Tribuna d'arqueologia


1176 APUNTS

  • 09:25
  • 0

82 membres de l’IPHES i de la URV participen en la campanya d’excavacions que es desenvoluparà durant el mes de juliol a Atapuerca

Membres de la campanya d'excavacions a Atapuerca 2014. Imatge: Vanessa Altès/IPHES

Un total de 82 membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) participaran en la campanya d’excavacions que es desenvolupa aquest mes a la Sierra deAtapuerca (Burgos), sota la direcció d’Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga. Els treballs comencen pocs dies després que Science es fes ressò de noves i excepcionals troballes entorn a aquests jaciments. Són un total de 200 els experts que participaran en els treballs d’enguany. L’equip és internacional i transdisciplinar. Al llarg d’aquest mes s’intervindrà en vuit jaciments.

Al llarg d’aquest mes, 150 especialistes intentaran desenterrar meticulosament nou material per avançar encara més en el coneixement sobre l’evolució humana. D’aquest total, 82 participants procedeixen de l’entorn IPHES i URV, entre membres d’aquestes institucions i col·laboradors: són experts de diferents disciplines i alguns venen de diferents parts del món.

La majoria dels investigadors que excaven a la Sierra de Atapuerca pertanyen a diferents centres de recerca del Proyecto Atapuerca, dels quals els principals són: la Universidad de Burgos (UBU), el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH), el Centro de la Universidad Complutense de Madrid y del Instituto de Salud Carlos III, de Evolución y Comportamiento Humanos (UCM – ISCIII), la Universidad de Alcalá de Henares, la Universidad de Zaragoza (UNIZAR) i els esmentats de l’IPHES i de la URV. Però una bona part d’ells procedeix d’altres universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 09:33
  • 0

Curs: “Els sòls en els estudis de paleoambients”

Del 15 al 18 de juliol s’impartirà el curs “Els sòls en els estudis de paleoambients. Estudi de camp”, organitzat per la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

L’objectiu del curs és presentar els sòls com una eina útil en els estudis del Quaternari a partir de diferents ambients climàtics i materials geològics, en un recorregut al llarg del Segre i la Noguera Pallaresa, des de les Garrigues fins a la conca de Tremp.

Aquest curs inclou sessions teòriques que tindran lloc al Centre de Suport Territorial (CST) Pirineus i sessions pràctiques sobre el terreny. Començarà amb una presentació de metodologies d’estudi de sòls al camp i, posteriorment, s’observaran i estudiaran les morfologies i les característiques de sòls en relació al paisatge actual i la seva evolució en funció dels paleoclimes, com a resultat de processos edàfics concrets: mobilització de carbonats, d’argila, alteració de minerals i formació d’argila o mobilització de ferro.

El curs s’adreça a professionals o estudiants de geografia o geologia, i a qualsevol persona amb una formació mínima en el Quaternari o en l’estudi de paleoambients.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 15:08
  • 0

Josep Massot i Muntaner ha estat escollit nou president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans

Josep Massot i Muntaner, llicenciat en filologia romànica, especialista en història de la literatura i història contemporània i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va ser escollit el proppassat dijous 25 de juny president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El nou Consell de Govern està format, a més, per Albert Balcells, catedràtic d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona; Joaquim Garriga, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, i Antoni Simon, catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona. La candidatura encapçalada per Josep Massot ha estat l’única que s’ha presentat a les eleccions.

Josep Massot substitueix Maria Teresa Ferrer i Mallol, que ha estat presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des de l’any 2006, vicepresidenta del 2001 al 2006 i secretària del 1995 al 2001. El nou Consell de Govern de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC prendrà possessió del càrrec en el Ple del mes d’octubre.

  • 14:27
  • 0

Activitats d’estiu al MNAT

Com cada any, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona MNAT ha programat un seguit d’activitats adreçades a un ampli segment de públic que es desenvoluparan al llarg de la temporada estival.

Caius i Faustina us conviden a la seva vil·la 2014. Visita guiada a la Vil·la romana dels Munts

Viu la història al MNAT! Diverses activitats per edats recomanades de 6 a 12 anys:
-         Fes d’arqueòleg!
-         Converteix-te en romà!
-         Posa’t elegant… a la romana!

- Vacances a Tárraco 2014. Activitat adreçada a públic familiar.

- Visites guiades a l’Exposició “Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat”.

- Conversa-demostració sobre perruqueria i bellesa a l’antiguitat.

- Jornades de portes obertes. Entrada gratuïta en els dies:

  • Vil·la romana de Centcelles: 1 d’agost (Festa Major de Constantí)
  • Museu Arqueològic i Museu i Necròpolis Paleocristians 19 d’agost (Festa de Sant Magí) i 23 de setembre (Festa de Santa Tecla).
  • A tots els centres, dependents del MNAT (Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristians, Vil·la romana dels Munts i Vil·la romana de Centcelles): 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) i 27 de setembre (Jornades Europees del Patrimoni)

Per a més informació i reserves: Tel. 977 25 15 15 / 977 23 62 09; www.mnat.cat / mnat@gencat.cat

  • 10:58
  • 0

Article: “A proposal for a new family: Montezumellidae (Crustacea, Decapoda, Brachyura) and description of new genus and species Moianella cervantesi from the Priabonian (late Eocene) of Catalonia (NE of Iberian Peninsula)”

Moianella cervantesi n. gen., n. sp. Holotip MGB 59624 vista dorsal, Priabonià (Eocè tardà), Moià, Bages.

Aquest article vas ser publicat l’any passat a un número especial del Boletin de la Sociedad Mexicana de Geología. Presenta un nou gènere de decàpode “Moianella” que està dedicat a Moià atès que va ser trobat allí, exactament a uns revolts de les Coves del Toll. A més de nou gènere i nova espècie, ha servit per confirmar afinitats amb altre material català i erigir una nova família de decàpodes fòssils.

Resum:
Es proposa una nova família de decàpodes braquiürs per acomodar el gènere Montezumella Rathbun, 1930, últimament assignat a Cheiragonidae Ortmann, 1893, com a resultat de las observacions efectuades en ejemplars d’ambdós sexes d’aquest gènere, amb les estructures toràciques i abdominals perfectament conservades. Es descriu també, un nou decàpode braquiür, Moianella cervantesi n. gen., n. sp. procedent dels nivells transicionals del Priabonià (Eocè tardà) de la Catalunya central (NE de la Península Ibèrica) que s’asigna a la nova família. A més, “Atelecyclus” gorodiskii Rémy, 1959 in Gorodiski and Rémy, 1959, considerat atelecíclid, es assignat amb reserves a la nova família.

| Per accedir a l’article cliqueu aquí |

  • 15:05
  • 0

Tribuna d’arqueologia 2013-2014: “Història de l’Arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de juny de 2014, 19:00h

Conferenciant: Francisco Gracia
Moderador: Josep Manuel Rueda

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya sorgeix arran de l’interès polític dels moviments nacionalistes catalans per definir un passat històric nacional. S’analitzen els corrents teòrics i organitzatius de les etapes de la Mancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, i el Franquisme.

Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Francisco Gracia sobre els aspectes més destacats de la seva conferència:

-    Quines són les característiques bàsiques del sorgiment de l’arqueologia científica a Catalunya?

El desenvolupament de l’arqueologia científica a Catalunya s’ha de fixar l’any 1097 arran de la creació del Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la decisió conjunta amb la Junta de Museus de Barcelona d’endegar la recerca arqueològica a Empúries. Aquesta decisió, però, no va ser fruit de raons científiques sinó polítiques. El desenvolupament de l’arqueologia europea al llarg del segle XIX es va lligar amb la necessitat de reconeixements dels estats-nació sorgits  desprès del període napoleònic com a fórmula per vertebrar uns elements identitaris bàsics per reclamar drets polítics. En el cas català, l’ús de l’arqueologia com a eina política el trobem, per exemple, en els escrits d’Enric Prat de la Riba –especialment en la seva obra La nacionalitat catalana (1905)- on es fan servir els conceptes del món ibèric i la colonització focea com a referents formatius de la cultura i la nació catalanes, superant el model clàssic que per la definició de Catalunya com a poble i estructura social emprava l’Edat Mitja des de la Renaixença. Aquesta vinculació amb el món clàssic havia de servir també per endarrerir la cronologia del concepte diferenciat de Catalunya, i possibilitar una diferenciació d’arrel amb el món castellà vinculat a les comunitats cèltiques. Aquest element identitari es mantindrà al llarg del primer quart del segle XX. Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, des de la Diputació de Barcelona primer i la Mancomunitat després van saber dotar d’una estructura científica la recerca basada en raons polítiques.

-    Quins elements  estructurals poden definir-se respecte de l’organització de la recerca?

Si bé la recerca arqueològica va desenvolupar-se per raons polítiques superant l’estadi de l’associacionisme cultural i científic propi del segle XIX, la tasca dels estudiosos i afeccionats va ser ràpidament emmarcada en una organització de caire professional. La Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC creà l’any 1915 el Servei d’Investigacions Arqueològiques (SIA) -que es mantindrà amb diferents noms i models fins a la fi de la Guerra Civil-, un organisme que pot ser considerat com el més avançat en el seu moment a Espanya i que servirà de model, entre d’altres, per la creació posterior del Servei d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de València i el Servicio de Arqueología Municipal de Madrid. L’elecció de Pere Bosch Gimpera com a director del SIA significà la introducció a Catalunya del model organitzatiu alemany amb una triple funció: recerca, protecció del patrimoni i difusió cultural. Aquest model –tot i els enfrontaments interns que caracteritzaran la relació entre els membres del SIA y la SHA-, es mantindrà fins a la Guerra Civil, donant lloc –en unió de la vessant docent de Bosch Gimpera a la Universitat de Barcelona- a la formació de l’anomenada Escola Arqueològica de Barcelona que caracteritzarà i dirigirà la recerca en grans àrees de l’estat gràcies als deixebles directes o indirectes de Bosch Gimpera de forma preeminent fins a finals de la dècada del 1950.

-    Com podem caracteritzar l’arqueologia catalana durant el període de la Segona República?

El període de la Segona República significà a Catalunya la represa de la recerca científica liderada per la SHA desprès de l’ensulsiada que significà la dictadura del general Primo de Ribera. Més enllà de les intervencions arqueològiques cal valorar especialment dos elements: la consolidació del projecte de difusió de la recerca arqueològica a través de la creació i organització del Museu d’Arqueologia de Catalunya, inaugurat el 3 de novembre del 1935 desprès d’un llarg procés de gestació iniciat quasi bé vint anys abans i que només trobà el desllorigador definitiu arran de l’entesa entre Bosch Gimpera i el conseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol. El Servei d’Arqueologia es reformarà amb el suport de la Generalitat en una estructura moderna amb vertebració territorial, serveis centrals de tractament del material obtingut en les intervencions i programes de difusió cultural. Però en aquesta fase és essencial la tasca vinculada a la protecció i valoració del patrimoni arqueològic arran de la Llei del 1934 en aplicació de les competències conferides per l’Estatut del 1932, i el decret de 6 de juny del 1936 que la desenvolupava. Un procés que no es va poder finalitzar abans deguts a les conseqüències polítiques dels Fets d’Octubre del 1934 i les propostes regressives que pilotà Puig i Cadafalch al front de la SHA. La Guerra Civil marcarà la validesa de les lleis catalanes arran de la tasca de protecció que es va desenvolupar per salvaguardar el patrimoni artístic i arqueològic dels efectes de la revolució que seguí a la sublevació militar de juliol del 1936; del decurs de les operacions militars; de les confiscacions de bens a particulars i de la posterior recuperació –tot i que incomplerta- del patrimoni artístic català.

-    Quins son els trets distintius de l’arqueologia a Catalunya sota el franquisme?

Els processos de depuració del personal universitari i dels museus a Catalunya no van suposar gran canvis en les plantilles vinculades a la recerca i la docència en prehistòria i arqueologia més enllà de la decisiva de la marxa de Bosch Gimpera a l’exili. Malgrat això, el canvi més radical va ser el condicionament de la recerca sota paràmetres polítics que limitaren la tasca dels investigadors. La figura de Martín Almagro Basch es clau en aquest període, doncs concentrà en pocs mesos tots els recursos que eren a les mans d’en Bosch abans de la guerra: Universitat, Museu,  i direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques vinculat ara a la Diputació de Barcelona. Almagro desenvolupà un model de recerca basat en el monumentalisme de les intervencions a Empúries centralitzant en aquest jaciment tots els esforços fins convertir-lo en un paradigma de la recerca amb l’ajut dels poder polítics i del personal de l’exèrcit. Això donà com a conseqüència una reducció de les intervencions en altres camps, tot i que un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial serví per obrir la recerca arqueològica a Catalunya als investigadors italians, francesos i britànics que participaran en els Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, i facilitaran la sortida a l’estranger dels arqueòlegs vinculats al Museu de Barcelona, mitjançant els vincles amb institucions con ara el Institut d’Estudis Ligurs de Bordighera; el Musée de l’Homme de París i més endavant la Fundació W.L.Bryant, entre d’altres.  El franquisme va ser, també l’època de la Comissaria General d’Excavacions Arqueològiques (CGEA) dirigida per Julio Martínez Santa Olalla, que mantindrà un sistema de control de la recerca territorial basat en les comissaries provincials, insulars i locals, que al llarg de la dècada de 1940 i fins a la transformació de la CGEA en el Servei Nacional d’Excavacions Arqueològiques (SNEA) l’any 1956 serví per diferenciar dos grans blocs en el camp de la recerca: la universitària o professional i la controlada per Martínez  Santa Olalla encomanada bàsicament als estudiosos locals.

  • 15:06
  • 0

Curs de làser escàner terrestre i multiestació en arqueologia i patrimoni, a l’ICAC

Els propers dies dijous 26 i el divendres 27 de juny de 2014 tindrà lloc a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Plaça Rovellat, s/n, de Tarragona) el Curs de làser escàner terrestre i multiestació en arqueologia i patrimoni, un curs dirigit a mostrar el fluxe de treball complet, des de la captura de dades amb làser, escàner i multiestació fins a la presentació dels resultats.

Aquest curs teòric i pràctic de tecnologia làser aplicada al patrimoni i l’arqueologia, està organitzat per l’empresa Leica-Geosystems i l’ICAC, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya (ADAC). Les pràctiques es realitzaran a la muralla de Tarragona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

  • 11:02
  • 0

Seminari de Tecnologia Prehistòrica 2014: “Manufactura y uso de instrumentos de trabajo y elementos de adorno en concha: metodología y ejemplos prácticos”

El Grup de Investigació “Arqueología de las Dinámicas Sociales” de la IMF-CSIC oferta un seminari dedicat a l’anàlisi dels instruments i ornaments fets amb petxines, que se celebrarà els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2014 a la Institució Milà i Fontanals del CSIC (c/ Egipcíaques 15, Barcelona).

El Departament d’Antropología i Arqueologia de la IMF-CSIC te una llarga trajectòria en l’organització de cursos sobre tecnologia prehistòrica. En anys recents s’han impartit seminaris especialitzats sobre utillatge en matèries dures animals, sobre macro-utillatge lític en general i sobre la talla lítica laminar al llarg de la Prehistòria, en els quals han participat més d’una desena de professors internacionals i han assistit alumnes d’arreu.

El Seminari està dirigit a graduats o estudiants avançats d’estudis de grau afins a la investigació en arqueologia prehistòrica. Està plantejat com un curs d’especialització intensiu, teòric i pràctic, per a aquelles persones interessades en desenvolupar una investigació sobre arqueomalacologia i/o sobre anàlisi de manufactura i uso d’instruments de treball (p. ex. traceologia).

Degut a l’aforament limitat i les característiques del curs, s’oferten un total de 20 places per a alumnes externs a la Institució Milá i Fontanals, per tant es farà una selecció dels CV més adients als continguts del seminari les sol·licituds rebudes dintre de termini.

| Descarregueu programa i altres informacions en pdf |

  • 10:30
  • 0

Tercera edició del Festival Medieval Vilazari 978

Des del propers  28 i 29 de juny i fins el 6 de juliol Vilassar de Dalt tornarà a acollir el Festival Vilazari 978, on els visitant podrà conèixer l’origen medieval de la vila de Vilassar. Enguany el Vilazari 978 es centra en la casa dels Sant Vicenç, cabdal per entendre el punt de partida del Vilassar medieval.

El programa de la tercera edició del Festival proposa més de 40 activitats adreçades a totes les edats i públics: exposicions, demostracions comentades sobre cavalleria medieval, visites guiades teatralitzades, conferències, concerts, activitats adreçades als infants, etc, entre les quals cal destacar les visites guiades al Castell de Vilassar i un torneig medieval.

En aquesta tercera edició se sumen amb activitats els municipis de Argentona, Cabrils i Vilassar de Mar, pobles de l’antiga baronia del Castell de Vilassar.

Per a més informació truqueu al telèfon 691 813 860

| Per descarregar el programa sencer del festival cliqueu aquí |

  • 14:58
  • 0

III Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua

Àmfores del Museu de Xanten, Alemanya. Foto: Piero Berni.

Del 10 al 13 de desembre del 2014 se celebrarà a Tarragona el 3r Congrés Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua-Ex officina Hispana (SECAH). Aquest congrés està coorganitzat per l’ICAC i compta amb el suport institucional del MINECO i la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’objectiu de la trobada és el foment i la potenciació de l’estudi de la ceràmica a l’antiguitat en l’àmbit d’Hispània, en totes les seves vessants, sense deixar de banda els vincles amb les ceràmiques d’altres zones del món antic. La temàtica principal serà la del projecte I+D “Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo” que dirigeix des de l’ICAC, el Dr. Ramon Járrega, i que compta amb un equip d’investigadors hispanoportuguesos de reconegut prestigi en el camp de la ceramologia.

| Per a més informació cliqueu aquí |