El dimecres 23 de maig de 2012 el Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona oferirà la darrera sessió de seminaris sota el títol “Novetats en la recerca del Llevant Central i Meridional”.
La sessió es farà a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres (Edifici B) de la UAB i el programa consta de dues conferències:
- 10 – 11 h: Juan Sanchez Priego (EIM Mediterráneo, S.L. /Universitat de Valencia) “Nuevos datos para el estudio de las hachas pulimentadas en el Neolítico del Próximo Oriente. El yacimiento de Tell Aswad, Siria Meridional”.
- 11,15 – 13 h: Prof. Hans Georg K. Gebel (Free University of Berlin) “Social and material change in the PPNB of Southern Jordan (8th mill. BC)“.
La descoberta del macrojaciment prehistòric s’ha realitzat durant les obres d’ampliació de l’AP-7 al seu pas per l’anella de Girona, on s’han documentat centenars d’eines de pedra fabricades pels neandertals.
Els treballs d’ampliació del tercer i quart carril de l’AP-7 al seu pas per l’anella de Girona han posat al descobert un macrojaciment prehistòric a l’aire lliure de l’època dels neandertals “clàssics”, d’entre 250.000 i 200.000 mil anys.
En aquesta darrera campanya no s’han documentat restes humanes ni fauna fòssil, però sí una gran quantitat d’eines de pedra tallada (pics, trinxants, choppers, chopping-tools, etc. de quars, quarsita i pòrfir). Destaca l’excel·lent estat de conservació en què han aparegut els materials, sense símptomes de rodament, fet que indica que s’han localitzat un punt molt pròxim del seu darrer ús i abandonament.
La zona compresa entre Sant Gregori i el pavelló de Fontajau és rica en restes de neandertals, ja que s’hi ha documentat nombrosos jaciments del paleolític inferior. La troballa del útils lítics suposa un registre excel·lent per a millorar el coneixement dels antics pobladors de la zona Domeny.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2012, 19.00h
Conferenciants: Núria Armentano, Oscar Escala, Andreu Moya, Dominika Nociarová, Enric Tartera i Ares Vidal.
Moderadora: Araceli Martín
Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jaciment prehistòric evidenciat per la presència d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja. Les restes ceràmiques permeten identificar dues fase d’ocupació: una primera del neolític final i una segona del bronze inicial. L’horitzó del bronze inicial es troba relacionat, a més, amb la reutilització de cinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius que han permès la identificació de restes de com a mínim una trentena d’individus. Tenen un interès especial els processos atestats de descomposició, remoció i alteració de les restes inhumades que fan del jaciment de Cantorella un cas singular dins del context de la prehistòria recent catalana.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues:
Enterrament en sepulcre de fossa del neolític mig (UF-2) del jaciment de Can Arnella (Terrassa) (Foto: Roser Pou, Àtics SL)
Durant les tasques de seguiment arqueològic de les obres del Gasoducte Martorell-Figueres (ENAGAS) s’ha realitzat els treballs de delimitació i excavació dels jaciments arqueològics dels Camps de Can Colomer i Can Arnella (Terrassa), sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Ramos Ruiz i Roser Pou Calvet (ATICS), respectivament.
A part del seguiment arqueològic de l’obra s’ha intervingut de manera preventiva als espais de perspectiva arqueològica dels Camps de Can Colomer i Can Arnella (Terrassa, Sabadell).
El jaciment dels Camps de Can Colomer era conegut d’antuvi gràcies a les intervencions realitzades l’any 2007 per l’empresa ATICS, S.L., dins de l’obra Autovia Orbital de Barcelona B-40. Tram Viladecavalls- Terrassa. En aquesta intervenció es localitzaren diferents estructures de la pars rustica d’una vila romana amb diverses fases, entre les que destaquen una zona productora amb forns de ceràmica, datada aproximadament en el segle II, i una fase tardo romana del segle VI on es produïa vi. En total es localitzaren unes 200 sitges, 6 forns, 5 lacus, 23 enterraments i un seguit d’estructures d’hàbitat.
En la present campanya, als Camps de Can Colomer s’han localitzat un seguit de 50 estructures datades entre el canvi d’era i la fase tardoantiga del jaciment. Cal destacar també la troballa d’un enterrament humà, l’enterrament d’una vaca i un lacus, a més a més d’una sitja amb força material ibèric, que s’està excavant actualment.
D’altra banda, les excavacions a Can Arnella han permès la localització de 13 estructures arqueològiques negatives excavades al subsòl (sitges i estructures negatives indeterminades de planta irregular farcides d’abundant material arqueològic, com restes de ceràmica) de cronologies diverses (romanes i, sobretot, prehistòriques). A més a més, a Can Arnella també s’han excavat dos sepulcres de fossa: un primer sepulcre del neolític mig amb un individu amb aixovar i una plaqueta de cal·laïta, dos punxons d’ós i un metàpode de bòvid; i un segon, també del neolític mig, que contenia un individu amb un trapezi incrustat a les lumbars, i que podria ser un projectil. Finalment, hi ha un tercer retall, que actualment es troba en curs d’excavació, i que pot correspondre a un tercer sepulcre de fossa.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2012, 19.00h
Conferenciants: Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero i Oriol Vicente
Moderador: Josep Mestres
L’any 2007 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona va iniciar l’excavació sistemàtica d’aquesta cova, que havia estat excavada durant el primer quart del segle XX. S’ha pogut reconstruir l’estratigrafia arqueològica, amb nivells d’habitatge del neolític antic i final i un nivell sepulcral del bronze inicial amb ceràmiques campaniformes. Els estudis de sediments, fitòlits, pol·len i llavors realitzats, juntament amb les datacions de radiocarboni obtingudes, permeten caracteritzar les diferents ocupacions de la cavitat.
-La seva presentació de la intervenció arqueològica a la Cova de Sant Llorenç (Sitges) es fruit d’un projecte programat. ¿Quins eren els objectius del mateix ?
El projecte vol contribuir al millor coneixement de la prehistòria recent en l’àrea costera del centre de Catalunya. És una àrea molt significativa i de gran pes en la Prehistòria de Catalunya. A més, tot i que hi ha diferents equips i projectes en curs amb treballs de qualitat, queden, al nostre entendre, encara molts aspectes per aprofundir i la possibilitat de fer aportacions per conèixer fenòmens com l’origen de les societats agrícoles, l’evolució dels primers pagesos,… Aquest és l’esperit del projecte de recerca desenvolupat. De manera més precisa se centra en l’estudi de les comunitats del neolític antic intentant contribuir a omplir les llacunes de documentació rigorosa i en perspectiva interdisciplinària sobre aquest període a la zona.
-Una bona part de la investigació arqueològica s’ha centrat, en els darrers anys, en l’estudi d’assentaments a l’aire lliure. El seu projecte en canvi se centra en l’estudi de les ocupacions humanes en una cavitat càrstic. ¿És esperit de contradicció? ¿Perquè intervenir en el registre d’una cavitat?
Es veritat i, de fet, creiem que l’aportació que es fa des dels assentaments a l’aire lliure es magnífica i està ampliant de manera considerable els coneixements. Ara bé, les coves i balmes han estat tradicionalment un tipus d’instal·lacions humanes que han proporcionat molta informació i creiem que poden seguir proporcionant-la. És veritat que en el passat l’estudi de les cavitats estava orientat essencialment a obtenir una visió diacrònica de les instal·lacions, donat que es prioritzava l’estudi estratigràfic. Ara, des d’una perspectiva més actual i innovadora amb una metodologia de tipus interdisciplinari i una realització de treballs en extensió, l’aportació d’aquests tipus d’assentaments pot ser molt més amplia. Recordem que donen informació sobre d’aspectes vinculats a medi ambient, a l’organització regional dels assentaments, estructura econòmica,… A més, obtenir una bona anàlisi del reompliment estratigràfic d’una cova es realment difícil i un veritable repte.
-¿Quina importància té el jaciment de la Cova de Sant Llorenç ?
A la zona del Garraf hi han pocs assentaments en cova ben estudiats. L’excavació i estudi de la cavitat ha permès conèixer de manera detallada les ocupacions més arcàiques que s’estenen entre el neolític antic i el calcolític. Primerament es va poder delimitar l’àrea més afectada pels treballs d’afeccionats en el passat. Després, i gracies a un treball en extensió i en perspectiva interdisciplinària, s’ha pogut realitzar una aproximació a la definició del tipus d’instal·lació, de les característiques econòmiques de les mateixes
Complementàriament, els treballs de camp han tingut una dinàmica de formació pels futurs arqueòlegs o arqueòlogues en buscar i obtenir la participació d’un ampli col·lectiu d’estudiants universitàries d’un grapat d’universitats de l’estat espanyol o del nord d’Àfrica.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2011, 19:00h
Conferenciants: Xavier Carlús i Òscar de Castro
Moderador: Miquel Molist
En el transcurs de les obres del desdoblament de l’Eix Trnasversal C-25 s’han documentat en el jaciment del Bosc del Quer entorn de 570 estructures excavades al subsòl corresponents a dues grans fases històriques. La primera respon a les restes d’estructures d’hàbitat a l’aire lliure i d’emmagatzematge del neolític postcardial – calcolític – bronze final, i la segona a un conjunt de sitges relacionades amb una intensa activitat agrícola d’època tardoromana. Aquesta serà la segona xerrada que s’emetrà en streaming dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el paper dels arqueòlegs en un jaciment arqueòlogic localitzat dins del marc de la realització d’obres d’infraestructura pública.
- Quina importància té el jaciment del Bosc del Quer ?
El jaciment arqueològic del Bosc de Quer presenta diverses ocupacions, un conjunt de troballes agrupades dins de l’anomenada prehistòria recent i un camp de sitges de l’antiguitat tardana. La quantitat i qualitat de les troballes prehistòriques documentades, que van del neolític post-cardial al bronze final-primera edat del ferro, permetran, junt amb les diverses anàlisis programades, tenir un millor coneixement d’aquesta mena d’ocupacions a la plana d’Osona. La troballa de nombrosos vestigis atribuïbles al calcolític permetrà, sens cap mena de dubte, tenir un major coneixement del sistema d’ocupació d’aquesta fàcies cultural, que vindrà a completar la visió atorgada pels nombrosos vestigis funeraris que circumden l’espai excavat. El conjunt arqueològic de l’antiguitat tardana permetrà, també, aprofundir en els sistemes d’implantació econòmica i territorial del segle VII.
- La troballa d’estructures d’hàbitat del 3er mil·lenni a la Catalunya Central no és gaire usual, que ens aporta aquest nou jaciment?
A la Catalunya Central els jaciments d’aquesta cronologia són bàsicament entorns funeraris (tombes aïllades, dolmens i menhirs) molts d’ells estudiats d’una manera acurada. Tot i això, disposem de pocs vestigis dels hàbitats dels seus constructors. El Bosc del Quer podria convertir-se en un jaciment de referència a la Catalunya Central per a l’estudi i caracterització d’aquests constructors d’estructures funeràries.
- Troballes de prehistòria i realització d’obres d’infraestructura pública és un binomi cada vegada més freqüent i clar en la intervenció que presenteu. Quins serien per vosaltres, els principals reptes o millores, sobretot metodològiques, de cara al futur?
La tasca dels arqueòlegs en aquests casos és intentar recuperar la major quantitat d’informació possible en un equilibri constant amb el normal desenvolupament de les obres. En aquests casos, com en el present projecte, caldria millorar els protocols que permetessin actuacions preventives en els casos d’afectacions en zones d’expectativa arqueològica previs a l’inici de les tasques de construcció. En els casos de troballes en el decurs de les obres, els protocols haurien de permetre major flexibilitat en les dates de finalització de l’obra en sintonia amb l’entitat i extensió de les restes localitzades. Un darrer aspecte fonamental en troballes com la present és fomentar la col·laboració i cooperació amb universitats i centres de recerca.
El Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona organitza uns seminaris sobre arqueologia i tècniques relacionades.
El Department de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona oferirà la possiblitat d’escoltar a la Catedràtica Mary C. Stiner, juntament amb Ran Barkai i Avi Gopher, del Departament de d’Antropologia de la Universitat d’Arizona en un seminari sobre les societats caçadores-recol·lectores del Paleolític inferior així com dels contextos socio-econòmics i l’efecte ecològic causat per l’activitat de dites societats. Aquesta ponència es presenta sota el títol de Hearth-side socioeconomics, hunting and paleoecology during the late Lower Paleolithic at Qesem Cave, Israel. Aquesta conferència es compaginarà amb altres temes portats a terme per professors i estudiants de les universitats o institucions de recerca catalanes i es realitzaran entre el 3 de novembre i el 15 de desembre de 2011.
El col·loqui d’enguany estarà dedicat a la transició de l’edat del bronze final a l’edat de ferro.
Organitzat per l’Institut d’Estudis Ceretans i el Departament de Cultura mitjançant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, en col·laboració amb el Museu Cerdà i el Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne, i el patrocini del Departament de Cultura, l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, els propers dies 17, 18 i 19 de novembre se celebrarà la quinzena edició del Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà.
El col·loqui d’enguany estarà dedicat a la transició de l’edat del bronze final a l’edat de ferro, ja que en els últims anys han aflorat nombrosos jaciments d’aquest període en les dues seves vessants de la franja transpirenàica. Les temàtiques se centraran especialment entorn al món indígena i la interrelació entre els diferents territoris i en l’evolució i transformació de la franja transpirinenca, les activitats del pastoralisme, la mineria, etc.
Entre els actes previstos d’aquesta reunió científica es retrà homenatge a 4 persones vinculades a la història del CIAP: Salvador Torrent i Massip (expresident de l’IEC i cofundador del CIAP), Miquel Cura i Morera (arqueòleg i cofundador del CIAP), Sebastià Bosom Isern (arxiver i historiador) i Josep de la Vega i Gòmez (arqueòleg afeccionat i exsecretari del CIAP).
El període d’inscripció per participar al col·loqui estarà obert fins al 31 d’octubre, i per poder tenir dret a publicar és condició indispensable inscriure’s i també presentar personalment la comunicació.
Institució organitzadora: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Aquestes jornades penedesenques estan dedicades a les darreres novetats arqueològiques produïdes al Penedès en els darrers anys.
Els darrers anys hem assistit a un esclat de les intervencions arqueològiques al Penedès, especialment en relació amb l’arqueologia preventiva, que, de la mà de grans obres d’infraestructures o projectes urbans, han aportat un gran nombre de dades i han permès avançar en el coneixement històric i patrimonial de la comarca.
L’objectiu de la convocatòria de les Jornades d’Arqueologia del Penedès (21-22 d’octubre de 2011, Vilafranca del Penedès) ha estat donar a conèixer les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme en aquest territori i presentar treballs de síntesi agrupats segons les diferents etapes cronoculturals.
Les Jornades també han representat l’ocasió per donar a conèixer la nova Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Penedesencs als diversos especialistes que han escollit la comarca com a marc dels seus estudis i al món de l’arqueologia en general.
Autors: Antoni Palomo, Rafel Rosillo, Robert García de Consuegra, Àngel Bosch i Josep Tarrús
Moderador: Ramon Ten
La construcció de grans obres d’infraestructura ferroviària a l’Alt Empordà ha permès documentar i excavar parcialment dos assentaments a l’aire lliure. Els dos jaciments presenten estructures negatives de funció diversa (cabanes, fons de cabana, sitges, fosses…) i emmarcades cronològicament en el Neolític antic epicardial, el Neolític mitjà ple, el Neolític final i el Bronze inicial. Al jaciment de la Serra del Mas Bonet destaquen diverses esteles esculpides atribuïbles al Neolític final.
El dimecres 23 de maig de 2012 el Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO) del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona oferirà la darrera sessió de seminaris sota el títol “Novetats en la recerca del Llevant Central i Meridional”. 
