El proper dijous 15 de març a les 20:00h tindrà lloc la presentació de l’estudi arqueològic “Penedès: la primera vinya de Catalunya” a la Sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès).
L’estudi arqueològic “Penedès: la primera vinya de Catalunya” tracta sobre els primers jaciments vitivinícoles penedesencs. La presentació anirà a càrrec de Daniel López Reyes, llicenciat en Història a la Universitat de Barcelona i arqueòleg de Món Iber Rocs, SL.
Per assistir-hi, cal confirmar la vostra assistència al Servei de Protocol del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, al Tel. 93 890 62 01 o a l’adreça electrònica ccapenedes@ccapenedes.cat .
El proper divendres 9 de març a les 18:00h tindrà lloc la presentació de la pedra mil·liar de la Via Augusta trobada a Premià de Mar al Museu de l’Estampació d’aquest municipi del Maresme.
Molt a prop de l’església de Sant Cristòfol es troben les restes del nucli d’època romana més remarcable de la vall de Premià. Al barri de Can Ferrerons, entre la Via Augusta (actual Camí del Mig) i el Mar, hi va haver un petit poblet, molt actiu i ric, del qual ens han pervingut restes que permeten reconstruir la vida de la zona entre els segles I aC i VI dC. Al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, hi trobareu exposats, entre altres, una mostra dels objectes que es van recuperar en les excavacions de l’edifici octogonal de Can Ferrerons, un edifici d’època romana descobert l’any 2000, que destaca per la seva singularitat arquitectònica. Justament dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer la troballa del mil·liari de la Via Augusta que es presentarà al Museu el divendres dia 09 de març.
Malgrat Can Ferrerons és el jaciment arqueològic més important de Premià, i un dels més importants de tot el país d’època romana, s’han localitzat moltes altres restes dels antics pobladors de la vall. Can Vilà, els Frigorífics, Can Torrents, la Partida de Fosses o Clotes i Can Verboom són indrets amb petits vestigis d’habitació, mentre que Santa Anna-Can Nolla, Ca l’Escoda-Can Colomer, el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via-Can Ferrerons són grans vil·les romanes. Tots aquests jaciments ens mostren la importància de la zona de Premià de Mar durant l’època romana.
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2012 a partir de les 19:00h
Conferenciants: Esteve Nadal i Adriana Vilardell
Moderador: Roger Marcet
Els treballs arqueològics duts a terme durant les obres del projecte de restauració estructural de les Drassanes Reials de Barcelona, amb motiu de la remodelació del Museu Marítim, han permès localitzar una zona de necròpolis, dintre d’un marc cronològic altimperial que es perllongaria fins a l’època tardoromana. Destaca la troballa de les restes d’un mausoleu rectangular, a l’interior de qual s’han identificat tres nivells d’ús, amb urnes cineràries de diversa tipologia i aixovars funeraris associats. Les obres han posar de manifest també restes de les Drassanes originals del s.XIII, de les ampliacions del s. XV, i les posteriors reformes del s. XVIII.
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants .
- Que destacaries dels resultats obtinguts en la intervenció arqueològica?
Els treballs arqueològics duts a terme en les naus de ponent de les Drassanes Reials han permès localitzar part d’una necròpolis romana i nombroses estructures corresponents a la drassana des dels seus orígens (finals del segle XIII) fins pràcticament l’actualitat.
- Que suposa la presencia de vestigis romans en aquesta zona de la ciutat?
Primerament confirma la presència d’una destacada necròpolis, amb una dilatada cronologia (s. I- s. VI dC) i gran varietat en quant a les estructures funeràries (destinades tant a inhumacions com a incineracions). Alhora, la disposició de les diverses sepultures i la seva ubicació respecte a la orografia de Barcino ens permet vincular la seva presencia amb l’existència de la Via marítima que comunicaria la ciutat amb la muntanya de Montjuïc.
- Quina rellevància tenen les dades arqueològiques respecte al coneixement de les Drassanes Reials de Barcelona?
Les tasques arqueològiques han permès establir les línies principals de l’evolució constructiva del recinte de les Drassanes Reials. Això ha comportat, alhora, un canvi en el coneixement que es tenia fins al moment, fonamentat en la documentació històrica i mancat de la informació arqueològica. Per tant, caldrà fer una relectura de la documentació tenint en compte les dades aportades per l’arqueologia . Cal destacar, però, que encara resta una intervenció en curs (naus de llevant) i que hi ha diversos punts claus per comprendre millor el recinte en els quals no s’hi ha intervingut.
La Universitat Autònoma de Barcelona i el Col·lectiu d’arqueologia subaquàtica Thalassa, organitzen les I Jornades d’Arqueologia Subaquàtica.
Les jornades es portaran a terme el dia 2 de març, a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. S’iniciaran a les 9:30 h del matí i acabaran amb una taula rodona a les 13:50 h.
En aquestes jornades es farà un repàs per la història de l’arqueologia subaquàtica, parlant d’exemples significatius i de la metodologia emprada.
És ben coneguda l’abundància de restes fòssils de dinosaures que van viure fa entre 65 i 70 milions d’anys a la zona que actualment ocupen els Pirineus, on trobem desenes de jaciments amb restes òssies, petjades i ous dels darrers dinosaures que van habitar el nostre planeta, sent la Conca de Tremp una de les zones amb major concentració de fòssils.
Menys coneguts, però, són tota la resta d’organismes que completaven els ecosistemes del final del període Cretaci: altres vertebrats, invertebrats, plantes, fongs, etc. Un element habitual d’aquests ecosistemes eren les tortugues. En els jaciments pirinencs, els seus fòssils són relativament abundants i, en general, consisteixen en plaques de la closca aïllades o petits conjunts de plaques que ens poden ajudar a fer-nos una idea general de la morfologia i la mida de l’animal. En canvi, la troballa de closques senceres és poc freqüent i encara més excepcionals són les descobertes que conserven parts de l’esquelet dins la closca.
El descobriment i la descripció de la tortuga Polysternon isonae la podeu trobar a la versió digital de la revista “Cretaceous Research” on els investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han publicat la troballa.
El proper dimecres 29 de febrer a les 19:30h tindrà lloc la presentació del llibre “Praesidivm, templvm et ecclesia. Les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona 2010-2011. memòria d’una exposició temporal” a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona.
Aquest llibre recull l’exposició homònima que hi va haver al Museu Bíblic Tarraconense el maig del 2011 en motiu del Festival Tàrraco Viva i que va ser mereixedora del premi Musa 2011.
Els autors són Josep Maria Macias Solé (ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Bíblic Tarraconense), Antonio Peña Jurado (Universitat Autònoma de Barcelona), Míriam Ramon Mas (Museu Bíblic Tarraconense) i Imma Teixell Navarro (Ajuntament de Tarragona). El llibre consta de textos en català, castellà i anglès que expliquen els resultats de els excavacions arqueològiques dutes a terme a la Catedral durant els anys 2012 i 2011; i l’evolució urbanística de l’espai catedralici des dels inicis de l’ocupació romana fins a l’actualitat. També presenta una interessant mostra de fotografies i dibuixos, a part del catàleg de els peces més significatives aparegudes a les esmentades intervencions arqueològiques.
El preu dels exemplars en paper és de 15 euros, tot i que el llibre es podrà descarregar de franc a partir de l’1 de març a les webs de l’ICAC, del Museu Bíblic Tarraconense, de l’Ajuntament de Tarragona i al Bloc “A la recerca del Temple d’August”.
La Taula Rodona, organitzada per l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB), constarà de quatre sessions dedicades al comerç intrapeninsular i insular, al comerç marítim i les àmfores dels carregaments de derelictes, al comerç amb la Gallia i al comerç amb el limes germànic. A més a més comptarà amb la participació de destacats investigadors, tant de l’’àmbit nacional, com internacional.
La Taula Rodona COMAMF està oberta tant als especialistes interessats com a estudiants de grau, llicenciatura i màster, doctorands, investigadors i professorat. L’accés és gratuït però el número de places és limitat a l’espai disponible. Els interessats en assistir-hi hauran de sol·licitar-ho a l’organització via e-mail. vmartinez@ub.edu.
Les sessions tindran lloc a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (Carrer de Ramelleres, núm. 27, 08001, Barcelona (Barri del Raval).
Fotografia: Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano (cedida per ADIF)
Durant les intervencions arqueològiques originades per les obres de l’AVE a l’estació de La Sagrera, s’ha localitzat un enterrament col·lectiu força singular. Es tracta d’un hipogeu de grans dimensions amb més de 77 individus.
Les excavacions, sota la direcció de Francesc Antequera, Paz Balaguer i Paola García Medrano, han documentat una estructura subterrània, tipus hipogeu, amb accés en pendent. La cambra sepulcral acull desenes d’individus de diferent edat i sexe. La majoria dels esquelets conserven la connexió anatòmica, en general en decúbitus prono i també de costat. Els treballs en curs continuen recuperant nous esquelets.
Es pot confirmar que l’accés a aquesta tomba col·lectiva es devia fer per llevant (al costat de la Ronda Sant Martí), ja que en aquest costat s’ha documentat una pendent cap a la gran cambra sepulcral (3,5 x 3 m). En aquest mateix punt d’entrada al sepulcre, s’hi han localitzat dos retalls paral·lels que es poden relacionar amb algun tipus de clausura de la tomba feta amb material perible.
El material arqueològic es extremadament escàs i es limita a diversos fragments de ceràmica llisa a mà i algun fragment d’indústria lítica, fins al present poc indicatius a l’hora de precisar la cultura i cronologia, si bé la tipologia sepulcral permet proposar un període entre el neolític final i els inicis del bronze antic, és a dir entre 3500 y 2000 a JC. grosso modo, quelcom que només les datacions radiocarbòniques permetran concretar.
El llibre de recull anual del cicle 2009-2010 de la Tribuna d’Arqueologia conté els següents articles:
Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia
Patrimoni Mundial: Les icnites de dinosaure de Catalunya p. 9
Gemma Hernández, Elisabeth Blaya
Montlleó (Prats i Sansor, Cerdanya). Balanç de 10 campanyes d’excavació p. 27
Xavier Mangado, Josep Maria Fullola, Oriol Mercadal
Documentació dels nous conjunts d’artrupestre del Priorat (Tarragona) p. 53
Elisa Sarrià, Ramon Viñas, Laura Martínez, Juan Antonio Serrano
La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages) p. 85
Alfons Fíguls, Olivier Weller, Fidel Grandia, Joan González, Jorge Bonache
La Torre Roja: un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental; Sentmenat, Vallès Occidental) p. 113
Abel Fortó, Xavier Maese
La Fortalesa de l’Aigua. Els fossats i el poudels Vilars d’Arbeca: primeres lectures p. 153
Emili Junyent
Oxirrinc (El Bahnasa, Minia -Egipte): nous descobriments i novetats. Campanya de 2009 p. 185
Josep Padró, Maite Mascort, Eva Subías
Les darreres excavacions al Montgròs, el Brull (Osona) p. 215
Albert López, Xavier Fierro
La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles:resultats de l’excavació del sector adjacenta les torres pentagonals (2008-2010) p.243
David Asensio, Rafel Jornet, Maite Miró
Desenvolupament urbà i industrial extramurs de Baetulo: ocupació republicana, centre productor amfòric i necròpolis altimperials p. 265
Francesc Antequera, Antoni Rigo, Daniel Vázquez
El Castellot de Bolvir (Cerdanya): ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval p. 295
Cira Crespo Cabillo, Jordi Morera Camprubí, Oriol Olesti Vila
Intervenció arqueològica a les portes de la ciutat de Barcelona: l’exemple de l’avinguda de Vilanova, 3-11 / carrer Roger de Flor, 39-43 p.331
Jordi Aguelo, Toni Juárez, Carme Subiranas
La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: darreres intervencions arqueològiques 2000-2009 p. 359
M. Bruna Álvarez, Jordi Amorós, Roger Benito, Xavier Esteve, Josep Maria Feliu, Pedro Otiña, Oriol Tutusaus, Òscar Varas, Oriol Vilanova, Erikarta Imanol Yll
El dipòsit de carreus del Mèdol. Resultats preliminars p. 383
Marcel Sirisi, Juan Trenor, Cristina Benet
La Batalla de Talamanca. Una nova metodologia de recerca arqueològica p. 407
Joan Santacana Mestre, Xavier Rubio
El passat 13 de febrer es va publicar l’article “A mitja hora de la Catedral” d’Albert Aulines, prehistoriador del Centre d’Estudis de Girona, al Dominical del Diari de Girona.
L’article tracta sobre els primers pobladors de Domeny (Girona) i la publicació del llibre coincideix amb l’inici d’una nova campanya d’excavacions al jaciment, a l’àrea del futur enllaç de l’AP7 amb Sant Gregori. La nova campanya té l’objectiu d’aprofundir en l’estudi i comprensió del fenomen neandertal a Catalunya.
El proper dijous 15 de març a les 20:00h tindrà lloc la presentació de l’estudi arqueològic “Penedès: la primera vinya de Catalunya” a la Sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès).
