Categoria: Gestió del patrimoni

Día Internacional dels Museus 2018 “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell del Día Internacional dels Museus 2018El proper divendres 18 de maig se celebra, com cada any des de 1997, el Dia Internacional dels Museus, on els museus d’arreu del món obren les seves portes i ofereixen diverses activitats i propostes als seus públics. Una de les principals activitats és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa que enguany se celebrarà la nit del dissabte 19 de maig. Durant aquesta nit, diversos museus de Catalunya obriran les portes més enllà de la mitjanit amb diverses propostes lúdico-culturals.

L’objectiu d’aquesta celebració, que organitza el Consell Internacional de Museus (ICOM), és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà essencial pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç en el mutu enteniment, la cooperació i la pau entre els pobles. En aquest sentit, a la present edició el tema central serà “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”.

| Consulteu el calendari d’activitats programades als museus, monuments i jaciments de Catalunya clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 d’abril de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Josep Castells, Eudald Guillamet i Lluís Sant
Moderador: Ramon Ten

L’estudi realitzat el 2010 sobre l’estat de conservació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives va permetre formular un projecte integral de recuperació, protecció, conservació i difusió, que s’ha anat realitzant en diferents fases ordenades i adaptades a la viabilitat del projecte.
Entre el 2013 i el 2015 es van portar a terme les diferents actuacions: intervenció arqueològica de delimitació i excavació del bloc dels gravats i retirada de les terres i la vegetació que el cobrien, redacció del projecte de coberta de protecció i d’una passarel·la de circulació, contractació i execució del projecte i, per últim, intervenció de restauració i consolidació del gravats i de les fissures i les descamacions de la roca. Seguidament, entre el 2015 i el 2016 es porten a terme la instal·lació de panells informatius i la senyalització del seu accés.

1. Bloc dels gravats de Mas de n’Olives abans de començar els treballs de recuperació. Fotografia: Josep Castells
2. El gran bloc un cop delimitat i netejat de la vegetació i la runa que el cobria. Fotografia: Josep Castells
3. Detall dels problemes de conservació que afectaven els gravats. Fotografia: Josep Castells
4. Vista de la coberta de protecció i la passera de circulació del bloc. Fotografia: Josep Castells
5. Procés de neteja dels líquens que cobrien els gravats. Fotografia: Josep Castells
6. Detall de dues figures un cop efectuats els treballs de neteja. Fotografia: Josep Castells
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 4 d’abril de 2018. Fotografia: Tània Álvarez

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats. de la seva propera xerrada.

  •  Des de quant es coneixen els gravats de Mas de n’Olives ?

Foren descoberts per José Luis Peña Monné, membre del I.E.I. durant una visita que efectuava al Mas de n’Olives el 15 d’abril de 1981. Les voladures que es realitzaven en la construcció d’una resclosa al riu Segre per tal de fer possible el canal d’Anya, van posar al descobert els gravats.

  • Quina cronologia tenen aquests gravats ?

Díez Coronel, estudiós d’aquests gravats publicà un extens article l’any 1982  i descriu dos moments cronològics , 1a fase: amb tot el conjunt de gravats esquemàtics que situa entre el Calcolític i el Bronze Antic i una 2a fase formada pels gravats figuratius que situa ben bé a finals del Bronze.

  • Els gravats presenten problemes de conservació ?

Tots els estudis realitzats identifiquen múltiples i greus problemes de conservació, alteracions de la roca per desplaçaments de fragments superficials, formacions de concrecions per carbonats càlcic i cobriment de la superfície per líquens. Tots aquests fenòmens estan motivats per la circulació d’aigua en superfície i per capil·laritat, i per les actuacions antròpiques realitzades en la superfície dels gravats.

  • Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació dels gravats ?

Els últims estudis realitzats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia concloïen que la recuperació dels gravats era possible, però per això era imprescindible la realització d’unes intervencions prèvies: a) excavació, delimitació i sanejament del bloc, b) topografia, redacció i execució d’un projecte de coberta de protecció i passera de contemplació , c) intervenció d’eliminació de líquens, sanejament i consolidació i d) panells informatius i senyalització del seu accés.

Seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Seminari: Barcino i l’Alt Imperi RomàEl dijous 5 d’abril de 2018 a les 17,00 hores se celebrarà, a sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n), el seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l’èxit de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat, controlades per les elits locals les que s’ocupaven, del manteniment de l’ordre i de l’explotació econòmica. En aquest seminari s’abordarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Programa:
– 17,00h. Presentació. Joan Roca (MUHBA)
– 17,10h. “L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà”, Pablo Ozcáriz (Universidad Rey Juan Carlos)
– 17,45h. “La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà”, Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)
– 18,40h. “El culte imperial i la colònia de Barcino”, Isabel Rodà (UB)
– 19,15h. “Barcino i la muralla alt imperial”, Alessandro Ravotto (arqueòleg)
– 19,50. Debat

Entrada gratuïta i es recomana reserva prèvia.
Informació i reserves: reservesmuhba@bcn.cat  /  Tel. 93 256 21 22

| Descarregueu el flyer amb el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 

1. Planta del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
2. Procés d’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
3. Extracció d’àmfores durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
4. Vista de les àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
5. Arquitectura naval del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
6. Vista del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
7. Vista del Tethis i immersió durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
8. Àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
9. Excavació del derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
10. Àmfora amb tapa trobada al derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
11. Vista d’àmfores i restes de l’arquitectura naval del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
12. Vista d’àmfores del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
13. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
14. Intervenció al derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
15. Àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
16. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Congrés sobre Pedra seca a LleidaEls dies 23 i 24 de març de 2018 tindrà lloc el “Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018”, enguany sota la temàtica “Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta”. El congrés se celebrarà a l’edifici de l’antic hospital de Santa Maria de Lleida, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La data límit per presentar comunicacions és el proper 18 de febrer de 2018.

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés es vol crear un marc adequat i sòlid perquè  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

Aquest congrés te la missió de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

| per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de febrer de 2018, a les 19,oo hores

Conferenciants: Oriol Saula, Josep Giribet, Joel Minguell i Ivonne Pont
Moderador: Josep M. Vila

Durant els darrers trenta anys, un seguit d’intervencions arqueològiques han permès documentar diferents trams de la muralla medieval de Tàrrega. Les intervencions al Molí del Codina (1997-1998), al Portal de Sant Antoni (2005) i al número 8 del carrer Pou del Gel (2005), juntament amb la breu intervenció al Centre Fissalut del carrer Migdia (1991), van aportar informació nova respecte al coneixement del traçat de la muralla. La recerca sobre el traçat de la muralla ha tingut continuïtat en les intervencions fetes al vestíbul d’accés al pou del gel de Tàrrega (2013) i al castell mateix (2014). Més recentment, la intervenció al carrer Carme 31 (2015) i al portal d’Urgell (2017) han permès constatar que, a banda de la conservació d’estructures soterrades de la muralla, s’han conservat paraments en alçat de la muralla del carrer Carme 31 i de bona part d’una torre del portal d’Urgell. La recuperació patrimonial d’aquests elements per a la ciutat ha permès fer-los visibles i destacar-los. Juntament amb la recerca arqueològica i documental, l’aportació de l’empresa Calidos ha estat fonamental per poder fer una projecció didàctica dels resultats de la recerca aplicant la tecnologia 3D i proposant recreacions virtuals de la muralla.

1. Dibuix Baldi.
2. Castell
3. Portal de sant Antoni (2005).
4. Molí del Codina febrer (2013)
5. Muralla del carrer del Carme,31, clínica dental.
6. Vista de la muralla dintre del local de la Clínica Eneresi.
7. Portal d’Urgell
8. Restauració de la torre. El restaurador Albert Gaset posant al descobert una de les espitlleres de la torre.
9. Espitlleres de la torre del portal d’Urgell.
10. Torre restaurada
11. Repicat de la torre durant la fase de restauració amb l’empresa de construcció Torres scp. Foto: Oriol Saula
Sessió de la la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 del dia 7 de febrer de 2018. Fotografia: Josep Gallart
Sessió de la la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 del dia 7 de febrer de 2018. Fotografia: Josep Gallart
Sessió de la la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 del dia 7 de febrer de 2018. Fotografia: Josep Gallart
Sessió de la la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 del dia 7 de febrer de 2018. Fotografia: Josep Gallart
Sessió de la la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 del dia 7 de febrer de 2018. Fotografia: Josep Gallart

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin coneixement hi ha actualment de les muralles medievals de Tàrrega?

A mitjans del segle XX tan sols es tenia constància de dos o tres vestigis que havien restat dempeus després d’haver enderrocat la major part del traçat de la muralla durant els segles XVIII i XIX. Actualment, gracies a les intervencions dutes a terme des del l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell durant els darrers 25 anys tenim 7 indrets documentats arqueològicament, a banda dels ja coneguts, i també s’han identificat alguns trams on se’n conserva l’elevació o part de l’alçat de la muralla.

  • Quina cronologia tenen les muralles de Tàrrega?

Tàrrega va tenir bàsicament dues fases d’emmurallament. La primera data al voltant del segle XII i encerclaria el primer nucli urbà que creix a la falda est i nord-est del castell. La més coneguda i conservada és la que es basteix entre 1366 i 1370 durant el regnat de Pere III i amb motiu de la guerra contra Castella. Al segle XIX, amb les Guerres Carlines , Tàrrega torna a refer part del seu recinte fortificat. D’aquest moment destaquem la construcció de la nova muralla a la vora del riu.

  • Es conserven restes dels portals de la muralla medieval?

Les intervencions arqueològiques van posar al descobert l’any 2015 part dels fonaments i primeres filades del portal de Sant Antoni, amb restes d’una torre i una ampliació posterior més avançada. L’any 2017 vam excavar el portal d’Urgell, amb la sorpresa que, a més de conservar-se la planta del portal, es conservava una part significativa d’una de les seves torres en alçat. Els dos portals excavats formen part dels 4 portals principals dels quals en tenim constància documental. El de sant Antoni era l’entrada venint de Lleida i el d’Urgell era l’entrada des de la banda de Balaguer.

  • Com eren els portals de la muralla de Tàrrega?

Només tenim la imatge completa i frontal d’un d’ells, el de sant Agustí, que el 1668 va dibuixar Pier Maria Baldi. De part dels altres, les evidències arqueològiques ens diuen que estarien protegits per dues torres i, en el cas del portal d’Urgell, sabem que tindria dues portes i entremig un pas cobert. Pel que fa al portal de sant Antoni es passa també d’una porta protegida per dues torres en un inici a tenir una segona porta més avançada en un moment posterior i amb evidències d’un fossat.

  • Quins són els elements més destacats del que resta dempeus de la muralla medieval?

Les restes de la torre circular que protegia un dels angles de la muralla a la cantonada de l’actual Avinguda de Catalunya amb el la Plaça del Carme (actualment dins del Banc Popular). Creiem que és un dels testimonis més emblemàtics. La llàstima és que amb la construcció de l’edifici de l’esmentada entitat bancària durant la dècada dels seixanta del segle XX, s’enderroqués la seva part superior i només es pot veure des de dins del banc o  d’un bar que hi ha a la vora. El pany de mur documentat en elevació a la clínica dental Enèresi, al carrer del Carme 31, també constitueix un altre element a destacar. La continuació d’aquest tram aniria a entregar-se a la torre circular. Com a element més visible en l’actualitat i també força ben conservat en alçada tenim les restes de la torre del portal d’Urgell, recuperada durant la intervenció de 2017.

Conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

temple romà de VicEl proper divendres 2 de febrer de 2018 a les 19,30 hores tindrà lloc la conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera. La xerrada, organitzada pel Patronat d’Estudis Osonencs, será al Temple Romà de Vic.

L’arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, polític catalanista i president de la Mancomunitat en el període 1917-1923, Josep Puig i Cadafalch és una de les figures més destacades de la Catalunya contemporània. El seu llegat ha deixat petja en les principals ciutats del país. Entre els seus treballs per a la conservació del patrimoni destaquen restauracions com la de la Seu d’Ègara -el conjunt monumental de les esglésies de Terrassa-, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries.

| Descarregueu la invitació en pdf |

4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal i VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, a Tarragona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari


Carlell del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica: “El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives”Del 21 al 24 de novembre de 2018 se celebraran a Tarragona el 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, i la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que es desenvoluparà a sota la temàtica del: “Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives”.

Donat que la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica se celebra aquesta edició a Tarragona, serà organitzada en col·laboració amb la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i amb la Càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona

El Congrés Tarraco Biennal s’estructura, a partir d’una primera conferència inaugural, en l’exposició de les diferents presentacions que tindran totes una durada de 20 minuts. El termini per a la recepció de propostes és el 28 de febrer, i seran avaluades pels membres del Comité Científic de Congrés, que resoldran les admeses o excloses abans del proper 30 de març.

| Descarregueu el la primera circular en pdf |
| Per a més informació cliqueu aquí |

Els Mossos han recuperat unes 20.000 peces d’alt interès científic procedents de 393 conjunts arqueològics i paleontològics de jaciments espoliats amb la col·laboració de tècnics del Departament de Cultura

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El passat mes d’agost agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal adscrits a la Unitat Central de Patrimoni Històric van arrestar dos espoliadors que presumptament han estat duent a terme saquejos de manera sistemàtica en 168 jaciments arqueològics i 32 paleontològics en els darrers anys. La ingent quantitat de material espoliat ha provocat que la intervenció de recuperació continués a començaments de desembre.

Un cop valorada la col·lecció i demostrada la seva procedència il·lícita, es va sol·licitar al jutjat una nova entrada i perquisició al domicili dels presumptes delinqüents per recollir-la en la seva totalitat, fet que es va produir els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en la qual se’ls va comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries.

En la intervenció es van recollir milers d’objectes, majoritàriament restes paleontològiques procedents de jaciments catalans alguns del quals són Bens Culturals d’Interès Nacional. Era tal la quantitat de material que es van necessitar quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a les dependències del Servei d’Atenció als Museus de Pedret, del Departament de Cultura.

Els especialistes van constatar que no hi ha un precedent d’espoli d’aquesta magnitud i, tot i que s’hi ha fet una primera valoració de l’abast de l’espoli, les tasques d’estudi i valoració de les peces encara continuaran durant uns mesos, a més de comprovar i avaluar sobre el terreny els danys causats als jaciments, degut a l’activitat espoliadora.

Els béns espoliats procedeixes de jaciments que es concentren al Pirineu Occidental, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà i diverses àrees de la demarcació de Barcelona i Tarragona.

Les comarques més atacades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà, l’Alt Urgell per la gran quantitat de jaciments paleontològics que es troben a la zona, amb més d’una dotzena d’emplaçaments espoliats. Hi ha d’altres casos amb què a l’afectació paleontològica s’hi afegeix l’arqueològica:  és el cas de la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb dinou,  Osona amb divuit i el Gironès amb deu.

La Direcció General del Patrimoni Cultural amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha proporcionat l’assistència tècnica a la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i ha assumit les tasques de valoració i estudi del patrimoni espoliat.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de gener de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Josep Pujades

El castell de Montjuïc de Barcelona ha estat objecte en els darrers anys de diverses actuacions destinades a millorar-ne l’accessibilitat i dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els milers de persones que el visiten anualment. Totes aquestes actuacions, promogudes sobretot per l’empresa municipal BIMSA, han anat acompanyades dels corresponents treballs de seguiment i d’excavació arqueològica, que han permès aprofundir de manera notable en el nostre coneixement sobre aquesta fortificació. Les bases per a aquesta recerca es van formular en el mar de l’estudi històric i arqueològic sobre el castell redactat pel Pla director de la fortificació. Els treballs posteriors han permès completar i resoldre moltes de les problemàtiques plantejades en aquell moment: dimensions, característiques constructives i grau de conservació del primitiu fortí anterior al castell actual, aspectes relacionats amb el procés de construcció del castell actual i amb les transformacions que aquest ha sofert després de la seva posada en marxa el 1779.

1. Vista d’un tram de baluard del forti del segle XVII documentat en l’interior d’una de les sales del pati d’armes del castell del segle XVIII. Foto Urcotex.
2. Vista d’un tram d’un altre dels baluards del fortí del segle XVII documentat en el corredor del pati d’armes del castell del segle XVIII. Foto: Òscar Trullàs (Catarqueòlegs)
3. Vista de les restes del camí cobert perimetral del fortí del segle XVII documentats sota el terraplè d’un dels semibaluards del castell del segle XVIII. Foto: Josep M. Vila
4. Detall de la garita del cos de guardia de la porta que separava els dos recintes del fortí del segle XVII documentada sota el terraplè d’un dels semibaluards del castell del segle XVIII. Foto: Josep M. Vila
5: Vista del contrafort interior d’una de les sales soterrades sota el baluard de Sant Carles. Foto: Josep M. Vila
6. Vista de les latrines de les casernes del castell. Foto: Cristina Belmonte
7. Detall del paviment de carreus de la terrassa de l’edifici central del castell. Foto: Josep M. Vila
8. Detall del paviment de llambordes d’un dels calabossos del castell. Foto: Josep M. Vila
9. Detall del procés de numeració de les llambordes del paviment de les antigues casernes del castell que havien de ser extretes per l’obertura d’una rasa de serveis i que posteriorment van ser reposades en el seu lloc original. Foto: Oriol Achón (Catarqueòlegs)
10. Vista de les restes del paviment original d’una de les sales del castell. Foto: Josep M. Vila
11. Vista de les restes de les conduccions de fum corresponents a l’estructura de la cuina del castell documentada en una de les sales al voltant del pati d’armes. Foto: Josep M. Vila
12. Vista de les estructures vinculades amb un sistema d’anclatge de l’artilleria documentat en la intervenció realitzada al baluard de Sant Carles. Foto: Josep M. Vila
13. Detall d’un dels grafits apareguts en els calabossos del castell. Foto: Oriol Achón (Catarqueòlegs)
14. Detall d’un dels grafits, representant un calendari, dels apareguts en els calabossos del castell. Foto: Oriol Achón (Catarqueòlegs)
Sessió del 10 de gener de 2018 de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018. Fotografia: Karin Harzbecher
Sessió del 10 de gener de 2018 de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018. Fotografia: Karin Harzbecher
Sessió del 10 de gener de 2018 de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018. Fotografia: Karin Harzbecher
Sessió del 10 de gener de 2018 de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018. Fotografia: Karin Harzbecher

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes rellevants de la xerrada.

  • Des de quan s’està intervenint al castell de Montjuïc i quin tipus d’actuacions es tracta?

Les intervencions s’inicien sobretot a partir de la cessió definitiva del castell a l’Ajuntament de Barcelona cap al 2008-2009. En un primer moment es va redactar un Pla Director que ha permès des de llavors planificar totes les actuacions arqueològiques derivades de les obres de millora del castell que l’Ajuntament, a través de l’empresa municipal BIMSA, està portant a terme per rehabilitar els diferents espais del castell, fer-lo el més accessible possible, portar serveis, etc.

  • Quina ha estat la metodologia de treball utilitzada?

El Pla Director, redactat en 2010, va permetre recopilar molta informació, sobretot documental i de planimetria antiga sobre l’evolució constructiva, materials i característiques formals del castell. Aquesta recerca i la col·laboració dels arqueòlegs en la redacció dels successius projectes arquitectònics ha permès planificar en cada cas la recerca arqueològica a desenvolupar en el moment de l’execució dels projectes. Quan ha convingut fins i tot s’han fet algunes intervencions arqueològiques per sondejar els espais sobre els que es volia actuar abans de fer el projecte. Posteriorment, ja en obra, el seguiment arqueològic permet recuperar nova informació que reverteix en el millor coneixement del conjunt i en alguns casos, fins i tot, posar a la llum i fer visitables algunes restes arqueològiques que apareixen en el subsòl.

  • Quines han estat les principals novetats que ha aportat la intervenció en el coneixement sobre el castell de Montjuïc?

Sens dubte la major novetat ha estat la documentació arqueològica del fortí que a la segona meitat del segle XVII es va construir al cim de la muntanya i del qual el castell actual és una gran ampliació que es fa durant el tercer quart del segle XVIII (1753-1779). Se sabia que havia existit però mai fins ara se n’havien trobat evidències arqueològiques, algunes de les quals (com part d’un dels seus baluards) fins i tot s’han pogu museïtzar i avui en dia es poden visitar. Per altra banda, els estudis de paraments sistemàtics que s’han portat a terme en els espais sobre els quals s’ha actuat han permès identificar dins del castell actual espais del fortí antic que es van mantenir, adaptats, en l’ampliació del segle XVIII. Totes aquestes dades estan permetent dibuixar el perímetre i determinar les característiques d’aquest primer fortí.

A banda d’això les successives intervencions han permès continuar estudiant els sistemes constructius del castell, les seves remodelacions més modernes i anar completant d’aquesta manera el nostre coneixement sobre aquesta fortificació que presenta importants singularitats en el marc de les construccions militars modernes a Catalunya.