Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de maig 2012, 19:00h
Conferenciants: Daniel Gutiérrez, Lluís Joan i Anna Monleon
Moderador: Toni Caballé
Us recordem que el proper dimecres dia 23 de maig de 2012 a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona) es realitzarà la conferència: Caldes de Montbui: La recuperació de la Muralla medieval (Vallès Oriental),dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. La conferència anirà a càrrec de Daniel Gutiérrez, Lluís Joan i Anna Monleon, i estarà moderada per Toni Caballé.
Aquesta xerrada presentarà els resultats de diverses actuacions desenvolupades al nucli històric de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), i a l’entorn de diversos trams de la muralla medieval, que és clarament reconeixible en la trama urbanística actual. D’aquesta manera es presenten tres actuacions que permeten observar el treball de recuperació i conservació del patrimoni cultural que es realitza a Caldes de Montbui a través del Museu de Caldes i l’Ajuntament del municipi. Les visions que es presenten mostraran el treball realitzat en diversos trams de la muralla medieval de Caldes de Montbui, cadascun amb les seves característiques i amb diverses solucions aplicades. La conferència s’emetrà en vídeostreaming.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb el procés de recuperació de la muralla medieval de Caldes de Montbui.
- Quin és l’objectiu de les intervencions en el nucli antic de Caldes de Montbui?
El municipi de Caldes està molt lligat a la història i l’arqueologia. Existeixen jaciments des de la pre-història fins a l’època moderna. I el centre històric, a més, ha estat permanentment ocupat pels pobladors de la zona des d’època romana. Així es troben grans jaciments com les termes romanes de la Plaça del Lleó, totalment associades a una característica de Caldes, les aigües termals. La trama del nucli antic de Caldes conserva restes romanes, medievals i modernes que cal conèixer, estudiar i treballar. D’aquesta manera es va donant forma a la història del municipi, es treballa el patrimoni a nivell cultural, educatiu, social i urbanístic, i finalment també esdevé un reclam turístic a través de la seva divulgació.
- Quines són les característiques de la muralla de Caldes de Montbui?
Segons l’erudit i historiador E. Moreu-Rey el primer esment a una muralla que rodejaria la vila el trobaríem en un document inclòs al Liber Antiquitatum3, conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona i datat cap el 1102. Altres mencions ja ens traslladarien fins els anys 1238 i 1292, les quals semblen evidenciar que les obres defensives ja estaven consolidades, en concordança amb la fortificació d’altres poblacions del Vallès com ara Terrassa o Granollers. Com es podrà veure en la presentació, la muralla medieval no conserva una única tipologia constructiva. Podrem observar murs de pedra escairats, treballats i alineats, i també mur de tàpia. Diferents solucions segons el moment constructiu i la situació. Els exemples presentats pertanyen a la muralla del Segle XIV, que va manar aixecar el rei Pere III.
- El patrimoni com a oportunitat?
És clar, el patrimoni cultural és un factor d’oportunitat en l’urbanisme, ja que a través d’ell es pot treballar la identitat, la sociabilitat, l’educació i el turisme. D’aquesta manera, com es podrà veure en la presentació, l’aparició de restes arqueològiques no és vist com un problema sinó com una oportunitat. Podreu observar com la muralla de Caldes de Montbui s’han convertit en un eix bàsic d’un nou espai obert al públic al qual donen sentit i utilitat.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de maig 2012, 19:00h
Conferenciants: Mònica López i Ramon Serra
Moderador: Josep Manuel Rueda
L’any 2003 començà el projecte “Origen i evolució de les fortificacions de l’extrem de la Marca: els castells de Gaià”. Aquest projecte prenguè com a model el castell de Selmella, per efectuar-hi una recerca arqueològica dirigida a ampliar el coneixement que es te sobre les primeres fortificacions que constituïren la frontera extrema entre el comtat de Barcelona i el califat de Còrdova durant els segles X i XI.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, Mònica López i Ramon Serra, que conté qüestions relacionades amb les excavacions i el tractament de les restes del castell.
- Quan es van iniciar les intervencions arqueològiques al Castell de Selmella i perquè?
L’agost de 2003 s’inicià el projecte de recerca “Origen i desenvolupament de les fortificacions de l’extrem de la Marca: els castells del Gaià”. Aquest, sota la coordinació de la Universitat Autònoma de Barcelona, prengué el jaciment del Castell de Selmella com a possible model d’estudi dirigit a ampliar el coneixement que es té sobre l’origen i l’evolució de les fortificacions que constituïren la frontera extrema entre el comtat de Barcelona i el califat de Còrdova durant els segles X i XI. D’aleshores ençà s’han dut a terme 7 campanyes d’intervenció arqueològica, les quals, juntament amb l’estudi de les dades recuperades, la recerca documental i els treballs de conservació de les restes, han generat diverses publicacions de caire científic i divulgatiu.
- Quins són els motius que portaren a situar el Castell de Selmella al centre del projecte de recerca?
Existeixen tota una sèrie d’atributs que, combinats, converteixen al castell en pràcticament l’únic dins el conjunt dels castells del Gaià o castells de la marca extrema del comtat de Barcelona. Els trets es poden resumir en:
· La toponímia, la qual suggereix un possible passat islàmic de l’establiment medieval.
· La documentació conservada, la qual remunta l’origen del castell, com a mínim, a la segona meitat segle X.
· El seu emplaçament, al cim del turó de Selmella, a 830 m d’alçada dins la serra de Comaverd, el qual posiciona la fortificació com un dels baluards comtals que des de més antic estava situat al confí de la Marca de Barcelona, a la riba dreta del Gaià, al capdamunt de la serralada que constitueix el límit natural entre l’actual Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Aquesta situació atorga al castell el control simultani de gran part del baix i mig Gaià, i de la Conca, des d’antic vies d’accés cap al nord i l’interior del territori i, per tant, lloc de pas utilitzat per dur a terme les incursions i ràtzies andalusines, com indica la documentació que fa referència a la història de la fortificació.
· I en darrer lloc no podem oblidar les facilitats i l’ajut que des de bon començament varem rebre per part de l’actual propietat dels terrenys on es troba situat l’antic terme de Selmella, fet força inusual a l’hora de plantejar una intervenció que afecta una fortificació que es troba en mans privades.
- Quin paper han jugat la conservació del patrimoni arqueològic i la difusió de la recerca dins el vostre projecte?
Fonamental. Des de la direcció del projecte entenem la recerca arqueològica com a una eina cabdal pel coneixement històric, però també per la posada en valor del patrimoni cultural. En aquest sentit, assenyalar l’important paper que representa la conservació de les restes recuperades, així com la difusió de la recerca dins el propi territori. Ambdós aspectes han estat objectius essencials dins el conjunt dels treballs realitzats a dia d’avui.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 d’abril de 2012, 19:00h
Conferenciants: Imma Ollich, Carme Cubero, Montserrat de Rocafiguera i Maria Ocaña
Moderador: Lluís Garcia Petit
La paleocarpologia ha estat una eina bàsica per al desenvolupament del projecte LEAF, dedicat a l’experimentació arqueològica, que d’ençà el 1991 es duu a terme en uns terrenys situats al costat del jaciment de l’Esquerda Destaca sobretot el del conreu d’espècies antigues de cereals i lleguminoses, identificades al jaciment gràcies a l’estudi paleocarpològic. S’hi reprodueix el sistema de rotació triennal de tardor i de primavera, la rotació biennal i la producció en terreny femat i sense femar, amb l’estudi de la vegetació segetal i ruderal. Després de 20 anys de collites, els resultats comencen a ser significatius i aporten una important informació sobre el rendiment de les collites, el procés d’esgotament de la terra, i la vinculació total de l’agricultura amb la climatologia en èpoques antigues.
A continuació, una petita entrevista a l’arqueòloga Imma Ollich sobre el jaciment de l’Esquerda.
- Quin és l’estat actual de la recerca arqueològica a l’Esquerda i quines són les darreres aportacions en arqueobotànica?
L’Esquerda és un jaciment ibèric i medieval situat en un meandre del Ter, on treballem des de fa trenta-cinc anys, amb un equip coordinat i dirigit des de la Universitat de Barcelona. Durant aquest temps la recerca arqueològica s’ha centrat en el coneixement de l’assentament ibèric i del poblat medieval. Recentment, pel que fa al poblat medieval, hem intensificat els treballs a la necròpolis i a l’església romànica de Sant Pere, i pel que fa a l’assentament ibèric ens estem endinsant en el coneixement de la muralla. També treballem en el camp de sitges visigòtic. Per ara, les fases definides abasten una cronologia des del bronze final fins al segle XIV dC. Un dels aspectes a destacar és que durant aquests anys s’han investigat sistemàticament les restes paleocarpològiques, de manera que podem oferir una seqüència interpretativa del paisatge i de l’economia de l’època ibèrica, visigòtica i medieval.
- Què és l’àrea d’arqueologia experimental de l’Esquerda?
Gràcies al descobriment arqueològic d’un graner del segle XIII, i l’anàlisi de la totalitat del sediment cremat contingut al seu interior, es va poder obtenir una mostra molt clara de les llavors i del possible funcionament de l’agricultura medieval. A partir d’aquestes dades, i conjuntament amb el Dr. Peter J. Reynolds de la Butser Ancient Farm, a Anglaterra, el 1990 va començar el projecte LEAF d’Arqueologia Experimental a l’Esquerda, finançat a base de projectes triennals DGICYT del Ministerio de Educación y Cultura. L’àrea d’arqueologia experimental es troba situada en uns terrenys al costat del jaciment, cedits per l’Ajuntament de Roda de Ter. Aquí s’hi desenvolupa el projecte agrícola que comprèn quatre camps de conreu experimental -on es cultiven les mateixes espècies identificades al jaciment-, el graner i les sitges. També s’hi realitzen altres experiments d’erosió i sedimentació, i de metal·lúrgia.
- Què aporta l’experimentació en l’estudi de l’agricultura medieval?
A grans trets l’objectiu és contrastar les dades arqueològiques i paleocarpològiques obtingudes al jaciment amb les de la producció agrícola. S’estudia tot el procés, des de la sembra fins a l’emmagatzematge, per tal d’obtenir informació que ajudi a la interpretació arqueològica. Un dels aspectes més rellevants és la informació proporcionada per 20 anys de conreus, que permet conèixer aspectes importants sobre la producció i la productivitat, que es poden comparar amb les dades obtingudes a partir de les fonts documentals, i que obren una línia de recerca de gran interès.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 d’abril de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciant: Joan Menchon
Moderadora: Marta Sancho
Gràcies als programes de l’1 % cultural de la Generalitat de Catalunya, els anys 2006 i 2008 es van fer un seguit de treballs de restauració a la torre de Vallferosa que van possibilitar l’accés al seu interior. L’observació d’aquesta estructura, una de les més interessants de l’arquitectura militar medieval, i la datació radiocarbònica de la fusta d’un dels seus cadafals fan plantejar noves hipótesis sobre la seva construcció i cronologia i per tant, l’adscripció a l’arquitectura militar de l’entorn de l’any 1000.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada al conferenciant, Joan Menchon, sobre questions relatives a la datació de la torre.
- Si la torre exterior es del segle VIII, quina cronologia te la interior? Hi ha paral-lels amb aquesta datació?
Aquesta és una pregunta que, ara per ara, és difícil de poder respondre. En primer lloc no tenim clar, o preferim ser prudents: estem amb dues torres o una primera torre que, en un moment determinat, es reforça quan és a mitges? La pregunta es oberta. Si és el segon cas, poca diferencia cronológica ha d’haver, si es el primer cas, potser la poca o nul·la diferència de tècnica constructiva ens diu que la distància cronològica és petita.
- És una torre islámica o feudal?
Si és una torre del segle VIII, almenys l’exterior, el terme feudalisme no s’hauria d’aplicar, no? Islamica és la torre interior del Cargol, a pocs quilòmetres, i les diferències arquitectòniques son importants. Potser hauríem de parlar de com definir i datar altres torres properes com les de Peracamps o Ardèvol. I potser hauríem d’obrir una tercera via: ni una cosa ni l’altra. I si és una torre de pagesos o tinents de la terra que no podem enquadrar ni en l’òrbita islàmica depenent de Balaguer ni el l’òrbita de la marca?
- Pot ser que la mostra de fusta estigui contaminada i la datacio sigui incorrecta? No es molt arriscat datar la torre nomes amb una mostra de fusta? I si la fusta es reaprofitada?
Pot ser que la mostra estigui contanimada, pot ser que la datacio sigui incorrecta, poden ser moltes coses, però en principi hem de confiar en la mostra i en l’analítica, no podem malfiar perquè senzillament la datació no quadri amb el que s’ha dit fins ara. Pel que fa a una sola mostra per datar la torre, certament ens en calen més i, de fet, hem sol·licitat noves analítiques d’altres fustes de la torre que ajudaran a enquadrar de forma definitiva, esperem, la cronologia. Quant a si és una fusta reaprofitada o no, es fa difícil de creure en una zona rural i boscosa.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de març de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciants: Gemma Font, Josep M. Llorens, Quim Mateu, Sandra Pujadas i Jordi Tura
Moderador: Josep Manuel Rueda
El tema de la xerrada és el castell de Montsoriu que, després de la darrera gran fase constructiva del segle XIV, es va convertir en un dels millors exemples de l’arquitectura militar medieval del nostre país. Posteriorment, el segle XV, el castell inicià un lent però progressiu procés de decadència que s’intensificà en el segle XVI. En aquest context cronològic s’emmarca la descoberta d’un dels fons arqueològics més notables d’aquest període que s’han localitzat fins ara.
- En els darrers anys les intervencions arqueològiques al Castell de Montsoriu s’han centrat en l’excavació i documentació d’un conjunt important d’àmbits del pati d’armes d’aquesta gran fortalesa. Què destacaríeu d’aquestes intervencions?
A més de les dades aportades en el coneixement de les fases constructives dels segles XIII-XIV -sobretot des de la perspectiva arquitectònica-, els resultats de l’excavació d’aquest ampli sector de la fortalesa, cal vincular-los a la informació i materials obtinguts en relació a la fase d’abandonament del castell corresponent als segles XVI i XVII.
Les singularitats són diverses, però la seva veritable dimensió cal cercar-la en el conjunt de dades que ens estan aportant. Remetent-nos a la troballa del fons arqueològic localitzat l’any 2007 en un context tancat, cal esmentar que estaríem parlant d’un conjunt format per les restes d’uns 400 objectes procedents tant de la vaixella de taula del castell (una cinquantena de serveis amb plats, escudelles, servidores, sitres i pitxers, incloent també copes, gerres i setrills de vidre ), cuina i emmagatzematge (olles, cobertores, greixeres, greixoneres, gibrells, gerres…), així com objectes d’ús quotidià (flabiols, daus, denes de corall…) i metàl·lics (llànties, didals, sivelles, ganivets…). Però la seva singularitat, més enllà d’aquest importantíssim volum d’objectes -molts d’ells restaurables-, cal veure-la també en funció de les més de 10.000 restes faunístiques que l’acompanyen i que en aquests moments estan en fase d’estudi.
- Quins resultats espereu que puguin aportar tant el fons arqueològic localitzat com els estudis de fauna actualment en curs?
Des d’una perspectiva científica cal interpretar el conjunt de dades que s’estan obtenint, com un dels millors testimonis arqueològics obtinguts fins ara referents a les formes de vida en el context d’una fortalesa en ús en el segle XVI. Des d’un punt de vista social, aquestes troballes ens obliguen a portar a terme un exercici museogràfic important per tal de posar a l’abast dels ciutadans tant aquest fons arqueològic en si mateix, com també la informació recollida en els diferents estudis desenvolupats. De la capacitat que tinguem per fer arribar aquesta informació a la ciutadania com també de la posada en valor del propi castell a partir de les tasques de consolidació i restauració arquitectònica que s’estan portant a terme, en depèn un dels objectius importants que en el moment d’iniciar les intervencions fa gairebé 20 anys ens varem proposar, com era -i continua essent- l’aportació del patrimoni al coneixement i a l’activació econòmica d’una comarca.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciants: Imma Teixell, Moisés Díaz i Joan Eusebi Garcia Biosca
Moderadora: Maite Miró
Les intervencions arqueològiques fetes amb motiu de la rehabilitació de l’antic beateri han permès documentar una seqüència evolutiva de la ciutat des d’època romana fins a l’actualitat: estructures del fòrum provincial, amb la localització d’una nova volta i la documentació de paraments del cos sobre la Volta del Pallol, que aporten noves dades sobre els accessos al fòrum; una important ocupació d’època tardoantiga; la urbanització d’aquest sector en època medieval (carrers, l’edifici gòtic i les dependències monàstiques dels pares predicadors); la construcció del beateri en època moderna (conjunt d’església i convent) i les reformes d’època contemporània.
- Què aporten els resultats de la intervenció pel que fa la ciutat romana de Tàrraco?
La documentació d’estructures, desconegudes fins fa poc, de volta d’època romana així com d’altres construccions relacionades amb la canalització d’aigües, estan permetent poder parlar d’un espai ben articulat al servei dels usuaris del Fòrum Provincial i també per a les tasques de manteniment i de la infraestructura necessària per un espai monumental d’aquest tipus. També s’ha avançat amb les propostes de configuració arquitectònica pel que fa al tancament perimetral de la plaça de representació.
- I a l’època medieval?
Miraculosament al pati del beateri hem pogut recuperar una bona extensió de l’urbanisme d’època medieval, fins i tot amb un vial on s’hi obren diferents habitatges. Aquest fet en l’arqueologia de Tarragona no sol ser freqüent, ja que la monumentalitat de l’època romana eclipsa la “quotidianitat” de les restes medievals.
– Tenint en compte que l’any 2011 es commemorà el Bicentenari del setge a la Guerra del Francès a Tarragona, s’han recuperat dades a l’excavació d’aquest episodi?
S’ha pogut constatar una actuació de recuperació de l’espai enderrocant murs així com un acció de terraplenament de l’àrea. També s’han pogut recuperar diversos materials bèl·lics, com ara boles de canó en ferro, bales de plom de mosquet i baionetes franceses entre altres.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciants: Esteve Nadal i Adriana Vilardell
Moderador: Roger Marcet
Els treballs arqueològics duts a terme durant les obres del projecte de restauració estructural de les Drassanes Reials de Barcelona, amb motiu de la remodelació del Museu Marítim, han permès localitzar una zona de necròpolis, dintre d’un marc cronològic altimperial que es perllongaria fins a l’època tardoromana. Destaca la troballa de les restes d’un mausoleu rectangular, a l’interior de qual s’han identificat tres nivells d’ús, amb urnes cineràries de diversa tipologia i aixovars funeraris associats. Les obres han posar de manifest també restes de les Drassanes originals del s.XIII, de les ampliacions del s. XV, i les posteriors reformes del s. XVIII.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants .
- Que destacaries dels resultats obtinguts en la intervenció arqueològica?
Els treballs arqueològics duts a terme en les naus de ponent de les Drassanes Reials han permès localitzar part d’una necròpolis romana i nombroses estructures corresponents a la drassana des dels seus orígens (finals del segle XIII) fins pràcticament l’actualitat.
- Que suposa la presencia de vestigis romans en aquesta zona de la ciutat?
Primerament confirma la presència d’una destacada necròpolis, amb una dilatada cronologia (s. I- s. VI dC) i gran varietat en quant a les estructures funeràries (destinades tant a inhumacions com a incineracions). Alhora, la disposició de les diverses sepultures i la seva ubicació respecte a la orografia de Barcino ens permet vincular la seva presencia amb l’existència de la Via marítima que comunicaria la ciutat amb la muntanya de Montjuïc.
- Quina rellevància tenen les dades arqueològiques respecte al coneixement de les Drassanes Reials de Barcelona?
Les tasques arqueològiques han permès establir les línies principals de l’evolució constructiva del recinte de les Drassanes Reials. Això ha comportat, alhora, un canvi en el coneixement que es tenia fins al moment, fonamentat en la documentació històrica i mancat de la informació arqueològica. Per tant, caldrà fer una relectura de la documentació tenint en compte les dades aportades per l’arqueologia . Cal destacar, però, que encara resta una intervenció en curs (naus de llevant) i que hi ha diversos punts claus per comprendre millor el recinte en els quals no s’hi ha intervingut.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de febrer de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciants: Joaquim Garcia i Carme Puerta
Moderadora: Pepita Padrós
En els darrers anys s’ha avançat en les excavacions de recerca de Torre Llauder. Cal remarcar l’excavació íntegra del peristil i les noves dades sobre el seu jardí. S’ha iniciat un programa de restauració i una nova presentació al públic dels mosaics. Així mateix, s’ha dissenyat un Pla director per a les actuacions futures.
A l’inici de la sessió, Ramon Ten, Cap del Servei d’Arquelogia i Paleontologia, presenta el nou exemplar publicat de la revista Tribuna d’Arqueologia 2009-2010.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre la vil·la romana de Torre Llauder:
- Quina importància té la represa de les actuacions arqueològiques al jaciment de la vil·la romana de Torre Llauder?
El jaciment va ser descobert per Marià Ribas l’any 1961, moment on es van iniciar les intervencions arqueològiques. Després, durant la dècada dels 60 i en els anys 80 es va adequar el jaciment per a la visita pública. Es va portar a terme la restauració dels mosaics de les dependències de la pars urbana i s’iniciaren noves campanyes d’excavació dirigides per Marta Prevosti i J. Francesc Clariana. No es va tornar a intervenir al jaciment fins l’any 2006, quan l’ajuntament de Mataró va decidir reprendre l’activitat i posar en valor l’equipament. L’any 2008 es va aprovar un Pla director, actualment en execució, que contempla l’excavació en extensió de tot el Clos Arqueològic, la restauració de les restes i el plantejament d’una nova museografia del jaciment.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de febrer de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciants: Pilar Bravo, Míriam Garcia i Eduard Solà Moderador: Jaume Massó
Les darreres intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc a Reus (Baix Camp) han posat al descobert un nombre important d’estructures circulars de cronologia compresa entre diverses fases del neolític i del bronze inicial. Les estructures localitzades tenen tipologies i funcions diverses (domèstiques, funeràries, de combustió, etc.). L’estudi d’aquestes estructures i dels materials que s’hi ha exhumat aporten nous coneixements al poblament d’aqueta zona del Camp de Tarragona durant aquestes fases de la prehistòria recent.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues:
-Quina importància tenen aquestes intervencions per al coneixement de la prehistòria recent al Camp de Tarragona?
Aquestes intervencions han permès recuperar tot un conjunt arqueològic d’estructures de diversa tipologia i funcionalitat que ens aporten un coneixement més ampli de les primeres societats productores i de la seva cultura material al Camp de Tarragona fins al moment poc conegut. A més, les restes recuperades ens permeten establir possibles connexions entre el Camp de Tarragona i la resta del nord-est peninsular durant la prehistòria recent.
-Quins són els factors i els medis que han permès (i alhora han condicionat) l’excavació i posterior anàlisi dels materials exhumats?
Aquestes intervencions s’emmarquen dins de grans obres en les quals és sempre complicat coordinar els diferents interessos implicats. Per una part, existeix la necessitat d’executar el projecte que motiva la intervenció, i per altra, les necessitats que una excavació de prehistòria implica, com els terminis d’excavació, la necessària intervenció d’un equip pluridisciplinar (arqueòleg, antropòleg, anàlisis posteriors, etc.), comporten una alteració que condiciona la feina arqueològica, que ha d’aconseguir trobar l’equilibri per assolir els objectius de l’execució de l’obra i la correcta preservació del patrimoni cultural.
-Quines similituds presenten els assentaments estudiats amb altres jaciments pròxims i d’aquesta mateixa tipologia, com El Cavet o La Timba d’en Barenys, entre altres?
Es tracta de jaciments que presenten una ocupació a l’aire lliure durant diverses fases del neolític en una mateixa zona geogràfica marcada per la presència del mar i la Serralada Pre-litoral amb les muntanyes de Prades.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de febrer de 2012, 19.00h
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2012, 19.00h
Conferenciants: Núria Armentano, Oscar Escala, Andreu Moya, Dominika Nociarová, Enric Tartera i Ares Vidal.
Moderadora: Araceli Martín
Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jaciment prehistòric evidenciat per la presència d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja. Les restes ceràmiques permeten identificar dues fase d’ocupació: una primera del neolític final i una segona del bronze inicial. L’horitzó del bronze inicial es troba relacionat, a més, amb la reutilització de cinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius que han permès la identificació de restes de com a mínim una trentena d’individus. Tenen un interès especial els processos atestats de descomposició, remoció i alteració de les restes inhumades que fan del jaciment de Cantorella un cas singular dins del context de la prehistòria recent catalana.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues:
