Aquest cap de setmana, amb motiu del Dia Internacional dels Museus trobareu una infinitat d’activitats programades a tots els museus, centres d’interpretació i jaciments musealitzats de Catalunya, d’entre els quals us recomanem:
“Vine a conèixer la joia del Museu”. Al Jaciment arqueològic de l’Esquerda.
- Dissabte 18 de maig, a les 17.30 h. Visita comentada sobre el procés d’excavació de la muralla visigòtica de l’Esquerda que enguany hem ha estat triada com a Joia del Museu. S’explicaran els detalls del procés d’excavació realitzat durant l’any 2012 i les pautes de la restauració que s’hi ha de portar a terme.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
“Portes Obertes al Parc Arqueològic Mines de Gavà” (carrer de Jaume I, 7)
- Dissabte 18 de maig, a partir de les 10 h
Gavà se suma a aquesta celebració i posa a l’abast de tothom la visita a les instal·lacions del Parc Arqueològic Mines de Gavà, i el Museu de Gavà de forma gratuïta. Tothom que ho desitgi podrà gaudir d’una visita guiada al Parc Arqueològic per endinsar-se en les mines en galeria més antigues d’Europa.
Horari d’inici de visites: 10.30, 11, 11.45, 12.15, i 12.45 h. I a les 16, 16.30 i 17.30 h.
Places limitades. Inscripció gratuïta amb antelació al 932 639 650.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
“Els gegantons busquen la seva història”. Visita familiar amb els Gegantons de Gavà.
- Diumenge 19 de maig, a les 11 h. Activitat adreçada a públic infantil.
Els Gegantons de Gavà estan una mica preocupats perquè han descobert que tothom té una història, uns orígens… i ells, en canvi, no saben d’on vénen. Per això aquesta primavera han decidit fer un petit viatge pels carrers i espais més emblemàtics de Gavà en busca de la seva història.
Després de visitar la biblioteca Josep Soler Vidal cercant informació i coneixent històries, el Sr. Fricandó, la bruixa Gru Gru, la lluna Julieta, el nen Saturní, la papallona Mariona, el sol Gavarrot, la nena verda Paula i la Margarideta visitaran el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Qui sap si en aquesta missió arqueològica descobriran la seva història!
Activitats programades a Can Tacó Mons Observans, assentament Romà de Can Tacó-Turó d’en Roina
“Històries i llegendes a l’entorn de Mons Observans”.
- Dissabte, 18 de maig de 2013 a les 20.00h visita teatralitzada. Al capvespre, quan el sol s’amaga i la plana del Vallès s’il·lumina amb milers de llums que redibuixen cases i carrers és un bon moment per contemplar el jaciment amb uns altres ulls i escoltar contes i llegendes a la llum de la lluna (encara que no faci el ple…)
“La llegenda de Mons Malus”.
- Dissabte a les 21.30 h , a l’esplanada d’entrada al jaciment.
| Per a consultar altres activitats a Can Tacó i altres informacions cliqueu aquí |
Exposició de les pintures murals de primer estil pompeià del jaciment de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans), al Museu Municipal de Montmeló.
- Diumenge, 19 de maig de 2013, de 11.00 a 14.00 h visita guiada a l’exposició, i a les 12,00h presentació dels treballs de restauració a càrrec de les restauradores Débora Iglesias i Isabel Parra. Entrada gratuïta
L’any 2010, els arqueòlegs que treballaven a les excavacions del jaciment van descobrir una gran quantitat de fragments de pintura mural romana que havien estat abocats, feia més de 2.000 anys, a l’interior d’una gran cisterna. Una part important d’aquestes pintures han estat pacientment restaurades al nostre museu per l’equip de restauradores del jaciment. Us convidem a contemplarles i a conèixer de ben a prop els treballs de restauració.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
Imatge: Jordi Sagrera Aradilla
Les instal·lacions del Centre Bonastruc ça Porta se situen al bell mig del nucli urbà de la ciutat romana de Gerunda i és l’àmbit on, des de mitjan segle XII, es va consolidar el call jueu. N’ocupava la part baixa i s’estenia a banda i banda de l’actual carrer de la Força que, aleshores, es coneixia com el carrer Major del Call.
La clausura i reducció del call al 1415 excloïa totes les possessions jueves de la galta de ponent de dit carrer, entre les quals, figurava la sinagoga. Això esperonà a bastir-ne una altra que es va ubicar en uns patis i cases arruïnades que l’aljama va comprar el 1434. El decret d’expulsió de 1492 obligava als jueus a vendre la sinagoga i les darreres propietats a cristians. Les transaccions, ben conegudes gràcies als documents conservats, han permès situar-les sobre un plànol. Segons les dades aplegades, la sinagoga s’emplaçava en el pati superior i central del Centre Bonastruc ça Porta (el de l’estrella de David a terra -vegeu les planimetries-). En el pati inferior, a l’extrem sud-est de l’immoble, hi hauria hagut la carnisseria jueva.
La rehabilitació de la part de l’edifici destinada a les exposicions temporals motivà una primera intervenció arqueològica. Al 2011 s’explorava un espai situat a tocar del pati inferior i rere una porta adovellada medieval paredada abocada a un pati fora de les instal·lacions que havia estat un antic carreró (carreró Hernández). Les evidències assenyalaven una probable connexió amb les restes que es podien amagar en el subsòl del pati inferior. El pati es va excavar en tres intervencions arqueològiques entre el 2012 i el 2013.
S’han documentat restes materials de l’època medieval que aporten una valuosa informació de l’estructura urbana d’aquest sector del call. S’han identificat i descobert vàries estances i una cisterna coberta amb volta d’una casa del segle XIII perfectament encaixada en els retalls verticals de la roca natural del subsòl. Un potent nivell d’incendi datat vers la darreria del segle XIV va arruïnar la casa que, malgrat tot, es va reparar parcialment fins que, a finals del segle XV, es va abandonar i posteriorment enderrocar i colgar sota una potent capa de runa. Al segle XVII hom hi va construir un altre edifici amb un mur i una claveguera que travessaven de cap a cap el pati. Als segles XIX i XX s’hi van fer passar altres clavegueres que han fressat gairebé tot el pati.
| Per veure planimetria del jaciment, cliqueu aquí |
Vista del fossat. Fotografia: Júlia Miquel
Des de finals de 2012 i fins el març de 2013, promoguda per l’ajuntament de Puigcerdà i amb l’ajut de la Diputació de Girona, s’ha portat a terme l’excavació arqueològica del subsòl del campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà en el marc de la intervenció per a la restauració i l’adequació del seu entorn, sota la direcció dels arqueòlegs Júlia Miquel López i Oriol Achón Casas
Arran de l’excavació arqueològica s’ha pogut documentar l’evolució del temple des de la primera construcció romànica de finals del segle XII a inicis del XIII, que es troba representada per un dels murs de la nau i fins a tres contraforts. S’ha pogut constatar també la posterior transformació en un temple gòtic entre finals del segle XIII i inicis del XIV, i documentar les conseqüències dels desastres naturals que va patir l’indret: els terratrèmols de 1428, i altres d’accidents, com l’incendi del campanar el 1650 o del temple el 1785, i les posteriors reparacions que aquests desastres van originar. Els treballs arqueològics han permès constatar que el temple es va ampliar al segle XVII, amb la construcció de dues capelles laterals amb els seus vasos funeraris, i que també es va reformar l’atri i es va excavar un túnel del qual s’ha pogut documentar un tram de més de 12 metres, així com la construcció de capelles laterals a l’interior i la construcció del cor.
La documentació conservada ha possibilitat reconèixer les reformes fetes al segle XVIII per instal·lar un orgue, les reparacions i el programa decoratiu del segle XIX, i finalment, el procés d’espoli de l’església durant la Guerra Civil, amb el desmuntatge de les voltes i parets, per revendre’n els carreus i làpides, així com en el procés d’adequació de l’espai en ple franquisme.
A la darrera fase de la intervenció arqueològica es va realitzar una rasa al quadrant Nord-est del sector, amb la intenció de localitzar restes del fossat del tancament defensiu de la vila de finals segle XII, que ja s’havia evidenciat parcialment a l’interior d’un vas funerari que reaprofitava una arcada del pont d’accés que travessava el fossat per accedir al portal Nord. La rasa va confirmar l’existència d’un fossat retallat al terreny natural i la construcció de la primera església. El seu mur nord, reforçat per almenys tres contraforts, és utilitzat com a tancament de la vila closa en aquest sector de Puigcerdà.
Finalment l’excavació ha permès recuperar diferents elements patrimonials que formaven part de l’església gòtica i de les seves ampliacions del segle XVII, de la qual destaca la recuperació d’una clau de volta decorada i altres elements arquitectònics i decoratius de les portalades gòtiques.
| Galeria d’imatges |
El MNAT i la Biblioteca Pública de Tarragona, en col·laboració amb el Taller de Lectura de l’ONCE, han organitzat un nou cicle dins del programa “Llegim el patrimoni. Literatura i història”.
Amb el format de Club de Lectura i unint la literatura i la història, aquest nou cicle té per objectiu facilitar el coneixement de la història i del patrimoni històric, així com promocionar l’interès per la lectura. En aquesta ocasió el cicle s’articula a l’entorn de l’Eneida de Virgili, a partir de la lectura de la novel·la de Hermann Broch “La mort de Virgili”.
La presentació del llibre, que donarà inici a l’activitat, serà avui, dimecres 15 de maig a les 19,00h al MNAT (Plaça del Rei, 5), a càrrec de Josep Lluís Vidal, catedràtic de Filologia llatina de la UB
| Per a més informació,cliqueu aquí |
| Descarregueu-vos el díptic |
Fa us dies s’ha obert la inscripció per participar a les excavacions arqueològiques de 2013 a la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf), del període neolític antic, dins del projecte de recerca: Implantació, consolidació i desenvolupament de les societats agrícola ramaderes al terç meridional de la Serralada Litoral Catalana.
La campanya d’enguany s’estructura en dos torns: del 16 de juny al 6 de Juliol, i del 7 de Juliol al 27 de Juliol
Es donarà prioritat als estudiants de 1er, 2on i 3er cicle d’Història/Arqueologia. L’allotjament i manutenció són a càrrec de l’organització: Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vista de la plaça dels Jueus de Besalú, on es troba situat el nou BCIN. Fotografia: Margarida Genera
El passat divendres 3 de maig va sortir publicada al DOGC (núm.6368) la declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) , en la categoria de zona arqueològica, la sinagoga de Besalú (Garrotxa).
Un cop complert tots els tràmits preceptius en la instrucció de l’expedient, duta a terme pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, finalment han estat declarades BCIN les restes d’aquest conjunt arqueològic sinagogal, molt ben conservat, que comprèn les restes de la sinagoga medieval, els banys rituals de purificació (el micvé), coneguts des de l’any 1964, sota una fàbrica de tints, i les restes del pati i de la sala d’oracions, posades al descobert al llarg de les intervencions arqueològiques efectuades entre els anys 2002 i 2003.
La sinagoga de Besalú és un dels pocs testimoniatges fins ara coneguts (que configuren l’edifici de la mateixa sinagoga, de la 2a meitat del segle XIII, juntament amb el micvé) documentats a Catalunya i a la península, no solament a través de les seves restes arqueològiques, sinó també per les evidències arxivístiques d’època medieval, i és, sens dubte, la sinagoga més emblemàtica de Catalunya.
| Descarregueu la declaració en pdf |
Ja teniu disponible el núm. 3, corresponent al mes d’abril de 2013, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.
Demà 19 d’abril a 2/4 de 8 el vespre al Museu Darder de Banyoles,está programada la conferència: “Què sabem dels orígens humans a Girona? Domeny: el darrer descobriment de l’apassionant aventura sobre els orígens humans a la bioregió de Girona”, a càrrec d’Albert Aulines, prehistoriador de l’Associació Arqueològica de Girona.
La conferència explicarà la intervenció feta l’any passat a Domeny -una enorme extensió de terreny situada a dos quilòmetres de la catedral de Girona-, quan es van localitzar en context estratigràfic centenars d’evidències del període neandertal i, possiblement també, del preneandertal (Homo Heidelbergensis). L’excel·lent estat de conservació d’aquest registre arqueològic suposa una novetat de primer ordre a nivell europeu a l’hora d’aproximar-se a les primeres fases del seu poblament.
Aquesta conferència forma part del I Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, que organitzen conjuntament els Museus de Banyoles, l’Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l’Estany. El cicle està programat de l’abril al juny de 2013 al Museu Darder de Banyoles i inclou 11 conferències impartides per 15 professionals (prehistoriadors, arqueòlegs, historiadors i antropòlegs) que a diari posen al descobert les restes arqueològiques gironines, del paleolític a l’època moderna.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
Com ja us havíem anunciat anteriorment, del 7 a l’11 de maig se celebrarà la propera trobada de Joves en Investigació Arqueològica (JIA 2013), que tindrà lloc a Barcelona. En aquesta sisena edició, sota el títol: “Cambio en situaciones de crisis. Experiencias pasadas y nuevas perspectivas desde la arqueología”, l’eix temàtic central girarà entorn a la crisi, les ensenyances i les noves perspectives que de l’experiència arqueològica se’n poden derivar.
AINUBHA (Associació d’Investigadors/es UB en Història i Arqueologia), com a organitzador, pretén seguir amb la filosofia de les anteriors Jornades, propiciant un espai de trobada, debat i de posada al dia entre els joves investigadors que es dediquen a l’arqueologia i que encara no han llegit la seva Tesi Doctoral no estiguin en possessió del títol de doctor/a.
| Descarregueu el programa definitiu aquí | | Per a més informació cliqueu aquí |
Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Isaac Casanovas i Jan van Dam han publicat fa uns dies a la revista PLOS ONE un article on reconstrueixen la dieta dels primers esquirols a partir de la integració de dades provinents de la forma de la mandíbula d’espècies actuals i extintes i de l’estudi de la seva història evolutiva.
El treball ha permès deduir que els esquirols que van viure fa 36 milions d’anys s’alimentaven de nous i de llavors i que la majoria d’espècies actuals han canviat poc respecte els seus ancestres. L’estudi confirma que la forma de la mandíbula pot ser utilitzada per inferir de forma fiable el tipus d’alimentació en aquest grup i explica perquè en algunes zones del món algunes espècies han mantingut la dieta dels seus ancestres mentre que en d’altres s’han especialitzat en aliments molt específics.
| Per a més informació cliqueu en aquest enllaç |
| Accediu a l’article aquí |
Aquest cap de setmana, amb motiu del Dia Internacional dels Museus trobareu una infinitat d’activitats programades a tots els museus, centres d’interpretació i jaciments musealitzats de Catalunya, d’entre els quals us recomanem:
