Tribuna d'arqueologia


1010 APUNTS

  • 12:06
  • 0

Simposi internacional: “Pedreres medievals a la Corona d’Aragó”

Els propers dies 11 i 12 de novembre d’enguany tindrà lloc, a la seu del Institut d’Estudis Catalans (IEC) (c/ del carme, 47), el simposi internacional: “Pedreres medievals a la Corona d’Aragó”, que organitza l’associació Amics de l’Art Romànic,  societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’estudi de les pedreres i de la seva explotació en el decurs dels segles medievals gaudeix d’una notable fortuna historiogràfica a Occident. A la Corona d’Aragó, però, el tema s’ha abordat desigualment. S’ha analitzat amb detall quan l’èxit de la pedra és innegable, com s’esdevé amb el marbre dels Pirineus o la calcària nummulítica de Girona. Així mateix, se n’han tingut en compte els materials quan els llibres d’obra de determinades fàbriques incorporen despeses relacionades amb la seva extracció i el seu transport. El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d’Aragó, vol revisitar moltes d’aquestes qüestions, encetar-ne de noves i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis destinats a servir d’element de referència en el futur.

| Per a més informació, descarregueu el tríptic en pdf |

  • 15:25
  • 0

Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “El quarter nord de la vila fortificada de Sabadell i el barri artesanal del Raval. Intervencions 2011-2013″

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de novembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Jordi Roig, Joan M. Coll, Josep A. Molina i Isabel Villares

Moderador: Ramon Ten

Inici de la temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 i primera conferència del cicle.

Les intervencions arqueològiques fetes al c/ Sant Joan, 12, a la Via Massagué, 16-22-c/ Raval de Dins, 21-27 i al c/ Les Valls, 11, han permès localitzar trams de la muralla dels segles XIV i XV, corresponents al tancament nord de la vila fortificada  baix medieval i a l’emmurallament del barri del Raval. S’han excavat habitatges i casals medievals situats,  intra murs i dins l’àmbit del raval. Per altra banda, s’han excavat diversos tallers i obradors de vidre i de terrissa dels segles XVI i XVII-XVIII, als límits del perímetre emmurallat i configurant una àrea artesanal en el barri del Raval.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Roig sobre els aspectes destacats de la conferència:

- Que se sap de la vila medieval de Sabadell?

Sabadell era una vila de mercat d’època alt medieval que es va crear durant el segle XI i que s’articulava al voltant de l’església i parròquia de Sant Salvador, actualment Sant Fèlix, i de l’espai del mercadal. A partir de l’arqueologia sabem que cap a la primeria del segle XIV queda cenyida per un perímetre de muralla i fossat perfectament estructurat i delimitat. No podem afirmar si es tractava del primer recinte emmurallat o si n’havia existit un de previ, ja que ara com ara les intervencions arqueològiques no han constatat restes anteriors i les fons documentals en aquest sentit són força imprecises. Gracies al desenvolupament de l’arqueologia urbana a Sabadell, que va ser pionera en la recerca sobre les viles medievals a casa nostra, i a les intervencions realitzades els darrers cinc anys, ha estat possible conèixer amb força profunditat aquest nucli alt medieval i especialment la vila fortificada del segle XIV i XV. Aquesta vila emmurallada i vallejada encerclava l’espai central del mercat i l’església amb la seva sagrera, així com també el barri del Raval, amb un perímetre aproximat de 940 metres lineals i una àrea de 25.800 m².

-  Quina aportació fan aquestes darreres intervencions als solars de Les Valls, 11 / Via Massagué, 16-22 i Sant Joan, 12 al conjunt de l’arqueologia sabadellenca?

Fins ara, es coneixia força detalladament gran part del sector sud-est del perímetre emmurallat de la vila, però existia un buit en el tancament nord occidental i el punt d’enllaç amb el barri del Raval. Es desconeixia a on eren exactament els portals d’entrada i sortida de la ciutat de que parlen els documents, essencialment el Portal de Caldes i el Portal de Manresa, emplaçats en aquest quarter nord.

Arran d’aquestes últimes intervencions, que són les que es presenten en aquesta Tribuna d’Arqueologia, podem replantejar-nos el recorregut de la muralla i el vall en  aquest sector de la ciutat. Per una banda, les dues excavacions a Via Massagué han tret a la llum la muralla i el vall que envoltava el barri del Raval, la qual cosa era totalment desconeguda, tant a nivell arqueològic com a nivell de documentació escrita i gràfica.  I per altra banda, l’excavació al carrer Les Valls, 11, ha permès localitzar, en un excel·lent estat de conservació, els tres elements principals de sistema defensiu medieval de la vila: la muralla, les torres i el fossat.

-  Quina és l’evolució de la zona nord de Sabadell en època moderna? Quines aportacions hi fan les últimes troballes arqueològiques?

Durant l’època modern, Sabadell experimenta un creixement urbà que es tradueix en una transformació dels espais edificats i l’ampliació dels seus límits, sobrepassant el seu perímetre murat baix medieval. Els sistemes defensius de la vila perden el seu sentit i són desmantellats. El fossat es comença a reblir de terres per a noves edificacions i tallers artesanals i la muralla és engolida dins dels nous conjunts edificats.

Les intervencions arqueològiques realitzades en aquesta zona nord de la vila de Sabadell ens han permès observar l’existència de diversos tallers artesanals preindustrials dels segles XVI al XVIII situats en els extrems de la ciutat, propers a la muralla o ja a extramurs, i dins el barri del Raval.

Tenim localitzat un taller de producció de vidre d’època moderna (s. XVI) en el solar del carrer Via Massagué, 16-22, amb la presència de tres forns i diverses estructures associades (pous d’aigua i canalitzacions), molt semblant al que ja es va localitzar a l’extrem sud de la vila, a la Plaça Sant Roc. Tots dos es troben situats a tocar la muralla i parcialment dins el fossat.

Per altra banda, hem documentat diversos obradors de terrissa amb forns, zones de treball i abocadors de peces de rebuig, que inicien la seva activitat durant el s. XVII i són especialment actius entre inicis del segle XVIII i mitjans segle XIX. En definitiva, durant l’època moderna assistim a la transformació urbana de la vila de Sabadell i a la proliferació de centres artesanals previs a la vila industrial tèxtil del segle XIX.

  • 10:05
  • 0

Obituari: Joan-Ferran Cabestany i Fort, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans

El passat 26 de setembre va morir a Barcelona als vuitanta-tres anys Joan-Ferran Cabestany i Fort, historiador pioner en l’estudi de la demografia de l’edat mitjana a Catalunya. Entre les seves tasques principals, cal destacar la recerca que va dur a terme al monestir de Santes Creus

Cabestany era doctor en història per la Universitat de Barcelona, va ser professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001), membre de la Comissió Assessora del Programa d’Arqueologia Urbana (1989-2004), president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre de la Comissió Territorial de Tarragona (1997-2005), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des del 1994), membre del Consell Assessor de Catalunya romànica i director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, 1985-2008).

És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967); Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya (1984); Reial monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997); La marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles viii-xii) (2000), L’hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).

  • 11:49
  • 0

Curs d’arqueologia romana: Entre l’oci i el negoci: fòrums, temples i edificis d’espectacles a l’antiga Roma

La Societat Catalana d’Arqueologia, amb el suport de la Facultat de Geografia i Història – UB, ha organitzat  el curs d’arqueologia romana: “Entre l’oci i el negoci: fòrums, temples i edificis d’espectacles a l’antiga Roma”, que serà impartit pel Doctor Carles Buenacasa.

El curs tindrà lloc del 11 al 23 de novembre de 2013, a l’aula 222 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, (c/ Montalegre, 6-8). Es completarà amb una sortida a Tarraco el dissabte. L’últim dia del curs el professor Buenacasa farà entrega d’un llibre de la seva autoria a tots els participants.

La Universitat de Barcelona reconeix aquest curs amb 1 crèdit de lliure elecció pels Graus d’Arqueologia, Història i Història de l’Art

| Descarregueu el programa amb les condicions d’inscripció i altres informacions clicant aquí |

  • 12:29
  • 0

I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El dissabte 23 de novembre de 2013, a partir de les 09,00h, se celebrarà a Tortosa la I Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada conjuntament pel Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’ Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’ Ebre.

Aquesta Jornada sorgeix de la voluntat de difondre els resultats de l’activitat arqueològica a les Terres de l’Ebre en aquests darrers anys. També és un reconeixement a la tasca de les entitats culturals i les administracions locals en la recuperació de la memòria històrica vinculada al front de l’Ebre.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia impulsa l’activitat arqueològica preventiva i  vetlla per la correcta execució de les intervencions arqueològiques que, motivades per l’execució de noves infraestructures, afecten els espais de la batalla de l’Ebre.

El registre arqueològic s’afegeix a les fonts orals i documentals pròpies de la història contemporània. El treball de camp aporta una nova perspectiva en l’anàlisi de les condicions de vida dels combatents i de les estructures defensives bastides en aquest període bèl·lic: des de les trinxeres del front, fins a les defenses de costa, passant per refugis antiaeris o línies fortificades.

L’arqueologia, en aquest sentit, esdevé una eina fonamental per a la conservació, museïtzació, i posada en valor aquests espais. En conseqüència, el front de l’Ebre és un clar exemple de l’aplicació de l’arqueologia en l’estudi de fets contemporanis com la batalla de l’Ebre.

La inscripció és gratuïta, però amb aforament limitat. Cal reserva de plaça al correu electrònic fmulet@gencat.cat

Lloc i adreça: Palau Oliver de Boteller. C/ Jaume Ferran Clua, núm. 4. Tortosa

| Descarregueu aquí el díptic amb tota la informació en pdf |

| Per descarregar la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |

| Galeria d’imatges de la Jornada |

  • 12:05
  • 0

“Viatge al passat”, una activitat pedagògica vinculada a la recerca arqueològica

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Institut de Paeloecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en el marc de les activitats del programa Fem recerca 2013 de la URV, han preparat conjuntament l’activitat dirigida a alumnes de 4rt d’ESO i Batxillerat: “Viatge al passat”.

Aquesta activitat, que té com a principal objectiu apropar els alumnes a la recerca arqueològica tant en el seu vessant prehistòric com en el clàssic, tindrà una durada de 4 hores i se n’oferiran cinc sessions diferents durant el mes d’octubre i novembre per tal que la proposta pugui ser compartida pel màxim de grups d’escolars possible.

“Viatge al passat” és una gincana en la qual els alumnes, prèvia visita a les instal·lacions de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), on rebran uns coneixements teòrics i rebran, a través d’un joc de pistes, unes restes materials preparades ad hoc que hauran de portar més tard a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Un cop allà, amb el suport d’uns monitors, els alumnes les hauran d’analitzar i estudiar per tal de poder extreure’n tota la informació possible i reconstruir la història d’aquests materials arqueològics.

Dates disponibles: 30 d’octubre, 6, 13 i 27 de novembre de 2013
Horari de l’activitat: de 10 a 14 hores

| Per a més informació i formalització d’inscripcions cliqueu aquí |

  • 11:48
  • 0

Conferència: “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”

El proper dilluns 28 d’octubre de 2013, a les 12 del migdia està prevista la conferència: “Entre grandes piedras y singulares montañas: los paisajes megalíticos de Antequera (Málaga, España)”, que serà impartida per Leonardo García Sanjuán, professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla.

La conferència tindrà lloc al Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15 – Barcelona), i és obert a tothom.

Aquesta activitat està organitzada pel Grup ‘Arqueologia de les dinàmiques socials’ (Departament Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals – CSIC) Grup de Recerca Consolidat SGR-2009-00734 (AGAUR, Generalitat de Catalunya).

  • 10:27
  • 0

Conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C” al MUHBA

El proper dilluns 28 de’octubre a les 19,00h està programada la conferència: “L’ager barcinonensis. Propietat de la terra i elits locals, segles I-II d.C”, que serà impartida per Oriol Olesti (UB), dintre del cicle “Diàlegs d’Història urbana i patrimoni”, que organitza el Museu d’Història de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc a la Sala Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, Barcelona).

L’entrada lliure i gratuïta, però per l’aforament limitat es recomana inscripció prèvia al telèfon 93 256 21 22 o a l’adreça de c/e: reservesmuhba@bcn.cat

  • 11:08
  • 0

Inauguració de l’exposició fotogràfica: “Els Enigmes Sota la Pols”, al Museu de Ter (Manlleu)

El proper dilluns 28 d’octubre a les 20,00h s’inaugurarà l’exposició fotogràfica de Josep Subiranas Molist “Els Enigmes Sota la Pols”. La mostra permetrà veure, a través de la mirada del fotògraf, els treballs arqueològics al Pròxim Orient a càrrec del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (SAPPO/UAB). L’exposició es complementarà amb un cicle de 3 conferències on, al llarg de tres setmanes, s’explicarà la tasca realitzada al llarg d’aquests anys, posant de relleu el ric patrimoni cultural de la zona i explicaran alguns dels factors que han propiciat l’actual clima bèl·lic a la zona.

Des de finals de anys vuitanta el grup de recerca del Seminari d’Arqueologia del Pròxim Orient (SAPPO/UAB), coordinat per Miquel Molist, ha estat desenvolupant la seva tasca de recerca en jaciments del Pròxim Orient. L’estudi d’aquestes primeres societats a través de les excavacions i investigacions de les restes arqueològiques ha estat l’objectiu fixat per aquest grup d’investigadors.

L’exposició és gratuïta i es podrà veure al Museu del Ter fins al 15 de desembre, de dimarts a diumenge de 10 del matí a 2 del migdia. Les conferències tindran lloc al Museu del Ter, a les 8 del vespre

Programa del cicle de conferències:

Dijous 7 de novembre: Prof. Miquel Molist
La riquesa del patrimoni històric –arqueològic de Síria i els efectes de l’actual guerra

Dijous 14 de novembre: Dr. José Sánchez
De les revoltes a les transicions al Pròxim Orient: algunes claus per entendre’ls

Dijous 21 de novembre: Dr. W. Cruells i Dr. A. Gómez
El Seminari d’Arqueològia Prehistòrica del Pròxim Orient (SAPPO/UAB): vint-i-cinc anys de recerca arqueològica al Pròxim Orient

  • 12:18
  • 0

Projecció de la pel·lícula “Cave of Forgotten Dreams” de Werner Herzog, a la Filmoteca de Catalunya

La Filmoteca de Catalunya, dintre del cicle “per amor a l’art”, projectarà el proper dijous 24 d’octubre a les 17,00h, el documental sobre art rupestre: “Cave of Forgotten Dreams” del cineasta Werner Herzog.

Herzog va rodar aquest film en format 3D sota severes restriccions a la cova de Chauvet-Pont-d’Arc, al sud de França, una de les coves amb art rupestre més espectaculars del món, amb més de 400 pintures, i més antigues que existeixen, amb 32.000 anys d’antiguitat.

En aquest treball s’han filmat les pintures rupestres en 3D dins de la caverna, permetent a l’espectador apropar-se d’una manera espacial als contorns, la qual cosa fa que pugui sentir-se virtualment molt a prop de les pintures. El rodatge va suposar tot un repte, atès les especials condicions de conservació exigides dintre de la cova. El visionat resulta una experiència cinematogràfica única amb corprenedores imatges, que provoca una reflexió sobre el paper de l’home enmig de la naturalesa indomable. Realitzada amb la sensibilitat, naturalisme i el gran domini tècnic que caracteritzen les obres del director alemany.