ten.

El 15 de setembre de 1914, Pere Bosch i Gimpera rebia de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC el seu primer encàrrec: dur a terme una campanya de prospeccions al Baix Aragó. Els resultats d’aquesta recerca; la necessitat de respondre políticament a la Llei d’excavacions del 1911, que amenaçava d’ofegar amb el seu centralisme la recerca arqueològica a Catalunya que fomentava l’IEC, i les propostes de planificació que presentaran Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro desembocaran en la creació de la primera estructura de recerca arqueològica de caràcter públic de l’Estat: el Servei d’Investigacions Arqueològiques, conegut com a Oficina d’Excavacions. Aquest organisme controlarà la recerca entre els anys 1915 i 1936 i servirà de model per a l’organització de la recerca al llarg dels períodes de la Restauració, la Segona República i, fins i tot, el franquisme. En aquesta conferència es tracta el procés que va dur a la seva formació.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre aspectes destacats de la seva conferència.

-   Quins són els orígens de la recerca arqueològica a Catalunya?

La recerca arqueològica de caràcter científic a Catalunya ve determinada per la necessitat de reconstruir –o establir segons els casos- uns perfils identitaris que serveixin al desenvolupament cultural i polític català al llarg del període de les primeres reivindicacions de caire autonomista entre finals del segle XIX i principi del segle XX. En aquest context, la cohesió social  era imprescindible per sustentar el discurs polític, i s’establí una clara connivència entre diferents sectors polítics amb elements representatius dels moviments culturals i alguns dels intel·lectuals més destacats per crear una nova visió o relat de la història de Catalunya que servís als seus fins, obviant en molts casos la realitat dels fets en benefici de les necessitats del moment. L’arqueologia no va ser aliena al procés esmentat, sinó que serà emprada amb profunditat per donar-li suport, com ja ho havia estat, sota uns altres tipus de paràmetres, a diferents països europeus i als Estats Units al llarg del segle XIX.

-   Com sorgeix l’idea d’organització del Servei d’Investigacions Arqueològiques del IEC?

Prat de la Riba necessitava disposar d’una contrastació empírica per les seves idees de la formació de la pàtria catalana expressades en el seu llibre La nacionalitat catalana (1905), i impulsà des de la Diputació i l’IEC la realització de treballs de camp. En aquest punt es produí un clar enfrontament entre les visions de Puig i Cadafalch que donà suport a Prat per treballar el món clàssic, i Pijoan que intentà concentrar els esforços en la Catalunya medieval. Un cop iniciades les primeres intervencions dirigides per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, es veié la necessitat d’organitzar un servei permanent, una “oficina d’excavacions”. En aquest punt tenim visions divergents respecte del paper jugat pel propi Puig i Cadafalch, Francesc Martorell i Trabal, Pere Bosch Gimpera, Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro. En tot cas, es poden veure clares influències del sistema organitzatiu alemany i de les acadèmies francesa i italiana.

-   Quin va ser el desenvolupament del Servei al llarg del seu període d’activitat abans de la Guerra civil?

Actualment es defensa la idea que el Servei d’Investigacions Arqueològiques significà un impuls decisiu en el camp de la recerca arqueològica, englobant-lo en les celebracions i commemoracions de la tasca de la Mancomunitat des d’una perspectiva hagiogràfica. La realitat, però, és ben diferent. Els enfrontaments interns i les diferències de criteri pel que fa a la direcció de la recerca arqueològica provocaran que no es pogués treure d’aquesta iniciativa tot el profit que hauria pogut tenir. Considerem molt interessants les directrius de la recerca entre els anys 1915 i 1923, però fonamentalment el rumb que prengué el SIA i també la SHA de l’IEC sota el control absolut d’en Puig i Cadafalch entre els primers anys de la dictadura de Primo de Ribera i l’any 1936. En la conferència analitzarem els canvis d’objectius i com aquest van influir decisivament en el desenvolupament de la recerca arqueològica.

-   Quina valoració de conjunt es pot fer de la seva activitat?

No es pot negar que el SIA constituí un model de gestió avançat en el temps que va ser copiat per altres organismes a València i Madrid, per exemple, i que va desenvolupar una tasca molt valuosa especialment en els seus primers anys de funcionament. Però també és cert que problemes estructurals, dissensions internes i conflictes de caire polític van incidir per reduir la seva influència i impacte en el camp de la recerca. Creiem que un cop superades les mirades hagiogràfiques que han dominat  -i encara dominen- bona part del treball historiogràfic, cal mesurar en base a documentació administrativa la seva veritable actuació.

  • 15:08
  • 0

Inauguració de l’exposició: “La Dècada Prodigiosa”, al MAC-Barcelona

Amb motiu de la commemoració del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona exhibirà l’exposició temporal, fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. La mostra s’inaugurarà el proper dijous 18 de desembre de 2014 a les 19,00h i romandrà oberta fins el 15 de març de 2015, i a l’acte assistiran el conseller de Cultura i el president de la Diputació de Barcelona.

El principal objectiu d’aquesta exposició és donar a conèixer el paper de la Manconunitad de Catalunya en el marc de l’arqueologia, descobrint quins van ser els orígens de les investigacions arqueològiques en què el retrobament de les arrels més remotes constituïa una prioritat per a la construcció identitària a la Catalunya de principis del segle XX. Un dels canals principals per arribar a entendre aquest procés ha estat el desenvolupament d’un estudi exhaustiu dels fons dels arxius documentals del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que ha servit per donar a conèixer després el que són unes fonts documentals molt poc explorades i conegudes, especialment l’arxiu fotogràfic, format per més de 50.000 imatges, moltes d’elles del període 1914-1925.

| Per descarregar la invitació cliqueu aquí | (Cal que confirmeu l’assistència al telèfon 934232149)