“Vine a conèixer la joia del Museu”. Al Jaciment arqueològic de l’Esquerda.
-  Dissabte 18 de maig, a les 17.30 h. Visita comentada sobre el procés d’excavació de la muralla visigòtica de l’Esquerda que enguany hem ha estat triada com a Joia del Museu. S’explicaran els detalls del procés d’excavació realitzat durant l’any 2012 i les pautes de la restauració que s’hi ha de portar a terme.
| Per a més informació, cliqueu aquí |

“Portes Obertes al Parc Arqueològic Mines de Gavà” (carrer de Jaume I, 7)
-  Dissabte 18 de maig, a partir de les 10 h
Gavà se suma a aquesta celebració i posa a l’abast de tothom la visita a les instal·lacions del Parc Arqueològic Mines de Gavà, i el Museu de Gavà de forma gratuïta. Tothom que ho desitgi podrà gaudir d’una visita guiada al Parc Arqueològic per endinsar-se en les mines en galeria més antigues d’Europa.
Horari d’inici de visites: 10.30, 11, 11.45, 12.15, i 12.45 h. I a les 16, 16.30 i 17.30 h.
Places limitades. Inscripció gratuïta amb antelació al 932 639 650.
| Per a més informació, cliqueu aquí |

“Els gegantons busquen la seva història”. Visita familiar amb els Gegantons de Gavà.
-  Diumenge 19 de maig, a les 11 h. Activitat adreçada a públic infantil.
Els Gegantons de Gavà estan una mica preocupats perquè han descobert que tothom té una història, uns orígens… i ells, en canvi, no saben d’on vénen. Per això aquesta primavera han decidit fer un petit viatge pels carrers i espais més emblemàtics de Gavà en busca de la seva història.
Després de visitar la biblioteca Josep Soler Vidal cercant informació i coneixent històries, el Sr. Fricandó, la bruixa Gru Gru, la lluna Julieta, el nen Saturní, la papallona Mariona, el sol Gavarrot, la nena verda Paula i la Margarideta visitaran el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Qui sap si en aquesta missió arqueològica descobriran la seva història!

Activitats programades a Can Tacó Mons Observans, assentament Romà de Can Tacó-Turó d’en Roina

“Històries i llegendes a l’entorn de Mons Observans”.
-  Dissabte, 18 de maig de 2013 a les 20.00h visita teatralitzada. Al capvespre, quan el sol s’amaga i la plana del Vallès s’il·lumina amb milers de llums que redibuixen cases i carrers és un bon moment per contemplar el jaciment amb uns altres ulls i escoltar contes i llegendes a la llum de la lluna (encara que no faci el ple…)

“La llegenda de Mons Malus”.
-  Dissabte a les 21.30 h , a l’esplanada d’entrada al jaciment.
| Per a consultar altres activitats a Can Tacó i altres informacions cliqueu aquí |

Exposició de les pintures murals de primer estil pompeià del jaciment de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans), al Museu Municipal de Montmeló.
-  Diumenge, 19 de maig de 2013, de 11.00 a 14.00 h visita guiada a l’exposició, i a les 12,00h  presentació dels treballs de restauració a càrrec de les restauradores Débora Iglesias i Isabel Parra. Entrada gratuïta
L’any 2010, els arqueòlegs que treballaven a les excavacions del jaciment van descobrir una gran quantitat de fragments de pintura mural romana que havien estat abocats, feia més de 2.000 anys, a l’interior d’una gran cisterna. Una part important d’aquestes pintures han estat pacientment restaurades al nostre museu per l’equip de restauradores del jaciment. Us convidem a contemplarles i a conèixer de ben a prop els treballs de restauració.
| Per a més informació, cliqueu aquí |

Conferenciants:  Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal i Núria Armentano
Moderador: Francesc Tuset

El proper dimecres dia 22 de maig de 2013, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “La Fogonussa (Sant Martí de Maldà). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell. Excavacions al tram IV del Canal Segarra-Garrigues”, dintre del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2012-2013, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les obres de construcció del canal Segarra-Garrigues, al seu pas per Sant Martí de Maldà, han afectat una petita franja linial de l’extensa àrea arqueològica de la Fogonussa. L’actuació ha posat al descobert les restes d’una ocupació continuada des dels ibers fins als visigots. Han aparegut tres basses d’època ibèrica, dos forns de calç i una necròpoli d’inhumació romana, així com restes d’un assentament i un camp de sitges d’època visigoda. Els elements exhumats en aquesta excavació permetran aprofundir en el coneixement de l’evolució del poblament de l’Urgell al llarg dels més de vuit-cents anys d’ocupació de la Fogonussa i per impulsar futurs estudis i projectes d’intervenció en un jaciment que encara pot aportar moltes dades a aquests horitzons cronològics.

La conferència, a càrrec d’Òscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal i Núria Armentano, estarà moderada per Francesc Tuset. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2013.

| Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats del jaciment de la Fogonussa.

-   Què és la Fogonussa?

La Fogonussa és un dels jaciments “clàssics” de la comarca de l’Urgell. Va ser donat a conèixer el 1912, ha estat objecte d’intervencions per part d’afeccionats de la contrada i, l’any 1915, va ser objecte d’una actuació puntualment per part de Josep Colominas i Agustí Duran i Sanpere de la Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, més que un jaciment l’hauríem de considerar com una àrea arqueològica que s’estén al llarg de la serra que, entre Sant Martí de Maldà i Belianes, delimita pel nord la vall del Corb. En aquesta suau elevació es concentren en uns 500 m diverses localitzacions arqueològiques en què s’apleguen les restes d’un poblat ibèric, d’una vil·la i necròpolis romanes, d’un forn romà de material constructiu, d’unes tombes de banyera i els possibles indicis d’una ocupació de la primera edat de ferro.

-   Què han suposat les intervencions realitzades entre el 2010 i el 2011?

Les actuacions arqueològiques s’han dut a terme en el marc de la construcció del Canal Segarra-Garrigues. El traçat del canal discorre pel nord de les antigues localitzacions conegudes, a només uns 150 m del poblat ibèric. La sorpresa ha estat la constatació que les estructures arqueològiques s’estenen pel vessant septentrional de la serra. D’aquesta manera, s’han identificat tres basses ibèriques, dos forns de calç romans, dues àrees de necròpolis –una amb seguretat baix-imperial, l’altra encara dubtosa–. Però, potser el més significatiu ha estat la documentació d’un camp de sitges i diverses estructures d’habitació d’època visigòtica, cosa que amplia l’espectre cronològic de les ocupacions de la Fogonussa.

-   Què es pot destacar a nivell antropològic?

Malgrat que encara no ha estat possible realitzar l’estudi de les restes antropològiques al laboratori, el seguiment de camp va aportar una troballa paleopatològica excepcional en les restes de l’EN87. En aquesta estructura s’hi va excavar l’esquelet d’una dona, d’una edat estimada entre els 30 i els 40 anys, que presentava una calcificació a nivell abdominal. L’element calcificat és arrodonit, de superfície rugosa, del mateix color i textura que els ossos de l’individu, i té unes mides d’uns 43×44 mm de diàmetre. Es tracta d’una peça incompleta, i buida, semblant a la closca d’un ou, amb unes parets molt fràgils. Al seu interior s’hi van trobar quatre dents de morfologia anòmala i un petit fragment d’os. Tot i que el diagnòstic de les calcificacions pèlviques o abdominals en paleopatologia és sempre complicat, en aquest cas, tant la localització de la peça, com les característiques macroscòpiques, les imatges del TC, i sobretot el fet de trobar dents a l’interior, va permetre reconèixer que es tractava d’un teratoma ovàric. Un teratoma és un tumor que sol ser benigne, i que conté restes de matèria orgànica, com pèl, dents, ossos, i altres teixits, al seu interior. Únicament hi ha un altre cas publicat de teratoma antic a Europa, procedent de la ciutat de Roma, al jaciment de Via Lucrezia Romana. Correspon a una troballa excepcional tant per la seva etiologia, com per la seva antiguitat.

Imatge: Jordi Sagrera Aradilla

Les instal·lacions del Centre Bonastruc ça Porta se situen al bell mig del nucli urbà de la ciutat romana de Gerunda i és l’àmbit on, des de mitjan segle XII, es va consolidar el call jueu. N’ocupava la part baixa i s’estenia a banda i banda de l’actual carrer de la Força que, aleshores, es coneixia com el carrer Major del Call.

La clausura i reducció del call al 1415 excloïa totes les possessions jueves de la galta de ponent de dit carrer, entre les quals, figurava la sinagoga. Això esperonà a bastir-ne una altra que es va ubicar en uns patis i cases arruïnades que l’aljama va comprar el 1434. El decret d’expulsió de 1492 obligava als jueus a vendre la sinagoga i les darreres propietats a cristians. Les transaccions, ben conegudes gràcies als documents conservats, han permès situar-les sobre un plànol. Segons les dades aplegades, la sinagoga s’emplaçava en el pati superior i central del Centre Bonastruc ça Porta (el de l’estrella de David a terra -vegeu les planimetries-). En el pati inferior, a l’extrem sud-est de l’immoble, hi hauria hagut la carnisseria jueva.

La rehabilitació de la part de l’edifici destinada a les exposicions temporals motivà una primera intervenció arqueològica. Al 2011 s’explorava un espai situat a tocar del pati inferior i rere una porta adovellada medieval paredada abocada a un pati fora de les instal·lacions que havia estat un antic carreró (carreró Hernández). Les evidències assenyalaven una probable connexió amb les restes que es podien amagar en el subsòl del pati inferior. El pati es va excavar en tres intervencions arqueològiques entre el 2012 i el 2013.

S’han documentat restes materials de l’època medieval que aporten una valuosa informació de l’estructura urbana d’aquest sector del call. S’han identificat i descobert vàries estances i una cisterna coberta amb volta d’una casa del segle XIII perfectament encaixada en els retalls verticals de la roca natural del subsòl. Un potent nivell d’incendi datat vers la darreria del segle XIV va arruïnar la casa que, malgrat tot, es va reparar parcialment fins que, a finals del segle XV, es va abandonar i posteriorment enderrocar i colgar sota una potent capa de runa. Al segle XVII hom hi va construir un altre edifici amb un mur i una claveguera que travessaven de cap a cap el pati. Als segles XIX i XX s’hi van fer passar altres clavegueres que han fressat gairebé tot el pati.

| Per veure planimetria del jaciment, cliqueu aquí |

Vista del fossat. Fotografia: Júlia Miquel

Des de finals de 2012 i fins el març de 2013, promoguda per l’ajuntament de Puigcerdà i amb l’ajut de la Diputació de Girona, s’ha portat a terme l’excavació arqueològica del subsòl del campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà en el marc de la intervenció per a la restauració i l’adequació del seu entorn, sota la direcció dels arqueòlegs Júlia Miquel López i Oriol Achón Casas

Arran de l’excavació arqueològica s’ha pogut documentar l’evolució del temple des de la primera construcció romànica de finals del segle XII a inicis del XIII, que es troba representada per un dels murs de la nau i fins a tres contraforts. S’ha pogut constatar també la posterior transformació en un temple gòtic entre finals del segle XIII i inicis del XIV, i documentar les conseqüències dels desastres naturals que va patir l’indret: els terratrèmols de 1428, i altres d’accidents, com  l’incendi del campanar el 1650 o del temple el 1785, i les posteriors reparacions que aquests desastres van originar. Els treballs arqueològics han permès constatar que el temple es va ampliar al segle XVII, amb la construcció de dues capelles laterals amb els seus vasos funeraris, i que també es va reformar l’atri i es va excavar un túnel del qual s’ha pogut documentar un tram de més de 12 metres, així com la construcció de capelles laterals a l’interior i  la construcció del cor.

La documentació conservada ha possibilitat reconèixer les reformes fetes al segle XVIII per instal·lar un orgue, les reparacions i el programa decoratiu del segle XIX, i finalment, el procés d’espoli de l’església durant la Guerra Civil, amb el desmuntatge de les voltes i parets, per revendre’n els carreus i làpides, així com en el procés d’adequació de l’espai en ple franquisme.

A la darrera fase de la intervenció arqueològica es va realitzar una rasa al quadrant Nord-est del sector, amb la intenció de localitzar restes del fossat del tancament defensiu de la vila de finals segle XII, que ja s’havia evidenciat parcialment a l’interior d’un vas funerari que reaprofitava una arcada del pont d’accés que travessava el fossat per accedir al portal Nord. La rasa va confirmar l’existència d’un fossat retallat al terreny natural i la construcció de la primera església. El seu mur nord, reforçat per almenys tres contraforts, és utilitzat com a tancament de la vila closa en aquest sector de Puigcerdà.

Finalment l’excavació ha permès recuperar diferents elements patrimonials que formaven part de l’església gòtica i de les seves ampliacions del segle XVII, de la qual destaca la recuperació d’una clau de volta decorada i altres elements arquitectònics i decoratius de les portalades gòtiques.

| Galeria d’imatges |

AQÜEDUCTE ROMÀ. Plaça del Vuit de Març, s/n.
Visita guiada a l’aqüeducte romà, de la plaça Vuit de març  fins a la Casa de l’Ardiaca.  Inici a la pl. Vuit de març, cada 15’; durada: 15’. Explicació a la plaça Vuit de març sobre l’aqüeducte i ruta després fins l’Arxiu Històric a la Casa de l’Ardiaca amb l’explicació final.

FAÇANA MARÍTIMA DE LA MURALLA ROMANA I LA PORTA DE MAR. Pl. dels Traginers, s/n.
A partir de les 19 h: itinerari per la façana marítima de la muralla romana i la porta de mar (sortida pl. dels Traginers, fins al carrer Regomir, cada 30’). El recorregut comentat resseguirà la muralla romana des de la plaça Traginers  fins al centre de Regomir 7-9. Inici a la plaça dels Traginers, on s’explica el que s’està fent per recuperar la muralla romana de la ciutat (acció inclosa al Pla Barcino), així com els dos recintes de la muralla romana de Barcino, i la torre romana localitzada en aquesta plaça. Seguidament s’anirà cap al patí de Correu Vell, 5, per veure el tram de muralla i dues torres més. S’acabarà la visita al centre de Regomir, que forma part del centre cívic del Pati d’en Llimona, on es farà l’explicació  de la porta de mar i les termes romanes marítimes. Il·luminació de la muralla romana a plaça Traginers.

| Per a més informació i per consultar altres activitats, cliqueu aquí |

La proposta s’emmarca dins d’un projecte de  recerca i difusió que aplega un seguit de diferents activitats: xerrades, audiovisuals, exposicions, visites guiades, etc, a l’entorn de l’Amfiteatre de Tarragona. Aquestes jornades s’insereixen en les activitats de la quinzena edició del festival Tàrraco Viva del 2013.

La majoria de les activitats incloses al programa són gratuïtes, però cal inscripció prèvia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Amb el format de Club de Lectura i unint la literatura i la història, aquest nou cicle té per objectiu facilitar el coneixement de la història i del patrimoni històric, així com promocionar l’interès per la lectura. En aquesta ocasió el cicle s’articula a l’entorn de l’Eneida de Virgili, a partir de la lectura de la novel·la de Hermann Broch “La mort de Virgili”.

La presentació del llibre, que donarà inici a l’activitat, serà avui, dimecres 15 de maig a les 19,00h al MNAT (Plaça del Rei, 5), a càrrec de Josep Lluís Vidal, catedràtic de Filologia llatina de la UB

| Per a més informació,cliqueu aquí |

| Descarregueu-vos el díptic |

La campanya d’enguany s’estructura en dos torns: del 16 de juny al 6 de Juliol, i del 7 de Juliol al 27 de Juliol

Es donarà prioritat als estudiants de 1er, 2on i 3er cicle d’Història/Arqueologia. L’allotjament i manutenció són a càrrec de l’organització: Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Detall del bou recuperat a l'abric de Mas d'en Llort. Fotografia: Pep Castells

El proper dimecres 15 de maig, l’Hble. Sr. Josep Ma. Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural presidirà l’inauguració de les obres de protecció i ordenació de l’espai per la visita a les pintures rupestres prehistòriques de les Muntanyes de Prades. Les obres, promogudes per les Regidories de Medi Ambient i Turisme de l’Ajuntament d’Ulldecona, s’han dut a terme amb la col·laboració del PNIN de Poblet, el CIAR del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, l’IPHES i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius,Biblioteques, Museus i Patrimoni, en el marc del programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya està portant a terme, des de fa anys, actuacions en diferents conjunts de pintures rupestres de Catalunya.

Els resultats d’aquesta recuperació de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades de Mas d’en LLort, Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon, de la seva protecció i de la incorporació en un nou marc de visites més ampli han estat possibles gràcies a les diferents feines que des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia s’han anat duent a terme al llarg de 2012 i part de 2013: els aixecaments topogràfics de detall de cada un dels abrics amb pintures, la realització dels projectes de tancament de protecció, disseny, càlcul d’estructures i modificacions de final d’obra, seguiment i control de la instal·lació de la tanca amb les correccions i millores ordenades, producció i instal·lació dels rètols informatius a cada un dels abrics, realització del projecte de barana de seguretat per  a les visites i l’actuació de recuperació de la figura nº 10 (un bou) de l’abric de Mas d’en LLort.

| Galeria d’imatges |

El centre d’interpretació Mons Observans de l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roina (Montmelò – Montornès del Vallès) ofereix visites guiades els diumenges de maig i juny de 2013, a les 11, a les 12 i a les 13 hores.

La visita guiada es pot complementar amb l’exposició “Un jaciment per descobrir” al punt d’informació del jaciment, i amb el “taller d’excavació” de l’aula d’arqueologia, adreçat al públic infantil.

A més d’aquestes activitats de cap de setmana, el cente d’interpretació Mons Observans ofereix les activitats escolars “Veniu a descobrir l’època romana i a aprendre, de primera mà, l’ofici d’arqueòleg!”, desenvolupades en format de visites guiades, visites teatralitzades i taller d’arqueologia.

El jaciment romà de can Tacó – Turó d’en Roina, ubicat als turons de les Tres Creus, constitueix un observatori privilegiat de la Via Augusta al seu pas pel Vallès Oriental i el Barcelonès. És per això que l’espai ha estat batejat com a Mons Observans.

A les obres de condicionament realitzades recentment al jaciment, s’ha creat un itinerari de visita que permet accedir a l’interior de les estances a través de plataformes que recuperen la topografia original de l’assentament. Per complementar la visita al recinte arqueològic, s’ha construït un punt d’informació i dues aules a l’aire lliure destinades a la realització de tallers escolars i familiars.

Informació i inscripcions:
- Museu Municipal de Montmeló • 93 572 11 66
- Ajuntament de Montmeló • 93 572 10 33
- Ajuntament de Montornès del Vallès • 93 572 11 70
info@monsobservans.cat