Ja es troba disponible el número 101 (abril 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Els dies 23 i 25 de maig de 2023 tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el XXXII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, amb el títol Tresors monetaris a la Corona d’Aragó medieval i moderna.
Entre la diversitat d’utilitats que es reconeixen a la moneda, destaca la de permetre acumular riquesa. La majoria de vegades és en forma de dipòsits monetaris temporals, ja sigui en mans particulars, ja sigui en les de les autoritats públiques. Aquesta temporalitat fa que la moneda guardada en un moment determinat torni a córrer de mà en mà. A vegades, però, alguns dipòsits monetaris es perden o no es recuperen i, aleshores, en tant que conjunts tancats de monedes, esdevenen tresors en el sentit monetari i, en conseqüència, valuosos testimonis arqueològics.
La noció de tresor des de l’òptica numismàtica no té res a veure, per tant, amb el valor, la quantitat o la raresa de les peces, sinó en el fet de constituir una porció intacta de la circulació i l’estalvi de la moneda en un moment determinat. La diversitat de tresors en sentit numismàtic és molt àmplia: alguns tenen milers de peces grosses, mentre que d’altres només tenen unes poques monedes menudes, fruit d’un petit ocultament o de la pèrdua accidental d’un moneder. Tant se val. Sigui com sigui, tots aporten un inestimable volum d’informació, que s’afegeix a la troballa mateixa de les peces. D’aquí es deriva el drama que representa la dispersió d’un tresor monetari.
En la celebració del seminari d’aquest any es fixa l’atenció en quatre exemples, ben diferents, d’acumulació de monedes, i el seu amagatall i la seva recuperació, total o parcial, molts segles després. L’objectiu final és conscienciar de l’abast del concepte numismàtic de tresor i la seva importància en el coneixement de la circulació de numerari en un moment determinat, més enllà de les peces trobades.
El Seminari tindrà lloc els dies 23 i 25 de maig, de 18 a 20 hores, a la Sala Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les places són limitades i la inscripció és obligatòria.
Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del MNAC
Del 8 al 21 de maig de 2023 se celebrarà a Tarragona la XXV edició del festival Tarraco Viva, que enguany celebra els seus 25 anys amb el títol Poder i vida en una capital romana.
Aquest any el festival Tarraco Viva arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant aquest temps, el festival ha procurat fer la millor divulgació, sempre a partir del coneixement científic de la història i utilitzant una gran quantitat de formats.
Enguany també se celebra el centenari de l’inici de les excavacions del suburbi i necròpolis del Francolí. Unes excavacions realment importants per a la descoberta de l’antiga Tarraco. Milers de tombes amb els seus objectes que parlen de la vida i la mort de molts avantpassats. En l’edició d’enguany s’ha preparat, juntament amb el MNAT, una programació especial per donar a conèixer aquesta fita arqueològica.
Aquestes dues celebracions han fet que el tema central de la present edició de Tarraco Viva sigui la mateixa ciutat de Tarraco, fixant-se en com eren les ciutats romanes, el seu urbanisme i també la vida diària de la seva gent.
El festival comptarà amb nombroses activitats realitzades en diferents espais: exposicions, conferències, recreacions històriques, tallers, audiovisuals, visites, monòlegs, jocs de taula, lectures dramatitzades, etc., entre les quals destaca l’activitat Gent de Tàrraco, una novetat en la programació d’enguany que té com a objectiu apropar el coneixement sobre la gent de la ciutat de fa dos mil anys.
Les entrades es posaran a la venda a partir de demà, dimecres 3 de maig.
Per a més informació consulteu la web de Tarraco Viva
Avui, dia 27 d’abril de 2023, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1412/2023, de 20 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives.
L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la defensa i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català per mitjà de subvencions destinades a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques a Catalunya que siguin intervencions preventives, d’acord amb l’article 14 del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
Del 27 al 30 d’abril de 2023 torna la Magna Celebratio, el festival romà que organitza el Museu de Badalona.
Un any més, el Museu de Badalona i el seu entorn s’ompliran d’activitats que recorden i reivindiquen el patrimoni i la història de la ciutat romana de Baetulo.
Recreacions històriques d’antics oficis, de gladiadors i de l’exèrcit, tallers per als més petits, portes obertes a espais arqueològics, xerrades… tot un seguit de propostes que permetran descobrir com vivien els baetulonenses.
Enguany les propostes giraran a l’entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, dos conceptes de rigorosa actualitat que els romans ja coneixien i, en molts sentits, practicaven.
Per a més informació i inscripcions podeu accedir a la pàgina web de Magna Celebratio.
La revista Science Advances ha publicat un estudi, en què han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, sobre la troballa al jaciment de Canyars, a Gavà, d’un os que, ara fa 39.600 anys, servia de suport per perforar la pell amb burins.
La recerca revela que aquesta tècnica per perforar peces gruixudes de cuir abans d’acoblar-les es remunta, com a mínim, a principis del paleolític superior. I és una tècnica que es fa servir encara actualment per treballar la pell.
El suport de 39.600 anys d’antiguitat trobat als Canyars (a dalt) i rèplica de la tècnica de perforació per fer una costura lineal (a baix). Font: Francesco d’Errico i Luc Doyon
Un grup d’investigadors liderats per Luc Doyon, de la Universitat de Bordeus, entre els quals hi havia Montserrat Sanz i Joan Daura, de la Universitat de Barcelona, han revelat el descobriment d’un suport per perforar el cuir. S’ha trobat al jaciment de Canyars, a Gavà. Aquest suport és el fragment d’un os coxal de mamífer, probablement d’un cavall o un gran bòvid, en la superfície del qual s’observen 28 perforacions fetes, segons l’anàlisi microscòpica i les rèpliques experimentals, amb burins lítics. La distribució d’aquestes perforacions suggereix que l’objectiu era fer una puntada lineal consistent en, com a mínim, 10 forats equidistants amb una mitjana de 5 mm entre cadascun. Així mateix, a la superfície òssia s’hi observen 5 marques més de perforació, cadascuna de les quals produeix dos o tres forats. La seva morfologia, orientació i disposició fa descartar la possibilitat que fossin elements decoratius o registres d’informació numèrica. Els arqueòlegs argumenten que l’explicació més plausible és que es produïssin durant la fabricació o reparació d’articles de cuir.
Les restes arqueològiques trobades al jaciment, atribuïdes al període aurinyacià, i les datacions per radiocarboni obtingudes indiquen que la tècnica de perforació observada la utilitzaven fa 39.600 anys els humans moderns que vivien a la costa est de la península Ibèrica. Així doncs, l’estudi revela que, 14.000 anys abans de la introducció de les agulles de cosir a Europa, els caçadors-recol·lectors paleolítics podien fabricar articles de cuir ajustats i utilitzar-los durant els episodis climàtics rigorosos. Aquest descobriment proporciona noves dades essencials per comprendre les pràctiques de costura paleolítiques —d’altra manera inaccessibles—, mitjançant l’estudi de les eines emprades per perforar la pell.
Les excavacions al jaciment de Canyars han estat a càrrec del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Gavà.
Font: Montserrat Sanz. Universitat de Barcelona.
Consulteu tot el text de la notícia publicada per la Universitat de Barcelona clicant aquí
Amb data 14 d’abril de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’ORDRE CLT/80/2023, de 10 d’abril, per la qual es dona publicitat a les taxes que gestionen el Departament de Cultura i les entitats que en depenen.
En aquesta Ordre s’estableix, entre d’altres, la nova taxa per la tramitació de sol·licituds d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives o integrades en un projecte d’investigació, que queda fixada en 22,80 euros.
Ja es troba disponible el número especial 100 (març 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
En aquest cas s’ha centrat en la temàtica del poblament al neolític antic i mitjà objecte de la trobada científica “JORNADA D’ESTUDI D’ARQUEOLOGIA PREHISTÒRICA HÀBITAT A L’AIRE LLIURE AL NEOLÍTIC ANTIC I MITJÀ A CATALUNYA: NOUS ELEMENTS PER A UNA SÍNTESI” celebrada a Canovelles el passat 25 de març.
Aquest recull bibliogràfic, no exhaustiu, és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals centrats en aquesta recerca i vol ser un instrument útil per a tots els especialistes en el tema, per als professionals que, fruit de les intervencions arqueològiques preventives, s’hagin d’afrontar al repte de formar-se i interpretar restes corresponents a un ampli ventall tipològic i cronològic de jaciments i per als estudiants d’aquestes disciplines.
El recull es presenta en un format dinàmic -que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als textos de les publicacions digitals o al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)- ordenat per ordre alfabètic d’autors i també per zones geogràfiques: Àrea Meridional i Terres de l’Ebre, Àrea Prelitoral i Central, Conca del Segre i Pirineus orientals, Empordà i regió septentrional, Treballs d’àmbit europeu i Treballs a altres punts de la Península Ibèrica. Així mateix, incorpora dues entrades més dedicades a Tesis doctorals i Congressos monogràfics.
El 28 de març de 2023, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, al terme municipal de Capellades, Anoia. Amb data 30 de març de 2023, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Parano i Cova d’en Jaume Forcada.
D’aquest grup destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, i convertint-se en el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys).
El procés d’investigació actual ha posat de manifest l’existència d’una seqüència estratigràfica de prop de 20 m de potència que és el resultat de diferents processos i ambients sedimentaris, però en la qual un factor estructural i jerarquitzant és definit per la construcció de formacions travertíniques producte de la deposició de carbonat càlcic contingut per l’aigua. Les datacions efectuades per mitjà del mètode de l’urani-tori situen aquest registre estratigràfic entre 115.000 i 40.000 anys abans del present. Dins aquesta seqüència fins al moment s’han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d’excavació. Aquests nivells d’ocupació antròpica cronoculturalment pertanyen al Paleolític mitjà –Homo neanderthalensis–, excepte el primer nivell que presenta un registre del paleolític superior–Homo sapiens–.
Els treballs de recerca que es porten a terme actualment han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que ocuparen aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera), d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. Les restes faunístiques recuperades i que provenen de l’activitat cinegètica d’aquests grups permeten constatar una major presència dels herbívors sobre els carnívors. Les espècies més representades són el cavall i el cérvol, seguides dels grans bòvids, la cabra, el senglar i el rinoceront. Quant a les parts anatòmiques identificades, el seu estudi ha permès documentar diferents patrons d’aportació a l’hàbitat per a cadascuna d’aquestes espècies, així com diversos models d’esquarterament dels ossos per tal d’explotar al màxim el seu potencial alimentari.
L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals. Així, en els diversos nivells excavats s’han identificat prop de dos-cents fogars de diferent estructura i funcionalitat, que s’integren dins d’uns patrons d’organització de l’espai desenvolupats per aquests grups neandertals. Les tasques domèstiques s’organitzaven al voltant d’aquestes llars de foc i s’han pogut recuperar un important conjunt d’eines fetes i utilitzades per aquests grups: instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària, la seqüència d’elaboració o cadena operativa de producció dels quals ha pogut ser documentada, en alguns nivells, des de l’inici de l’explotació del nòdul fins a la configuració final dels estris. Altres nivells mostren, però, una clara fragmentació d’aquests processos operatius de producció, la qual cosa està estretament lligada al caràcter o estratègia ocupacional de la balma.
L’interès de la Cinglera es complementa per les excavacions dutes a terme en els altres jaciments d’aquest indret que permeten completar la seqüència de l’Abric Romaní, perllongant-la fins al 9.000 – 8.000 abans del present.
Les seqüències documentades als diferents jaciments permeten l’elaboració d’un model de l’evolució paleoambiental i cultural al Capelló per bona part del Plistocè superior i els inicis de l’Holocè, és a dir del 115.000 als 7.000 anys abans del present. Aquesta persistència de la presència humana s’ha d’entendre en el marc de les condicions d’habitabilitat que oferia el Capelló i de la seva posició estratègica com a via de comunicació natural. El Paleolític mitjà és el període per al qual les evidències han estat més ben documentades, tant pel gran nombre d’episodis d’ocupació que han estat constatats, com per les bones condicions de conservació del registre arqueològic que caracteritza l’Abric Romaní. Aquestes condicions fan possible accedir a aspectes essencials del comportament dels neandertals, especialment aquells que es poden inferir a partir de les seves estratègies d’organització de l’espai.
El conjunt arqueològic destaca per la seva gran rellevància, puix que l’Abric Romaní és el jaciment arqueològic de cronologia paleolítica més important de Catalunya i de la Península Ibèrica, però també, l’Abric de la Consagració on s’han documentat les primeres ocupacions dels Homo sapiens de la Península.
L’Abric Romaní també és excepcional atès que és el jaciment a escala mundial, on s’han identificat més fogars d’ocupacions de neandertals, provocant un canvi de paradigma d’aquesta espècie.
L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques és un element més d’excepcionalitat. A l’excepcionalitat i rellevància del jaciment, juntament amb el bon estat de conservació dels materials recuperats, i un referent en la recerca internacional, el seu valor patrimonial i la seva significació històrica se li ha de sumar el projecte de divulgació, gestionat per l’Ajuntament de Capellades, juntament amb l’equip d’investigadors de l’IPHES, que han fet a través del parc arqueològic, des del qual s’ha potenciat el coneixement i la difusió del jaciment.
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Fotografia: Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic
Excepcional troballa d’un crani de Neandertal a l’Abric Romaní
El passat mes d’agost de 2022 va tenir lloc la presentació, per part de la consellera de Cultura, l’alcalde de Capellades, el director de l’IPHES-CERCA i els investigadors de l’IPHES-CERCA codirectors del projecte de recerca, de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat que es van recuperar durant l’excavació en el nivell Rb de l’Abric Romaní.
Després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment de l’Abric Romaní per part de l’equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, mai abans s’hi havien trobat restes humanes neandertals. Concretament, aquest fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.
Les últimes intervencions als jaciments de la cinglera han estat emmarcades en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya d’excavacions ha estat finançada pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Capellades i l’esponsorització de l’empresa Romanyà-Valls.
Durant la presentació del crani de Neandertal, la consellera de Cultura va anunciar que des del Departament de Cultura s’estava treballant en la declaració de la Cinglera del Capelló i l’Abric Romaní com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.
Descripció de la delimitació
La delimitació del BCIN – ZA de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La cinglera es localitza en l’espai natural comprès entre del nucli urbà de població a l’oest i el riu Anoia a l’est. És un penya-segat travertínic allargat on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques. Es protegeix una superfície total de 48.788 m2.
La delimitació del BCIN en la categoria de zona arqueològica, està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric. L’àrea objecte de protecció, respon a criteris científics i patrimonials. Així que compren tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic, des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. Per tant, el que es protegeix és aquest accident geogràfic on s’han anat identificant en les seves múltiples cavitats l’ocupació humana.
Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
El NEAN – Parc Prehistòric de Capellades, és un centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país, des d’on es gestionen les visites al jaciment de l’Abric Romaní.
Aquest proper diumenge 26 de març, entre les 10 i les 14 hores, tindrà lloc la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar.
La inauguració del Museu Romà de Premià de Mar, situat al carrer Enric Granados 115, tindrà lloc aquest proper diumenge 26 de març, amb visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana i tallers romans per a tota la família.
El Museu, finalment, obre al públic la visita completa a les seves instal·lacions. Una visita amb audioguia de format immersiu, on els visitants podran conèixer el jaciment de Can Ferrerons i la història del pas dels romans per la vila de Premià de Mar.
A falta d’una darrera fase de les obres, on s’acabarà de fer la recepció, la sala de tallers i la botiga, mentrestant ja es podrà realitzar la visita completa al jaciment.
Per a més informació, consulta dels horaris i reserves accediu al web del Museu
Ja es troba disponible el número 101 (abril 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Entre la diversitat d’utilitats que es reconeixen a la moneda, destaca la de permetre acumular riquesa. La majoria de vegades és en forma de dipòsits monetaris temporals, ja sigui en mans particulars, ja sigui en les de les autoritats públiques. Aquesta temporalitat fa que la moneda guardada en un moment determinat torni a córrer de mà en mà. A vegades, però, alguns dipòsits monetaris es perden o no es recuperen i, aleshores, en tant que conjunts tancats de monedes, esdevenen tresors en el sentit monetari i, en conseqüència, valuosos testimonis arqueològics.
Aquest any el festival Tarraco Viva arriba a la seva vint-i-cinquena edició. Durant aquest temps, el festival ha procurat fer la millor divulgació, sempre a partir del coneixement científic de la història i utilitzant una gran quantitat de formats.
Del 27 al 30 d’abril de 2023 torna la Magna Celebratio, el festival romà que organitza el Museu de Badalona.
Ja es troba disponible el 
La inauguració del Museu Romà de Premià de Mar, situat al carrer Enric Granados 115, tindrà lloc aquest proper diumenge 26 de març, amb visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana i tallers romans per a tota la família.