Tribuna d'arqueologia


941 APUNTS

  • 15:05
  • 0

Tribuna d’arqueologia 2013-2014: “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep Manuel Rueda

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya sorgeix arran de l’interès polític dels moviments nacionalistes catalans per definir un passat històric nacional. S’analitzen els corrents teòrics i organitzatius de les etapes de la Mancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, i el Franquisme.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre els aspectes més destacats de la seva conferència:

-    Quines són les característiques bàsiques del sorgiment de l’arqueologia científica a Catalunya?

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya s’ha de fixar l’any 1097 arran de la creació del Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la decisió conjunta amb la Junta de Museus de Barcelona d’endegar la recerca arqueològica a Empúries. Aquesta decisió, però, no va ser fruit de raons científiques sinó polítiques. El desenvolupament de l’arqueologia europea al llarg del segle XIX es va lligar amb la necessitat de reconeixements dels estats-nació sorgits  desprès del període napoleònic com a fórmula per vertebrar uns elements identitaris bàsics per reclamar drets polítics. En el cas català, l’ús de l’arqueologia com a eina política el trobem, per exemple, en els escrits d’Enric Prat de la Riba –especialment en la seva obra La nacionalitat catalana (1905)- on es fan servir els conceptes del món ibèric i la colonització focea com a referents formatius de la cultura i la nació catalanes, superant el model clàssic que per la definició de Catalunya com a poble i estructura social emprava l’Edat Mitja des de la Renaixença. Aquesta vinculació amb el món clàssic havia de servir també per endarrerir la cronologia del concepte diferenciat de Catalunya, i possibilitar una diferenciació d’arrel amb el món castellà vinculat a les comunitats cèltiques. Aquest element identitari es mantindrà al llarg del primer quart del segle XX. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, des de la Diputació de Barcelona primer i la Mancomunitat després van saber dotar d’una estructura científica la recerca basada en raons polítiques.

-    Quins elements  estructurals poden definir-se respecte de l’organització de la recerca?

Si bé la recerca arqueològica va desenvolupar-se per raons polítiques superant l’estadi de l’associacionisme cultural i científic propi del segle XIX, la tasca dels estudiosos i afeccionats va ser ràpidament emmarcada en una organització de caire professional. La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC creà l’any 1915 el Servei d’Investigacions Arqueològiques (SIA) -que es mantindrà amb diferents noms i models fins a la fi de la Guerra Civil-, un organisme que pot ser considerat com el més avançat en el seu moment a Espanya i que servirà de model, entre d’altres, per la creació posterior del Servei d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de València i el Servicio de Arqueología Municipal de Madrid. L’elecció de Pere Bosch Gimpera com a director del SIA significà la introducció a Catalunya del model organitzatiu alemany amb una triple funció: recerca, protecció del patrimoni i difusió cultural. Aquest model –tot i els enfrontaments interns que caracteritzaran la relació entre els membres del SIA y la SHA-, es mantindrà fins a la Guerra Civil, donant lloc –en unió de la vessant docent de Bosch Gimpera a la Universitat de Barcelona- a la formació de l’anomenada Escola Arqueològica de Barcelona que caracteritzarà i dirigirà la recerca en grans àrees de l’estat gràcies als deixebles directes o indirectes de Bosch Gimpera de forma preeminent fins a finals de la dècada del 1950.

-    Com podem caracteritzar l’arqueologia catalana durant el període de la Segona República?

El període de la Segona República significà a Catalunya la represa de la recerca científica liderada per la SHA desprès de l’ensulsiada que significà la dictadura del general Primo de Ribera. Més enllà de les intervencions arqueològiques cal valorar especialment dos elements: la consolidació del projecte de difusió de la recerca arqueològica a través de la creació i organització del Museu d’Arqueologia de Catalunya, inaugurat el 3 de novembre del 1935 desprès d’un llarg procés de gestació iniciat quasi bé vint anys abans i que només trobà el desllorigador definitiu arran de l’entesa entre Bosch Gimpera i el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol. El Servei d’Arqueologia es reformarà amb el suport de la Generalitat en una estructura moderna amb vertebració territorial, serveis centrals de tractament del material obtingut en les intervencions i programes de difusió cultural. Però en aquesta fase és essencial la tasca vinculada a la protecció i valoració del patrimoni arqueològic arran de la Llei del 1934 en aplicació de les competències conferides per l’Estatut del 1932, i el decret de 6 de juny del 1936 que la desenvolupava. Un procés que no es va poder finalitzar abans deguts a les conseqüències polítiques dels Fets d’Octubre del 1934 i les propostes regressives que pilotà Puig i Cadafalch al front de la SHA. La Guerra Civil marcarà la validesa de les lleis catalanes arran de la tasca de protecció que es va desenvolupar per salvaguardar el patrimoni artístic i arqueològic dels efectes de la revolució que seguí a la sublevació militar de juliol del 1936; del decurs de les operacions militars; de les confiscacions de bens a particulars i de la posterior recuperació –tot i que incomplerta- del patrimoni artístic català.

-    Quins son els trets distintius de l’arqueologia a Catalunya sota el franquisme?

Els processos de depuració del personal universitari i dels museus a Catalunya no van suposar gran canvis en les plantilles vinculades a la recerca i la docència en prehistòria i arqueologia més enllà de la decisiva de la marxa de Bosch Gimpera a l’exili. Malgrat això, el canvi més radical va ser el condicionament de la recerca sota paràmetres polítics que limitaren la tasca dels investigadors. La figura de Martín Almagro Basch es clau en aquest període, doncs concentrà en pocs mesos tots els recursos que eren a les mans d’en Bosch abans de la guerra: Universitat, Museu,  i direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques vinculat ara a la Diputació de Barcelona. Almagro desenvolupà un model de recerca basat en el monumentalisme de les intervencions a Empúries centralitzant en aquest jaciment tots els esforços fins convertir-lo en un paradigma de la recerca amb l’ajut dels poder polítics i del personal de l’exèrcit. Això donà com a conseqüència una reducció de les intervencions en altres camps, tot i que un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial serví per obrir la recerca arqueològica a Catalunya als investigadors italians, francesos i britànics que participaran en els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, i facilitaran la sortida a l’estranger dels arqueòlegs vinculats al Museu de Barcelona, mitjançant els vincles amb institucions con ara el Institut d’Estudis Ligurs de Bordighera; el Musée de l’Homme de París i més endavant la Fundació W.L.Bryant, entre d’altres.  El franquisme va ser, també l’època de la Comissaria General d’Excavacions Arqueològiques (CGEA) dirigida per Julio Martínez Santa Olalla, que mantindrà un sistema de control de la recerca territorial basat en les comissaries provincials, insulars i locals, que al llarg de la dècada de 1940 i fins a la transformació de la CGEA en el Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques (SNEA) l’any 1956 serví per diferenciar dos grans blocs en el camp de la recerca: la universitària o professional i la controlada per Martínez  Santa Olalla encomanada bàsicament als estudiosos locals.

  • 15:06
  • 0

Curs de làser escàner terrestre i multiestació en arqueologia i patrimoni, a l’ICAC

Els propers dies dijous 26 i el divendres 27 de juny de 2014 tindrà lloc a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Plaça Rovellat, s/n, de Tarragona) el Curs de làser escàner terrestre i multiestació en arqueologia i patrimoni, un curs dirigit a mostrar el fluxe de treball complet, des de la captura de dades amb làser, escàner i multiestació fins a la presentació dels resultats.

Aquest curs teòric i pràctic de tecnologia làser aplicada al patrimoni i l’arqueologia, està organitzat per l’empresa Leica-Geosystems i l’ICAC, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya (ADAC). Les pràctiques es realitzaran a la muralla de Tarragona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 11:02
  • 0

Seminari de Tecnologia Prehistòrica 2014: “Manufactura y uso de instrumentos de trabajo y elementos de adorno en concha: metodología y ejemplos prácticos”

El Grup de Investigació “Arqueología de las Dinámicas Sociales” de la IMF-CSIC oferta un seminari dedicat a l’anàlisi dels instruments i ornaments fets amb petxines, que se celebrarà els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2014 a la Institució Milà i Fontanals del CSIC (c/ Egipcíaques 15, Barcelona).

El Departament d’Antropología i Arqueologia de la IMF-CSIC te una llarga trajectòria en l’organització de cursos sobre tecnologia prehistòrica. En anys recents s’han impartit seminaris especialitzats sobre utillatge en matèries dures animals, sobre macro-utillatge lític en general i sobre la talla lítica laminar al llarg de la Prehistòria, en els quals han participat més d’una desena de professors internacionals i han assistit alumnes d’arreu.

El Seminari està dirigit a graduats o estudiants avançats d’estudis de grau afins a la investigació en arqueologia prehistòrica. Està plantejat com un curs d’especialització intensiu, teòric i pràctic, per a aquelles persones interessades en desenvolupar una investigació sobre arqueomalacologia i/o sobre anàlisi de manufactura i uso d’instruments de treball (p. ex. traceologia).

Degut a l’aforament limitat i les característiques del curs, s’oferten un total de 20 places per a alumnes externs a la Institució Milá i Fontanals, per tant es farà una selecció dels CV més adients als continguts del seminari les sol·licituds rebudes dintre de termini.

| Descarregueu programa i altres informacions en pdf |

  • 10:30
  • 0

Tercera edició del Festival Medieval Vilazari 978

Des del propers  28 i 29 de juny i fins el 6 de juliol Vilassar de Dalt tornarà a acollir el Festival Vilazari 978, on els visitant podrà conèixer l’origen medieval de la vila de Vilassar. Enguany el Vilazari 978 es centra en la casa dels Sant Vicenç, cabdal per entendre el punt de partida del Vilassar medieval.

El programa de la tercera edició del Festival proposa més de 40 activitats adreçades a totes les edats i públics: exposicions, demostracions comentades sobre cavalleria medieval, visites guiades teatralitzades, conferències, concerts, activitats adreçades als infants, etc, entre les quals cal destacar les visites guiades al Castell de Vilassar i un torneig medieval.

En aquesta tercera edició se sumen amb activitats els municipis de Argentona, Cabrils i Vilassar de Mar, pobles de l’antiga baronia del Castell de Vilassar.

Per a més informació truqueu al telèfon 691 813 860

| Per descarregar el programa sencer del festival cliqueu aquí |

  • 14:58
  • 0

III Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua

Àmfores del Museu de Xanten, Alemanya. Foto: Piero Berni.

Del 10 al 13 de desembre del 2014 se celebrarà a Tarragona el 3r Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua-Ex officina Hispana (SECAH). Aquest congrés està coorganitzat per l’ICAC i compta amb el suport institucional del MINECO i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu de la trobada és el foment i la potenciació de l’estudi de la ceràmica a l’antiguitat en l’àmbit d’Hispània, en totes les seves vessants, sense deixar de banda els vincles amb les ceràmiques d’altres zones del món antic. La temàtica principal serà la del projecte I+D “Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo” que dirigeix des de l’ICAC, el Dr. Ramon Járrega, i que compta amb un equip d’investigadors hispanoportuguesos de reconegut prestigi en el camp de la ceramologia.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:01
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El poble medieval abandonat de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Campanyes 2006-2013”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciants: Montserrat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig
Moderador: Xavier Llovera

D’ençà el 2006 que es venen realitzant campanyes programades d’excavació arqueològica al poble medieval abandonat de Santa Creu, crescut a l’entorn de l’església de Santa Helena, i situat molt a prop del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Sant Salvador, al cim de la muntanya de Verdera. Presentem aquí els resultats de la recerca efectuada fins el dia d’avui, que han permès localitzar una part del poble, que evidencia una planificació urbana clara entre les dues torres-portal, i una tipologia d’habitatge format per grans cases de pedra. La seva excavació proporciona un material molt abundant, datat entre els segles XII i XV, sobretot ceràmica i metalls, corresponents a l’última fase del poble. L’excavació continuada i la recerca documental paral·lela, permetrà conèixer un dels grans nuclis d’hàbitat medievals catalans, en relació directa amb el monestir i les rutes de pelegrinatge i comerç amb Europa.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva propera conferència

-   Què és i on es troba Santa Creu de Rodes?

Santa Creu de Rodes és un poble medieval abandonat situat al Cap de Creus, al terme municipal del Port de la Selva. Les seves ruïnes es troben al capdamunt de la Serra de Rodes a 540 m d’alçada, davant del mar, completament cobertes de vegetació. La seva situació propera al conegudíssim monestir de Sant Pere de Rodes ha fet que aquest important poblat quedés en un segon pla fins fa pocs anys, ja que les excavacions sistemàtiques programades anuals no van començar fins el 2006. Anteriorment, només l’església de Santa Helena, entorn de la qual s’aglutina el poble, havia estat objecte d’intervenció arqueològica i de restauració. Les excavacions actuals, dutes a terme per un equip coordinat i dirigit des de la Universitat de Barcelona, en conveni amb el Museu d’Història de Catalunya , i amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de  l’Ajuntament del Port de la Selva, han permès determinar una sèrie de fases, des d’una necròpolis inicial de tombes antropomorfes excavades a la roca (ss. IX-X), les primeres etapes de contrucció del poble a partir dels segles XI-XII, l’etapa d’expansió i creixement posterior, fins arribar al seu abandonament al segle XV.

-   Quin interès històric té l’excavació d’aquest assentament?

La relació del poble de Santa Creu de Rodes amb el monestir de Sant Pere és òbvia, donada la seva proximitat. De fet, la muntanya de Verdera presenta un conjunt monumental únic a Catalunya, amb tres nuclis arqueològics relacionats entre ells i que es corresponen amb els tres ordres en què s’organitzava la típica societat feudal: el monestir (oratores), el castell (bellatores) i el poble (laboratores). L’excavació de les restes arqueològiques del poble té un interès molt gran, ja que ens aporta dades sobre el seu orígen i evolució, la seva planificació urbanística i creixement, la possible fortificació, el sistema de construcció de les cases i els materials emprats, la distribució dels espais. A més, la quantitat i qualitat dels materials recuperats fins ara (ceràmica, metalls, monedes, lític) i l’estudi corresponent dels sediments amb restes antracològiques, carpològiques,  i d’altres, són un bon indicador del sistema de vida, de l’economia, de la dieta alimentària i de la vida quotidiana de la gent que hi habitaven.

-   Què pot aportar l’excavació d’aquest poblat a  l’arqueologia medieval?

L’excavació sistemàtica de pobles medievals abandonats és encara una assignatura pendent al nostre país, amb alguna excepció com ara el poble medieval de l’Esquerda, a Osona i els Altimiris al Pallars Jussà. Això contrasta amb el coneixement que tenim de tipologia de pobles i sistemes de construcció, manera de vida, dels pobles medievals a la resta d’Europa, on els pobles abandonats (els “villages désertés” a França, els “medieval deserted villages” a Anglaterra) s’han excavat i estudiat des de fa temps.  Plantejar-nos les raons de la vida i la mort d’un poble, les causes (geològiques, econòmiques, socials) i el procés del seu abandonament, és un tema important al qual moltes vegades només  es pot respondre des de l’arqueologia. En el cas de Santa Creu de Rodes, el volum de dades que està aportant la seva excavació permetrà un bon coneixement del funcionament d’un poble empordanès a l’Edat Mitjana, amb una economia totalment lligada a la del monestir proper.

-  El jaciment es troba en una àrea important des del punt de vista turístic. Quins són els plans de restauració i difusió del jaciment?

Un dels objectius que ens vam plantejar des del primer moment en planificar l’excavació va ser, precisament, la possible integració de les restes en un itinerari turístic paral·lel  a les excavacions en curs. Cal no oblidar que ens trobem en una àrea molt visitada per l’anomenat turisme cultural, atret per la fama de Sant Pere de Rodes. Com hem dit, la muntanya de Verdera presenta un potencial important , amb els tres nuclis esmentats abans, de cara a la difusió cultural i turística a diferents nivells. Per això, l’equip d’excavacions treballa d’acord amb el Museu d’Història de Catalunya (actual Agència Catalana de Patrimoni Cultural), en la restauració immediata de les parts excavades, permetent així la seva conservació i la seva visita i difusió per al gran públic així com pel visitant més especialitzat.

  • 12:45
  • 0

Sisena edició de La Roca, Viatge a la Prehistòria 2014

El propers dies 14 i 15 de juny la Verneda tornarà a acollir la festa “la Roca, viatge a la Prehistòria”, que es va consolidant com una de les fires de recreació històrica més visitades de Catalunya. Al llarg de les activitats programades, els assistents podran fer una aproximació a la vida quotidiana del neolític i un acostament al món de l’arqueologia. La festa d’enguany obrirà amb una ruta nocturna teatralitzada d’arqueoastronomia al dolmen de Can Planes.

El diumenge dia 15 estan programades més d’una desena de tallers adreçats a tot tipus de públic: demostracions experimentals i  visites guiades, tot en un entorn natural privilegiat i molt pròxim al centre de la Roca del Vallès. Durant la jornada s’organitzaran viatges en autobús per visitar la zona megalítica.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

  • 11:52
  • 0

Celebrat el I Encuentro Iberoamericano de Gestores de sitios con Arte Rupestre Inscritos en la lista de Patrimonio Mundial

Entre els proppassats dies 26 i 30 de maig es va celebrar al Museo Nacional de Altamira (Santillana del Mar, Cantàbria) el I Encuentro Iberoamericano de Gestores de Sitios con Arte Rupestre Inscritos en la lista de Patrimonio Mundial, en el qual va participar el Cap de la Secció d’Informació i Estudis del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Josep Castells, amb la comunicació: “l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica”, realitzada conjuntament amb Rafael Martínez, de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de béns Culturals.

La trobada s’emmarcava dins del context de les diferents iniciatives desenvolupades per l’estat espanyol com a part d’un projecte de creació d’un centre de Categoria 2 i Patrimoni Mundial. Aquesta iniciativa és el primer pas en la creació d’una xarxa de gestors de jaciments amb art rupestre inscrits a la llista de Patrimoni Mundial amb els objectius d’efectuar una primera aproximació a l’estat de la qüestió en la gestió d’aquests jaciments, marcar línies de treball i d’actuació conjuntes, i establir-ne les prioritats, entre d’altres.

| Descarregueu el programa en pdf |

| Galeria d’imatges |

  • 08:25
  • 0

Programa de les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Com ja us havíem anunciat anteriorment, demà passat comencen les les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que enguany se celebraran a Besalú, que se celebraran durant els propers dies 13 i 14 de juny.

Les Jornades, que se celebren bianualment, estan organitzades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Girona i, en aquesta edició, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Besalú. Són un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia  on s’exposen i debaten els resultats dels darrers treballs realitzats a les comarques gironines.

| Descarregueu el programa en pdf |

| Descarregueu el tríptic en pdf |

  • 09:33
  • 0

Recull bibliogràfic, maig 2014

Ja teniu disponible el núm. 16, corresponent al mes de maig de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.