Tribuna d'arqueologia » Llocs de culte


41 APUNTS

  • 12:13
  • 0

Sessió acadèmica: “Les excavacions arqueològiques a la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (2011-2014) i la seva projecció en la història de la ciutat de Barcelona”

Interior de la basílica de Sant Just i Pastor. Fotografia: Josefa Huertas

El proper dimecres dia 29 d’octubre, a les 19,00 hores, se celebrarà la sessió acadèmica: “Les excavacions arqueològiques a la basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor (2011-2014) i la seva projecció en la història de la ciutat de Barcelona”, a càrrec de Júlia Beltrán de Heredia, professora de la Facultat Antoni Gaudí i conservadora en cap del MUHBA.

L’acte tindrà lloc al Palau Centelles-Solferino, Baixada de Sant Miquel, 8, de Barcelona

| Descarregueu la invitació en pdf |

  • 15:28
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “L’arqueologia aplicada a la restauració i consolidació del temple i els entorns de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 d’abril de 2014, 19:00h

Conferenciant: Pèir Còts
Moderador: Josep Maria Vila

Els resultats de les excavacions van donar tota la seqüència estratigràfica de l’indret a través del temps, i es va poder veure com al segle X ja hi havia una necròpolis sota la qual s’havien construït les primeres estructures castrals de la zona. Posteriorment s’hi construí la primera església preromànica, que sembla que devia quedar englobada en aquelles primitives traces de fortificació que malauradament no s’han pogut datar amb precisió, més enllà de situar-les en l’etapa altmedieval. A més, ja en l’últim quart del segle XII es construí l’actual temple romànic, també envoltat per una estructura castral que aprofitava parts del primer castell, que quedava inclòs en el seu interior, del qual abans de l’actuació encara se’n veien diversos vestigis, com la torre situada davant de la porta nord de l’església i diversos trams de muralles.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Pèir Còts sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència:

-  Quin siguec eth motieu tà catar en Santa Maria?

Era actuacion arqueologica ena glèisa de Santa Maria siguec motivada ena sua prumèra fasa coma ua ajuda ara ora de recuperar era traça e era fundamentacion dera absis romanica que se pretenie restaurar.

-   Quini an estat es resultats?

Era suspresa siguec grana quan apart d’aguestes entressenhes se recupereren era fundamentacion dera antica glèisa pre-romanica, es estructures der antic castèth plaçat ena zòna e a mès a mès ua necropòlis prévia a totes aguestes etapes. Açò propiciec ua segona fasa en interior der edifici qu’acabec de proporcionar era confirmacion des entressenhes desnishades en exterior deth temple. Dauant d’aguesti resultats, se continuec damb un seguiment arqueològic ara ora de desmuntar es elements deth sègle XVIII que desvirtuauen era entèsta dera glèisa e atau poder recuperar components originaus der edifici (pèires picades, lumedans, cornises, arcs,… ) e a mès a mès hèr un trabalh d’arqueologia en auçat tà estudiar es diferentes fases e èster capaçi de restaurar era edificacion damb es sues dimensions adequades, tant de corbatura ena base com a nivèu volumétric e de nautades.

Ena tresaua fasa se trebalhec ena façana nòrd deth temple pr’amor de recuperar era traça des muralhes medievaus deth vielh castèth e restaurar-les, tornant a dar as entorns dera glèisa un aspecte digne e ath madeish temps didàctic.

  • 09:12
  • 0

Lectura de la tesi doctoral: “Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, de l’antiguitat a l’actualitat”, d’Andreu Muñoz

El proper dimecres 25 de setembre de 2013 a les 10.30h tindrà lloc a la sala d’actes de l’ICAC la defensa de la tesi doctoral d’Andreu Muñoz Melgar, titulada Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, de l’antiguitat a l’actualitat i dirigida per Josep Maria Macias (ICAC).

El tribunal estarà format Joaquin Ruiz de Arbulo Bayona, catedràtic d’arqueologia de la URV (president), Francesc Tuset  i Bertran, professor titular d’arqueologia de la UB (secretari) i Josep Amengual i Batle, professor emèrit del Centre d’Estudis de Teologia de Mallorca (vocal).

La tesi analitza el desenvolupament del culte cristià sobre les figures del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, condemnats a la damnatio ad vivicomburium a l’amfiteatre de Tàrraco l’any 259 en el marc de la legislació anticristiana decretada pels emperadors Valerià i Gal·liè, des d’una dimensió històrica i arqueològica i des de l’antiguitat fins ara.

Les mostres materials que ha deixat aquest culte, en forma d’espais o edificacions cultuals, relíquies, documents hagiogràfics o eucològics, permeten valorar el seu impacte en la transformació de la morfologia urbana, aspectes fundacionals de la ciutat cristiana tardoromana i medieval, la lectura simbòlica i litúrgica dels temples i dels espais lligats a la memòria d’aquests màrtirs en època antiga i medieval, les relacions de poder institucional, la transformació de la cultura i els costums, els signes d’identitat dels pobles o les implicacions de caràcter religiós i espiritual.

  • 14:51
  • 0

La intervenció arqueològica al campanar de Santa Maria de Puigcerdà

Vista del fossat. Fotografia: Júlia Miquel

Des de finals de 2012 i fins el març de 2013, promoguda per l’ajuntament de Puigcerdà i amb l’ajut de la Diputació de Girona, s’ha portat a terme l’excavació arqueològica del subsòl del campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà en el marc de la intervenció per a la restauració i l’adequació del seu entorn, sota la direcció dels arqueòlegs Júlia Miquel López i Oriol Achón Casas

Arran de l’excavació arqueològica s’ha pogut documentar l’evolució del temple des de la primera construcció romànica de finals del segle XII a inicis del XIII, que es troba representada per un dels murs de la nau i fins a tres contraforts. S’ha pogut constatar també la posterior transformació en un temple gòtic entre finals del segle XIII i inicis del XIV, i documentar les conseqüències dels desastres naturals que va patir l’indret: els terratrèmols de 1428, i altres d’accidents, com  l’incendi del campanar el 1650 o del temple el 1785, i les posteriors reparacions que aquests desastres van originar. Els treballs arqueològics han permès constatar que el temple es va ampliar al segle XVII, amb la construcció de dues capelles laterals amb els seus vasos funeraris, i que també es va reformar l’atri i es va excavar un túnel del qual s’ha pogut documentar un tram de més de 12 metres, així com la construcció de capelles laterals a l’interior i  la construcció del cor.

La documentació conservada ha possibilitat reconèixer les reformes fetes al segle XVIII per instal·lar un orgue, les reparacions i el programa decoratiu del segle XIX, i finalment, el procés d’espoli de l’església durant la Guerra Civil, amb el desmuntatge de les voltes i parets, per revendre’n els carreus i làpides, així com en el procés d’adequació de l’espai en ple franquisme.

A la darrera fase de la intervenció arqueològica es va realitzar una rasa al quadrant Nord-est del sector, amb la intenció de localitzar restes del fossat del tancament defensiu de la vila de finals segle XII, que ja s’havia evidenciat parcialment a l’interior d’un vas funerari que reaprofitava una arcada del pont d’accés que travessava el fossat per accedir al portal Nord. La rasa va confirmar l’existència d’un fossat retallat al terreny natural i la construcció de la primera església. El seu mur nord, reforçat per almenys tres contraforts, és utilitzat com a tancament de la vila closa en aquest sector de Puigcerdà.

Finalment l’excavació ha permès recuperar diferents elements patrimonials que formaven part de l’església gòtica i de les seves ampliacions del segle XVII, de la qual destaca la recuperació d’una clau de volta decorada i altres elements arquitectònics i decoratius de les portalades gòtiques.

| Galeria d’imatges |

  • 14:43
  • 0

La sinagoga de Besalú ha estat declarada BCIN en la categoria de zona arqueològica

Vista de la plaça dels Jueus de Besalú, on es troba situat el nou BCIN. Fotografia: Margarida Genera

El passat divendres 3 de maig va sortir publicada al DOGC (núm.6368) la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) , en la categoria de zona arqueològica, la sinagoga de Besalú (Garrotxa).

Un cop complert tots els tràmits preceptius en la instrucció de l’expedient, duta a terme pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, finalment han estat declarades BCIN les restes d’aquest conjunt arqueològic sinagogal, molt ben conservat, que comprèn les restes de la sinagoga medieval, els banys rituals de purificació (el micvé), coneguts des de l’any 1964, sota una fàbrica de tints, i les restes del pati i de la sala d’oracions, posades al descobert al llarg de les intervencions arqueològiques efectuades entre els anys 2002 i 2003.

La sinagoga de Besalú és un dels pocs testimoniatges fins ara coneguts (que configuren l’edifici de la mateixa sinagoga, de la 2a meitat del segle XIII, juntament amb el micvé) documentats a Catalunya i a la península, no solament a través de les seves restes arqueològiques, sinó també per les evidències arxivístiques d’època medieval, i és, sens dubte, la sinagoga més emblemàtica de Catalunya.

| Descarregueu la declaració en pdf |

  • 12:42
  • 0

Presentació a Roma del llibre: “Las Construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: topografía, arqueología e historia”, de Jordina Sales

El proper 23 d’abril es presenta a l’Institutum Patristicum Augustinianum de Roma, el llibre “Las Construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: topografía, arqueología e historia(Barcelona 2012, Edicions UB) de la doctora Jordina Sales Carbonell.

En l’acte intervindran Vincenzo Fiocchi Nicolai i Margherita Cecchelli, dos dels millors especialistes contemporanis en arqueologia paleocristiana, Angelo Di Berardino, autor de nombroses obres enciclopèdiques i de referència sobre la historia del Cristianisme primitiu, i Josep Vilella Masana, catedràtic d’Història Antiga de la UB i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT), en el marc del qual s’ha gestat aquest llibre. La doctora Sales es troba actualment a Roma fent recerca postdoctoral sobre diversos aspectes de l’edilícia cristiana en el marc de l’Imperi Romà.

| Descarregueu-vos la invitació clicant aquí |

  • 10:03
  • 0

Cicle de conferències a la Societat Catalana d’Egiptologia

La Societat Catalana d’Egiptologia ha programat per al mes de febrer diverses conferències dines el cicle dels dilluns de la Societat Catalana d’Egiptologia.

- Dilluns 11 de febrer: Los retratos el Fayum. Una imagen para la eternidad, a càrrec d’Esther Pons.

- Dilluns 18 de febrer: Culte als animals sagrats, a càrrec d’Irene Cordón.

- Dilluns 25 de febrer: Històries de la KV 55, a càrrec d’Enric Buendía.

Les sessions es portaran a terme de 19:30 h a 20:30 h al Saló de Plens de la Seu del Districte de l’Eixample (Carrer d’Aragó, 311).

|Per a més informació, podeu trucar al telèfon 934 578 120 o clicar aquí |

  • 15:49
  • 0

Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona

Piscina Baptismal del s. VI. Fotografia: Irene Gibrat - Servei d'Arqueologia

La intervenció arqueològica duta a terme al subsòl de l’església al llarg dels mesos d’octubre a desembre de 2012 ha donat uns resultats excepcionals que revelen el passat d’aquesta basílica, i també la importància de la Barchinona visigoda. La intervenció s’emmarca dins del Pla Barcino per la recuperació i posada en valor de la Barcelona romana, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, i forma part d’un projecte de recerca arqueològica més ampli per l’estudi de la Barcelona cristiana i visigoda, dirigit per Julia Beltrán de Heredia.

La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, una de les més antigues de Barcelona, està situada dins l’antic recinte emmurallat de Barcino, en la part central de la ciutat, en un indret que ha estat ocupat ininterrompudament des de l’època fundacional de la ciutat. Encara que l’actual temple d’estil gòtic es va aixecar a mitjan segle XIV, té uns precedents anteriors que han començat a aflorar en les intervencions que s’hi han dut a terme recentment.

La descoberta d’estructures de significativa importància a la nau de l’actual església de Sant Just i Pastor arran d’una intervenció arqueològica de l’any 2011, va donar les primeres dades arqueològiques que permetien situar l’antiguitat de l’església al segle VI. Posteriorment, la intervenció arqueològica de l’any 2012, centrada a l’actual sagristia de l’església gòtica, ha posat al descobert part d’una piscina baptismal, possiblement de planta de creu, un element de gran interès pel seu simbolisme.

La presència d’una piscina baptismal es vincula a la presència d’un bisbe , ja que a l’antiguitat tardana la pràctica del sagrament del baptisme estava reservada exclusivament als bisbes. D’altra banda, se sap que el grup episcopal de la ciutat es localitza sota la actual catedral, i també que en època visigòtica havia hagut una dualitat de culte (culte arrià i culte catòlic), per tant, ens trobem davant l’evidència de la coexistència de dos nuclis episcopals diferenciats en què la Basílica de Just i Pastor hauria estat la catedral catòlica de Barcelona Aquesta troballa reforça la hipòtesi llargament sostinguda que Sant Just i Pastor havia estat catedral, i la resitua al lloc que li pertoca històricament, desenterrant de l’oblit la rellevància històrica del temple.

| Decarregueu aquí la nota de premsa |

  • 09:37
  • 1

L’Encantat de Begues, seleccionat per National Geographic com un dels 12 grans descobriments de l’any

Fotografia: Ramon Maroto, CRBMC

La prestigiosa revista National Geographic ha seleccionat l’Encantat de Begues com un dels 12 grans descobriments de l’any, juntament amb troballes com el Temple Major de Ciutat de Mèxic, el lloc exacte on Juli Cèsar va ser apunyalat o el Temple del Sol Nocturn a Zotz, Guatemala.

L’Encantat de Begues va ser descobert l’estiu passat durant la campanya d’excavacions a la Cova de Sant Sadurní, a Begues (Barcelona). Té 6.500 anys d’antiguitat i s’ha convertit en l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la Península Ibèrica. La figura, elaborada a principis del Neolític mig, mesura vuit centímetres d’alçada, i conserva el tronc, el coll i un dels braços, fet que ha permès apuntar que es tractés d’una representació masculina.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

  • 14:20
  • 0

Publicació de la Universitat de Barcelona del llibre “Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: topografía, arqueología e historia” de Jordina Sales Carbonell

Recentment s’ha publicat el llibre “Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: topografía, arqueología e historia” de Jordina Sales Carbonell, guanyadora de la 8è edició del premi Memorial Josep Barberà.

El llibre conté una àmplia investigació sobre la implantació d’edificis cristians en els paisatges urbans i rurals de la província romana de la Tarraconensis, plantejat com un procés no lineal ni uniforme, sinó que es desenvolupà al llarg de diversos segles i sota una gran diversitat de formes i circumstàncies, que van afectar la topografia , l’urbanisme i les arquitectures del món clàssic pagà. L’estudi d’aquest fenomen és bàsic per entendre el primer cristianisme peninsular, ja que les transformacions que es produeixen a partir de la Pau de l’Església són variades i riques en formes i matisos. Els pocs testimonis actualment coneguts d’edilícia cristiana tardoantiga a Hispània constitueixen necessàriament, partint de les referències disponibles per a la resta de l’Imperi, una part molt residual de les esglésies i edificis cristians que de ben segur ja devien existir abans de l’arribada dels musulmans a la península Ibèrica. Per això, el catàleg clàssic d’aquests ítems s’amplia notablement mitjançant l’estudi exhaustiu de les fonts literàries de l’època i de les restes de determinats jaciments. A partir de l’inventari comentat i crític que s’ha elaborat en aquest llibre és possible observar una sèrie de regularitats significatives que permeten arribar a unes conclusions regionals extensibles a la resta de l’Imperi.

Podeu fullejar l’índex clicant aquí.