Tribuna d'arqueologia


1029 APUNTS

  • 13:34
  • 0

“El Segrià a estudi”. Primeres Jornades d’Estudis del Segrià

Demà dissabte 23 de novembre del 2013 estan programades les Primeres Jornades d’Estudis del Segrià: “El Segrià a estudi”, unes jornades d’estudi sobre societat, cultura, territori i mediambient que estan organitzades per el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Les conferències tenen como eix vertebrador “El Segrià, Societat, Cultura, Territori i Medi Ambient”.

La sessió s’iniciarà a les 09,00 hores amb la rebuda dels assistents i conclourà passades les 17:30. L’entrada és oberta a tothom, prèvia inscripció al correu: cec.segria@gmail.com

| Per descarregar el programa en pdf |

  • 15:48
  • 0

Descobert un fossat defensiu del segle VI aC al poblat ibèric d’Ullastret

Vista aèria del Puig de Sant Andreu (Ullastret).

La darrera troballa realitzada a Ullastret ha estat la descoberta d’un fossat defensiu que envoltava l’oppidum del Puig de Sant Andreu, un dels nuclis de població més rellevants de l’edat del ferro a la Mediterrània, i sens dubte, el més important de la cultura ibèrica.

El poblat fortificat del Puig de Sant Andreu s’excava sistemàticament des del 1947, però no ha estat fins al passat més d’octubre que s’ha posat de manifest l’existència d’un fossat. Un gran sondeig longitudinal a la línia de la muralla, amb una superfície de gairebé 75 m2 ha permès obtenir una visió completa de l’estructura del fossat, que està excavat directament a la roca, fet que havia permès el posterior aprofitament de material de construcció a la muralla i les altres edificacions de la ciutat. El fossat estructuralment te un perfil en U, amb una escarpa i contraescarpa molt pronunciats, i transcorre paral·lel a la muralla occidental a una distància de prop de 10 metres.

L’oppidum del Puig de Sant Andreu és la fortificació més complexa i avançada de la cultura ibèrica i la recent troballa confirma la rellevància de tot el conjunt en el seu context històric. A més de la funció defensiva i dissuasòria d’aquest monumental aparell defensiu, és també una demostració del poder i prestigi de la societat que el va erigir.

| galeria d’imatges |

  • 10:40
  • 0

Lectura de la Tesis Doctoral: “Patrons d’acumulació de restes de fauna del Plistocè”, de Montserrat Sanz

EL proper 28 de novembre farà la defensa pública de la seva tesis doctoral la investigadora del SERP Montserrat Sanz Borràs. El treball porta per títol: “Patrons d’acumulació de restes de fauna del Plistocè”. Els directors de la tesis han estat els Drs. J.M. Fullola (SERP/UB) i J.P. Brugal (CNRS)

L’acte tindrà lloc a les 10:30 h  a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la UB (C/ Montalegre, 6, de Barcelona).

  • 11:17
  • 0

Darreres intervencions al jaciment paleocristià del Bovalar (Seròs, Segrià)

Imatge de la basílica Paleocristiana del Bovalar. Fotografía: Josep Gallart

El Bovalar és un jaciment arqueològic d’època baix imperial romana i visigoda, situat al municipi de Seròs (Segrià) que està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional com a monument històric i arqueològic. Per aquest motiu, ha estat rellevant la realització d’un projecte de restauració i difusió. El seu baptisteri, actualment dipositat al Museu de Lleida i substituït in situ per una reproducció fidedigna, és un dels elements més destacats d’aquest període dintre l’àmbit català.

El jaciment està format per un vilatge, una basílica amb un baptisteri, una necròpolis i una església. Durant l’any 2013 s’ha realitzat, a instància del Servei d‘Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, una intervenció d’adequació, consolidació, neteja i formalització amb projecte i direcció tècnica de l’arquitecte Joan Agelet i Goma i amb el suport arqueològic de l’arqueòleg Joan Ramon Renyer Flix.

S’ha realitzat una neteja de la vegetació, una consolidació de la basílica i una adequació de les dependències adjacents a ella. De cara a la seva difusió, s’ha intentat que les persones que visitin el jaciment puguin diferenciar la basílica de la resta de les estances. A més, s’ha procurat fer visible el deteriorament provocat per la construcció de trinxeres durant la Guerra Civil. D’altra banda, l’existència d’unes estructures funeràries d’època visigoda situades dintre del recinte de la basílica han estat delimitades i parcialment ocultades per mostrar una imatge més entenedora als visitants i facilitar el pas. Per últim, es preveuen noves actuacions de consolidació i restauració en funció dels resultats obtinguts amb el tapiat aixecat sobre la base de pedra d’una de les estances.

| Galeria d’imatges |

  • 08:51
  • 1

Celebrat a Ripoll el 9è Fòrum Auriga

Com ja us havíem anunciat, el passat cap de setmana, durant els dies 9 i 10 de novembre, es va celebrar a Ripoll la 9a edició del Fòrum Auriga, organitzat per la revista Auriga en col·laboració amb l’Ajuntament de Ripoll, l’organització de la Capital de la Cultura Catalana, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, el Departament de Grec de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya.

Publiquem ara en PDF els resums de les comunicacions que es van presentar. Les comunicacions senceres sortiran en el proper exemplar de la revista Auriga, que serà el número 68.

| Descarregueu en PDF els resums de les comunicacions |

  • 15:19
  • 0

Conferència: “Estimación de la estacionalidad de nacimiento de los animales: aplicaciones en arqueologia”

Demà dimecres 20 de novembre està programada la conferència “Estimación de la estacionalidad de nacimiento de los animales: aplicaciones en arqueologia”, impartida el Dr. Carlos Tornero (Archéozoologie, Archéobotanique, Societés, Practiques et Environements “UMR 7209 CNRS/MNHN, Paris, France), que organitza el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La xerrada tindrà lloc d’11,30 a 12,30 hores a l’aula 402 de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • 13:51
  • 0

Recents troballes arqueològiques a Sitges (Garraf)

Les excavacions realitzades al puig de Sitges (Garraf) han posat al descobert un tram de muralla i murs de cases del poblat ibèric que estava situat al nucli antic de la vil·la, i ha donat també diversos materials arqueològics, entre els quals destaca per la seva singularitat un anell d’or.

Durant els mesos de juliol i octubre d’enguany es va obrir una rasa per a instal·lacions de serveis al carrer de Fonollar de Sitges –al puig de Sitges, on hi ha el nucli històric de la vil·la- amb motiu de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel. El control arqueològic de les obres ha permès documentar per primera vegada un tram de muralla i murs de cases del poblat ibèric que ocupava bona part del puig. Entre els materials arqueològics recuperats destaquen alguns fragments ceràmics de vaixella de taula de vernís negre de producció àtica del segle IV aC. També es va localitzar una bossada de terres amb fragments ceràmics d’època romana dels segles I aC-II dC, entre els qual hi ha trossos de vaixella de taula de terra sigil·lada itàlica i sudgàl·lica i un petit anell d’or.

La troballa d’un anell d’or és un fet excepcional. El seu estat de conservació és molt bo, té un diàmetre d’1 centímetre, pesa 4,1 grams i es pot datar per paral·lels tipològics a la segona meitat del segle I dC o el segle II dC. Un cop l’orfebre romà havia corbat una petita làmina d’or fins donar-li la forma d’anell, va enrotllar els seus extrems per fixar la mida de l’anell –destinat segurament a una persona de curta edat- i va finalitzar-los en forma d’espiral.

Les excavacions han estat realitzades per Joan Garcia Targa –que ha dirigit anteriorment altres treballs de recerca arqueològica a Sitges– i per Pere Izquierdo Tugas, arqueòleg i tècnic del Consorci del Patrimoni de Sitges.

En la present temporada de la Tribuna d’Arqueologia hi ha programada la conferència: “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”, prevista per al proper 5 de febrer de 2014, en la qual es presentarà en profunditat el resultat de les recents intervencions realitzades al Sitges.

  • 10:39
  • 0

Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran

Els propers dies 29 i 30 de novembre de 2013 se celebraran a Coll de Nargó i a la Seu d’Urgell les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia  del Pirineu i Aran.

Es tracta d’unes jornades adreçades a un ampli públic per tal de donar a conèixer els resultats de l’activitat relacionada amb l’Arqueologia i la Paleontologia dels últims cinc anys, amb l’objectiu de compartir, debatre i difondre els resultats de l’ampli ventall d’intervencions i investigacions que s’ha dut a terme al Pirineu i Aran.

La sessió del divendres 29 es durà a teme a l’Espai Dinosfera, a Coll de Nargó, i la segona jornada de dissabte 30 tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (la Seu d’Urgell)

| Descarregueu-vos el programa en pdf |

| Descarregueu-vos la butlleta d’inscripció clicant aquí |

| Galeria d’imatges |

  • 08:38
  • 1

Video: El poble de Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà)

El poble de Santa Creu de Rodes, al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà) forma  part del conjunt medieval de la Serra de Rodes. S’excava des de l’any 2006 a través del conveni signat entre el Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

Els treballs realitzats fins ara, mostra del quals és aquest vídeo, són possibles gràcies a la participació i suport de les dues institucions mencionades, de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i de l’Ajuntament del Port de la Selva. Les imatges mostren el resultat de les tasques d’excavació que han posat al descobert diverses cases del poble, habitades des del la segona meitat del segle XIII fins el segle XV, moment en el que és abandonat.

  • 14:45
  • 1

Conferencia de la Tribuna d’Arqueologia 2013-2014: “La vil·la del Pla de l’Horta i el suburbium de Gerunda”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de novembre de 2013, 19:00h

Conferenciant:  Lluís Palahí
Moderador: Pere Castanyer

Les excavacions que s’estan desenvolupant des de l’any 2008 al barri del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès) han permès documentar, encara de forma parcial, una gran vil·la del suburbium de Gerunda, situada a poc més de quatre quilòmetres del nucli urbà. La vil·la constitueix actualment una valuosa font d’informació per reconstruir la història, no solament del suburbi, sinó també de la mateixa evolució de la ciutat de Gerunda. La vil·la original, de mitjan segle I aC presentava l’estructura d’una casa d’atri, amb tot un seguit de reformes que potencien els elements sumptuaris de l’edifici. La vil·la perviu fins al segle V dC, amb una reocupacióde l’espai almenys fins a època visigoda. Les darreres excavacions han permès, a més, començar a obtenir dades de la vessant industrial de la vil·la amb la descoberta de dues grans premses i diversos espais industrials, en funcionament fins a època baiximperial.


Galeria d’imatges |

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Lluís Palahí sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

- En quin context cal situar la vil·la romana del Pla de l’Horta?

La vil·la del Pla de l’Horta és una vil·la suburbana, situada a tres quilòmetres de Gerunda, i per tant la seva evolució va molt lligada a la pròpia història i l’evolució de la ciutat.  Gerunda és una ciutat que fins avui s’ha mostrat força gasiva a l’hora de proporcionar-nos dades sobre el seu  passat romà, i per tant l’estudi dels jaciments del seu entorn s’estan convertint en un element clau per intentar reconstruir la història de la ciuitas. En aquest sentit la vil·la del Pla de l’Horta s’està convertint en una font primordial d’informació en molts diferents aspectes, ajudant a reconstruir la història de la ciutat, però també permetent-nos analitzar les diferències estructurals, conceptuals i evolutives que les vil·les suburbanes presenten respecte a les vil·les que se situen al territorium.

- Quins elements destacaria de la vil·la?

Una de les qüestions més interessants és el bon estat de conservació de la fase fundacional de l’edifici, de mitjans del s.I aC, quan ja presenta l’estructuració clàssica d’una casa d’atri, que mantindrà en època augustal. Les dades que ens està proporcionant ens permet aprofundir en la vinculació existent entre la creació de noves ciutats i l’aparició de les primeres vil·les al llarg del s.I aC.

Al llarg de la seva evolució trobem diversos elements que demostren un gran coneixement dels propietaris de les novetats i “modes” més actuals en cada moment. Així a la vil·la hi trobem elements arquitectònics que són absents a d’altres vil·les de l’entorn o no s’hi troben fins a èpoques molt posteriors, com un triclini presidit per un absis dotat d’hipocaust a mitjans del s.I dC.

Els treballs de la darrera campanya, a més, ens estan començant a aportar interessants informacions sobre la vessant industrial de la vil·la, amb la troballa de dues grans premses per fabricar vi, datades en època baix imperial, tot i que probablement existien estructures similars ja en època altiimperial.

- Quin és el futur del jaciment?

Els treballs abasten dues vies diferents i complementàries. Per una banda la continuació dels treballs arqueològics, ja que cal tenir present que hem excavat uns 1200 m2 però la superfície total del jaciment supera àmpliament els 8000m2. Per altra banda des del mateix moment en que es va concebre el projecte, totes les entitats participants (Universitat, Diputació i Ajuntament) teníem molt clar que un dels grans valors del jaciment eren les seves potencialitats a nivell patrimonial i com a vehicle de difusió. L’excel·lent estat de conservació d’alguns dels espais, amb paraments que en algun cas superen els dos metres d’alçada, el converteixen en un jaciment idoni per poder difondre de forma senzilla l’època romana a escoles i visitants no especialistes. Per aquesta raó i de forma paral·lela als treballs arqueològics es desenvolupa un programa de treballs de consolidació i adequació de les restes. Però probablement el més interessant és al seva ubicació i la combinació amb altres jaciments de l’entorn, com el de Sant Julià de Ramis o el propi nucli urbà de Girona, que han d’ajudar al visitant a completar el mosaic de la història del pla de Girona en època antiga.