Del 7 a l’11 de maig de 2013 tindran lloc, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) i a la Institució Milà i Fontanals Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), les VI Jornades de Joves en Investigació Arqueològica (JIA).
Les Jornades, organitzades per l’Associació d’Investigadors/es UB Història i Arqueologia (AINUBHA), estan destinades a tots els investigadors i investigadores que encara no han llegit la seva tesi doctoral, inclosos els estudiants de Màster, Llicenciatura i Grau.
El termini de recepció de propostes finalitza el dia 10 de novembre de 2012. Per a qualsevol dubte o suggeriment us podeu adreçar a secretariajia2013@gmail.com
| Presentació de les VI JIA 2013 || Convocatòria de propostes per a sessions |
La nostra companya Aurora Martín acaba de jubilar-se després d’haver dedicat tota la seva activitat professional a l’arqueologia. Des d’aquest bloc li dediquem un càlid comiat i li desitgem tota mena d’èxits en aquesta nova etapa que tot just acaba d’estrenar.
Galeria d’imatges
Aurora és nascuda a Figueres, i va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va presentar la Tesi de llicenciatura l’any 1973.
Va començar a treballar al Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques, Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació de Girona en 1972, essent nomenada cap del Servei l’octubre de 1974. Posteriorment va ser conservadora i directora del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (actual MAC-Girona)des de 1979. Ha estat directora de les excavacions i del Museu Monogràfic d’Ullastret (actual MAC-Ullastret), i també va ser arqueòloga territorial de Girona fins a 1994 i vocal de la Comissió de Patrimoni de Girona.
La seva principal activitat ha estat orientada a la gestió del Museu de Sant Pere de Galligants i del Centre d’Investigacions Arqueològiques a ell vinculat, juntament amb la del Museu d’Ullastret i la direcció de les excavacions realitzades a Ullastret des de 1974 (Puig de Sant Andreu, Illa d’en Reixac, necròpolis del Puig de Serra (Serra de Daró) i jaciments dels entorns immediats. Ha dirigit també excavacions en altres jaciments, entre els quals destaquen la Ciutadella de Roses, el castell de Ribes de Freser i els primers treballs a Mas Castellar de Pontós.
Forma part del consell de redacció, on diversos anys ha estat cap de redacció, de la revista Cypsela. També és membre corresponent del Deutsches Archäologisches Institut (Institut Arqueològic Alemany).
___________________________________________________________________________________________________
Ara us oferim una breu entrevista amb Aurora sobre les línies principals de la seva trajectòria dins de l’arqueologia.
- Què et va portar a descobrir la teva vocació per l’arqueologia?
Des de què en tinc record, sempre vaig saber que m’agradava molt la història, i especialment la història de Grècia. A la Universitat vaig descobrir els ibers, que en els plans d’estudis de l’ensenyament primari i el batxillerat gairebé no s’estudiaven. La primera excavació a la qual vaig anar, com a treball pràctic de camp dins l’assignatura de “Metodologia i tècniques d’excavació”, que precisament vaig fer a Ullastret, em va convèncer que era un tema apassionant.
[+ info]
Dilluns 1 d’octubre de 2012 a les 19:00h tindrà lloc la conferència “Baetulo i Barcino: ciutats romanes a la costa laietania” a càrrec de Pepita Padrós i Julia Beltrán de Heredia en el marc dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni al Centre de Recerca i Debat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA).
Els Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni constitueixen el format més flexible per explotar noves idees i per comunicar estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats.
La conferència tindrà lloc a la sala Carreras Candi del MUHBA, Centre de Recerca i Debat, Baixada de la Llibreteria, 7. Es recomana reserva prèvia, ja que l’aforament és limitat. L’accés és gratuït. Per a informació i reserves podeu trucar a 93 256 21 22 o a l’adreça de correu electrònic reservesmuhba@bcn.cat. L’horari d’atenció és de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16 a 19h.
El proper diumenge 30 de setembre a les 12:00h tindrà lloc la presentació de les actes del I Congrés Xarxes al Neolític al Parc Arqueològic Mines de Gavà (c/ Jaume I, 7) organitzat per l’Ajuntament de Gavà i el Grup de Recerca SAPO de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els passats 2, 3 i 4 de febrer de 2011, va tenir lloc el I Congrés Xarxes al Neolític: circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània Occidental (VII-III mil·lennis aC), organitzat pel Museu de Gavà, el Departament de Prehistòria de la UAB i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
L’objectiu principal d’aquest congrés era aplegar el major nombre d’investigadors possible, que van ser un total de 150, d’Itàlia, la Península Ibèrica, el Maghreb, el sud de França i les diverses illes d’aquesta zona del Mediterrani, així com de les seves àrees d’influència, per aprofundir en l’estudi dels mecanismes socials, econòmics, polítics i ideològics, entre altres, que podrien explicar les característiques, la magnitud i l’extensió dels contactes entre grups neolítics documentats en aquestes zones.
Al I Congrés Xarxes al Neolític: circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània Occidental (VII-III mil·lennis aC) es van presentar més de vuitanta treballs que permetran dibuixar un nou marc històric per constatar fins a quin punt la circulació de tota mena d’elements materials i immaterials va tenir un impacte de primera magnitud en les característiques i evolució de les estructures socials, les maners de fer i de pensar d’aquelles comunitats.
En el marc de l’acte de presentació de les actes del congrés, el Dr. Jaume Bertanpetit, professor de biologia a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’ICREA, realitzarà la conferència L’impacte demogràfic del neolític a Europa: la visió des de la genòmica.
Cal remarcar que els inscrits al congrés podran recollir un exemplar gratuït de les actes i que, amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, l’accés al Parc Arqueològic serà gratuït.
| Descarregueu invitació |
Plana de Palaikastro i el seu entorn. Fotografia: Josep Maria Palet (ICAC)
Hèctor Orengo (investigador postdoctoral de la Universitat de Nottingham) i Josep Maria Palet (Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica) estan analitzant el territori de la ciutat minoica de Palaikastro, a l’illa de Creta, des de la perspectiva de l’arqueologia del paisatge.
Ja en la primera campanya, aquest 2012, s’ha iniciat l’estudi arqueomorfològic de la xarxa viària a la plana de Palaikastro i s’ha identificat una estructuració ortogonal que es podria haver originat a partir d’una parcel·lació d’època grega clàssica, relacionada am la polis d’Ítanos, situada al nord de Palaikastro. Tot i amb això, els treballs de recerca es troben en una fase inicial i caldrà esperar per a poder confirmar aquesta hipòtesi.
A més, la campanya també ha permès la localització d’una llacuna litoral, que sondejarà i estudiarà el Dr. Santiago Riera (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona) i que dirigeix la recerca paleoambiental sobre l’evolució del paisatge de Palaikastro. Així mateix, s’han localitzat diverses granges minoiques i sistemes de terrasses en muntanya que segurament són d’època minoica. Aquests granges són sistemes agraris antics que es conserven força bé, en estat fòssil o reaprofitats per a espais agraris moderns. Totes aquestes hipòtesis s’hauran d’anar confirmant a mesura que avancin els treballs d’investigació, que està previst que continuïn fins al 2016.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
Amb motiu de l’exposició “Cavalls i poder en el món ibèric” a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Ullastret, l’arqueozoòloga Sílvia Albizuri realitzarà una conferència sobre el cavall coma símbol d’identitat i prestigi en el món ibèric.
Silvia Albizuri, zooarqueòloga del Departament d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona i especialista en èquids, que ha estat estudiant al fauna localitzada a Ullastret, tractarà els resultats obtinguts de l’estudi de les restes faunístiques i els ossos trobats als jaciments arqueològics i de com contribueixen de manera decisiva al coneixement de les relacions que han existit al llarg del temps entre els homes i els animals.
La xerrada tindrà lloc el proper dissabte 29 de setembre a les 17:00 al MAC d’Ullastret i és gratuïta.
| Per a més informació, cliqueu aquí |
Aquest diumenge 23 de setembre, en motiu de les Festes de Santa Tecla, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT, Plaça del Rei, 5) organitza una Jornada de Portes Obertes, així com el Museu i Necròpolis Paleocristians (Avinguda Ramón y Cajal, 84) on es podrà visitar l’exposició “El món de la mort a Tàrraco” en horari de 10h a 14h.
Enriqueta Pons i Brun, arqueòloga i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya–Girona, on treballava des de 1979, acaba de jubilar-se. Des de la redacció de la Tribuna, els companys del Servei d’Arqueologia i Paleontologia volem retre homenatge a tota una vida dedicada a l’arqueologia i als seus valors personals i professionals, i desitjar-li el millor en aquesta nova etapa que comença.
Galeria d’imatges
Gironina de naixement, Enriqueta es va llicenciar amb grau en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona en 1974, data en que començà a treballar al Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques, Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació de Girona. En 1982 va presentar la seva Tesi Doctoral “Les agrupacions culturals de l’Empordà i del seu entorn adjacent en el periode de transformació de l’edat del Bronze a l’edat del Ferro”.
La seva principal activitat com a arqueòloga s’ha centrat en el treball de camp d’excavació i en la publicació científica i la divulgació dels resultats obtinguts. Ha dirigit o codirigit les excavacions de La Fonollera (Torroella de Montgrí, 1975-1986), de Puig de Castellet (Lloret de Mar, 1975-1986), necròpolis del Pi de la Lliura (Vidreres, 1999-2007) i Mas Castellar (Pontós, des de 1999) a més d’altres, entre les quals Camallera, Can Fornaca (Riudarenes), Puig Alt (Roses), la Verna (Espolla), ermita de Farners (Santa Coloma de Farners).
Enriqueta és membre del consell de redacció, on diversos anys ha estat cap de redacció, de la revista Cypsela i del consell de redacció de Documents d‘Archéologie Meridionale (Lattes), de l’Association Française pour l’Étude de l’Âge du Fer (AFEAF), del Deutsches Archäologisches Institut (Institut Arqueològic Alemany), i és també investigadora associada al centre de recerca de Lattes (Hérault, França).
______________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una entrevista personal amb Enriqueta Pons :
- Quan i perquè vas decidir dedicar-te a l’arqueologia, i més concretament a la Protohistòria?
Fins que no vaig entrar a la Universitat, l’any 1968, i el tutor que em varen assignar, amb el diàleg que varem tenir tots dos, em va aconsellar que per obtenir allò que volia seria pel camí de l’Arqueologia. Recordo que vaig exclamar horroritzada, que no se m’havia passat pel cap. Per tant no soc arqueòloga per vocació, ni per aficció ni per hobby. Certes circumstàncies de la vida, diem “moments sapiens” i un despertar viatger i aventurer de conèixer el món i que vaig descobrir a través del moviment del 68 francès, em varem ajudar a continuar en aquesta línia. Ara puc dir que cada dia estic més interessada, inclós ara, amb el comiat forçós espero un “moment sapiens”
[+ info]
La Pierre Plantée (Lacaune). Fotografia: Araceli Martín
Del 12 al 16 de setembre de 2012 va tenir lloc el III Col·loqui Internacional sobre estatuària megalítica “Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique” a Saint-Pons de Thomières, organitzat pel Grup Arqueològic de Sanit-Ponais, amb la col·laboració de totes les institucions polítiques i culturals de la zona relacionades amb el patrimoni cultural i mediambiental.
Les comunicacions d’enguany han tractat registres diacrònics de tots els continents, des de la Polinèsia a Etiòpia o Senegal, Mongòlia, Pròxim Orient i Europa. Pel que fa al a Península Ibèrica, Manuel Calado ha actualitzat la informació dels menhirs de Portugal i Primitiva Bueno, Rodrigo Balbin i Rosa Barroso han fet una síntesi d’Espanya, incidint sobretot en Andalusia i el sector oest peninsular.
La informació sobre Catalunya es va sintetitzar en tres comunicacions: “Estàtues menhirs i esteles antropomorfes” a càrrec de Pablo Martínez, Andreu Moya i Joan B. Lopez; “Noves aportacions de Reguers de Seró (Artesa de Segre)” a càrrec dels ponents citats anteriorment i Joan Guivernau i “Contextualització cultural a partir dels marcadors ceràmics”, a càrrec d’Araceli Martín (Arqueòloga i Responsable Pla d’Espais de protecció arqueològica del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya), Pablo Martínez, Josep Tarrús, Josep Gallart, Xavier Oms, Andreu Moya, Joan López, Mireia Pedro i Manel Edo.
El col·loqui, que va destacar per la seva organització impecable, l’alta participació, un òptim nivell i la preocupació generalitzada per la preservació d’aquest patrimoni únic, va comptar amb la realització de diverses visites al Museu de Prehistòria regional de Saint-Pons-de-Thomières i al Centre d’Interpretació de Murat, així com a diferents estàtues menhirs del país Saint-Ponais i la Rouergue, entre les quals la de Montalet, trencada in situ, i La Pierre Plantée (Lacaune), que amb 4,5 metres i quasi 10 tones de pes és la més alta allà coneguda i només superada en alçada per la del Pla de les Pruneres de Mollet (Catalunya).
Vista general del marge amb els carreus del mausoleu romà reaprofitats. Fotografia: Magí Miret
El passat mes de juny, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una intervenció arqueològica d’urgència a la Vil·la romana del Casalot d’Espuny amb l’objectiu de determinar l’origen de diversos blocs de pedra desplaçats que haurien format part d’un antic mausoleu ubicat a l’entrada de la Vila romana del Casalot.
La zona del Penedès va ser intensament poblada durant l’època romana, tal i com testimonien les nombroses restes d’establiments romans o villae conegudes fins al moment. Un d’aquests establiments és la sumptuosa Vil·la romana del Casalot d’Espuny, situada al nord de Vilafranca del Penedès i que va ser descoberta a la dècada dels anys cinquanta per membres de la Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca. Els diversos sondejos que van realitzar van permetre localitzar restes de murs i sitges, així com la recuperació de diversos materials arqueològics, com un fust de columna, pintures murals, tessel·les soltes de mosaic, vaixella de taula o grans gerres d’emmagatzematge. La cronologia dels materials documentats mostra una ocupació ininterrompuda des del segle I aC fins al segle V dC.
L’any 1997, l’esplanació d’un camp per a replantar una vinya va provocar la destrucció parcial d’algunes restes constructives de la vil·la i diverses sepultures, motiu pel qual, l’any següent es va realitzar una intervenció d’urgència per a documentar les restes afectades i delimitar l’extensió del jaciment. Durant les tasques d’excavació, es van localitzar diverses estructures de la vil·la, com un paviment d’hipocaust corresponent als banys termals de l’àrea residencial de la vila. Aquests treballs van permetre constatar la importància i el relatiu bon estat de conservació del jaciment.
Finalment, l’any 2011 la crema de rostolls del marge d’una vinya situada prop de la zona de necròpolis ja coneguda del Casalot d’Espuny va posar al descobert diversos blocs juxtaposats de pedra calcarenita local ben escairats i disposats al llarg de 9 metres, alguns dels quals estaven decorats. Aquest fet va portar a plantejar-se que es pogués tractar de blocs que haguessin format part d’un monument funerari monumental. Per tal de conèixer les característiques d’aquestes restes i poder protegir-les el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya va dur a terme el passat mes de juny la citada intervenció d’urgència, que va ser encarregada a l’empresa Àtics i va comptar amb la col·laboració del propietari dels terrenys, el senyor Jaume Gallego Rovira.
La intervenció va permetre comprovar que els blocs no es trobaven in situ sinó que van ser extrets d’algun punt de l’entorn durant la realització dels treballs agrícoles fa més d’un segle, moment en que van ser reaprofitats per bastir una part del marge de separació de dos camps (feixa). Les dimensions, els acabats de les superfícies i la presència d’elements decoratius en aquests blocs fan pensar que en algun indret molt proper hauria existit un mausoleu monumental, datat en època alt-imperial situat, molt probablement, prop d’algun camí d’accés a la Vil·la del Casalot d’Espuny on pugés ser fàcilment contemplat pels vianants. Sembla ser que el Mausoleu de la Vil·la del Casalot d’Espuny podria ser similar al conegut com a Torre d’Hèrcules o de Sant Josep situat a Vila Joiosa, a la Marina Baixa (Alacant) i que data de mitjans del selge II dC.
| Vegeu imatge del Mausoleu de la Torre d’Hèrcules |
Del 7 a l’11 de maig de 2013 tindran lloc, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) i a la Institució Milà i Fontanals Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), les VI Jornades de Joves en Investigació Arqueològica (JIA). 
